Entrevista by Institut Escola ARTS

4 de febrer de 2019 ENTREVISTA A SUSANA JIMENEZ CAP DE LA UNITAT DE JOC PATOLÒGIC DE L’HOSPITAL DE BELLVITGE

1. Quants anys fa que exerceixes la medicina? No sóc metge. Sóc psicòleg clínic des de l’any 1987. Exerceixo aquí a Bellvitge en aquesta Unitat des de l’any 1981. 2. Quants anys fa que estàs de Cap d’aquesta Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge? Com a cap de la Unitat des de finals de l’any 2002. Aquesta Unitat està formada per molts psicòlegs clínics i per uns psicòlegs que fan recerca. Aquí entre nosaltres ara tinc una companya que és psicòloga clínica i que està fent el seu doctorat.

3. En què consisteix exactament la teva feina? La nostra feina, a grans trets, podríem dir que té 3 vessants: La vessant clínica (teràpia, tractament....), la vessant de la docència i la vessant de la recerca. La recerca és molt i molt important. Consisteix en analitzar molt bé les dades dels pacients per a que es pugui anar avançant en com poder intervenir per a millorar els seus trastorns. 4. Com et sents quan estàs treballant? Em sento estupendament bé. La meva feina és una feina molt gratificant perquè, molts d’ells, són pacients que arriben a la consulta desesperats i amb molts problemes familiars i de feina, però quan són capaços de reconèixer el seu problema, ja és diferent. Penseu que un 70% dels pacients que tractem responen bé al tractament. Hi ha encara, però, un 30 % dels pacients que abandonen el tractament mentre l’estan fent o bé que posteriorment tenen recaigudes... 5. Tots els hospitals tenen una unitat especialitzada en addicions als jocs? A Catalunya hi ha una situació diferent respecte a les altres Comunitats Autònomes. Aquí hi ha 8 unitats dedicades al tractament dels adults i 8 unitats dedicades a infants i a adolescents. En les altres Comunitats Autònomes aquest tractament es fa des de les Associacions de Joc. A Catalunya, en canvi, es fa des de la Sanitat Pública. 6. Quan algú té una addició, va al metge sol o acompanyat d’algun familiar o amic? Pot ser que hi vagi sol el familiar, per demanar ajuda? Quan van al metge a demanar la derivació a una unitat de Joc, sovint hi van acompanyats de familiars. De vegades nomes hi va el familiar. Al voltant del joc, de l’addició al joc, es parla de “vici”. Té aquest vici, diuen els familiars i no. No és un vici, és un trastorn i l’afectat és la víctima d’aquest trastorn. Jugar és una obsessió i no pot parar de fer-ho i per aquest motiu la família l’ha d’ajudar a sortir d’aquest pou. En el cas dels videojocs, sovint, el pacient no vol venir aquí i quan ve, ve arrossegat per la família. Venen molt enfadats. Al principi no ho accepten i s’han de tranquil·litzar. Cal que es sentin còmodes amb el tractament i que vulguin anar venint. Això és fonamental. 7. Per què es va crear aquesta Unitat de Joc Patològic? Es va crear perquè a l’any 1977 es van legalitzar aquestes maquinetes escurabutxaques i ja hi va haver de seguida persones enganxades. 2

