llengua by Maria Jose Ayerbe

STA O P PRO TICA C À D I D

Avís legal d’utilització d’aquest material: Aquest producte i els seus continguts són material complementari de l’etapa, curs i matèria indicats en la coberta del llibre o en el CD o DVD. Només poden ser utilitzats dins l’aula pel professorat, i sempre per impartir als alumnes les classes de la matèria corresponent, amb el benentès que els alumnes hagin adquirit els llibres, textos i materials d’Editorial Barcanova, SA relacionats amb el producte. Qualsevol altre ús directe o indirecte del producte fora de l’àmbit assenyalat, com també la reproducció o còpia d’aquest producte o dels seus continguts, o bé la seva divulgació o difusió en qualsevol mitjà, sigui total o parcial, necessitarà permís exprés i per escrit d’Editorial Barcanova, SA.

Coordinació de l’àrea: Montserrat Camps Coordinació editorial: Francesc Solà Revisió de continguts: Elena Martínez Il·lustracions: Daniel Serrano Aquesta Proposta didàctica ha estat elaborada per Rosa Boixaderas, Núria Fabrés i Montserrat Galícia © 2009, Rosa Boixaderas, Núria Fabrés i Montserrat Galícia © 2009 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Mallorca, 45, 4a planta. 08029 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: abril de 2009 Dipòsit legal: B-19.834-2009 ISBN: 978-84-489-2392-1 Printed in Spain Imprès a TECFOTO, S. L. Ciutat de Granada, 55 08005 Barcelona

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense l’autorització preceptiva.

Índex Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Estructura del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Temporització indicativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Programació d’aula en Competències bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Desenvolupament de les unitats didàctiques 11. Una llegenda del mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12. Les cançons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13. El reportatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14. La publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15. La narració de ciència-ficció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16. L’ofici de poeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17. Un conte per fer pensar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18. L’autobiografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19. La narració humorística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10. El teatre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11. Una llegenda grega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12. La llengua catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

31 35 39 43 47 51 55 59 63 67 71 75

Solucionari de les activitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Introducció Tot seguint la línia iniciada en els llibres de Cicle Mitjà, el llibre de l’alumne Llengua catalana Cicle Superior 2 s’ha estructurat en dues parts diferenciades: Competència comunicativa i Coneixement de la llengua. Aquesta estructura innovadora respon bàsicament a dos motius: En primer lloc, permet diferenciar clarament la part més creativa, que proporciona possibilitats comunicatives de llengua oral, lectura del text i de la imatge, i d’escriptura, de la part més formal i arbitrària, que, si bé en l’Educació Primària s’aprèn a partir de l’ús, s’ha d’anar introduint progressivament per tal de situar les bases de la correcció lingüística. En segon lloc, possibilita la proposta d’activitats pròpies i adequades a cadascuna de les parts. Les lectures són l’eix motivador de la comunicació –tant des del punt de vista de l’expressió com de la comprensió– i en l’àmbit del Coneixement de la llengua les activitats estan més directament encaminades a una pràctica que permet l’inici de la reflexió sobre el funcionament lexical i gramatical de la llengua, així com a l’automatització de regularitats ortogràfiques. D’altra banda, significa una alternativa eficaç i motivadora a l’estructura clàssica del llibre de llengua, en què totes les activitats es derivaven d’una única lectura. Malgrat tot, per tal d’evitar una excessiva dispersió, algunes activitats de Gramàtica i Lèxic s’han fet sobre fragments de les lectures o d’altres textos de l’apartat de Competència comunicativa de la mateixa unitat. En el Cicle Superior els nens i les nenes ja posseeixen, des del punt de vista intel·lectual, les capacitats d’abstracció i de raonament que els permeten tant ampliar el bagatge comunicatiu d’autonomia social, com usar la llengua com a objecte d’estudi de si mateixa, tot reflexionant sobre les relacions que s’estableixen en el codi. En arribar a aquest cicle, si l’escolaritat ha estat normal i regular, la majoria d’alumnes responen amb entusiasme a propostes creatives d’ús de la llengua i a activitats de reflexió gramatical, evidentment si són motivadores i engrescadores. Al llarg del cicle i de manera progressiva s’ha tingut en compte, per tal de preparar l’alumnat cap a l’Educació Secundària Obligatòria, d’enfocar les activitats cap a un tractament propi d’aquesta futura etapa. També s’ha procurat introduir-lo de manera més intensiva cap a les Tecnologies de la informació i de la comunicació (xarxa telemàtica, llenguatge del mòbil, etc.).

Tractament de les competències bàsiques El contingut d’aquest llibre s’adequa íntegrament a l’adquisició de les competències bàsiques. Aprendre llengua és aprendre a comunicar-se, a dominar l’eina que permet entendre què diuen els altres i dir allò que nosaltres volem expressar. Saber llegir i comprendre el significat del que llegim, saber expressar oralment o per escrit el que ens proposem, són les competències bàsiques que han d’aconseguir els alumnes i per tant aquelles que hem d’ajudar-los a dominar. Però no ens podem quedar tan sols aquí; per ajudar a assolir aquests aprenentatges cal tenir unes competències bàsiques també en la manipulació de la llengua: saber reproduir un text en el dictat, saber articular el llenguatge a nivell lèxic, morfològic i sintàctic, per exprémer el seu significat i per enriquir la pròpia expressió. Hem assenyalat algunes activitats de cada unitat, en els apartats de lectura i expressió, per tal que s’asseguri la comprensió i l’expressió amb uns esquemes que proposem i que han d’ajudar a assolir les diferents competències: lectora, comunicativa.

Els treballs col·lectius demostren per si mateixos si les competències d’expressió i comunicació s’estan assolint, en fer interaccionar els alumnes i mostrar en públic el seu nivell de competència en expressió, memorització, lectura en veu alta, competència auditiva i visual. També hem assenyalat els dictats i els He après de la part de Coneixement de la llengua; amb aquestes activitats podrem veure si les competències en aquest aspecte es van assolint i van fent seva l’eina que és en si mateixa la llengua. Aquestes icones (de color granat) assenyalen les activitats de competències bàsiques en què l’alumnat ha d’aplicar els coneixements que ha adquirit per comprendre i resoldre les situacions plantejades. Amb aquesta icona (de color turquesa) es destaquen algunes activitats en què es treballen conjuntament diverses competències bàsiques.

La llengua parlada Tot i que darrerament s’ha donat més importància a l’ensenyament de la llengua oral, sobretot a l’Educació Infantil i al Cicle Inicial, quan s’arriba al Cicle Mitjà i al Cicle Superior es torna a deixar de banda i es posa tot l’èmfasi en les activitats escrites. Hi ha l’actitud generalitzada de creure que, a escoltar i a parlar, ja n’aprenen sols. O que la família i la societat ja s’encarreguen d’ensenyar-ne. I no es té en compte que, en una educació integral, l’escola ha d’abastar tots els aspectes relacionats amb la comunicació i que, justament, la vida actual exigeix un nivell elevat de domini oral de la paraula: per trobar feina, per relacionar-se socialment, etc.

L’expressió escrita Una de les finalitats de la classe de Llengua ha de ser que els infants descobreixin l’interès, el plaer i els beneficis que els pot proporcionar aprendre a escriure. Moltes vegades, la preocupació excessiva pels aspectes formals i l’exigència d’uns resultats òptims sense haver-ne donat els instruments, fan que els nens i les nenes trobin l’expressió escrita feixuga, avorrida o allunyada dels seus interessos. Cal, doncs, proposar activitats que facilitin l’aprenentatge progressiu d’elaboració de textos, tot tenint en compte els diferents elements que hi tenen relació. En el procés de producció textual, hi intervenen una sèrie de coneixements lingüístics (lexicals, gramaticals i ortogràfics) que s’han de compaginar amb les estratègies textuals i les tècniques pròpies de cada tipus de text. Així, progressivament, s’ha de posar l’alumnat en situació d’exercitar aquestes habilitats que permeten elaborar textos funcionals i creatius: – Contextualització: situació del receptor i l’emissor, finalitat i característiques del missatge. – Planificació: parts del text, selecció i organització de les idees. – Textualització: elaboració i reescriptura del text. – Revisió de l’estructura i de la correcció lingüística. – Producció final. La vida diària a classe propicia la creació de situacions comunicatives que cal aprofitar per fer escriure textos i així fer descobrir la funcionalitat de la llengua escrita. Les cartes a companys o companyes absents, els avisos i les notes als pares, la cartellera, la revista, etc., esdevenen motius prou importants per adonar-se de la necessitat d’escriure amb coherència i correcció.

Les TIC: el processador de textos i el correu electrònic La incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) fa que l’ús d’aquests recursos sigui essencial en el Cicle Superior. Pel que fa al processador de textos, permet a l’alumnat sentir-se alliberat d’alguns aspectes formals de la llengua: la bona lletra, la correcció ortogràfica, etc., i així es pot dedicar amb més facilitat al contingut del que vol expressar i, sobretot, a la feina final de polir el text. En l’ús de la informàtica, l’alumnat hi ha de trobar el mitjà d’aplicació d’una sèrie de continguts que s’han introduït. És a dir, l’ús del processador de textos i de la xarxa telemàtica complementa –no substitueix– la realització d’activitats sistemàtiques que possibiliten els aprenentatges graduals de la producció de textos. La possibilitat d’utilitzar Internet obre unes noves possibilitats comunicatives que cal potenciar ja des dels cicles anteriors, però és en el Cicle Superior quan l’alumnat té el domini i la capacitat de gaudir-ne i recórrer a comunicar-se amb aquest mitjà.

La lectura Pel que fa a les lectures, en el Cicle Inicial i Mitjà es considera que el text literari –sobretot el narratiu– és el més adequat per a una proposta didàctica de llengua. En el Cicle Superior es manté aquest criteri i es continua treballant el text narratiu diversificant-ne els gèneres: narració humorística, de por… Així mateix s’amplien altres tipologies textuals. En aquest cicle encara convé emfatitzar l’aprenentatge de les habilitats i les estratègies que ajuden a avançar en la comprensió lectora. En síntesi: – Relacionar el text amb el coneixement del món i de la realitat. – Formular i verificar hipòtesis sobre els esdeveniments i les característiques dels personatges. És en aquest sentit que, abans de realitzar una lectura, cal que hi hagi una preparació que afavoreixi la predicció del contingut, l’activació de coneixements previs que permeten a l’alumnat relacionar el tema tractat amb el que ja saben. Es diversifiquen les propostes que afavoreixen l’ensenyament-aprenentatge de la comprensió anant cada vegada a propostes més obertes i participatives: – Respondre preguntes formulant opinions personals sobre qüestions del text. – Analitzar l’estructura del text. – Fer altres activitats que suggereix el mateix text. – Identificar-se amb algun personatge. – Reconèixer fragments o frases del text. – Sintetitzar parts de l’argument. – Ordenar fragments o frases.

La biblioteca L’ús de la biblioteca, sigui d’aula o d’escola, continua sent una activitat imprescindible per fomentar el gust per la lectura i pel descobriment d’aquesta com a font d’informació, tal com apuntàvem en el Cicle Mitjà.

És important transmetre als nens i a les nenes que els llibres són documents comunicatius que aporten idees, pensaments, creacions, etc., i que, a diferència dels mitjans audiovisuals, permeten una recreació individual sense la necessitat de posar en funcionament aparells. En el Cicle Superior ja es coneixen força bé les normes d’ús de la biblioteca i, per tant, els nens i les nenes ja la poden utilitzar amb una certa autonomia. Per això, algunes activitats es basen en la consulta de llibres o a buscar paràgrafs o fragments amb alguna finalitat concreta.

El tractament del coneixement de la llengua: lèxic, gramàtica i ortografia L’ensenyament dels aspectes formals de la llengua, en el Cicle Superior, se centra bàsicament en la reflexió sobre les relacions entre les formes lingüístiques (gramàtica), la deducció i posterior aplicació de les normes ortogràfiques (ortografia) i les possibilitats lèxiques tant semàntiques com de formació de mots (lèxic). L’estudi sistemàtic del funcionament de la llengua ha de tenir un enfocament basat en la millora de les possibilitats comunicatives. Per això tota reflexió o inducció teòrica s’ha de fer a partir de produccions usuals, i ha d’afavorir l’increment del bagatge lingüístic individual de cada noi i de cada noia. En síntesi, la didàctica d’aquesta part de la classe de Llengua ha d’afavorir: – L’estudi de les formes i les estructures gramaticals que l’alumnat ja utilitza, analitzar-ne els diferents elements, els seus noms i les seves funcions per tal de millorar-ne i rendibilitzarne l’ús. – L’aprenentatge d’estructures noves o que encara no es dominen, estudiar-ne el funcionament i exercitar-les, seguint un procés ordenat de comprensió i expressió. – L’exercitació i la manipulació de les formes lingüístiques i els fenòmens morfològics i sintàctics per tal d’aprendre els conceptes gramaticals i lexicals bàsics. – L’habituació a escriure amb correcció ortogràfica a partir de la deducció i l’aplicació de normes, però també a partir de la consulta de diccionaris. En arribar a Cicle Superior 2, darrer nivell de l’Educació Primària, podem suposar que els alumnes i les alumnes ja tenen plena consciència de la necessitat de l’ortografia com a eina que possibilita que una comunicació escrita sigui entenedora i còmoda; que ja en coneixen totes les normes principals, i que ja tenen l’hàbit de dubtar i consultar davant d’una paraula que no saben com s’escriu. Per altra banda, sabem igualment que la necessitat d’escriure és comuna a totes les matèries, per la qual cosa l’exigència d’una ortografia correcta s’ha d’estendre també a totes. Això, però, sense que la correcció d’una errada esdevingui una sanció, sinó un motiu de reflexió que reforci l’hàbit de dubtar i consultar, una eina mitjançant la qual l’alumnat pugui mesurar, entendre i aprofundir el seu nivell d’aprenentatge. A l’aula de Llengua, la correcció individual o col·lectiva dels textos produïts pels alumnes i les alumnes és també per a l’ensenyant una oportunitat de reflexió, una possibilitat d’observació de la situació, de la necessitat d’ampliació o de reforç de cada alumne d’acord amb les seves possibilitats dificultats. És per tot això que sovint proposem la correcció col·lectiva de les activitats i alguns exercicis de reforç. Volem recordar aquí, també, que no hem d’oblidar que cal parar atenció a la pronúncia par-

ticular de cada variant de la llengua, però que hem de tenir sempre present que quan escrivim ens hem d’adaptar a la normativa vigent. Bibliografia CAMPS, A. i altres: L’ensenyament de l’ortografia. Barcelona, Graó, 1989. CASSANY, D.: Correcció del treball escrit. Vic, Eumo, 1989. RODARI, G.: Gramàtica de la fantasia. Barcelona, Aliorna, 1987. FREINET, C.: La escuela popular moderna. Mèxic, Universidad Veracruzana, 1966. JOLIBERT, J. (coord.) i altres: Formar infants productors de textos. Barcelona, Graó, 1992.

Organització de les unitats Totes les unitats comencen amb una activitat col·lectiva per dur a terme oralment i a la pissarra, si cal. Res no impedeix, però, continuar treballant per grups tot i que cadascú haurà d’escriure les activitats en el seu quadern. Aquestes activitats escrites s’organitzen per ordre de dificultat i duen un apartat Aprenem, que resumeix la normativa corresponent. Els temes que es tracten al llarg del Cicle Superior 2 poden ser treballats en dues sessions. Una per presentar el tema, realitzar les activitats i preparar el dictat, i una segona sessió, amb el dictat, per assegurar i comprovar l’adquisició dels conceptes apresos. Després, els podem proposar els exercicis de reforç o d’ampliació que hi ha en la proposta (en l’apartat Avaluació). És convenient que memoritzin els Aprenem. Cada vegada que en trobem un, es pot llegir a classe, en veu alta, i demanar-los que se l’aprenguin per a la sessió següent. Llavors el preguntarem a alguns d’ells i també comprovarem que el saben aplicar observant paraules adients, de la mateixa lliçó, del dictat o d’altres textos que llegeixin.

Dictats preparats Una bona preparació del dictat assegurarà una discriminació correcta de les paraules i la seva fixació visual i auditiva en la memòria dels alumnes i les alumnes. Es pot fer de diverses maneres –aquí en proposem una– seguint els passos que es relacionen a continuació: 1. Lectura i comprensió del text. 2. Observació de les paraules que es corresponen amb el que s’ha treballat i amb l’exercici concret, que es corregirà col·lectivament a la pissarra, aprofitant per comentar i fer observacions sobre el tema de la lliçó i els exercicis realitzats anteriorment. 3. Còpia del text, sense acceptar que hi hagi cap errada. 4. Endur-se’n el text a casa per estudiar-lo i memoritzar les paraules. En la sessió següent, i sense esperar massa, dictat del text i correcció immediata, col·lectiva, a la pissarra, per parelles, o per part del mestre o la mestra, que passarà entre els alumnes i les alumnes mentre ells van fent algun altre exercici relacionat amb el tema. En aquest cas poden ser els de reforç o ampliació que caldrà revisar individualment.

Tractament de la diversitat cultural i social Les lectures i les activitats que oferim en aquest llibre tenen en compte la diversitat cultural i social que recull el currículum. Per exemple, s’han escollit textos narratius d’altres cultures i textos expositius que introdueixen l’alumnat en el coneixement i el respecte per les diferències físiques de les persones. D’altra banda, s’ha tingut en compte que no hi hagués cap mena de discriminació per raons de sexe. També, sempre que ha estat possible, s’han incorporat idees i reflexions que desvetllen i eduquen actituds positives de convivència.

Estructura del llibre de l’alumne Els llibres de Llengua catalana han organitzat les activitats d’ensenyament-aprenentatge entorn de dos eixos: Competència comunicativa ■ Coneixement de la llengua ■

Competència comunicativa Aquest apartat engloba els aspectes de comprensió i expressió. Són dotze unitats amb lectures de tipologia diversa i una proposta de treball (cada dues unitats) per demostrar l’assoliment de les competències bàsiques. Cada unitat consta de lectures i un seguit d’activitats que s’hi relacionen. Les activitats d’aprenentatge s’han recollit en els apartats següents: Llegir i comprendre, parlar i escoltar, i escriure Abans de la lectura hi ha una breu introducció que permet, segons el cas, presentar el tema de la unitat, formular hipòtesis sobre el contingut del text, fer una aproximació a l’autor o l’autora o activar els coneixements previs sobre la realitat exposada en la lectura. Es pot fer oralment i de manera col·lectiva. Després de la lectura els alumnes podran fer les activitats d’aprenentatge de comprensió (literal, interpretativa i crítica) pròpies de cada tipus de text. Pel que fa a l’apartat de llengua oral, les activitats són fonamentalment lúdiques i possibiliten el desenvolupament de la llengua oral de manera ordenada i motivadora: formulació de preguntes imaginatives, lectura de textos, confecció de rimes a partir de pautes donades, recitació, jocs de llenguatge, historietes mudes, invenció de contes… Algunes de les activitats de llengua oral possibiliten estratègies de comprensió d’imatges: anàlisi de retrats, estudi de plans… L’expressió escrita inclou activitats molt creatives que afavoreixen l’aplicació de la tècnica utilitzada en cada lectura. Hi ha una altra lectura de model. Per exemple, escriure finals de contes; inventar històries a partir d’una premissa; elaborar fitxes; fer rodolins; confeccionar textos descriptius, cartes, diàlegs i textos instructius; inventar fórmules de començament i final de contes…

Coneixement de la llengua En aquest apartat es treballen els continguts d’ortografia, lèxic i gramàtica que marca el Currículum d’Educació Primària, encara que s’ha donat més èmfasi a l’ortografia, ja que és la part del Currículum que té més aspectes per tractar al llarg d’aquest cicle. En cada bloc de treball sistemàtic de cada unitat trobem un primer apartat d’ortografia, que inclou el dictat, seguit d’un apartat de gramàtica o bé de lèxic, alternadament. Les dotze unitats de programació que formen aquest bloc es poden treballar paral·lelament amb les unitats del bloc de Competència comunicativa, de manera que per a cada unitat del primer bloc es treballi una unitat del segon. Cada unitat finalitza amb una proposta d’avaluació.

Altres materials i projectes per a la llengua catalana Quaderns de treball Com a complement del llibre de l’alumne, s’ha preparat, per a cada nivell, un quadern de treball per tal d’adequar el material al tractament de la diversitat i respectar així els diferents ritmes maduratius i de capacitat de treball de l’alumnat. S’estructura en dues parts idèntiques al llibre de l’alumne però la lectura del bloc Competència comunicativa és molt més curta i les activitats que s’hi proposen alternen la comprensió, l’expressió oral i escrita i la lectura de la imatge. El solucionari de les activitats el trobareu en el nostre web: www.barcanova.cat Material d’aula El projecte de Llengua catalana presenta, per al segon curs de Cicle Superior, una carpeta de Material d’aula pensada per facilitar la tasca del professorat. Aquest material ajudarà a organitzar activitats de grup i col·lectives o bé a treballar en grups reduïts amb autonomia, un cop es conegui el funcionament del material. La carpeta consta dels materials següents: 1. Làmines murals Es tracta de sis fotografies sobre temes diversos, per propiciar l’expressió oral des del punt de vista descriptiu: observar les imatges, descriure els elements que hi ha i també establir relacions i descriure les situacions que s’hi plantegen. Són pensades per estimular el llenguatge oral de manera col·lectiva, amb el conjunt de la classe o en grups reduïts. En algunes ocasions, seguint la programació del llibre, se’ls demana que utilitzin imatges per exposar un tema davant del conjunt de la classe. Les imatges que proposem poden servir per crear pautes per realitzar una descripció ordenada i per saber escollir imatges adients a temes concrets. Faran un reconeixement del tema, amb els elements que s’observen, l’enumeració i descripció de cadascun d’ells, les relacions que s’observen entre els diversos elements, sobretot en les imatges que presenten una realitat dinàmica. I, en darrer lloc, associació de les imatges amb vivències i creació d’històries relacionades amb les imatges. Les làmines murals que presentem són les següents: – Pla picat d’una platja plena de banyistes: descripció de les actituds i la indumentària pròpia d’uns banyistes. – Fotografia d’un carrer de Santa Coloma de Gramenet ple de vianants i trànsit. En aquesta fotografia convindria remarcar als alumnes que s’aprecien dos motoristes en contra direcció: arran d’aquest fet podríem encetar una discussió respecte a les activitats incíviques que no respecten les normes de circulació. – Correfoc de la festa major de Barcelona. S’hi poden comentar els aspectes lúdics de la festa i la indumentària característica. A més, pot servir per fer una reflexió sobre la cura que cal tenir en la manipulació i l’ús de la pirotècnia. – Espectacle de dofins a Sea World, a la ciutat d’Orlando (Florida, EUA). Servirà per practicar la descripció d’elements en moviment del món animal. – Mercat a la plaça de Djeme, Mali. Descripció d’un mercat d’un país africà: persones, indumentària bigarrada, productes que s’hi exposen, etc. – Imatge del port de Barcelona: descripció física dels elements que s’hi veuen: vaixells, mercaderies, instal·lacions, etc.

2. Joc de l’escala Es tracta d’un joc pensat per treballar la derivació amb prefixos i sufixos. Instruccions del joc – Hi poden haver un mínim de dos jugadors i un màxim de sis. – Cada jugador ha d’anar avançant al tauler segons els números que li surten amb el dau (o hexàgon). – Quan arribi a una casella –i per tal de poder continuar– ha de dir una paraula amb el prefix o el sufix que hi ha escrit (es pot utilitzar el diccionari). Un secretari anirà anotant les paraules correctes perquè no es repeteixin. El mateix secretari actuarà com a jutge, i determinarà si les paraules són correctes o no (ho pot fer, si cal, consultant el diccionari). Si un jugador no forma una paraula correctament, haurà de tornar al començament. – Quan un jugador vagi a parar a una casella de començament d’una escala, tobogan o similar, haurà de fer el que s’indica en cada cas: anar amunt o anar avall. – Les caselles de fons blanc són caselles de descans i el jugador que hi vagi a parar estarà dues tirades sense jugar. – Guanya el jugador que arribi abans a la casella «arribada». 3. Models de conjugació dels verbs regulars i dels verbs ser i estar La col·locació dels murals a l’aula s’ha de fer en el moment en què s’expliquen els verbs. Es poden utilitzar per facilitar la consulta i la correcció de textos i dictats. També poden servir per preparar jocs relacionats amb els temps verbals, des de la memorització, el reconeixement de formes verbals concretes, el pas d’una forma verbal a una altra, l’aplicació de formes verbals a frases incompletes, la creació de frases a partir de formes verbals, la comparació dels diferents temps verbals, l’ús com a model per conjugar altres verbs, etc., com també per a l’elaboració per part dels mateixos alumnes de jocs de bingo, de cartes, etc. 4. Joc de cartes amb formes verbals Consta de 90 cartes distribuïdes en 15 temps verbals. El joc consisteix a formar famílies de 6 cartes d’un mateix temps verbal. El joc es basa en les normes convencionals dels jocs de cartes de famílies que es poden adaptar convenientment. L’objectiu del joc és treballar en la fixació dels temps verbals, i fer-ho d’una manera lúdica. CD d’àudio Aquest CD conté els textos en prosa i en vers que hi ha en el llibre de text. Els alumnes es poden familiaritzar amb altres locucions que no són les del mateix mestre o mestra i, per altra banda, es poden utilitzar per fer exercicis d’atenció auditiva previs o posteriors a la lectura del text. Quaderns d’ortografia Com a complement dels materials bàsics de l’àrea i per facilitar l’aprenentatge de l’ortografia, s’han preparat, per a tot el Cicle, sis quaderns fungibles (tres per a cada nivell) de treball d’ortografia. Aquests quaderns han estat dissenyats per ser treballats de manera coordinada amb el llibre de l’alumne i són un bon material de reforç o ampliació. El solucionari de les activitats el trobareu en el nostre web: www.barcanova.cat.

El llibre de Llengua catalana de Primària Amb aquest llibre-resum dels continguts de llengua catalana de tota l’Educació Primària volem oferir una eina didàctica que permeti resoldre tots els dubtes relacionats amb els continguts conceptuals de l’àrea, ja sigui sobre ortografia, sobre lèxic o sobre gramàtica, com també sobre la conjugació dels verbs regulars i dels verbs irregulars més comuns. D’aquesta manera els alumnes podran consultar-lo profitosament en moments de dubte. Un índex alfabètic que hi ha al final del llibre, permet que la consulta es pugui fer amb facilitat i rapidesa.

Temporització indicativa A continuació oferim una temporització orientativa amb la finalitat que cada mestre o mestra l’adapti al ritme de treball dels alumnes i les alumnes. Per a l’elaboració d’aquesta temporització s’ha partit de les 12 unitats didàctiques en les quals està estructurat el llibre de l’alumne. S’ha tingut en compte que a cada unitat de Competència comunicativa li correspon una unitat de Coneixement de la llengua. Alhora també es tenen en compte les hores que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya destina per a l’àrea de Llengua catalana. Cada una d’aquestes unitats proposa la feina en vuit, nou o deu sessions (d’uns 45 minuts, aproximadament) per treballar les activitats proposades en el llibre. En primer lloc les de Competència comunicativa, i a continuació les de Coneixement de la llengua; no obstant això, el mestre o la mestra, si ho creu convenient, pot alternar les sessions dels dos blocs, d’acord amb les necessitats de l’aula. Si la programació de l’escola té destinades més sessions a treballar l’àrea, les sessions sobrants es poden destinar a fer activitats diverses, com reforç de la lectura, dictats, treball dels quaderns complementaris, etc., per tal d’atendre la diversitat de ritmes i nivells propis de cada grup-classe.

Primer trimestre Bloc

Primer

Unitat

1. Una llegenda del mar

Pàgines

Segon

Unitat

2. Les cançons

Sessió

10-12

Activació de coneixements previs. Anticipació de coneixements sobre el tema. Lectura del text. Activitats de comprensió lectora.

13-15

Expressió oral: invenció i explicació per parelles d’un conte a partir de tres elements.

16-17

Expressió escrita: text narratiu. Elaboració d’una llegenda marinera a partir d’uns elements donats.

108-109

Reconeixement de l’ús del punt en la separació de frases i d’un text. Separació dels paràgrafs d’un text. Separació de les paraules i les frases d’un text. Dictat preparat.

110-111

Distinció de diferents tipus de comunicació. Reconeixement de les normes d’escriptura en un missatge de correu electrònic. Aplicació de normes en l’escriptura d’un missatge de correu electrònic. Utilització d’Internet per buscar informació.

112-113

Diferenciació dels conceptes text, paràgraf i frase. Reconeixement en un text copiat d’un paràgraf i frases. Ordenació de paràgrafs d’un text. Confecció d’un text.

114-116

Reconeixement de la funció dels diferents tipus de frases. Transformació de frases enunciatives en altres tipus. Aplicació de cada tipus de frase en l’expressió escrita. Diferenciació entre frases afirmatives i negatives.

Activitats d’avaluació.

117

Bloc

Activitats d’aprenentatge

Pàgines

Activitats d’aprenentatge

Sessió

18-20

Previsió de la tipologia textual. Activació de coneixements previs. Lectura del text. Activitats de comprensió lectora.

21-22

Lectura de textos sobre música. Expressió oral: tertúlia sobre música.

Expressió escrita: confecció d’un text narratiu a partir de l’argument d’una cançó i elaboració d’una auca.

24-25

Anàlisi d’un llibre de lectura. Exposició de la descripció del llibre de lectura. Elaboració d’una graella.

4a i 5a

Bloc

Segon

Bloc

Unitat

2. Les cançons (continuació)

Unitat

Pàgines

3. El reportatge

Sessió

118-119

Reconeixement de l’ús de la coma. Aplicació de la coma en frases. Identificació de l’ús del punt i coma. Dictat preparat.

120-123

Reconeixement de recursos expressius en una cançó. Reconeixement de les dues parts i dels nexes comparatius de les comparacions. Creació de comparacions. Memorització de comparacions lexicalitzades. Creació de comparacions lexicalitzades.

124-125

Reconeixement de metàfores. Relació de paraules per fer comparacions i metàfores. Observació de locucions en un text. Aplicació de locucions en frases incompletes.

126

Relació de situacions amb l’ús de frases fetes. Recerca de locucions o frases fetes en la parla de familiars o persones adultes conegudes.

127

Activitats d’avaluació.

Pàgines

Activitats d’aprenentatge

Sessió

26-27

Activació de coneixements previs. Lectura del text. Activitats de comprensió lectora.

28-29

Expressió oral: debat sobre el tema dels robots.

30-31

Expressió escrita: redacció de titulars per a notícies breus, redacció d’una notícia a partir d’un titular donat i escriptura d’un resum d’una notícia.

Elaboració d’un reportatge a partir d’unes pautes donades.

128-129

Observació i pràctica de l’ús dels dos punts i dels punts suspensius. Reconeixement de les diferents funcions dels punts suspensius. Dictat preparat.

130-131

Reconeixement del subjecte i del predicat d’una frase. Escriptura de frases combinant diferents subjectes i predicats. Reescriptura de frases tenint en compte la concordança entre subjecte i predicat.

31 Tercer

Activitats d’aprenentatge

Bloc

Unitat

Pàgines 132-133

Tercer

3. El reportatge 134-136 (continuació)

137

Bloc

Quart

Unitat

4. La publicitat

Pàgines

Activitats d’aprenentatge

Sessió

Relació del subjecte amb el sintagma nominal. Escriptura de sintagmes nominals. Ampliació dels sintagmes nominals amb determinants. Reconeixement de tots els elements d’un sintagma nominal. Reconeixement dels complements de nom. Reconeixement del nucli de sintagmes nominals.

Reconeixement i ús de la concordança en els sintagmes nominals. Ampliació de sintagmes nominals. Deducció de les paraules que fan de complement del nom. Reconeixement de grups de paraules i frases amb funció adjectiva.

Activitats d’avaluació.

Activitats d’aprenentatge

Sessió

32-33

Activació de coneixements previs: els diferents tipus de publicitat (impresa, radiofònica, televisiva). Lectura del text. Activitats de comprensió lectora.

34-35

Lectura dels anuncis. Anàlisi d’anuncis. Expressió oral: confecció d’un anunci radiofònic.

36-37

Expressió escrita: confecció d’un eslògan per a un anunci imprès a partir de dues imatges donades i confecció d’un anunci per a publicitat impresa.

38-39

Confecció d’un mural sobre les seccions d’un diari. Joc «El joc de les notícies».

38-39

Treball en grup: elaboració d’un diari amb ordinador.

138-139

Observació i pràctica de l’ús dels guions, dels parèntesis i de les cometes. Dictat preparat.

140-141

Reconeixement en un text de paraules polisèmiques. Escriptura de frases amb paraules polisèmiques. Relació de paraules amb les seves definicions. Reconeixement en un text de paraules homòfones. Escriptura de frases amb paraules homòfones.

142-143

Reconeixement i ús de la sinonímia. Ús del diccionari de sinònims.

144

Reconeixement i ús de l’antonímia.

145

Activitats d’avaluació.

10a

Segon trimestre Bloc

Primer

Unitat

5. La narració de ciènciaficció

Pàgines

Previsió de la tipologia textual. Activació de coneixements previs sobre els llibres de ciència-ficció. Predicció de continguts. Lectura del text. Activitats de comprensió lectora.

44-45

Lectura d’un text sobre Sebastià Estradé. Expressió oral: comentar entre toda la classe un fragment d’una novel·la de ciència-ficció i confecció, per grups, d’una exposició sobre l’argument, el tema i el missatge d’una pel·lícula o sèrie de televisió de ciència-ficció.

46-47

Lectura de textos expositius sobre els diferents temes de ciència-ficció. Expressió escrita: confecció, per parelles, d’una narració de ciència-ficció.

146-147

Observació i pràctica de l’ús del guionet i del punt volat. Dictat preparat.

148-149

Identificació de la funció de les preposicions. Reconeixement de preposicions a dins d’un text. Aplicació de preposicions en frases incompletes.

150

Identificació de la funció de les conjuncions. Reconeixement de conjuncions a dins d’un text. Aplicació de conjuncions en frases incompletes. Enllaçament d’oracions a través de conjuncions. Classificació dels elements d’enllaç de frases, en preposicions o conjuncions.

Iniciació a l’anàlisi de l’oració composta. Identificació de frases que es poden relacionar. Reconeixement i ús de diferents maneres de relacionar frases.

Activitats d’avaluació.

153

Segon

Unitat

6. L’ofici de poeta

Sessió

40-43

151-152

Bloc

Activitats d’aprenentatge

Pàgines

Activitats d’aprenentatge

Sessió

48-49

Activació de coneixements previs sobre els textos poètics. Lectura dels poemes. Activitats de comprensió lectora.

50-51

Expressió oral: recitació de poemes.

52-53

Lectura d’un text expositiu sobre el llenguatge poètic i la musicalitat. Expressió escrita: anàlisi i confecció d’un poema.

Bloc

Unitat

Pàgines 54-55

154-155

Segon

Bloc

Tercer

7. Un conte per fer pensar

Organització d’un concurs relacionat amb la literatura i la llengua.

Sessió 4a i 5a

Observació i pràctica de l’ús dels signes d’admiració i d’interrogació. Dictat preparat.

Reconeixement del sentit figurat de les paraules. Aplicació de paraules amb sentit figurat en l’escriptura de frases.

Reconeixement del sentit especial de les paraules. Aplicació de paraules amb sentit esprecial en frases. Reconeixement de paraules d’una mateixa família. Identificació de paraules primitives i dels derivats.

160

Diferenciació entre paraules de sentit genèric i paraules de sentit específic.

161

Activitats d’avaluació.

10a

156-157 6. L’ofici de poeta (continuació) 158-159

Unitat

Activitats d’aprenentatge

Pàgines

Activitats d’aprenentatge

Sessió

56-58

Previsió de la tipologia textual. Activació de coneixements previs. Lectura del conte. Activitats de comprensió lectora.

