ON NÚM. 8

AGOSTSETEMBRE 09 Exemplar gratuït

…i tota la informació cultural i d’oci, amb agenda d’activitats la guia de shopping, eat drink i la secció ON moda

#8

COMERÇOS TRADICIONALS QUE SOBREVIUEN TRIATLÓ: ESPORT 3 EN 1 EL PORT ES FA A LA MAR DE LA FESTA I LES LLETRES COM ES VA FER EL PROGRAMA DE FESTA MAJOR

38

sitges/sant pe

cultura oci tendències

re de ribes

editorial Supervivència de tradició i cultura, quimera o realitat?

Hi ha tradicions que creuen oceans de temps i persisteixen malgrat el pas dels anys. Aquest és el leitmotiv del número 8 d’ON, que té com a temes principals els comerços tradicionals de Sitges i Ribes que han sobreviscut durant dècades, i la Festa Major, la festa sitgetana per excel·lència, declarada d’Interès Nacional i que respira ben viva, any rere any. Precisament, en l’article d’opinió Vicenç Morando tracta el fet de com alguns comerços tradicionals han sabut desafiar les agulles del rellotge i el nou model de comerç actual.

Nedant, corrent i en bicicleta, ON fa un recorregut pels secrets i les claus per a assolir una triatló i amb rècord, alguns dels membres de l’equip de Triatló del Club Natació Sitges en desvetllen les claus.

I ON continua acostant als seus lectors les notícies del Port d’Aiguadolç, un espai que a l’estiu viu la seva activitat al màxim, celebrant les festes del Carme, el seu certamen literari i que evoluciona dia a dia per a oferir a Sitges una oferta d’oci, esport, comerç i restauració ben rica.

La Festa Major de Sitges és un dels esdeveniments més esperats de la vila. Per aquest motiu, ON dedica bona part d’aquesta edició a parlar d’alguns dels detalls més curiosos dels preparatius de la festa, tals com el making of del programa o una conversa amb els pendonistes de Festa Major i de Santa Tecla, que expliquen el que significa formar part activa de la festa amb l’honor d’aquest encàrrec.

De la mà de Joan Iriarte, els ulls dels lectors es traslladen fins a la nit i les aromes de Marràqueix. I seguint amb l’art, descobrim la gran oferta d’art en les més variades tècniques i estils, a les galeries d’art sitgetanes, tota una explosió de creativitat escampada pels carrers de la vila.

La secció +Moda arriba amb les darreres propostes de l’estiu per a vestir les pells daurades del sol i les nits fresques de vacances.

L’agenda, la guia de shopping, eat&drink i l’aparador rubriquen les propostes culturals, d’oci i comercials per a l’equador i la recta final de l’estació.

Tot això sense parar, com fent una triatló i apostant sempre per seguir endavant, després d’una festa d’aniversari del primer any d’ON al bar Magma càlida, que va acostar els lectors a un equip que treballa per una revista nova, fresca i de qualitat. Una bona companya de travesia en bona companyia, així és com ON vol arribar a la meta. I només és possible de la vostra mà.

4 · Comerços tradicionals amb solera de Sitges i Ribes 10 · Opinió 12 · Les claus i els atractius de l’esport triple: triatló 17 · Les lletres i la festa s’instal·len al port d’Aiguadolç 20 · Descobrim el backstage del programa de Festa Major de Sitges 24 · L’honor dels pendonistes de Sant Bartomeu i Santa Tecla 26 · Joan Iriarte fa un cop d’ull a la nit de Marràkeix 27 · L’art s’escampa a Sitges amb les galeries d’art 28 · +moda 32 · Agenda 34 · Guia 38 · Aparador

Sumari

EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Lidia Gázquez / ÀREA COMERCIAL Claudio Berdala (cap) · Manel Carbonell / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús París HI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Marta Aragó, Magí Fortuny, Joan Iriarte, Vicenç Morando, Judit Paretas, Edu Ripoll, Joan Tutusaus sitges/sant pere

de ribes

cultura oci tendències

REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: L’Eco de Sitges

una producció de:

4

SUPERVIVENTS HISTÒRICS Catalunya ha estat, històricament, un país de botiguers. No en va, el petit comerç ha esdevingut un dels motors principals de l’economia catalana des dels segles XIX i XX, sense que això hagi impedit la consolidació paral·lela de grans firmes multinacionals. De fet, ha estat la penetració d’aquestes grans empreses, sumada a la recessió econòmica i a la manca de relleu generacional, la que ha provocat el tancament progressiu de comerços històrics a tot el Principat.

5

Magí Fortuny i Poch

El Garraf tampoc n’ha estat cap excepció, tot i que el comerç de proximitat potser gaudeix de millor salut que el d’altres zones del país. Sobretot, en comparació amb el que passa a les grans ciutats. És per això que el passeig lector d’aquesta ocasió ens apropa fins a sis dels establiments més carismàtics de Sitges i de Ribes.

Tots ells, fundats abans de la Guerra Civil i amb molta història viva entre les seves parets. Més enllà del vessant comercial, la seva trajectòria també és un bon reflex per a comprovar com han evolucionat els nostres pobles i la seva gent.

La lògica ens diu que tot recorregut –ni que sigui a través d’aquestes pàgines– requereix un bon calçat i, per això, la primera parada és a la sabateria Pañella de Sitges. Ubicada al número 7 de la plaça de l’Ajuntament, en una antiga casa de pescadors, el negoci va obrir les seves portes l’any 1933, després que el seu fundador, Isidre Pañella i Comas, tornés de Cuba meravellat per la indústria sabatera del país caribeny. Allà hi tenia un cosí que s’hi dedicava “amb uns resultats econòmics prou bons, i això el va acabar de convèncer per muntar la seva pròpia botiga”.

Així ho relata la Carmen Pañella, néta de l’Isidre i una de les propietàries actuals de

l’establiment. Ella és la tercera generació que està al capdavant de la sabateria; més de 75 anys en què el funcionament del negoci i les tendències de la moda han canviat substancialment. “Abans, la majoria de proveïdors eren catalans o espanyols, mentre que ara predominen els italians i els xinesos”, explica la Carmen, que també creu que la gent “cada cop prioritza més les marques en detriment del calçat artesanal”. I és curiós, perquè un dels elements que caracteritza la sabateria Pañella són, precisament, “les sandàlies amb fantasies”. Un producte que reafirma la identitat del negoci i que, alhora, “serveix per a atraure el client que busca un producte que no es troba a tot arreu”.

Amb el calçat assegurat, el següent pas per a fer una bona travessia és tenir l’estómac ple, perquè no defalleixin les forces, i això ens porta al capdavall del carrer del Pi, a Ribes. Allà s’hi troba la botiga de queviures Can Manel. L’establiment actual és de l’any 1938, malgrat que els seus orígens rauen en la bodega que en Manel Marcer i Bolet havia obert al carrer Sant Isidre pels volts del 1920.

