Calidoscopi número 1 by Institut Emmanuel Mounier Catalunya

.. PRESENfACIO

SUMARI

Cal.lidoscopi es el primer d'una serie de quaderns

L'Heroi,el monstre i la

que aniran sortint periOdicament,que pretenen fomen -

donzella

tar els valors humans i comunitaris i alhora fer una

Carme Targa

aportaci6 pedagogica mijan‫ל‬ant articles i dossiers,fruit

de la col.laboraci6 de professors i alumnes deJ nostre

Itinerari per una

centre.

Ciutat Romana:Tarraco

CaI.lidoscopi neix avui dia de Sant jordi,una jornada

Canne TIl1-ga

tan significativa en la nostra tradici6 ,com una oferta

cultural oberta a la pa.rticipaci6 de qualsevol membre

Visita al Museu d'Art

de la comunitat educativa .

Romaluc de Catalunya PJJar Vidal

24 Educar per a la

Trobareu en aquest primer quadern un article sobre el mite universal de L‫ו‬1eroJ~e/ mO‫ת‬stre

/a donze//a

,dos dossiers amb els qftestionaris corresponents per fer un treball de camp a Tarraco i al Museu d ~

solidaritat

Rom‫ת‬i‫ו‬ic de Cata!unya i dos articles per a descobrir i

j.L. Vdzquez

destacar valors humans, LTducaci6 en la solidaritat i

una reflexi6 sobre la Morginaci6 a Stll C%mlJ.

La Ma‫ז‬gill aci6 a Sta .

Grup Mounier

Coloma A!uJnnes de/ g JJ‫ד‬P

Mounierde C.O.u.

CAL.LIDOSCOPI DipOsit Legal: 6-45794-96

@ PUBLICACIONS HOREB Passeig Fabra i PUig, 474, 2n. 3a. 08031 BAACELONA DIRECCI6 : -GRUP MOUNJER• J.E.S. Tooa Roja - Sta. C ‫ו‬ooma de Gramenet (BarceJona) CoI.Jaboradors deI nUmero 1 CarmeTarga, J.U. Vazquez, PiJarVidal i aJumnes deI Grup Mounier (COU) Cor‫ז‬ecci6 :

Rosa Perez i M-. T eresa Casas

Dibuixos i portada: Martj Vila JMPRESSI6: PRINTJMATGE PJaCi8 d'Espanya, 3 dreta - 08207 SABADELL Tel. 723 52 03

.. "L'HEROI,ELMONSTRE 1 LA DONZELLA" Des de temps remots i,abans que Sant jordi es dediques a matar dracs i al'a ‫ רנ‬yes,d'aItl'es hel'ois l'havien pl'ecedit en aquesta mel"itol'ia tasca . En aquests mites l' heroi de nobIe origen i defensor de causes justes, combat a pit descobeli contra un monstre per a alliberar un poble de les desgl'acies .Unajove princesa esta al seu costat per ajudar-lo .Hi ha tambe una l'ecompensa que s'ofel'eix a canvi.L'hel'oi en aI.guns casos l' ac cepta i, en d'altres continua el seu cami . Un deIs reIats llegendal'is que ha calat mes fons en -tots els temps, el tl‫ט‬bem en la historia de Perseu i Andl'omeda ,un deIs episodis mes bl'iIIants de Ia mitoIogia cIassica, que ha tingut la seva seqiiela 0 pl'olongaci6 en la IIegenda de Sant jordi i el drac, tant arl'elada a Ia tl'adici6 de CataIunya.

PERSEU ,ANDROMEDA 1 EL MONSTRE MARi Les fonts on apal'eix aquest l'eIat es troben a La Biblioteca d'Apolo dOl'(llibre 11,4) i a Les Metamol'fosis d'Ovidi (,4,663-752 .) Pel'seu ,fill del deu Zeus i d'una dona vel'ge ,Danae,despres de matar la GOl'gona(ser aIat amb cabeIls de serps),inicia eI seu l'etorn cap a I'ilIa de Serifos,on ha deixat Ia seva mare en mans d'un pretendent-PoIidectes-,que ha estat el culpabIe de l'allunyament de Perseu . Quan passava volant amb unes sandalies alades ,pel pais deI etiops es tl‫ט‬ba a Andromeda,fiIla de Cefeu i Cassiopea,lligada a una roca i a punt de ser devorada per un monstre mari . La donzeIla pagava Ia cuIpa de Ia seva mare,Cassiopea que s'havia

atrevit a competir en bellesa amb Ies Nereides i el deu Posid6 va flagel.lar eI pais amb una inundaci6 i un monstre mari. Nomes si la jove era sacrificada a la bestia quedarien aIliberats de la desgracia . Pel'seu s'enamol'a de Ia jove i pl'omete al pare que mataria eI drac sj la hi donava com a esposa .

‫ב‬

.. L'hel'oi aconsegui C1aval' 1a seva espasa, l'egalada pe1 deu Hermes ,en e1 cos p]e d'escates del monstl'e mal~i: " El1 defuig 1es avides mossegades amb 1es a1es lleugel'es i ,alla on tl'oba cami,al'a sobre l'esquena coberta de concaves petxines,al'a a les coste11es,al"a a11a pel" on una cua molt pl'ima el seu cos acaba com el d'un peix,el va colpejant amb la faI<;ada espasa.EI monstre vomita per la boca aigua mesc1ada amb pUl'puria sang...tlÂˇes vegades 0 quatl'e li enfonsa sense parar el seu fel'l"O a les illades"(Ovidi,Metamol'fosis,4 ,663- 752). Pel"SeU allibera Andromeda i celebl'a la cerimonia nupcial,seguida d'un banquet.En aquest moment aparegue Fineu -oncle de la noia-,amb qui estava promesa abans de ser destinada al sacrifici. Pel'seu s'ha d'enfl"ental' a Fineu que VOl l'ecuperar 1a noia;aconsegueix vencer els seus advel'sal'is conveliint-10s en pedra, amb e1 cap de 1a medusa.

Pel'seu es queda a Etiopia amb la seva dona,fins que neix e1 seu primer fi11 Pel'ses.L1avol's mal"Xa amb Andromeda i continua el seu viatge. Centrant-nos al'a en la tradici6 de casa nostl'a trobem la 11egendaÂˇ que

anat pervivint a l llarg dels segles i que recol'dem cada any el 23

d'abri1 : SANT JORDI,LA PRINCESA 1 EL DRAC:

D'aquest l'elat hi ha una versi6 antiga que va ser difosa des del s.XIII per la Llegenda AUl'ia de Voragine, en la qual Sant ]ordi es un cavaller de Capad6cia que havia vingut a la ciutat de Silene(Libia)prop de Ia qual hi havia un lIac on vivia un monstre que matava amb el seu trobava.Primer els ciutadans li donaven

al~

tot el que

bestial' per apaivagar la seva

fel'ocitat,pel'o quan va escassejar,es van l'eunir i decidiren donar-li cada dia un home i una bestia.Un dia l'atzar va fer quÂˇe fos

filla del rei la

destinada a ser deVOl"ada pel monstre. Quan s'encaminava cap a la fera,se li presenta un jove cavaller,cavalcat en un cavall blanc i amb una armadura daurada i 11uent. E1 cava11er va escometre la bestia i la va malferir amb una IIan<;a;despl'es va dir a Ia donzella que 11igues el monstre pel col1 amb el

•

cinyell,la noia aixi ho va fer i porta el drac mansoi cap a la ciutat .]ordi va assegul'al' al poble que ell el'a un enviat de Deu .pel".deslliul"ar-los· del monstl'e i que el matal'ia amb la 'Condici6 que fossin tots batejats.Aixi ho va1'en fel' tots i ]ol'di va lIevar el cap del drac.El l'ei li va fer un Of1"ena d' immenses l'iqueses,pel'O les va rebutjar.Despl'es de recomanar-los que fossin bons cristians va partir d'aquells indrets . En la versi6 model"na de ]oan Amades l'acci6 es situa a la ciutat tal'l'agonina de Montblanc.La historia es la mateixa pero amb algunes val'iants.En la llegenda medieval a la princesa li toca en so11 ser la victima del monstl'e i el rei es nega a que sigui aixi; en la vel'si6 catalana es el mateix l"ei que demana que sigui inclosa en el sorteig i quan li toca ho accepta completament;s6n en canvi els ciutadans els que s'ofereixen per a substitui1'-la,pero ella s'hi nega.En aquesta versi6 ell'ei ofereix la ma de la p1'incesa al caval1el',pel'O ell l'eplica que no Ia mel'eix;que ha vingut per complil' eIs designis divins .En aquesta vel"si6 mOdel"na es diu tamre que al mOl'il' el dl'ac,es va fel" fonedis i va neixer un roser de l"OSeS roges com la sang.Sa‫ מ‬t ]ol'di en cu lli una i l' ofel'i a la princesa . Hem vist dos

val'iants del mateix tema,que malgl'at les difel'encies ,

tenen molts punts de coincidencia :