A TV3 van fer un programa, el “30 minuts” i van passar un reportatge nordamericà sobre joc patològic. Al cap de res, ja hi havia molts casos aquí i va ser quan es va decidir que calia crear aquesta Unitat. L’any 1996 ja es va inaugurar. 8. Ens podria explicar el perquè aquesta unitat rep el nom de UNITAT DE JOC PATOLÒGIC? Rep aquest nom perquè la Unitat va començar consultant pacients amb addició a jocs de diners (d’aposta....), perquè el 90% eren pacients d’aquest perfil però ara s’hauria de canviar el nom. S’hauria de dir: Unitat d’Addicions de Joc Comportamentals. 9. L’Addició és una malaltia o bé és una actitud que, de manera voluntària, mostra l’usuari quan vol? Es pot controlar l’usuari? Ara, el joc, ja sí que és una malaltia. Des del mes de juny de l’any 2018, ho diu l’OMS (Organització Mundial de la Salut). A més a més, en el Manual de Transtorns Mentals, al 2016 aquesta addició ja era reconeguda com a malaltia mental. Per tant, és una malaltia. La paraula vici ja la podem tatxar definitivament. 10. L’addició es pot mesurar en graus, de menys addició a més? Segons els símptomes, sabem que adolescents, joves, adults i grans, encara que no compleixin els requisits mínims d’addició, valorem si mostren determinades actituds que amb el pas del temps, portaran a que la cosa vagi a més. 11. Amb l’augment de l’ús de les noves tecnologies, ha crescut el nombre de pacients amb addicions, respecte a anys enrere, o no? Sí. Les noves tecnologies han obert i han canviat el panorama. Per exemple, el cas de l’addició a la compra compulsiva per internet. Enlloc de comprar a les botigues, es fa la compra on-line. Les noves tecnologies també han afavorit l’addició al sexe. 12. És el mateix tenir addició al joc o tenir addició als videojocs? En ambdues addicions hi ha patrons que serien compartits. I no només amb els videojocs. Per exemple, els trastorns alimentaris (qua afecten en major percentatge a les noies que als nois). En la bulímia nerviosa, les causes (impulsivitat, dificultats en les relacions socials....) tenen una base compartida amb la resta d’addicions.

13. Quins són els símptomes que es poden veure o notar en una persona que pateix una addició al joc? La família pot valorar que s’irriten molt, que s’enfaden molt quan se’ls diu que hi dediquen massa hores, que deixen de banda activitats de lleure que feien..... Prevenir és molt important. Controlar el temps que es dedica al joc, posar el portàtil en un espai comú a casa... 14. L’addició als videojocs, pot comportar pèrdua o problemes a la vista? Sí. Pot portar problemes importants de visió. També altres lesions físiques (colze...) i fins i tot pot portar a tenir crisis epil.lèptiques. De fet, s’aconsella no jugar molt justament abans d’anar a dormir i tampoc ferho amb l’habitació a les fosques. Aquell bombardeig d’activació i d’estimulació pel cervell no és gens bo... 15. Quantes malalties es poden derivar de l’addició als jocs? I als videojocs? Diverses. Molt freqüentment problemes de depressions i d’ansietat. Altres vegades s’acompanya d’abús d’altres substàncies.... 16. Quin nombre de pacients atén diàriament la Unitat de Joc Patològic d’aquest hospital? Anualment atenem a 350 nous pacients. Això suposa més de 3.500 visites de gent que està en tractament o en seguiment. I això nomes en aquesta unitat, penseu que com aquesta, n’hi ha 8. 17. Quants nois/noies o nens/es d’entre 10 i 25 anys, es pot dir que tenen addició, en aquest moment, a Barcelona? A Barcelona no ho puc dir. Caldria fer un estudi però sí que es sap que entre la franja d’edat de 9-15 anys, entre un 1.5% i un 7% tenen aquesta problemàtica i amb conseqüències importants. A Barcelona, de ben segur k estem dins d’aquests percentatges. 18. Quina és la franja d’edat on trobeu més usuaris que tenen addició al joc? Aquí tenim una Unitat d’adults. La mitjana nostra està entre els 20 i els 22 anys. Els casos de pacients més jovenets que hem tractat tenen 14 anys i quan els preguntem al voltant del joc, alguns diuen que amb 12 anys ja han jugat a jocs d’apostes esportius.... De fet, associen les apostes esportives amb l’esport i els beneficis que comporta. Aquests nens/joves, això els comportarà més endavant greus problemes...