Des d’aleshores, Can Manel s’ha convertit en un dels referents del petit comerç ribetà. Potser hi ajuda que, des dels seus inicis,

El Cable ha sabut adaptar-se als nous temps i demanda

6

Can Ramos va començar com a botiga de queviures

a la botiga s’hi podia trobar pràcticament de tot: des d’aliments i sabó fins ceràmica o coets. Amb el pas dels anys, la seva especialitat s’ha desviat cap als productes frescos i, sobretot, la carn. Bona part de la culpa la tenia el seu antic escorxador, situat a la part de darrere de la botiga.

“Ens portaven els animals i nosaltres mateixos ens encarregàvem de matar-los i de fer-ne la posterior elaboració artesanal”, comenta la Montse Marcer, néta del fundador i una de les actuals responsables del negoci.

L’evolució d’unes lleis agroalimentàries cada cop més estrictes, però, ha impedit la continuació d’aquest sistema tradicional.

Un fet que no ha pogut modificar, també val a dir-ho, la filosofia comercial de Can Manel. “A les grans superfícies t’ho trobes tot envasat i, potser per això, els nostres clients són dels que saben apreciar la qualitat de la carn fresca i tallada al moment”, afirma la Montse. Ella té clar que l’embotit

i els productes càrnics han estat “una de les claus” del seu èxit, i que “així serà fins a l’últim dia”.

Sortint de Can Manel, i amb la calor pròpia de l’estiu mediterrani, hi ha poques coses que vinguin més de gust que una cervesa ben fresca. És per això que tornem a Sitges, direcció al Cable. Situat a la cantonada entre els carrers Barcelona i Santiago Rusiñol, aquest bar és un dels clàssics de la identitat sitgetana. El negoci va començar a funcionar a l’any 1940 sota el nom de Ca la Rossita, just on ara s’hi troba la discoteca Tràiler.

I és que no va ser fins al cap de setze anys, al 1956, que el Cable va canviar de local i va adoptar el nom actual. El seu origen, a més, no té pèrdua. El bar era un refugi habitual dels pescadors de l’època, que hi anaven a petar la xerrada quan tornaven de mar endins. Un d’ells, per referir-se a un dels vins que se servien directament de les bótes, acostumava a dir que era

Construccions i Reformes en General Av. de les Flors, 18 · 08870 Sitges BCN T. 93 894 50 57 · M. 660 23 22 99

7 “més fort que un cable”... i d’aquí en va quedar el nom.

D’aquella anècdota ja n’ha passat més de mig segle, però la denominació no és l’únic que se n’ha conservat. Tal com explica en Manel Andreu, nét dels fundadors Josep Andreu i Rosa Almirall, “el negoci s’ha modernitzat bastant en els últims anys, encara que sempre s’ha intentat mantenir l’estètica original del bar”. En aquest procés de modernització del Cable, hi ha una data clau. Es tracta de la Festa Major del 2003, quan en Manel i el seu germà van començar a fer-se càrrec del bar per donar un cop de mà al seu pare. De fet, l’experiència va ser tan bona, que ara ja s’hi dediquen exclusivament.

Després de refrescar-se amb una cervesa, una altra possibilitat per gaudir d’un viatge lector és fumar-se un bon puro havà. El ventall d’ofertes és ampli i, per estar ben assessorat, què millor que acostar-se al carrer Nou de Ribes, just al costat de la plaça Marcer. Allà s’hi troba l’estanc Ramos, que sempre ha tingut en els puros un dels seus productes més preuats. Aquest any, amb els triomfs del Barça, “se n’han venut més que mai”, ressalta en Josep Maria Ramos, propietari del comerç.

A l’estanc, però, s’hi ven una mica de tot.

No es pot oblidar que, en els seus inicis, la botiga era més aviat de queviures, tal com indica el seu nom originari: Colmado la Violeta. La inauguració va ser el dia de

Sant Josep del 1917, en què es van fer 87 pessetes de calaix. El fundador del negoci, Adolfo Ramos i Coma, tenia la idea de seguir-se dedicant a la venda d’ultramarins, però “va sorgir la possibilitat d’assumir la titularitat de l’estanc i no s’ho va pensar”, recorda en Josep Maria.

Des d’aquell moment, Can Ramos ha combinat les queviures amb els productes més propis d’una expenedoria, com ara els segells. També mereixen especial atenció les seves botifarres, elaborades artesanalment amb escorxador propi fins fa ben poc. Ara, en canvi, bona part del volum del negoci se sustenta en “les diferents especialitats de tabac i en les targetes de transport públic”. És per això que en Josep Maria pensa que, “més que una simple botiga, l’estanc és un establiment al servei del ciutadà”.

Hi ha qui considera els puros com una petita font de plaer, però abusar-ne tampoc és massa bo. Per si de cas, no costa res tenir a mà unes pastilles per la tos. En aquest cas, de la farmàcia degana de Sitges: la del doctor Josep Ferret de Querol, malgrat la triste pèrdua de l’emblemàtic edifici a començament dels vuitanta. Ell va ser el primer d’una nissaga de farmacèutics que ja va per la quarta generació.

Durant aquests més de cent anys, el tipus de negoci ha evolucionat molt, i els antics remeis casolans han cedit mica en mica el seu protagonisme a una gamma infinita de medicaments.

La farmàcia Ferret es manté i evoluciona amb els temps

8

La pastisseria Pascual de Ribes, un referent en postres

El que sí que s’ha mantingut és “la figura del farmacèutic que escolta la gent i li dóna consells, tot i que el que acaba curant o no són els mateixos medicaments”. Aquesta és l’opinió de Javier Ferret, descendent del fundador i actual propietari de la farmàcia.

Ferret creu que el sector farmacèutic es basa molt en el rigor, si bé està convençut que anys enrere hi havia un tractament més acurat del que eren els diagnòstics i la problemàtica de l’abús dels medicaments.

“La gent d’ara va molt més accelerada”, exposa Javier.

El local, en funcionament des del 1905, continua formant part del paisatge quotidià del Cap de la Vila. I una de les imatges més habituals del negoci és la figura del robot dispensador, que va ser un dels primers de les seves característiques a Catalunya. En això, la farmàcia Ferret de Querol també pot presumir d’anar “un pas per endavant”.

L’última parada d’aquest passeig lec-

tor ens torna a acostar fins a Ribes. En aquesta ocasió, per tastar de ben a prop el progrés que ha viscut la pastisseria en l’últim segle i mig. Aquesta és l’edat que té la pastisseria Pascual, popularment coneguda com Cal Forner Vell. El negoci es va posar en marxa al 1855 amb un petit forn de pa, però ara mateix és una de les actuals referències catalanes del món de les postres.

Segurament, això és el fruit de les cinc generacions familiars que s’hi han dedicat i que segueixen fent-ho. Totes elles han sabut adaptar-se als nous temps “conservant una manera de fer basada en mètodes tradicionals”. Especialment, en tot allò que fa referència a la selecció de les matèries primes. “Els nostres productes, a diferència dels industrials i de la brioixeria congelada, estan elaborats amb aliments de primera qualitat; el preu final potser és més elevat, però val la pena”. Així és com pensa Nemesi Pascual,

PASTISSERIA · BOMBONERIA · CAFETERIA

dimarts...

melindros dijous...

magdalenes

Fundada l’any 1895

Plaça de l’Ajuntament, 10 · SITGES · Tel. 93 894 02 13

Santiago Rosiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86 www.farrerons.com · info@farrerons.com

9

Can Manel, al final de l’emblemàtic carrer del Pi a Ribes

màxim propietari de l’establiment.

