Pl. Santuari, s/n 08508 Les Masies de Voltregà Tel: 938.570.106 www.lagleva.cat
Escola Mare de Déu de la Gleva
Projecte educatiu del centre «La humanitat pot viure sense ciència i sense pa, però no podrà viure mai sense la bellesa, perquè llavors no hi hauria cap mena de raó per romandre en el món.» Dostoievski
«L’educador acull; accepta el nen tal com és i l’acompanya en la recerca de l’excel•lència, i l’envolta d’oportunitats perquè hi arribi.» Inger Enkvist
“Una educació a l’altura del cor” és el lema que defineix la nostra escola. Les respostes a preguntes com «Què entenem per educar?», «Què és una educació a l’altura del cor?»,«Quins són els punts de partida del nostre mètode educatiu?» formen part del nostre Caràcter Propi, document que trobareu al nostre web www.lagleva.cat El que teniu a les vostres mans vol concretar el nostre projecte educatiu en el dia a dia a l’aula.
1. Trets generals de la nostra escola 1.1. Exigència acadèmica i acompanyament humà Preparar per respondre els reptes i les proves de la vida és sempre una tasca dels educadors (família i escola). En moments d’incertesa i crisi com els actuals, la necessitat de dur a terme aquesta tasca es fa més evident i urgent. La primera eina que té l’escola per ajudar a créixer l’alumne, i per acompanyar-lo a prendre consciència de qui és, de quines són les seves dificultats i els seus límits, i quines les seves aptituds, és l’exigència en el treball i en l’estudi. Aquesta exigència es concreta en un nivell acadèmic elevat que comença i es dóna principalment a la classe, on l’alumne ha de percebre, en allò que li proposa aprendre el professor, un repte i un valor que mereix l’esforç que se li demana.
www.lagleva.cat
Els currículums, els deures i les proves d’avaluació són instruments que els mestres repensem constantment per tal que l’alumne percebi el repte del coneixement i estigui disposat a treballar per assolir-lo.
llengua. Totes les disciplines s’aprenen a partir de la llengua, a partir del diàleg entre el professor i l’alumne o entre els alumnes, i totes necessiten de la lectura i de l’ús d’un vocabulari propi.
L’escola només pot fer front a aquest plantejament d’exigència acadèmica si alhora està disposada a acompanyar l’alumne en la dificultat, i a ajudar-lo a descobrir en el límit una oportunitat per créixer. Aquest acompanyament humà és, tant per als alumnes com per a les seves famílies, un dels objectius prioritaris del treball de la nostra comunitat educativa.
Les matemàtiques són l’altre pilar del coneixement. El càlcul, el raonament matemàtic i la lògica faciliten l’assoliment dels procediments essencials en l’activitat del pensament humà i del treball intel•lectual.
1.2. El desig del cor i el límit propi com a recursos educatius Les exigències del cor de cada home, de bellesa, veritat, justícia i bondat, són una experiència vital que l’educador ha de tenir en compte per aprofitar l’energia i l’impuls que generen en l’alumne. L’adult, que ha fet i fa experiència d’aquest mateix desig, educa quan ajuda l’alumne a reconèixer i a fer seus els elements de la realitat i de la vida que corresponen a aquestes exigències. En el camí de creixement sovint les dificultats i els límits propis són viscuts per l’alumne i la seva família com una cosa que cal amagar o deixar enrere. A l’escola, les reunions amb els pares tenen com a objectiu mirar junts les dificultats per acompanyar-se en el límit, com a punt de partida des del qual es pot fer un pas cap a la vida adulta.
