Calidoscopi número 16 by Institut Emmanuel Mounier Catalunya

EDITORIAL

Sembla que vam comen<;ar fa "pOC temps per6 ja portem deu anys amb vosaltres.Aquest any fem el dese aniversari i el tema principal d 'aquest numero de "Ia revista es el "voluntariat" hem escollit aquest tema perque considerem que les persones voluntaries ajuden als mes necessitats i realitzen una tasca molt important en la nostra societat. Per6 si aconsegueixen ajudar i fer feliyos a molta gent per aquest motiu de l'elecci6 d'aquest tema ,i per fer un petit homenatge als voluntaris . A part dels temes ja comentats, tambe pode'm trobar la segona part el Grameen 8ank i molts mes arti ‫ו‬c es de temes variats . Per a con ‫ו‬c oure , aquesta revista ha estat el·laborada

PeJS

Pr‫ס‬feSSOC‫י‬S

i al n‫ש‬nes del Grup

Mounier.Agra·lm la col ·laboraci6 a totes les persones que han ac:onseguil que aquesta revista fos una realitat . J.D.D.

CALIDOSCOPI ' Oiposit legal : 8-45794-96 ISSN : 1139-9376 Direcci6~Jes ‫ (נ‬s Diaz Diaz "_Redacci6~Jose Luis Vazquez, Joan Figueres, Ricardo Rodriguez, PilarVd‫ ו‬al, PiarGarcia Paqui 8ernal, Placida Ares, Gemma Calvo, Neus Pastor, Merce Junyet‫ח‬, Nuria Juarez, Dawinia Fenoy, Anabel Barbero, Galina Kubaeva, Sonia Guirao, Yolanda Perez y Nieves Alvarez . Disseny de pO 1‫ ו‬ada~Marti Vila , Clara Vila i Neus .

_lmpressi6~ Juani L6pez

I.E.S.Terra Roja uGrup Mounier" C/Circumval.laci6 nO 45-47 Sta.Coloma de Gramenet (Barcelon a)

Institur Emmanuel Mounier Catalunya Passeig Fabra i Puig ,474,2n 3a c.p.08042

IMAGINE Imagine there's no heaven

It's easy If you try No hell below us Above us only sky ..

-- ~.~.

Imagine all the -people- Living for today

Imagine there's no countries It isn 't hard to do Nothing to kill or die for And no religion too Imagine all the peopJe Living life in peace

You many say I'm a dreamer But J'm not the only one 1 hope someday you'll join us And the wortd will be as one

Imagine no possesions 1wonder if you can No need for greed or hunder A brotherhood of man Imagine all the people Sharing all the world

You may say I'm a dreamer But I'm not the only one 1hope someday you ' ‫ יי‬join us And the world will be as one.

By Jhon Lennon • ‫ ו‬magine album (X later shawed Fish album)

MARI ‫ז‬AIN-MOUNIER I L'ACCI6 POLi ‫ ז‬ICA PERSONALIS ‫ז‬A

Concorren a Catalunya , en un mateix espai de temps, dos esdeveniments importants. D'una banda la commemoraci6 del trenta aniversari de la mort de Jacques Maritain, celebrant-se cursos i conferencies, i, per un altre, les eleccions al Parlament de Catalunya . Aquesta circumstancia ens pot venir be per a re‫ז‬t exionar sobre "I'acci6 politica personalista ", rememorant les indieacions que ens ofereixen tant Maritain com Mounier.

Com a recordatori

Situarem ara I'essencial de la biografia d'aquests dos autors per despres, passar a l' objecte de la nostrar _ re‫ז‬t e.xio . !‫וי‬