59-61

Expressió oral: tertúlia i pluja d’idees.

62-63

Expressió escrita. L’estil directe. Reescriptura. Confecció d’un conte a partir d’un resum.

162-163

Relació de l’ús de la puntuació amb el significat de les frases. Ús dels signes de puntuació. Identificació de la funció dels diferents signes de puntuació. Dictat preparat.

164-165

Reconeixement dels pronoms personals. Memorització dels pronoms personals tònics. Substitució de noms per pronoms personals. Memorització d’alguns pronoms febles. Relació del pronom feble amb el substantiu que substitueix.

166

Classificació de frases segons si els pronoms febles van davant o darrere del verb. Memorització de formes de pronoms febles.

167-168

Reconeixement de l’ús d’altres pronoms: demostratius, possessius, indefinits i interrogatius.

Activitats d’avaluació.

169

Bloc

Quart

Unitat

Pàgines

Activitats d’aprenentatge

Sessió

64-65

Predicció de textos. Lectura del text autobiogràfic. Activitats de comprensió lectora.

66-67

Lectura d’un fragment d’una autobiografia. Elaboració d’un arbre genealògic. Expressió oral: explicació d’una anècdota familiar.

68-69

Elaboració d’una fitxa amb les dades personals. Expressió escrita: confecció d’una narració autobiogràfica seguint els esquemes donats.

70-71

Treball en grup: un col·loqui a classe a partir d’uns temes i d’uns esquemes donats.

4a i 5a

170-171

Observació de l’ús de l’apòstrof i el guionet en els pronoms. Compleció de frases fent servir pronoms febles. Substitució de complemen del verb per pronoms. Substitució de pronoms febles que van davant del verb, per pronoms que van darrere del verb. Memorització de regles d’ús de l’apòstrof i el guionet en els pronoms segons si van davant o darrere del verb. Dictat preparat.

172-174

Introducció als registres d’ús, nivells de llenguatge. Classificació de paraules i expressions segons si són de llenguatge formal o de llenguatge col·loquial. Relació de contextos amb l’ús de nivells de llenguatge. Relació d’expressions col·loquials i formals que tenen el mateix significat.

175

Reconeixement de paraules de llenguatge científic. Escriptura de paraules de llenguatge científic. Recerca de mots científics en un llibre de consulta.

176

Comparació de textos tenint en compte la precisió lèxica. Escriptura d’un text breu amb precisió lèxica.

169

Activitats d’avaluació.

10a

8. L’autobiografia

Primer trimestre Bloc

Unitat

Pàgines 72-74

Primer

9. La narració humorística

Activitats d’aprenentatge Activació de coneixements previs sobre el tema. Predicció dels continguts. Lectura del conte. Activitats de comprensió lectora.

Sessió 1a

Bloc

Unitat

Pàgines 75

Lectura d’un text expositiu sobre els personatges de les narracions. Expressió escrita: confecció d’un text narratiu a partir d’uns personatges donats.

178-179

Classificació de paraules segons si són agudes, planes o esdrúixoles. Accentuació correcta de mots compostos amb guionet i sense guionet. Accentuació correcta dels adverbis acabats en -ment. Dictat preparat.

180-181

Reconeixement del sintagma verbal-predicat i el nucli del sintagma verbal: el verb. Relació de subjectes amb els predicats adequats. Identificació de predicats i del seu nucli. Identificació de l’arrel i la terminació de les formes verbals.

Reconeixement de les formes personals del verb. Reconeixement de les formes no personals del verb. Relació del temps real d’un fet amb la forma verbal que l’explicita.

Identificació de temps verbals simples i compostos en un text. Classificació de frases segons els temps verbals: simples i compostos. Aplicació de verbs en passat perifràstic en frases incompletes. Identificació de les formes verbals personals en un text. Reconeixement de totes les formes verbals d’un text i classificació segons que siguin temps simples o temps compostos. Reconeixement del mode de formes verbals. Aplicació en frases del mode verbal indicat.

Activitats d’avaluació.

9. La narració humorística (continuació) 182-183

184-186

187

Bloc

Unitat

Segon

10. El teatre

Sessió

Expressió oral: el conte curt humorístic i els acudits.

76-77

Primer

Activitats d’aprenentatge

Pàgines

Activitats d’aprenentatge

Sessió

78-81

Predicció dels continguts a partir del tipus de text. Anticipació dels elements del teatre. Lectura del text teatral. Activitats de comprensió lectora. Reconeixement de dites, frases fetes i expressions populars.

Bloc

Segon

Bloc

Tercer

Unitat

Pàgines

11. Una llegenda grega

Sessió

82-83

Expressió oral: opinions sobre el teatre. Observació d’una cartellera d’espectacles d’un diari.

84-85

Expressió escrita: confecció d’un text teatral a partir d’un text donat.

86-87

Preparació i exposició de les característiques i les activitats del lloc ideal per viure.

4a i 5a

188-189

Observació de l’ús de la dièresi en el participi dels verbs. Ús de la i la u consonàntiques. Dictat preparat.

190-192

Escriptura de derivats de paraules. Escriptura del mot primitiu d’uns derivats. Reconeixement del significat de prefixos. Reconeixement del significat de prefixos que indiquen negació. Formació de paraules noves fent servir diferents prefixos.

193

Reconeixement del significat dels sufixos. Identificació de sufixos. Canvis de categoria gramatical a partir de la sufixació.

194

Reconeixement de paraules compostes. Formació de paraules compostes a partir de paraules simples. Separació de paraules compostes amb les dues paraules simples que les componen.

195

Activitats d’avaluació.

10a

10. El teatre (continuació)

Unitat

Activitats d’aprenentatge

Pàgines

Activitats d’aprenentatge

Sessió

88-90

Activació de coneixements previs sobre el tema. Predicció dels continguts. Lectura del conte. Activitats de comprensió lectora.

91-93

Expressió oral: explicació d’una llegenda grega, lectura d’un text expositiu sobre els déus, exposició sobre un personatge mitològic, activitat sobre expressions que fan referència a personatges mitològics.

94-95

Expressió escrita: confecció de títols i desenllaços de dues narracions mitològiques.

Bloc

Tercer

Unitat

Pàgines

Activitats d’aprenentatge

Sessió

196-197

Deducció de l’ús d’accents diacrítics. Escriptura d’un diàleg a partir de les bafarades d’un còmic. Utilització de l’accent diacrític. Memorització de paraules d’ús corrent amb accent diacrític. Escriptura de frases. Dictat preparat.

198-200

Introducció a la funció dels complements del verb. Reconeixement del complement directe a partir de les preguntes «què?» o «qui?». Identificació i memorització dels pronoms febles que fan de complement directe. Escriptura de frases fent servir pronoms febles que fan de complement directe.

Reconeixement del complement indirecte a partir de la pregunta «a qui?» o «per a qui?». Identificació i memorització dels pronoms febles que fan de complement indirecte. Escriptura de frases fent servir pronoms febles que fan de complement indirecte.

Diferenciació entre verbs transitius i intransitius. Identificació en frases de verbs transitius i de compelemtns directes. Classificació de verbs segons si són transitius, intransitius, o transitius i intransitius alhora. Identificació de formes verbals segons si corresponen a verbs regulars o a verbs irregulars. Consulta de les solapes sobre conjugacions per tal d’escriure correctament formes de verbs irregulars.

Activitats d’avaluació.

11. Una 201-202 llegenda grega (continuació)

203-204

205

Bloc

Quart

Unitat

12. La llengua catalana

Pàgines

Activitats d’aprenentatge

Sessió

96-98

Anticipació de coneixements sobre el tema. Lectura del text expositiu. Activitats de comprensió lectora.

99-101

Expressió oral: diferenciació de les variants dialectals.

102-103

Expressió escrita: confecció d’un text expositiu.

104-105

Treball en grup: confecció d’un conte col·lectiu.

4a i 5a

206-207

Observació de l’escriptura de lletres mudes. Memorització dels contextos en les lletres h, t, d, p, b i r no es pronuncien. Observació de les excepcions de la norma anterior. Dictat preparat.

Bloc

Quart

Unitat

Pàgines

Sessió

208-209

Reconeixement del complement circumstancial d’unes frases. Reconeixement dels diferents tipus de complement circumstancial: de lloc, de temps i de manera. Memorització de formes de pronoms febles que fan de complement circumstancial. Substitució de complements circumstancials per pronoms febles.

210-211

Identificació d’adverbis. Classificació d’adverbis de lloc, de manera, de temps i de quantitat. Formació d’adverbis acabats en -ment a partir d’adjectius. Reconeixement de locucions adverbials. Ús de locucions adverbials en l’escriptura de frases.

212-214

Identificació de frases amb verb atributiu. Anàlisi del subjecte i l’atribut de frases. Substitució d’atributs per pronoms febles. Ús correcte dels verbs ser i estar. Aplicació correcta de verbs atributius. Reconeixement de verbs impersonals. Reconeixement de verbs impersonals en refranys.

Activitats d’avaluació.

10a

12. La llengua catalana (continuació)

215

Activitats d’aprenentatge

Programació d’aula en Competències bàsiques Els continguts, els objectius, les competències i tots els altres elements a partir dels quals cada professor o professora pot elaborar la seva pròpia programació d’aula es poden consultar i descarregar (en un document de text modificable) des del CD de la Proposta didàctica o bé des del nostre web: www.barcanova.cat

Projecte curricular de centre L’Administració educativa dóna criteris i orientacions per seqüenciar i desenvolupar els continguts prescriptius de cada curs, però és funció de cada centre elaborar el seu Projecte curricular. Per ajudar el professorat en aquesta tasca, presentem un Projecte curricular de centre (en un document de text modificable) fet a partir del nostre llibre. Podeu consultar-lo i descarregar-lo des del CD d’aquesta Proposta didàctica o des del nostre web: www.barcanova.cat

Desenvolupament de les unitats didĂ ctiques

Unitat didàctica 1. Una llegenda del mar Amb aquesta unitat de programació encetem el tema de les llegendes, que tindrà dos àmbits clars: el dels Països Catalans com a idea d’una mateixa llengua i una mateixa cultura, i el del món hel·lènic, en la unitat de programació 11, on veurem una llegenda de la mitologia grega com a llegat cultural mediterrani i occidental. En el lloc de gramàtica es treballen diferents tipus de comunicació. Es recorda la diferència entre el text, el paràgraf i la frase. S’estudien les diferents modalitats de frases i s’aprofundeix en la identificació de frases afirmatives i negatives.

Avaluació inicial En el segon curs de Cicle Superior, l’alumnat ja està familiaritzat amb els termes text, frase i paràgraf. Amb tot, abans d’iniciar aquesta unitat, cal activar els coneixements previs fent preguntes d’aquest tipus: – Recordes què és una frase? – Quina diferència hi ha entre una frase i un text? – En un text, sabries dir què és un paràgraf?

■

Recursos i materials recomanats Mitologia catalana: Barcelona, Barcanova. Recull de llegendes: Barcelona, Dopesa, 1978. Terra i ànima: Barcelona, Salvatella, 1973. Les llegendes del Montseny: Figueres, El Brau, 1993. RIBA, C.: Rondalles de Grimm. Barcelona, Joventut, 1966. AA.VV.: «L’estudi del medi. Les llegendes» dins suplement Guix [Barcelona], núm. 204, 1994. http://www.laketania.com/

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa El mariner de Sant Pau

pàgines 10-12

El text que treballem és una llegenda dels Països Catalans. Es tracta de la llegenda El mariner de Sant Pau. A més del text proposat, seria convenient que es proposés la lectura, a classe, d’altres llegendes dels Països Catalans i d’altres cultures.

Llegir i comprendre

pàgina 12

Les activitats sobre la lectura treballen aspectes de comprensió lectora. Es poden fer tant oralment com per escrit.

Parlar i escoltar

pàgines 13-15

En la darrera activitat d’expressió oral es tracta que els nois i les noies s’inventin un conte semblant al de la llegenda i al del text que els proposem com a exemple; és a dir, substituint el mar, la muntanya i el rem per altres elements com es fa en el text que serveix d’exemple: Per sostre, la Via Làctia.

Escrita

pàgines 16-17

L’activitat 8 d’expressió escrita els alumnes la poden fer individualment o bé per parelles. Es tracta d’escriure una narració que tingui les característiques d’una llegenda del mar. Prèviament cal llegir el text de l’activitat 7, que parla de les tradicions i creences sobre el mar a Catalunya.

Coneixement de la llengua Ortografia

El punt

pàgines 108-109

Conjunt d’activitats destinades a conèixer què és el punt i quan es fa servir. L’activitat 1 és oral i col·lectiva. Es tracta de fer una lectura del text en veu alta de manera pausada i parant atenció al ritme. Han de comprendre la divisió en tres paràgrafs a base de comentar quina informació proporciona cada un. L’activitat 2 és individual, i cada alumne hi ha d’aplicar els criteris que s’han observat en l’activitat anterior. L’activitat 3 és una activitat individual d’utilització del punt. Es pot corregir col·lectivament de manera que un alumne llegeix lentament la tirallonga separant les paraules però sense entonació i sense aturar-se i un altre les va escrivint a la pissarra. Els companys han de dir «ep!» quan pensen que hi ha d’anar una coma, «ui!» per a un punt i coma, «oh, oh!» per als dos punts i «prou!» cada vegada que pensen que hi ha d’anar un punt. Al final es llegeix el text amb l’entonació que cal. Dictat Cal llegir el text en veu alta i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat. Es pot corregir de la mateixa manera que l’activitat 3.

Gramàtica

La comunicació En aquesta doble pàgina es presenta l’evolució de la comunicació humana, des dels elements més antics, com els senyals de fum, fins a l’actualitat, amb les possibilitats que ofereix Inter-

pàgines 110-111

net. És important observar detingudament les il·lustracions que acompanyen el text de l’activitat 1 per tal de fer adonar de com han evolucionat les opcions que tenim per comunicar-nos avui. Les activitats 3 i 4 han de servir per fer adonar de la necessitat d’escriure amb correcció els missatges de correu electrònic. És important insistir que, quan escrivim, sempre hem de tenir en compte el receptor; un cop escrit un text, cal tornar-lo a llegir diverses vegades per veure si s’entén el que hem escrit.

El text, el paràgraf, la frase

pàgines 112-113

En aquestes pàgines es presenta un fragment del text de la part de Competència comunicativa, on han de buscar els paràgrafs i les frases que el componen. L’activitat 7 es pot realitzar a la biblioteca de l’escola o amb llibres de l’aula, ja que es fa copiar un fragment d’un llibre per tal de seleccionar-hi els paràgrafs o les frases. L’activitat 8 consisteix a ordenar els paràgrafs d’un text, i l’activitat 9 consisteix a escriure paràgrafs a partir dels començaments inspirats en el text de l’activitat anterior. En aquesta darrera activitat es detectarà si els coneixements introduïts o repassats anteriorment s’han consolidat.

La frase i les seves modalitats

pàgines 114-116

Les activitats d’aquestes pàgines serveixen per repassar les diferents modalitats de frases segons l’actitud del qui parla. Aquest curs s’ha afegit la modalitat de frase dubitativa, que serveix per expressar dubtes. En l’activitat 13 s’introdueix el concepte que tots els tipus de frases també poden ser afirmatives o negatives. Per completar aquest concepte, és important recapitular els diferents elements gramaticals que indiquen negació: no, gaire, pas i ni. Es pot aprofitar per insistir en la peculiaritat de la llengua catalana: a diferència del castellà, dos elements de negació no signifiquen reiteració, sinó que hi són necessaris: «ningú… no». També es pot aprofitar per parlar del pas, un element l’ús del qual està minvant en algunes zones geogràfiques on és un tret dialectal propi.

He après… Competències bàsiques

pàgina 117

En aquesta pàgina s’avalua en primer lloc si l’alumnat ha entès el text que encapçala el tema de la comunicació. L’activitat 2 constata si entenen que un paràgraf ha de parlar d’un tema concret dins del tema general del text, i l’activitat 3 avalua si entenen totes les modalitats de frases.

Unitat didàctica 2. Les cançons En aquesta unitat de programació hem volgut lligar la poesia i la cançó, ja que, des dels orígens, la poesia sempre ha anat lligada a la música, i perquè és un tema que connecta amb l’afició a la música i amb el fet que els nens i nenes d’aquestes edats comencen a tenir els seus cantants i grups de música preferits. En el bloc del Lèxic s’introdueixen diferents recursos expressius: la comparació, la metàfora, les locucions i les frases fetes. Es tracta d’oferir a l’alumnat l’aprenentatge d’algunes de les diferents maneres que presenta la llengua per enriquir l’expressió i precisar millor el que volem comunicar.

Avaluació inicial Aquests recursos expressius ja han estat introduïts anteriorment a partir de l’ús. Es poden activar els coneixements previs fent preguntes d’aquest tipus: – Recordes què és una comparació? – Saps per què fem servir comparacions quan parlem?

■

Recursos i materials recomanats E LS P ETS : Bon dia. Discmedi-Blau DM 197 02. LLUÍS LLACH: I si canto trist. Movieplay S-32.523 LP, 1974. MACEDÒNIA: Posa’m un suc. Altres CD que portin els alumnes d’altres conjunts catalans: Sopa de Cabra, Els Pets, Sangtraït, Lax’N’Busto, Bars, Ja t’ho diré, etc. La cançó catalana. Antologia. Barcelona, Edicions 62, 1984. http://www.kumbaworld.com/ http://www.auques.net/

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa Bon dia / Que tinguem sort / Bla, bla, bla…

pàgines 18-20

Les cançons proposades com a text poètic a treballar són tres de ben diferents. L’una és del grup Els Pets; l’altra, del cantautor Lluís Llach, i la darrera, del grup juvenil Macedònia. A més d’aquestes cançons que oferim en el llibre, és important que el mestre o la mestra demani als nois i les noies que aportin altres lletres de cançons que coneguin per treballar a la classe.

Llegir i comprendre

pàgina 20

Les activitats de la lectura se centren en aspectes dels textos de les cançons, com ara les expressions, el sentit d’algunes lletres, els personatges. Aquest mateix treball es pot fer amb altres lletres de cançons aportades pels nois i les noies.

Parlar i escoltar

pàgines 21-22

En la segona activitat d’expressió oral es proposa que els nois i les noies parlin de temes relacionats amb la música; per això es proposen diferents lectures. De tota manera el mestre o la mestra, coordinats amb el mestre o la mestra de música, poden proposar altres lectures o audicions de música per fer aquesta tertúlia.

Escriure

pàgina 23

L’expressió escrita es basa en dues activitats: en l’activitat 8 es demana que s’elabori un text narratiu a partir de la lletra de la Cançó de les balances, de Josep M. Carandell, cantada per Ovidi Montllor, i en l’activitat 9 es proposa als nois i a les noies que facin una auca a partir de la mateixa cançó.

Què podem llegir? Competències bàsiques

pàgines 24-25

Aquesta activitat està pensada com a síntesi i avaluació de les unitats 1 i 2. Es proposa una primera activitat on, en petit grup, s’analitza un llibre de lectura. Aquesta anàlisi s’exposarà oralment. Tota aquesta informació ha de permetre, a tot el grup-classe, elaborar una graella com a resum.

Coneixement de la llengua Ortografia

La coma i el punt i coma Conjunt d’activitats destinades a conèixer les funcions de la coma i el punt i coma com a signes de puntuació. L’activitat 1 és oral i col·lectiva; un alumne escriu el text a la pissarra, un cop amb comes i un altre sense comes, i després es fa una lectura comparativa dels dos textos. L’activitat 2 és individual, tot i que es pot corregir col·lectivament a la pissarra. Podem dividir la pissarra en tres espais per corregir-hi aquesta activitat, així com la 3 i la 4. L’activitat 3 és individual, si bé es pot corregir col·lectivament a la pissarra, igual que l’activitat 4. Un cop acabada de corregir podem llegir l’Aprenem i encerclar amb un color diferent cada un dels usos que s’hi indiquen. L’activitat 5 també és individual i es pot corregir col·lectivament a la pissarra fent que llegeixin el text tres alumnes diferents. Els companys han de dir quina ha estat la lectura més expressiva i per què.

pàgines 118-119

Dictat Cal llegir les frases en veu alta i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat. A més de la preparació individual, es pot preparar o bé corregir col·lectivament procedint de la mateixa manera que per a les activitats 2, 3 i 4.

Lèxic

Maneres d’expressar-nos

pàgina 120

Les activitats d’aquesta pàgina presenten globalment els recursos expressius com una de les maneres que tenim els parlants per explicar-nos d’una manera creativa o per descriure millor allò que volem comunicar. Les dues activitats fan referència a fragments de cançons que hi ha a la part de Competència comunicativa del llibre. Si cal, es pot fer el mateix en la resta de la lletra d’aquestes cançons; així, hom es podrà assegurar que tot l’alumnat entén què són aquests recursos expressius.

La comparació

pàgines 121-122

Les activitats 3 i 4 repassen la comparació, concepte que ja s’ha introduït en cursos anteriors però que, atesa la seva complexitat, val la pena de repassar. En l’activitat 4 s’analitza el format de les comparacions: la persona o l’objecte que es compara, el nexe de comparació i la persona o objecte amb què es compara. Les activitats 5 i 6 serveixen per observar semblances i diferències entre coses que tenen alguna qualitat comuna i en les activitats 7 i 8 es practica amb les dues parts de les comparacions.

Les comparacions lexicalitzades

pàgina 123

A la pàgina 123 es presenten comparacions que els parlants del català tenim interioritzades i que sempre utilitzem igual, ja que s’han anat transmetent de pares a fills. És important fer-les memoritzar, ja que cada vegada s’utilitzen menys, sigui per la influència d’altres llengües pròximes o per l’empobriment general del llenguatge.

La metàfora

pàgina 124

Es tracta d’una pàgina dedicada a l’ús de la metàfora. Per tal que l’alumnat entengui aquest concepte, molt utilitzat però una mica abstracte, l’hem definit com una comparació sense nexes; és a dir, quan utilitzem metàfores no comparem, sinó que afirmem que l’objecte o la persona és d’aquella manera.

Les locucions

pàgina 125

Les activitats 15 i 16 introdueixen les locucions com aquells grups de paraules que sempre van juntes i tenen un sol significat. Posteriorment, en la unitat 12 (pàg. 211) es presenten les locucions adverbials.

Les frases fetes

pàgina 126

A la pàgina 126 es presenten les frases fetes com aquelles frases que expressen una idea determinada amb unes paraules concretes, sempre les mateixes i conegudes per tothom. En cas de dubte, cal tenir present que, si bé les comparacions lexicalitzades es poden considerar frases fetes, no totes les frases fetes són comparacions, sinó que n’hi ha de moltes menes. Amb el recull d’aportacions de l’alumnat, tal com es demana en l’activitat 19, es pot fer un mural o un llibre per a la biblioteca de l’aula.

He après… Competències bàsiques Les activitats d’aquesta pàgina han de servir per veure si cada alumne sap distingir els recursos expressius presentats en la unitat.

pàgina 127

Unitat didàctica 3. El reportatge Aquesta unitat de programació està dedicada als reportatges, com un dels textos que podem trobar a les revistes i als diaris. El reportatge escollit es titula Amics cibernètics, i serveix per presentar als nens i a les nenes un gènere narratiu més ampli que la notícia, més documentat i més extens. En l’apartat de Gramàtica es recorden, en primer lloc, les dues parts de la frase gramatical –subjecte i predicat–, que ja s’han introduït el curs anterior, i s’estudia a fons el sintagma nominal com a conjunt de paraules que s’agrupen al voltant del nom: determinants, adjectius i complements del nom.

Avaluació inicial Es tracta d’activar els coneixements que té l’alumnat sobre conceptes que ja s’han treballat en cursos anteriors i que són tema d’estudi en aquesta unitat. Es poden fer preguntes com ara aquestes: – Recordes què són el subjecte i el predicat en una frase? – Recordes què és un determinant? – Recordes què és un nom? – Recordes què és un adjectiu? ■

Recursos i materials recomanats Màquina de fotografiar. Ordinador: processador de textos i escàner. ■ El Periódico de l’Estudiant. ■ Cavall Fort. ■ Tretzevents. ■ ■

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa Amics cibernètics I

pàgines 26-27

La unitat de programació que presentem està dedicada a un gènere periodístic: el reportatge. En el Cicle Mitjà ja vam dedicar una unitat al treball de la notícia. A part del reportatge que aportem, els nens i les nenes haurien de buscar en les revistes i en els diaris, sobretot en els suplements dominicals, altres reportatges per treballar a classe.

Llegir i comprendre

pàgina 27

Les activitats sobre la lectura són bàsicament per ajudar a comprendre el text llegit. Es pot demanar als nens i a les nenes que, prenent com a model aquestes qüestions, n’elaborin unes altres de semblants.

Parlar i escoltar

pàgines 28-29

Pel que fa al llenguatge oral, es proposa als alumnes que facin un debat sobre el tema de la robòtica. Una part de la classe ha de representar l’opció que valora els avantatges d’aquests ginys i l’altra part de la classe defensarà l’opció dels inconvenients. Caldrà que el mestre o la mestra intervinguin per ajudar a organitzar el debat. – Es fixarà un límit de temps per a les intervencions. – Hi haurà un moderador que obrirà i tancarà el debat, donarà les paraules, evitarà dispersions… – S’haurà de remarcar la necessitat d’escoltar tothom i també evitar que es monopolitzi l’ús de la paraula. Seria important de poder enregistrar el debat, així com també d’elaborar-ne unes conclusions.

Escriure

pàgines 30-31

Pel que fa a l’elaboració per escrit d’un reportatge, és un treball que s’hauria de realitzar per parelles i presentar per escrit en un dossier. Els temes que s’apunten només són indicatius, ja que els nens i les nenes haurien d’escollir un tema que creguin adequat a les seves possibilitats i als seus interessos. És interessant aconseguir material gràfic a l’hora de preparar el reportatge. Es pot introduir la idea de reportatge fotogràfic. És important que el mestre o la mestra afavoreixi l’ús d’Internet per buscar informació i imatges.

Coneixement de la llengua Ortografia

Els dos punts i els punts suspensius Conjunt d’activitats destinades a aprendre quan i com s’utilitzen els dos punts i els punts suspensius. L’activitat 1 és oral i col·lectiva. Es pot copiar el text a la pissarra i, un cop llegit l’enunciat, demanar que tanquin els llibres i preguntar qui sap com es diuen els signes de puntuació destacats i per a què serveixen. L’activitat 2 és de caràcter individual. Quan tothom l’hagi acabada, podem escriure a la pissarra un o dos exemples del que han escrit els alumnes i les alumnes per a cada un dels apartats. L’activitat 3 és també individual, tot i que es pot continuar col·lectivament demanant a cada alumne què es podria escriure en cada frase allà on hi ha punts suspensius. L’activitat 4, individual, es pot corregir col·lectivament en veu alta o escrivint les respostes a la pissarra.

pàgines 128-129

Dictat Cal llegir el text en veu alta i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat. A més de la preparació individual, es pot preparar col·lectivament encerclant amb diferents colors o formes els usos indicats en els Aprenem.

Gramàtica

La frase gramatical

pàgines 130-131

Les activitats d’aquesta doble pàgina serveixen per recordar les dues parts d’una frase gramatical simple –subjecte i predicat–, que ja s’han introduït a primer de Cicle Superior. L’activitat 4 introdueix la idea que el subjecte no necessàriament ha d’anar al principi de la frase. És important recalcar aquesta norma, ja que molts alumnes mecanitzen la idea que les paraules inicials de la frase sempre fan de subjecte. L’activitat 5 serveix per practicar la concordança en gènere i nombre entre el subjecte i el predicat.

El sintagma nominal

pàgines 132-133

A partir de l’activitat 6 d’aquestes pàgines s’anirà treballant únicament el sintagma nominal en funció de subjecte. És important dir sempre conjuntament SN amb funció de subjecte, ja que amb hi ha sintagmes nominals que fan la funció de complement del verb que no s’introdueixen fins a la unitat 11.

El complement del nom

pàgines 134-135

Les activitats d’aquestes pàgines serveixen per reforçar la idea del sintagma nominal amb funció de complement del nom. En l’activitat introductòria es parla del concepte de complement del nom. Es tracta que quedi ben clara la noció de sintagma nominal com un conjunt format per un nucli –el nom– i per altres paraules que donen més informació sobre aquest nom: determinants i adjectius.

Grups de paraules i frases amb funció adjectiva

pàgina 136

Les activitats d’aquesta pàgina serveixen per reforçar el concepte que el complement del nom dóna més informació sobre aquest nom. Aquesta informació la pot donar un adjectiu, un altre nom acompanyat de preposicions o una oració subordinada adjectiva. Encara que la idea de frase composta quedi només implícita, les frases adjectives de relatiu es poden introduir, ja que són molt usuals com a complement del nom.

He après… Competències bàsiques

pàgina 137

En l’activitat 1 es comprova si saben diferenciar els dos elements de la frase, el subjecte i el predicat. Les activitats 2 i 3 serveixen per veure si tenen clar el concepte de sintagma nominal amb funció de subjecte. L’activitat 4 avalua el grau de coneixement sobre les diverses formes i funions que poden tenir els sintagmes nominals.

Unitat didàctica 4. La publicitat En aquesta unitat ens hem proposat d’abordar el tema de la publicitat, perquè creiem que té unes repercussions importants en el fet educatiu. És necessari que des de l’escola s’ensenyin als nens i a les nenes els recursos expressius i emotius que utilitza el món de la publicitat i les seves tècniques. Per això iniciem aquest tema, que pot ser complementat des de l’àrea de Socials i de Plàstica. Pel que fa al Lèxic, es presenten la polisèmia, la sinonímia i l’antonímia com a conceptes que permeten la precisió lèxica. S’introdueix la comparació de paraules homòfones usuals i la relació entre el seu significat i la forma ortogràfica correcta. També s’ensenya a utilitzar diccionaris de sinònims i antònims.

Avaluació inicial Els recursos lèxics de la sinonímia i l’antonímia ja s’han introduït en cursos anteriors. Abans d’aprofundir una mica més en aquests temes, es poden activar els coneixements previs proposant qüestions com ara les següents: – Si diem «Avui fa un dia clar» i «Avui fa un dia serè», els adjectius clar i serè tenen un significat semblant? – Recordes com es diuen les paraules que tenen un significat semblant o igual? – I si diem «Avui fa un dia fosc», els adjectius clar i fosc, què són entre ells?

■

Recursos i materials recomanats ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

Goma d’enganxar, tisores i cartolina Paper d’embalar Retoladors Màquina de fotografiar Fotografies de revistes, diaris, etc. Anuncis de premsa escrita Casset Aparell de televisió Vídeos per enregistrar anuncis

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa La publicitat

pàgines 32-33

En aquesta unitat ens proposem que els alumnes i les alumnes siguin capaços de descobrir els elements fonamentals d’un anunci. És important d’estudiar més anuncis impresos; per això es podria demanar als nens i a les nenes que portessin a la classe diferents tipus d’anuncis.

Llegir i comprendre

pàgina 33

A més de les propostes sobre les activitats de la lectura, fóra important que el professorat iniciés una conversa col·lectiva sobre el món de la publicitat, amb qüestions que normalment són presents en els dubtes sobre el tema: – Què és i per a què serveix la publicitat? – És positiva o negativa, l’existència de la publicitat? – La publicitat, intenta informar, persuadir o convèncer? – Sempre són moralment vàlids els arguments que utilitza?

Parlar i escoltar. Escriure

pàgines 34-37

Les activitats d’expressió escrita i oral es poden ampliar. Cada mestra o mestre ha de veure fins on vol allargar el tema. Com hem apuntat en la presentació, hi ha aspectes relacionats amb el treball de Medi natural, social i cultural que es poden introduir: – Les agències publicitàries, què són i què fan? – Quina feina realitzen els tècnics especialistes en màrqueting? – Com funciona una campanya publicitària? – Quins valors transmeten els anuncis que ens arriben pels mitjans de comunicació? – Quin és el paper de la dona i de l’infant en els anuncis? A continuació es proposa als alumnes i a les alumnes que confeccionin un anunci. És un treball que es pot complementar des del punt de vista de l’expressió plàstica.

Ens connectem a Internet. Competències bàsiques

pàgines 38-39

Aquesta activitat està pensada com a síntesi i avaluació de les unitats 3 i 4. Es presenta a l’alumnat la proposta de navegar per Internet. És important que els nois i les noies que ja estan familiaritzats amb Internet puguin conèixer algunes pàgines web d’informació. En primer lloc es recorda les seccions de què consta un diari en suport paper i a continuació es presenten les versions digitals dels principals diaris. Es proposa de jugar a «El joc de les notícies», al qual es jugarà en equips. És important que aquesta activitat, que s’haurà de fer a l’aula amb ordinadors, sigui seguida de prop pel mestre o la mestra; per això és aconsellable de fer-la en petits grups de treball.

Coneixement de la llengua Ortografia

Els guions, els parèntesis i les cometes Conjunt d’activitats destinades a conèixer l’ús i les funcions dels guions, els parèntesis i les cometes. L’activitat 1 és oral i col·lectiva. Amb els textos, escrits a la pissarra, poden respondre a la pregunta que formula l’enunciat. Les activitats 2, 3 i 4, individuals, es poden corregir

pàgines 138-139

col·lectivament a la pissarra i, un cop corregides, es poden buscar col·lectivament els usos que s’indiquen en l’Aprenem. L’activitat 5, també individual, es pot corregir col·lectivament a la pissarra comentant el sentit de les cometes en cada frase. Dictat Cal llegir el text en veu alta i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat. Es pot preparar o corregir col·lectivament a la pissarra tenint cura d’utilitzar una bona entonació.

Lèxic

Les paraules polisèmiques

pàgina 140

Les activitats 1, 2 i 3 presenten la polisèmia d’alguns mots. Els significats de les paraules ja s’han treballat molt en els cursos anteriors i l’alumnat ja coneix també, a partir de l’ús del diccionari, les diferents accepcions que pot tenir un mateix mot. Es tracta, doncs, de donar-hi un nom: polisèmia.

Les paraules homòfones

pàgina 141

En aquesta pàgina es presenta un fenomen invers a la polisèmia (en la llengua oral), l’homofonia: paraules que sonen igual i que tenen significats molt diferents. És important de fer adonar l’alumnat de la diferència en l’escriptura i que cal memoritzar aquests mots per tal de no confondre’ls i de no escriure incorreccions ortogràfiques.

La sinonímia

pàgines 142-143

En aquesta doble pàgina es repassa la sinonímia. S’introdueix aquest recurs lèxic a partir de la comparació de dos textos diferents que expressen el mateix, ja que s’utilitzen paraules sinònimes. L’activitat proposada serveix per exercitar aquesta possibilitat lingüística. En les activitats 8 i 9 es tracta de repassar la sinonímia a través del diccionari de sinònims. Les activitats d’aquesta pàgina poden servir de model per a altres que es poden fer per tal d’habituar els nens i les nenes a utilitzar aquest tipus de diccionari, sobretot en el procés d’escriptura de textos, quan necessiten trobar un lèxic variat i precís.

L’antonímia

pàgina 144

En les activitats d’aquesta pàgina s’introdueix el concepte d’antonímia, així com la possibilitat de trobar antònims en un diccionari.

He après… Competències bàsiques

pàgina 145

Es tracta d’unes activitats que serveixen per comprovar si l’alumnat a assolit els objectius didàctics programats en la unitat, és a dir, si tenen clars els conceptes ensenyats: la polisèmia, l’homofonia, la sinonímia i l’antonímia.

Unitat didàctica 5. La narració de ciènciaficció Aquesta unitat continua el tema dels gèneres literaris iniciat en el llibre de primer de Cicle Superior amb la narració de por. S’inscriu en la reflexió sobre els gèneres a partir d’uns textos representatius. En el bloc de Gramàtica s’introdueixen els nexes que uneixen paraules: les preposicions, i els que serveixen per relacionar frases: les conjuncions. Es tracta d’una lleugera introducció a la sintaxi; les preposicions serveixen per relacionar paraules amb els seus complements en l’oració simple i les conjuncions relacionen oracions simples per formar-ne de compostes.