1.3. La didàctica: Educar la raó i la llibertat L’escola aspira a educar ensenyant. Ensenyar no és transmetre, és comunicar. És a dir, posar en marxa la raó i la llibertat de l’alumne provocant-lo a fer experiència del que aprèn; ensenyar argumentant, despertant la pregunta, etc. La llengua és el vehicle amb què el nen posa nom a la realitat i n’aprèn el significat. Totes les matèries són
1.4. El claustre de professors i el treball conjunt de tota la comunitat educativa El que necessitem els professors per posar-nos davant dels alumnes és estimar la matèria que ensenyem. Per això és fonamental per a nosaltres seguir estudiant i transmetre aquesta passió als nostres alumnes. El professor és responsable del que ensenya. El claustre de professors compartim aquest estudi, el treball amb els alumnes des de cada disciplina i l’acompanyament individual. Treballar junts ens permet corregir-nos i unificar una proposta educativa que doni coherència a la interdisciplinarietat d’ensenyaments, a la didàctica i a les necessitats concretes dels alumnes. Setmanalment els professors, des d’infantil a ESO, ens trobem per compartir el treball, les experiències i les dificultats. Educa sempre una comunitat i no pot educar qui no es deixa educar. Per aquest motiu el treball del claustre de professors, el treball del personal d’administració i serveis, dels monitors de menjador i d’extraescolars vol arribar a tots els membres que participen de la vida escolar. Tots estem cridats a comprendre què proposem als nostres alumnes com a bo i veritable.
1.5. El treball conjunt entre escola i família Per a l’Escola Mare de Déu de la Gleva, aquesta no és una frase feta. La persona que millor sap què necessita
2. Educació infantil «Per mantenir viu en un nen el seu sentit innat de sorpresa es necessita la companyia d’almenys un adult amb qui poder compartir-lo, redescobrint amb ell l’alegria, l’expectació i el misteri del món en què vivim.» Raquel Carson
el nen és aquella que té una relació de qualitat (afectiva i vinculant) amb ell. Per això, mestres i família han d’estar en relació, mirar junts el nen, ajudar-se a conèixer-lo i acompanyar-lo junts. No educa un professor genial ni un pare o una mare amb decisions encertades; educa sempre una relació. És sentint-se formant part d’aquesta relació que el nen troba l’energia necessària per endinsar-se en l’aventura del coneixement i del creixement. Per aquest motiu, l’escola és un lloc de trobada a tota hora i en tot moment. Les possibilitats de trobada i de treball conjunt són il•limitades. L’Escola de pares, les reunions per atendre qüestions puntuals, les propostes d’activitats culturals, etc. són activitats que neixen de la lliure iniciativa de l’escola i dels pares.
1.6. El gabinet psicopedagògic forma part del claustre L’escola vol donar resposta als alumnes amb necessitats educatives específiques i als alumnes que mostren dificultats puntuals. Per fer front a aquest repte, participa del claustre una psicòloga que atén les necessitats, acompanya els professors i les famílies dels alumnes. La psicòloga forma part del claustre, des d’on pot prestar una millor atenció i detectar les dificultats, i incideix de manera més efectiva. La psicòloga dirigeix el gabinet psicopedagògic de l’escola, on treballa conjuntament amb la direcció del centre i els professionals externs: EAP, Serveis socials, CDIAP, CSMIJ, CSAM, etc. Cada alumne és diferent. Per tant, vetllem pel seguiment i desenvolupament de les seves capacitats i per l’adquisició progressiva de les competències bàsiques pròpies de cada etapa en el punt on es troba. Per això cal conèixer l’alumne i establir-hi un vincle que en possibiliti el creixement.
L’educació infantil és una etapa essencial en el desenvolupament del nen. L’educació fins als 7 anys és decisiva. L’equip de mestres d’infantil té molt present aquest repte. Els nens d’infantil tenen una capacitat admirable per meravellar-se, i això esdevé el motor que engega el seu desig per descobrir el món i per aprendre. Les mestres treballen per proporcionar als alumnes un entorn favorable que faciliti el descobriment i l’aprenentatge. Insisteixen a ensenyar als alumnes una conducta endreçada que els permeti sentir-se segurs; d’aquí la importància de començar el dia amb les rutines, d’establir un vincle afectiu, de treballar la llengua a primera hora del dia, etc. Els nens tenen ritmes biològics (dormir, menjar, etc.), intel•lectuals (aprendre, entendre, etc.) i afectius (necessiten que se’ls escolti, abraci, miri, etc.). Els seus ritmes no són els nostres. Atendre aquests ritmes és fonamental: és necessari respectar les seves etapes de desenvolupament cognitiu. Quan sobreestimulem o avancem etapes que no toquen, podem posar el nen en una situació que repercuteixi negativament en la seva capacitat d’aprenentatge posterior. L’educació infantil és una etapa de preparació en la qual, des del joc, el diàleg, els contes, la psicomotricitat i les cançons, s’aprèn a pensar i s’estructura el raonament.