En Mesi encara recorda quan el pa era un producte “mig controlat per l’Estat”, ja que es feia servir com a referència per marcar altres preus de productes bàsics.

D’aquella època, en què les fleques només feien dues o tres classes de pa, s’ha passat a la gran varietat que hi ha avui en dia. I el mateix passa amb la pastisseria.

La seva eclosió va ser durant la dècada dels setanta, tot i que “les tècniques d’ara permeten fer unes elaboracions que aleshores semblaven impossibles”.

A Sitges la pastisseria artesana també es manté de la mà d’alguns establiments com Can Massó o Can Sabaté. Can Sabaté des de l’any 1895 conserva el seu mètode tradicional d’elaboració de productes i

Detall de la façana de Can Pascual

és gràcies a l’associació de tortells, panellets, bunyols, etc. a les celebracions, que el negoci gaudeix de bona salut. I és que, com comenten els seus responsables, “allò d’anar a comprar el pastís diumenge s’està perdent”. Sort que, com en tot bon dinar, qualsevol passeig lector acaba millor si és amb aquest regust dolç a la boca.

10

opinió Nou comerç, noves maneres Vicenç Morando i Tarrés

Possiblement, qui arribi de bell nou a Sitges per a passar-hi el dia, i no volti més enllà dels límits del casc antic, pot arribar a pensar que els sitgetans no fem altra cosa que vestir-nos, pentinar-nos, perfumar-nos, alimentar-nos, divertirnos i anar al banc. En sortiria, doncs, de forçar aquesta evidència quotidiana fruit dels designis de la oferta i la demanda, una visió fins a cert punt hedonista de l’oferta comercial de la vila, molt centrada els darrers anys en l’àmbit genèric de la moda i la bellesa. L’evolució ha vingut determinada, sens dubte, pels importants canvis socials i econòmics que ha viscut el Sitges post autopista, i que es podrien resumir en dos. Primer, i fonamental, centrat en el progressiu augment del valor del sòl, d’acord amb l’atracció que, per a molts barcelonins de butxaca folgada, ha exercit el nostre model de vida quan l’han vist a mitja hora de distància de la capital. Segon, conseqüència del primer:

La presència de nova clientela potencial, acostumada a un tipus d’establiment on les estratègies de venda responen, sobretot, a estimular la compra per impuls, a través d’atractives formes de presentar els productes.

Als qui han travessat la trentena, de ben segur que els serà fàcil enumerar unes quantes botigues familiars a les quals els nous temps, i les substancioses ofertes de lloguers astronòmics –avui ja de baixa- han obligat o motivat a tancar, en una decisió lícita i comprensible per poc que es posin sobre la taula els números i la necessitat de garantir un futur sense entrebancs. El resultat del canvi és ben visible avui. Es porta la botiga deconstruïda i minimalista, on la roba o qualsevol complement s’exposen sense excessos, en un entorn on s’ha cuidat fins l’últim detall, seguint una estètica molt pròpia dels eixos comercials de les grans ciutats, on les botigues franquiciades són norma. Malgrat

tot, l’invent no sempre ha funcionat en el context sitgetà. Tant és així que més d’un empresari ha caigut en el parany del tòpic enlluernador de l’assegurada rendibilitat de la vila com a destinació comercial, i ha hagut de tancar portes pocs mesos després de deixar-s’hi els estalvis.

En aquest context de progressiva despersonalització cal valorar amb èmfasi les esforçades experiències dels joves emprenedors sitgetans. Des de la seva sortida al mercat fa un any, els lectors d’On han estat testimonis de la presència en les seves pàgines d’algunes iniciatives que s’emmarquen en una forma d’entendre el comerç on la singularitat de les propostes esdevé l’objectiu fonamental per a encaixar dins un mercat competitiu per naturalesa, i on l’ús de les noves tecnologies i fins i tot de les xarxes socials són estratègies indispensables. És cert, hores d’ara encara són pocs, però demostren que el comerç de casa segueix viu.

11

12

TRIATLÓO: 3 x A D A IC L IP T L U M O IÓ S PAS Lídia Gázquez

La triatló desafia els esportistes que la practiquen i els repta a dominar no només una modalitat d’esport, sinó buscar l’harmonia i coordinació entre tres: natació, ciclisme i cursa a peu. El novembre de 2004 Nico Sáenz, l’actual entrenador d’aquesta especialitat esportiva del Club Natació Sitges, va presentar un projecte per a establir una secció al club i aquesta va engegar el mes de març de 2005 amb només quatre persones. A dia d’avui, la secció ha crescut i després de quatre anys funcionant, ja són 60 persones que estan vinculades al club i “enganxades” a aquesta especialitat.

La triatló es composa de tres disciplines esportives: natació, atletisme i ciclisme.

Potser aquesta varietat, potser el gran ambient d’una secció que s’ha fet gran a pas de gegant o l’esperit d’equip i les hores compartides pels entrenaments, fan que l’afició i la passió vagi in crescendo al club i la comarca. Alguns dels seus adeptes expliquen les claus per practicar-la i què els va enamorar en el seu dia.

CONSTÀNCIA La base per a ser un bon triatleta, com comenta l’entrenador, és la constància. La triatló, però, ha evolucionat des dels seus inicis. Així ho expressa Sáenz, quan diu que “antigament quan es parlava de triatló, es deia que la natació no era el més important i que en bicicleta o atletisme calia ser molt bo”. Aquest prejudici, comenta, és perquè abans les distàncies que hi havia per a participar eren el que ara es denomina

Llarga Distància (Ironman –3.800 metres de natació, 180 km de ciclisme i 42,195 km d’atletisme– o Mig Ironman), però això va canviar amb el anys, ja que “ara es pot competir en proves que es denominen sprint (750 metres de natació, 20 km de ciclisme i 5 km d’atletisme) on el que defineix la carrera és la posició en la que surts de l’aigua”, explica l’entrenador.

Un factor important és el de trobar un equilibri entre les tres disciplines. Sáenz apunta

13 que depenent de la distància de la triatló en la qual es participa, una de les proves serà més dura que la resta: “Probablement, a un Ironman, la bicicleta o la carrera seran les més dures, mentre que en una Triatló Sprint, les més complicades seran les proves de natació i d’atletisme”, explica. Però l’entrenador destaca que la triatló és un “esport total, on l’entrenament de les tres disciplines, acompanyades d’estiraments o treballs de musculació fan que l’equilibri sigui absolut”.

Dani Serra és un dels membres de l’equip masculí del CNS i va començar a fer-ne fa quatre anys amb l’objectiu de fer un esport complet, que no tingués horaris: “Puc entrenar quan em va bé sense dependre de ningú, a més, com que són tres esports diferents, pots anar canviant per no avorrir-te’n”, explica. Per a Serra, les tres disciplines són diàres, però destaca que el que cal és que “l’ordre de les tres sigui l’òptim”. Núria Lozada, membre de

l’equip femení del CNS té molt clar que en el seu cas, “el que em costa més és la natació, perquè quan vaig començar sabia nedar poc i malament, però poc a poc, en haver incidit en la natació al principi, he anat trobant l’equilibri entre les tres disciplines”, confessa.