1. - L' heroi te una relaci6 amb la divinitat i restaura el be : 1.a. En el mite grec l' heroi te un origen divi ,Perseu es fil1 de Zeus,te un neixement prodigi6s, rodejat d'un halo de misteri,doncs la seva mare

es una noia verge-Danae-i i el seu

pare es converteix en pluja daurada

per consumar la uni6. L' he1'oi rep l'ajut dels d6us per a realitzal' la seva missi6. Rep uns objectes magics,unes sandalies alades,una espasa i un sarr6,que utilitzara per matar el monstre mari . Perseu representa l'eina imprescindible perque les forces divines implantin justicia i el be a Ia terra. L‫ ו‬heroi ha de matar un monstre que atemoritza un poble i que ha estat enviat com un castig divi .La reina

Pel'seu l'epl'esenta I'eina impl'escindible pel'que les fOl'CeS divines implantin justicia i el be a la terra. L' heroi ha de matal' un monstre que atemol'itza un poble i que ha estat enviat com un castig divi .La reina Cassiopea ha comes un acte d'impietat contra els deus, s' havia atrevit a COmpal'al'-Se en bellesa amb les fil1es de Posid6,les Nel'eides. . 1.b.-En la llegenda de Sant ]ol'di la magnitud semidivina del pel'sonatge,no li ve donada com en el cas anteriOl',pel seu origen sin6 pels seus fets ,com a defensor del be, la justicia,i el cl"istianisme.El cavaller ]ol'di es considerava com un enviat de Deu pel' lluitar contra els infidels . En el mite de Sant jOl'di el monstl'e nomes pot Sel' mOl't si els ciutadans s6n bons cl'istians, i si honren i veneren Deu. jOl'di es santificat,pel' haVel' estat un martir del cristianisme-va ser decapitat pel' DiQclecia un 23 d'abril de l'any 303-i pels miracles i l'esul'l'eccions, que segons diu la tradici6, es van produir dUl'ant els set anys que va dUl'al' el seu empresonament i mal'til'i. A Sant jOl'di se'l l'epl'esenta amb un cavall blanc,simboI del podel' sobl'enatural,una llan<;a i un escut amb una Cl'eu vermella,simbol del cl'istianisme. 2. - EI mO‫ת‬stre ,simboI deI maI i de Ia desgracia.

En els dos l'elats el monstl'e es pl'esenta com un reptil,com una bestia alada ,que viu a les aigiies,i que devora tothom que es

‫ס‬psa

pe1 davant.El

monstl'e es mort amb una espasa ,0 una 11an<;a, El drac de Sant jordi,a diferencia de l' altre monstre

es sotmes per Ia

princesa i aquesta e1 porta Iligat a la ciutat abans de matar-Io l'heroi . El monstl'e te una connotaci6 negativa p‫ס‬, lia la desgracia i representa el mal, es un castig que demana un sacrifici que s'ha de realizar si es vol acabar amb l'adversitat . 3.-La donzeIIa i el sacrifici: En els dos mites una jove verge s'ofereix com a victima per a ser devol'ada per la bestia .Es la filla del l'ei d'una ciutat ,assetjada per un

•

monstre.En eJ mite gl'ec Ja noia es lligada a una roca ,en la llegenda de Sant ‫ נ‬Ol'di,la 110ia voIuntal'iament marxa a trobar eI monstre . En les dues val'iants, nomes amb aquesta ofl'ena s'aCabal"a amb la desgl'acia que assola Ia poblacio.La noia es la col.labol·adora en la rendicio de Ja bestia i es la l'ecompensa que rebl'a l'hel"oi,despl'es de matar el monstl'e. En el mite de Pel'seu ,Andromeda acaba casant-se amb l'hel'oi i marxen tl'iomfants despl'es de la gesta. En la Ilegenda de Sant ]ol'di eI cavaller no accepta la ma de la princesa ni eIs bens matel'ials pl'omesos,pel'que ha l'endit Ja bestia per Ordl"e divina Hem pogut veure

en aquests dos relats ,sota aque~ ts personatges,la

repl'esentacio de les contl'adiccions del sel' huma, Ies pors, eIs sentiments i l'eterna IIuita entl'e el be i eI mal. Aquest combat hel'oic

un tema

univel'sal ,i pel' aixo ha interessat a artistes i litel"ats de difel'ents paisos i epoques, que han l'eCl"eat la lIegenda de Perseu i Andl'omeda,i la de Sant ] ol'di i el drac . L'allibel'ament d' Andl'omeda pel' part de Pers·eu ha estat pintat,per Rubens,Ticia,Tintol'etto,Piel'l"e Puget,Piero di Cosimo,i es poden veure als museus del Pl'ado, LouvI‫י‬e,Ufizzi,L'El'mitage etc . El poeta Ludovic Ariosto (s.XVI) va copial' en Ia seva obl'a Orlando Furioso I'allibel'ament d' Angelica per Rugiero,del mite de Perseu i Andl"Omeda . Fins i tot el cinema ,com a portador de Ja mitologia moderna ha fet una versi6

de Ia historia de Perseu

amb Ia peI.licula Furia

deTitanes (1981 ) . Perseu,Andromeda,Cassiopea i Cefeu qued.a ran gravats en eI record gracies a Ies consteI.lacions que tenen eI seu nom . Pel que fa a Ia lIegenda d ~ Sant ]ordi , pintors com Rubens i Rafael,han representat la lluita de l'heroi contra el drac. Figura tambe en nombroses icones de Grecia i Russia. En diferents edificis civiIs i religio‫ס‬ss ‫ת‬,o soIament de Catalunya,sino d'Europa podem veure a Sant ]ordi amb el seu

.. caval1;a la faQana del Palau de la Generalitat ,per exemple, es pot contemp1ar un gran medal16 on esta repl"eSentat el Sant, patr6 de Catalunya,i a Montjui·c una escultul"a de ]osep Llimona l'epresentant un cavaller extenuat que tOl'na amb el seu cavall deSpl'eS de la lluita contl'a el drac. Poques llegendes disfruten d'un mal"C geografic tan ampli on es puguin reconeixer.La imatge de Sant ]ordi dispars

dels

vells

continents:

venerada en els llocs mes

Anglaterra,Lituania,Russia,Catalunya,

l'antiga Eti6pia i Gl-ecia s6n alguns d'ells. Conclulm doncs que aquests hel'ois ens fan COmpl"endre que Ia grandesa de Ies seva gesta es ,ha estat i sera etel'nament evOCada,pel'que Ia mitologia esta fora del temps. 1 nosa1tres, hereus d'aquestes tl"adicions, anem perpetuant el record de l' hel'oi, encal"a que sigui mantenint a1gunes formes

externes com

dedical'-li un dia i intercanviar-nos roses i llibl'es

‫ך‬

T~RR‫ן‬JG F.r SORp 01(1{ 7?[I/l)RA

(

· ‫ז‬ARRAGO ~A‫ ך‬E ~ ORPREU‫ ס‬ERA ' . 1\ I l4 \\~~~\)\‫\\~~\\ו‬, ' 1U1.t!f S RR(}J‫ן‬OI1‫ן‬J TAR~~ GOI1~ .. ,t. ‫~~זכ‬t.'f. InNE'RIt'RI t YO{{ rl SORPREK1)ERA ~