2.1. Llengua i lectoescriptura A l’escola el nen descobreix que la llengua és la connexió amb el món, que permet entrar-hi en relació. El paper de la llengua oral és fonamental en aquesta etapa. Les mestres narren, expliquen, llegeixen, reciten, escolten i sobretot pregunten. L’aprenentatge de la lectoescriptura es realitza combinant el mètode global i el fonològic. Des del mètode global, el nen reconeix la paraula escrita i la vincula al significat: descobreix la unitat de la paraula. Des del mètode fonològic, els nens aprenen a reconèixer i a identificar les lletres i els sons: aquest treball els permet entrar
veritablement en l’apassionant món de la lectura i de l’escriptura. Evolucionen del reconeixement a la còpia i a la reproducció de paraules, al dictat de lletres i al de paraules i, finalment, a expressar i escriure amb ortografia natural allò que volen comunicar. No es descuida però que cal ensenyar els nens a agafar el llapis, a traçar, a col•locar bé el braç damunt la taula per poder escriure. Es realitzen exercicis optomètrics que permeten reforçar el procés lectoescriptor, exercicis amb el punxó per reforçar el to muscular de la pinça, etc. D’aquesta manera es combina la màgia de la llengua amb els hàbits i estratègies necessaris per afrontar l’aprenentatge del codi lingüístic.
2.2. Psicomotricitat L’equip de mestres aposta decididament pel treball psicomotriu, conscients que permet assentar les bases necessàries per fer front a l’aprenentatge de la lectoescriptura. Partint de la base del mètode Padovan i algunes estratègies d’integració sensorial, les mestres i el professor d’educació física d’infantil i primària proposen circuits que permeten al nen evolucionar en el control del seu cos, en la coordinació motora, en l’equilibri, en el coneixement de l’esquema corporal, en la mecanització de moviments mitjançant circuits repetitius i l’assimilació del patró homolateral, etc.
2.3. El llenguatge matemàtic L’instrument de la matemàtica no és el càlcul, sinó el raonament. La demostració és l’activitat més important lligada al pensament matemàtic. Per aconseguir un aprenentatge significatiu cal observar, manipular i raonar sobre la realitat que ens envolta. Els nens han de poder fer conjectures abans d’arribar a una conclusió. Per tal d’afavorir l’aprenentatge significatiu de les matemàtiques i fugir de l’aplicació mecànica dels conceptes hem trobat adient el mètode que proposa el professor José Antonio Fernández Bravo. Aquest treball permet a mestres i infants introduir-se en una comprensió profunda dels conceptes matemàtics i, posteriorment, l’aplicació d’aquests. Partint sempre del fet que els nens i nenes fan raonaments coherents se’ls acompanya, des del seu llenguatge i els seus coneixements previs, cap a les matemàtiques dels “grans”. Trets característics del mètode en aquesta etapa són: la comprensió del concepte de nombre, l’apreciació i descripció de les característiques dels objectes i de la seva posició en l’espai, etc.
2.4. Treball per projectes Mitjançant el treball per projectes s’acompanya el nen a estar atent, a mirar, a deixar-se sorprendre, a preguntar-se; en definitiva, a meravellar-se. L’aventura que proposen els mestres amb el projecte té a veure amb la vida dels nens i nenes. Per mantenir en els nens l’innat sentit de meravella i sorpresa per les coses només cal un adult amb qui poder compartir i redescobrir amb alegria i expectació el misteri del món en què vivim. En el treball per projectes els mestres guien i preparen el camí per anar despertant preguntes, i permeten que els alumnes descobreixin les respostes.