I :‫ו‬

En primer Iloe Jacques Maritain, (1882-1973), filosof i teoleg franees neoeseolastie, i

un dels::Iomistes mes in‫ז‬t uents i eoneguts del passat segle. Va neixer a Paris, en el si d'una

familia :.‫ ~ז‬e tradiei6 protestant liberal. En els seus anys d'estudiant va coneixer a Raissa Ouman~ff, amb la qual es va casar posteriorrnent i que va tenir una gran inftuencia en la seva vida. Es va iniciar en els estudis de filoso ‫ו‬f a pero, decebut pel cientifisme fenomenista dels seus protessors, va estar a punt de dedicar-se a la biologia. La influencia de Leon Bloy' el va conduir a la conversi6 al catolicisme, religi6 que va abrayar juntament amb la seva dona. Durant algun temps va defensar el soeialisme revolucionari. pero la condemna e‫ו‬c esiastica d'aquest moviment el va apartar del mateix. A traves de Peguy2 va tenir acces als cursos de Bergson3

I LEON BLOY (Perigord 1846-Bourgla-Reime, Sena 1917) Escriptor convertit al cristianisme . Els seus escrits apocaliptics i polemics com Le desespere (1899), Le salut par lesjuifs ( 1892,) Le sang du pauvre (1897), La femme pauvre (1 897), Jeanne d'Arc et l'AJlemagne (1915) i els vuit volums del seu Jouma/ (1898-1917), s6n el erit d'un solitari davant el conformisme de I'epoca, les in‫ו‬f delitats dels cristians i el poder del diners. : CHARLES PGUY (1873-1914) Poeta , dramaturg i assagista trances, considerat un dels principals escriptors catolics modems. Va ser el fundador de Cahiers de ‫ו‬a Quinzaine ( 19001914), una revista en la qual eol·laboraven molts dels principals escriptors de I'epoea. Lliurat a la causa de la justicia social, va esser un ferm detensor de I'oficial frances Alfred Dreyfus . Peguy .Va perdre la vida en la batalla del Mame, durant la 1 Guerra Mundial. Entre les seves obres destaquen I'obra teatral Joana d'Arc (1897), i els assajos Marce/, primer dia ‫ן‬eg de ‫ו‬a ciutat harmoniosa (1898) i Un nou te6/eg (1911). De la seva poesia, que posseeix la for<;a d'un cant religi6s, cal destacar E‫ ו‬misteri de ‫ן‬a caritat de Joana d'Arc (1910) i Tapisserie de N‫ס‬tre Dame ( 1911 .) 3 HENRI BERGSON (Paris 1859-1941 ) Filosof i escriptor frances, que enfront del neokarnisme. filosofia que renuncia a coneixer la realitat en profunditat, i el positivisme. que confia pOO€f coneixer-Ia amb els metodes analitics de la ciencia, concep un evolucionisme ‫ ח‬O m ecan‫נ‬c:sa . segons el qual I'univers es animat per un "impuls vital", font originaria de vida i d""ore‫יי‬ti:si‫ו‬mbte

que el van impressionar profundament. Per primera vegada va experimentar, segons ell , la comprensi6 de I'espiritual. Per a exposar I'essencia del bergsonismo ya escriure La phi‫ו‬osophie bergsonienne (1913), obra en la qual, no obstant, es desmarca de moltes tesis de Bergson ja que, des de 1908, i sota la inf\uencia d'un frare dominic, va orientar el seu pensament cap a I'estudi de ‫ ז‬omas de Aquino. En 1914 va accedir al lIoc de professor de l'lnstitut Cat61ic de Paris. Durant la guerra va escriure

E‫ו‬emenfs de phi‫ו‬osophie (1 920-23). En 1922 va

publicar Art

et sco‫ו‬astique. Durant aquesta epoca desenvolupa les seves tesis neotomistes fonamentals que, culminaran en la seva obra principal : Humanisme integra‫( ן‬1936), obra en la qual s'oposa a les formes de totalitansme que estaven estenent-se per Europa , i en la qual fa una encesa defensa de la persona humana. Aquesta obra , juntament amb Distinguer pour unir (1932) , va esser la mes influent, on es posa en relleu un esperit combatiu, la principal ‫ו‬f nalitat del qual es aconseguir que el tomisme sigui millor conegut i acceptat entre les filoso‫ו‬f es contemporanies, i articular una societat basada en els valors cristians. No es tracta de fer dependre el poder politic del religi6s, sin6 de fOrjar una societat que aconsegueixi realitzar els ideals de I'humanisme integral. En 1933 va ser professor en la universitat de