‫ן‬,

~ ~~

~~~ ~ ~~ _.; . "~ .

< ' -,

•

â&#x20AC;˘

iNDEX 1. -Una mica d'historia. de Tarraco............................. pag.1 0 2. -Planol de Tarraco... ............. ...... .................. ...... .... pag.11 3.-Monuments romans de Tarraco............................ pag.12-15 4. -Museu Arqueologic................. ................ ............. pag.1 5 -16 5. -Treball de camp per Tarragona: ............................ pag.1 7 6.-Activitat sobre Sant Pau a Tarragona ...................pag.18

1.-UNA MICA D'HISTORIA DE TARRACO L'antic nucli de TARRAGONA s'esten sobre un tur6 d'uns 70 m. sobl'e el nivell del mal',en la desembocadura del riu FI‫ר‬ancoli . L'origen de la ciutat s'ha fixat coincidint amb l'epoca d'al"l'ibada dels romans a la peninsula cap a l'any 218 a. C. que es quan Escipi6 ltAfl'ica desembarca a Tarragona, base

d toperacions contra Cartago i els

indigenes, i els romans hi instal.len un campament militar . L'any 45 aC. ]uli Cesal' la va reconeixer com a colonia amb el nom de COLONIA IULIA URBS TRIUMPHALIS TARRACONENSIS es convel'teix en capital de 1a Tarraconens€ l'any 27 a C. L'emperador Octavi August va estar en aquesta ciutat dUl'ant els anys 27-24 a C. 1 aixo va influil' en el desenvolupament urbanistic de la ciutat. La ciutat va mantenir el

seu esplendol' durant uns quatl'e-cents

anys,fins a finals del S.IIId. C.que va comen<;ar la seva decadencia .Va ser l'any 476 d.C. quan el rei EU1'ic la va destruir. L'any 714 d.C. Tal'raco es converteix en un 1loc despoblat que no tOl'nal'a a ser habitat fins a segles mes tard .

2.-URBANITZACIO DE TARRACO :pLANOL ACI1JAL La urbanitzaci6 de Tarraco,pel que fa a la distribuci6 dels

edificis publics ha perdurat a grans trets fins a l'actualitat. Mirant el planol que segueix pots veure alguns d'aquests paral.lelismes quant a situaci6 i tipus d'e·dificis publics.

- ~- : .~ ‫_ר‬: :: :~~:;,~:·;~.;~~i.: , ..

:‫ י‬:‫ב‬-'i;;i -: -

TEMPLES

'- .~ '-_".

·~%.·:.:~‫ך‬:~.!~ ~.~:

~" ' o o

•

... -.. . ...."

.:..;.::. ::~""

~~- ~~~Q~=;i~,~:;::."· '_:' y'f.:'\

o:;:"'::.·~~ ::~~. i.:: AUGUSTA

. ."

. AMFAE‫זז‬

'. .'

...

:;,.:.

. . ..

TRE --'-.~_·-· -~··"··~· ......, . ....,

.....;..".....

'~ .

"'-

,- .....

•' .‫'ו‬,.... •• '

~ . ,.

~ ‫ו‬.

.. ' OLDETARRAGONAI DISTRIBUCI0, D'EDillCIS

,' ...... I

' __ ,

----1--/' --

-----------"

ATemple Catedral BFb m‫ תנ‬d'Au ~ t --Provinc al 2 Mercat del Forum - - FO m‫ תג‬Local

3 Mercat Central 4 Pla<;a de Toros 5Cementiri 6Auditorium

-~ fmfi tea+'re ENecrbpolis

FTeatre RomA • 11

3.-MONUMENTS ROMANS DE LA C‫ז‬urAT DE TARRACO(i VOLT.ANTS) La configul'aci6 de la ciut.a t es de Cal'l'el'S estrets i empinats en el seu nucli antic i una estructura ul'bana en terl'aSSeS escalonades. EIs monuments mes impol'tants de Tarraco provenen de l'hel"encia l'Omana i pertanyen a dues epoques diferenciades : 3.1.-EPOCA ROMANO-REPUBLICANA.EIs edificis publics monumentaIs

que podem visital' d'aquesta epoca s6n : A).- [1 Forum( Centre de negocis pubIics i privats)

Alla on s'ajuntaven els dos cal'rel'S pl"incipals de la ciutat l'omana(Cardo i Decumanus) hi havia el fOl'um

pla<;a envoltada de

pOl,tics.Aquesta pla<;a tenia les funcions de centre politic jUl'idic,comercial i l'eligi6s essent simultaniament mel'cat i lloc d'administraci6 i l'epl'esentaci6 de la ciutat. En aquesta pla<;a hi havia dos edificis obligats:La Basilica i la CUl'ia. A Ia Basilica es dil'imien Ies questions de justicia i comel'<;. Als dos costats de la pla<;a hi havia una sel'ie de botigues(Tabel'nae),enmig de les quals l'estava ,en un costat la CU l'ia que era una sala de reuni6 del Senat local,i l'epl'esentava l'espel'it oligal'quic de la ciutat. Hi havia dos temples,un dedicat a I'empel"ador i un altl'e consagl'at al culte de ]upiterJuno i Minel"Va. Es trobava tambe un Podium(tribuna)per parlar al poble. En una ciutat tan important com va esser Tarraco,hi havia dos fOl'ums,un d'ells prop del port.El forum Iocal fou destrui·t en un incendi poc despres de l'any 360,durant una incursi6 deIs barbars .

B). - Passeig ArqueoIOgic(muralles)

Era el recinte emmurallat,que servia de protecci6 al primitiu nucIi civiI i era una important base militar . La primera gran obl'a que els romans van empl'endre en els moments inicials de la seva arribada a Tarl'agona va ser la fortificaci6 de Ia ciutat .

Aquesta mUl'alla es pl:'esentava en una ]ongitud de 4000 m.fins a la zona pOliuaria i cobl'ia eI pel"imetre de 1a primitiva ciutat de Tal'l'aco. EI sectol' que encal'a es consel'Va,l'odeja 1a ciutat peI N.amb una extensi6 de 1245 m. A) .-Tecnica constl'Uctiva: -Base

blocs

mega1itics,on

s'obl'en

portes (pol'telles).

- Doble pal'ament a sobl'e,deCal'l'eus ta11ats(encoixinats) -Entl'e eIs dos pal'aments exterior i interior,hi ha un fal'cit de pedl'es i tel'ra en e1 sector de soco1 mega1itic,i d'adob en la resta. B).- Fases constructives: -1. -Datada a1s inicis de la presencia romana,amb una grandal'ia de 4 m .d'altul'a per 6 d'amplada. -2.-S'augmenta I'amp1ada a 6 m.i l'a1tura a 12m.,aixo te lloc als inicis de 1a fundaci6 de la ciutat. C).- Torres 1.-Torre de l' Arquebisbe,construlda durant e1 S.XIV,aprofitant la base d'una

tOl'~'e

lÂˇomana.Abans d'arl'ibar-hi a el1a es troba una l'epl'oducci6 de

l'empel'ador August. 2.-La T01"1'e del Cabisco1 d'estructul'a romana;enfront d'ella hi ha 1a reproducci6 de la Lloba Capito1ina, amb els bessons Romul i Rem. 3.-TOl're de Minerva,es l' unica d'estructura romana.A 1a part superior hi ha un l'elIeu de la deessa Minerva amb llan<;a i escut,amb una cap de llop al centre. En aquesta ultima torre es on s'acaba e1 recorregut pel Passeig Arqueologic., 3.Z)L'EPOCA ROMANO- IMPERIAL:

A aquesta epoca pertanyen els monuments seguents: A) . - EI Circ:

De forma rectangular amb els costats curts corbats,amb una longitud d'uns 325 m. i una amplada d'uns 115m.,era on es realitzaven curse.s de

•

cavalls i carros. Es un dels millors conservats de l'Imperi i correspon a l'epoca de Domicia entre els anys 81-96d.C. Es visible pali de Ia fa<;ana meridional formada per grans al'CS separats amb pilastres falses .

. B)-Amfiteatre

roma

de Tarragona

Situat a l' Est de la ciutat,en

l'actual "platja del Miracle".Va ser construi·t durant la segona meitat deI s.I d. C.En aquest edifici tenien lloc combats de gladiadol's i d'altl'es jocs. La meitat d'ell es excavat a Ia roca per estalviar mitjans en