2.5. Apadrinament lector Un alumne d’ESO apadrina un nen d’infantil amb un conte clàssic. D’aquesta manera, els padrins i els herois dels contes esdevenen un model a imitar. Els nens comencen a “escriure” abans de saber-ho fer perquè ho han vist fer als adults. Fan veure que llegeixen imitant la veu de l’adult que els llegeix contes. Per aquest motiu la referència del padrí és una oportunitat, una provocació. S’estableix un vincle afectiu que omple de màgia i d’humanitat l’experiència que fan petits i adolescents.
2.6. L’anglès: immersió lingüística Des de ben petits els nens i nenes de l’escola ja entren en contacte amb la Llengua anglesa. Per tal d’afavorir la familiarització i aprenentatge de la llengua, es duen a terme dues hores setmanals de classe. La metodologia emprada dins l’aula es basa en l’ús de rutines, contes, cançons i situacions molt properes als infants. Partint sempre de vocabulari significatiu per ells, (família, temps, animals, etc.) el mestre d’anglès es dirigeix als infants en aquesta llengua, i en motiva la comprensió, la imitació i l’assimilació de vocabulari.
3. Educació primària «En cada nen, totes les coses del món es fan de bell nou i l’Univers es posa novament a prova.» G.K. Chesterton L’educació primària és la base del futur desenvolupament de l’alumne. A primària han d’aprendre a esforçar-se, a ser endreçats, a reconèixer la veritat i l’autoritat de l’adult de referència. La realitat se’ls presenta, s’adonen que existeixen coses, i que aquestes coses els interpel•len constantment. La realitat esdevé un punt de partida d’estudi. L’alumne constata, experimenta i aprèn el que és veritat, i que el coneixement li permet dominar l’entorn, posseir-lo d’alguna manera i col•laborar en la seva construcció.
3.1. La importància de les llengües Totes les matèries són llengua. Sense un bon ús del llenguatge és impossible l’aprenentatge en cap altre àmbit de la realitat. La comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la gramàtica i l’ortografia són aspectes que s’han d’educar des de totes les matèries i en totes les edats. Per això, el treball de la didàctica de la llengua implica tot el professorat de l’escola. Ens coneixem a través de la llengua. El treball sobre la paraula es concreta en el valor que té ortogràficament i el valor del seu significat. I aquest treball neix a cicle inicial, amb l’observació de l’entorn i de textos propers a la seva realitat; a cicle mitjà i cicle superior parteix dels textos literaris: lectures de referència clàssica que expliquen l’home de sempre, les virtuts, els desitjos i els anhels. Tot el que el professor llegeix en veu alta s’omple d’interès humà. El treball de l’ortografia es recolza en el mètode de la programació neurolingüística. Aquest mètode es basa en l’ensenyament d’una estratègia mental, relacionada amb la memòria visual i permet que l’alumne vagi emmagatzemant lèxic, com a conseqüència directa i inevitable de l’assoliment d’una habilitat.
3.2. A llengua anglesa preparem per als exàmens oficials de Cambridge A l’Escola Mare de Déu de la Gleva, des d’Educació Infantil fins a Primària, els alumnes van adquirint gradualment
els coneixements propis de la llengua anglesa amb una metodologia adequada a cada etapa, tant pel que fa al coneixement oral com per l’escrit. Això es treballa durant les hores curriculars i a través d’hores complementàries; és per això que a tota la Primària hi ha una hora lectiva setmanal més que en el currículum oficial. A més, en el cicle superior la presència de la llengua estrangera encara s’incrementa en una hora més, ja que s’aprofundeix en el treball oral i en l’escriptura de textos. Per tal d’ajudar els alumnes a “normalitzar” l’ús d’aquesta llengua, el mestre es dirigeix en tot moment en anglès als alumnes. L’anglès i les eines TIC tenen especial atenció i relació a l’escola. Des de la plataforma etwinning es permet als alumnes estar en contacte amb altres cultures i es promou la competència lingüística i comunicativa.