‫ז‬oronto,

en 1941-42 en

Princeton , i en 1942-44 en la universitat de Columbia (Nova York). Durant aquest periode va escriure fonamentalment sobre filosofia politica i va publicar Droit de

‫'ו‬

homme et ‫ו‬oi nafure ‫ו‬

(1942), Cristianisme et democracie (1 943) i La Phi‫ו‬osophie dans /a cite, que es va publicar en 1960. Durant la postguerra va ser ambaixador de Fran<;a al Vatic3. De retom a Fra n<;a , i

despres de la mort de la seva esposa, al final de la seva Ilarga vida, va fer professi6 religiosa com Germanet de Jesus en la fratemitat d'estudis del pare Foucauld, a

‫ ז‬oulouse,

ciutat en la

qual va morir el 28 d'abril de 1973. Jacques Maritain va marcar el m6n del seu temps en apostar decididament per I'home. La seva important participaci6 en \a Dec‫ו‬araci6 de‫ו‬s Drets Humans de l' ONU el 1948, \'aportaci6 com a pensador cristia de \a democracia i la seva contribuci6 a la renovaci6 de l'Esglesia, el fan un testimoni referent . Quant a Emmanuel Mounier (1905-1950,) ‫ו‬f I6sof frances amb el qual ens identif‫ ו‬quem, va rebre la inf1uencia del pensament de Bergson i de Blondel

aixi com un s61id

novetat, que es desplega en un ritme continu de tensi6 creadora de distensi6 materialitzant Aixi , ‫ י ו‬esperit i la materia ‫ ח‬O s6n dues substancies, sin6 dos moments d'un mat.eix moviment de creaci6 i de recaiguda . L'evoluci6 biologica es el naixement espontani de formes que recauen en especies ‫ו‬f xes; la historia humana es I'impuls creador dels herois, dels genis i de‫ ו‬s sants en la moral oberta i la r,eligi6 dinamica, que recau en les formes socials de la moral tancada i la religi6 estatica . EI seu metode de treball es la "intu'ici6 metafisica", especie de simpatia intel'lectual que ens transporta a I'interior de les coses. Les seves principals obres s6n : *Essai sur ‫ן‬es don‫ ח‬ees immediates de ‫ו‬a conscience (1899) , Matiere et memoire (1896) , L'evo ‫ו‬ution creatrice (1907), Les deux sources de la mora/e et de ‫ן‬a religion (1913.) ‫ ג‬MAUR‫ ו‬CE BLONDEL (1861 -1 949) Filosof frances, nascut a Dijon. A mes de ser considerat un dels mes destacats representants de la filoso‫ו‬f a cat61ica a Fran<;a durant el s. XX, es tambe I'autor mes notable de la ‫ו‬floso‫ו‬f a de l'acci6, que s'emmarca en el corrent espiritualista europeu de comenc;aments de segle. Com deixeble de Leon O‫ וו‬e-Laprune (1830-1899) , participa de les idees de John He ‫ח‬j‫ ור‬Newman (1801-1890), segons el qual en la fe cO ‫ח‬ta tant I"S voluntat com el raonament. La seva obra principal , que es tambe la seva tesi doctoral, L'Action, publicada en 1893, tracta del gran tema que planteja la pregunta amb que s'inicia elllibre : ‫ «~ז‬e sentit la vida humana?» EI mes caracterfstic de la vida humana ‫ ח‬O el racnament. sin6 l'acci6, mitja amb que s'expressa la voluntat i el desti huma. EI tema central de L'Action es, aixi , l'acci6 humana ,

