DOCUMENT PROGRAMÀTIC A DEBAT DRETS DE CIUTADANIA I ESTAT DEL BENESTAR dels diferents territoris del país. Cal una estratègia de dinamització i gestió, que combini la titularitat pública i la participació del sector privat i del teixit associatiu català amb l’objectiu de preservar, promoure i transmetre la nostra herència cultural. P30. Treballar per conservar i difondre el nostre patrimoni cultural, tant el material com l’immaterial. P31. Revisar la Llei 17/1990 de museus, la Llei 9/1993 de 30 de setembre del patrimoni cultural català i la Llei de creació de l'agència catalana del patrimoni cultural. O5. Cultura popular i tradicional: identitat, cohesió social i generació de recursos La cultura popular i tradicional és un eix vertebrador de la cohesió social i de definició de la identitat plural, intercultural i de respecte a les cultures que conflueixen i conviuen als pobles i les ciutats de Catalunya. La diversitat i pluralitat de trobades arreu de Catalunya forma part dels calendaris municipals i comarcals durant tot l’any i suposen un important focus de generació de riquesa per a les economies locals. Cal vetllar per al manteniment i la difusió d’aquest patrimoni cultural, que es transmet de generació i generació, i forma part del nostre llegat com a societat. P32. Destinar anualment una dotació suficient en els pressupostos de la Generalitat per a la cultura tradicional i popular, incloent-hi el col·lectiu d’entitats regionals i d’altres països. P33. Promoure i donar suport a les activitats de dinamització i difusió de la cultura popular i tradicional de la xarxa d’entitats establertes arreu de Catalunya. P34. Canviar l’adscripció de les cases regionals i entitats de la diversitat, incloses les federacions i confederacions, sempre que organitzin activitats culturals, al Departament de Cultura de la Generalitat.
2.4. HABITATGE ASSEQUIBLE EN BARRIS AMB QUALITAT DE VIDA L’emergència habitacional al nostre país és una realitat que persisteix ja fa massa anys. Si l’esclat de la bombolla immobiliària va posar en evidència les limitacions d’un sistema basat en la inversió especulativa, el crèdit temerari i el consum indiscriminat de sòl, les transformacions del mercat de l’habitatge i la manca de racionalitat i control públic ens han conduït a un increment desmesurat de preus, la proliferació d’habitatges buits, ocupacions irregulars, pobresa urbana, degradació d’habitatges i estigmatització de zones urbanes, frau habitacional, etc. A més, els efectes de la crisi econòmica i una mala gestió de les administracions competents han incidit directament en la capacitat de les persones i les famílies per tirar endavant els seus projectes vitals, posant en risc la garantia del dret d’accés a un habitatge digne i adequat i incrementant les situacions d’insolvència i vulnerabilitat. L’habitatge és una part essencial en la vida i la dignitat de les persones. Per això, accedir i mantenir un habitatge digne, així com els seus subministraments bàsics, és avui una de les principals preocupacions de la ciutadania i són els poders públics els responsables de garantir l’exercici efectiu d’aquest dret.
67