19. Quins tipus diferents d’addicions es tracten en aquesta Unitat de Joc? Les addicions que més usuaris tenen són als jocs d’aposta, als videojocs, a les compres i al sexe. 20. Hi ha molta gent que té addicions? Doncs al Joc d’aposta, l’addició és de l’1%. A conductes de risc, un 4.5% i als videojocs entre un 5 i un 7%. L’addició està considerada com un trastorn mental greu i en els països asiàtics ja diuen que és un tema de Salut Pública per les taxes elevadíssimes que tenen de casos. 21. Quin és el tipus d’addició més habitual? Per què? La més habitual és als Jocs d’aposta. Molts dels casos actuals són les apostes esportives. Ja us he dit que els usuaris ho veuen com una activitat associada a l’esport. I aquesta és una activitat amb un gran risc i potencial d’addició al darrera. Des de l’any 2016 s’han multiplicat per 10 els casos. 22. Quin és el tipus d’addició més complicat que t’has trobat? Doncs el cas més complicat és un pacient amb addició als videojocs. Arriben aquí i diuen: “no canviaré res. M’agrada jugar als videojocs. Em motiva.” Això costa molt perquè aquesta actitud tant resistent i negativa, costa poder-la canviar. Això és un gran repte per al terapeuta. Amb la teràpia es treballa amb el pacient perquè vulgui plantejar-se algun canvi (per exemple, que accepti a jugar menys hores). L’important és aconseguir que el pacient s’obri a fer canvis. També hi ha pacients que cometen actes delictius per poder seguir fent el joc d’aposta. Et diuen: “M’ho he carregat tot, els diners, la feina, la família... tot. Ajuda’m!”. 23. Per tractar l’addició als jocs, feu tractament? Quant temps pot durar un tractament? El tractament té 2 fases. La primera fase és la INTENSIVA. Té una durada de 4 mesos. El pacient és atès 1 cop per setmana. Si ja està abstinent, ja es senten una mica millor.... La segona fase és la fase de SEGUIMENT. Aquesta té una durada de 2 anys. Tot el procés, per tant, dura 2 anys i mig.

24. Els tractaments dels pacients addictes, precisen medicació? De quin tipus és aquesta medicació? Pels símptomes de l’addició, quan és comportamental, no tenim fàrmacs. Ha de ser tractada des de psicologia però el psiquiatra dóna fàrmacs quan hi ha estats d’ànims alterats. Si l’humor, espontàniament , no millora, cal fàrmacs. Com hem vist als vídeos, el jugador està centrat en el joc i se li treu el teclat, el ratolí... pot mostrar conductes agressives. De fet, passa. S’agredeix al pare o a la mare.... perquè estan tant absorbits pel joc, tant abstrets de tot que, en alguns casos no poden ni aixecar-se per anar al WC i es fan les seves necessitats al damunt. No poden aixecar-se perquè això suposa treure els ulls de la pantalla i aturar el joc. 25. Hi ha algun número de telèfon d’emergència per aquests casos d’addició? Hi ha el número d’emergències de Sanitat Respon o poden escriure un mail a un dels nostres especialistes, en cas d’emergència. Quan el pacient accepta el problema, cal córrer. La Unitat ha de poder donar de seguida tractament al pacient i a la família. En les addicions, no ens podem permetre que quan un pacient busca ajut, es trobi llista d’espera. Hem de córrer a ajudar-lo. 26. Quins estris o material mèdic utilitzeu per tractar als pacients? Com a psicòlegs, els nostres instruments són tests i qüestionaris que es passen per a poder identificar els trets de personalitat del pacient. Aquests tests i qüestionaris avaluen el seu estat d’ànim, la gravetat de la situació, el seu funcionament (neuropsicològic).... Nosaltres volem saber què passa, què ha passat.... Al cap d’una setmana, li programem visita i li passem aquestes proves, li fem una analítica, li fem proves d’atenció, de concentració.... i llavors reunim al pacient i a la família per explicar-los quin serà el tractament especialitzat que necessita. 27. Quan es pot dir, a nivell mèdic, que una persona té una addició als videojocs? Podem dir que un pacient té addició quan aquella activitat deixa de ser un entreteniment i passa a ser una necessitat. Quan abandona els seus estudis... quan es va apartant de tot. 28. Com es tracta un pacient que té addició als videojocs? Es pot tractar a nivell individual i a nivell de grup. A nivell individual, fa el tractament amb el terapeuta i a nivell grupal, el pacient fa teràpia amb altres persones que tenen el mateix problema que ell.