construcci6,1'altra meitat es d'obl'a. Consta de dues parts: 1.-L'ARENA:espai cobert d'arena per a absorbir la sang vessada en combat. 2.-LA CAVEA:Gl"aderia

‫חס‬

seia el pUblic.Les pl'imeres files el'en la

PRIMA CA VEA on seien Ies autoritats.AI darrera hi havia Ia MEDIA CAVEA que era ocupada peIs ciutadans de Tarraco i les families importai1ts.A les ultimes fileres hi havia la SUMMA CAVEA ‫ חס‬s'hi amun tegaven els llibel'ts,estrangers,obl'ers i poble menut. Les CAVEA estaven pl'otegides amb una bal'l'el'a addicional

BALTENS

entre I'ARENA i el PODIUM. A sota terra hi havia les gabies de les feres i els departaments per als combatents . L'amfiteatre de TARRACO ha albergat una basilica visigotica const ‫רג‬r lda a l'ARENA en commemoraci6 de St.Fructu6s,bisbe de Tarragona que va morir martiritzat(258d.C.) A l'Amfiteatre es feien combats de gladiadors 0 execucions de condemnats a mort .

- Fora de Tarragona pero de la mateixa epoca es tl‫י‬oben :

C). - L'Aqiieducte: Situat a la riba esquerra del riu Francoli,a 4 Km.del nucli urba,es eI mes important dels Palsos Catalans:.

• Constl·ui·t pel' a prOVeil' d'aigua als habitants de la ciutat.Rep el nom de " Les Fel'rel'eS" ,i popularment se'} coneix amb el nom de ItEl Pont de1 Diable"(per les forces sobrenatul'als que se li atl'ibui'en durant l'epoca medieval).Es del s. 1 d.C i esta format per dos pisos d'al'cades amb una altul'a de 2 ‫ ד‬m. i una longitud de 21 ‫ ד‬m .

D)-L'Arc de Bera: Es un monument commemol'atiu situat a 20 Km.de Tal‫י‬l'agona al tel'me municipaI de Roda de Bera . Construi't per honoral' la memol'ia de LUCI LICINI

SURA,llegat de l'

empel'ador Tl'aja, durant e1 s.ll d.C.Te 12 m.d'altura ,i uns 12 m. de longitud . Te quatre pilastl‫י‬es estl‫י‬iades,amb capitells corintis,que sostenen un entaulament

i .. al

fl‫י‬is

havia

una

inscl'ipci6

dedicatol'ia

ItEX.TESTAMENTO,L.LICINI,L.F. SERG.SURAE CONSECRATUM It .

.)[ - - Torre deIs Escipions: Es un enterrament de cail'e monumentaI,construi't al s.I d.C. i que medeix 9 m. d'altura.Es un monument situat a 6Km.de Tal'ragona .consta de tres cossos,amb dues estatues de baix l'elleu que es van confondre amb les dels gel'mans Escipi6,d'aqui el nom del monument,hi hayia una inscripci6 ,ara totalment esborrada .

4.- UN MUSEU ARQUEOLOGIC PER A VISITAR El Museu Nacional Arqueologic de Tarragona recull i exposa tots aquells testimonis materials que la investigaci6 arqueologica ha recuperat de l'antiga ciutat de Tarraco. A les sales s'exposen ordenats monograficament,eIs testimonis que ens han arribat de }'urbanisme i formes de vida de la "Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tal'raco". La visita al Museu comen<;a per:

•

1.-Sotel'l'ani:es COnSel'Va "in situ" un 11en<; de la mUl'alla romana localitzada en fel' els fonaments de l'edifici.S'hi exposen evitrines,matel'ials al'queologics l'eCU pel'ats en excavacions de Ies comal'ques tal'l'agonines . 2. -Planta pl'imera:Hi

ha dues sales.La pl'imel'a conte materiaIs

al'quitectonics, escultorics,ornamentals i epigrafics pel'tanyents aIs edificis publics de Tal"l"aCo,l' altra Sala es de mosaics de paviment de l'epoca l'omana(Opus Tesellatum .) 3.-Planta segona:Dedicada a exposar objectes de cel'amica,vidl'e,bronze, os i iVol'i.Tambe hi ha una amfora fUnel"aria,un dolium pel' a emmagatzemar oli 0 vi i un sepulcre de tegulae . Pujant cap a la segona planta cal d'obserVal" un gran mosaic de peixos comuns, de les aigues meditel"ranies .

4.-Planta tel'cel'a: .Hi ha cinc sales on tl'obem sobretot escultul'es,que s6n mostl'a de les pl'incipals Escoles Escultol'iques de Tal'l'aco. Sala V.-Les estatues estan distl'ibui'des segons cl'itel"is iconografics en effgies imperials,imatges de dei'tats i retrats privats(Sala V‫ כ‬. SalaVI.-Decol'aci6 escultorica del co!!egiul‫ ח‬fabrU1 ‫ ח‬de Tarl'aco,seu de l'associaci6 d'obl'el'S de la constl'ucci6. Sala VII.-Escultul'es de les cases de la ciutat:Estatuetes dels temes mitologics mes usuals . Sala VIII.-Estatues iconiques de monuments fUneral"is . Sala IX. -Materials pl'ocedents de la vil.la romana dels Munts.Les escultul'es procedeixen d'unes termes .

PLANTA PRIMERA

PLANTA SEGONA

V‫וו‬

PLANTA TERCERA

REPORTATGES D AC ‫ז‬UALITA‫ז‬

CfLJJf‫כ‬STREJOTOGRAF HA CAPJ/4T...

.. .~ ‫י‬j ~~ t-o‫נ‬.dA_‫א‬M. ., ~ 7a( ~ J~ ‫ ר‬u ~fi1k. " J - ----, .. J‫י‬ ,

. .,1k~ L4~d;il~ ''soci.a..i "‫ י‬IA.€- I -~;"

-tv..r ·~

HCA'M ~

_Aa.,

~ /tFtC1. <‫ב‬t. •

AVORRIMENT ... EI • Cantor de Mlo Cld ,. m<1s antlgua que nos ‫ן‬ ‫ ז‬ellana: es el prlmer 9 ‫ ז‬ura ~ un,o de los ,grand

'E ‫ ו‬. Cantar de Mlo Cid . exa ‫ ו‬ta. a tra ' v ‫ ו‬rtudes mas enra ‫ ו‬zadas en e‫ ו‬pueb ‫(ו‬ lidad, e‫ ו‬amor farnlllar. la lea ‫ ו‬tad al las costumbres. V ~ ase un fragmentc

‫יס חמ‬1/

Merced rey Allonso. sodes r por mio Cld C4mpe8dor rodo 0010 • vOS Ilam. por sotlor e nr mucho procl • 1•

1i3!%(W‫ב‬tlli'~~~~;~';';)~:~~!j;p~

o ~

••

‫ז‬I

,~~:‫ת‬.;"'!{;~~~~~~

~,-,:.JSJ;"‫גי‬.i;‫ג‬i‫ו‬M

‫י‬. ,'‫ג‬Jd ‫ ב‬d:-:' ~i " ' --

~ - . --!.

\ • ~I pcn d‫ ט‬o ‫ז‬.

\ ISd •

I':J \)r:‫ו‬.t'‫גף‬

ftl.QII!1t/e . 11,,1 pcJtldtlto

‫ןז‬tlCf).

(

REPORTATCES 0 ACTUALITAT

S/lN ‫ו‬:;ORDI: l?1RIE7;1TS DE 1(OSES

‫ון‬

~f ~ ~ ~ 4 ~~ f

?1(‫ו‬f!. ~t;<_ ~ I ~ L«. 4 ',. 11 •

-f>r‫ו‬11f"Wbl· ‫ ()ו‬Kq .

s.-TREBALL DE CAMP PER TARRAGONA :QUES110NARI A).-mNERARI DE MAI‫ז‬

ARC DE BE~USEU ARQUEOL6GI~

FORUM 1.-ARC DE BERA :DeSCl'iu com es aquest arc i fixa't e‫ו‬r 1a i‫ו‬rSCl'ipci6 ,

digues a qui va dirigida .Dibuixa ' 1. 2.-MUSEU:

2.1 -Visio‫ו‬r at de l'audiovisual. Resumeix el que sigui mes important de tot el que diguin sobl'e Tal'rago ‫ו‬ra . 2.2.-Sala d'escultul'es: - Quins materials utilitzaven per fer-les ? -A qui es donava mes importancia en l'escultura;a qui ordenava l'execuci60 be a l'artista que l'esculpia? - Quina pal't del cos consideraven mes impol'ta‫ו‬r t els roma ‫ו‬r s a l'hora de reflectil' el personatge l'epresentat en Ies seves escultul'es?Raona la resposta . - Descriu algu ‫ו‬r a escultura que t'hagi agradat . 2.3.-Mosaics i Objectes~ - Descriu dos mosaics del museu i digues amb quina tecnica estan fets . -8usca algu ‫ו‬r s objectes d'os,de bronze,d'ivori a la primera planta i descl'iu-Ios 3.-FORUM RoMA~

- Situa't i explica O‫ו‬r s'ubique‫ו‬r laCuria,Les Tabernae i el Temple - Fixa't en Ies columnes i digues O‫ו‬r estave ‫ו‬r col.1ocades B)-mNERARI DE TARDA:PASSEIG ARQUEoL6GIC~AMFITEATRE7

CATEDllAL DE TAllllAGONA

1.-PASSE‫ן‬G ARQUEOLOG‫ן‬C.

