L’Eco de Ribes
E
n una entrevista de l’any 2006, la famosa pedagoga alemanya Rebeca Wild explicava com els infants es comporten bé, si se senten bé. Ens parlava de la necessitat de donar-los llibertat per al seu desenvolupament personal i, alhora, de marcar-los uns límits per fer-los sentir segurs. “Només en un ambient on els conceptes de llibertat i límits són viscuts amb coherència, serà possible una convivència harmònica”, ens recordava Wild. Però no es referia a uns límits de severitat, sinó a uns límits marcats amb amor i atenció. Sí, aquella atenció que oblidem practicar tot sovint perduts en les pantalles del mòbil o de l’ordinador, l’atenció de ser presents en la seva companyia, de mirar-los als ulls, de tocar, abraçar, parlar als nostres nens a la seva alçada. I escoltar-los amb els cinc sentits. A més, és difícil ser presents com a pares en una societat on la vida laboral està cada cop més precaritzada, on cal treballar moltes més hores per guanyar el mateix i on se’ns exigeix més i més en un entorn on la competitivitat és ferotge. És difícil quan la realitat de pagar les factures i cobrir les necessitats bàsiques o fer les tasques diàries passen per davant del temps de qualitat que hauríem de dedicar als éssers estimats, perquè l’urgent massa sovint acaba devorant l’important. Tanmateix, molts pares decidim frenar una mica i apuntar-nos a la lentitud, a la desacceleració del ritme trepidant de vida que la societat imposa i apostem per la proposta de Wild i altres pedagogs o la de filòsofs com Carl Honoré i el seu Elogi a la lentitud (2008). Malgrat les bones intencions, malauradament, ‘viure lent’ és un privilegi que no és a l’abast de tots per allò de guanyar-nos el pa nostre de cada dia. I és així com veiem que les renúncies hi són. Posem en la balança les coses importants i
14 de setembre de 2018 lecodesitges.cat
secrets de Ribes LÍDIA GÁZQUEZ
Mirar-nos als ulls, escoltar amb el cor
Imatge del Festivalet durant un taller en l’edició de 2017.
les urgents i decidim un bon dia que no cal treballar tant (malgrat que renunciem a una part del sou), que potser cal canviar d’ofici, deixem de llegir aquella pila de llibres pendents o deixem d’anar al gimnàs perquè volem ser-hi. Volem compartir més temps amb els nostres fills,
Volem compartir més temps amb els nostres fills, volem gaudir-los i ser-hi presents
volem gaudir-los, ser-hi presents i no perdre’ns cap detall de la seva infantesa i d’aquest continu progrés que és com un llamp que travessa els anys, educar-los amb consciència. I és així com els guanys hi són i la creativitat també explosiona per gaudir de propostes enriquidores. Com ara totes les activitats que podem fer amb els nostres fills perquè gaudeixin, perquè aprenguin, però, el més important de tot, perquè trobem espais comuns d’oci i aprenentatge, de vida. Tenim grups de whatsapp amb noms com La tribu, on mares i pares compartim propostes o ens ajudem fins i tot amb un full de càlcul a Google Drive on compartim desenes d’activitats que es poden fer amb infants, llocs, iniciatives. Idees on la quitxalla és el centre i els pares els acompanyem. No és fascinant com la tecnologia pot posar-se al servei de la lentitud? Què hauria donat jo per haver gaudit de petita de tanta oferta d’oci i de poder accedir-hi com ho poden fer avui en dia els més petits? Festivals de música, concerts, parcs temàtics, minimarquets, parcs infantils renovats, classes de natació per a nadons... I aquest cap de setmana tenim una cita ineludible al nostre poble on les propostes per a la canalla són imperdibles. Ja heu fet un cop d’ull al programa del Festivalet del Monocicle? A Ribes tenim el nostre propi festival de música slow. Hi ha tallers per als menuts, contes musicats de Ramones, Depeche Mode i Metallica, body percusion, roda d’instruments, carpes gastronòmiques... No puc fer més que felicitar els organitzadors del Monocicle per pensar tant i tant en les famílies, per contribuir perquè, a Ribes, els menuts i els pares puguin passar temps de qualitat, compartir moments, música, il·lusions, crear junts, passar-s’ho bé junts. En definitiva, crear espais on mirar-nos als ulls i escoltar (bona música) amb el cor. Hem de ser-hi.