Avaluació inicial Les preposicions i les conjuncions s’han introduït durant el primer curs de Cicle Superior, però molt de passada. És possible que gran part de l’alumnat no ho recordi. Abans de començar a parlar-ne, es pot preguntar, per exemple: – Si diem la frase «Menjo pa amb tomàquet.», saps quina funció té la paraula amb?

■

Recursos i materials recomanats Cinema: 2001, una odissea de l’espai. Cinema: trilogia La guerra de les galàxies. Cavall Fort, núm. 905/906 [Dossier] Una finestra davant del futur. MUNNÉ-JORDÀ: Futurs imperfectes. Barcelona, Edicions 62, 1997.

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa Els terrícoles

pàgines 40-43

La lectura que proposem en aquesta unitat per il·lustrar les narracions de ciència-ficció és una narració de la famosa novel·la de Ray Bradbury Cròniques marcianes. En la conversa posterior a la lectura es pot demanar als nens i a les nenes quins altres contes i novel·les o autors de ciència-ficció coneixen, com també quines pel·lícules que tracten el tema els han agradat. Es podria veure alguna d’aquestes pel·lícules, i després fer-ne un treball de comprensió. Pot servir la pel·lícula de S. Kubrick 2001, una odissea de l’espai.

Llegir i comprendre

pàgina 43

Les activitats sobre la lectura que se suggereixen són variades. Es poden fer oralment i entre tots els alumnes, en una conversa col·lectiva.

Parlar i escoltar

pàgines 44-45

Després de la lectura d’uns textos es proposa als nois i a les noies que facin una breu exposició sobre pel·lícules o sèries de televisió de ciència-ficció. L’alumnat haurà fet prèviament una llista d’aquestes pel·lícules o sèries. El professorat hauria de tenir algunes propostes per ajudar, com ara Farscape, Star Trek o Stargate.

Escriure

pàgines 46-47

La llista que es presenta de temes possibles per escriure un conte de ciència-ficció no exhaureix pas totes les possibilitats. Hi ha altres temes d’anticipació de futur que els nois i les noies poden conèixer. Es tracta sobretot d’escollir un tema amb possibilitats, tenint en compte que molt sovint les narracions de ciència-ficció tracten també temes ètics i temes ecològics.

Coneixement de la llengua Ortografia

El guionet i el punt volat

pàgines 146-147

Conjunt d’activitats destinades a conèixer quan s’utilitzen el guionet i el punt volat. L’activitat 1 és col·lectiva. A mesura que els alumnes i les alumnes diguin les paraules representades en les fotografies (gira-sol, capgròs, vint-i-dos, penja-robes, ratpenat i col·lecció), un d’ells les pot escriure a la pissarra i un altre pot verificar en el diccionari si estan ben escrites. Finalment, poden respondre tots plegats a la pregunta que planteja l’enunciat. Les activitats 2 i 3 són individuals, si bé es poden corregir col·lectivament a la pissarra i comparar-les al mateix temps amb els usos que indica l’Aprenem. L’activitat 4, individual, és d’utilització i memorització de paraules que porten punt volat. Dictat Cal llegir el text en veu alta i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat. Un cop llegit el dictat en veu alta, es pot verificar la utilització del guionet en les paraules que queden partides a final de ratlla i fer notar que, quan una paraula es parteix pel lloc on hi ha el punt volat, aquest darrer es converteix en guionet.

Gramàtica

Les preposicions En aquesta doble pàgina es presenten les preposicions com les paraules que serveixen per enllaçar paraules amb els seus complements. També es presenten les preposicions que es contrauen

pàgines 148-149

amb articles. És important de fer memoritzar les principals preposicions per tal que posteriorment les sàpiguen identificar. L’activitat 6 introdueix la concatenació de la preposició de en complements del nom.

Les conjuncions

pàgina 150

Les activitats 7, 8, 9 i 10 serveixen per practicar l’ús de les conjuncions i preparen per al tema següent, on es presenta el concepte sintàctic de la relació entre frases simples per formar-ne de compostes.

Relació entre frases

pàgines 151-152

Les activitats 11, 12 i 13 introdueixen la idea d’oració coordinada, frases que es relacionen amb un punt i seguit o amb i o ni, i la subordinació causal, frases que es relacionen amb la conjunció perquè. Les activitats 14, 15 i 16 fan adonar que només es poden relacionar oracions que es complementen tot expressant una mateixa idea.

He après… Competències bàsiques

pàgina 153

L’activitat 1 serveix per comprovar si l’alumnat sap reconèixer les preposicions i les conjuncions que hi ha en un text i que han memoritzat. L’activitat 2 avalua l’aplicació adequada de preposicions; i l’activitat 3, l’aplicació de conjuncions.

Unitat didàctica 6. L’ofici de poeta En aquesta unitat presentem sis poesies de temes i autors diferents. És l’última unitat de programació del Cicle que tracta de poesia i és una mena de síntesi. Alhora, es fa un pas més en els aspectes formals de la poesia, encara que no siguin els elements més importants a l’hora de treballar la poesia a Primària. Treballar la poesia a Primària és, sobretot, treballar la sensibilitat poètica, el joc de les paraules, el gust per escriure i llegir poesia, per conèixer els poetes, etc. Pel que fa al Lèxic, es tracta d’una unitat adreçada a diverses possibilitats de significat de les paraules: el sentit figurat, el sentit especial d’algunes paraules, les famílies de paraules i el sentit genèric i específic d’alguns mots. Tot i que tots aquests conceptes ja s’han introduït en cursos anteriors, aquí se’n fa una repassada per tal d’anar incidint en l’enriquiment lèxic de l’alumnat, com també en el fer adonar-los de la importància i l’ús semàntic de les paraules.

Avaluació inicial El sentit figurat ja ha estat introduït anteriorment. Convé activar-ne els coneixements previs amb preguntes com ara les següents: – Si diem «Aquest ocellet té l’ala trencada» i «L’avió té els motors a l’ala», quin significat té la paraula ala en cada frase?

■

Recursos i materials recomanats PUJOL, M. A.; ROIG, T.: Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona, Kairós, 1978. Col·lecció Esparver Poesia. Tria d’Eulàlia Valeri. La Magrana. CARNER, J.: Poesies escollides. Barcelona, Edicions 62, 1979. VINYOLI, J.: Antologia poètica. Barcelona, Edicions 62, 1994. Paisatge emergent: Barcelona, La Magrana, 1999. BROSSA, J.: Tast de poemes objecte. Barcelona, Barcanova, 1995.

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa Matí / Aigües de la primavera / Conill

pàgines 48-49

En aquesta unitat de programació treballem la poesia. Oferim als nens i a les nenes la possibilitat de llegir més poesies de sensibilitats i estils diferents. En aquest cas són d’Olga Xirinacs, Josep Carner i Pere Quart. Fóra interessant de portar a classe llibres d’aquests autors, a fi que els alumnes es familiaritzin amb els llibres de poesia. Així mateix, es pot demanar que busquin dades biogràfiques d’aquests poetes. Aquestes serien feines alternatives i complementàries de les lectures.

Llegir i comprendre

pàgina 49

Les qüestions de comprensió lectora es poden fer de forma oral, en una conversa col·lectiva, i després contestar-les per escrit.

Parlar i escoltar

pàgines 50-51

Es proposa a l’alumnat que llegeixi una poesia (La lluna de Sant Joan, de Tomàs Garcés, o bé Cançó d’abril, de Clementina Arderiu) en veu alta. Per fer-ho, cal: – pronunciar amb claredat les paraules; – donar una bona entonació als versos; – llegir d’una manera pausada fent les pauses que marquen els signes de puntuació.

Escriure

pàgines 52-53

En les activitats sobre la lectura, treballem aspectes del llenguatge poètic, com ara el sentit figurat, la comparació i la metàfora, que també es complementen en l’apartat de Coneixement de la llengua. Així mateix, es treballa la rima, ja introduïda en el Cicle Mitjà, i es presenten els aspectes relacionats amb el ritme. Les propostes d’expressió escrita giren a l’entorn de la lectura i l’escriptura de poemes per part dels nois i les noies. S’introdueix la poesia Girona a la tardor, de Josep Maria de Sagarra. Es pot pensar de fer un recull dels poemes elaborats per l’alumnat i d’altres que hagin triat de poetes que els agradin, i fer-ne una revista de classe o d’escola.

Organitzem un concurs

pàgines 54-55

Aquesta activitat està pensada com a síntesi i avaluació de les unitats 5 i 6. Es presenta a l’alumnat la proposta d’organitzar un concurs sobre la literatura i la llengua. És un treball cooperatiu de tot el grup-classe. Cada noi i noia ha de participar i prendre decisions. El mestre ha de comprovar que les decisions valorin tant els interessos individuals de cada alumme com els de tot el grup.

Coneixement de la llengua Ortografia

Els signes d’admiració i d’interrogació Conjunt d’activitats destinades a conèixer com i per què s’utilitzen els signes d’admiració i d’interrogació. En l’activitat 1, oral i col·lectiva, a més d’escriure el que diuen els personatges, es pot demanar que trobin exemples semblants. L’activitat 2 és individual, tot i que es pot corregir col·lectivament i en veu alta a la pissarra. L’activitat, individual, també es pot corregir col·lectivament a la pissarra fent una llista de totes les interjeccions que s’han trobat entre tots i comentant el que expressa cada una. L’activitat 4, individual, serveix per practicar la utilització del signe d’interrogació.

pàgines 154-155

Dictat Cal llegir el text en veu alta i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat. Es pot comentar col·lectivament l’ús dels signes d’admiració i d’interrogació a cada frase.

Lèxic

El sentit figurat

pàgines 156-157

Les activitats d’aquesta doble pàgina presenten paraules que, a més del seu sentit real, poden ser usades amb un sentit figurat. Es tracta de la continuació de la unitat 2, on s’han introduït recursos expressius com la metàfora o les frases fetes que gairebé sempre inclouen paraules amb sentit figurat. En les activitats 3 i 4 es tracta de buscar paraules en el diccionari per tal que l’alumnat s’adoni que també s’hi pot trobar el sentit figurat de mots.

El sentit especial d’algunes paraules

pàgina 158

L’activitat 8 introdueix l’exemple de frases amb la paraula boca utilitzada en contextos diferents però sempre amb alguna semblança: es tracta d’un orifici d’entrada. Això mateix passa amb les paraules que cal aplicar en l’activitat 9.

Famílies de paraules

pàgina 159

Tot i que serà en la unitat 10 que es presentarà la derivació, les activitats 10 i 11 serveixen per introduir les famílies de paraules com una possibilitat semàntica relacionada amb les altres que es treballen en aquesta unitat.

Paraules de sentit genèric i paraules de sentit específic

pàgina 160

En les activitats 12 i 13 es presenten paraules de sentit genèric, que n’engloben d’altres, es refereixen a més d’una cosa, i de sentit específic, que només es refereixen a una sola cosa.

He après…

pàgina 161

Cada una de les quatre activitats d’aquesta pàgina serveix per comprovar si l’alumnat ha entès i ha après cada una de les possibilitats semàntiques presentades en la unitat.

Unitat didàctica 7. Un conte per fer pensar Aquesta unitat presenta una història per fer pensar. És una història que tracta d’emocions i sentiments. I ens parla de com pot ser de difícil saber, de vegades, el que volem, o entendre els nostres sentiments. En el bloc de Gramàtica s’introdueixen les formes dels pronoms personals tònics i febles. Tot i la complexitat que presenta el sistema de pronoms febles, és important que se n’aprenguin totes les formes, ja que en la parla oral col·loquial es produeixen moltes confusions i, en alguns casos, se’n va perdent l’ús correcte.

Avaluació inicial Abans d’introduir els continguts que es treballen en aquesta unitat, cal comprovar si els alumnes recorden amb claredat alguns conceptes. Es pot fer formulant preguntes com ara aquestes: – Recordes com se’n diu de les paraules que fem servir per substituir els noms quan no volem repetir-los? – Sabries dir les formes dels pronoms personals tònics? Recorda que són les formes que posem al davant de les formes verbals quan conjuguem els verbs. ■

Recursos i materials recomanats JANSSON, TOVE. El llibre de l’estiu. Barcelona, Angle editorial, 2004. http://www.relatsencatala.com/rec/Controller

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa Mappe i Svante

pàgines 56-58

El conte que presentem pertany a l’obra El llibre de l’estiu, de Tove Jansson, una autora i il·lustradora finlandesa.

Llegir i comprendre

pàgina 58

Les activitats sobre la lectura treballen aspectes de comprensió lectora. Es poden fer tant oralment com per escrit.

Parlar i escoltar

Pàgines 59-61

pàgines 59-61

En aquestes activitats es proposa que els nois i les noies facin una tertúlia o conversa informal sobre la lectura del conte Mappe i Svante que ja s’ha llegit sencer. És important que es parli dels sentiments i les actituds de la Sophia i dels consells de la seva àvia.

Escriure

Pàgines 62-63

pàgines 62-63

Les activitats d’expressió escrita giren a l’entorn de dos eixos: per una banda es demana una activitat de canviar els diàlegs del conte de l’estil directe a l’indirecte, i per l’altra, es presenta el resum d’una altra història de la Sophia i la seva àvia i es demana a l’alumnat que n’escrigui un conte, utilitzant descripcions i diàlegs. Aquest treball es pot fer per parelles.

Coneixement de la llengua Ortografia

La puntuació i l’entonació

Pàgines 162-163

pàgines 162-163

Conjunt d’activitats destinades a conèixer la manera correcta de puntuar un text. L’activitat 1 és oral i col·lectiva. Es pot demanar a diversos alumnes que llegeixin els dos grups de frases tenint cura d’emfatitzar l’entonació. L’activitat 2, individual, es pot corregir col·lectivament a la pissarra amb la puntuació que hagin posat els alumnes. Per exemple: «Ve cada dia. A una hora fixa pren un cafè.», «Li vaig fer un regal amb molta il·lusió. Em va donar les gràcies.», «L’he vist avui! No el vaig veure, dilluns.»; també es pot demanar que trobin ells frases que canviïn el sentit en canviar la puntuació. Les activitats 3 i 4, si bé són individuals, es poden corregir col·lectivament a la pissarra. Igualment passa amb l’activitat 5, que és individual, però es pot corregir col·lectivament i en veu alta. Dictat Cal llegir el text en veu alta posant molta atenció a una bona entonació i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat.

Gramàtica

Els pronoms personals

Pàgina 164

Les activitats d’aquesta pàgina serveixen per activar els coneixements que l’alumnat té dels pronoms personals. Cal recordar la funció dels pronoms: partícules gramaticals que serveixen per designar les persones, els animals i les coses sense anomenar-los. L’activitat 1 introdueix els pronoms personals tònics. Recordem que aquesta classe de pronoms també serveixen per indicar la persona i el nombre de les formes verbals. I l’activitat 2 introdueix alguns pronoms febles molt usuals.

pàgina 164

Els pronoms febles

pàgines 165-166

Les activitats d’aquestes pàgines han de servir per consolidar l’ús correcte dels pronoms febles, sobretot en tots aquells parlants que estan en estret contacte amb el castellà. En la parla col·loquial es fan errors que van des de dir formes inventades (per exemple «lis»), fins a utilitzar-les malament o a ometre-les (no dir el partitiu «en»). La seqüència d’aprenentatge proposada és la següent: 1r: Observar els pronoms febles d’un text i deduir a què o a qui fan referència. 2n: Dir a quines paraules es refereixen uns pronoms febles destacats en diverses frases. 3r: Substituir paraules per pronoms febles i així evitar repeticions. Es poden repetir activitats d’aquest tipus per tal que quedi clara la funció i les formes d’aquests pronoms. En les activitats 5 i 6 es fa un inventari de totes les formes dels pronoms febles segons que vagin al davant o al darrere del verb. És important que, si bé no cal que els memoritzin tots, almenys sàpiguen escriure’ls correctament.

Altres pronoms

pàgines 167-168

En aquestes dues pàgines es presenten els pronoms demostratius, possessius, indefinits i interrogatius. En els tres primers casos cal comparar-los amb els determinants, que tenen formes molt semblants, insistint en la diferència: els determinants acompanyen el nom i els pronoms el substitueixen.

He après…

pàgina 169

En l’activitat 1 es comprova si l’alumnat sap substituir noms per pronoms personals tònics. L’activitat 2 serveix per avaluar si saben distingir els pronoms febles en un text, i l’activitat 3 avalua l’ús adequat de pronoms febles.

Unitat didàctica 8. L’autobiografia L’autobiografia, o les memòries, és una forma de creació literària en la qual l’autor o l’autora narra la seva vida. En aquesta unitat ens proposem de treballar la narració en primera persona i l’expressió de records de vivències personals. En el bloc de Lèxic s’introdueixen els diferents nivells de llenguatge: el formal, el col·loquial i el científic. També es presenta el concepte de precisió lèxica per tal de fer adonar que, quan parlem, però sobretot quan escrivim, cal que utilitzem les paraules com més precises millor per tal d’afavorir la comprensió del qui ens escolta.

Avaluació inicial Abans d’iniciar aquesta unitat, cal fer un petit recordatori del que s’ha treballat en la unitat 4, ja que els nivells de llenguatge estan relacionats amb la sinonímia. Es poden fer preguntes com ara aquestes: – A què ens referim quan diem que dues paraules són sinònimes? – Penses que utilitzen les mateixes paraules o que parlen de la mateixa manera els jugadors de futbol i els presentadors de televisió? – Tu sempre parles igual? – Utilitzes les mateixes paraules quan parles amb els teus companys que quan parles amb els teus pares o amb els teus avis? ■

Recursos i materials recomanats Fotografies de la família que portin els nois i les noies de casa seva. ■ Objectes personals de quan eren petits: una robeta, una joguina, etc. DHAL, R. El nen. Barcelona, Empúries, 1984. ■

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa La biblioteca del meu pare

pàgines 64-65

El text escollit és de l’escriptor israelita Amos Oz. Aquest text és una autobiografia sobre la seva infantesa.

Llegir i comprendre

pàgina 65

En aquest apartat es proposa un treball de comprensió del text que tant es pot fer per escrit com oralment.

Parlar i escoltar

pàgines 66-67

En aquesta unitat es treballen les vivències i records. Per començar l’expressió oral s’introdueix un altre text autobiogràfic de Josep Maria de Sagarra. Es comença demanant a l’alumnat que elabori el seu arbre genealògic, i finalment cada noi i cada noia haurà d’explicar una anècdota familiar que prèviament haurà d’haver consultat amb la seva família.

Escriure

pàgines 68-69

La proposta de treball de l’expressió escrita s’inicia demanant a l’alumne o alumna que ompli una fitxa personal i després que escrigui una narració autobiogràfica d’algun moment de la seva vida. Per fer-ho pot seguir les pautes donades.

Organitzem un col·loqui

pàgines 70-71

Aquesta activitat està pensada com a síntesi i avaluació de les unitats 7 i 8, sobretot en l’aspecte de l’expressió oral. Organitzem un col·loqui és una activitat d’aprofundiment del col·loqui i de tots els aspectes més formals. Es proposa a l’alumnat que, abans de dur-lo a terme, faci una reflexió sobre aspectes formals de la seva organització, com, per exemple: el tema, la figura i el paper del moderador, els participants, el públic i les parts en què es podria dividir un col·loqui.

Coneixement de la llengua Ortografia

L’apòstrof i el guionet en els pronoms

pàgines 170-171

Conjunt d’activitats destinades a conèixer la manera correcta d’escriure els pronoms, amb guionet o amb apòstrof. L’activitat 1 és oral i col·lectiva. Un cop els alumnes i les alumnes hagin trobat la resposta a la pregunta, es poden escriure les expressions a la pissarra i encerclar-ne els pronoms. Les activitats 2, 3 i 4 són individuals, si bé es poden corregir col·lectivament a la pissarra. Si s’han conservat a la pissarra les correccions de les activitats 2, 3 i 4, es poden comentar els Aprenem i trobar les correspondències. Dictat Cal llegir el text en veu alta i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat. Un cop més, es poden buscar les correspondències amb el que indiquen els Aprenem. Lèxic

Un llenguatge per a cada situació En aquesta pàgina es presenta la necessitat d’adequar el llenguatge a cada situació. Aquesta idea, a més de dur-la a la pràctica en les activitats 1 i 2, es pot ampliar amb altres exemples semblants.

pàgina 172

Els nivells de llenguatge

pàgines 173-174

Les activitats proposades en aquestes pàgines introdueixen els diferents nivells de llenguatge. Cal que l’alumnat s’adoni de la necessitat d’adequar el lèxic i les expressions a la situació comunicativa. Per entendre bé què és el llenguatge formal es poden analitzar el to i el lèxic d’unes notícies de la televisió enregistrades, tot comparant-los amb els diàlegs d’una pel·lícula en què s’utilitzi un llenguatge col·loquial, o, fins i tot, el llenguatge que usa un periodista que fa preguntes en directe i el de les persones del carrer que li responen.

El llenguatge científic

pàgina 175

En aquestes activitats es presenten les característiques del llenguatge científic. Pel que fa al repertori de lèxic científic, més que l’aprenentatge del significat de mots cal que l’alumnat s’adoni de l’etimologia, és a dir, que la majoria de paraules estan formades per prefixos cultes que provenen directament del llatí o del grec. Aquestes activitats es poden ampliar buscant paraules d’aquestes característiques en el diccionari.

La precisió lèxica

pàgina 176

En l’activitat 11 es presenten dos textos, un de ben escrit, ja que és un fragment de la lectura La biblioteca del meu pare d’Amos Oz, i un altre d’inventat, amb moltes incorreccions, per tal que els comparin i s’adonin de la necessitat de precisar el llenguatge: utilitzant el lèxic adequat i no repetint excessivament els mots. Tot i que aquests aspectes s’han treballat molt en els apartats de la competència comunicativa, és important que també ho facin des de l’estudi i la reflexió del lèxic i la semàntica.

He après…

pàgina 177

Les activitats 1 i 2 avaluen si l’alumnat ha entès i recorda la diferència entre el llenguatge formal i el col·loquial. En l’activitat 3 es comprova si identifiquen adequadament mots de caràcter científic.

Unitat didàctica 9. La narració humorística Aquesta unitat està dedicada a la narració humorística i ho fa partint d’un conte de Miquel Desclot, El gran somiador. Es tracta d’un conte que ens introdueix a la narrativa escrita en clau d’humor. Pel que fa a la Gramàtica s’introdueix el sintagma verbal com un conjunt que fa la funció de predicat i està compost per un nucli –verb conjugat– i complements. També es treballen les tres conjugacions, així com la persona, el nombre, el temps i el mode verbal.

Avaluació inicial Abans d’iniciar la unitat, cal remetre’s a la unitat 3, on s’han introduït els conceptes de subjecte i predicat. També cal activar els coneixements sobre el verb que es van treballar en el primer curs de Cicle Superior: – En la frase «En Marc escriu un conte», sabries dir quines paraules formen el subjecte i quines el predicat? – Recordes com se’n diu del nucli del sintagma verbal? – Quines coses recordes sobre el verb? – Recordes el nom d’algun temps verbal? – La forma verbal escriu, en quina persona verbal està?

■

Recursos i materials recomanats DESCLOT, M.: A la punta de la llengua. Barcelona, Cruïlla, 1991 (El Vaixell de Vapor). GARCIA I CORNELLÀ, D.: Contes a una cama trencada. Barcelona, La Galera, 1997.

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa El gran somiador

pàgines 72-74

Aquest text narratiu ens serveix per introduir les nenes i els nens en la narració humorística, en l’humor i en la ironia dels contes de Miquel Desclot. Som de l’opinió que els nens i les nenes d’aquestes edats poden connectar molt bé amb el tipus d’humor que se’ls proposa i es pot realitzar un treball oral força ric després de la lectura.

Llegir i comprendre

pàgina 74

A part de les preguntes sobre la lectura que van encaminades a treballar el conte, el professorat podria aprofundir en la comicitat de llenguatge i el joc que s’estableix amb la paraula somiatruites.

Parlar i escoltar

pàgina 75

L’activitat d’expressió oral proposada en aquesta unitat es basa en el fet de treballar l’acudit i això es fa a partir d’una lectura d’un acudit recollit per Jacint Verdaguer. Després de la lectura els nois i noies han d’explicar un acudit als seus companys. Es pot donar un temps per pensar l’acudit, o bé es pot posposar l’activitat d’explicar l’acudit fins l’endemà.

Escriure

pàgines 76-77

A més de l’activitat de creativitat, prèviament es proposa una lectura que tracta dels personatges de les narracions. Pel que fa a l’activitat d’expressió escrita creativa, s’ofereix la descripció de tres personatges del mateix llibre de Miquel Desclot i es demana a l’alumnat que escrigui un conte on aquests personatges seran protagonistes i antagonistes.

Coneixement de la llengua Ortografia

L’accentuació

pàgines 178-179

Conjunt d’activitats destinades a conèixer les normes d’accentuació. L’activitat 1 és oral i col·lectiva. Un cop resposta la pregunta, es poden copiar les paraules a la pissarra i encerclar els accents amb un color. L’activitat 2, individual, es pot corregir col·lectivament a la pissarra i continuar trobant altres paraules per a cada llista. L’activitat 3 també és individual i es pot corregir col·lectivament a la pissarra escrivint les paraules (càntir, camí, màgia, farmàcia, túnel, música) i encerclant amb un color els accents aguts i amb un altre color els greus. L’activitat 4 és individual, destinada a practicar la conservació de l’accent en els diferents casos de paraules compostes. L’activitat 5, també individual, es pot corregir col·lectivament a la pissarra. Dictat Cal llegir el text en veu alta i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat. Es pot corregir col·lectivament a la pissarra.

Gramàtica

El sintagma verbal L’activitat 1 serveix per repassar la diferenciació de les dues parts bàsiques de l’oració, el sintagma nominal (subjecte) i el sintagma verbal (predicat), per tal d’iniciar l’estudi sistemàtic d’aquest últim. El sintagma verbal es presenta com el conjunt format per un nucli –verb– i uns complements. Tot començant a estudiar el verb, es recorden les tres conjugacions i s’assenyalen les dues parts de què consta: l’arrel (part fixa que ens diu el significat del verb) i la terminació (que ens indica la persona, el nombre, el temps i el mode). Aquest darrer concepte s’introdueix per

pàgines 180-181

començar a parlar de la irregularitat d’alguns verbs. Cal, en tot moment, anar consultant els models verbals que hi ha en l’annex per ampliar amb altres exemples les activitats proposades.

Les formes personals i no personals del verb

pàgina 182

Es tracta d’ampliar la idea, introduïda a primer de Cicle Superior, que hi ha dos tipus de formes verbals: les no personals –infinitiu, gerundi i participi– i les personals, les que es conjuguen segons les tres persones verbals.

El temps verbal

pàgines 183-184

En aquestes pàgines es presenten els temps verbals com a indicadors de quan passa l’acció. A partir de les activitats 12, 13, 14 i 15 s’introdueixen els temps verbals simples i compostos, tot indicant que aquests darrers estan formats pel verb haver més el participi del verb que es conjuga. El temps compost sobre el qual s’incideix més és el passat perifràstic, format per les formes del present del verb anar i l’infinitiu del verb que es conjuga, ja que és un temps verbal molt usual. És important de consultar l’annex del llibre per tal de veure aquests temps verbals en el conjunt de la conjugació dels verbs model proposats.

El mode verbal

pàgina 186

En aquesta pàgina s’introdueixen els tres modes verbals. Les formes verbals de l’indicatiu expressen una acció real. Les formes del subjuntiu expressen desig, possibilitat; i les del mode imperatiu, una ordre.

He après…

pàgina 187

Les cinc activitats d’aquesta pàgina avaluen cada una de les cinc idees bàsiques introduïdes en la unitat.

Unitat didàctica 10. El teatre En aquesta unitat de programació sobre el teatre oferim als nois i a les noies una escena de l’obra de teatre Qui no et conegui que et compri. Com a complement d’aquesta unitat fóra interessant d’anar a veure alguna obra de teatre de les que sovint s’ofereixen a les escoles des de les entitats educatives. En l’apartat de Lèxic es tracten les estratègies de formació de mots: la derivació i la composició. Tot i que aquests recursos lèxics ja s’han treballat en cursos anteriors, en aquesta unitat se’n fa un tractament més aprofundit. Es fa un inventari dels principals prefixos i, pel que fa als sufixos, es presenten els canvis de categoria gramatical que pot suposar la sufixació. També s’introdueix la idea que hi ha mots derivats que han adquirit significat propi. En el cas de la composició, es presenta l’anàlisi de la classe morfològica de les paraules simples que formen les compostes: dos noms, un nom i un verb, dos adjectius, etc.

Avaluació inicial Per tal d’activar els coneixements previs sobre el tema que es tracta en la unitat, es poden fer preguntes com ara aquestes: – Recordes què és una paraula derivada? En pots posar un exemple? – Recordes què és un augmentatiu? I un diminutiu? – Recordes què és un prefix? – Recordes què és un sufix? – Recordes alguna paraula composta? ■

Recursos i materials recomanats Exemples d’unitats de Programació 3. Educació Primària. Llengües. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. L’art del teatre. Barcelona, Empúries. Col·lecció «Juguem a Teatre». Barcelona, Parramon, 1998. Materials per al vestuari i els decorats: cartolina, goma d’enganxar, tisores, cordills, roba, maquillatge, etc.

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa Qui no et conegui que et compri

pàgines 78-81

L’obra presentada per treballar el teatre en aquesta unitat és l’obra Qui no et conegui que et compri, que va escriure Albert Jané i que tracta sobre la dita. Una de les activitats suggerides en aquesta unitat és la lectura en forma de teatre llegit del fragment proposat.

Llegir i comprendre

pàgina 81

Les activitats de comprensió de la lectura analitzen l’argument i altres elements de l’escena llegida; així mateix, ens parlen de les frases fetes i les expressions populars.

Parlar i escoltar

pàgines 82-83

L’activitat d’expressió oral gira a l’entorn dels espectacles teatrals i la cartellera d’espectacles dels diaris on es poden trobar els noms dels teatres, l’obra que representen, els horaris, etc. Per altra banda, també es donen a conèixer els diferents professionals que intervenen en una obra teatral i es proposa als nois i a les noies que en parlin.

Escriure

pàgines 84-85

El text que acompanya la proposta escrita és un capítol del llibre La sirena en la llauna de sardines. El treball consisteix a adaptar al llenguatge teatral el text proposat. Del text teatral resultant, se’n podria fer una representació amb decorats, vestuari i maquillatge, per a alguna de les altres classes de l’escola.

Imaginem el lloc ideal per viure

pàgines 86-87

Aquesta activitat està pensada com a síntesi i avaluació de les unitats 9 i 10, sobretot en l’aspecte de l’expressió oral. És una activitat per fer en petit grup, en la qual hauran de ser creatius per tal d’imaginar-se el lloc ideal per viure.

Coneixement de la llengua Ortografia

La dièresi i els contactes vocàlics Conjunt d’activitats destinades a conèixer la manera correcta d’escriure la dièresi. L’activitat 1 és oral i col·lectiva. Un cop contestades les preguntes, podem escriure les paraules a la pissarra i assenyalar les diferències amb colors diferents. L’activitat 2, individual, es pot corregir col·lectivament a la pissarra. Igualment passa amb l’activitat 3; és individual però es pot corregir col·lectivament a la pissarra. Es pot demanar, a més, que trobin altres participis que duguin dièresi i fer-ne una llista. L’activitat 4, individual, també es pot corregir col·lectivament a la pissarra identificant cada un dels casos que trobem en l’Aprenem. L’activitat 5, individual, es pot corregir col·lectivament a la pissarra conjuntament amb l’activitat 6, i després es pot assenyalar amb colors diferents cada un dels casos que trobem en l’Aprenem. Dictat Cal llegir el text en veu alta i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat.

pàgines 188-189

Gramàtica

La derivació

pàgina 190

En aquesta pàgina es presenta la derivació en general com a recurs lèxic que permet formar paraules noves a partir de l’addició de prefixos o sufixos.

El significat dels prefixos

pàgina 191

En aquesta pàgina es presenta la funció dels prefixos: partícules que s’afegeixen al davant de les paraules per crear-ne de noves. També es presenta el significat dels prefixos més usuals.

Els prefixos que indiquen negació

pàgina 192

Les activitats d’aquesta pàgina estan destinades a treballar els prefixos que indiquen negació.

El significat dels sufixos

pàgina 193

Les activitats d’aquesta pàgina plantegen la derivació tot fent adonar l’alumnat de la possibilitat de transformar mots en altres de la seva mateixa classe (noms en uns altres noms) o d’una classe diferent (noms en adjectius, noms en verbs). També se’ls fa adonar que aquesta transformació es fa afegint un mateix repertori de sufixos segons cada cas.

La composició

pàgina 194

S’introdueix el mot compost com a resultat de l’addició de dos de simples. En l’activitat 17 es fan distingir mots compostos de paraules simples llargues per tal de reforçar el concepte de composició.

He après…

pàgina 195

En aquesta pàgina hi ha tres activitats que serveixen per comprovar si han quedat clares les possibilitats de formació de mots a partir de la derivació, i dues sobre la composició.

Unitat didàctica 11. Una llegenda grega La llegenda que il·lustra aquesta unitat és una versió del déu Dionís, en versió de l’escriptora Maria Àngels Anglada. Pensem que és important per als nois i les noies conèixer la mitologia grega, ja que impregna tot l’art occidental. Pel que fa a la Gramàtica es tracta d’una unitat dedicada a dos dels components del sintagma verbal predicat: el complement directe i el complement indirecte. També s’introdueixen els verbs transitius i els verbs intransitius, ja que estan molt relacionats amb el complement directe i, finalment, els verbs regulars i els verbs irregulars. En aquesta unitat es tornen a repassar els pronoms febles. Es tracta de fer adonar de les formes que poden fer la funció de complement directe i les que fan la funció de complement indirecte. Per tal d’activar coneixements previs es pot fer referència al que s’ha estudiat en la unitat 7.

Avaluació inicial ■ Abans d’iniciar aquesta unitat, cal que els alumnes facin memòria de tot el que s’ha treballat en la unitat 3, en la qual s’ha introduït el sintagma nominal subjecte i els complements del nom. En aquest cas es tractarà el sintagma verbal predicat, que conté, quan cal, complements. És important establir-hi un paral·lelisme, ja que els complements sempre serveixen per ampliar la informació que es dóna sobre el subjecte i el predicat. Per tant, es poden fer preguntes com ara aquestes: – Recordes què són els complements del nom? Recordes per a què serveixen?

Recursos i materials recomanats Mitologia grega: Barcelona, Barcanova, 1984. Mil anys de contes: Barcelona, Baula, 1998. ANGLADA, M. À.: Relats de mitologia. Els déus. Barcelona, Destino, 1996. ANGLADA, M. À.: Relats de mitologia. Els herois. Barcelona, Destino, 1996. http://ca.wikipedia.org/wiki/

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa Dionís

pàgines 88-90

La llegenda proposada és la de Dionís, el déu que va fer als mortals el present del conreu de la vinya. Fóra interessant de fer de manera paral·lela un treball d’identificació dels principals déus de l’Olimp de la mitologia grega i d’alguns dels herois més importants.

Llegir i comprendre

pàgina 90

Les activitats sobre la lectura treballen els personatges i els elements de la narració. Per ampliar el tema es pot suggerir als alumnes i a les alumnes que omplin una fitxa com la proposada en l’activitat 2 de la «Fitxa de comprensió lectora» a partir d’altres llegendes o rondalles que coneguin.

Parlar i escoltar

pàgines 91-93

En la primera activitat d’expressió oral es demana als nois i a les noies que prèviament a haver llegir el text El món els déus escullin i cerquin informació d’un personatge mitològic i en facin una exposició als companys i companyes de classe.