Serra és del parer que per a ser un bon triatleta, “cal ser constant i imposar-se unes normes. Cal sacrifici, tenir temps, entrenar bé, saber patir i saber quines són les teves possibilitats reals”, desvetlla. Per la seva part, Lozada parla també de constància i d’una bona base física. I Emma Casas, també de l’equip femení, creu que també és important, a banda de la constància i la disciplina, una bona alimentació i les hores de descans necessàries.

El calendari d’un triatleta, que vol fer una temporada completa de triatló, generalment, comença el mes de maig i acaba l’octubre. L’entrenament té el seu punt de partida del mes de novembre fins a

Ciclisme i atletisme complementen la natació

Ambient de la competició celebrada a Sitges

14 l’època de les competicions. En els mesos en que no hi ha triatló, els dies es dediquen a entrenar i a competir en altres proves (duatlons, curses d’atletisme, etc.).

UN ESPORT PER A TOTHOM El fet que les distàncies s’escurcessin va fer que l’esport es popularitzés. Actualment, segons Sáenz, és un dels esports que creix més en nombre de llicències federatives per any. Un dels altres fets que va ajudar molt a donar a conèixer la triatló és que des de l’any 2000 és esport olímpic: a Sidney es van celebrar els primers Jocs Olímpics amb Triatló. L’entrenador del CNS afirma que, lluny dels tòpics sobre aquest esport, “qualsevol persona pot fer-la”, però recomana sempre abans de començar amb els entrenaments de qualsevol esport, realitzar un control mèdic (una prova d’esforç). De la mateixa manera, Sáenz diu que és difícil determinar una edat ideal per a començar a practicar triatló, ja que “les persones

que estan liderant la triatló a Espanya són atletes que ja havien realitzat algun esport de competició, per exemple, molts nedadors que van deixar la natació als 16 o els 17 anys i arriben a la triatló amb un futur prometedor, amb tot un camí per recórrer”, explica.

Serra opina que tothom pot fer triatló tenint en compte les seves limitacions, ja que “una cosa és fer-la i una altra és competir-la”, afirma. “I és tan digne lluitar per estar al davant com per acabar-la”, afegeix. Lozada, creu que “si el teu objectiu és competir i superar-te, qualsevol edat és bona”. I Casas és del parer que per fer triatló, només cal entrenar diàriament i que “no hi ha edat física, sinó edat mental”.

La canalla també pot començar a practicarla, ja que són cada vegada més els clubs que comencen a formar els més menuts en aquest esport, segons Sáenz, l’edat per a començar està al voltant dels 8 anys. Al

sitges/sant per e de ribes

sitges/sant pere de

cultura oci tendències

ribes

H %.

G:=;D;

sitges/sant pere de ribes

cultura oci ncies tendè

(sitges/sant

gbVX^ Ykbjkh da ^ cdkV hZXX ½^ idiV aV ^c[d i^eff_d]! [Wj Zh_ aV \j^V YZ

9:H:B7

B7 L?B7 B C7H ? 7

I" E8;HJ 7 7B I$ NN?5 J?9 I?J=; B? 9BK8 DÀK F;H; IJuCFB< xI B7 L?:7 HKH7B 7D7$ 9EC H;JH7J :; _l_jWji :; B7 FB W][dZW YÉWYj eZW 97D F;H; ^ ED c Wb ^ YÉeY_! VbW

#*

½^ idiV aV ^c[dgbVX^ YkbjkhWb ^ YÉeY_! VbW W][dZW YÉWYj_l_jWji aV \j^V YZ i^eff_d]! [Wj Zh_da

#)

D8IJ7G:DEL;C8H; %-

BBKCI" 9ÀC;H7" 799?ã H>I<:H 8DB 6 :H8:C6G> '+ 7DOI :Ê;CE9?EDI 7C8 B7 @EL; IKH<0 BB?I97DJ F;H B;I ED7:;I B7 L?DO7" FHE:K99?ã ? JH7:?9?ã 7 H?8;I

cultura oci tendències

pere de ribes

cultura oci tendències

38

sitges/sant pere

de ribes

a ultura cultur oci tendè tend ncies

hi cfh[d[Ze

@el[i [ bW d_j h[_dl[dj[d

Dóna a conèixer el teu negoci i anuncia’t a On

TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ CIRCUITS TANCATS DE TV · VIA SATÈL·LIT REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS INSTAL·LADOR OFICIAL

Tel. 93 894 53 75 on@hydramedia.info

oncultura.com El pols cultural de Sitges i Sant Pere de Ribes

Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 69 tecnositgessat@tecnositges.com

15

La gestió del temps entre prova i prova és important

CNS, declara, hi ha intencions de crear, amb el temps, una escola de triatló.

Existeixen diferències entre homes i dones en la pràctica d’aquest esport, però són mínimes. Les distàncies i els premis són els mateixos tant per als homes com per a les dones. Casas i Lozada, ambdues de l’equip femení, afirmen que els seus entrenaments sempre han estat igual per a ells com per a elles. Però Lozada matisa que l’entrenador modifica, si cal, els entrenaments per un lesió o per una competició determinda. Per la seva part, Sáenz manifesta que només hi ha algunes diferències pel que fa als entrenaments entre homes i dones, parlant de la triatló en general, i afirma que “el nivell femení tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya és molt bo”. L’entrenador comenta que alguna de les dferències entre homes i dones podria ser la força o els cicles menstruals, ja que “hi ha algunes dones a les quals els afecta a nivell hormonal i amb dolors i malestar, que sovint obliguen les esportistes a deixar els entrenaments

durant un període de temps determinat”. I depenent de l’esportista, afegeix, “descansar en períodes concrets de la temporada, pot perjudicar el resultat. És per aquest motiu que els entrenadors que treballen a alt rendiment, tenen en compte els cicles menstruals per a planificar les temporades i els entrenaments”, apunta.

La triatló “enganxa” per molts motius. Un d’ells és que és un esport que engloba tres esports en un i potser per aquesta varietat, comenta Sáenz, agrada, “també per la satisfacció que dóna el fet d’acabar-ne una i per què no, per l’aspecte competitiu, ja que el repte pot actuar com a motivació”, concreta l’entrenador. Lozada és del parer que malgrat ser un esport individual, “en moltes ocasions s’entrena amb molta gent i això crea vincles entre les persones, comparteixes patiment, alegries esperit d’ajuda, estimació…”, i tot això “enganxa”, la part més emotiva. Pel que fa a la competitivitat, Lozada creu que a la triatló “és contra un mateix, però creu que “entre nois,

Arribada després de la prova de natació

principalment, n’hi ha més”. I Casas pensa que “la competitivitat se la fa cadascú, sobretot quan hi ha bons resultats. I això és bo!”, exclama.