3.3. La importància de les matemàtiques Els aprenentatges matemàtics es proposen a partir de la manipulació d’elements que permeten despertar les idees i els conceptes matemàtics que possibiliten la lògica, la deducció i l’abstracció. L’ensenyament de les matemàtiques parteix del mètode desenvolupat pel professor Fernández Bravo. Aquesta metodologia té com a pilars fonamentals el domini de la matemàtica i l’atenció al nen. En aquest sentit s’intenten facilitar els aprenentatges a partir de la manipulació de diversos materials que permeti despertar en la seva ment idees i conceptes dels quals més endavant en podrà fer l’abstracció (bàsic en tota activitat matemàtica).
3.4. Una didàctica sense llibre de text El treball dels hàbits referents a l’estudi es concreta en el treball de les llibretes i els deures. Els nostres alumnes no disposen de llibre de text en la majoria de matèries a excepció d’aquells casos en què encara es considera imprescindible. El que succeeix a la classe s’ha de plasmar en la llibreta. El mestre facilita aquesta tasca guiant la presa d’apunts, que es combina amb el material propi, generat a partir de l’experiència i de la recerca. Aquest treball afavoreix l’adquisició d’hàbits com l’atenció a l’aula i la concentració, la pulcritud i l’ordre en la llibreta, l’ordre i la constància i la responsabilitat de treballar dia a dia les matèries.
3.5. Sortides i convivències Les sortides responen sempre al que ha succeït a la classe. El mestre està atent a allò que vol mostrar als alumnes, però també a recollir l’interès que neix en els alumnes al llarg del curs per proposar sortides d’aprofundiment. Les convivències són una oportunitat per conviure mestres i alumnes i compartir jocs, temps de lleure, excursions, xerrades, àpats, etc. Els mestres valorem moltíssim aquests dies. Durant les convivències, els mestres es posen al davant de la majoria d’activitats i de l’estada a la casa. És un moment privilegiat per a una major coneixença, en un altre àmbit i entorn, i per a una comprensió més profunda del que significa la relació mestre-alumne, una relació que és educativa per als dos.
4. Educació secundària obligatòria «No és possible aprendre res sense esforç. Aprendre és una iniciativa personal que depèn de les motivacions, la disponibilitat, la maduresa de les capacitats. Tanmateix, tot això depèn de la teva llibertat.» Ricardo Mazzeo L’ESO és l’etapa educativa pròpia de l’adolescència. L’escola acompanya els pares en aquest període de creixement de l’alumne que tots reconeixem difícil i apassionant. Acompanyar en aquesta etapa és fer una proposta continua a l’alumne, per tal que fent ús de la llibertat adquireixi la maduresa i la capacitat crítica necessàries per a la futura vida adulta. La proposta dels professors es dirigeix a tota la vida de l’alumne. Si és cert que només és possible aprendre en la relació amb algú que ens estima, durant l’adolescència això pren una vigència especial. El professor fa una proposta a la totalitat des de la seva matèria (acadèmica), perquè l’educació de la llibertat és impossible sense una adequada educació de la raó. El que succeeix a l’aula, la proposta de deures i l’estudi de les matèries està orientat a desenvolupar la capacitat de raonament dels nostres alumnes.
4.1. Trets característics de la nostra secundària Rodejar els nostres alumnes, els vostres fills, de bellesa és buscar l’excel•lència per a ells, és enriquir la seva vida, omplint-la amb el millor, ampliant els horitzons de la raó, preparant-los per viure i travessar qualsevol circumstància futura. La bellesa de les matèries són l’eina educativa privilegiada de l’escola. El treball conjunt dels professors, l’estudi i la passió per la disciplina que imparteixen, permet mostrar una interrelació entre els diferents coneixements proposats que possibilita a l’alumne la comprensió del món necessària per esdevenir adults.