Escriure

pàgines 94-95

Aquestes activitats d’expressió escrita es conjuguen amb la comprensió lectora, perquè els nois i les noies han de llegir uns fragments desordenats de dues llegendes i ordenar-los. Finalment han d’escriure el desenllaç i els títols de les dues històries que només tenien plantejament i nus. És important que l’alumnat escrigui el desenllaç d’una manera imaginativa i personal, no buscant el final veritable de la llegenda. Una vegada l’hagin escrit, sí que es pot demanar als nois i noies que busquin el veritable final i parlar de les similituds i diferències dels diferents finals.

Coneixement de la llengua Ortografia

Els accents diacrítics

pàgines 196-197

Conjunt d’activitats destinades a conèixer els accents diacrítics. L’activitat 1 és oral i col·lectiva. Un cop resposta la pregunta, es pot demanar als alumnes i a les alumnes que diguin en veu alta diferents frases on surtin les paraules proposades. L’activitat 2, individual, es pot continuar col·lectivament a la pissarra fent la llista de les paraules del diàleg que només es diferencien per l’accent. Les activitats 3 i 4 són també individuals, de comprensió de paraules que només es diferencien per l’accent. Dictat Cal llegir el text en veu alta i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat. Es pot completar demanant que diguin en veu alta diverses frases on apareguin una o més paraules de les destacades en el text.

Gramàtica

Els complements del verb (I) En aquesta pàgina s’introdueixen les dues parts de la frase simple: el sintagma nominal subjecte i el sintagma verbal predicat. Es tracta de fer adonar de les paraules que complementen la

pàgina 198

informació que es dóna sobre el predicat: els complements del verb. Tot i que encara no es parla de verbs atributius (s’introduiran en la unitat 12), es fa referència al terme verb predicatiu.

El complement directe / Els pronoms febles que fan de complement directe

pàgines 199-200

Es tracta d’activitats que introdueixen la noció de complement directe. És important de fer adonar de la diferència entre el subjecte i el complement directe a partir de la concordança. El subjecte ha de concordar sempre amb el verb en persona i nombre, mentre que el complement directe, no. Les activitats 5, 6 i 7 introdueixen els pronoms febles que fan de complement directe; és una reflexió a partir de l’ús, que caldrà ampliar i reforçar més endavant.

El complement indirecte / Els pronoms febles que fan de complement indirecte

pàgines 201-202

Les activitats d’aquestes pàgines introdueixen la noció de complement indirecte. Les activitats 11, 12, 13 introdueixen els pronoms febles que fan de complement indirecte; com en el cas del complement directe, és una reflexió a partir de l’ús, que caldrà ampliar i reforçar més endavant.

Els verbs transitius i els verbs intransitius

pàgina 203

La funció transitiva dels verbs es presenta a primer de Cicle Superior i només cal activar-ne el record per tal que l’alumnat pugui entendre el complement directe. És important d’insistir en el fet que hi ha verbs que, segons el context, són transitius o intransitius.

Els verbs regulars i els verbs irregulars

pàgina 204

L’activitat 17 planteja l’observació d’uns quadres on hi ha conjugats el present d’indicatiu de diferents verbs de cada conjugació. Es tracta de presentar una primera panoràmica de totes les possibilitats de conjugacions, però sobretot la noció de verb irregular. És important de mantenir la conversa sobre aquest tipus de verbs consultant l’annex on hi ha els models verbals.

He après…

pàgina 205

Pàgina on s’avalua, a partir de l’ús, l’assoliment dels objectius del coneixement de la llengua proposats en la unitat.

Unitat didàctica 12. La llengua catalana Acabem aquest llibre de segon del Cicle Superior amb una reflexió sobre la llengua pròpia de Catalunya. Per això presentem una lectura sobre aquest tema. Així mateix, sistematitzem el treball de les variants dialectals del català, que ja s’havien presentat en algunes lectures del Cicle Mitjà. També continuem el treball sobre el text expositiu. En l’apartat de Coneixement de la llengua es continuen analitzant els elements del sintagma verbal predicat, en aquest cas el complement circumstancial. També es tracten els pronoms febles que poden fer de complements circumstancials, els adverbis i les locucions adverbials. També es presenta la classificació de verbs segons si són predicatius o atributius. Es fa una repassada de l’ús correcte dels verbs ser i estar, ja que, en la parla actual, per influència del castellà, hi ha moltes confusions. Finalment, s’introdueixen els verbs impersonals.

Avaluació inicial Abans d’iniciar aquesta unitat, cal activar els coneixements previs sobre el sintagma verbal predicat i el complement del verb. Es poden fer preguntes com ara les següents: – Recordes quina funció tenen els complements del verb? Recordes quins eren i a quines preguntes responien?

■

Recursos i materials recomanats La telemàtica: activitats d’Internet. Llenguatge i comunicació. Barcelona, Barcanova [L’univers de la ciència].

■

Presentació i desenvolupament dels continguts Competència comunicativa El català

pàgines 96-98

La darrera unitat de programació està dedicada a la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya, i és per això que proposem aquest text breu juntament amb el mapa dels Països Catalans i un quadre conceptual de les variants dialectals del català.

Llegir i comprendre

pàgina 98

Les activitats sobre la lectura proposen de contestar unes preguntes de comprensió sobre el text llegit i d’anàlisi del mapa dels Països Catalans.

Parlar i escoltar

pàgines 99-101

En aquestes activitats d’expressió oral oferim la lectura de textos en les diferents variants dialectals del català. Els nens i les nenes han d’identificar en quina variant dialectal està escrit cada text.

Escriure

pàgines 102-103

L’activitat d’expressió escrita demana als nens i a les nenes que redactin un text expositiu escollit entre quatre possibilitats. Això s’ha d’entendre només com a proposta oberta, ja que els alumnes poden triar algun altre tema que els agradi més. El treball, ateses les seves característiques, també es pot elaborar en petit grup i llavors es pot demanar que es presenti en un petit dossier, amb índex i bibliografia.

Competències bàsiques

pàgines 104-105

Aquesta activitat està pensada com a síntesi i avaluació del treball de Competència comunicativa de les unitats anteriors, 11 i 12, bàsicament en els aspectes d’expressió escrita i creativitat. Un altre aspecte a valorar amb aquesta activitat és el treball en equip, que ja s’ha proposat com a forma de treball cooperatiu en altres activitats d’expressió escrita o oral. Per a aquesta activitat es proposa que els nois i les noies escriguin un conte col·lectiu que surti de la col·laboració de tots els alumnes de la classe. Abans de començar, han de reflexionar sobre tots els aspectes tècnics i organitzatius que representa escometre una tasca d’aquestes característiques i decidir com donar forma al treball cooperatiu d’escriure un conte.

Coneixement de la llengua Ortografia

Les lletres mudes Conjunt d’activitats destinades a conèixer les lletres mudes. L’activitat 1 és oral i col·lectiva. Un cop els alumnes hagin identificat en veu alta les paraules (flor, heura, camp, pont) es pot demanar que les escriguin a la pissarra i que en trobin d’altres que tinguin una lletra que no sona. L’activitat 2, individual, es pot començar col·lectivament amb la lectura en veu alta de les paraules proposades. L’activitat 3, que també és individual, es pot corregir col·lectivament a la pissarra escrivint-hi les paraules que hagin trobat els alumnes i trobant les correspondències a l’Aprenem. En l’activitat 4, individual o col·lectiva, s’ha de fer notar que es tracta d’excepcions als casos de l’Aprenem anterior i es poden trobar les correspondències amb l’Aprenem següent. Dictat Cal llegir el text en veu alta i procedir com s’explica en l’apartat Preparació del dictat. Es pot ampliar la preparació o la correcció fent que uns alumnes dictin diverses frases amb les paraules que s’han treballat en el text i que els altres les escriguin a la pissarra.

pàgines 206-207

Gramàtica

Els complements del verb (II)

pàgines 208-209

En aquestes pàgines s’introdueix el complement circumstancial com la part del predicat que ens dóna informació sobre les circumstàncies en què es produeix l’acció que expressa el verb. Les activitats 4 i 5 serveixen per presentar la substitució pronominal del complement circumstancial. Cal emfasitzar l’ús d’aquests pronoms febles, ja que són dels que presenten més dificultats i molts parlants no els diuen o els confonen amb altres formes. És important d’ampliar aquests conceptes amb altres activitats.

Els adverbis / Les locucions adverbials

pàgines 210-211

Després d’introduir el complement circumstancial, es presenta l’adverbi com la paraula que fa aquesta funció. En les activitats 8 i 11 s’hi tracten els adverbis acabats en -ment. Cal explicar que aquest tipus d’adverbi està format per un adjectiu més la terminació -ment. Cal recordar el concepte de locució introduït en la unitat 2. Les locucions adverbials es presenten com a grups de paraules o frases fetes que també poden fer de complement circumstancial.

Les frases amb verb atributiu

pàgines 212-213

En aquestes pàgines es presenten les frases atributives, és a dir, les que tenen un verb atributiu (ser, estar, semblar…) i un atribut. Es tracta d’explicar que, a diferència dels verbs predicatius, que expressen una acció, els atributius uneixen el subjecte amb una paraula (atribut) que el descriu o el qualifica. L’atribut expressa com és, com està o què sembla el subjecte. També s’introdueix el pronom feble ho, que serveix per substituir l’atribut. Les activitats de la pàgina 213 introdueixen l’ús dels verbs ser i estar, ja que hi ha gran part de l’alumnat que tendeix a emprar incorrectament el verb estar, en comptes del verb ser.

Els verbs impersonals

pàgia 214

En aquesta pàgina es presenten els verbs impersonals, concretament els que es refereixen a fenòmens atmosfèrics.

He après…

pàgina 215

Pàgina d’avaluació que permet comprovar si l’alumnat ha assolit els objectius de Coneixement de la llengua proposats en la unitat.

Solucionari de les activitats didĂ ctiques

Unitat didàctica 1. Una llegenda del mar Pàgines 10-12. Llegir i comprendre 1

A quin lloc transcorre la llegenda? A quina època? La llegenda transcorre a Catalunya; el protagonista concretament passa per les comarques de l’Empordà, de la Garrotxa i del Ripollès, i s’atura en municipis com ara Banyoles, Besalú, Olot i Sant Pau de Segúries. Quant a l’època, la llegenda podria transcorre a l’edat mitjana, època al llarg de la qual es van gestar moltes llegendes. 2

Assenyala les tres parts d’aquesta narració (plantejament, nus i desenllaç) i fes un resum de cada una. Aproximadament el plantejament ocupa la pàgina 10; el nus, la pàgina 11 i els dos primers paràgrafs de la 12, i el diàleg final és el desenllaç. La resta de l’activitat és oberta. 3

Observa un mapa de Catalunya i localitza-hi els llocs per on passa el mariner. Activitat oberta sobre el mapa de Catalunya.

Pàgines 13-15. Parlar i escoltar 4

El mariner de l’Empordà vol fugir, tan lluny com pugui, de tot allò que estigui lligat a la mar, perquè la mar li recorda totes les desgràcies que li han passat. Entre tots els nois i noies de la classe imagineu situacions en què un personatge vulgui fer com el mariner, però substituint la mar, la muntanya i el rem per altres elements. Fixa’t en aquestes altres possibilitats: Comentar els diferents triangles i fer una pluja d’idees sobre les possibilitats d’explicar històries amb diversos elements. 5

Ara llegeix la història que hi ha a continuació, que ha estat escrita a partir del triangle cornisa-ciutat-desert: Després de la lectura, els alumnes cal que siguin capaços de fer oralment les activitats següents: • Dir o explicar a quin lloc transcorre la llegenda. • Assenyalar les tres parts d’aquesta narració (plantejament, nus i desenllaç) i fer un resum oral de cadascuna d’aquestes parts. • Localitzar en el text els tres elements del triangle: cornisa-ciutat-desert. 6

A continuació us proposem que, per parelles, us inventeu un conte i que l’expliqueu a la resta de la classe. Primer, però, heu de triar els tres elements del triangle que us serviran de base per a l’argument de la vostra història. El conte que acabeu de llegir i la lectura principal us poden servir d’exemple. Individualment o per parelles, els alumnes hauran d’explicar històries basades en tres elements. En principi es poden cenyir als elements que es proposen i inventar històries paral·leles a la d’El mariner de Sant Pau. Els elements que es proposen són els següents: cornisa–ciutat–desert, sorra–pol Nord–desert, esquí–selva tropical–pol Nord, mico–ciutat–selva tropical. També poden

crear històries amb altres elements. Caldrà que, abans de començar, els alumnes diguin quins elements serviran de base per a l’argument de la seva història.

Pàgines 16-17. Escriure 7

Llegeix aquest text: Activitat de lectura. Després de la lectura, demanar als alumnes que escriguin una frase que resumeixi cada paràgraf del text; per exemple: 1r paràgraf: Catalunya és un país que es troba a la costa de la mar Mediterrània. 2n paràgraf: Els avantpassats se sentien fascinats per la mar. 3r paràgraf: Hi ha llegendes que parlen d’éssers fantàstics que viuen al fons del mar. 4t paràgraf: Una de les creences mediterrànies més esteses és la que explica que hi ha sirenes que jeuen a les roques i criden els mariners. 8

Ara escriu un conte que pugui semblar una llegenda i que estigui ambientat en la mar. Podeu fer-ho amb l’ordinador. Aquest escrit l’han de fer individualment, ja que els alumnes amb aquesta activitat han de demostrar el que han après al llarg de la unitat. En el «Fem-ho bé!» hi ha la pauta a seguir per redactar el text. Es tracta que els alumnes facin un esborrany, després cal que el revisin i el corregeixin a partir de les observacions del mestre o de la mestra. Les observacions han de tenir en compte l’estructura, el lèxic, la construcció gramatical de les frases i l’ortografia. Sempre és convenient de fer les correccions amb l’alumne de davant. Finalment l’alumne passarà el conte en net.

Coneixement de la llengua Pàgines 108-109. Ortografia 1

En quants paràgrafs està dividit aquest text? El text està dividit en tres paràgrafs. 2

Copia en el teu quadern el text següent separant-lo en tres paràgrafs: El primer paràgraf comença dient «En nom de Déu…» i acaba dient «…cercar aventura». El segon paràgraf comença dient «L’un té per nom…» i acaba dient «…emprengueren el camí». El tercer paràgraf comença dient «Un jorn…» i acaba dient «…d’una aventura». 3

Copia en el teu quadern aquest text separant-ne les paraules, les frases i els paràgrafs i escrivint els signes de puntuació corresponents: Fa molt temps, va viure un noi que quan era petit va robar un ou i el va portar a la seva mare. Aquesta, en comptes de renyar-lo, li va fer petons. El nen no va pensar que havia fet res de dolent i no va comprendre que allò que no era seu no ho havia d’agafar. Més tard va robar una moneda i també la va portar a casa on altre cop va ser ben rebut. El xicot va créixer i va esdevenir un veritable lladregot que va robar un bou. La Justícia el va agafar i el va condemnar a la forca. Abans que morís li van permetre parlar amb la seva mare. Quan la dona es va acostar al seu fill, ell li va arrencar l’orella d’una mosse-

gada. Als guàrdies que el van increpar, ell va respondre: «Si quan li vaig portar un ou ella m’hagués castigat en lloc de fer-me petons, jo no hauria continuat robant i ara no seria aquí». D’aquesta llegenda ve el refrany: «De l’ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca».

Pàgina 110. Gramàtica 1

Llegeix el text següent: Activitat d’observació i de lectura. 2

Digues quin o quins tipus de llenguatge utilitzes per comunicar-te en les situacions següents: A: oral. B: oral. C: escrit. D: escrit. E: escrit.

Pàgina 111 3

Llegeix: Activitat de lectura. 4

Escriu un missatge a un amic o a una amiga a través del teu correu electrònic i envial’hi. Després imprimeix el missatge i enganxa’l en el teu quadern. Activitat d’escriptura oberta. 5

Busca informació a Internet sobre algun tema que t’interessi. Imprimeix la pàgina del navegador amb la cerca formulada i imprimeix també la pàgina web on has anat a parar. Enganxa les dues pàgines en el teu quadern. Activitat oberta.

Pàgina 112 6

Llegeix aquest fragment de la lectura Mar brava, mar verda, mar escumejant i respon les preguntes de més avall: • Quants paràgrafs té aquest text? Té tres paràgrafs. • Quina diferència hi ha entre un text i un paràgraf? Una frase és un conjunt ordenat de paraules que expressen una idea i un paràgraf està format per diverses frases que tracten un tema concret. Un conjunt de paràgrafs configura un text. 7

Busca a la biblioteca un llibre que hagis llegit i t’hagi agradat. Quan tinguis el llibre, copia’n un fragment en el teu quadern i posa-hi el títol «Text». Per últim, assenyala amb un color un paràgraf del text i amb un altre color dues frases d’aquest paràgraf. Activitat oberta.

Pàgina 113 8

Aquest text té els paràgrafs desordenats. Llegeix-los atentament i indica en quin ordre els hauràs de posar perquè el text tingui coherència: L’ordre correcte dels paràgrafs és el següent: C–A–B. 9

Escriu, en el teu quadern o amb el processador de textos de l’ordinador, un text que tingui quatre paràgrafs. Inicia cada paràgraf amb la frase que et proposem: Activitat oberta. Exemple de resposta: 1r paràgraf: L’Otto és un gos molt llest; de vegades sembla que pensi com una persona. Ara us explicaré una cosa que li va passar. 2n paràgraf: Anant pel bosc es va trobar amb un ós petit, molt bufó, que estava mort de por perquè havia perdut la seva mare. L’Otto, en veure’l, va començar a jugar amb ell. De cop va sentir un crit molt estrany darrere seu. Havia arribat una óssa molt grossa que devia ser la mare de l’osset petit. 3r paràgraf: La mare de l’ós el va defensar, pensant-se que l’Otto li volia fer mal. El gos va quedar parat, i va començar a saltar i a donar voltes perquè la mare óssa veiés que no li volia fer res. Quan l’óssa ho va comprendre també es va posar a jugar. 4t paràgraf: La seva amistat va durar molt de temps i van viure plegats en aquell bosc defensant-se els uns als altres de tots els perills que hi pogués haver.

Pàgina 114 10

Llegeix el que diuen i pensen aquests personatges de la llegenda El mariner de Sant Pau: Ara classifica, en un quadre com el següent, les frases que hi ha en les vinyetes: Frase

Actitud de qui parla

Modalitat de la frase

Aixó és un culler. Què és això? Ai! Ai! Quina cosa de preguntar! Bona gent, contesteu-me aquesta pregunta. Potser aquí no sabran què és un rem.

informa pregunta o qüestiona exclama (un sentiment, una emoció) ordena o aconsella

enunciativa interrogativa

dubta

dubitativa

exclamativa imperativa

Pàgina 115 11

Transforma aquestes frases enunciatives en frases exclamatives, interrogatives o dubitatives. Després llegeix-les en veu alta amb l’entonació adequada: Activitat oberta. Exemple de resposta: Avui la mar està calmada! Avui, la mar està calmada? Potser avui la mar estarà calmada.

El mar és molt traïdor! És traïdor el mar? El mar pot ser traïdor. Els pescadors depenen del mar per viure! Els pescadors, depenen del mar per viure? Els pescadors deuen dependre del mar per viure. Hi ha onades molt altes! Les onades són molt altes? Potser les onades són molt altes. 12

Escriu en el teu quadern diferents tipus de frases que poden dir els personatges d’aquestes vinyetes. A continuació classifica les frases en un quadre, que pots elaborar amb el processador de textos de l’ordinador, tenint en compte la modalitat a la qual pertanyen: Activitat oberta. Exemple de resposta: A. Quin temps farà avui? → interrogativa B. Baixa a la meva cabina i porta’m la jaqueta! → imperativa C. Potser allò que es veu a l’horitzó és una illa. → dubitativa D. Granoteta, ara t’explicaré un secret. → enunciativa E. Fuig llop! Fuig d’aquí! Ai que el llop es menjarà la meva ovella! → exclamativa

Pàgina 116 13

Llegeix aquestes frases i fixa’t bé en el que expressen: Activitat de lectura i d’observació. Transforma les frases afirmatives que hi ha a continuació en frases negatives: Activitat oberta. Exemple de resposta: No busquis més! No ajudis el mariner! El mariner no arriba a Banyoles. Quina pega, encara no he trobat cap lloc on viure! 14

Escriu una resposta per a cada pregunta. Hi ha d’haver tres respostes afirmatives i tres respostes negatives. Per construir les frases negatives, a més a més de la partícula no, pots utilitzar també les paraules gaire, pas i ni. Activitat oberta. Exemple de resposta: Coneixes alguna llegenda? No en conec cap. T’agrada que t’expliquin històries? M’agrada molt que m’expliquin històries. Que ens veurem demà? No ho crec pas. T’explico la llegenda del mariner? Sí, explica’m la llegenda del mariner. Sap moltes llegendes la teva àvia? Sí, la meva àvia sap moltes llegendes. Les llegendes, expliquen històries de veritat? Les llegendes no expliquen històries de veritat.

Escriu una possible continuació de cada una de les frases següents d’acord amb la modalitat de cada cas: Activitat oberta. Exemple de resposta: Cas A: La Sara no ha vingut i m’ha fet enfadar. Cas B: I la Sara, no ha vingut? Doncs no la convidis mai més. Cas C: La Sara no ha vingut! Què li deu haver passat?

Pàgina 117. He après… 1

Copia en el teu quadern els noms d’allò que les persones han fet servir per comunicar-se entre elles al llarg de la història: • colom, fum, paraigua, timbal, paraula, lleó, lletra, dibuix, vinya, casa, telèfon, ordinador, oreneta • Colom, fum, timbal, paraula, lletra, dibuix, telèfon, ordinador. 2

Copia aquest text en el teu quadern dividint-lo en quatre paràgrafs: 1r paràgraf: des del començament fins a «en el bosc». 2n paràgraf: des de «No feia gaire fred,…» fins a «I el va agafar». 3r paràgraf: des de «Va estar caminant…» fins a «no dugués enlloc». 4t paràgraf: des de «Tornava a ser fosc» fins al final. 3

Classifica les frases de l’esquerra en un quadre com el següent: Enunciativa

afirmativa negativa

Hem anat a caminar pel bosc. La Mònica no té gens de gust.

Interrogativa

afirmativa negativa

T’agrada aquesta samarreta? Encara no has fet els deures?

Exclamativa

afirmativa negativa

Oh! Gràcies! És molt bonic! No em fa por!

Imperativa

afirmativa negativa

Vine a les nou! No vull que ho facis més!

Dubitativa

afirmativa negativa

La Marta potser també vol venir. Potser no t’agradarà aquest regal.

Unitat didàctica 2. Les cançons Pàgines 18-20. Llegir i comprendre Després de la lectura, seria recomanable de fer una audició de les cançons. També es pot programar una audició més completa sobre altres cançons dels mateixos cantants. 1

Lluís Gavaldà, un dels components del grup musical Els Pets, és l’autor de la lletra de la cançó Bon dia. Quines altres cançons coneixes d’aquest grup? Alguns exemples de cançons d’Els Pets: «A vegades el món em fa por», «Agost», «Bon dia», «Com més et conec, més m’agrada el teu gos», «Converses de cafè», «Del balcó de casa», «Digue’m que m’estimes», «Dins de cada cotxe hi ha un animal», «El meu veí de sota», «Em fa riure», «És hora de tornar a casa», «Està plovent», «Fàcil», «Feliç», «Gent gran», «Jo sóc el teu amic», «Jo vull ser rei», «La colla», «La vida és bonica (però complicada)», «Malacara», «Massa jove per fer-me gran», «Menja avellanes», «No diguis res», «Noia de vidre», «Oli de tall», «Pau», «Per què no véns?», «Por», «Profilàctic», «Quan et trobi», «Qui s’ha llufat?», «S’ha acabat», «Soroll», «Tantes coses per fer», «Tarragona m’esborrona», «Tu de què vas?», «Un món, dues classes de persones», «Una estona de cel», «Vine a la festa». 2

De què et sembla que parla la cançó de Lluís Llach? Què et sembla que va voler expressar aquest cantautor quan la va escriure? Activitat oberta. L’autor estima algú i és possible que hagin discutit. Li diu que, si el deixa, desitja el millor per a ella. També li diu que, si vol continuar la relació, caldrà superar moltes dificultats junts, ja que la vida té les seves estones difícils. 3

Resumeix en dues frases la cançó Bla, bla, bla. Després digues què penses de la lletra d’aquesta cançó i si ets sents identificat o identificada amb el que diu. Activitat oberta. 4

Quina d’aquestes tres cançons t’agrada més? Explica per què. Activitat oberta. Cal demanar als alumnes que no es limitin a dir quina cançó els agrada més, sinó que argumentin el perquè. Com a mínim, han de donar dos motius: la lletra, el ritme de la música, etc.

Pàgines 21-22. Parlar i escoltar 5

Llegeix aquest text i el de la pàgina següent: La primera lectura es pot fer per fragments, llegint a poc a poc, i fent que els alumnes vagin explicant i relacionant el que llegeixen amb els coneixements que ells ja tenen. La segona lectura s’ha de fer de manera contínua i, en acabat, el mestre o la mestra hauria de fer algunes preguntes als alumnes per tal d’assegurar la comprensió, com per exemple: «Qui era Wolferl i d’on ve aquest nom?», «Per què el pare de Mozart el duia a ell i a la seva germana d’una ciutat a l’altra?», «Amb quin mitjà de transport viatjaven?», «Podia Mozart actuar amb els ulls tapats?», etc.

Feu una tertúlia sobre temes relacionats amb la música. Parleu dels vostres gustos musicals, dels vostres grups i cantants preferits, de si toqueu algun instrument musical, etc. En una tertúlia, cal que tothom expressi alguna qüestió. Es poden donar opinions, fer preguntes a algun company, compartir coneixements, aclarir dubtes… Es tracta de fer la tertúlia el més completa possible. Si veiem que per si mateixos, els alumnes, no plantegen temes, el mestre o la mestra en proposarà a través de preguntes. Els textos llegits, per exemple, donen peu a parlar d’instruments musicals i de compositors. També es pot fer referència als cantants que s’han conegut en la primera part de la unitat. S’ha d’estar pendent que tothom pugui intervenir i que la tertúlia no sigui monopolitzada per uns quants.

Pàgina 23. Escriure 7

Llegeix aquesta cançó de Josep M. Carandell i que va ser cantada per Ovidi Montllor: Cançó de les balances. Lectura per estrofes de la cançó. Comentar cada estrofa per assegurar-ne la comprensió. 8

Escriu un text narratiu on s’expliqui la mateixa història que es narra en aquesta cançó. Novament recorda les tres parts de la narració: plantejament, nus i desenllaç. Ho pots fer amb l’ordinador. Plantejament: primera i segona estrofes. Nus: tercera i quarta estrofes. Desenllaç: cinquena i sisena estrofes. 9

Elaboreu, per parelles, una auca a partir de la Cançó de les balances. Activitat oberta. S’han de distribuir els versos i decidir quants dibuixos ha de tenir l’auca. Cada dos versos pot ser el peu d’un dibuix de l’auca, excepte en el cas de versos que es repeteixen.

Pàgines 24-25 Què podem llegir. Activitat oberta.

Coneixement de la llengua Pàgines 118-119. Ortografia 1

Què passaria si aquest text no portés comes? Si el text no portés comes, no sabríem on cal fer les pauses per llegir-lo, i no n’entendríem prou bé el significat. 2

Copia aquestes frases en el teu quadern posant comes allà on convingui: – Mira, mira! T’he preparat unes bones botes, uns mitjons gruixuts, un jersei que abriga molt, uns pantalons còmodes, un anorac amb caputxa i uns guants. – Tothom en sap uns quants, d’acudits. – No en tinc més, de xocolata.

Copia aquestes frases Vine, Oriol, a rentar-te. Anna, la mare t’espera. Alça, quin garbuix!

en el teu quadern posant comes allà on convingui: Que hi aniràs, tu? La tardor, l’estació dels mil colors. La Clara, la millor nedadora.

Insereix els grups de paraules de la columna de la dreta en la frase corresponent de la columna de l’esquerra. Posa comes allà on sigui necessari. Perpinyà és una ciutat plena de monuments. que estaven molt cansats Els atletes van marxar cap a l’hotel. així que tingui l’ordinador nou En Raimon Vinyals ens parlarà del seu llibre. guanyador del darrer premi de novel·la M’instal·laré el joc de curses de cotxes. tot i que era molt tard Vam decidir anar al cinema. situada a la Catalunya del Nord Perpinyà, situada a la Catalunya del Nord, és una ciutat plena de monuments. Els atletes, que estaven molt cansats, van marxar cap a l’hotel. En Raimon Vinyals, guanyador del darrer premi de novel·la, ens parlarà del seu llibre. M’instal·laré el joc de curses de cotxes així que tingui l’ordinador nou. Tot i que era molt tard, vam decidir anar al cinema. 5

Copia aquest text en el teu quadern i encercla cada punt i coma que hi trobis: Hi ha punt i coma després de les paraules callada i morir-se.

Pàgines 120-126. Lèxic 1

Fixa’t en les paraules destacades de l’estrofa de la cançó Bon dia, d’Els Pets, i respon les preguntes de sota: • Penses que és possible despertar tot un barri escombrant i cantant? No és possible. • Poden badallar les persianes? Les persianes no poden badallar. 2

Busca en aquests fragments de la cançó Que tinguem sort, de Lluís Llach, algun recurs expressiu: Que el sol faci el dia molt més llarg, robar temps al temps d’un rellotge aturat; estels d’argent; un demà ple de promeses. 3

Fixa’t en les paraules destacades d’aquesta altra estrofa de la cançó Bon dia i respon les preguntes de sota: • Amb què compara la conversa que hi ha a la cafeteria l’autor de la cançó? L’autor compara la conversa amb el sucre del tallat. • Què és una comparació? Una comparació és una manera de descriure o explicar millor com és un fet, una persona o un objecte comparant-lo amb algun altre fet, persona o objecte. 4

Observa les comparacions que hi ha en aquestes frases. Elabora un quadre com el de més avall amb el teu processador de textos de l’ordinador i completa’l:

Persona, objecte o cosa que es compara

Nexe de comparació

la conversa És una cançó llarga Aquest grup de hip-hop és Aquesta cançó sona

igual que com més bo que igual que

En Lluís canta La lletra d’aquesta cançó és

com tan bona com

Persona, objecte o cosa amb què es compara el sucre del tallat. un dia sense televisió. aquell grup de rock. el soroll que fan els llamps i els trons enmig d’una tempesta. un àngel. la lletra de la cançó que hem escoltat abans.

Busca semblances i diferències entre un ocell i un avió; després escriu frases comparant-los. Activitat oberta. Exemple de resposta: Semblances: tenen ales, volen, van pel cel, tenen cua… Diferències: un és un animal, l’altre un mitjà de transport molt gran; un menja, l’altre no; un piula, l’altre no… Les frases comparatives són de resposta oberta. 6

Fes el mateix que en l’activitat anterior entre… Activitat oberta. Exemple de resposta: …una cafetera i un cotxe vell. Semblances: no funcionen gaire bé. Diferències: serveixen per coses ben diferents. …una màquina d’escriure i un ordinador. Semblances: l’ús. Diferències: un ordinador serveix per a més coses. …el telèfon i el correu electrònic. Semblances: l’ús, són instruments de comunicació. Diferències: un és un instrument de comunicació oral i l’altre, escrit. …un núvol i un fantasma. Semblances: poden tenir formes semblants, són lleugers. Diferències: un és un fenomen natural, l’altre no. Les frases comparatives són de resposta oberta. 7

Copia i completa cada un d’aquests textos breus amb una comparació ben original: Activitat oberta. Exemple de resposta: – Aquest hivern anirem a esquiar algun dia. M’agrada esquiar perquè quan llisques sobre la neu et sents com un ocell en llibertat. – Les meves amigues em diuen que, quan vaig vestida d’aquesta manera, semblo una nena petita. – Avui no ha parat de ploure en tot el dia. Per una banda, estic content, perquè penso que ja convenia que plogués. Però, per altra banda, estic una mica empipat, perquè m’he mullat com un ànec. – En Pere i la Maria són molt bons nedadors. Entrenen cada dia i quan competeixen semblen dofins.

Completa aquestes comparacions: Activitat oberta. Exemple de resposta: Aquell vestit de mudar era més lleig que un vestit de bruixa tot apedaçat. Era una lluna tan fina i petita que semblava un tall de síndria. Era tan alt que jo li arribava a l’altura de la cintura. La Laura és delicada com la princesa del pèsol. Té un bony més gros que una pilota de rugbi. En Marc se sent com un ocell engabiat. 9

Aparella cada adjectiu de la columna de l’esquerra amb l’element de la columna de la dreta amb què l’acostumem a relacionar. Després escriu, en el teu quadern o amb el processador de textos de l’ordinador, una frase amb cada cas. – fred com el gel – calent com un torró – esquerp com un isard – tranquil·la com una bassa d’oli – brut com una guilla – gran com una catedral – ràpida com una bala La segona part de l’activitat és oberta. 10

Completa aquestes frases amb comparacions lexicalitzades: Aquest mocador és blanc com la neu. L’Eloi és un noi prim com un filferro. La Laia té els cabells negres com el carbó. Ets com una cotorra; calla una estona que em mareges. Aquesta atleta és ràpida com una bala. El meu veí és pesat com el plom. 11

Escriu la primera part de cada una d’aquestes comparacions: Les dues germanes són com dues gotes d’aigua. La Laia és dolça com la mel. En Pau està més content que un gínjol. En David és fort com un roure. La Clàudia s’ha posat vermella com un tomàquet. Més pobre que una rata. 12

Fixa’t en les paraules destacades d’aquest text i respon la pregunta de sota. Et sembla que «…és una fera» i «…és una bestiota» són comparacions? Argumenta la teva resposta. No, perquè no hi ha cap nexe propi de la comparació. 13

Busca les metàfores que hi ha en aquestes frases: – Ja has tornat a badar: Miquel, ets un pastanaga! Ets un pastanaga. – Cada tarda, la gran bola de foc s’amaga rere les muntanyes. Gran bola de foc.

– Un cel de plom amenaçava pluja. Un cel de plom. – La nit s’acomiadà deixant llàgrimes matineres sobre els pètals dels geranis. Llàgrimes matineres. 14

Relaciona les paraules dels dos grups i crea tres comparacions i tres metàfores. Escriules amb el processador de textos de l’ordinador. fosca pansa groc mula rodó filferro prim nit arrugada canari ràpid pilota tossuda llamp Activitat oberta. Exemple de resposta: Comparacions: És una nit fosca com la nit; Té la cara arrugada com una pansa; Amb aquest jersei groc sembles un canari. Metàfores: En Marc és un llamp treballant; La mula de la Maria sempre serà tossuda; En Víctor és un filferro, està massa prim. 15

Fixa’t en les expressions destacades d’aquest text i respon les preguntes de sota: • Quin significat té cada grup de paraules destacat? Pels volts de vol dir ‘aproximadament’. A força de vol dir ‘insistentment’. A prova de vol dir ‘capaç de resistir’. • Segons el diccionari, com s’anomenen aquests tipus de grups de paraules? Aquest tipus de grups de paraules s’anomenen locucions. 16

Completa cada frase amb la locució adequada: arran de d’acord amb enfront de a força d’ a falta de a propòsit d’ A falta de pa, hi posarem coca. Ho farem d’acord amb el que s’ha dit. La Maria viu enfront de la Marta. M’agradaria tenir una casa arran de mar. A propòsit d’allò que dèiem, continuo pensant el mateix que t’he dit abans. A força d’insistir, al final ha afluixat. 17

Llegeix amb atenció: • Ara torna a escriure el que diu aquest home, però canviant cada frase feta que hi ha destacada en negreta per la paraula de sentit real corresponent: desitja, estalviar, pagar. El meu fill desitja tenir una bicicleta… Em sembla que em tocarà de pagar i comprar-n’hi una. Ara, això sí, haurem d’estalviar durant un temps. 18

Relaciona cada frase feta amb el seu significat: Anar-se’n en orris. → Desfer-se una cosa. Sentir ploure. → Fer veure que no hi sent.