I les persones que ja la practiquen poden donar algun consell a les persones que se senten atretes i que no acaben de decidirse. Serra els anima amb la idea que al CNS “trobaran molta gent com ells, amb ganes, un equip amb molt de companyerisme i apassionats per l’esport”. Lozada creu que al principi és molt important no atabalar-se i anar a poc a poc: “Si t’atabales, t’estresses, no rendeixes i acabes plegant ‘poc a poc i bona lletra’”, afirma. En aquest sentit, Casas està completament d’acord, “la triatló és un esport progressiu en les tres disciplines i cal millorar-les diàriament, tot al seu ritme”, destaca. L’entrenador Nico Sáenz diu que “l’únic consell que m’atreveixo a donar és que si els agrada o tenen ganes de provar vinguin al club i que no és per a ‘superhomes’ o ‘superdones’, aquest és un esport que és per a tots i els límits els marca cadascú”.

16 DANI SERRA. Aquest sitgetà de 28 anys, de professió periodista, porta fent esport tota la vida i aquesta és la seva quarta temporada com a triatleta.

Serra va guanyar la duatló Internacional de Vilanova en Grups d’Edat, va ser el primer sitgetà a la Mitja Marató Sitges 2009, assolint-la en 1 hora i 11 minuts, entre d’altres fites.

NICOLÁS SÁENZ BRIASCO. Té 35 anys, casat i pare de dos fills. És entrenador de triatló, porta 23 anys practicant-la.

Ha participat en curses de totes les distàncies de triatló i ha finalitzat cinc Ironman. La passió li ve de lluny, ja que el seu pare va ser un dels primers triatletes a Argentina i ell sempre va anar a veure les competicions. Va ser l’any 1987 quan va iniciar-se en aquest esport, fins ara, i amb ganes de continuar durant molt de temps.

NÚRIA LOZADA I ESPÍ. És fisioterapeuta i infermera, té 40 anys. Ja de petita feia gimnàstica esportiva i després va aficionar-se a l’escalada i el teakwondo. Va començar a fer triatló al 2007, animada pel Nico (l’entrenador) i un company d’equip, pacient seu. Les seves fites: acabar totes les triatlons que va començar. “Recordo especialment la primera sprint i la primera Olímpica, i l’última que vaig fer, la de Sitges, pel resultat: primera en la meva categoria V1”.

EMMA CASAS té 21 anys, és monitora de natació i recepcionista d’hotel.

Sempre ha viscut l’esport com una afició i fa dos anys que va començar a competir i fer Triatló. Casas ha assolit importants fites esportives com completar una Ironman per relleus a Itàlia i vàries triatlons sprint i duatlons sprint a Catalunya. La seva parella també és triatleta.

17

Onades de festa, literatura, premis i música al port d’Aiguadolç Les festes del Carme i els premis del concurs de narracions centren la seva activitat estiuenca. El Port d’Aiguadolç va celebrar el passat mes de juliol les festes del Carme, patrona dels mariners. Per aquest motiu, es va celebrar l’avarada de la barca Vinyet i la tradicional processó marítima, que va posar fi amb una cantada d’havaneres i rom cremat. En el mateix context de la festa es van lliurar els premis del Concurs de narracions breus del Port d’Aiguadolç i es va fer l’hissada de la bandera blava que s’ha atorgat enguany al port.

18

La pubilla de Sitges bateja l’embarcació Vinyet

EL CARME I ALTRES AVENTURES La Verge del Carme és la patrona dels pescadors i al port d’Aiguadolç es viu amb molta intensitat la festa a la Mare de Déu.

Cada any les barques surten al mar i es fa la processó marítima en honor a la patrona que acaba amb la cantada d’havaneres i el rom cremat al port. La gran novetat d’enguany ha estat l’avarada de la barca Vinyet, que va encapçalar la processó marítima, amb una vintena d’embarcacions, que van navegar fins a Terramar i van tornar al port, fent la tradicional aturada davant del cementiri, on la Confraria de Pescadors de Sitges va llençar flors en honor als companys desapareguts. La Vinyet serà “la barca de Sitges”, ja que a partir de l’any vinent, serà una eina educativa i turística al servei de la vila. La Vinyet oferirà la proposta de

Guanyadors del certamen literari organitzat pel port

conèixer la façana marítima de Sitges i la seva història des del mar i també donarà a conèixer l’ofici de pescador. Després de ser construïda l’any 1945 i navegar pel Mediterrani durant més de 50 anys dedicant-se a la pesca d’arrossegament, la barca ha tornat a ser avarada amb aquest nou projecte.

L’Ajuntament de Sitges ha volgut batejar-la Vinyet en record de la barca històrica amb el mateix nom, dedicada al transport de vins, molt estimada per la població.

Un altre dels actes que ja comença a tenir tradició i està ben arrelat al port és el concurs de narracions breus Port d’Aiguadolç, que enguany ha celebrat la seva catorzena edició. El tema central de les narracions breus és el mar i poden ser reals o inventades, al voltant de vaixells de vela, personatges de la mar, navega-

cions, aventures, tradicions, viatges, etc.

La narració guanyadora d’aquesta edició ha estat “La carta” del barceloní Xavier Carol, que situa el lector a bord del San Gabriel a Porto, un dia de l’any 1755. L’autor proposa un viatge en el temps i una aventura dalt dels pals de la nau. L’accèsit ha anat a parar a les mans de Francesc Xavier Garcia, reusenc establert al Garraf, amb la seva narració “Coratge de nàufrags”.

Aquestes són les principals guanyadores que es poden trobar al llibre de recull de les dotze narracions seleccionades i que permeten imaginar mars i aventures marítimes, publicat pel port d’Aiguadolç.

Es tracta d’un dels pocs certamens que permeten publicar acuradament els premiats en un llibre i lliurar-lo el mateix dia del lliurament dels guardons.

19 MÉS MÚSICA AL PORT D’altra banda, l’activitat cultural es manifesta també amb el Festival Internacional de Música de Sitges, Concerts de Mitjanit.

El 15 d’agost, a les 22 hores al Centre de Disseny de Sitges tindrà lloc el concert de l’Orquestra BCN Sinfonietta, tot un referent del panorama musical català des de la seva presentació l’any 1998. Es tracta d’una formació heterogènia i dirigida en els seus inicis pel mestre Francesc Llongueres, assistent del gran Sergiu Celibidache i un dels seus alumnes més destacats. El grup és molt versàtil pel seu particular model de gestió, la seva qualitat, el seu tarannà a l’hora de plantar cara a certs reptes i interpretar un ventall molt ampli d’estils.

L’orquestra comptarà amb els solistes Stanislav Stepanek i la soprano Olivia Biarnés.

D’aquesta manera es dóna per finalitzat el festival del 2009.

La Vinyet es converteix en la barca del poble de Sitges

20

El making of o com es va fer el programa de

Lídia Gázquez

Un programa de Festa Major té la finalitat principal de recollir els actes de la festa, però també és una eïna de difusió, estudi i reflexió entorn la festa: una bona oportunitat per a mostrar com ha evolucionat la Festa Major amb el pas dels anys El d’enguany, però, ha estat especial, ja que el programa ha volgut fer un recorregut per les festes majors del 1919 fins l’actual, la del 2009, fent un viatge generacional amb parada a cadascuna de les dècades de tot un segle de celebracions de Sant Bartomeu.