Aquesta teràpia grupal va molt bé perquè l’experiència del company/a el pot ajudar a millorar, a ell i als seus familiars. 29. Què ens recomanaries si tinguéssim una addició als videojocs? Recomanaria comunicació i confiança amb els pares, amb els amics... No passa res per dir que sents que has perdut el control. Si parles amb la família o amb amics/amigues de confiança ens podran ajudar a veure que aquestes situacions es poden millorar. Sovint no tenen les eines i els recursos per afrontar el que no els va bé (discussions contínues a casa, senten que no els escolten....) i busquen en els videojocs una font per passar de tot. També podeu parlar amb els professors. Ells també us ajudaran. 30. Quins consells es podrien donar als joves per a que no tinguessin addició als videojocs? El temps és fonamental. Posar una alarma. Tenir molt clar que no es pot jugar més de 1-2 hores cada dia i NO cada dia. És fonamental la inversió de temps i l’escapisme. Aquestes són les dues variables fonamentals que demostren els estudis científics. 31. Quins són els jocs o videojocs més comuns pels quals venen a tractar-se de l’addició els usuaris que ateneu? El més comú és el Leage of Legends, i el segueixen el WOW i aquests darrers temps, el FORNITE. Els jocs de multijugadors i de rol són els més additius. Els estudis científics ho deixen claríssim. 32. És veritat que podem utilitzar el Joc com a teràpia? Sí. Aquí es va desenvolupar un projecte europeu, finançat per la Unió Europea. Hi va participar Suïssa, Holanda i nosaltres. Es van destinar dos milions d’euros a aquest projecte. Aquest joc millorava la part emocional i la impulsivitat del jugador. Era el projecte PALYMANCE i el nom del videojoc era “ISLANDS”. Aquest videojoc tenia uns biosensors (dispositius que estaven col.locats al cos de l’usuari) que mesuraven la temperatura de la pell, el ritme cardíac... i quan el mateix videojoc detectava que estaves molt alterat, o deixaves de jugar o el mateix videojoc et feia anar a una part de la illa on hi havia un cel estelat i, amb una respiració lenta, havies d’anar unint els estels, un a un, i fins a formar 5 constel.lacions.

Aquest videojoc va obtenir dos premis molt importants. Premi al millor videojoc europeu en Salut i el Premi també al millor videojoc en l’àmbit de la salut que dona el Diario Médico, a nivell d’Espanya. L’aplicació d’aquest projecte era molt car. Inclús era capaç d’enregistrar les emocions de l’usuari a través de les expressions facials.... Ara en fem servir un altre. Consisteix en una tablet que el pacient s’emporta a casa i en la que ha de practicar dues vegades cada dia. Només te un biosensor... En aquest projecte actual s’hi ha destinat 100.000 euros. 33. Ens podries donar algun exemple en els quals el Joc pugui ser una teràpia per algun tipus de malaltia? Hi ha molts altres videojocs que s’utilitzen amb fins terapèutics. S’anomenen SERIOUS GAMES (Videojocs creats amb propòsits terapèutics). Una important investigadora va crear un videojoc que era per ajudar als nens/es que estaven en tractaments de quimioteràpia, a que no fos tant dur. Als EEUU també hi ha una unitat de cremats. Les cures dels cremats són molt doloroses. Doncs utilitzen videojocs aprofitant aquesta capacitat que tenen de desconnexió per fer més suportables aquests moments més dolorosos de la cura. 34. Podem dir que l’addició als videojocs es cura o podem dir que mai es cura del tot? Sí que es cura. Sabem que són trastorns crònics i recurrents. Quan no ho fas estàs bé i quan recaus, malament. Hi ha pacients que ho resolen del tot. En recordo un, que és dels pocs que va venir ell sol i va dir: “Tinc un problema. M’ajuden?”. Va tenir crisis d’agressivitat a casa. Va lluitar 2 mesos. Va tornar al Batxillerat i el va acabar. Ha fet ingenieria informàtica i ha fet el Doctorat. Pot jugar als videojocs perquè sap com jugar i perquè te les eines per afrontar les circumstàncies que et porten a jugar....