22
jordi play
RESTAURANTS
H VAL MÉS que et facis un entrepà a casa HH ni fu ni fa, correcte HHH posa’l a la teva llista d’habituals HHHH GRAN DESCOBRIMENT HHHHH aliment per al cos i l’esperit
EL TOC DE GRÀCIA
L’espurna de la senzillesa Si entenem per gràcia aquella qualitat que fa agradable algú o alguna cosa, el Restaurant Toc de Gràcia s’ha guanyat el seu nom i ha encertat el joc de paraules, que es refereix també a la seva ubicació, al barri de Gràcia. Però el Toc de Gràcia no tindria sentit sense el seu contrapunt: la senzillesa. Així és el local i la seva cuina. El restaurant, càlid i acollidor, es divideix en tres zones ben diferenciades i separades: la de fumadors, la de no fumadors i el reservat. La simpatia i la familiaritat del servei posen sal i pebre a la vetllada: els cambrers atenen
les consultes i fins i tot arrenquen algun somriure. Tàndem qualitat-preu Obrim la carta i ens criden l’atenció els preus d’uns plats de cuina catalana d’autor. I és que els responsables del Toc de Gràcia tenen la voluntat i el compromís d’oferir un bon producte que s’ajusti a la nostra butxaca: “Es tracta de fer números”, diuen. Les croquetes d’escudella o l’amanida de vuit enciams amb formatge gratinat, nous i (generosa) vinagreta de fruits del bosc són un parell d’exemples
per començar amb bon ritme. Seguim: hamburguesa de vedella a la graella amb idiazabal i parmentier de patata i mostassa antiga, o un salmó a la graella amb escalivada i ou escumat. Propostes originals que omplen el plat però deixen un racó per al pastisset de Philadelphia amb galetes Speculoos i unes profiteroles de nata amb xocolata de tota la vida. Finalment, la sobretaula té un company especial: l’art. Sopar envoltat de fotografia i pintura és una constant que, al Toc de Gràcia, és un valor afegit. La mostra varia periòdicament i ara mateix s’hi poden veure algunes obres de la galeria Tagomago de joves talents. lidia gázquez el toc de gràcia HHH Bonavista, 10. BCN (Gràcia). d Diagonal (L3, L5). (93 368 28 44. € 30 euros. c 13-16 h; 20.30-23.30 h; dl. nit i dg., tancat. Adaptat. Web: www.tocdegracia.com.
REMENAT
Per Toni Massanés Gastrònom
Fa mil anys, el persa Omar Khayyam, matemàtic, astrònom, poeta, místic i amant del vi, va escriure una cosa semblant a aquesta: “Has vist el món. I què?/ El que has vist i oït no és re./ I pots veure l’astre d’ambre/ des d’un racó de ta cambra!”. Quanta saviesa!, quanta bellesa! (que bella és la saviesa, que senzilla, que perfecta, com n’és d’harmònica!). D’aquesta preciosa manera, Khayyam ens feia saber que l’important és la mirada. La ciència no és una mala forma de mirar. Ell mirava les estrelles i va afinar el calendari amb precisió. Fa quaranta anys, un físic experimental hongarès, professor a Oxford i afeccionat a la gastronomia, Nicholas Kurti, afirmava: “Crec que és una trista imatge per a la nostra civilització que puguem mesurar la temperatura a l’atmosfera de Venus i no sapiguem què passa a l’interior dels nostres suflés”. Sembla el contrari, però volia dir el mateix que el savi persa. (“L’important és la pregunta”, explica l’amic –i també físic– Jorge Wagensberg.) Ara, uns altres físics, investigadors de la Universitat de Harvard, David A. Weitz, Michael Brenner, Amy Rowat i Otger Campàs s’han fixat en la cuina catalana. Aquesta setmana ho han vingut a explicar a Alimentària. Segur que hi veuen coses.