Personatges que han viscut i viuen la Festa Major fins al moll de l’os han donat el seu testimoni i han deixat retratar-se per Jesús

Jesus Paris servicios fotográfIcos Sant Bartomeu, 16 1º 1ª, Sitges Tel. 93 894 18 50 · 639 81 52 92 jesusparis@hotmail.com

Paris. Hydra Media ha estat l’agència de comunicació escollida per a realitzar-lo i ha reunit plomes de la vila per a escriure cada festa, vista dels dels ulls dels seus protagonistes: Vicenç Morando, Roland Sierra, Vinyet Panyella, Marc Hill, Mònica Gallardo, Beli Artigas, Joan Tutusaus, Dani Picas, Edu Ripoll i Lídia Gázquez han entrevistat Jofre Vilà, Carme Barrachina, Josep

21

22 Soler, Sam Barrachina, Toni Mirabent, Artur Duch, Ricard Baqués, Raquel Martin, Laura Arbonés i Carles Gimeno, respectivament.

El resultat ha estat un estracte acurat de l’esperit d’un segle de Festes Majors i de la història de Sitges. Des de les gralles, el protocol, el foc, passant pel so dels timbals, el toc de castells, fins als versos dels pastorets, instantànies i records il·lustren el programa d’enguany.

El cartell ha apostat per una imatge innovadora, amb Sant Bartomeu com a figura central, composta per 494 fotos de Festa Major, dels darrers cent anys, que formen un mosaic històric de la festa. L’efecte que s’ha volgut aconseguir és el mateix que va aconseguir Dalí amb el seu retrat d’Abraham Lincoln, ja que, mirant el cartell des de lluny, s’aprecia la figura del sant i mirant-la de prop, es poden veure la sèrie de fotografies juxtaposades.

La motivació d’aquesta composició per al cartell és mostrar com les festes majors han format la Festa Major, com l’entenen sitgetans i sitgetanes any rere any. I és gràcies als seus avis i besavis que Sitges gaudeix de la Festa Major com la gaudeix actualment i ha sabut conservar-la i cuidarla al llarg del temps.

Sant. Bartomeu, 19 · Sitges · Tel. 93 811 13 17

23 38

24

Les banderes de l’honor Denci Mirabent i Carme Comas, pendonistes de Sant Bartomeu i Santa Tecla

Mirabent i Comas, a la rectoria

Segons defineix el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, un pendonista és aquella persona que porta un penó, o sigui, una bandera o estendard petit que és usat com a insígnia d’un cavaller, d’una mainada, d’un regiment o d’altres.

Tot i l’exactitud d’aquesta freda i breu definició –normal i lògica en un diccionari normatiu–, no hi ha res més allunyat de la realitat. Com a mínim a Sitges.

I és que a la vila, ser pendonista de Festa Major o de Santa Tecla representa un honor que va més enllà del simple reconeixement públic d’un individu i trascendeix la vessant religiosa de portar la bandera del Sant o la Santa. Aquest honor correspon enguany a Gaudenci Mirabent Palmer, Denci, i Carme Comas.

En Denci i la Carme ja fa gairebé dos mesos que viuen amb l’ai al cor. “És com quan

Local per a celebracions

Pizzes, pasta i menjar per a emportar

Restaurant a primera línia de mar Passeig de la Ribera 34 ·Sitges · 93 894 66 01

www.mammamiasitges.com

25

ESCOLA DE VELA Estiu 2009

un actor està a punt de sortir a escena”, assenyala en Denci, actor amateur, “per molts anys que portis fent-ho, sempre hi ha nervis. I qui digui el contrari menteix”.

En aquest mateix sentit es reafirma la Carme, que apunta que “quan vaig veure que venien en Ramon de l’Eco [el president de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla] i en Roig [el Regidor de Festes], ja sabia a què venien”. I no és per menys, ja que la Carme ha estat presidenta de l’Agrupació de Balls Populars des del 1995 fins al 2000 i, actualment, s’encarrega de tenir cura dels balls de l’entitat.

Pel contrari, al Denci van aconseguir “enganyar-lo” una mica més. “La meva família es va reunir a casa tot dient que volien celebrar l’aniversari d’un nét fora de dies.

Ja em va semblar estrany, però no vaig pensar que seria per dir-me que seria el pendonista de Festa Major”. Un cop els dos responsables de Festa Major li van comuni-

car la seva decisió, en Denci va comentarlos que necessitava una mica de temps per pensar-s’ho, ja que era una responsabilitat molt gran. “No”, van respondre-li, “d’aquí no sortim sense que ens hagis dit sí o no”.

I òbviament, va ser un sí rotund.

No hi ha dubte que en Denci i la Carme saben com funciona la Festa Major i Santa Tecla. Els dos són nascuts a Sitges, hi han estudiat i hi han viscut tota la vida. No fa falta que els expliquin els ets i uts d’unes festivitats que han vist durant dècades. Tot i això, en Denci es defineix a sí mateix com un “col·laborador de mirar”, o sigui, una persona que tot i que no ha participat en cap ball, se sent part de la Festa Major. “La Festa és com una obra de teatre, on tots som actors”, afirma en Denci utilitzant un símil teatral. “Sense la gent que mira i gaudeix dels balls no existiria la Festa Major ni Santa Tecla”, apunta la Carme.

Una pregunta obligada a dos dels protago-

Si vols gaudir de la mar i aprendre a navegar...vine sota l’Església

Cursos infantils i juvenils Esplai infantil amb dinar inclòs Cursos d’adults i classes particulars

Per més informació, consulta la nostra web Club Nàutic de Sitges Espigó de Llevant s/n, Apartat de Correus 76, 08870 Sitges Tel. 93 743 20 57 · Fax 93 743 20 08 cns@nauticsitges.com · www.nauticsitges.com

nistes de les festes de Sitges és el moment més emotiu per a cadascun d’ells. Tots els sitgetans (i els que no ho són però gaudeixen de les festes) tenen aquell instant que se’ls queda imprès a la retina o al cor.

En el cas d’en Denci és, sense cap mena de dubtes, l’Entrada de grallers, l’inici de les 36 hores màgiques de Festa Major, que se celebra el 23 d’agost a les 12 del migdia i que s’inicia al carrer Sant Francesc fins al Cap de la Vila. Per a la Carme, és la sortida del gegants, el drac i l’àliga de l’Ajuntament, just abans de la primera sortida, a les 14.15 hores. “És un moment molt emocionant per a mi”, assenyala la Carme.

I per a molts altres, que aplaudeixen la sortida de les bèsties i els gegants com si fossin autèntics ídols de masses. Llavors ja ha “començat” la Festa, només queda gaudir de l’honor de dur el penó del Sant i de la Santa. És un cop a la vida i val la pena viure-ho intensament.

27

POSTAL DE VIATGE per joan iriarte

MARRÀQUEIX Plaça Yamaa-el-fna.

Mesquita Kotubia, símbol antiquíssim de la ciutat berber.

Marràqueix ha estat declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco i posseeix una de les places més belles del món. El capvespre és el moment més màgic del recinte, àgora de multituds. Poc a poc, el xivarri dóna pas a la tranquil·litat. La nit transforma la ciutat, l’omple de silencis i soledats protagonitzats per persones anònimes, cobertes per embussades gel·labes. La penombra és latent i la plaça, el lloc de retrobament per a una minoria d’éssers nocturns, pregoners de no se sap ben bé què. Els racons són plens d’ofrenes eròtiques, substàncies prohibides...