cO ‫ ח‬eixeme ‫ ח‬t de Descar1es i Pascal. Va obte ‫ ח‬ir u‫ ח‬a pla<;a com professor d'i ‫ ח‬stitut en Neuilly. Posteriorment es va traslladar al Liceu frances de Brussel·les i, finalment, va viure a Li6 . despres de ‫ ח‬ombrosos viatges, especialment a Africa. La seva activitat filos6fica esta indissolubleme ‫ ח‬t Iligada al corre ‫ ח‬t personalista cristia , del que es el maxim exponent, inspirat gracies a les inf\uencies del P. Pouget, J . Maritai ‫ח‬, N. Berdiaev, G . Marcel i Ch. Peguy . En 1932 va fundar la revista Esprif, que va aglutinar a distints autors personalistes, com J . Lacroix. J. M . Domenach , A. Beguim , P. L. La‫ ח‬dsberg, P. A . ‫ ז‬ouchard. Aquesta revista, que va te ‫ ח‬ir u‫ ח‬a gra ‫ח‬ inf)uencia fins la Sego ‫ ח‬a Guerra Mundial, va sorgir inicialme ‫ח‬t com a reacci6 en contra , segons le~ seves paraules, del capitalisme materialista i del col.lectivisme despotic, i en el context de la crisi politica i econ6mica dels anys trenta i I'auge d els feixismes i totalitarismes. Davant la situaci6 de crisi , ‫ ח‬O nomes economica i politica, sin6 de valors, proposa remeis espirituals . Par1i ‫ח‬t de les seves posicions cat6liques, va rebutjar tant el materialisme capitalista com el marxisme , representat a Fran<;a especialment per Sar1re, al que critica fonamentalment pel rebuig de tot I'espiritual. Vi ‫ ח‬culat amb les orientacions existencialistes cristianes, les arrels de les quals es troben e ‫ ח‬la filosofia de Kierkegaar, i autors com Jaspers, Berdiaev i Gabriel Marcel , proposa centrar tota refJexi6 filoso ‫ן‬f ca en el valor unic de la persona, i en la i ‫ח‬serci6 d'aquesta en la societat i en el m6n. Va ma ‫ ח‬tenir tambe estretes relacions amb altres filosofs cristians, com els espiritualistes Louis Lavelle i Rene Le Senne , encara que enfront de la -'1' ~s

~: ~

''!i

tradici6 merament espiritualista, Mounier defensa un realisme personalista. En Maurice

Nedoncelle, no obstant, va trobar la fonamentaci6 metafisica al personalisme comunitari. Per a

Mounier, que es va jnteressar especialment en la caracterologia, la persona, que tambe es cos

.. ...‫ו‬j

i no solament esperit, es essencialme ‫ ח‬t Ilibertat i espontane·,tat creadora; es transcendencia, i es caracteritza tambe per l'obstinaci6 en el m6n, que evita l'a',‫ ו‬lament de la pura espiritualitat individual, i condueix a la persona col·lectiva, inspirada en la noci6 cristiana de la comuni6 dels sants. Per a Mounier, no obsta ‫ח‬t, el major perill per a la noci6 de persona es troba en una tradici6 ‫ו‬f loso‫ו‬f ca separada de les arrels cristianes, com el mateix racio ‫ ח‬alisme, 0 el pe ‫ ח‬sament cienti‫ו‬f c modern .

Personalistes admirables pero amb enfocaments diferents

La perspectiva de Maritain es buscar un humanisme i:ntegral que pugui anar dO ‫ ח‬ant soluci6 als problemes cO ‫ ח‬crets que es vagin presentant en la societat. E‫ ו‬seu plantejament es neotomista 5 . amb la pretensi6 de proposar una nova cristiandat. En el seu Ilibre Humanisme integra‫ ו‬.

que representa el desplegament de I'esperit, voluntat i i ‫ח‬tel'ligencia a U‫ ח‬mateix temps. 0 ta seva activitat, sobre 10 material, L'activitat humana revela, perque es veu a si mateixa lirr‫ו‬itada i finita, la ‫ ח‬ecessitat de la tra ‫ ח‬scende ‫ ח‬cia; s'obre d'aquesta ma ‫ ח‬era al metode de la imn‫ו‬anencia que repercutira e ‫ ח‬la disputa del modernisme religi6s de come ‫;< ח‬ame ‫ח‬ts de segJe. En La pensee (1934), recorre a postures menys voluntaristes,/integrant mes la ref\exi6 i ‫ יז‬e‫ת‬tecimeftt amb l'acci6 . 5 Maritai ‫ ח‬es el representa ‫ח‬t de la neoescolastica, especialment del ‫ ח‬eotomisme, amb fe‫ת‬na inte ‫ ח‬ci6 d'elaborar u‫ ח‬a metafisica cristiana, ontologicame ‫ ח‬t fonamentada . ‫מ‬e ‫ י'"י‬9 >*, a I'idealisme modern , que servis per a les questions teoriques i practiques .