Tenir les orelles a cal ferrer. → No atendre. Treure foc pels queixals. → Enfadar-se molt. Anar amb peus de plom. → Anar amb compte. Arribar a misses dites. → Arribar tard. Posar la pell de gallina. → Esgarrifar. 19

Demana als teus pares, avis o persones conegudes que siguin una mica grans que et diguin frases fetes o locucions del tipus que t’hem explicat en el «Fem-ho bé!» i fes-ne una llista en el teu quadern o a l’ordinador. Activitat oberta.

Pàgina 127. He après… 1

Utilitza aquests recursos expressius escrivint frases o allargant els grups de paraules que ja ho són: Activitat oberta. 2

Classifica els recursos expressius de l’activitat 1 en un quadre com aquest:

Comparacions

Comparacions lexicalitzades

És sorda com una Estan com una campana. cabra. La Júlia és tan llesta com en Joan.

Metàfores

Locucions

És una garsa

A través de

Aquells ulls de mel

Pels volts de

Frases fetes Pots pujar-hi de peus.

Assenyala les comparacions i les metàfores que hi ha en aquest poema: Comparacions: com una ombra d’estendard. Metàfores: núvols de cristall; la nit d’aigua; llunes d’oli i sal.

Unitat didàctica 3. El reportatge Pàgines 26-27. Llegir i comprendre Abans de contestar les preguntes per escrit, cal fer una reflexió global sobre el text i comentar les preguntes oralment, per tal que quedi clar què se’ls demana. La darrera pregunta es pot respondre col·lectivament i decidir entre tots quins robots coneixen. 1

Contesta les preguntes següents: • En quin moment es pot dir que van aparèixer pròpiament els robots? A finals dels anys seixanta del segle passat. • Què és un humanoide? Un robot amb aparença humana. • Els robots que coneixes a través de notícies, novel·les i pel·lícules, de quin tipus són? Són humanoides.

Pàgines 28-29. Parlar i escoltar 2

Continua llegint: Abans de començar a llegir, cal recordar el que s’ha llegit anteriorment sobre els robots, demanar als alumnes que facin un breu resum oral, llegir la bafarada del personatge, observar les il·lustracions i preveure què trobaran en el text, de quina mena de robots ens parlarà. Llegir el text per paràgrafs i demanar el resum oral de cada paràgraf mitjançant frases curtes. 3

Gossos, gats, foques, humanoides… són alguns dels nous amics cibernètics amb els quals potser ens relacionarem en un futur pròxim. A partir del reportatge d’aquestes pàgines i de les pàgines anteriors, organitzeu un debat a classe. Una part de la classe ha de defensar tots aquests invents i exposar-ne els avantatges, i l’altra part ha de presentarne tots els inconvenients. Abans de començar el debat, cal fer dues llistes a la pissarra, en dues columnes diferenciades, dels avantatges i dels inconvenients que presenten els robots per a la vida humana. Fer-ho com una pluja d’idees i anar anotant tot el que diguin els alumnes en la columna que correspongui.

Pàgines 30-31. Escriure 4

Per recordar una mica el que vam treballar l’any passat sobre les notícies breus de diari, et proposem que llegeixis aquestes notícies i, després, pensis i escriguis un titular adequat per a cada una: Activitat oberta. Possibles títols per a la primera notícia: «Porcs a la carretera», «Mossos i bombers atrapen 50 porcs», «Un camió bolcat», etc. Possibles títols per a la segona notícia: «Els invents del TBO», «Exposició a Manresa», «Les làmines del professor Franz de Copenhague», etc.

Ara tria un d’aquests titulars i redacta una notícia en dos o tres paràgrafs. Pots ferho amb el processador de textos de l’ordinador. El redactat dels articles ha de tenir coherència i anar d’acord amb el títol que s’hagi triat. Observarem el nivell de llenguatge que cal utilitzar, que sigui periodístic, ni massa col·loquial ni massa científic. 6

Busca en un diari o en una revista un reportatge interessant. Retalla’l i enganxa’l en un full de treball. Fes-ne un resum i escriu la teva opinió sobre el tema de què tracta. Activitat oberta. Cal que trobin el que se’ls demana; no s’han d’acceptar notícies breus, es demanen reportatges. Podem facilitar-los diaris adreçats als estudiants i orientar-los sobre el material que hi ha a l’escola. Un cop escollit, cal diferenciar el resum del que s’explica en el reportatge de l’opinió que l’alumne té sobre el tema que s’hi exposa. 7

Agrupeu-vos per parelles i elaboreu un reportatge sobre un tema d’actualitat. Per ferlo, seguiu les instruccions dels «Fem-ho bé!»: Cal estar ben atents per tal que els alumnes segueixin les pautes que es donen. Aquí no es tracta de retallar i enganxar, sinó d’elaborar un text que tingui les característiques d’un reportatge. Si s’han trobat diversos documents, cal refondre la informació i elaborar un únic text a partir de l’esquema que tothom ha de construir abans de redactar-lo. La correcció dels textos és essencial per ajudar-los a millorar el primer esborrany i poder avançar en la construcció d’un text elaborat.

Coneixement de la llengua Pàgines 128-129. Ortografia 1

Quina funció fan els signes de puntuació destacats? Els dos punts introdueixen una enumeració. Els punts suspensius indiquen que l’enumeració o llista no està acabada. 2

Llegeix i escriu una frase o un grup de frases semblants a cada cas: Activitat oberta. Exemple de resposta: a) A la portada del diari deia: «Gran victòria del Barça». b) La mestra va dir: «Que tothom segui, que comencem l’examen». c) La Montse i en Lluís discutien: –Jo vull anar al cinema avui! –I per què no ho deixem per a demà? –I si demà resulta que… d) He d’anar a la fruiteria a comprar: pomes, plàtans, cebes, enciams… e) La qüestió és la següent: si quan tornis de treballar encara no he arribat… 3

Copia aquestes frases en el teu quadern i digues en veu alta com podrien acabar. Activitat oberta.

Copia aquestes frases en el teu quadern i digues què expressen els punts suspensius de cada una: Pel que fa als resultats de la cursa… No ho sé, em sembla que… Expressen dubte. Diu que han fet una piscina en aquell jardí tan petit, tan petit… Expressen estranyesa. Quan ho vaig llegir, em va semblar impossible; però, és clar, ara que m’ho expliques tu… Expressen resignació. En arribar a les golfes… el fantasma ja no hi era. Expressen suspens.

Pàgines 130-136. Gramàtica 1

Divideix les frases de més avall en dues parts: Subjecte Els japonesos La meva tia L’americà Henry Brawn Els fabricants japonesos i americans

Predicat fabriquen robots. té un robot. dissenya robots. venen robots a tot el món.

Copia aquestes frases gramaticals en el teu quadern i subratlla amb vermell els subjectes i amb verd els predicats: Subjecte Els primers robots Alguns enginyers La majoria de robots Els robots de les fàbriques Aquests robots

Predicat van construir-se els anys seixanta del segle XX. dissenyen robots. són ordinadors molt complicats. serveixen per fer peces en cadena. substitueixen els moviments automàtics de les persones.

Escriu frases, en el teu quadern o a l’ordinador, combinant els subjectes i els predicats que hi ha a continuació: L’ordinador és un invent genial. La introducció de robots a les fàbriques ha fet que moltes persones perdessin el seu lloc de treball. La indústria de la robòtica ha avançat molt. Els treballadors saben fer funcionar robots. 4

Copia aquestes frases en el teu quadern i assenyala-hi el subjecte i el predicat (compte, perquè el subjecte no el trobaràs sempre al començament de la frase): (subjecte / predicat)

Aquesta setmana el director de la fàbrica ha presentat un robot nou. Els japonesos han sabut crear molts automatismes. Avui dia els capdavanters de la robòtica són els japonesos. Des del final de l’any 1967 fins a l’actualitat, la robòtica ha evolucionat molt. Es poden programar els robots de moltes maneres diferents. 5

Copia aquestes frases, en el teu quadern o a l’ordinador, corregint els errors que hi ha: Al Japó existeix una foca robot que s’anomenen Paro. Al Japó existeix una foca robot que s’anomena Paro. Alguns hospitals japonesos fa servir els animals robot com animals de companyia. Alguns hospitals japonesos fan servir els animals robot com animals de companyia. La foca Paro tenen un aspecte bonic i són suau. La foca Paro té un aspecte bonic i és suau. L’Aibo i el NeCoRo també és robots domèstics. L’Aibo i el NeCoRo també són robots domèstics. 6

Fixa’t en el subjecte d’aquesta frase: Els robots domèstics poden fer companyia a les persones. Activitat de lectura i d’observació. 7

Digues quines de les paraules següents poden fer de nucli del sintagma nominal que hi ha a continuació: • robot, director, hem, gerent, maquinària, fum, seran, dilluns • [El/la … de la fàbrica.] Poden fer de nucli del sintagma nominal les paraules següents: robot, director, gerent, maquinària, fum. 8

Copia i completa aquests sintagmes nominals amb un nucli adequat: Activitat oberta. Exemple de resposta: – els nois rossos – la font d’aigua fresca – unes sabates noves – la paperera de paper reciclat – aquest cabell curt – algun zoo d’animals – aquell vestit vermell – l’esquirol eixerit 9

Construeix sintagmes nominals amb aquestes paraules o grups de paraules que s’han barrejat: • animals, robots, assistents, robot, programada, Els, Els, màquina, artificials, Un, amb cara i ulls, La • Activitat oberta. Exemple de resposta: Els robots assistents. Els animals artificials. Un robot amb cara i ulls. La màquina programada.

Completa cada un d’aquests sintagmes verbals amb un dels sintagmes nominals que has construït en l’activitat anterior: Activitat oberta. Exemple de resposta: La màquina programada s’ha espatllat. Els robots assistents poden fer companyia a la gent gran. Un robot amb cara i ulls pot fer feines molt diverses. Els animals artificials són robots molt curiosos. 11

Assenyala amb colors diferents el nom, el determinant i l’adjectiu de cada un d’aquests sintagmes nominals. Si ho fas amb el processador de textos de l’ordinador serà més divertit. – aquell artefacte curiós – un robot humanoide – una fàbrica contaminant – la indústria mecanitzada – aquells països productors Noms: artefacte, robot, fàbrica, indústria, països. Determinants: aquell, un, una, la, aquells. Adjectius: curiós, humanoide, contaminant, mecanitzada, productors. 12

Completa amb determinants els sintagmes nominals d’aquestes frases: Activitat oberta. Exemple de resposta: El rinoceront blanc viu a l’Àfrica. Aquestes cuines són molt pràctiques. La seva bicicleta és de competició. Aquell gat corre per sota els cotxes. El meu llibre l’he deixat a la prestatgeria. 13

Observa els grups de paraules destacats d’aquestes frases: Activitat de lectura i d’observació. 14

Situa el determinant, el nom i el complement del nom de cada sintagma nominal en la columna corresponent. Si vols, pots elaborar el quadre amb el processador de textos de l’ordinador. Sintagmes nominals Determinants

Noms

Complements del nom

Una Aquell Un Alguna Molts

merla gos cotxe oliva nois

que canta molt sense cua que brilla sense pinyol amb bicicleta

Escriu en el teu quadern aquests sintagmes nominals de manera que tinguin sentit: Aquell noies simpàtica → Aquelles noies simpàtiques Els història de terror → La història de terror El cadira baixets → La cadira baixeta Molt dies plujós → Molts dies plujosos Unes tisora de punta → Unes tisores de punta Poques calaixos buits → Pocs calaixos buits 16

Copia aquest text corregint els errors de concordança que trobis en els sintagmes nominals: Jo no havia volgut mai tenir gossos a casa, però la meva filla Cristina no parava de dir que en volia un. Finalment, li vaig dir que, amb els primers diners que cobrés, si volia, se’n podia comprar un. El dia que va arribar a casa amb aquella gosseta petita i peluda vaig comprendre que em robaria el cor. 17

Completa cada un d’aquests sintagmes nominals amb un complement del nom: Activitat oberta. Exemple de resposta: – aquests gossos tan peluts – unes noies rosses – pocs nens estudiosos – les ampolles plenes d’aigua – algunes nenes antipàtiques – un poble de muntanya 18

Completa aquests grups nominals amb noms que hi vagin bé: Activitat oberta. Exemple de resposta: – les habitacions molt ordenades – un noi de Taradell – alumnes estudiosos – un licor amargant – un telèfon sense fil – una història que és incomprensible 19

Fixa’t en aquests sintagmes nominals: Activitat de lectura i d’observació. 20

Completa cada sintagma nominal amb un adjectiu que faci de complement del nom: Activitat oberta. Exemple de resposta: La bicicleta vermella està espatllada. Aquest matalàs vell s’ha de llençar. Les cadires blaves faran joc amb el sofà. 21

Fes el mateix que en l’activitat anterior, però amb noms precedits de preposicions, com ara de, sense, amb…: Activitat oberta. Exemple de resposta: Els bancs de fusta són molt incòmodes.

100

El noi del pis de baix treballa en una oficina. Aquest camí amb arbres és molt bonic. Els animals de la selva són salvatges. 22

Completa cada un d’aquests sintagmes nominals amb una frase que comenci per la paraula que i que faci de complement del nom: Activitat oberta. Exemple de resposta: La senyora que ven la fruita està malalta. El nen que camina per la vorera juga a futbol. Les plantes que hi ha posat fan molt bonic. Els actors que surten a la televisió cobren molts diners per fer una pel·lícula. La noia que tu coneixes balla bé.

Pàgina 137. He après… 1

Completa un quadre com el de sota amb les frases següents: El fill de la senyora Carme arregla motos. Els cordills d’aquesta capsa serviran per lligar el paquet. La fusta de roure serveix per fer mobles. Totes aquestes noies aniran a l’institut del barri. Subjecte El fill de la senyora Carme Els cordills d’aquesta capsa La fusta de roure Totes aquestes noies

Predicat arregla motos. serviran per lligar el paquet. serveix per fer mobles. aniran a l’institut del barri.

Construeix sintagmes nominals amb aquestes paraules o grups de paraules: • el noi, la pobra, la cantant, moderns, moreno, que viu a Girona, els robots, d’òpera, Ventafocs • Activitat oberta. Exemple de resposta: – el noi moreno que viu a Girona – la pobra Ventafocs – la cantant d’òpera – els robots moderns 3

Completa aquestes frases amb els sintagmes nominals que has format en l’activitat anterior (fixa’t que els sintagmes nominals faran de subjecte): Activitat oberta. Exemple de resposta: La cantant d’òpera és molt obesa. La pobra Ventafocs és la protagonista d’un conte. El noi moreno que viu a Girona toca el violí. Els robots moderns ajuden amb les feines de la casa.

101

Classifica les paraules dels sintagmes nominals d’aquestes frases en un quadre com el de sota: L’arbre que té les fulles seques s’ha de regar sovint. Aquell ninot vermell és del fill dels veïns. La peça de metall és de la bicicleta. Determinant

Nom

Complement del nom Adjectiu

102

L’

arbre

Aquell La

ninot peça

Nom acompanyat Frase introduïda d’una altra paraula per la paraula que que té les fulles seques

vermell de metall

Unitat didàctica 4. La publicitat Pàgines 32-33. Llegir i comprendre Abans de la lectura, és convenient que es parli dels anuncis que els alumnes acostumen a veure a la televisió, en revistes i diaris, en tanques, o que senten a la ràdio: com són, quins són els que els agraden més i per què, què anuncien, etc. Després de llegir el text, es poden respondre les preguntes. 1

Respon les preguntes següents: • Com es classifiquen els anuncis segons el mitjà de comunicació on apareixen? Publicitat impresa, radiofònica, televisiva i cinematogràfica. • Com es classifiquen els anuncis segons la seva finalitat? Comercials i institucionals. • Quina relació hi ha entre les imatges i el missatge lingüístic en un anunci? Es combinen i es complementen per donar un missatge. 2

Observa atentament les fotografies B i C d’aquestes pàgines. Digues què es podria anunciar amb cada una d’aquestes imatges. Activitat oberta. Es poden anotar les propostes dels alumnes a la pissarra. Cadascú ha de dir, de cada fotografia, quins són els elements rellevants que fan pensar en alguna cosa en concret que es podria anunciar. Possibles propostes per a la fotografia B: unes colònies d’estiu, roba infantil i juvenil, activitats a l’aire lliure, etc. Possibles propostes per a la fotografia C: unes vacances al Carib, un refresc, etc.

Pàgines 34-35. Parlar i escoltar 3

Observa atentament els anuncis 1, 2 i 3 d’aquesta pàgina. Fixa’t que una de les coses que tenen en comú és que tots tres fomenten la lectura. Comenta’ls amb els companys i companyes de la classe. Activitat oberta. Demanar als alumnes que observin cada anunci i que el descriguin a partir dels dibuixos que hi ha, de la distribució, de les formes, dels colors, del tipus i mida de la lletra, etc. En l’anunci número 1, el missatge de la samarreta, què pot representar? En l’anunci número 2, els fulls del llibre en forma de cor, què poden representar? En l’anunci número 3, les flors són llibres; què deu voler dir això? 4

Observa atentament l’anunci número 4 que hi ha en aquesta pàgina i omple una fitxa com la que tens a continuació: Què ens mostra la imatge? Un noi i una noia patinant. Què diu l’eslògan? Perquè creiem en tu… Perquè creiem en els joves que es mouen. De què ens vol convèncer? De comprar una colònia determinada. A quin tipus de consumidor va adreçat? A un públic jove.

103

Per parelles busqueu uns quants anuncis en diaris o revistes. Retalleu-los i enganxeulos en un full. A continuació ompliu per a cada un una fitxa com la de l’activitat anterior. Finalment expliqueu en veu alta a la resta de la classe les característiques de cada anunci. Activitat oberta. Demanar a cada parella d’alumnes que aporti un mínim de tres anuncis, ben diferents entre si. És important que en general no es repeteixin els anuncis que han de presentar; per això, abans de començar l’activitat oral, cada parella d’alumnes ha de dir quins anuncis ha escollit. L’activitat oral serà més enriquidora com més diferents i variats siguin els anuncis que comentin. També es poden establir paral·lelismes entre anuncis de productes similars. 6

Ara us proposem que cada parella transformi un dels anuncis que ha treballat en l’activitat anterior en anunci radiofònic. Activitat oberta. Cal que els alumnes s’adonin de la diferència que hi ha entre l’anunci radiofònic, que no té suport gràfic, i l’anunci imprès o televisiu, que disposa de suport visual. Cal explicar que amb els anuncis radiofònics és important de situar el públic oïdor de manera que s’imagini tot allò que no li mostrem amb imatges. Cal tenir en compte que en un anunci radiofònic hi pot haver música i sorolls de tot tipus. Per completar aquesta activitat, és recomanable enregistrar els anuncis fets pels alumnes perquè ells mateixos comprovin si realment funcionen.

Pàgines 36-37. Escriure 7

Llegeix: Activitat de lectura. Demanar als alumnes que diguin en una frase el més important del que es diu en aquest text. Entre tots comprovar si tothom ha escrit el mateix i decidir com cal resumir el que diu el text. Llegir els adjectius més comuns i comentar a què es pot assignar cadascun dels adjectius. 8

En la publicitat impresa, televisiva i cinematogràfica s’utilitza la combinació de diverses imatges per fer propaganda d’algun producte concret. A continuació hi ha dues imatges: una ens mostra un producte determinat i l’altra ens transmet sensacions. La combinació d’aquestes dues imatges podria ser la base d’un anunci. Escriu un eslògan relacionat amb aquestes imatges imaginant-te que ets un publicista al qual han encarregat de crear un anunci per a un nou producte. Activitat oberta. L’eslògan que s’ha de crear ha de tenir relació amb un refresc i amb l’alegria, l’esport, l’eufòria, la joventut i la vitalitat. Cada alumne ha de proposar un eslògan i s’han d’escriure a la pissarra. Finalment i entre tots i totes, s’ha de decidir quins són els eslògans més encertats, més divertits, amb més «ganxo». 9

Us proposem que elaboreu un anunci per a publicitat impresa. Per fer-ho, agrupeuvos per parelles i seguiu les indicacions del «Fem-ho bé!» d’aquesta pàgina. Activitat oberta. L’anunci es pot fer amb tot tipus d’elements (dibuixos, fotografies…) i es pot jugar amb la mida, la forma i el color de les lletres. És convenient que els alumnes disposin de fulls DIN A3 de

104

colors, i de retalls de diaris i revistes. Cal que cada parella inventi un nom per a la marca del seu producte. Després es pot organitzar un concurs o una exposició dels cartells.

Pàgines 38-39. Ens connectem a Internet L’objectiu final d’aquesta activitat col·lectiva és elaborar un diari digital amb les notícies de la classe i de l’escola per penjar a la pàgina web del centre. Per arribar-hi seguirem una sèrie de passos per tal que els alumnes tinguin més seguretat a l’hora de crear el seu propi projecte. 1

Per grups elaboreu un mural on hi hagi un exemple de cada secció d’un diari. Els textos els heu de triar d’entre els articles d’alguns dels diaris digitals de què us hem parlat. Imprimiu els textos i enganxeu-los en un paper d’embalar. Al capdamunt de cada text escriviu el nom del tipus de secció a què fa referència. L’objectiu d’aquesta primera activitat és que els alumnes es familiaritzin amb la consulta de diaris a través d’Internet. Per tal d’aprofundir en l’anàlisi, la proposta de fer un mural que reculli els diferents apartats d’un diari digital pot ajudar a veure el sentit global i els diferents apartats que el constitueixen. 2

Ara us proposem que jugueu a «El joc de les notícies». Dividiu la classe en equips de quatre persones. Un dels equips s’encarregarà de seleccionar diverses notícies breus de diaris digitals, de cada notícia n’imprimirà tantes còpies com equips hi hagi a la classe i separarà el titular de la notícia de cada còpia. Es tracta que els grups aparellin cada titular amb la notícia corresponent. L’equip que acabi abans serà l’equip guanyador. La segona activitat que es proposa és de lectura i comprensió dels textos periodístics que els alumnes estan manipulant en fer el mural. Aquesta activitat també és útil perquè observin models de com elaborar les pròpies notícies, tot i que aquesta qüestió ha estat treballada en una unitat anterior. 3

I, finalment, com que ja sou uns experts en premsa digital, us demanem que feu un diari amb l’ordinador de l’escola. No cal que sigui gaire llarg, però és important que hi hagi una mostra de cada secció. El diari col·lectiu s’ha d’elaborar amb la participació de tots els alumnes. És interessant distribuir les tasques: 1. Recollir notícies. Diversos equips s’han de moure per l’escola a la recerca de notícies. 2. Redactar les notícies. Cada dos alumnes han de redactar una notícia, entrevista o reportatge. 3. Buscar les il·lustracions, dibuixos o fotografies. 4. Compaginar el material elaborat. 5. Pensar títols i capçaleres. Per a la creació de la pàgina us caldrà l’ajut d’un programa informàtic específic.

Coneixement de la llengua Pàgines 138-139. Ortografia 1

Quina informació aporten els guions, els parèntesis i les cometes en aquests textos? Text 1: Els guions de la primera frase marquen un incís dins el text. Els altres guions marquen les intervencions dels personatges i els incisos del narrador en el diàleg.

105

Text 2: Els parèntesis indiquen que el text que inclouen té una informació secundària. Text 3: Les cometes indiquen un títol; en aquest cas, el títol d’una campanya. 2

Converteix aquest text en un diàleg posant guions on calgui: —Hola! —va dir el vampir, i va fer una ganyota. L’Anton va aixecar el cap i va preguntar, a mitja veu: —Se n’ha anat? —És clar! —va riure el vampir—. Ara busca l’home del gos. 3

Escriu aquestes dues frases en el teu quadern afegint-hi els guions que calgui: a) Avui hem presentat el treball sobre els ocells de la comarca –en què també van col·laborar els companys de l’escola Els Pins– al Premi Baldiri Reixac. b) La festa tindrà lloc –i això és tot el que hem pogut saber– cap a mitjan juny. 4

Intercala els textos entre parèntesis en les frases següents: 1. (com ara, bastiment, arrastellar i revenir) 2. (construït al carrer del Castell) 3. (obrint la porta) a) El nou local del fogar rural (construït al carrer del Castell) obrirà les portes dimecres vinent. b) Les paraules complicades (com ara, bastiment, arrastellar i revenir) les heu d’afegir en el vostre diccionari. c) BRUIXA (obrint la porta): Passeu, passeu, minyons, que berenarem tots junts. 5

Escriu en el teu quadern una frase semblant a cada una de les següents: Activitat oberta. Exemple de resposta: a) Escolta com comença la carta: «Em sap greu de no haver pogut venir». b) No t’ha vingut a saludar? Vaja, sí que és «simpàtica»! c) El primer capítol, «La casa encantada», és el més desconcertant de tots. d) La cançó que sona ara es titula «Bon dia».

Pàgines 140-144. Lèxic 1

Llegeix aquestes frases i fixa’t en les paraules destacades: En cada una de les frases, la paraula clau té un significat diferent; si la busques en el diccionari, hi trobaràs diverses definicions. Activitat de lectura i d’observació. 2

Les paraules següents són polisèmiques. Escriu amb el processador de textos de l’ordinador una frase amb cada un dels significats d’aquestes paraules (si et cal, consulta el diccionari): • premsa, planta, gralla • Activitat oberta. Exemple de resposta: Ha sortit la notícia a la premsa. Al fuster se li ha espatllat la premsa. Aquest noi té molt bona premsa.

106

Viu a la planta baixa. Tinc una berruga a la planta del peu. La planta del menjador s’ha mort. Quina bona planta que té! He vist una gralla amb els prismàtics. El meu cosí toca la gralla. 3

Relaciona cada paraula amb dues definicions: Derivar • • Admetre alguna cosa com a certa. • Continuar una activitat interrompuda. Creure • • Renyar • Sortir del seu llit l’aigua d’un corrent per prendre una altra direcció. Reprendre • • Fer sortir un mot d’un altre per addició d’un sufix, etc. • Obeir. 4

Fixa’t en les paraules destacades d’aquest anunci i respon les preguntes de sota: • Els verbs veure i beure, tenen el mateix significat? No. Veure vol dir ‘captar alguna cosa amb el sentit de la vista’. Beure vol dir ‘engolir un líquid’. • I les paraules cove i cova? No. Cove vol dir ‘cistell gran i fondo fet de vímet o de canya’. Cova vol dir ‘cavitat o forat enmig de la roca, sota terra, etc.’. 5

Copia i completa amb la paraula corresponent: Posa els esquís a la baca. T’he preparat un got amb llet de vaca. Aquestes pastilles li han fet efecte. Som molt amics, ens tenim molt d’afecte. Aquest és un regal especial. Els russos han enviat una nau espacial a Mart. L’oreneta vola per sobre la teulada. Li ha llançat una bola de neu a la cara. Fes el compte de la vella. En aquell castell hi viu un comte de veritat. 6

Llegeix i compara aquests dos textos: Activitat de lectura i d’observació. • Ara aparella les paraules destacades que tenen el mateix significat: Mirar–observar; publicitaris–de propaganda; petits–xics; nen–infant; mogut–bellugadís; bellugui–mogui; cadira–seient; mira–veu. 7

Llegeix aquest text. Després canvia les paraules o expressions destacades per unes altres que tinguin el mateix significat, és a dir, que siguin sinònimes:

107

En Joan i la Berta eren davant del televisor, observant els dibuixos animats del migdia, quan, de cop i volta, la imatge va començar a arrissar-se com si hi hagués una interferència i la pantalla es va inflar com si fos una bombolla a punt d’explotar. I com aquell que travessa el globus d’un xiclet, un personatge va passar del televisor a l’habitació on eren els dos nois. —Hola! Sóc el Superheroi de la tele! —va explicar el nouvingut assenyalant cap a la pantalla, que ja tornava a estar com sempre. Els dos germans el van reconèixer immediatament. Era un dels personatges de la sèrie que estaven mirant. Tenia la fesomia de ninot, no feia més de dos pams i anava vestit d’una manera que feia riure. 8

La Iolanda ha escrit el text següent, però el seu mestre li ha dit que hi ha massa paraules repetides. Corregeix-lo fent servir el diccionari de sinònims: M’agrada sortir al balcó. Cada tarda, mentre bereno, surto a la balconada i miro passar la gent i els cotxes. Com que visc en un carrer cèntric veig passar persones de tota mena: senyores grans molt mudades que van a passeig caminant a poc a poc, dones amb els seus fills petits que tornen de l’escola, nois i noies que vénen de l’institut i s’han entretingut pel camí, homes mudats amb una cartera a la mà i que encara deuen estar treballant perquè se’ls veu atrafegats. De cotxes també en passen de tota mena: automòbils llargs, luxosos, petits. De camions i motos també en passen molts, i, fins i tot, gent amb bicicleta. 9

Canvia les expressions destacades d’aquestes frases per altres paraules o expressions que siguin sinònimes: Activitat oberta. Exemple de resposta: Aquesta noia és un llibre obert. → Aquesta noia és molt franca. Fer excursions m’agrada d’allò més! → Fer excursions m’agrada molt! Germanet, no facis el distret! → Germanet, no despistis! Sempre fas les coses a corre-cuita! → Sempre fas les coses de pressa! Ens ho va fer llegir de bell nou. → Ens ho va fer llegir una altra vegada. Repartien caramels a dojo. → Repartien caramels a munts. Vam trobar la porta oberta de bat a bat. → Vam trobar la porta oberta completament. Diumenge plovia a bots i barrals! → Diumenge plovia moltíssim! 10

Observa aquesta entrada del diccionari de sinònims de l’activitat i fixa’t en les tres últimes paraules: Activitat de lectura i d’observació. • Les tres últimes paraules, tenen el mateix significat que les altres o tenen el significat contrari? Tenen el significat contrari. 11

Escriu, en el teu quadern o a l’ordinador, un antònim de cada una d’aquestes paraules (si no en saps cap, consulta el diccionari): • curt, veritat, obert, fora, fer • Curt: llarg; veritat: mentida; obert: tancat; fora: dintre; fer: desfer. 12

Canvia les paraules destacades per un antònim. Fixa’t bé si en fer-ho es modifica el sentit de la frase. En aquest cas, canvia també les paraules que faci falta, ja que has de procurar que les frases siguin coherents:

108

Alguna vegada deus haver trobat alguna moneda. Alguna vegada deus haver perdut alguna moneda. El mestre diu que la Marta és molt sàvia. El mestre diu que la Marta és molt ignorant. Viu en un carrer fàcil de trobar. Viu en un carrer difícil de trobar. És una noia assenyada: sempre fa el que cal. És una noia forassenyada: no fa mai el que cal. Cada setmana munta la paradeta. Cada setmana desmunta la paradeta.

Pàgina 145. He après… 1

Copia en el teu quadern les paraules polisèmiques d’aquest grup: • cap, cua, banc, turista, peça, coll, conte, pota, sol • Cap, cua, banc, peça, coll, pota, sol. 2

Copia i completa amb la paraula adequada. Després indica quins grups de paraules són homòfons i quins no: vota-bota-bóta El qui no hi és no vota. Em fa mal la bota nova. El vi de la bóta és ranci. sort-sord Tot i fer el sord, sempre té sort. cove-cova → paraules homòfones A dins de la cova hi havia un cove vell. bull-vull → paraules homòfones No vull que et mengis aquest bull blanc. taló-teló → paraules homòfones M’ha pagat amb un taló. Quan s’aixeca el teló, em passen els nervis de cop. 3

Busca en cada grup un sinònim i un antònim de la paraula destacada: cert clar, vertader, verd, incert, bufó Cert: vertader, incert. diferent junt, plegat, igual, desigual, acompanyat Diferent: igual, desigual. avar garrepa, generós, amic, verd, vergonyós Avar: garrepa, generós. 4

Canvia les locucions de les frases Aquest cotxe val un ull de la cara. La Maria és una rata de biblioteca. En Marc és com un glop de llet. 5

Substitueix les paraules El terrat és gran i ample. Aquest llibre és avorrit. L’àvia fa un jersei.

següents per un grup de paraules sinònim: Aquest cotxe val un dineral. La Maria és molt estudiosa. En Marc és blanc.

destacades per altres que tinguin un significat antònim: El terrat és petit i estret. Aquest llibre és divertit. L’àvia desfà un jersei.

109

Unitat didàctica 5. La narració de ciència-ficció Pàgines 40-43. Llegir i comprendre 1

Respon les preguntes següents: • On se situa la narració? A Mart. • En quina època representa que passa aquesta història? En el futur. • Quants personatges intervenen en la història? Quatre astronautes i dos marcians. • Què diries que tenen en comú els personatges marcians? Que tots estan molt ocupats i no volen perdre el temps. No valoren que els habitants de la terra els visitin. Es pot demanar als alumnes que elaborin hipòtesis sobre els motius d’aquesta actitud. 2

En el conte hi ha elements de ciència-ficció, elements fantàstics i elements reals. Penses que en el futur seria possible una història com aquesta? Raona la teva resposta. Activitat oberta. Els coneixements dels alumnes els faran dir que a Mart no hi ha vida. Però se’ls pot fer veure que alguns narradors, com per exemple Jules Verne, van imaginar situacions que en el seu moment eren impossibles però que després han succeït. 3

Pensa un final possible per a aquesta història. Activitat oberta. Cal que els alumnes tinguin en compte les característiques dels personatges a l’hora de plantejar un final.

Pàgines 44-45. Parlar i escoltar 4

La narració de les pàgines anteriors s’inscriu dins el gènere de ciència-ficció, en concret dins la temàtica sobre «la conquesta de l’espai». «La conquesta de l’espai» ha estat, des de sempre, un dels temes importants dins el gènere de ciència-ficció. Tant Jules Verne, amb De la Terra a la Lluna, com George Wells, amb Els primers homes a la Lluna, es poden considerar els pares d’aquest tipus de literatura. Un altre autor important dins d’aquesta temàtica és l’escriptor català Sebastià Estradé. Activitat de lectura. Cal distingir dues parts en el text que parla de Sebastià Estradé. En primer lloc, ens explica qui és i a què es dedica l’escriptor. Potser, en algun cas, algun alumne ha llegit algun conte d’aquest autor en la revista Cavall Fort. Si no és així, es poden buscar contes d’ell i fer una sessió de lectura. La segona part d’aquest text ens parla d’una novel·la d’aquest autor i se’ns avança l’argument. Es pot incitar els alumnes a buscar i a llegir la novel·la. Si algun d’ells ja ho ha fet, que n’expliqui alguna cosa més. A continuació hi ha un altre text que és un fragment de la novel·la A l’espai no hi volem guer-

111

ra, de Sebastià Estradé. En aquest fragment se’ns descriu com és l’estació espacial on viuen els astronautes. Seria interessant que entre tota la classe es comentessin les característiques d’aquesta estació espacial i que parlessin de com se la imaginen. 5

Respon les preguntes següents i comenta-les oralment amb la resta de companys: • Has sentit a parlar d’alguna estació espacial que existeixi actualment? Resposta oberta. Per ampliar la informació que aportin els alumnes, cal que el mestre o la mestra estigui al cas de quina estació espacial està en òrbita i de quina funció està duent a terme. • Què penses de l’argument de la novel·la A l’espai no hi volem guerra? Resposta oberta. Pel que fa a la novel·la, se’n poden formular hipòtesis i intentar que els alumnes la llegeixin, acordant una data per fer un col·loqui. 6

Entre tota la classe feu una llista de títols de pel·lícules i de sèries de televisió que tractin sobre «la conquesta de l’espai». Dividiu-vos en grups. Cada grup escollirà una de les pel·lícules o una de les sèries de la llista i en prepararà una breu exposició sobre l’argument, el tema i el missatge. Activitat oberta. El mestre o la mestra ha d’estar al cas de sèries i pel·lícules que estiguin en cartell o que els nostres alumnes puguin recordar. Es pot fer una llista diferenciada de sèries i pel·lícules. Es fan grups i s’assigna un dels títols a cada grup, per tal que no es repeteixin. Per fer l’exposició oral, cal que cada grup es distribueixi el que ha de dir de manera que tots els membres parlin la mateixa estona aproximadament.