Encoberts en les tenebres, creixen secrets, rarament permissibles en les hores de sol. Tot un món de sensacions atractives i no menys perilloses que es potencia amb les aromes extremes.

Ferums d’orina, excrements i terra polsosa es mesclen, amb la tarongina –flor present en tots els jardins–, menta fresca, canyella, pebre, gingebre, comí, olives, fruites… Un còctel molt difícil de definir, que caracteritza aquesta ciutat i la dota d’un atractiu especial.

28

Galeries: l’art obre les seves portes Alguns artistes diuen que vénen a Sitges atrets per la seva llum, d’altres que els captiva la blavor del mar. El que està clar és que alguna cosa deu tenir perquè pintors i escultors d’arreu triïn aquesta ciutat per a viure-hi i treballar-hi des de fa dos segles.

I és que la cultura i l’art que es respira pels carrers ja forma part de la idiosincràsia de la vila. Parlar d’art a Sitges és parlar de la seva oferta museística i de l’empremta indiscutible que va deixar l’activitat artística de l’Escola Luminista a mitjans del segle XIX i, sobretot, del llegat modernista de Santiago Rusiñol. Però aquest passat cultural ha deixat a la població una manera de ser, un fort vincle entre els seus habitants i l’expressió artística, que avui dia encara és manté. La prova d’això és la desena de galeries d’art que acull aquesta petita vila.

Entre aquestes galeries cal destacar la de Fernando Suárez, a la plaça de l’Ajuntament, on aquest artista, que ha exposat a mig món, mostra part de la seva prolífica obra: pintures i escultures que transmeten la trobada amb la bellesa. Per als amants de l’art, un altre punt de referència és la Galeria d’Art Foz, al carrer Bartomeu, que ofereix en les seves exposicions una selecció molt acurada de mestres actuals de la pintura i l’escultura, en la línia de l’impressionisme i el realisme, i també organitza homenatges a autors, presentacions de llibres i xerrades amb els millors crítics d’art. Un altre dels exemples de galeria de qualitat és la Ramón Vila, al carrer Major, un bon lloc per a gaudir de les obres d’art de pintors espanyols contemporanis amb prestigi internacional en diferents tècniques pictòriques, com

l’aquarel·la, l’oli i les tècniques mixtes.

Per altra banda, a Sitges també es pot contemplar i adquirir l’obra del prestigiós pintor José Luis Fuentetaja, amb l’exposició permanent dels seus últims quadres a l’Atelier-Galeria Fuentetaja del carrer d’en Bosc. Part de l’obra d’aquest artista és un reflex de les seves experiències als països que visita. Un altre tipus de galeria és la Sala d’Art Nicolàs, al carrer Bonaire, un espai plural on poder expressar els diferents vessants creatius, tant pintura i escultura com artesania i fotografia. Amb l’objectiu d’impulsar l’art, aquesta sala presenta artistes quinzenalment. I per últim, cal mencionar també la Queens Galeria, situada al passeig de la Ribera, en un entorn perfecte per viure l’art i gaudir-lo, a tocar de la platja.

29

Sala d’Art Nicolás

C/ Bonaire, 9 ·SITGES

Queens galeria Arte de Vivir

FERNANDO SUAREZ g a l e r í a

Plaça de l’Ajuntament,1 Tel. 93 894 59 56

Passeig de la Ribera, 28 · SITGES · Tel. 93 894 67 28

C/ D’en Bosch, 22 · Tel. 610 69 10 82 SITGES (junto Ayuntamiento)

www.ferchejo.com

30

Estilisme i fotografia: Judit Paretas Model: Núria Escarp

L’estiu bull i les rebaixes a Rift ens acosten algunes propostes irresistibles, com aquests vestits, top i shorts, marca de la casa: If I was a boy... i Rift.

Rift Sant Gaudenci, 8 · Sitges Ferlandina, 31 · BCN www.myspace.com/riftshop

info@riftshop.com

31

agenda

agostsetembre FESTES Dijous 13 d’agost FESTA MAJOR DE ROCAMAR. A les 9h. Suau despertar, botifarrada i inauguració de la nova àrea de jocs infantils de Rocamar.

A les 19.30h Batukada a càrrec dels Markatú de Sitges. Correfoc amb els Diables de Rocamar.

Pregó de Festa Major. Actuacions nens i nenes de Rocamar. Disco a càrrec de Dj’s J. Music Sound.

Rocamar. Ribes + info: www.santperederibes.org Del 21 al 29 d’agost FESTA MAJOR DE SITGES. ST. BARTOMEU 09 Divendres 21 d’agost, a les 22.30h, davant de l’ermita de Sant Sebastià: El pregó, a càrrec de Jordi Barrachina i Sala. Tot seguit, concert amb el grup Rauxa.

Dissabte 22 d’agost, a les 19.30h al Palau del Rei Moro. Gran assaig de Festa Major de la Colla Jove de Castellers de Sitges. En acabar, coca, moscatell i samarretes color vi entre els assistents que es posin a la pinya.

Diumenge, 23 d’agost. La Vigília.

A les 12h, al carrer Sant Francesc i al Cap de la Vila, Entrada de grallers. I a les 14h, des de La Fragata, encesa dels 21 morterets.

A les 14.15h, des de la plaça de l’Ajuntament, sortida dels entremesos i balls populars.

En acabar, exhibició dels balls parlats a l’Hort de Can Falç.

A les 18h, al Cap de la Vila, actuació castellera de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

A les 18.45h, des del carrer Bonaire, processó Cívica.

A les 23h, des de la Punta, la Fragata i els espigons, apoteòsic i monumental castell de foc.

Tot seguit, baixada dels balls populars per les escales de la Punta. A continuació, al passeig de la Ribera, ball de revetlla, amb les orquestres Cristian Comènech i La Mitjanit.

Dilluns 24 d’agost. Sant Bartomeu.

A les 6h, des del Baluard Miquel Utrillo i Morlius, alegre i festiva matinal.

A les 11h, a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, solemne ofici. En acabar, apoteòsica sortida d’ofici. I a continuació, exhibició castellera a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

A les 19.30h, des del Baluard, processó en honor a Sant Bartomeu. En arribar la processó al Baluard, entrada de Sant Bartomeu a l’església parroquial. Tot seguit, davant de l’Ajuntament, ballada final de bèsties de foc i dels gegants.

A les 23h, al passeig de la Ribera, gran ball de Festa Major amb les orquestres Tandem i Centauro.

Dissabte 29 d’agost A les 18.30h, a la plaça de l’Ajuntament, gran exhibició castellera de Festa Major amb Capgrossos de Mataró, Minyons de Terrassa i Colla Jove de Castellers de Sitges. + info: www.sitges.cat 22 i 23 de setembre SANTA TECLA 2009 + info: www.sitges.cat

EXPOSICIONS Fins al 22 d’agost PAISATGES: URBÀ, RURAL, NATURALESA. Sunway Playa Golf 2009 presenta la segona exposició fotogràfica dels artistes de la Secció Fotogràfica del Grup d’Estudis Sitgetans.

