DOCUMENT PROGRAMÀTIC A DEBAT DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC P3. Establir mecanismes i orientar recursos que permetin fomentar l'R+D+i empresarial en sectors estratègics, apropant la universitat i els centres de recerca a l’empresa amb programes especialitzats. P4. Garantir línies d’investigació a mitjà i llarg termini amb empreses i orientades a generar avantatges competitius. P5. Aconseguir que els centres tecnològics esdevinguin un veritable accelerador d’innovació en el nostre teixit econòmic conformat majoritàriament per petites i mitjanes empreses. És imprescindible la col·laboració de la universitat amb els centres tecnològics per accelerar aquests processos d’innovació empresarial. P6. Potenciar la col·laboració publicoprivada per impulsar la indústria del futur. P7. Fomentar el disseny i la incorporació d'assignatures o crèdits universitaris en emprenedoria i innovació, dins les diverses titulacions de grau per tal de fomentar aquestes vocacions a través de competències transversals.
6.3 POLÍTICA INDUSTRIAL I DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL Aquesta crisi sanitària i econòmica que estem patint ens ha posat al davant reptes importants que caldrà resoldre amb solvència i estabilitat. Hem de recuperar el pes de la indústria i reforçar el nostre accés a productes bàsics. Per això, en el camp de la indústria, necessitem una indústria interdependent, connectada a les cadenes globals de producció, però resilient i adaptable a les diferents conjuntures i necessitats. Una indústria basada en el coneixement, amb inversió i pactes sectorials de transició adreçada a alguns sectors tractors, i amb una especialització regional enfocada a àrees d’oportunitat, no tancades a un sol sector. En aquest sentit, proposem el treball a través de grans àmbits d’especialització que conformaran les missions cap a on dirigirem els esforços públics de la nostra recerca i innovació. ● Mobilitat sostenible: automoció, urbanisme, plataformes de serveis multimodals, sector aeroespacial, logística, etc. ● Alimentació saludable: sector primari, transformació i serveis orientats al consumidor, etc. ● Economia de la salut: biomedicina, serveis a les persones, indústries de la salut, farmàcia, esport, etc. ● Equilibri entre recursos naturals i espècie humana: transició energètica, economia verda, construcció sostenible, turisme sostenible, reciclatge, cura i activació de zones despoblades… ● Societat creativa i emprenedora: indústries culturals, disseny, educació, investigació, acompanyament a l’emprenedoria, etc.
6.3.1 Indústria Des de la crisi de 2008, i malgrat la forta arrel industrial del nostre país, hem perdut potència en un sector que representa el 20’7 % del PIB. Des de 2010, els recursos destinats a les polítiques industrials s’han reduït en un 30 %. A més, a conseqüència de la crisi derivada de la covid-19 i 124