Pàgines 46-47. Escriure 7

Hem vist que un dels temes principals de la narració de ciència-ficció és «la conquesta de l’espai», però hi ha altres temes dins aquest gènere de què podem parlar. Fixeu-vos com ho explica Antoni Munné-Jordà: Activitat de lectura. Després de fer la lectura de cada un dels textos, cal demanar als alumnes que breument expliquin de què tracta cada un, fent una frase resum o afegint-hi un subtítol. Parlar de cada text i comentar, en cada cas, quines pel·lícules ens vénen al cap. 8

Després de llegir aquests textos, us proposem que, per parelles, escrigueu una narració de ciència-ficció. El «Fem-ho bé!» us pot servir d’ajut. Ho podeu fer amb l’ordinador. Activitat oberta. Aquesta narració es pot fer per parelles o individualment, ja que el tema s’ha treballat àmpliament. Cal demanar als alumnes que segueixin l’esquema bàsic de les narracions (plantejament, nus i desenllaç) i que tinguin present el guió del «Fem-ho bé!». En acabar l’esborrany, és convenient que el mestre o la mestra corregeixi amb els alumnes el text, per tal que tingui una estructura sòlida i, si cal, se’n pugui millorar la coherència textual, el lèxic i les qüestions formals.

112

Coneixement de la llengua Pàgines 146-147. Ortografia 1

Què tenen d’especial, quan els escrivim, els noms del que hi ha fotografiat? Alguns són mots compostos i aquests de vegades s’escriuen amb guionet: gira-sol, ratpenat, capgròs, vint-i-dos, penja-robes; i col·lecció s’escriu amb un punt volat entre les dues eles. 2

Classifica en un quadre com el del model els mots compostos següents: • guarda-roba, agredolç, escura-xemeneies, allioli, pit-roig, pitnegre, para-xocs, penyasegat, capicua, busca-raons, sud-oest, sordmut, nord-est, nord-americà, pocavergonya, poca-solta, sud-africà, vint-i-vuit, quaranta-cinc, dos-cents, quatre-cents • Duen guionet

No duen guionet

guarda-roba, escura-xemeneies, pit-roig, para-xocs, penya-segat, busca-raons, sud-oest, nord-est, nord-americà, poca-solta, sud-africà, vint-i-vuit, quaranta-cinc, dosc-cents, quatre-cents

agredolç, allioli, pitnegre, capicua, sordmut, pocavergonya

Copia i substitueix per pronoms febles els complements del verb de les frases següents: Exemple: Tanca la capsa. → Tanca-la. Anem a un altre lloc. → Anem-hi. Mireu la televisió. → Mireu-la. Compreu una quantitat qualsevol de cireres. → Compreu-ne una quantitat qualsevol. Digues això. → Digues-ho. 4

Escriu una frase amb cada una de les paraules següents: • excel·lent, col·laborarem, constel·lació, paral·leles, anul·lació, col·lecció, mil·límetres • Activitat oberta. Exemple de resposta: Has fet un treball excel·lent. Nosaltres també col·laborarem en aquesta campanya. Allà hi ha la constel·lació de l’Óssa Major. Per començar has de dibuixar dues línies paral·leles. La pluja va provocar l’anul·lació del concert. M’agrada molt la teva col·lecció de cromos. Això mesura quinze mil·límetres.

Pàgines 148-152. Gramàtica 1

Llegeix aquest fragment de la lectura Els terrícoles i fixa’t en les paraules destacades: Els mots de i a són paraules que soles no tenen cap sentit; serveixen per enllaçar paraules amb els seus complements. Són preposicions. Activitat de lectura i d’observació.

113

• – – – – – –

Copia i completa cada sintagma nominal amb la preposició corresponent: sense, en, contra, amb, de • la sala d’espera de l’estació les pastilles contra la tos un viatge en tren els pallassos sense fronteres pa amb oli les plantes sense flors

Copia i completa, en el teu quadern o a l’ordinador, cada frase amb la preposició adequada: • per, de, segons, fins, des • Estic cansat d’esperar. El lladre va entrar per la finestra. No ho va fer fins que la mare es va enfadar. Des que vas arribar hem millorat molt. Segons qui vingui, jo no vindré. Aquella ONG treballa per la pau. 4

Busca les preposicions que hi ha en aquest fragment de la lectura Els terrícoles i copiales en el teu quadern: Preposicions: de, per, de, de, d’, de, en, al, d’, a, en, de, fins, a, de, de. 5

Llegeix aquest petit fragment de la lectura Els terrícoles i fixa’t en les paraules destacades: Hi ha casos en què podem utilitzar dues preposicions juntes, com ara cap a. • Tria el grup de preposicions més adequat per a cada cas. Després copia les frases completes en el teu quadern o a l’ordinador: • per a, cap a, fins a, des de • Vés cap a casa que jo ja vinc. Aquesta jaqueta és per a la Mercè. Només m’esperaré fins a les dotze. Ho vaig veure des de la meva finestra. 6

Completa amb més d’un complement del nom els sintagmes nominals següents: Activitat oberta. Exemple de resposta: La taula de vidre del menjador de casa meva. El vestit de pallasso del meu veí de dalt. El gat de la filla dels tiets de l’Adrià. La cosina de la cunyada de la tia de la Paula. 7

Llegeix aquest petit fragment de la lectura Els terrícoles i fixa’t en la paraula destacada: Ni és una conjunció. Activitat de lectura i d’observació. 8

Copia i completa amb la conjunció més adequada cada una d’aquestes frases: Portarem tomàquets i enciams de l’hort.

114

No sortirem al pati perquè plou. Si t’ho dic, t’enfadaràs! No és ni blanc ni negre, és gris. 9

Relaciona i copia en el teu quadern: Vindré a casa teva perquè em donis el llibre. No m’agrada la carn ni m’agrada el peix. Voldria ajudar-te però no sé com fer-ho. Vindrà a casa i jugarem a cartes. Et deixaré el meu ordinador quan el tingui arreglat. 10

Classifica en un quadre, que pots elaborar amb el processador de textos de l’ordinador, els elements d’enllaç d’aquestes frases segons si són preposicions o conjuncions. Per berenar menjarem pa amb oli i per sopar truita de patates o de carxofes. Si no pots caminar perquè et fa mal el peu, et portarem en el cotxe de la Maria Neus. Preposicions: per, amb, per, de, de, en, de. Conjuncions: i, o, si, perquè. 11

Llegeix atentament aquestes dues frases: A. De seguida, aquell impertinent va tornar a trucar. La senyora Ttt va obrir la porta violentament. B. De seguida, aquell impertinent va tornar a trucar i la senyora Ttt va obrir la porta violentament. Hi ha diferents maneres de relacionar frases: – amb un signe de puntuació, com veiem en el cas A; – amb una conjunció, com veiem en el cas B. Activitat de lectura i d’observació. 12

Escriu en el teu quadern quin tipus de relació hi ha entre les frases de cada cas: a) Tira la pedra i amaga la mà. Cas B. b) Va tornar a obrir el cotxe perquè tenia les claus de casa a dins. Cas B. c) Espera’t aquí! Miraré si hi són. Cas A. d) Me n’aniré, si no ve aviat. Cas A i cas B. e) Arriba. Xuta. Fa gol. Cas A. f) No llegeix ni escriu. Cas B. 13

Relaciona cada parell de frases de la manera que et sembli més adequada: Activitat oberta. Exemple de resposta: Ens hem d’afanyar perquè si no farem tard. En Dídac no ho farà bé i més val que ho facis tu. S’ha endut la jaqueta perquè l’ha de planxar i rentar.

115

No es troba mai bé. Em sembla que fa comèdia. Véns amb nosaltres o et quedes a casa? 14

Llegeix detingudament: • Tots els casos expressen la mateixa idea? Sí, tots els casos expressen la mateixa idea. • Com es relacionen les dues frases en cada cas? Estic malalt. No aniré a l’escola: es relacionen amb un punt i seguit, cas A. Com que estic malalt, no aniré a l’escola: es relacionen amb una coma i amb una conjunció, cas A i cas B. No aniré a l’escola perquè estic malalt: es relacionen amb una conjunció, cas B. Estic malalt i no aniré a l’escola: es relacionen amb una conjunció, cas B. Estic malalt; doncs no aniré a l’escola: es relacionen amb un punt i coma i una conjunció, cas A i cas B. • Ara llegeix aquest parell de frases i pensa com les relacionaries: En Pau menja una pizza. Fa un gol. Aquestes dues frases no les podem relacionar de cap manera, perquè cada una expressa una idea diferent; són dues frases diferents. Activitat de lectura i d’observació. 15

Copia en el teu quadern els casos en què hi ha una relació entre les dues frases: Avui fa sol i vent. / Estendré la roba al terrat. L’avi cull les cireres. / Són madures. Corre la marató. / Està molt entrenada. Fas trampes. / No vull jugar més amb tu. 16

Llegeix els casos de l’activitat anterior que has copiat en el teu quadern i torna’ls a escriure relacionant les dues frases amb una conjunció: Activitat oberta. Exemple de resposta: Com que avui fa sol i vent, estendré la roba al terrat. L’avi cull les cireres perquè són madures. Corre la marató i està molt entrenada. Com que fas trampes, no vull jugar més amb tu.

Pàgina 153. He après… 1

Busca les preposicions i les conjuncions que hi ha en aquest text. Després classificales en una taula com la del model: Preposicions

Conjuncions

de, de, de, per, davant, d’, per, a, del, del, a, del, a, de, al, de, a, prop, de, a, de, en, de, al, dels

i, i, que, ni, ni, ni, ni, quan, si, perquè, que, si

116

Copia i completa amb una preposició que et sembli adequada: M’agrada menjar pa amb oli. La caixa de fusta és de l’Aziza. Per Nadal cada ovella al seu corral. El meu cosí de Sevilla ha vingut amb la seva amiga. Ha d’arribar a les sis en punt. No ha fet res en tota la tarda. 3

Transforma cada cas en dues frases relacionades amb una conjunció: Ahir no vaig venir perquè no vaig tenir temps. Vam sentir el telèfon, però ja érem al replà de l’escala. En Pere regava l’hort i l’Agnès collia fruita. Ja no queda fruita a la nevera i demà n’aniré a comprar.

117

Unitat didàctica 6. L’ofici de poeta Pàgines 48-49. Llegir i comprendre 1

En el poema Matí la poeta Olga Xirinacs ens fa l’ullet recordant-nos una cançó popular; digues quina és i escriu-ne la lletra en el teu quadern. La lluna, la pruna, / vestida de dol, / son pare la crida, / sa mare no ho vol. 2

El poema de Josep Carner es titula Aigües de la primavera. Et sembla un títol encertat? Argumenta la teva resposta. Activitat oberta. El títol d’aquest poema es correspon amb el primer vers, com passa amb moltes poesies. En aquest cas, el poema parla, precisament, de les aigües que per la primavera degoten a causa de la pluja, que sovinteja, i també de la neu que es fon amb la calor. 3

El poema de Pere Quart és un diàleg. Podries identificar qui parla? De fet, és un diàleg entre l’autor i el conill. Cal que els alumnes sàpiguen distingir qui parla en cada cas. Cal que els quedi clar qui fa la pregunta i què passa al bosc que fa que el conill estigui tan amatent.

Pàgines 50-51. Parlar i escoltar 4

Per captar la musicalitat d’un poema, cal llegir-lo en veu alta. Et proposem que escullis un dels poemes que tens a continuació i el recitis per a tots els teus companys i companyes de classe. El «Fem-ho bé!» et pot servir d’ajut. Activitat de lectura en veu alta. A més de llegir aquests poemes també es poden llegir, en veu alta, els poemes de les pàgines anteriors, de manera que l’activitat no sigui repetitiva i hi hagi més models a recitar. Cal que els alumnes segueixin les pautes del «Fem-ho bé!». Per recitar el poema correctament és bo memoritzar-lo, tot i que es pot tenir el text a la vista per no perdre’s i poder estar més atent a l’entonació. Abans de recitar-lo, és convenient que hagin entès el significat del poema, llegintlo i comentant-lo com s’ha fet amb els poemes anteriors. La lluna de Sant Joan parla d’una lluna plena en una nit en què les fogueres fan claror i en què es cullen les herbes remeieres. Cançó d’abril és un cant a la primavera, a l’arribada del bon temps.

Pàgines 52-53. Escriure 5

Llegeix: Activitat de lectura. El text d’aquesta pàgina és un text expositiu que parla dels aspectes formals de la poesia: el llenguatge i la musicalitat. Els comentaris fan referència a les diverses poesies de la unitat. És convenient rellegir els poemes citats en aquest text. També es pot proposar que els alumnes cerquin altres imatges poètiques en la resta de poemes apresos. Pel que fa a la musicalitat, podem jugar, oralment, a comptar les síl·labes que tenen els poemes apresos.

119

Llegeix el poema següent i fixa’t en els elements destacats, els quals estan relacionats amb tot el que t’hem explicat sobre llenguatge poètic i musicalitat: Activitat de lectura i d’observació. Fer una primera lectura del poema per captar-ne el significat. Es tracta d’una descripció de la ciutat de Girona quan arriba la tardor. Cal que els alumnes assenyalin quines paraules ens descriuen l’arribada de la tardor: «Tots Sants», «dreça milers de branques» (sembla que vol dir que les branques estan despullades), «una boira que sembla un vel de fada». Els alumnes també poden assenyalar quins llocs de la ciutat es destaquen: «Sota del pont camina l’aigua trista» (Girona té dos rius), la Seu amb l’Àngel del campanar, Sant Feliu, les Voltes, la Devesa. Després es pot continuar analitzant el poema, assenyalant la rima de les altres estrofes, marcant i comptant les síl·labes de tots els versos, i buscant imatges poètiques, com ara «la ciutat encesa», «com una nit molt estrellada», etc. 7

Ara et proposem que escriguis un poema. Abans de posar-t’hi, torna a llegir la informació de la pàgina anterior. Pots escollir el tema que vulguis per al teu poema. Para atenció a la rima i al ritme dels versos. Pensa, però, que els versos no sempre han de rimar; també es poden fer poemes amb versos sense rima, és a dir, amb versos lliures. A part d’això, seria interessant que creessis alguna frase amb sentit figurat, alguna comparació i alguna metàfora. Activitat oberta. És interessant que els alumnes facin l’esforç d’expressar-se poèticament. Se’ls pot orientar que facin una descripció de la seva ciutat o poble en una època de l’any que els agradi i els sigui suggeridor. Per fer la correcció, deixem que ells ens llegeixin la descripció en veu alta perquè comprovin el ritme i la musicalitat que té. Ajudem-los a trobar sinònims per enriquir la seva expressió.

Pàgines 54-55 Organitzem un concurs. Activitat oberta.

Coneixement de la llengua Pàgines 154-155. Ortografia 1

Què diuen aquests personatges? (D’esquerra a dreta) Primera fotografia: «Visca!», s’expressa un crit mitjançant un signe d’admiració. Segona fotografia: «Quin preu té, aquest jersei?», s’expressa una pregunta mitjançant un signe d’interrogació. Tercera fotografia: «Vinga, a dormir!», s’expressa una ordre mitjançant un signe d’admiració. Quarta fotografia: «Digui?», s’expressa una pregunta mitjançant un signe d’interrogació. 2

Copia les frases en el teu quadern i digues què expressa cada una: • admiració, sorpresa, exclamació, un crit • Quin disbarat, voler fer escalada amb espardenyes! → Exclamació.

120

És boníssim! M’hauràs de donar la recepta. → Admiració. Alça! Quina badada! → Sorpresa. Apa! → Un crit. Visca el Barça! → Exclamació. Quatre iogurts de cop! → Admiració. No feu soroll! → Un crit. Calla i acaba! → Un crit. 3

Escriu en el teu quadern tantes interjeccions com et sigui possible i explica què expressa cada una (si ho necessites, consulta el diccionari): Activitat oberta. Exemple de resposta: ui! (mal), bé! (alegria), buf! (alleujament), etc. 4

Copia i completa: Activitat oberta. Exemple de resposta: Preguntes

Respostes

Has agafat les claus? Què farem avui per sopar? ¿Si t’ho demano per favor, m’acompanyaràs? ¿Hi vas anar tot sol a buscar la motxilla que t’havies deixat en aquella casa abandonada al mig del bosc? Oi que ho faràs de seguida? Quan em tornaràs el diari? I vosaltres, que no dineu?

Sí, les he agafades. Farem sopa de peix. Sí, ho faré. No, m’hi va acompanyar el meu pare.

No ho penso fer. Quan l’acabi de llegir. No, esperem que arribi la Maria.

Pàgines 156-160. Lèxic 1

Llegeix aquest vers de la poesia Matí, d’Olga Xirinacs: «El vent ha obert el mar amb ganivets de plata […]» • Es pot obrir el mar amb un ganivet? No, en el poema la paraula ganivets té un sentit figurat. Activitat de lectura i d’observació. 2

En aquesta poesia hi ha una paraula que el poeta utilitza en sentit figurat. Digues quina és. La paraula és pijama. 3

Observa aquestes entrades del diccionari: Activitat de lectura i d’observació. 4

Busca en el diccionari les paraules següents i copia en el teu quadern només l’accepció del seu sentit figurat: • castanya, pasta, remuntar, closca •

121

Activitat oberta segons el diccionari. Exemple de resposta: Castanya: cop donat al cap amb una mà o amb totes dues plegades. Pasta: «ser de bona pasta», ser de bon geni, pacífic. Remuntar: recórrer enrere cap a l’origen. Closca: «ser dur de closca», ser d’intel·ligència obtusa. 5

Escriu una frase, en el teu quadern o a l’ordinador, utilitzant el sentit figurat d’aquestes paraules relacionades amb el menjar: • bolet, nata, pasta, rave, pair, llepar • Activitat oberta. Exemple de resposta: Si no calles, et clavaré un bolet. Quina nata que li has donat! Aquesta noia és de bona pasta. Aquest dibuix m’ha quedat un rave. Aquest disgust l’haurà de pair de mica en mica. Sempre vol llepar el mestre. 6

Hi ha paraules relacionades amb el cos humà que de vegades les utilitzem en sentit figurat. Digues, de cada parell de frases, quina té paraules o expressions amb un sentit figurat: Adam va ser un home sense melic. Es creu el melic del món. Es creu el melic del món. M’ha costat un ull de la cara. Em fa mal l’ull dret. M’ha costat un ull de la cara. Aquest noi es fa mala sang per tot. Li surt sang del dit. Aquest noi es fa mala sang per tot. Abans de menjar ens hem de rentar les mans. Va fer mans i mànigues per aconseguir-ho. Va fer mans i mànigues per aconseguir-ho. 7

Completa les frases amb les paraules corresponents. Fixa’t que les frases prenen un sentit figurat: • lluna, etzibar, sopa, bleda, morro, empassat • En Hussein és del morro fort. La Maria és una bleda, té molt poca empenta. No li diguis res, està de mala lluna. S’ha empassat tot el llibre en dos dies. Aquest noi es pensa que ha descobert la sopa d’all. Em va etzibar un insult i es va quedar tan tranquil.

122

Llegeix cada una d’aquestes frases i fixa’t en la paraula destacada: Activitat de lectura i d’observació. • Quina semblança hi ha en el significat de la paraula boca de totes aquestes frases? En tots els casos es refereix a un orifici. 9

Copia i completa cada una de les frases de més avall amb la paraula corresponent (cal que tinguis en compte que aquestes paraules les utilitzaràs en el seu sentit especial): • cara, marc, peu, braç, ull, cua • Aquest paisatge té un marc incomparable. És un apartament que està situat de cara al mar. L’ull del pont s’ha tapat amb els arbres caiguts que arrossega el riu. El vestit de la núvia té una cua molt llarga. Aquest bolet té el peu blanquinós. Una ria és un braç de mar que entra terra endins. 10

Llegeix aquest fragment del poema Aigües de la primavera, de Josep Carner, i fixa’t en les paraules destacades: Activitat de lectura i d’observació. A partir de la paraula gota es formen altres paraules com ara degotar, gotejar, gotellada, gotellera, gotellim, gotellimar, gotera. • Escriu de quina paraula primitiva deriva cada un dels grups següents: carn → carnívor, carnissera, carnassa pasta → empastar, pastera, pastís gros → grossària, grosset, grosserament lluny → llunyà, allunyar, allunyament 11

Completa aquestes frases amb paraules derivades de les que t’indiquem: • màquina, colom, ferro • La maquinària d’aquest rellotge està espatllada. El meu pare era maquinista de tren. M’agrada l’arròs de colomí. He convertit el colomar en un estudi. Aquest cavall s’ha de ferrar. Compra els claus a la ferreteria. Té les orelles a cal ferrer. 12

Llegeix el text següent: Activitat de lectura i d’observació. • En aquest text hi ha força paraules que pots incloure dins un únic mot de sentit genèric. Digues quin és aquest mot de sentit genèric i quins mots de sentit específic inclou. Mot de sentit genèric: moble. Mots de sentit específic que inclou: armaris, cadires, llits, taules, sofà, prestatgeria, tauleta del televisor. 13

Escriu, en el teu quadern o a l’ordinador, paraules de sentit específic per a cada paraula de sentit genèric que hi ha a continuació:

123

• professions, eines, vehicles, mamífers, llengües, vents, relleu • Activitat oberta. Exemple de resposta: Professions: mestre, pintor, metge, psicòleg, enginyer, arquitecte, paleta, pagès… Eines: martell, serra, alicates, ribot, clau anglesa, tornavís… Vehicles: cotxe, avió, vaixell, moto, camió, autobús, autocar, tractor… Mamífers: cavall, gat, gos, vaca, ovella, cabra, zebra, lleó… Llengües: català, francès, amazic, àrab, mandinga, castellà, anglès… Vents: tramuntana, mestral, llevant, ponent, xaloc, garbí… Relleu: muntanya, serralada, turó, cim, planell, altiplà…

Pàgina 161. He après… 1

Copia en el teu quadern les frases que tenen una paraula o grup de paraules en sentit figurat: S’ha trencat la mà! / A aquesta paret li cal una mà de pintura. A aquesta paret li cal una mà de pintura. Això no és un dibuix, és un bunyol! / M’ha donat un bunyol de bacallà boníssim! Això no és un dibuix, és un bunyol! El seu pare és un peix gros de l’empresa. / El peix que has pescat és gros! El seu pare és un peix gros de l’empresa. Empalma els dos fils! / La Neus empalma un refredat amb un altre. La Neus empalma un refredat amb un altre. 2

Completa cada frase amb una d’aquestes paraules en el seu sentit especial: • boca, peu • Entremig de les roques hem trobat la boca de la cova. He deixat la motxilla al peu de l’arbre. Va tot brut perquè ha ficat el cap a la boca de la xemeneia. Les bicicletes deixeu-les al peu de la muralla. 3

Escriu tres paraules de la mateixa família per a cada grup: Activitat oberta. Exemple de resposta: mar: mariner, marejol, maregassa. terra: terral, terraplè, terrisses. paper: paperet, papereria, paperera. joc: jocós, joguet, joguina. carn: carnisser, carnassa, carnisseria. trencar: trencadís, trencat, trencador. 4

Classifica aquestes paraules de sentit específic en la columna corresponent: • saxòfon, elefant, castell, cabana, marsupial, piano, iglú, bateria, violí, cangur, puma, masia, trompeta, óssa, acordió, balena, palau, vil·la • Habitatge

Instrument

Mamífer

castell, cabana, iglú, masia, palau, vil·la

saxòfon, piano, bateria, violí, trompeta, acordió

elefant, marsupial, cangur, puma, óssa, balena

124

Unitat didàctica 7. Un conte per fer pensar Pàgines 56-58. Llegir i comprendre 1

Quina d’aquestes frases no és de la narració que acabes de llegir? a) L’atabalaven amb carícies, però ell sempre acabava ficant-se al gibrell. b) Més tard, l’àvia va comentar com n’era, de curiós, el comportament dels animals salvatges, com ara els gats, als quals tant els era una rata com un ocell. c) La Sophia no podia pensar en cap altra cosa que no fos el gat, que no corresponia al seu afecte. d) Li parlava suaument i el consolava i li tenia comprensió… La c. 2

Copia en el teu quadern el diàleg entre la Sophia i la seva àvia on parlen de l’amor. Després fixa’t com s’utilitza el guió per indicar que es tracta d’un diàleg. Cal assegurar que no hi hagi cap errada en el fragment que els alumnes copiïn en el quadern. Per ser més conscients de la puntuació que hi ha en el diàleg, se’ls pot fer assenyalar amb llapis de colors els signes de puntuació. —És curiós, això que passa amb l’amor… —va dir la Sophia—. Com més t’estimes algú, menys sembla que li agrades, a aquest algú. —Això és ben veritat —va afirmar l’àvia—. I què fas, llavors? —Doncs el continues estimant —va respondre la Sophia, amb to amenaçador—. L’estimes cada vegada més. 3

Respon les preguntes següents: • Com era el gat de la Sophia? Era un gat de pescador de color gris, molt autònom i esquerp. • Quina actitud tenia la Sophia amb el Mappe? L’actitud de la Sophia amb el Mappe era la següent: feia la simpàtica, se l’enduia a l’habitació, li feia moixaines, se l’estimava, se l’enduia a tot arreu, li feia carícies, li explicava secrets, li parlava suaument, a vegades perdia la paciència i li cridava i li estirava la cua. Després del cas de l’ocell, va deixar de parlar-li.

Pàgines 59-61. Parlar i escoltar 4

Continua llegint: Activitat de lectura. Abans de llegir el text, cal demanar als alumnes que facin hipòtesis sobre què pot haver passat, com continuarà la història. A mesura que es vagi llegint, es pot aturar la lectura quan es comprovin que les hipòtesis es compleixen. D’aquesta manera, assegurem l’atenció i la comprensió del text. 5

Entre tota la classe decidiu quins dels adjectius de la llista següent són apropiats per descriure la Sophia i quins per descriure la seva àvia: • amable, esquerpa, tafanera, bromista, simpàtica, alegre, covarda, nerviosa, decidida,

125

tranquil·la, capritxosa, pessimista, pacífica, immadura, xerraire, intel·ligent, egoista, curiosa, desconfiada, optimista, reflexiva, atrevida, insolent, antipàtica • Activitat oberta. Cada alumne dirà un adjectiu i posarà d’exemple algun episodi del text llegit. 6

Feu una tertúlia entre tots els companys i companyes de classe sobre el conte que heu llegit. Podeu parlar sobre les diferències entre el Mappe i l’Svante, sobre les diferents actituds de la Sophia, sobre el paper de l’àvia, etc. Activitat oberta. En una tertúlia, s’ha de mirar que hi participi tothom. Es pot parlar també de vivències i comparar els animals domèstics que tenen els alumnes a casa amb els gats del conte. És interessant analitzar les actituds de la protagonista, veure com s’intenta guanyar l’estimació del gat, com perd la paciència, com el troba a faltar, com se l’estima i què vol dir estimar. 7

Us proposem que, utilitzant la tècnica de pluja d’idees, definiu entre tota la classe el missatge que ens vol transmetre l’autora d’aquest conte. Activitat oberta. Cal recollir tot el que diguin els alumnes, que, de fet, ja haurà sortit en la tertúlia, però que ara es pot concretar en una llista d’idees.

Pàgines 62-63. Escriure 8

En una narració, de vegades, es reprodueixen amb exactitud les converses dels personatges a través de diàlegs. Les intervencions dels personatges s’obren amb un guió i l’autor posa en boca del narrador una sèrie de verbs concrets, com ara dir, preguntar, explicar, contestar, exclamar, opinar, afirmar, negar, etc., per tal d’explicar o introduir el que diu cada personatge. D’aquesta manera de narrar se’n diu estil directe. Fixa’t en l’exemple següent: Activitat de lectura. Però, en una narració, per presetnar-hi el que diuen els personatges no sempre es fa reproduint literalment els diàlegs, de vegades és el narrador que ho explica i ho descriu tot utilitzant els mateixos tipus de verbs que en l’estil directe i la paraula que. Aquesta manera d’escriure s’anomena estil indirecte. Fixa’t com quedaria el diàleg anterior si el passéssim a l’estil indirecte: Comparar i comentar els textos. Observar les diferències. Estil directe: hi ha signes de puntuació (guions, punts suspensius, interrogants…), parlen els personatges, i hi ha acotacions del narrador sobre qui diu cada cosa i com ho diu. Estil indirecte: el narrador ho va explicant tot, i els únics signes de puntuació són els punts i les comes. 9

Passa a l’estil indirecte la resta de diàlegs del conte Mappe i Svante. Per passar tots els diàlegs a estil indirecte, se suprimeixen els guions i es passa a un tipus de frase com ara: La Sophia va dir que li semblava que de vegades odiava el Mappe. Que ja no tenia forces per seguir estimant-lo, però que pensava en ell constantment.

126

El relat Mappe i Svante, de les pàgines anteriors, de fet, és un capítol d’un llibre anomenat El llibre de l’estiu, de Tove Jansson. En aquest llibre la narració transcorre en una remota illa de Finlàndia i combina aventures, humor i filosofia. A continuació hi ha el resum d’un altre dels capítols d’aquest llibre. Llegeix-lo atentament: Activitat de lectura. Cal assegurar la comprensió del capítol titulat El veí. Després es poden proposar possibles nous diàlegs entre els veïns i la Sophia i la seva àvia. També es pot demanar que descriguin com s’imaginen l’illa, el xalet, el jardí, els personatges, etc. Una bona preparació oral ajudarà a enriquir els textos que elaborin en l’activitat 11. 11

Ara us proposem que, a partir del resum que acabeu de llegir, per parelles escrigueu un conte amb descripcions i diàlegs. Ho podeu fer amb l’ordinador. Activitat oberta. La correcció dels esborranys ajudarà a ampliar les qüestions practicades oralment en l’activitat anterior. És important que en el text que elaborin els alumnes hi hagi alguna descripció i algun diàleg, i que estiguin ben construïts.

Coneixement de la llengua Pàgines 162-163. Ortografia 1

Aquests dos grups de frases, tenen el mateix significat? No, justament tenen significats contraris. 2

Canvia els signes de puntuació de manera que canviï el significat de les frases: Ve cada dia a una hora fixa. Pren un cafè. Ve cada dia? A una hora fixa pren un cafè. Li vaig fer un regal. Amb molta il·lusió, em va donar les gràcies. Li vaig fer un regal amb molta il·lusió. Em va donar les gràcies. L’he vist avui? No, el vaig veure dilluns. L’he vist avui. No el vaig veure dilluns. 3

Utilitza tots els signes de puntuació que hi ha dins la bafarada per escriure correctament el text de sota: —En Carles ha guanyat el premi de Literatura. —Ah, sí? —va dir la Júlia—. Això sí que no m’ho esperava… —Doncs jo sí. Que no el coneixes? —va replicar en Lluís—. És un trampós! Segur que va copiar un llibre! L’Elena (cosina germana d’en Carles) va decidir intervenir-hi: —Prou! Ja en tinc prou de sentir-vos parlar malament del meu cosí… El conte, que no crec que hàgiu llegit, el va escriure sol, durant les vacances de Nadal. 4

Copia i completa les frases següents puntuant-les correctament. —No t’ho donaré! Ho sents? I no cal que m’ho tornis a demanar. —Encara no has acabat d’esmorzar? Quina paciència cal tenir, amb tu! A les vuit del vespre, la mare, que estava molt preocupada, va telefonar a la policia.

127

Fes una llista dels signes de puntuació que hi ha en aquest text i digues el nom i la funció que fa cada un: – → Guió: serveix per indicar que parla algú en un diàleg. : → Dos punts: indiquen que el que ve a continuació és una explicació, una enumeració… , → Coma: indica l’inici i el final d’una part de la frase que és com un incís, o bé separa diferents parts d’una frase, o separa els diferents elements d’una enumeració. . → Punt i a part: indica el final d’un paràgraf. . → Punt i seguit: indica el final d’una frase. ( ) → Parèntesis: indiquen els incisos amb informació secundària que hi ha en el text. … → Punts suspensius: indiquen que la frase queda en suspens, inacabada. ! → Admiració: indica exclamació, sorpresa…

Pàgines 164-168. Gramàtica 1

Llegeix aquest fragment de la lectura Mappe i Svante i fixa’t en les paraules destacades: • A què es refereix la paraula hi? I la paraula ell? La paraula hi es refereix a «dalt a les golfes». La paraula ell es refereix a «el gatet». 2

Substitueix la paraula o les paraules repetides per un d’aquests pronoms: • ella, el, en, hi • A la festa, hi havia en Sergi, però la Mireia no va veure en Sergi. A la festa, hi havia en Sergi, però la Mireia no el va veure. Volia llegir un llibre, però no tenia cap llibre. Volia llegir un llibre, però no en tenia cap. Vaig anar al mercat i al mercat vaig trobar la Lola. Vaig anar al mercat i hi vaig trobar la Lola. Vol ser amic de la Zaida, però la Zaida no ho vol. Vol ser amic de la Zaida, però ella no ho vol. 3

Llegeix aquest fragment de la lectura Mappe i Svante. Fixa’t en les paraules destacades i digues a què es refereix cada una: Pronom el ho L’ -se hi li

128

Es refereix a… Mappe, el gat tot el que ensumava Mappe Mappe al món Mappe

A què o a qui es refereixen els pronoms destacats d’aquestes frases? Omple un quadre com el que tens més avall: Pronom li els el te la

Es refereix a… la Wen Wen els seus companys aquest llibre tu una sorpresa

Observa aquestes frases i el quadre de sota: • Ara copia aquest fragment de la lectura Mappe i Svante en el teu quadern i encercla tots els pronoms febles que hi hagi davant d’un verb: Li parlava suaument i el consolava i el comprenia i només, molt de tant en tant, la Sophia perdia la paciència i li cridava i li estirava la cua. Llavors el Mappe bufava i es ficava sota el llit, i a partir d’aquest moment tenia més gana i encara dormia més que abans, cargolat plàcidament i amb les potes tocant el musell. 6

Observa aquestes frases i el quadre de sota: • Ara classifica aquestes frases en dos grups segons que el pronom feble vagi davant o darrere el verb. Si vols, pots elaborar el quadre amb el processador de textos de l’ordinador. Davant el verb Es va trobar malament. Em va acompanyar. T’han sorprès. Els va avergonyir.

Darrere el verb Va trobar-se malament. Va deixar-me sol. Compra’ls tots. Compra-li tot el que vulgui.

Llegeix aquesta frase i fixa’t en les paraules destacades: Activitat de lectura i d’observació. • En aquesta frase surt dues vegades el mot aquest. ¿En ambdós casos és el mateix tipus de mot? Fa la mateixa funció? Argumenta les teves respostes. En el primer cas és un determinant demostratiu que acompanya el nom gat. En el segon cas és un pronom demostratiu que substitueix el nom gat. • Quina classe de paraula és meu, en aquesta frase? Argumenta la teva resposta. Meu és un pronom possessiu que substitueix el nom gat. 8

Substitueix les paraules repetides per un pronom demostratiu: La finestra del seu estudi és la finestra d’allà. La finestra del seu estudi és aquella d’allà. La nostra classe és la classe. La nostra classe és aquesta.

129

Les flors que han d’anar al ram són les flors del cistell. Les flors que han d’anar al ram són aquelles del cistell. No et mengis aquest entrepà, el teu és l’entrepà de sobre la taula. No et mengis aquest entrepà, el teu és aquell de sobre la taula. Els nois de l’equip de bàsquet són els nois de la samarreta vermella. Els nois de l’equip de bàsquet són aquests de la samarreta vermella. 9

Copia i completa amb un pronom possessiu cada una de les frases següents: La teva faldilla és molt més bonica que la meva. Els nostres veïns viuen en un pis com el teu. Vigila amb la bicicleta! No és la teva. Tots aquests llapis de colors no són els teus, són els seus. Aquest canari canta tant com el nostre. 10

Copia en el teu quadern els pronoms indefinits que trobis en aquestes frases: Pronoms indefinits: cadascú, qualsevol, tothom, un, altre, ningú. 11

Copia, en el teu quadern o a l’ordinador, les frases següents substituint les paraules destacades per un pronom interrogatiu: Quina senyora t’ho va dir? Qui t’ho va dir? Quants diners val aquest jersei? Quant val aquest jersei? Quina cosa va passar? Què va passar? Quantes noies són? Quantes són? Quin d’aquests llibres t’ha agradat més? Quin t’ha agradat més?