- Digues eIs diferents materials de construcci6 que hi ha a la muralla i fes un dibuix e ‫ו‬r el que es vegi cada part d'aquesta .

- Busca u ‫ו‬r a traducci6 en lIati i copia-la per traduir-la a classe

‫דג‬

•

-Quantes tOl'l'eS i escultures has vist durant el l'ecorregut?De qui s6n aquestes ultimes? 2-AMFJTEA TRE

A)Com s6n les gl'ades del costat de mar?I les del costat de terra? B)Quines s6n Ies pal'ts d'un amfiteatl'e? C) Pel" a que servien les foses que hi ha al mig de la sorra? 6.-ACTJVTrAT SOBKE S.ANT PAU A TAKllAGONA .DeSpl"eS de llegir-te el

punt seguent fes l'activitat proposada :

"Sant Pau a Tarragona" Segons la t1"adici6 i,fonamentant-se en la calia que el mateix Pau va esc1'iul'e l'any 58 d.c. des de la ciutat de Corint als cl'istians de Roma quan deia:"Pel' tot aixo m'ha estat sempl'e impossible de venir a veure-us.Pero al'a ja no tinc camp d'acci6 en aquestes l'egions i,d'altl'a banda,sento des de ja fa molts anys un f01't desig de venir a trobal'-vos,cosa que penso fer quan vagi cap a Hispania.Espero,doncs,que tot anant-hi us podre visitar,i que em donal'eu ajuda per arribar-hi,despres de fruir una mica de la vostl'a

companyia" (Rm15,22-24),es pot dil" que Sant Pau vingue a

Hispania,i mes COnCl"etament a Tarragona, que era la ciutat pl'incipal de les nostres tel"reS al mediterrani durant l'epoca de l'Imperi Roma. Aquesta tradici6 que Sant Pau vingue a Tarragona tamre es fonamenta en el testimoni de Sant Climent Romi ,que cap a l'any 90,en la seva calia als corintis,afil"ma expressament la seva vinguda a Hispania.EI Fragment muratorii de finals del S.II suposa que era una dada comuna el

fet que Pau va estar a casa nostra.Els llibres Actus Petri cum Simone i els Fets de Pere i Pau ho afirmen tamre expressament.

A‫ח‬cVITAT: Tot visitant l'Esglesia Catedral de Tarragona,que hi trobes en ella que faci referencia a aquesta tradici6? Fes-ne la descripci6.

· ...... .. ".. . .~

' ';

• ':‫ ; 'ו‬.I ."~ :‫ י‬. ': .' ,

.. .

VK§KTA MUSJE u‫ ד‬D'ART DJE CATALUNYA Area § ocnais - Religi6

1B TERR . .A\ RO ~‫ ד‬.(A\

§1 ~ •

Co ‫ נ‬orna c‫ ן‬e (Grfl·m.eT'€‫ן‬.t

MUSEU D' ART ROMAN‫ז‬C DE CATALUNYA 1.-!NfRODUCCIO: EI Museu Naciona1 d' Al't de Cata1unya, tancat des de ju1io1 de 1990 pel' l'efol'mes arquitectoniques, ha obert novament les portes de 1es sales renovades que ubiquen col.leccions de la Secci6 de Romanic, a traves de les quaIs es pot resseguir la historia de l'art cata1a en e1 periode compres entl'e els segles X i XIII, es a dil', des que Catalunya es va formar com a naci6 fins l'epoca de ]aume 1. La Secci6 de Romanic esta constitulda fonamenta1ment per l'extl'aol'dinal'ia co1.lecci6 de pintul'a mUl'aI, unica al m6n en el seu genel'e tant pel' la quantitat com pel' la qualitat dels conjunts exposats.

2.-HISTORIA: La histol'ia de formaci6 del Museu seria la segiient: al 1867, l' Aca -

demia de Belles Al'ts de Bal'celona rea1itza la primel'a exposici6 d' art medieva1 a la qual va seguir un any despres l' organitzada a Vic. L' Expo sici6 Universal de 1888 presenta algunes taules l'omaniques cedides pel bisbat de Vic, el qua1 pel' aquestes dates estava ol"ganitzant el seu Museu Arqueologic Artistic Episcopa1 inaugurat eI 1891 . EI mateix a ~y es va inagurar el Museu d' Arqueologia i el Museu Nacional d' ARt de Catalunya que n‫ ס‬possei'a cap pintura romanica i es a partir deI 1906 sota l'impuls de ‫ נ‬osep Pijoan ,de l'Institut d'Estudis Catalans i d' altres estudiosos com ‫נ‬. Puig i Cadafalch, ]. Folch i Torres i mossen Gudiol aixi com el recolc;ament politic d' E. Prat de la Riba. Es van rescatar un gran nombre de pinturas sobre taula i principalment sobre pintura mural . Els treballs d' arrencada i trasllat van durar des de finals del 1919 fins a finals de 1923.

• E1 juny de ] 924, e1 Palau de la Ciutadella de Bal'ce10na lnaugul'ava la instal.laci6 de les pintul'es murals disposades en l'epl'oduccions exactes dels absis ol'iginaIs fins a Ia refOl"ma actuaI . 3 ‫ך‬t-.CN ICA: La pintul"a mUrall"Omanica es realitzava en I'absis de l'Esglesia i la

tecnica utilitzada era la del fresc, e.ncara que aquest tel'me es i.nexacte ja que la tec.nica deI fl'esc pUl' es realitzava e.n comptades ocasio.ns, eI mes frequent er'a l'us d' u.na tecnica mixta e.n Ia qual es combi.nava el fl'esc, el tl"emp i la pi.ntu ra dissolta en un medi gl'as . L a pl'epal"aci6 del mUl' per aquest tipus de pintul"a .nomes exigia dos matel'ials: caI<; i al'e.na que barl'ejades e.n la proporci6 conveniel1t , forme.n una alg‫י‬amassa d' aigua que, deSpl"eS de l"epOSal' alguns dies s' este.n sobre el mUl'. En el mome.nt de pi.ntal', Ia primel'a "capa es recobl'eix amb u.na impl'imaci6 de la mateixa especie, pel'O e.n aquest cas l' al'e.na cal que sigui mes fil1a i la cal<; me.nys viva.

U‫ מ‬icamel1t es pot pintar quan l' arrebossat esta fresc ,Ia qual cosa

exigeix u ‫ מ‬proces molt l'apid que alhol'a requel'ia !a pl'eparaci6 unicament del fl'agmel1t de supel"ficie que podia ser conclos el1 u.n dia . Un cop enllestida Ia supel"ficie, s' estenia un CO!Ol' de base, generalment de to clar i sobre aquest amb tl'a<;os negres es dibuixave.n les linies fonamentaIs de Ies figul'es i deIs motius decoratius ; I'acabat es l'ealitzava tot seguit, actuant sempre des dels motius generaIs, es a dil', eI fons, les vestidures etc, fins als detaIls. Els colors emprats solien ser ,comuname.nt, producte de terres .natul'als i ere.n pi'eparats peIs mateixos pi.ntors, que havie.n de moldre'Is , barrejar-Ios amb aigua, tornar a moldl'e'Is i reservar-los humits per tal que poguessi.n sel' usats e.n el moment oprtu . La pe<;a de mobiliari d'altar me.nys frequenten la pintura muraI

romanica era el l·etaule. DeI periode romanic se n' han conservat molt pocs, en podem destacar els procedents de l'Esglesia rossellonesa de Sant Marti d'en ValIs, un d'aquests retaules mostra la tipologia d'un bancal , amb tres arcs que accentuen el centre i eIs extrems, mentre que l'altre en

l'ealitat, es una

l ‫ןן‬

ena de petit templet que empara la imatge de la Verge

amb eI Nen amb dues ales histol'iades que eI flanquegen .

4.-TEMES: Tant en la pintura mural com en els l"etaules i fins i tot als llibres miniats els temes latents eren :els pl'incipis de submissi6 i obediencia ,els d'acatament al poder,fos quin fos aquest poder,l'agressivitat,la necessitat de la lluita fisica en nom dels manaments superiol"s,1'exaltaci6 del SOfl"iment i el l'ebuig del plaer tempol'al, ]'exigencia de l'aband6,el l'ebuig del plaer tempol'al,l'exigencia de l'aband6 del que es quotidia per a assolir el gaudir que su posa allo etel'n .