examina l'evoluci6 del pensament modern des de la crisi de la Cristiandat medieval a I'individualisme burges del segle XIX i al totalitarisme del segle XX. En aquesta evoluci6 Maritain veu la tragedia de l' "humanisme antropocentric", com ell l' anomena , que es desenvolupa a partir del Renaixement. Aquest Humanisme, que ha dut a una progressiva descristianizaci6 d'Occident es, segons Maritain, una metafisica de la "1libertat sense la gracia ".

Amb el Renaixement, I'home comen9a a veure la seva pr6pia destinaci6 i la seva pr6pia Ilibertat desl!igats dels vincles de la "gracia· , es a dir, de la dimensi6 divina. Per a I'home, la Ilibertat es un privilegi que ell preten realitzar per si sol. Aixi, per a Maritain, I'home modem que sorgeix en el Renaixement, duu amb si aquest pecat de superbia. Vol prescindir de Deu i es construeix un saber cientific de la naturalesa que, a partir de Descartes, es considerada com una gra.n maquina per a ser estudiada segons les Ileis de la geometria. Per6 una concepci6 tal de la naturalesa nomes pot dur a una escissi6 entre home i m6n, i a un determinisme mecanicista que atropella al mateix home. En efecte, a mesura que la ra6 substitueix a Deu i el saber cientific s'esten , la crisi interna de I'home es fa mes profunda. Per6 aquesta superbia de la ra6 , que primer va eliminar tots els valors tradidonals i transcendents i despres, amb I'idealisme, va absorbir en si la realitat objectiva, ha generat ella mateixa la seva pr6pia destrucci6. Primer Darwin i despres Freud van atestar els cops mortals a la visi6 optimista i progressista de I'humanisme antropocentric. Amb Darwin I'home descobreix que no existeix discontinu'itat biol6gica entre ell i el mico. Per6 no nomes aixo: entre ell i el mico ni tan sols existeix una veritable discontinu'itat metafisica, es a dir, no hi ha una radical diferencia d'ess~ ncia, un veritable salt qualitatiu. Amb Freud I'home descobreix que les seves motivacions mes profundes estan dictades en realitat per la libido sexual i I'instint de mort. AI ‫ו‬f nal d'aquest proces dialectic destructiu, s'obren les portes als totalita i‫ ז‬smes modems, el feixisme i el stalinisme. Davant aix6, Maritain contraposa un humanisme cristia, que de‫ו‬f neix com "integral

teocentric", que reconeix que Deu es el centre de I'home, assumint el concepte cristia de I'home pecador i redimit, 1el concepte cristia de gracia i lIibertat. Aixi doncs, la concepci6 que Maritain te de I'home es la concepci6 classica d'Arist6til, "animal racional", interpretada en clau cristiana per Sant Tomas. L'home no es pura naturalesa ni pura ra6 . La seva essencia es de‫ו‬f neix en la relaci6 amb Deu i amb la seva gracia. L'home aixi entes es una "persona". A I'humanisme teocentric aixi entes, Maritain li con‫ו‬f a la tasca de reconstruir una "nova cristiandat" que sapiga reconduir la societat profana als valors i a I'esperit de l'Evangeli. Pero aquesta renovada civilitzaci6 cristiana deura evitar repetir els errors de l'Edat Mitjana, i en particular la pretensi6 de sotmetre el poder politic al religi6s. Deura, en canvl, preocupar-se per integrar els dos tipus d'aspiracions humanes i amalgamar les activitats profanes amb I'aspecte espiritual de I'existencia . Mounier no mira al passat per a tomar a ell, sin6 que mira al futur, assumint i criticant la nostra herencia, alhora que proposant noves alternatives dintre d'un planol mes existencialista que esencialista. Mounier anuncia un nou Renaixement. despres de quatre segles de decadencia individualista. EI primer renaixement va voler sortir del fu ncionariat feudal que asfixiava I'espiritual, pero els legalistes v-an espat!lar aquestes promeses. .A.vui "refer el