4.2. La didàctica de les matèries La finalitat del coneixement –que fa raonable la fatiga d’aprendre– és el creixement de la persona, és a dir, l’increment de la consciència d’un mateix (què sóc, què vull, per quina raó m’interessa conèixer, quines
potencialitats puc desenvolupar, etc.). El jove, encara no adult, ja posseeix la seva humanitat (cor, desitjos, preguntes, capacitats) i el mestre no pot suplantar-la o substituir-la (adoctrinar, donar respostes sense que hi hagi preguntes, transmetre coneixements perquè és allò que toca fer), sinó que l’ha de despertar. El professor pot veure tot allò que l’alumne ja és encara que aquest encara no en sigui conscient. Per tant, el mestre reconeix i sap com fer emergir en l’alumne allò que ja es troba en ell, ajudant-lo d’aquesta manera a ser conscient de si mateix. Això és educar mentre s’ensenya. El treball sense llibres de text, amb apunts i textos de referència, obliga que el primer cicle sigui un temps destinat, sobretot, a consolidar les eines pròpies de l’estudi: esquemes, resums, educació de la pregunta, introducció al diàleg crític que permet la comprensió de la matèria i el mètode propi de raonament de la disciplina acadèmica. Tot aquest esforç es trasllada en un segon cicle en què es desperta, connaturalment a l’edat madurativa i a la capacitat d’abstracció, el gust pel coneixement més especulatiu. L’exigència acadèmica caracteritza aquesta etapa educativa. L’alumne troba en els mestres un acompanyament en la dificultat i el repte per comprendre i no algú que substitueix la seva iniciativa per solucionar problemes.
4.3. La quarta llengua: el francès Tots els alumnes estan preparats i amb disposició de poder començar una segona llengua estrangera, a excepció d’aquells alumnes amb alguna dificultat objectiva d’aprenentatge en l’àmbit de les llengües. Donada la proximitat geogràfica i gramatical, la llengua francesa es pot introduir en l’aprenentatge de forma accessible, i permet ampliar la mirada sobre l’horitzó del coneixement. Això repercuteix de manera positiva en el treball que es fa en les altres llengües.
4.4. Horari lectiu complert És un bé per als alumnes adolescents reduir els temps sense proposta concreta a seguir. El que anomenem temps lliure s’ha d’aprendre a gestionar adequadament. Disposar de menys temps lliure obliga a aprendre a distribuir millor els temps d’estudi, d’activitats extraescolars i d’aficions. Per aquest motiu la nostra oferta lectiva arriba fins a les 17 h. També sota aquesta idea ens hem replantejat les inevitables substitucions. El professor que ha de substituir la baixa puntual d’un company no entra a vigilar els
alumnes, sinó que imparteix matèria per tal de mantenir i afavorir la tensió acadèmica.
4.5. Acció tutorial Malgrat que els alumnes tenen un tutor específic, a ESO l’acció tutorial recau en el claustre de professors; en efecte, no és només el tutor el responsable de l’educació dels alumnes. Tots els professors estan cridats a mirar cada alumne, atendre’n les dificultats i acompanyar-lo. La figura del tutor coordina el treball de tot l’equip de professors i vetlla per la relació amb la família.
4.6. Tardes i caps de setmana d’estudi gratuït L’acompanyament que els professors proposen va més enllà de l’horari lectiu. Per afavorir que els alumnes descobreixin el valor de l’estudi proposem dues tardes d’estudi voluntari. S’ofereix un espai i es garanteix un ambient de treball i acompanyament en les dificultats que sorgeixen quan un s’enfronta a l’estudi. L’horari habitual és de 17.30 a 20 h. El mestre guia i ajuda a mantenir l’atenció i la concentració. La dedicació desinteressada en el temps de lleure respon a la vocació de servei pròpia de la nostra escola. Per això, la proposta de les tardes s’amplia a obrir l’escola els caps de setmana previs als exàmens finals de trimestre. D’aquesta manera l’escola segueix oferint un lloc d’estudi, un indret de referència a l’hora d’afrontar la manera d’estudiar. Fer l’experiència d’estudiar junts en dissabte i diumenge amb els companys i els professors permet començar a gaudir de l’estudi i entendre’n el valor.