5.-LA IMATGE MEs IMPORTA‫א‬f De totes les imatges l'omaniques la mes freqiient es la Majestat del Senyor o PantOcratol',aquella que mostra )esucrist sobl'e els nuvols del cel ,amb gran podel' i glol'ia.En l'epl'esentaci6 totalment fl'ontal el Cl'ist apocaliptic esta assegut a un tron

a un arc de cel'cle inscrit en una aureola

ametllada,simbol de la seva gloria.Els peus descansen a un escambell

una semisfel'a que al.ludeix la terl'a;el seus gestos s6n gl'andiloqiients i autol'ital'is;la ma dreta,al<;ada majestuosament, mes que beneil',amena<;a l'home i patentitza el poder de Deu;la ma esquerl'a soste el llibre de Ia vida,aquell que d6na testimoniatge de la propia naturalesa i dels seus atributs :")0 s6c la llum de1 m6n "")0 s6c el primel' i l' ultim ." De totes les conservades a Catalunya 1a imatge que en ma‫ נ‬or grau expl'essa allo sobrenatul'a1 i infinit,es el Crist en majestat representat a l'absis de l'Esglesia de Sant Clement de TahuII .La seva imatge s'acompanya d'altres imatges com s6n : "L'Agnus Dei "amb els set ulls Apocaliptics,el colom de l'Esperit Sant flanquejat per la dels Quatre Evange1istes.Tampoc no manquen pas eIs querubins i serafins amb eIs ulls hetel‫ס‬topics cobrint-Ios el cos i els arcangeIs advocats, tal com s6n anomenats en a1gunes tradicions populars i aixi apareixen en les filacreries 0 rajos que porten a les mans petitius i postulatius .

•

A mes d'aquesta imatge hi trobem la de la Vel'ge aixi com tambe visions de l'Apoca.lipsi,imatges de la vida del Deu -home des de la seva genealogia i anunciaci6 fins a la seva mort i Ascensi6 aI Cel ,amb els cicles de naixement,infantesa,de la vida pu blica,de la passi6 i de la g lOl'ificaci6 de Crist.

6.-PL\‫א‬OL DEL MUSEU

Plano de la ‫ ח‬lleva sala del Ron‫ן‬a‫ ח‬ico , "( ‫חס‬

extension de 2.695 ‫ חז‬2

11 ' ,

- -‫יב‬: ;

: C'.-:' .=:-:

.::-:,;

‫ו‬-

·.,..‫· ז‬:- · !-‫ך‬-;-_·

•

l' -

.::' - ..... _

L..__

L '

1 1

Ca'IJ ‫ פ‬I 'J

: , i

' ._ ,

_ ___ _1

L__ __

I .........~;:.d~~~Ll'··:;:.....u.~ .... . ~; "!: ~ ::-'jii '"''' ,,"~~~!!!~~~!,! ;11--'-: I W " .. ‫'ר‬--'LJ- " ‫_ךי‬Jlr··~~ -J~ ·:· ~ ~ f-·_···i=~ '- '-' : ' '---4 !

!. I":

IiiJ 1,1

(: ~ f‫ ןז‬.'"~':

‫כי‬ ,J.;.~-.! . ., :. : ‫ י‬il i Sa ‫ו‬rla M_‫ג‬ria 1:; I l ' I dc ‫ז‬iI"‫ יי‬- '.'.: I" :• • •‫ו‬ll t\ .,1"'\"- \1) ..: "·

·~~:·': ':::‫!ז‬.·~"~‫~'נ‬:"'.~"',~ '·

• '..

‫ף‬I

. ' , . ,.

.' -.'" :: ~. ‫י‬:.;: '

,.. '. , -

~ti

-:-:,_‫ו‬r ' '' ~ : , , _~ I ‫ד‬ 4' S>

.. ---

Ir-;'::- .l11

1 ':rrii',__ -_"'_‫ר‬-' '.w -.!

", .' .... :'

'‫יז‬

‫ז‬

;.o‫'י‬

,';J ,‫ ו‬: !.JI' Sant P~ de Bur;/a ‫ן‬ I: 'I:‫ג‬::-‫וי‬..; ...• ':. : ' lJ, ~ . .' Q-::;:-...,- ~

:':,.

, .

. 1. ~lItti ..

. _,

._ . .. !, ~, ~t, .‫ד‬ ~~~; ". ~ ~ ,'II!. ~

,··, •

i~~ " 1": ' \. ~ ~~ !'. ‫ו‬ . ".. / '- : ..... •-- -

~ ,

: '_j" :J

/ :-;.. ‫;ו‬4 "'~f :: Ii

! ,'i ‫ץ‬

.. ~

~.\ ~ ' i l

1 •

: '

ISal'j CII‫ח‬, ~ ‫ן‬: t jiJ T3tJJI

:: ‫ז‬

' ‫ו‬:i''"'&~ ':'

. '! ~ ...

• .

‫י‬i...ilJ .

•

_‫ה‬

.. '

:I‫ז‬

5;'1\13 r.liI;;a d A!1 ~ U '. '1i

;~I :'

I ·.·‫ ן‬F

--:...- ,:

1, _" ./..1

I " .. : .

Sa!ltc; Pau O'fsleill '.Je Ca:d6s

. ..

",...‫~ ן‬ I t f

!1 :

el -. S~ ~.

l' ( ]''' '1 1.

·. II

~ _ •~

...

' ;'

~i '

" J'1‫ו‬ \i, -,.- . ...........

" ',

Sar.la ~~al:a tJe G,n ~ Slar-e \!e Caro6s

r.:.

dt:P"'drel

IIP ,

·.;IJ‫י‬

.- ;

1 •

'-', ••

;. :

•

r .': . • • • :

.. .Sar.t J oa ‫ו‬r d~ Boi .

.1"

.. .: S‫ ן פ‬: Culr~!

( .; .. ....

....

‫י‬tAur ;'1

/.:-: "':

([.- ."-i

t‫ב‬ I ·!r1 , ;• ... •

. '‫י‬ :

' .

!." •

• .~ ......... .. _..,__ ~ ~..:.::_1 H ‫י‬:‫~~ ו‬i ~ ~'!)1 ~ etiM~!fiiW....‫_א‬

,,:;:-:.=‫~' ר‬j ~ ' .

!~,

•

!~ ' ‫ן‬:: \ _--.. _j

t,);1!

!: ‫~י‬,-‫דיי‬'I!'" _. ‫נ‬

IlsaSr ‫ ןו‬Perue ~ \ ‫ י ר‬a E:U d r\:e . _.. -::.', , ''‫י‬-" I , ._ --‫י‬:: .. . . '1 ........'r ‫כ‬1 ." - ~""'::I ,;" ~~ ‫גר‬. -___ " " '"‫\ ו‬

:j . ,:..._-..... - "'...

irr:-... ;·· '_ ':-

';'=,' .i

.. ‫~_ך‬

F;-'~I"'==~=-";:""-::-' : =I 8 , r ·~ ~!,=~~~ 1

' ', ‫י‬

!.:~ ,~. "..)

‫יףר‬-

"‫ן‬.

j ‫ __ ו‬.

!(' ·~ · 11

:. ; · ~: ,.·,‫ה‬- '! ‫ין‬

~. ~~~ _ :~~~ ;.: ~,.·‫ב‬ili ::.:::;.;. _:;::::·:.'.'1:

Ji!' . I

1..,

! ‫' ון‬::

‫ו‬.‫{ב‬-~

..... : 1 . . 1!

,.~ :

l ~~~;

\ \.~ arlt Cri$to~o~~~ _‫~ך‬ose;;

, Sdnt MiQ~ &1 j '1 Sanla '·"a(ra t! ~ oe Rastell de !v‫ ן‬arn‫ ן‬ellar .,,',; .

:,*.i.' ; .

1__ •

. ..

-t "T

. Q,

\ \ (/

It:

\0.' "

,. .- 1 ;~

I·

J .;;J."", " , •

Il'

." l '

• ' r.:-~

,- -

'1 I

• t ... ~

. . . ;..

IL.-

sala capittJlar

Sa ;‫ ך‬ta Eulalia d'!:staon . . . ,; I1 ~ ~ I~ S=::/ ·~‫;~ ~ יז‬-:'f ~~ l •

\1 1

..............»~ j ,.::: ~ ;.‫ ך‬. _

,_ i ~ ~ I~ Sixena 1; Sar.1Pere I._i I . Sa‫ ח‬l lI.‫י‬llQUcl '‫וי‬ ~‫ך‬ ‫ו‬I d(:So,p~ jl ::,~t ‫ח‬g~~~: ~•~ : It-‫י‬ I ~=.i· [ ! - :‫ב‬- J‫ב‬, iJi1[i ,Ji'u • -j -/,4!J!'- i‫נ‬. U-' . 'l

.~ ,:; ::

: ‫ו‬I

,! __; :

.. 7.-EXERCICI DEL MUSEU: - Compra una ‫ז‬X‫ו‬Sta1 de Ia pintura,escultura 0 reSta arqueoIOgica que mes t'hagi agradat i a‫ת‬aIitza-Ia seguint I'esquema seg‫ו‬ient: a.-TitoI de I'obra b.-LLoc d'origen

c.-Descripci6 del personatge/-es d.-Colors emprats(per Ia pintura)i d'aItres tecniques e . Ca‫זוז‬ct-eristiques que Ia identifiquen com a pintura,escultura 0 resta rominica.

l1‫ג‬

EDUCAR PER A LA SOLIDARITAT En vista dels pl'oblemes del Tel'Cer i Quali M6n, l'educadol' deI Primel' M6n, si vol contl'ibuir a la fOl'maci6 de pel'SOneS solidal'ies i no elitistes, no te una alh'a sOliida que no sigui l'analisi de ]es causes de tanta violencia ambiental, fruit de les constants in‫ס‬tlerancies; caldl'ia detectar els efectes destructors tant a nivel1 personal com col.lectiu i ‫ס‬psitiu

‫ס‬psteriorment

pro‫ס‬psar en

el que siznifica ]a tolel'ancia, la solidaritat i la fraternitat, pro‫ס‬psar

camins d'acci6 terapeutica. Es aquesta la tasca que ens pl'0 ‫ס‬pSem d'assolir amb la certeQa que si no canvien els nostres cors, si no veiem la realitat dels nostl'eS gel"manS amb ulls nous, amb noves actituds, tot romandl'a

c‫ ס‬ult

sota

un vernls sentimentalista, PUI‫ ך‬ta i paternalista.

1. CAUSES 1 CONSEQOENCIES DE LA VIOLENCIA AMBIENTAL A‫ כ‬Causes:

1. L'.egocentrisme: La causa mes intima i pl'ofunda de la intolel'anci·a 1 es l'exaltaci6 de la dignitat PI‫ ס‬pia i eI menyspl'eu de la diznitat aliena. Z. El fanatisme: La historia ens demostl"a que els qui han estat intolel'ants en el