Pàgina 169. He après… 1

Canvia les paraules repetides per un pronom personal tònic: – Aquest paquet és per a la Nardi, però la Nardi no ho sap. Aquest paquet és per a la Nardi, però ella no ho sap. – En Pere no ho vol fer mai; en Pere és molt tossut. En Pere no ho vol fer mai; ell és molt tossut. – La Núria i en Toni s’ho passen molt bé; la Núria i en Toni sí que són feliços! La Núria i en Toni s’ho passen molt bé; ells sí que són feliços! – En Joan i jo cada divendres anem a jugar a tennis, perquè en Joan i jo preferim fer esport en comptes de mirar la televisió. En Joan i jo cada divendres anem a jugar a tennis, perquè nosaltres preferim fer esport en comptes de mirar la televisió.

130

Copia els pronoms febles que hi ha en aquest text i després digues a què o a qui fa referència cada un: Pronom li els els ho es li li els

Es refereix a… l’Oriol els clavells vermells els clavells vermells que havia comprat clavells vermells la senyora Maria la senyora Maria l’Oriol els clavells vermells

Completa cada frase amb un pronom feble: Li agrada molt el futbol. A mi, em diuen la noia de can Sors. Com et sents, després del partit? Aquest esport m’encanta! El llibre, el llegiré demà. L’has vist venir pel carrer? Això és un peix que es mossega la cua. Aquesta llagosta s’arrapa molt fort a la roca.

131

Unitat didàctica 8. L’autobiografia Pàgines 64-65. Llegir i comprendre 1

Respon les preguntes següents: • Qui és el protagonista d’aquesta narració? El nen que escriu en primera persona. • Protagonista i narrador són la mateixa persona? Sí, són la mateixa persona. 2

Explica què deu voler dir l’autor quan escriu: «Cada cosa pot ocórrer d’una manera i també d’una altra, segons els diferents raonaments». Activitat oberta. Les coses a la vida poden ocórrer de maneres diverses. No hi ha una única manera de veure ni de fer les coses. Igual que les persones som diferents i diversa la manera de pensar, les coses també canvien segons qui les realitzi.

Pàgines 66-67. Parlar i escoltar 3

Quan una persona escriu una autobiografia, escriu sobre els fets més importants de la seva vida, sobre coses que li han passat, sobre la seva família, sobre els seus avantpassats, etc. Llegeix aquest fragment de l’autobiografia d’un gran escriptor català. Activitat de lectura. Després de la lectura cal que quedin clars diversos aspectes del text, com ara que Josep Maria de Sagarra ens parla de quan era petit. Per a la resta d’aspectes importants, es poden plantejar un seguit de preguntes de comprensió lectora com ara les següents: • Per què et sembla que el narrador recorda el marquès de Dou? • Quin parentiu tenia la tia Tuietes amb l’autor? • On vivia l’oncle Lluís Alòs? • A qui rebia el pare de l’autor molts vespres? 4

Observa aquest arbre genealògic: Activitat d’observació. Cal remarcar que actualment els arbres genealògics poden ser una mica més complicats, a causa de les diferents situacions familiars que es viuen. No cal prendre l’exemple que hi ha en el llibre com a model únic, ja que és difícil que correspongui a la realitat de la majoria. A partir de la situació real de cadascú caldrà elaborar un arbre genealògic particular. 5

Tria una fotografia d’un dels membres de la teva família (un oncle, una àvia…), informa’t sobre alguna anècdota de la vida d’aquesta persona i explica-la als teus companys i companyes de classe. Activitat oberta. Amb aquesta activitat es tracta d’implicar els familiars, ja que els alumnes hauran de demanar a les famílies una fotografia (també pot ser un dibuix) i una anècdota curiosa d’algun familiar.

133

Pàgines 68-69. Escriure 6

Llegeix aquest fragment d’una altra narració autobiogràfica: Activitat de lectura. Per analitzar el text es poden fer les preguntes següents: • Qui ens explica aquesta història? • Per què us sembla que a Noruega tothom té barca? • Per què la mare decideix canviar de barca? • Per a què utilitza la barca la família protagonista? • Sabeu què és un fiord? • Què hi havia en el fiord de la lectura? • Què passava si sortien a mar oberta? 7

Omple amb les teves dades una fitxa com la del model: Activitat oberta. 8

Ara et toca a tu d’escriure una narració autobiogràfica d’algun moment de la teva vida. Abans llegeix el guió del «Fem-ho bé!» i revisa tot el que has fet en aquesta unitat. Ho pots fer amb l’ordinador. Activitat oberta. Abans que els alumnes comencin a escriure, cal recordar les diferents anècdotes que s’han llegit al llarg de la unitat. Per fer-ho han de seguir el guió del «Fem-ho bé!». L’esborrany que presentin s’ha de corregir tenint en compte que l’estructura sigui correcta, que les frases siguin coherents, que hi hagi una bona utilització del lèxic, que estigui ben puntuat i correcte a nivell ortogràfic. Les observacions del mestre o de la mestra han d’ajudar a millorar el text, fet que es comprovarà en el moment de la correcció del text definitiu. El conjunt d’escrits poden formar part d’un llibre de classe que tots puguin llegir. També pot ser l’inici d’un diari personal. També se’n pot fer una lectura en veu alta.

Pàgines 70-71. Organitzem un col·loqui 1

Ara ja podeu organitzar un col·loqui a classe. Per començar heu de decidir quin tema tractareu. Després us heu de posar d’acord en qui serà el moderador i quins nois i noies seran els participants, els experts en el tema. La resta de la classe farà de públic. Sigui quin sigui el paper que s’hagi de dur a terme, cal que tothom conegui amb profunditat el tema de què es tractarà en el col·loqui. Activitat oberta. El tema del col·loqui ha de ser actual i d’interès per als alumnes. És bo que hi hagi diverses opinions sobre el mateix tema; per tant, triarem tres o quatre alumnes com a participants, un com a moderador, i la resta farà de públic. Els alumnes participants han d’enfocar el tema donant la seva opinió sobre el que es proposa. Aleshores s’obrirà un torn de paraules perquè el públic intervingui ordenadament. Quan s’acabi el torn de paraules, els participants tornaran a parlar. Es pot obrir un nou torn d’intervencions del públic i un nou torn de respostes, fins que s’acabi el temps o s’hagi dit tot sobre el tema. Cal assenyalar les diferències entre un col·loqui i un debat: en el col·loqui no hi ha respostes una darrere l’altra, sinó que hi ha uns «entesos» i un públic general; en un col·loqui cal respectar les intervencions de tots els participants, i és con-

134

venient que els participants i el moderador anotin tot el que creguin oportú per no deixar temes a l’aire i per tal de donar resposta a tot el que es digui.

Coneixement de la llengua Pàgines 170-171. Ortografia 1

Què tenen en comú totes aquestes expressions? • Espera’m! – L’han trencat. – Agafeu-me! – N’han comprat quatre. – Mira-ho. – T’estimo! • Totes inclouen formes verbals amb un pronom feble. 2

Copia i completa amb el pronom feble corresponent: • t’, s’, la, li, n’, ens, els, l’, es, em, us, m’ • Us vam regalar una cartera. Li hem regalat una pilota. La vaig trobar a l’escala. N’he trobat tres. Ens comprareu unes sabates? L’heu comprat molt barat. Es posava a cantar. S’havia posat pantalons llargs. Em menjaré un gelat. M’he menjat un entrepà. Els donaran un llibre. T’han donat un tiquet. 3

Substitueix els complements del verb per pronoms. Exemple: En Marc llança la pilota → En Marc la llança. Ells estudien la lliçó. → Ells l’estudien. La Laia entoma la pilota. → La Laia l’entoma. El gat atrapa el ratolí. → El gat l’atrapa. Ella agafa el llibre. → Ella l’agafa. En Roc untava la llesca. → En Roc la untava. El noi indica l’adreça. → El noi la indica. 4

Copia aquest quadre en el teu quadern i completa’l: La vau treure. Els vam perdre. El vas vendre. Ho vam moure. Hi vaig caure. En vam coure. Et va entendre. Em van ofendre. Li vas respondre. Us vam veure.

Vau treure-la. Vam perdre’ls. Vas vendre’l. Vam moure-ho. Vaig caure-hi. Vam coure’n. Va entendre’t. Van ofendre’m. Vas respondre-li. Vam veure-us.

135

Pàgines 172-176. Lèxic 1

Observa i llegeix: • Què et sembla que ha passat? S’han canviat les bafarades de lloc. • Què faries perquè el que diuen els personatges es correspongui amb la situació que els envolta? Les posaria correctament. 2

Relaciona cada bafarada amb la situació corresponent: 1: C; 2: D; 3: B; 4: A. 3

Compara aquestes dues situacions: • En quina de les dues situacions trobes paraules més entenedores? Hi ha més paraules entenedores en la situació on es veuen uns nens i nenes que parlen entre ells. • Quin personatge utilitza un llenguatge col·loquial i quin un llenguatge formal? La professora utilitza el llenguatge formal i els nens, el col·loquial. 4

Classifica aquestes paraules segons el tipus de llenguatge a què corresponen. Si vols, pots elaborar el quadre amb el processador de textos de l’ordinador. • cercar, cambra, pispar, guipar, quelcom, mercès, clepsa, calé, xerrar, cabals, fumut, procedir, desenvolupar, cine • Llenguatge col·loquial pispar, guipar, clepsa, calé, xerrar, fumut, cine

Llenguatge formal cercar, cambra, quelcom, mercès, cabals, procedir, desenvolupar

Digues quin tipus de llenguatge es fa servir en cada situació: Una periodista explicant les notícies per televisió (llenguatge formal) Una persona comprant al mercat del barri (llenguatge col·loquial) Un poeta escrivint un poema (llenguatge formal o llenguatge poètic) Una família a l’hora de sopar (llenguatge col·loquial) Una científica fent una conferència (llenguatge formal o llenguatge científic) Una colla d’amics i amigues xerrant a la terrassa d’un bar (llenguatge col·loquial) 6

Relaciona les expressions que volen dir el mateix: En Marc ha canviat la pesseta. = En Marc ha vomitat. Ha tingut una pinya amb un altre cotxe. = Ha xocat amb un altre cotxe. El meu germanet m’ha ben engalipat. = El meu germanet m’ha enganyat. No t’entenc, estàs malament de l’olla! = No t’entenc, ets ben boig! Joan, et menges massa el coco… = Joan, penses massa… El gat l’ha dinyat. = El gat s’ha mort. 7

Classifica en dues columnes aquestes expressions. Si vols, pots elaborar el quadre amb el processador de textos de l’ordinador.

136

Llenguatge col·loquial N’estic fins al monyo! Estic enfurismada. Això m’ha sulfurat. M’he empipat. Ja n’hi ha prou!

Llenguatge formal Estic ofesa. Estic enutjada. M’he enfadat molt. Estic exasperada. Ja se m’ha acabat la paciència!

Llegeix aquest text: • Quines paraules científiques hi ha en el text? Copia-les en el teu quadern. Ciències naturals, termòmetre, baròmetre, herbívors, carnívors, omnívors, perenne, caduca, geologia, sòl, ecologia, hàbitats. • Saps què significa el sufix -metre de les paraules termòmetre i baròmetre? Explica-ho en el teu quadern. El sufix -metre significa ‘mesura’. • Quina part de la paraula geologia significa ‘ciència que estudia…’? El sufix -logia significa ‘ciència que estudia…’. • Coneixes altres paraules que acabin en -logia? Exemples: psicologia, filologia… 9

Moltes paraules del llenguatge científic estan compostes per sufixos llatins o grecs: -vor, -graf…; per exemple, herbívor o fotògraf. Pensa tres paraules més que tinguin acabaments grecs o llatins i escriu-les en el teu quadern. Activitat oberta. Exemple de resposta: -vor: carnívor, omnívor, insectívor… -graf: bolígraf, autògraf, taquígraf… 10

Busca en un llibre de text o de consulta cinc paraules científiques i digues el significat que et sembla que tenen fixant-te en els sufixos que les componen. Activitat oberta. 11

Llegeix i compara aquests dos textos: • Quin dels dos textos s’entén més bé? S’entén més bé el text 1. • En quin dels dos textos no hi ha cap repetició inútil ni cap paraula incorrecta? En el text 1 no hi ha repeticions inútils. • En quin dels dos textos hi ha un llenguatge més precís? En el text 1 hi ha un llenguatge més precís. • En quin dels dos textos hi ha una barreja de nivells de llenguatge? En el text 2 hi ha barreja de nivells de llenguatge. 12

Escriu, en el teu quqadern o amb el processador de textos de l’ordinador, un text breu mirant de fer-ho amb molta precisió lèxica. Activitat oberta.

137

Pàgina 177. He après… 1

Torna a escriure el que diu aquest noi canviant les paraules destacades per unes altres que siguin pròpies d’un llenguatge més formal: Bola: mentida. Iaia: àvia. Calés: diners. Iaia: àvia. Dels grossos: de cinquanta euros. Cine: cinema. Xavala: noia. Se la carregarà: serà castigat. Xulo: fatxenda. Iaia: àvia. Boles: mentides. 2

Classifica aquestes paraules segons el tipus de llenguatge a què corresponen: • procedir, xerrar, desenvolupar, dinyar, calé, inaudita, emprar, guipar • Llenguatge col·loquial xerrar, dinyar, calé, guipar 3

Llenguatge formal procedir, desenvolupar, inaudita, emprar

Busca les paraules científiques que hi ha en aquest text i copia-les en el teu quadern: Egiptòloga, piràmides, història dels faraons, escriptura jeroglífica, temàtica.

138

Unitat didàctica 9. La narració humorística Pàgines 72-74. Llegir i comprendre 1

Què és un somiatruites? Una persona que no té gaire sentit de la realitat, un visionari, una persona que s’il·lusiona amb coses impossibles o estranyes. 2

En quin sentit s’utilitza la paraula somiatruites en aquest conte? En el sentit literal: el d’una persona que somia truites. 3

Per què diem que El gran somiador és una narració humorística? Perquè fa gràcia, fa riure, perquè està tractada amb humor.

Pàgina 75. Parlar i escoltar 4

Llegeix aquest acudit escrit per Jacint Verdaguer: Activitat de lectura. Després d’una lectura en veu baixa, es demanarà als alumnes que expliquin què és el que han entès i que resumeixin en poques paraules aquest acudit. 5

Agrupeu-vos per parelles i feu una lectura en veu alta i amb l’entonació adient de l’acudit de Jacint Verdaguer. Un dels nois o noies posarà veu al narrador i l’altre als dos amics. Aquest últim haurà de fer dues veus diferents per distingir un amic de l’altre. Activitat oberta. Els acudits són per explicar i, per tant, una lectura en veu alta serà adient per ajudar els alumnes a memoritzar l’acudit. També es pot fer dramatitzant. Aleshores necessitarem tres personatges: el narrador i els dos amics. 6

Responeu entre tota la classe les preguntes següents: • Per què penseu que el text que acabeu de llegir és un acudit? • Coneixeu altres acudits? Expliqueu-los a la resta de companys i companyes. • Per què fan riure els acudits? Activitat oberta. Els acudits són petites narracions amb un final sorprenent, que de vegades surt del que és lògic. Cal procurar que els acudits que expliquin els alumnes no caiguin en la grolleria com a recurs fàcil per fer riure.

Pàgines 76-77. Escriure 7

Llegeix aquest text que parla dels personatges de les narracions: Activitat de lectura. A mesura que es vagin llegint les frases on hi ha paraules destacades en negreta, es pot interrompre la lectura per preguntar als alumnes quins personatges de novel·les, contes o pel·lícules coneixen amb aquelles característiques. D’aquesta manera, ens assegurem la seva atenció i la comprensió de la lectura.

139

Llegeix les descripcions dels personatges extretes d’uns contes de Miquel Desclot: Activitat de lectura. Imaginar com és cadascun d’aquests personatges, comentar-ho amb altres paraules i si cal dramatitzar-ho. 9

Ara inventa’t i escriu una història amb aquests personatges que t’acabem de presentar. Has de decidir quin d’ells serà el protagonista, qui serà l’antagonista i qui serà el personatge secundari. Si ho vols, pots afegir altres personatges a la teva narració; abans, però, n’hauries de fer una descripció. Ho pots fer amb l’ordinador. Activitat oberta. Si s’afegeixen personatges a la narració, cal definir-los fent-ne una descripció similar a les que s’han llegit. La narració ha de tenir l’estructura bàsica: plantejament, nus i desenllaç. Cal assegurar, en la correcció de l’esborrany, la coherència del text, la riquesa del lèxic, especialment en les descripcions, l’ús correcte de la puntuació i l’ortografia. És convenient que els mateixos alumnes corregeixin i millorin els seus textos a partir de les observacions que els pot fer el mestre o la mestra.

Coneixement de la llengua Pàgines 178-179. Ortografia 1

Què tenen en comú les paraules de cada columna? Capità, cosí, oportú. Són paraules agudes acabades en vocal i porten accent gràfic. Màgic, difícil, útil. Són paraules planes i no acaben en vocal, ni en vocal + -s, ni en -en, ni en -in, i porten accent gràfic. Túnica, nàutica, mímica. Són paraules esdrúixoles i porten accent gràfic. 2

Classifica en un quadre com el del model les paraules següents: • horitzó, sòlid, lliçó, tònica, excursió, nadó, còpia, acció, televisió, curiós, mandrós, amistós, ressò, exclòs, història, sòmines, espòs • Paraules agudes

Paraules planes

Paraules esdrúixoles

horitzó, lliçó, excursió, nadó, acció, televisió, curiós, mandrós, amistós, ressò, exclòs, espòs

sòlid

tònica, còpia, història, sòmines

Digues en què es diferencien els accents de les paraules que hi ha il·lustrades: A. càntir; B. camí; C. màgia; D. farmàcia; E. túnel; F. música. Les paraules A, C i D porten accent greu o obert. Les paraules B, E i F porten accent agut o tancat.

140

Escriu una frase amb cada una de les paraules següents: • sud-africà, pèl-roig, despús-demà, socialdemòcrata, catalanoaragonès • Activitat oberta. Exemple de resposta: Aquell noi és sud-africà. Aquell altre és pèl-roig. Despús-demà vol dir ‘demà passat’. Parlarà primer el líder del partit socialdemòcrata. Era un artista catalanoaragonès. 5

Escriu els adverbis acabats en -ment que es formen a partir dels adjectius següents: • difícil, ràpida, sòlida, clara, estètica, dèbil • Difícilment, ràpidament, sòlidament, clarament, estèticament, dèbilment.

Pàgines 180-186. Gramàtica 1

Fixa’t en la frase de dins el quadre i llegeix l’explicació de sota: Activitat de lectura i d’observació. 2

Relaciona els subjectes amb els predicats adequats. Després copia les frases senceres en el teu quadern o a l’ordinador: Subjectes • Predicats En Segimon Puigdellívol i Puigdomènec • • diuen coses sàvies Les àvies • • es deia Freud. El savi alemany • • duia una etiqueta. La truita de cues de sargantana • • somiava sempre truites. En Segimon Puigdellívol i Puigdomènech somiava sempre truites. Les àvies diuen coses sàvies. El savi alemany es deia Freud. La truita de cues de sargantana duia una etiqueta. 3

Copia en el teu quadern el predicat de les oracions següents i encercla’n el nucli: En Segimon col·leccionava somnis de truites. Predicat: col·leccionava somnis de truites. Nucli: col·leccionava. A en Segimon no li agradaven els ous. Predicat: A en Segimon no li agradaven. Nucli: agradaven. El somiatruites ensenyava les truites a la gent. Predicat: ensenyava les truites a la gent. Nucli: ensenyava. El noi de la Segarra regalava les truites. Predicat: regalava les truites. Nucli: regalava. 4

Llegeix aquest fragment de la lectura El gran somiador: • Què son les paraules destacades? Les paraules destacades són verbs. • Recordes quines són les tres conjugacions verbals? 1a conjugació: -ar; 2a conjugació: -er o -re; 3a conjugació: -ir.

141

Escriu l’infinitiu de cada una de les formes verbals següents. Després classifica’ls segons que pertanyin a la 1a, 2a o 3a conjugació. Fixa’t en els exemples: • pengis, creixia, seuen, avancen, surts, desapareixen, creies, diré • 1a conjugació: -ar

2a conjugació: -er o -re

3a conjugació: -ir

somio: somiar pengis: penjar avancen: avançar

tems: témer creixia: créixer seuen: seure desapareixen: desaparèixer creies: creure

conduïm: conduir surts: sortir diré: dir

Separa la terminació de l’arrel de les formes verbals següents. Ho pot fer amb l’ordinador. • corro, dormir, planxem, regar, pinto, camines, temo, sentir • Corr-o, dorm-ir, planx-em, reg-ar, pint-o, camin-es, tem-o, sent-ir. 7

Copia i completa cada cas amb la persona verbal corresponent: Jo somio, tu somies, ell somia, nosaltres somiem, vosaltres somieu, ells somien. 8

Digues la persona verbal de cada una d’aquestes formes: • camino, sentim, corríem, pujaves, lluiten, penseu, cuinaré, cantava • camino (1a persona singular) sentim (1a persona plural) corríem (1a persona plural) pujaves (2a persona singular) lluiten (3a persona plural) penseu (2a persona plural) cuinaré (1a persona singular) cantava (1a o 3a persona singular) 9

Copia i completa aquest quadre en el teu quadern o a l’ordinador.

Infinitiu

Gerundi

Participi

cantar pujar jugar sortir

cantant pujant jugant sortint

cantat pujat jugat sortit

Llegeix el que diuen aquests personatges. • Quina forma verbal utilitza cada personatge? (D’esquerra a dreta) Personatge 1: dormiré; personatge 2: m’adormo; personatge 3: vaig dormir; personatge 4: he dormit, he descansat. • Quin personatge parla en present? I en passat? I en futur? Personatge 1: futur; personatge 2: present; personatge 3: passat; personatge 4: passat.

142

Relaciona i forma frases. Copia les frases en el teu quadern i digues el temps verbal que s’utilitza en cada cas: aquest matí • • faig esport diumenge que ve • • hem caminat l’any passat • • ens ho vam passar bé avui • • jugarem a bàsquet Aquest matí hem caminat (passat) Diumenge que ve jugarem a bàsquet (futur) L’any passat ens ho vam passar bé (passat) Avui faig esport (present) 12

Llegeix aquest fragment de la lectura El gran somiador i fixa’t en les paraules destacades: • De quantes paraules estan formades les formes verbals ocupés i tenia? D’una sola paraula. • I les formes verbals van proposar, va poder, es va adonar? De dues i tres paraules. 13

Ordena cada grup de paraules per tal de formar una frase. Copia les frases i classifica el temps verbals en un quadre com el del model. Pots fer-ho amb el processador de textos de l’ordinador. canta en La Núria coral una → La Núria canta en una coral. meus Han avis els vingut → Els meus avis han vingut. ha regal el volgut No → No ha volgut el regal. això faltaria Només! → Només faltaria això! conte hauré ja Demà acabat el → Demà ja hauré acabat el conte. potser haurà Demà hi ja anat. → Demà potser ja hi haurà anat. tornarem que sembla Em d’hora → Em sembla que tornarem d’hora. En aprovat ha Jaume l’examen → En Jaume ha aprovat l’examen. Temps simples canta faltaria tornarem

Temps compostos han vingut ha volgut hauré acabat haurà anat ha aprovat

Completa cada frase posant en passat perifràstic el verb que hi ha entre parèntesis: Ahir vaig menjar tant que em va fer mal. La Irene va venir de mala gana. Nosaltres sí que vam treballar de valent. Ahir va ploure tan fort que vam quedar ben xops.

143

Llegeix aquest text. Assenyala les formes verbals personals que hi trobis i classificales en un quadre com el del model (si cal, pots consultar l’annex del llibre): Temps simples tindria agraden era agraden prepararà vinguin agradi lleparé agraden

Temps compostos va fer va organitzar va fer va fer va posar va ser van passar ha tingut podran agafar

Llegeix aquestes frases: • En quina frase la forma verbal destacada expressa una acció real que va passar? En la frase A. • En quina frase la forma verbal destacada expressa una possibilitat, una cosa que encara no ha passat però que podria passar? En la frase B. • En quina frase la forma verbal destacada expressa una ordre, una exigència? En la frase C. 17

Digues en quin mode estan conjugades les formes verbals de les frases següents: És possible que vinguin. (subjuntiu) Han escrit un text molt llarg. (indicatiu) Tant de bo faci sol! (subjuntiu) Endreceu la classe! (imperatiu) Col·loqueu bé les cadires i les taules. (imperatiu) Sortirem dilluns al matí. (indicatiu) 18

Omple els buits d’aquestes frases escrivint el verb en el mode verbal que s’indica en el requadre: En Pau anirà a Cuba. Maria, planxa aquest vestit! Voldria que vinguéssiu a casa meva. Si pogués, faria un viatge.

Pàgina 187. He après… 1

Copia el predicat de cada frase i encercla’n el nucli: Els professors i les professores han preparat una sorpresa. Predicat: han preparat una sorpresa. Nucli: han preparat. Els nois i les noies fan una obra de teatre. Predicat: fan una obra de teatre. Nucli: fan.

144

L’oncle Andreu fa una truita de patates. Predicat: fa una truita de patates. Nucli: fa. Els vostres pares i mares vindran a l’excursió. Predicat: vindran a l’excursió. Nucli: vindran. L’Isaac toca molt bé la flauta travessera. Predicat: toca molt bé la flauta travessera. Nucli: toca. 2

Separa la terminació de l’arrel de les formes verbals següents: • vendrem, tornava, escrivia, soparé, mirareu, sortiria • Vendr-em, torn-ava, escriv-ia, sop-aré, mir-areu, sort-iria. 3

Copia i completa aquest quadre:

suem pesco correu guanyes mira

Infinitiu

Gerundi

Participi

suar pescar córrer guanyar mirar

suant pescant corrent guanyant mirant

suat pescat corregut guanyat mirat

Omple els buits posant en mode subjuntiu la forma verbal destacada: Els meus pares faran un viatge. M’agradaria que els meus pares fessin un viatge.

Ha escrit una poesia per a la seva germana. Estaria bé que escrigués/escrivís una poesia per a la seva germana. 5

Omple els buits amb la forma verbal adequada del verb que hi ha entre parèntesis. Després digues a quin mode verbal corresponen les formes verbals que hi has posat. Aleix, vine que et donaré un regal. (mode imperatiu) No m’agradaria que et posessis malalt. (mode subjuntiu) Aquest estiu em compraran una bicicleta. (mode indicatiu)

145

Unitat didàctica 10. El teatre Pàgines 78-81. Llegir i comprendre 1

Respon les preguntes següents: • Quants personatges surten en aquests dos actes de l’obra Qui no et conegui que et compri? Quins noms tenen i a què es dedica cada un? Hi ha set personatges: l’hostaler i l’hostalera; en Joan, en Pere i en Ramon, que són estudiants; en Tanet, marxant de bestiar, i en Tòfol, pagès. • On transcorre l’acció del primer acte? I l’acció del segon? El primer acte transcorre a l’hostal; el segon, al carrer. 2

En el text de la lectura hi ha fragments que estan escrits entre parèntesis i amb un tipus de lletra diferent. Quina funció tenen aquests fragments? Són acotacions, expliquen allò que passa en escena: moviments, actituds, on passa l’acció, vestuari, etc. 3

Aquesta obra de teatre gira entorn d’una dita. Fixa’t en el títol. Quines altres dites coneixes tu? Activitat oberta. 4

Albert Jané, l’autor d’aquesta obra de teatre, posa en boca dels personatges un gran nombre de frases fetes i expressions populars. Copia-les en el teu quadern i explica el significat de cada una. Activitat oberta. Exemple de resposta: Fer beure a galet, afartar-se com uns lladres, fer el préssec, rascar-se la butxaca, afluixar la mosca, saber-la molt llarga, anar nets de butxaca i curts d’armilla, sentir com si tronés, pagar bitllo-bitllo, deixar-se de romanços, treure el ventre de pena, bufar cullera, portar-se com Déu mana.

Pàgines 82-83. Parlar i escoltar 5

Respon aquestes preguntes: • Has anat mai al teatre amb els pares o amb l’escola? Resposta oberta. Recordar les vegades que el grup classe ha anat al teatre i quines obres s’han anat a veure. • Has consultat mai una cartellera d’espectacles d’un diari? Resposta oberta. Fer-se ressò de les activitats teatrals del poble o ciutat. 6

Observa aquest fragment d’una cartellera de teatre d’un diari que es publica a Barcelona i respon les preguntes de més avall: Respondre les preguntes a partir de la imatge de la cartellera. • Quins teatres hi trobes? Ateneu Popular Nou Barris, Borràs, Brossa Espai Escènic, Guasch Teatre, etc. • Quines obres es representen en aquest moment? Resposta oberta.

147

• Quines altres informacions pots obtenir amb aquesta consulta? Informació sobre cinemes i pel·lícules, sobre dansa, etc. 7

Busca un diari que tinguis a casa o que hi hagi a l’escola, consulta-hi la cartellera d’espectacles i a continuació respon les preguntes següents: Per respondre aquestes preguntes cal que el mestre o la mestra tingui preparada una o diverses cartelleres d’espectacles. Observar-les i anomenar entre tota la classe els teatres i les obres que s’hi anuncien. Cercar quines obres infantils hi ha en cartellera, quines els agradaria anar a veure, etc. Adonar-se que en una cartellera d’espectacles hi ha també altres informacions, com ara informacions sobre cinemes, museus, etc. • A més d’obres teatrals, quins altres espectacles s’hi anuncien? Resposta oberta. • Hi ha algun espectacle que t’agradaria anar a veure? Quin? Resposta oberta. 8

Per representar una obra de teatre és necessari l’esforç de moltes persones. A continuació et presentem alguns dels professionals que intervenen en la realització i en la posada en escena d’una obra de teatre. Fixa’t bé en cada fotografia i comenta amb els teus companys quina és la funció de cada un d’aquests professionals: Activitat oberta. Fer grups i cada grup ha de plantejar quina és la funció de cadascun dels professionals que intervenen en una obra de teatre. A partir d’aquí, es pot parlar de vivències personals a partir de l’experiència d’anar a veure obres de teatre o bé de la participació en una obra de teatre.

Pàgines 84-85. Escriure 9

Llegeix aquest fragment del conte La sirena en la llauna de sardines: Activitat de lectura. Després d’una primera lectura en veu baixa, es poden repartir els diversos personatges del text entre els alumnes i fer una lectura en veu alta. Comentar com s’entendria l’obra sense el narrador. Cal que els alumnes s’adonin que, si no hi hagués narrador, caldria que els personatges parlessin més, hi hauria d’haver una descripció més acurada de l’ambient, dels personatges, etc. 10

Per parelles convertiu la narració que acabeu de llegir en una obra de teatre, prenent de model el text Qui no et conegui que et compri. Quan tingueu el text teatral enllestit, el podeu representar juntament amb altres companys i companyes de classe. Si l’escriviu amb el processador de textos de l’ordinador, després podeu fer còpies per repartir entre els actors i actrius. Activitat oberta. Per grups de quatre, convertir la narració en un text teatral, amb acotacions per poder-la representar. Fer la representació i veure qui resol millor la dramatització. També es pot arribar a un únic text per ser representat, refonent les aportacions de tots. Cal tenir en compte el «Fem-ho bé!» per elaborar els textos. Corregir els esborranys per aconseguir un text definitiu correcte.

148

Pàgines 86-87 Activitat oberta.

Coneixement de la llengua Pàgines 188-189. Ortografia 1

Què hi ha en les paraules paït i païa que en la paraula paíem no hi és? La dièresi sobre la i. Què hi ha en les paraules noia i iogurt que en la paraula paciència no hi és? Una i consonàntica. 2

Busca en el diccionari un derivat amb dièresi de cada una de les paraules següents i escriu-los en el teu quadern: • homogeni, ingenu, continu, simultani, vidu, idoni, europeu, heroic, fluid, trapezoide • Activitat oberta. Exemple de resposta: Homogeneïtat, ingenuïtat, continuïtat, simultaneïtat, viduïtat, idoneïtat, europeïtzar, heroïcitat, fluïdesa, trapezoïdal. 3

Copia el quadre següent i omple’l amb les formes de participi corresponents:

Participi Verb

conduir maleir agrair 4

Singular

Plural

Masculí

Femení

Masculí

Femení

conduït maleït agraït

conduïda maleïda agraïda

conduïts maleïts agraïts

conduïdes maleïdes agraïdes

Copia el quadre següent i omple’l amb les formes verbals corresponents:

Infinitiu

Gerundi

1a personal del singular la l’imperfet d’indicatiu

destruir coure lluir moure

destruint coent lluint movent

destruïa coïa lluïa movia

1a personal del plural del present d’indicatiu

1a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu

destruïm coem lluïm movem

destruíem coíem lluíem movíem

149

Fes una frase amb cada una de les paraules següents: • iode, seiem, joia, veuen, dèiem, boia, couen • Activitat oberta. Exemple de resposta: T’has de posar iode a la ferida perquè es vagi curant. Vine, seiem aquí i parlem una mica. Aquella noia és una joia, tot ho fa bé. És la primera vegada que veuen un avió de prop. Tal com dèiem, això s’ha acabat. Han posat una boia de senyalització. Els forners couen el pa en un forn elèctric. 6

Copia en el teu quadern les paraules següents separant-ne les síl·labes: • seia, movies, queia, reies, podies, quèiem, mouen, cauen, quèieu, rèiem • se-ia, mo-vi-es, que-ia, re-ies, po-di-es, què-iem, mo-uen, ca-uen, què-ieu, rè-iem.

Pàgines 190-194. Lèxic 1

Llegeix aquest fragment de l’obra de teatre Qui no et conegui que et compri i fixa’t en les paraules destacades: • Sabries dir de quines paraules provenen les paraules destacades del text? Desesperat prové d’esperar. Hostalera prové d’hostal. Senzilletes prové de senzill. 2

Escriu una paraula derivada de cada una de les següents. Fixa-t’hi bé, perquè hi ha tres paraules a les quals cal afegir un sufix i n’hi ha tres a les quals cal afegir un prefix. • pluja, normal, visor, formatge, pols, tapat • Activitat oberta. Exemples de resposta: Pluja: plujós; normal: normalitat; plantar: transplantar; formatge: formatgeria; pols: empolsinar; tapat: destapat. 3

Escriu la paraula de la qual deriva cada un d’aquests mots: • pagament, parador, descongelar, nombrós, impossible, decidit, supermercat, proveïda, casalot • Pagament: paga; parador: parar; descongelar: congelar; nombrós: nombre; impossible: possible; decidit: decidir; supermercat: mercat; proveïda: proveir; casalot: casa. 4

Llegeix i respon les preguntes de sota: • De quina paraula et sembla que deriva sobreviure? Sobreviure deriva de viure. • Quin significat aporta el prefix sobre-? En aquest cas vol dir ‘mirar de viure per sobre de tot’. 5

Forma paraules noves combinant prefixos de la columna de l’esquerra amb paraules primitives de la columna de la dreta. Escriu-les a l’ordinador. entrenou postportar

150

transalumne excomunicació semicolor interplanetari teleacte monooperatori Entreacte, postoperatori, transportar, exalumne, seminou, interplanetari, telecomunicació, monocolor. 6

Completa seguint l’exemple. Pots elaborar el quadre amb el processador de textos de l’ordinador. • policlínica, semicercle, subterrani, autoretrat, repassar, exdirector, postvenda, desfer, hipermercat • Mot derivat

Prefix

Significat

policlínica semicercle subterrani autoretrat repassar exdirector postvenda desfer hipermercat

poli semi sub auto re ex post des hiper

molts meitat a sota un mateix tornar-hi ho era, ja no ho és després contrari molt gran

Llegeix i respon les preguntes de sota: • Quina paraula té el significat contrari de l’adjectiu desconfiada? Confiada. • Quin significat aporta el prefix des-? Aporta un significat contrari. 8

Escriu el contrari dels adjectius següents fent servir els prefixos des-, in-, im- o il-: • igual, mòbil, legal, just, humà, madur, adequat, tranquil, vestit • Desigual, immòbil, il·legal, injust, inhumà, immadur, inadequat, intranquil, desvestit. 9

Completa les frases amb alguns dels adjectius que has escrit en l’activitat anterior: La serp estava immòbil i el mirava fixament. Després de l’espant, s’ha quedat molt intranquil. Això que ens han fet és injust! El seu comportament és molt immadur. Aquesta roba és inadequada per a l’ocasió. 10

Copia en el teu quadern només les paraules que tinguin els prefixos des-, -in o -im-: Desacord, inconscient, descomptar, imparcial, immadura, descarregar.