Aparthotel Sunway Playa Golf. Sitges + info: www.sitges.cat Fins al 31 d’agost FRANCISCA BLÁZQUEZ. Pintura dimensionalista.Presentació a càrrec del crític d’art Joan Lluís Montané A la Sala Iris + info: www.sitges.cat Fins al 6 de setembre ESPAIS MEDITERRANIS DE ROYO. Exposició de pintures. Galeria Agora 3. Sitges + info: www.sitges.cat ALTRES Divendres, 14 d’agost “EL JOC DELS IDIOTES” AMB JOAN PERA I LLOLL BERTRAN. A les 22.45h. Hotel Melià Sitges + info: www.sitges.cat Divendres, 15 d’agost CONCERT AMB THE LOBSTER BAND. A les 23h, a la platja Balmins. Sitges + info: www.sitges.cat Dijous, 3 de setembre SITGESTIU’09 - CAPVESPRE MUSICAL AL PALAU. Un recorregut pel conjunt arquitectònic de Maricel. A les 20h. Al Palau Maricel. Sitges + info: www.sitges.cat

34

laGuia

SUBMERGIU-VOS A LA NANSA Art de pesca que dóna nom al restaurant on podreu retrobar els sabors i olors de la cuina dels nostres avis.

Cassola d’arròs a la sitgetana, llamàntol amb cargols , romesco d’escrita, suquet de lluerna... Rebosteria pròpia, vins locals i de la comarca que podreu degustar en un ambient mariner on el mar de Sitges sempre hi és present.

LA NANSA // Carreta, 24 Tel. 93 894 19 27 lanansa@telefonica.net

EL MEDITERRÁNEO SENTADO EN TU MESA A escasos metros de una de las playas más acogedoras de Sitges podrá disfrutar de una extensa carta de cocina de mercado elaborada, que complacerá a los paladares más exigentes. Todo ello con la exquisita atención de un grupo de profesionales que convertirán su estancia en este restaurante en una experiencia sumamente agradable. El Margalló pone a su alcance una completa y cuidada oferta gastronómica en un privilegiado rincón del Mediterráneo.

EL MARGALLÓ // Pg. Marítim, 92-94 Tel. 93 894 86 47 www.elmargallo.com

MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, a la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la carismàtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball.

CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

35 SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el propi Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic el transforma en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out. RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmorzar, menjar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva acurada decoració i els seus plats batejats en referència a diverses disciplines.

SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

UN ITALIANO QUE APUESTA POR LA CULTURA Il Piacere es un café-teatro muy personal, punto de encuentro para seguidores de la música en vivo y otras artes escénicas. Sus conciertos y eventos son ya todo un clásico en la vida cultural de Sitges. Visitar Il Piacere es tomar café o una copa entorno a una mesa, con buena conversación y un ambiente lleno de música y cultura. Su carta recupera quesos, embutidos y especialidades italianas. Abierto de lunes a domingos.

IL PIACERE // Sant Gaudenci, 6 Tel. 93 810 23 37 www.ilpiaceresitges.com

36 CARTA DE CÒCTELS ÚNICA Cafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar el matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el moviment de Sitges. Mira la carta d’entrepans de pa de pagès, són una delícia, o aprofita el pack esmorzar, que inclou entrepà, beguda i cafè per 4,50 €. I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Cada dia, de 18h a 23h, tens Happy hour de còctels. Magma té una carta única.

Dilluns, festa setmanal.

CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33

LA NOVA TROBADA NOCTURNA A Barón de Nit, les nits són especials. L’experiència i la història del Bar Barón i el millor ambient nocturn es fusionen al nou Barón de Nit. Ara teniu una nova proposta per a anar a fer una copa amb els amics en un bar de Sitges, amb un ambient excel·lent, terrassa i bona companyia. La nova trobada nocturna de la gent de Sitges és a Barón de Nit. BARÓN DE NIT // Europa, 16 Tel. 93 811 17 23

CERVESA, ESPORT, MENJAR I DIVERSIÓ Trocadero és la cerveseria de Sitges on els clients poden servir-se ells mateixos de forma il·limitada gràcies als surtidors instal·lats a la pròpia taula. A més, hi ha 50 tipus de cerveses diferents. Menjar alemany i internacional (també per a emportar), pizzes, hamburgueses, salsitxes... També es poden veure totes les competicions esportives en cinc pantalles. Obert cada dia de dilluns a divendres a partir de les 17h i dissabtes, diumenges i festius, a partir de les 13h.

TROCADERO // Bonaire, 31

37 DE VINETS I ALTRES PLAERS A Dvinets trobaràs una petita bodega amb una selecció de vins molt escollida i de preus assequibles.

Pasta italiana fresca, formatges, salses molt especials importades d’Itàlia. També tenen conserves de Galícia. Un lloc ideal per a prendre una copeta mentre fas la teva compra. Dvinets és una botiga on podràs despertar els cinc sentits i gaudir.

DVINETS // Sant Josep, 20

UNA COPA AMB ELS AMICS Jànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments.

JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

EXCLUSIVIDAD Y TRATO PERSONALIZADO Este salón de peluquería y estética abrió sus puertas hace ya más de un año a la clientela de Sitges. Atendido por su propio dueño, Antoni, un emprendedor barcelonés que hace 15 años se estableció en el pueblo, tras cursar sus estudios en la reputada academia de Miguel Griño. En Toni Perruquers encontrará una atención personalizada y un agradable entorno.

Distribuidor exclusivo de Alfaparf y su línea de estética profesional Semi di Lino.

TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85

aparador

38

AMB LA FESTA MAJOR A LA MÀ Ja tens el programa de Festa Major? Ja pots saber tot el que cal saber sobre la Festa Major d’enguany: els balls, els actes, els horaris, la història de la festa… El pots demanar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana.

OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA // Pg. de Vilanova, 2 Tel. 010

CAPRICIS DE MODA A PREUS 10 Aprofita els darrers dies de les rebaixes i vine a Rift a veure les oportunitats en moda perquè acabis l’estiu amb les últimes tendències, com per exemple, amb aquest vestit marca de la casa.

RIFT // Sant Gaudenci, 8 SITGES Fernandina, 8 BCN Tel. 93 811 10 65 info@riftshop.com www.myspace.com/riftshop

QUINA GANA! Impossible resistir-se als plats de l’Asador Sidreria Donostiarra. Una bona manera de conèixer la cuina basca és tastar aquest txuletón de bou, una autèntica festa per al paladar.

ASADOR SIDRERIA DONOSTIARRA // Passeig Pujades, 2 (Urb. Vallpineda) Sant Pere de Ribes Tel. 93 811 07 16

TOT PER A LA FESTA A la Traditeca, la botiga de les tradicions, ho trobaràs tot en indumentària festiva: faldilletes, cascavells, vestits de diable… Amb totes les talles, de petits a grans. Traditeca’t i viu les festes i les tradicions.

TRADITECA// Oasis, al costat de l’OAC, Local 30-31 Tel. 93 810 22 48 / 93 894 94 28