tel'l'eny religi6s, han caigut

en integrismes

fundamentalismes, generadol's, alhol'a, de tremendes violencies. Actualment tenim una mosh'a palpable amb eI fundamentalisme islamic2 , que no prove de l'A!cora, encara que s'hi remetin, com tampoc el fonamentalisme cristii no prove pas de l'Evangeli i, tot i amb aix6, hom empra el nom de Crist per justificar un seguit d'intransigencies. Pero tambe en ambits agnostics

1 Cf. JOAQuiN RUIZ-GJlvffiNEZ, "Las raices de las intolerancias", Vida Nueva, Madrid, 17 de juny de 1995.

2 ELS moviments islam.istes actuals, tals com e ‫ ו‬NIF (Froent Nacional Isla‫נ‬nic) de‫ ו‬SUdan, e‫ ו‬FIS (Front Islanuc de Salvaci6), d'Algcria, els Germans Musulmans (Egipte i altres pa1sos), e‫ ו‬Hamas (Orient Mitja) etc., desga‫ח‬e n sense pictat en primer lloc e‫ ו‬tcixit social, politic j religi6s del seus pa1sos. Al mateix temps exporten la imatge de violcncia, de guerrilla i lluita, segons ells plenamentjustificada, en nom de la religi6 de l'Islam. a causa de la desil.lusi6 de les persones sen.zillas, de la ~P‫ס‬b endCrnica dels barris baixos de les ciutats, del r‫ס‬ba tori evident dels los fons nacionals, de la injusticia social, de les detencions indiscriminades, de I'abiis dels drets humans, de la burocr3cia denigrant, etc.

.. militants ateus hi ha fonamentalisme, com s'ha esdevingut,desgl'aciada.ment , en la historia europea d'enca del 1917, amb fOl"meS leninistes, estalinistes, etc. del mal'xisme, Ia qual cosa ‫ת‬O equival a dir que el marxisme pel' si mateix sigui i‫ ת‬tolerant. 3. L' integrisme etnic: La Histol"ia e‫ת‬s demostl"a que aquest fet es d6na e‫ ת‬totes les l"aCes. L'i‫ ת‬tegrisme de Ia ra<;a bla‫ת‬ca ha l'omas als Estats U‫ת‬its d'America d'en<;a molts dece ‫ תת‬is. maltir

mes

N'es un clar expo‫ת‬ent el Ku -Klux -Kla‫ת‬, i el

l'epl'eSe‫ ת‬tatiu de Ia l1uita

‫ ת‬o-viole‫ ת‬ta

contra la intl'ansigencia

viole‫ ת‬ta es Marti‫ ת‬Luther King. A manera de l"eacci6, sOl"geix I'integl"isme de la l'a<;a ‫ת‬egra, el que s' a ‫ת‬omena "el poder negre", tal como podem cO‫ ת‬statarho en els dal'rel'S temps. Tambie caldria assenyalal' ·l'i‫ ת‬tegrisme de l'aces

ol'ienta1s que, amb trets be‫ ת‬definits, s'este‫ ת‬pel' g l'ans l'egio‫ ת‬s d'Asia i de fOl"ma esgal'l"ifosa. JguaI com l'i‫ ת‬tegl'isme d'u ‫ת‬es etnies cO‫ ת‬tra d'altres a l'Africa subsahal'iana, a l'Afl"ica negra, amb lluites i intolel'ancies a mort e‫ ת‬tl"e h'ibus, de Ies quals hi ha mostl‫י‬es palpables en els esdeveniments a Suda.n , Somalia, Rua‫ת‬da i a Kenia . 4. L'hipernacionalisme: Be que es legitim el sentimie‫ ת‬t ‫ת‬acio ‫ת‬al, entes como a vincle afectiu, i fins i tot ontic, l'especte al pais d'orige~ i a la pI‫ ט‬pia llengua, etc., I'exagel'aci6, la radicalitzaci6 del nacionalisme esta ge‫ת‬el'a‫ ת‬t en molts indl'ets ma ‫ת‬ifestacions greus d'i ‫ת‬tolerancia, ‫ת‬O unicament en eIs Estats en vies de consolidaci6, sin6 tamre en els Estats historicament consolida.ts on sorgeixe‫ ת‬hipel'‫ת‬acio‫ת‬alismes, que deriven en terrorisme i mutues intolerancies . B) CO‫ ת‬sequencies : 1. Destrucci6 de I'individu: La persona portadora d'a quest "virus" te

ferits el seu taran ‫ת‬a i el seu comportame‫ ת‬t. La pel'sona intolerant, de no guarir-se amb remeis de tipus etnic d'educaci6 en valors, s'autodestrueix , esdeve insociable, inepte per .la convivencia mes normal. Un nou tipus de jovent emer:geix a Europa: eIs racistes. Rapats protagonistes

d'actes

viole ‫ ת‬ts· cO‫ ת‬tra gitanos,

‫ת‬O,

turcs,

la majoria dels arabs,

negres,

homosexuals i vagabunds no arriba als vi ‫ ת‬t-i-cinc anys. SOn fruit d'u ‫ ת‬s pares

•

que, millol" 0 pitjOl", es van anar situant economicament i laboralment als anys 70-80, els fills han viscut una infantesa tranquil.la, consentits i aCal"Onats sota el consumisme, aIlunyats de la politica y buits d1ideals

ValOl"s.

Estem pal'lant ja del feixisme3 • Z. Destrucci6 de Ia familia: La expel'iencia fOl'ense evidencia fins a qUln punt la majol'ia de ruptul'es conyugals s6n fl'Uit d 1intolerancies l'ecipIq‫ ס‬ues. Sens dubte hi concorren altl's factors, de tipus sexual, economic , ideologicopolitic, pel'O gairebe sempre, en el fons hi ha una arrel d'intolel'ancia que acaba amb el matrimoni i amb la familia . 3. Destrucci6 de Ia democnicia: La democl'acia

u n sistema de

dialeg; un sistema institucionalitzat de tolel'ancia genel'alitzat, una manel'a de ViUl"e en dialeg. Si es trenca aquest clima de tolerancia i, consegiientment, de dialeg, comen<;a

‫י‬-a

descompondre's la vida democratica; sorgeixen eIs

tl'encaments de nOl'mes, les COl'l'upcions i les insubmissions, esdeve inviable la possibilitat de consens en allo que

essencial. Aquest Pl'OCes ol'igina les

dificultats cada. vegade mes agudes pel" aconseguil' la pau en qualsevol societat civiI actual . ‫ זן‬.

TOLERANCIA, SOLIDARlTAT 1 FRATERNITAT A) Tolel'ancia: La tolerancia

un terme ambigu, dificil de definir. Mentre uns li

negen la categoria de virtut, uns altres la consideran l'ideal de la moral. El Diccionari Fabra defineix la tolerancia com: "dispossi6 a admetre en els altres una manel'a de pensar, d'obrar, d'esser, diferent de la nostra". Des d'aquesta pel'spectiva hom pot considel'ar la tolerancia com la virtut de la moderna democracia pIUl"alista, que respecta

les diferencies particulars, culturals,

lingiiistiques, socials, etc. Entre la tolerancia i la intolerancia ha d1existir una 3 Segons Stanley G. PAYNE, nascut a Tejas (EEUU) el1934, doctor en HistOria i autor de Fa‫ן‬ange, historia de/!asci‫ז‬sno espaflo/ i La Espafla de Franco, el feixisme es "‫ שג‬movimient revolucionari d'ultanacionalisrne, basat en una .fiJosofia de tipus vitalista, idealista, antimaterialista, antiracionalista, amb l'ambici6 de la mobilitzaci6 de masses, per6 alhora basato en ‫ שר‬elitisme molt arrelat, amb la tendencia a pendre com a norma la militaritzaci6, la guerra i la practica de la violencia, no com a mitja, sin6 com a ‫ שר‬fi en si matcix." (EI Pen6d.ico, Barcelona, 27 j ‫שר‬Y 1995)

.. fl'ontel'a pl'OU moveciissa. Evidentment, detel'minats COmpola‫ ד‬ments que atempten contra els dl'ets humans tolel'al'-Se. Aquest pl'incipi

eIs drets dels pobJes no haurien de

Ja base 16gica que ens empeny conu"a allo

intolel'able. lCom l'ealitzar aquesta mobilitzaci6 sense transgredir les frontel'e5 de la tolel'ancia? L'elecci6 dels mitjans

es deI tot decisiva, com