151

Digues quin significat tenen els sufixos d’aquestes paraules: Tots són diminutius. 12

Relaciona i assenyala el sufix dels derivats: Puig: puj-ol, gat: gat-ejar, vent: vent-ada, sabata: sabat-ot, genoll: genoll-era, dent: dent-at. 13

Escriu l’adjectiu del qual deriva cada un d’aquests noms o verbs: • pobresa, alegrar, amargor, mobilitzar, clarejar, solitud, facilitar, alegria, llargària • Pobre, alegre, amarg, mòbil, clar, sol, fàcil, alegre, llarg. 14

Escriu un nom derivat de cada un d’aquests verbs. Quins sufixos has utilitzat? • distribuir, assegurar, cansar, guisar, passejar, instal·lar, abraçar, muntar • Distribució, assegurança, cansament, guisat, passejada, instal·lació, abraçada, muntura. Sufixos emprats: -ció, -ança, -ment, -at, -ada, -ció, -ada, -ura. 15

Escriu el gentilici, en la forma masculina i femenina, corresponent a cada cas: • Marroc, Canadà, Tarragona, Empordà, Mallorca, París, Roma • Formes masculines: marroquí, canadenc, tarragoní, empordanès, mallorquí, parisenc, romà. Formes femenines: marroquina, canadenca, tarragonina, empordanesa, mallorquina, parisenca, romana. 16

Llegeix aquesta frase i fixa’t en la paraula destacada: • Per quines paraules simples està formada la paraula panxacontent? Està formada pel nom panxa i l’adjectiu content. • El significat de panxacontent, està relacionat amb el de les dues paraules que la formen? No hi està relacionat. 17

Copia en el teu quadern només les paraules compostes que hi ha entre les següents: • rentaplats, espantaocells, microscopi, col·leccionista, desenvolupament, espiadimonis, esponerosa • Rentaplats, espantaocells, espiadimonis. 18

Els mots compostos següents no els trobaràs en el diccionari. Escriu-ne de correctes unint els mots simples de manera adequada: • trencagotes, buitpenat, ratcompta, florfiga, capgrata, celglaç • Activitat oberta. Exemple de resposta: Comptagotes, ratpenat, figaflor, gratacel, trencaglaç, capbuit. 19

Separa les dues paraules simples de cada cas i observa-les amb atenció. Després classifica les paraules compostes en un quadre com el següent: • salvavides, filferro, agredolç, caragirat, guardacostes, comptagotes, carvendre • Verb + nom salvavides guardacostes comptagotes

152

Nom + verb Nom + adjectiu Nom + nom

Adjectiu + adjectiu Adjectiu + nom Adjectiu + verb

filferro caragirat

agredolç carvendre

Pàgina 195. He après… 1

Copia aquests noms en el teu quadern i, al costat de cada un, escriu-hi l’adjectiu del qual deriva: • amargor, variabilitat, alegria, amplada, saviesa, vermellor, eficàcia • Amarg, variable, alegre, ample, savi, vermell, eficaç. 2

Escriu noms derivats… …d’aquests noms: rellotge, clatell, genoll. Activitat oberta. Exemples de resposta: Rellotger, clatellada, genollera. …d’aquests adjectius: honest, alegre, lleuger. Activitat oberta. Exemples de resposta: Honestedat, alegria, lleugeresa. …d’aquests verbs: relaxar, enyorar, escalfar. Activitat oberta. Exemples de resposta: Relaxació, enyorança, escalfament. 3

Converteix aquests adjectius en verbs afegint-hi els prefixos i les terminacions d’infinitiu que calgui: Exemple: em + pobre + ir = empobrir • llarg, vell, segur, covard, fluix, lleuger, brut • Allargar, envellir, assegurar, acovardir, afluixar, alleugerir, embrutar. 4

Copia en el teu quadern només les paraules compostes que trobis entre totes aquestes: • cobrellit, setrilleres, sud-oest, salvavides, multiplicació, eixugaparabrises, eixugamà, llampegadissa, palplantat, retrovisor, no-agressió, ning-nang • Cobrellit, sud-oest, salvavides, eixugaparabrises, eixugamà, palplantat, ning-nang. 5

Relaciona cada paraula composta de la columna de l’esquerra amb un sinònim de la columna de la dreta: esgarriacries • • indecís somiatruites • • usurer cagadubtes • • entrebancaire escanyapobres • • visionari caragirat • • inconstant tastaolletes • • traïdor

153

Unitat didàctica 11. Una llegenda grega Pàgines 88-90. Llegir i comprendre 1

Qui era Dionís? Un déu de l’Olimp, fill de Zeus. 2

Com aconsegueix Dionís alliberar-se dels pirates? Es va transformar en un lleó i va fer aparèixer un ós al seu costat. Els pirates van saltar del vaixell. 3

Quin càstig van rebre els segrestadors de Dionís? Es van convertir en dofins. 4

Si Dionís existís, t’agradaria que t’atorgués el do que va donar al rei Midas? Per què? Activitat oberta.

Pàgines 91-93. Parlar i escoltar 5

La mitologia grega la trobem explicada en molts reculls de narracions i ha estat font d’inspiració per a moltes pel·lícules i sèries de televisió. Segur que, tant tu, com els teus companys i companyes de classe, coneixeu alguna llegenda grega. Expliqueu-ne alguna en veu alta per a tota la classe. Activitat oberta. Si els alumnes no coneixen cap llegenda, ara és el moment de fer-los interessar pel tema. També pot ser que recordin personatges concrets, però no sàpiguen la llegenda. Es pot iniciar un treball d’investigació, amb l’objectiu de saber més llegendes, a través de llibres o a través d’Internet. 6

Ara llegeix el text que tens a continuació: Activitat de lectura. En aquestes lectures s’anomenen molts personatges mitològics. En fer les lectures es poden anar assenyalant aquests personatges i pot ser interessant anar parlant d’ells. 7

Entre tota la classe busqueu tots els personatges mitològics que hi ha en els dos textos anteriors. Feu-ne una llista. Activitat oberta. Primera lectura: Dionís–Bacus, Silè, Zeus, Sèmele, Apol·ló, Posidó, rei Midas. Segona lectura: Afrodita, Ares, Hera, Tifó, Equidna, Cèrber, Quimera, Esfinx, Hidra, Nemea, centaures, sàtirs, nimfes, nereides, dríades. Observar els peus de les il·lustracions i veure que alguns déus i deesses tenen diversos noms, qüestió que es comenta a la lectura i se’n dóna el motiu. 8

Ara cada alumne ha de triar un personatge mitològic de la llista que heu fet en l’activitat anterior, cal que en busqui informació i que faci una breu exposició per a tota la classe on es descrigui el personatge i s’expliqui alguna llegenda on ell sigui el protagonis-

155

ta. La informació la trobareu en llibres, enciclopèdies o a Internet. Podeu acompanyar l’exposició oral amb dibuixos o fotografies. Activitat oberta. Es tracta que els alumnes no repeteixin personatges. Si cal es pot treballar per parelles. La informació no l’han de reproduir tal com se la trobin. Els ha de servir per bastir un guió que els serveixi de pauta per a l’expressió oral. Si han treballat per parelles, cal que es distribueixin el que han de dir de manera que tots dos parlin la mateixa estona. 9

En el llenguatge parlat i escrit hi ha moltes expressions que fan referència a personatges mitològics. A continuació relaciona cada expressió d’aquest tipus amb el dibuix corresponent: Dibuix A. Aquella noia és una harpia. Dibuix D. Crec que Cupido ha llançat la seva fletxa. Dibuix B. En Joan té una força titànica. Dibuix E. Sembla una amazona. Dibuix C. Aquest noi és un Adonis. Dibuix F. Es va perdre en un dèdal de carrers.

Pàgines 94-95. Escriure 10

A continuació llegiràs vuit paràgrafs que pertanyen a dues narracions mitològiques de l’antiga Grècia. Veuràs que els paràgrafs estan barrejats. Després de llegir-los, ordena’ls de manera que les històries tinguin sentit. Història d’Hèlios i Faetont, el seu fill: 3, 6, 5, 1. Història d’Eco: 7, 8, 2, 4. 11

Quan tinguis els paràgrafs ordenats, veuràs que les històries no estan acabades, els falta el desenllaç. Et demanem que t’inventis i escriguis el final de cada història. Després posa-hi els títols que et semblin oportuns. Activitat oberta.

Coneixement de la llengua Pàgines 196-197. Ortografia 1

Què vol dir cada una d’aquestes paraules? • mes, més, deu, déu, be, bé • Exemple de resposta: Mes: cada una de les dotze parts en què es divideix l’any. Més: adverbi de quantitat. Deu: el nombre 10. Déu: ésser suprem. Be: xai. Bé: adverbi de manera. 2

Transforma el text de les bafarades en un diàleg amb guions. Després posa accents allà on calgui: —Què dius que vols fer? —Anar a banyar-me a la platja del Pla de l’Ós.

156

—No ho sé, l’aigua encara és un pèl freda, al mes de juny… —Si vols, pots prendre el sol i res més. —Potser sí… Demanaré permís als pares. —Sento un mèu-mèu… —És el gat, que juga pel jardí amb un os. —Dona, els gats no juguen amb ossos! —El meu, juga amb tot el que se li dóna. —Au, quedem per anar a la platja? —Vinga, ho demano als pares i et truco de seguit! 3

Escriu una frase amb cada una de les paraules següents: • sol, sòl, net, nét, soc, sóc, us, ús, deu, déu, mon, món • Activitat oberta. Exemple de resposta: Avui no fa gaire sol. Aquest sòl és molt sorrenc. Deixa el plat ben net. Avui l’àvia surt a passejar amb el seu nét. Dorm com un soc. Hola, Maria. Sóc jo! Us portaré un regal de Venècia. Està molt desgastat per l’ús. Em va donar deu euros per anar al cinema. Valga’m Déu! Aquell és mon germà petit. És la millor mare del món. 4

Escriu cinc frases en el teu quadern. En cada una hi has de fer sortir un dels parells de paraules següents: • be–bé, si–sí, pel–pèl, dones–dónes, ossos–óssos • Activitat oberta. Exemple de resposta: Aquell be està la mar de bé pasturant l’herba fresca. Si vols et dic que sí, i ja està. Pel que sembla em van prendre el pèl. A aquelles dones els dónes aquests llibres. Aquells ossos sembla que eren d’uns óssos.

Pàgines 198-204. Gramàtica 1

Llegeix aquestes frases i respon les preguntes de sota: • Les tres frases tenen sentit? Totes tres tenen sentit. • Quina paraula és el predicat de la frase A? El predicat de la frase A és «mirava».

157

• En quina de les tres frases hi ha més informació? Hi ha més informació en la frase C. • Quines paraules complementen el significat del verb en les frases B i C? En la frase B: el mar. En la frase C: el mar des d’un penya-segat. 2

Amplia el predicat d’aquestes frases amb complements que donin informació per respondre les preguntes d’aquest quadre: Activitat oberta. Exemple de resposta: Què?

La nimfa porta

L’historiador escriu

Una deessa ha plantat

un ram

a la fada

Quan?

ara

Què?

On?

Com?

una crònica

a la biblioteca

amb ordinador

Què?

On?

Quan?

un arbre Què?

Els mariners fan

A qui?

un obsequi

al jardí

avui

On?

Per a qui?

a l’Àfrica

per al capità

Fixa’t en aquestes dues frases: Activitat de lectura i d’observació. 4

Copia aquestes frases en el teu quadern o a l’ordinador i destaca en negreta el complement directe de cada cas. L’Antònia neteja els vidres. CD: els vidres He agafat la meva germana pel braç. CD: la meva germana El conserge guarda les claus. CD: les claus He vist la professora de gimnàstica. CD: la professora de gimnàstica 5

Llegeix aquest fragment de la lectura Una llegenda grega i respon les preguntes de sota: • Qui van veure els pirates? Qui volen raptar? Els pirates van veure Dionís. Volen raptar el noi. • A qui es refereix el pronom el? Quina funció fa? El pronom el refereix a Dionís i fa la funció de complement directe. 6

Copia les frases següents en el teu quadern substituint els complements directes repetits pels pronoms corresponents: • -la, les, -lo, -los, ’ls, l’ • La Marta ha portat les tisores però no les hem necessitat.

158

He perdut la bossa i l’he trobada sota el llit. Ja he comprat els llibres i ara m’agradaria regalar-los al meu germà. Va fer una fotografia i va enganxar-la en l’àlbum. He ensenyat els documents a l’agent i de seguida me’ls ha tornat. Vaig llegir el text, però m’agradaria tornar-lo a llegir. 7

Completa aquestes frases amb un pronom feble: Vols la pilota? No, no la vull. Han de dur els fulls blancs i no els porten mai. No m’agrada rentar els plats i encara menys eixugar-los. Porta la mànega i connecta-la a aquesta aixeta. 8

Llegeix aquesta frase i respon les preguntes de sota: • Quin és el subjecte d’aquesta oració? La Roser. • Quin és el complement directe? Una història mitològica. • Quina altra informació hi ha? A qui va dirigida l’acció del verb; és a dir, el complement indirecte, que es refereix als seus alumnes. 9

Copia aquestes frases en el teu quadern o a l’ordinador i destaca en negreta el complement indirecte de cada cas: El pagès cull menjar per a les vaques. CI: per a les vaques La mare va telefonar a la Francesca. CI: a la Francesca Els meus pares han comprat un ordinador per al meu germà gran. CI: per al meu germà gran Dóna diners a tots els pobres. CI: a tots els pobres Pregunta l’adreça a l’home que està assegut. CI: a l’home que està assegut 10

Relaciona aquestes frases amb el complement indirecte corresponent: Ha dit una mentida • • per al pare. Dóna les claus • • a la seva millor amiga. He de comprar un regal • • per al seu nét. L’avi guarda els llibres • • a la Maria. 11

Compara aquestes dues frases i respon les preguntes de sota: • Quin és el complement indirecte de la frase A? I el de la B? El complement indirecte de la frase A és «als homes». El complement indirecte de la frase B és «els». 12

Substitueix el complement indirecte d’aquestes frases per un pronom feble: Donaré la meva flauta a la meva neboda. Li donaré la meva flauta. No regalis res més a aquells nois. No els regalis res més. Han concedit un premi als millors. Els han concedit un premi.

159

El rellotger ha arreglat el rellotge al meu pare. El rellotger li ha arreglat el rellotge. Va explicar un acudit als assistents. Els va explicar un acudit. 13

Afegeix, en cada cas, un pronom feble que faci de complement indirecte: Activitat oberta. Exemple de resposta: Els donarà molts diners. Li enviarem un correu electrònic. Els posaran una arracada. El mestre els ha explicat una història. 14

Compara i respon les preguntes de sota: • Les dues frases són completes? Sí, totes dues són completes. • Quin dels dos predicats té un complement directe? El predicat «explica» de la frase A té un complement directe. • Si de la frase A en traiem el complement directe, té sentit? No té sentit. • A la frase B, li cal un complement directe per tal que l’entenguem millor? No li cal. 15

Assenyala el complement directe de cada una d’aquestes frases i després completa un quadre com el del model: Busquem bolets. Desa les joguines. Menjarem macarrons. Ens hem comprat un cotxe. He vist en Carles. He perdut les claus. No hem plantat les margarides. Feu el llit! Frase

Verb transitiu

Complement directe

Busquem bolets. Mejarem macarrons. He vist en Carles. No hem plantat les margarides. Desa les joguines. Ens hem comprat un cotxe. He perdut les claus. Feu el llit!

buscar menjar veure plantar desar comprar perdre fer

bolets macarrons en Carles les margarides les joguines un cotxe les claus el llit

Classifica els verbs en un quadre com el del model. Pots fer-ho a l’ordinador. • pensar, esgarrinxar, posar, marxar, córrer, sortir, callar, omplir, venir, escórrer, desar • Verbs transitius

Verbs intransitius

Verbs transitius-intransitius

esgarrinxar, omplir, escórrer, desar

marxar, sortir, venir

pensar, posar, córrer, callar

160

Col·locarem posar en la columna «Verbs transitius-intransitius», si tenim present les accepcions «Fer estada per un temps més o menys curt en un hostal, a casa d’altri, etc.», «posar-se sobre una cosa, un ocell que volava» i «Fer de model a un pintor, etc.». Col·locarem córrer en la columna «Verbs transitius-intransitius», si tenim present l’accepció «Recórrer, travessar». Col·locarem callar en la columna «Verbs transitius-intransitius», si tenim present l’accepció «Servar silenci, deixar de dir».

Pàgina 204 17

Observa detingudament aquest quadre i respon les preguntes de sota: • Quina diferència veus entre els verbs A i els verbs B de cada casella de la dreta? Els verbs A segueixen els models de la conjugació i els verbs B, no. • Què passa en l’arrel del verb anar? I en les formes dels verbs ser i tenir? Les formes del verb anar, ser i tenir no són iguals que l’infinitiu. 18

Completa les frases següents posant en la forma adequada el verb en infinitiu que hi ha entre parèntesis. Digues en cada cas si és un verb regular o irregular: Ja fa molt temps que jo no veig en Marc. Irregular. Avui la Teresa ja ha vingut a l’escola. Irregular. Jo no puc venir a l’excursió. Irregular. La mare mentre cus, canta. Irregular, regular.

Pàgina 205. He après… 1

Completa un quadre com aquest: Activitat oberta. Exemple de resposta: Complements del verb Subjecte i verb Què? En Joan escriu La Marta porta Els nois diuen

una carta un regal secrets

Els ocells mengen llavors

Com? amb l’ordinador amb il·lusió en veu baixa amb el bec

A qui? a la Marta a l’àvia a les noies

Quan? ara aquest matí a la sortida de l’escola cada dia

Copia i completa cada una d’aquestes frases amb un complement directe: Activitat oberta. Exemple de resposta: El meu avi condueix un camió. Avui menjarem truita per sopar. Encara no has fet els deures? No portis més amics a casa.

161

Omple els buits d’aquestes frases amb pronoms: Activitat oberta. Exemple de resposta: Torneu els cromos; torneu-los aviat. La Maria fa escultures i les fa molt boniques. Escriu un text; però escriu-lo correctament. Mira la televisió i la mira tot el dia. 4

Copia i completa cada una d’aquestes frases amb un complement indirecte: Activitat oberta. Exemple de resposta: L’Edgar sempre explica històries al seu germà. La Iolanda porta el dinar a l’avi. L’Elisabet escriu una carta a l’Oriol. En Christian canta cançonetes a la seva germaneta. 5

Omple els buits d’aquestes frases amb pronoms febles: Activitat oberta. Exemple de resposta: L’oncle visita els seus nebots i els porta llaminadures. En Joan va felicitar el mestre i li va fer un regal. Demà és l’aniversari de la Montse i li he comprat un jersei. Aquest paquet és per a la mare, l’hi donarem demà.

162

Unitat didàctica 12. La llengua catalana Pàgines 96-98. Llegir i comprendre 1

Respon les preguntes següents: • De quina llengua ve el català? Del llatí. • Què és una llengua romànica? És una llengua que deriva del llatí. • A més del català, quines altres llengües romàniques coneixes? Activitat oberta. Segurament esmentaran almenys el castellà. • A quina illa italiana pertany l’Alguer? A Sardenya. 2

Després de llegir la lectura, digues quin dels d’aquests paràgrafs és el correcte: El paràgraf B. 3

Observa el mapa de la lectura i digues quina variant del català es parla en cada un d’aquests indrets: • València, Girona, Barcelona, Castelló de la Plana, Perpinyà, Maó, Lleida, Palma • València, Lleida, Castelló de la Plana: català occidental. Girona, Barcelona, Maó, Perpinyà, Palma: català oriental.

Pàgines 99-101. Parlar i escoltar 4

Llegeix els textos que trobaràs a continuació. Relaciona cada text amb la variant del català corresponent: A. rossellonès B. balear C. català nord-occidental D. català central E. valencià Activitat de lectura. Convindria fer la lectura dels textos en veu alta procurant de posar-hi l’accent corresponent. Text 1: balear. Text 2: valencià. Text 3: rossellonès. Text 4: català nord-occidental. Text 5: català central. 5

Comenteu amb els companys i companyes de classe les diferències i similituds que trobeu entre els textos que acabeu de llegir. Segons d’on sigui l’escola s’utilitzarà una variant del català o una altra; per tant, els aspectes que es destacaran potser seran diferents. Les característiques més rellevants de cada text rauen en les formes verbals, en l’ús dels pronoms febles, en els articles i en el vocabulari específic de cada variant. Text 1: terminacions verbals (tocàs, supòs), els articles salats (es pastor), l’ús de la i i la ll (rondaies), vocabulari específic (idò, nina). Text 2: verbs (vore, ajude), vocabulari específic (meua, colps, prompte). Text 3: ús de lo com a article i com a pronom neutre, combinació de pronoms davant del verb (li’n, se les, en, se’n), forma de la negació (pas), vocabulari específic (seua, amusava, pinyocs, aiga, arresta, qualcú, capbusset, trapant/trapa, matasser).

163

Text 4: formes verbals (ploie, arrecerae, parie, pastae, guixien, sabie, paraen, estaen), ús de l’article lo, vocabulari específic (joguisser). Text 5: neutralització de les a/e i les o/u, alternança de vocals obertes i tancades, emmudiment dels sons oclusius finals en determinades combinacions; les formes de l’article són el, els, la, les, vocabulari específic (mirall, gos). 6

Quina variant dialectal del català parles tu? I cada un dels teus companys i companyes? Coneixes algú que parli una variant que no sigui la teva? Activitat oberta. Seria bo que els alumnes s’adonessin de quina és la variant del català que ells parlen i que fossin capaços de veure quines característiques concretes té la seva parla. Per exemple, a l’Empordà diuen tenco per tanco, cantut per canto, etc. No estem parlant de si ho diem o no correctament, sinó de com ho diem. Encara que la normativa ens marca com hem d’escriure, a nivell oral és bo mantenir els parlars tradicionals del lloc on es viu.

Pàgines 102-103. Escriure 7

Fixa’t en l’estructura del text expositiu següent i assenyala-hi quin fragment del text és la introducció, quin n’és el desenvolupament i quin n’és la conclusió: Activitat de lectura. En un text expositiu hi ha una primera part que és la introducció; en aquest cas correspon al primer apartat: «Què és un grafit?». En un text expositiu el desenvolupament és la part més àmplia del text; en aquest cas correspon als apartats: «Signatures i murals», «Un mitjà per expressar idees», «Obres d’art». En un text expositiu la conclusió exposa els motius del text; en aquest cas correspon a l’apartat «Un fenomen problemàtic». 8

Ara et proposem que triïs un tema que t’interessi i que redactis un text expositiu. La informació la pots treure d’Internet o bé de llibres o revistes de la biblioteca. Nosaltres et suggerim alguns temes: Els volcans i els terratrèmols El canvi climàtic El civisme a la ciutat Els esports d’aventura Activitat oberta. Un text expositiu ha de tenir l’estructura que es planteja en l’«Aprenem» de la pàgina 103. L’alumne ha de trobar material per al desenvolupament del tema i ha de fer un guió amb tot el que vol exposar. Un cop ordenat, cal que introdueixi el tema amb un paràgraf no gaire llarg. Després, de manera ordenada, cal que desenvolupi tota la informació que haurà trobat, sense copiar-la sinó elaborant-la amb el seu propi llenguatge. Finalment haurà d’elaborar unes conclusions que no podran ser gaire llargues i que hauran de concentrar i donar perspectiva al que ha exposat. La correcció del guió i de l’esborrany l’ajudaran a millorar el text. Per acabar, es pot fer un recull de tots els textos per facilitar-ne la lectura a la resta de la classe.

164

Pàgines 104-105. Fem un conte col·lectiu Us proposem que escrigueu un conte col·lectiu; és a dir, un conte que sigui obra de tots els nois i noies de la classe. Per fer-ho cal que us organitzeu. Nosaltres us expliquem una possible manera de fer-ho: La proposta és construir un conte col·lectiu fent implicar tots els alumnes en únic projecte. Es tracta primer de decidir quina història es vol escriure, per tal de redactar-la capítol a capítol entre tots i totes. No és necessari que l’estil sigui el mateix en cada capítol, ja que cada grup tindrà una manera de plantejar les situacions i una manera d’escriure. El que és important és que es mantingui el mateix fil conductor al llarg de tot el conte, una mica com si fos una sèrie de televisió. Cada capítol ha de tenir entitat per si mateix, però continuïtat amb els altres capítols. És, per tant, necessari coordinar-se entre els grups.

Coneixement de la llengua Pàgines 206-207. Ortografia 1

Què tenen en comú els noms del que representa cada fotografia? Tenen alguna lletra que no sona: flor (la r); heura (la h); camp (la p); pont (la t). 2

Llegeix en veu alta les paraules següents i escolta amb atenció com sona cada una de les lletres que les componen. Després copia cada paraula en el teu quadern i encercla la lletra que no sona: • sant, calor, malalt, llegint, anar, herba, madur, camp, perds, molt, tomb, sentir, sords, Eudald, fuster, curts, fer, temps, cent, posar, profund, ahir, dur, carter, dividend, dolor, compte, hora • sant (la t), calor (la r), malalt (la t), llegint (la t), anar (la r), herba (la h), madur (la r), camp (la p), perds (la d), molt (la t), tomb (la b), sentir (la r), sords (la d), Eudald (la d), fuster (la r), curts (la t), fer (la r), temps (la p), cent (la t), posar (la r), profund (la d), ahir (la h), dur (la r), carter (la r), dividend (la d), dolor (la r), compte (la p), hora (la h). 3

Pensa i escriu dues paraules que tinguin una t que no soni. Fes el mateix amb les paraules que tinguin una d o una p o una b o una c o una g o una r que no sonin. Activitat oberta. Exemple de resposta: Tenen una t que no sona: molt, pont. Tenen una d que no sona: moribund, sumand. Tenen una p que no sona: llamp, camp. Tenen una b que no sona: tomb, rumb. Tenen una c que no sona: doncs, banc. Tenen una g que no sona: sang, zing-zing. Tenen una r que no sona: por, ahir. 4

Llegeix en veu alta aquestes frases i digues què passa amb les paraules destacades: Les paraules destacades presenten excepcions a la norma: encara que hi ha lletres que serien mudes, en la posició en què es troben sí que es pronuncien.

165

Pàgines 208-214. Gramàtica 1

Copia i completa aquest quadre en el teu quadern o a l’ordinador (no és necessari omplir totes les caselles):

Sintagma verbal (predicat)

Sintagma nominal (subjecte)

Verb

Complements del verb On?

En Iusuf El noi La Souquina

viu estudia s’explica

a Badalona a l’escola

Quan?

Com?

cada dia molt bé

Digues quin és o quins són els complements circumstancials d’aquestes frases: Viatjarem en tren. Complement circumstancial: en tren. Treballa cada dia al taller. Complements circumstancials: cada dia i al taller. Hi anirem de matinada. Complement circumstancial: de matinada. 3

Copia i completa cada frase amb un complement circumstancial: Activitat oberta. Exemple de resposta: La Sílvia i la Marta han anat a Barcelona. (CC de lloc) Ells ho han fet molt bé. (CC de manera) Em sembla que arribaran demà. (CC de temps) Ella sempre parla perfectament. (CC de manera) 4

Llegeix aquestes frases i respon les preguntes de sota: • Quines frases et semblen més correctes? Són més correctes les frases B. • En les frases B, què s’ha substituït? S’han substituït els complements circumstancials per pronoms. • Quines formes de pronom s’han utilitzat per substituir els complements circumstancials? Les formes hi i en. 5

Substitueix els complements circumstancials destacats pels pronoms febles en o hi. Es va acostar al menjador i hi va entrar. Jo no viatjo mai en autobús, però la meva mare hi viatja sovint. En vénen. No li fa por anar-hi. Ells en sortiran a les sis. No hi surtis. No sempre parla tan ràpid, però quan hi parla costa d’entendre’l.

166

Llegeix aquestes frases i respon la pregunta de sota: • Quina funció fan les paraules lluny, gens i després? Fan la funció de complement circumstancial. 7

Copia en el teu quadern els adverbis d’aquestes frases i digues de quin tipus és cada un: Va venir d’allà. Allà, adverbi de lloc. No vull que arribis tard a l’escola. Tard, adverbi de temps. M’agraden molt els llibres de ciència-ficció. Molt, adverbi de quantitat. La rentadora ara funciona millor. Millor, adverbi de manera. 8

Completa les frases de sota amb adverbis de manera, formats afegint el sufix -ment a la forma femenina dels adjectius següents: • feliç, trist, veloç, fàcil, lent, breu • Feliçment no va passar res. Va anar tristament a posar un ram de flors a la tomba. Aquesta noia és molt simpàtica, riu molt fàcilment. T’explicaré breument l’argument de la pel·lícula. Els ciclistes passaven veloçment per davant nostre. El cargol s’enfilà lentament per la tija de l’arbust. 9

Compara aquestes frases i respon les preguntes de sota: • Quina funció fan les paraules o els grups de paraules destacats? Fan la funció de complement circumstancial. 10

Escriu, en el teu quadern o a l’ordinador, una frase amb cada una d’aquestes locucions adverbials: • de gom a gom, de prop, en un no res, gens ni mica • Activitat oberta. Exemple de resposta: El cinema era ple de gom a gom. El vaig veure de prop. Ho faré en un no res. No m’agrada gens ni mica. 11

Fixa’t que cada una de les frases següents conté una locució adverbial. Substitueix cada locució adverbial per un d’aquests adverbis: • fixament, aproximadament, ràpidament, detalladament • M’ho va explicar fil per randa. M’ho va explicar detalladament. Em va mirar de fit a fit i se’n va anar. Em va mirar fixament i se’n va anar. N’hi havia si fa no fa mig quilo. N’hi havia aproximadament mig quilo. Va venir a corre-cuita. Va venir ràpidament. 12

En aquest text hi ha diverses locucions adverbials. Copia el text en el teu quadern o a l’ordinador i assenyala-les:

167

Locucions adverbials del text: abans-d’ahir, a cuita-corrents, tot d’un plegat, al voltant d’, amb prou feines, de sobte, d’hora. 13

Fixa’t en aquestes frases i respon la pregunta de sota: • Quines diferències hi ha entre la frase A i les frases B? La frase A explica un fet; les frases B descriuen qualitats. 14

Indica el subjecte i l’atribut d’aquestes frases: Aquestes noies són molt aplicades. Subjecte: Aquestes noies. Atribut: aplicades. Algunes muntanyes estan sempre nevades. Subjecte: Algunes muntanyes. Atribut: nevades. Els meus avis eren de Vic. Subjecte: Els meus avis. Atribut: de Vic. Aquesta papallona sembla de paper. Subjecte: Aquesta papallona. Atribut: de paper. 15

Copia aquestes frases substituint els atributs repetits pel pronom feble ho: Està malalta la Cristina? Sí, ho està. Aquest camp està abandonat. Ho està des de fa temps. Aquell noi sembla el cap de colla. Tu no trobes que ho sembla? La Meritxell està cansada. Sempre ho està. 16

Copia i completa aquestes frases tenint en compte l’ús correcte dels verbs atributius ser i estar: Anirem al parc i ens hi estarem tot el matí. L’Anna està malalta. En Joan és a casa seva. Que hi és la Sílvia? El meu oncle és a l’hospital. Si véns a la tarda, jo seré a casa. En Pere s’està a Girona tota la setmana. La Júlia és arquitecta. 17

Copia i completa aquestes frases atributives amb un d’aquests verbs: • ser, estar, semblar, creure’s, tornar-se, esdevenir • En Pere és el més petit de tots. El director es creu imprescindible. El gripau ha esdevingut un príncep. Aquelles noies semblen més grans. En Miquel està malalt. Aquest vi s’ha tornat agre. 18

Compara aquestes frases i respon les preguntes de sota: • Quin és el subjecte de la frase A? I el subjecte de la frase B? El subjecte de la frase A és «Les persones». La frase B no té subjecte.

168

Copia en el teu quadern només les frases que tenen un verb impersonal: Llampega i trona sense parar. Quina llàstima! S’ha ennuvolat. A la Val d’Aran, hi neva sovint a l’hivern. Plou i fa sol. 20

Relaciona els grups de paraules de la columna de l’esquerra amb els de la columna de la dreta i obtindràs refranys. Després copia els refranys en el teu quadern i subratlla els verbs impersonals que hi trobis: No trona • • pluja assenyala. Sempre plou • • sempre que llammpega. Quan fa banyes el sol, • • sobre mullat. Vent de llevant, • • pedregades a la tarda. Trons al matí, • • aigua al davant. No trona sempre que llampega. Verbs impersonals: trona, llampega. Sempre plou sobre mullat. Verb impersonal: plou. Quan fa banyes el sol, pluja assenyala. Vent de llevant, aigua al davant. Trons al matí, pedregades a la tarda.

Pàgina 215. He après… 1

Copia i completa cada frase amb el complement circumstancial corresponent. Després escriu al costat quin tipus de circumstancial és. • tard, ahir, a les nou, a la platja, bé, a corre-cuita • En Joan va arribar a les nou. (Complement circumstancial de temps) Ho has fet bé. (Complement circumstancial de manera) Sempre fa els deures a corre-cuita. (Complement circumstancial de manera) Començo a treballar tard. (Complement circumstancial de temps) Quan vagis a la platja vigila amb el sol. (Complement circumstancial de lloc) Ahir va ploure tot el dia. (Complement circumstancial de temps) 2

Digues de quin adjectiu prové cada un d’aquests adverbis de manera: • fàcilment, lentament, meravellosament, silenciosament, senzillament • Provenen dels adjectius següents: fàcil, lent, meravellós, silenciós, senzill. 3

Copia o completa les oracions amb la locució adverbial adequada: • de sol a sol, gens ni mica, al damunt, de fora estant • Com que feia fred em vaig tirar una manta al damunt. Que contestis d’aquesta manera no m’agrada gens ni mica. La mare em cridava de fora estant. El meu avi quan era jove treballava de sol a sol. 4

Copia aquestes frases en el teu quadern i assenyala-hi l’atribut: La Rosa és simpàtica. Atribut: simpàtica.

169

Aquests gossos són dòcils. Atribut: dòcils. En Guillem està cansat. Atribut: cansat. Aquest conill sembla un ratolí. Atribut: un ratolí. 5

Completa aquestes frases amb formes dels verbs ser o estar: La Teresa és a casa seva. El meu carrer és molt llarg. Aquesta noia no està bé. Hem estat a punt de guanyar! 6

Copia només les formes verbals que corresponen a un verb impersonal: • neva, sortia, menjarem, plourà, tindreu, miren, llampega, caminàveu, fresqueja • Verbs impersonals: neva, plourà, llampega, fresqueja.

170