su bl'atllal' Gandhi . B)

‫ס‬Slidaritat

i Fratemitat: Des de Ia perspectiva de )esus de Natzaret,

tot PIc‫ט‬es d'alliberament tant personal com sociaI passa per viure en la fraternitdat. Como diu )uan A. Estrada: "L'ideaI de Ia fratel'nitat que, juntament amb la llibel‫ד‬at i la igualtat, eren consignes de la Revoluci6 Fl"ancesa en la qual la burgesia va aconseguil' eI poder, l"esta inconcreta . 1 maIgrat que la fratel'nitat hagi inspil'at abundants etiques i religions, en el judeocl'istianisme ha assolit la maxima l'adicalitat i univel'salitat a partir d'un Deu - Pal'e de la humanitat, d 'un ol'igen comu de tothom pel' sobre de les difel'encies etniques i socials i d'una fl'atel'nitat a paliil' d 'un Deu encarnat. Pel'o a desgl'at de tan bons pl'incipis, ni en el judaisme ni en el cl'istianisme les practiques histol'iques han estat a la seva justa al<;ada, pel' priscindir de la univel'salitat i tancal'-se en els estrets mUl"S deI mateix gl‫ דג‬P l'eligi6s, anatemitzant els de fOl'a "4 •

III. ACCIO TERAPEUTICA 1. Mobilitzar-se contra el neoliberalisme: Enfront de l'exaltaci6 del

I'individualisme competitiu caI proposar un canvi: Ia fraternitat com a fonament de la solidaritat. "Cal proposar un nou "conh'ate social" per a tota Ia humanitat, que inclogui la solidaritat com a vehiculadora de la fo ~ etica i religiosa de la fraternitat i asumeixi eI concepte de 'asimetria' de la condici6

es acceptable i enriquidora des ~'una perspectiva ontica, ja que cada persona es social, es a dir, de Ia desigualtat reaI que existeix de fet, que si be

diferent,

es tremendament injusta des d'una perspectiva etica, privant de ser

tans essers humans i d'exercicir como a tals. Mentle‫ י‬la solidaritat humana n ‫ס‬ 4

SeLena edjci6 de la Seunana Andalusa de Teologia, Vida Nueva, No. 1968, Madrid, Novembre 1994.

sigui assumida com a pl'lnclpl constitucional,

l10

estara a l'al<;ada de la

llibeliat i laigualtat "5 • 2. Aplicaci6 del principi fraternitat: L'esfondrament del socialisme lae‫יי‬l, el final de la guel'l'a freda i la crisi de l'esquel'l'a i dels moviments critics l'especte al capitalisme han possibilitat l'auge actual dels movimients consel"Vadol"S, neoliberals i de capitalisme dur, que s6n incompatibles amb la pel'Spectiva evangelica. Moltes reivindicacions socials, inspil"ades en el principi de la fi·atel"nitat i inC01"pol'ades als

drets dels ciutacians que

assegul'en una igualtat minime par a tothom, es tl'oben avui dia de nou amena<;ades,especialment pel

sectOl" de la poblaci6 que lluita per la

su pel'Vivencia, constituit per la classe obrel'a de menys ingt‫י‬essos i sobretot pels atul'ats, emigt'ants i altres gt‫ רג‬ps mal'ginats que viuen dels subsidis i dels exedents del sistema economic, el que hem denominat com a Quart M6n . 3. Diruunitzaci6 de la fraternitat internacional: Si volem aconseguil' la llibeliat i la igualtat minima enu"e pobles hem de pl'opicial' mediacions tan conCl'etes como la condonaci6

de !'impossible pagament dels deutes

acumulats pel tercer m6n, i l'obelu‫ ד‬l'a dels mercats pl'imel'mundistes als pl'oductes i mel'Cadel'ies del tel'Cer m6n, la democratizaci6 dels olg‫י‬anismes internacionals contl'olats pel primer m6n (ONU, Banc Mundial, F. M. 1. etc,) campanyes como les del 0'7%, denuncia dels desastres ecol6gics i atenci6 a inmigl'ants i exiliats que afiueixen al primer m6n6 . 4. Assumir Ia causa dels

mes

pobres i Ia tolerancia en Ia tasca

educativa: En el Preambul de la Carta fundacional de la UNESCO s'afirma que sense una acci6 pedagogica sobre la ment de les persones humanes, la pau, como fruit de la fraternitat que possibilita Ia llibertad i la igualtat, esdeveimpossible. Aquesta acci6 formativa

es l'esponsabilitat del conjunt dels

sectors socials; la familia, l'escola i els mitjans de comunicaci6 socials .

Ibid.

Cf. Juan ‫ת‬A toruo ESTRADA, "Fratemidad", Vida Nueva, Madrid., 14 de gener 1995 .

LA )IARGINACIO A

STA. COLO ‫ן‬rlA

•

Per iniciativa d'un membre del "GRUP MOUNIER" de COU de ‫ ין‬lnstitut

TERRA ROJA hem fet un estudi sobre ‫ ן‬a situaci6 dels

marginats que pateix Santa Coloma. Per analitzar aquests problemes ens hem basat en Ies respostes d'unes enquestes realitzades als alumnes de 1r, 2n de BUP i COU d'aquest Institut. Les questions han estat enfocades des d'una prespectiva economica i social, tenint en compte els motius que provoquen aquesta situaci6 .. . Aixi, el nombre de persones enquestades ha estat d'un total de cinquanta joves cOI‫ ןן‬presos entre catorze i dinou anys d'edat . L'estudi mostra que la majoria de la gent relaciona la pobresa amb la manca de diners i recursos economics. Consideren que una persona es pobre quan no te el mitjans suficients per portar un nivell de vida digne. D'altra banda, relaciona la marginaci6 amb el rebuig. La marginaci6 es el menyspreu d'altres persones pel tipus de vida que porten. Una persona esta marginada quan no es acceptada per la societat. Molta gent troba que pobresa i marginaci6 es troben, sovint, relacionades . Entre els grups que es consideren mes marginats a Santa Coloma de Gramenet es troben en primer lloc els immigrants africans, en segon lloc els gitanos i toxicomans i, per

‫(ג‬ltim

homosexuals i ancians. Per fer aquesta distinci6, la majoria de la gent es basa principalment en l'actitud de la societat vers aquests grups, aixi com els incidents que es provoquen contra ells .

.. Consideren que la causa d'aquesta marginaci6 es, sobretot, el desinteres d'adaptar-se, per part dels mateixos marginats, a la societat que els envolta i, a mes a mes, la falta d'oportunitats que la mateixa societat els d6na. La major part dels enquestats coneixen alguna persona que pertanya algun d'aquest grups marginats i consideren que el color de la pell

la posici6 social no es cap impediment per la seva

amistat. La soluci6 comuna que proposen per canviar aquesta situaci6 seria ajudar a integrar a la societat a aquesta gent marginada . Nosaltres proposem que s'hauria de millorar la relaci6 amb aquests grups. Una altra idea seria la d'ensenyar a la comunitat on vivim la cultura que ens envolta per, aixi, poder conviure en harmonia . En aquest sentit, els membres del GRUP MOUNIER, demostrant aixi, Ia nostra solidaritat hem fet una recollida de llibres per enviar-los a Rio Martil en Tanger (Maâ&#x20AC;Ť×&#x2014;â&#x20AC;Źoc) on els Joves magrebins estudien L'espanyol en aquest centre d'estudi .

GRUP MOUNIER