Renaixement" 6signi ‫ו‬f ca treballar en una doble direcci6: la personalista i la comunitaria. En paraules del mateix Mounier: "Mo‫ן‬ts, duts per quatre seg‫ו‬es d'individua ‫ו‬isme han perdut eJ

costum de pensar ‫ו‬es seves vides i eJs seus actes sota aspectes comunitaris. No d'una comunitat exterior, artificia‫ו‬, juridica amb Ja quaJ intercanviarien reJacions abstractes de reciprocitat, sin6 d'una comunitat que impregnaria eJ seu esperit i la seva carn, fora de Ja quaJ cadascun de nosalfres nomes es un cadaver viu, una comunifaf eJs actes de la qual s6n e‫ו‬s nostres actes, e‫ן‬s pecats nostres pecats, la destinaci6 nostra destinaci6 ,,7 Les nostres mires s6n la realitzaci6 espiritual del ser huma Anem a sintetitzar aquf, en uns quants punts, el que ens sembla mes essencial del pensament d'e"n Mounier sobre la "acci6 polftica:"

1 La nostra acci6 no consisteix a combatre contra una ciutat inconfortable, sin6 contra una ciutat malvada: "No hi ha cap proporci6 entre ‫ו‬a tota‫ו‬ifat de la nostra

‫ס‬bra

i ‫ו‬es seves

coordenades propiament polltiques. EI po‫ו‬itic pot ser urgent, pero esta subordinat. EI punt aJ que es dirigeixen les nostres mes amplies mires no es la feJicitat, eJ confort, la prosperitat de la ciutat, sin6 ‫ו‬a rea‫ו‬itzaci6 espirifua‫ ו‬de J'home. Si perseguim e‫ ו‬be p ‫וס‬ific no es per ‫ו‬a il·‫ו‬usi6 que ens va a assegurar una vida sense riscos, sense sofriments i sense set. E‫ ו‬desordre ens x‫ס‬ca menys que la injusticia. EJ que nosa ‫ן‬tres volem combatre n‫ ס‬es una ciutat inconfortable, sin6 una ciutat malvada. Doncs tot pecat va contra I'esperit, i tot mal ve de la Ilibertat. La nosfra acci6 pollfica es doncs ‫יו‬organ de la nostra acci6 espiritual, i no a‫ ו‬reves',s 2. Un treball continu de perfeccionament: "L‫ו‬uifar contra tofs els obstac‫ו‬es vinguts de ‫ו‬a

individuaJitat que paraJitzen, desvien i falsegen I'obra de persona ‫ו‬itzaci6: ido ‫ו‬s i exageracions del I‫ו‬enguatge‫ ו‬pseudosincerifats, personafges, b ‫ס‬na consciencia, adhesions superficials, il'[usions d'enfusiasme, resistencies de I'insfint, persistencies del costum ,,9 . 3. La persona es prova per una serie de compromisos: "Un compromis no es un camef de

partit: mitja excel·lent per a alliberar .Ia consciencia, per a fugir de Ja carrega de ‫ ן‬pensament i de ‫וו‬acci6

veritab‫ו‬es. Ni tan soJs

moure's

es una passi6 militanf activa: hi ha homes als quals els agrada

alimentar una certa ca ‫ו‬or senfimentaJ que el‫ו‬s tenen ... E‫ ו‬deure de‫ ו‬compromis es

desdoblega, pe ‫ ו‬que fa a les realitats a les quals es consagra la persona, amb un deure de ‫ו‬f delitat"10 .

4. Un servei permanent en favor de la veritat: uE‫ ו‬treball de denuncia i de soJidaritzaci6 que

intentem fer aqui cadascun pot seguir-Jo en ‫ו‬es seves re ‫ו‬acions quotidianes...sent ‫ו‬a nota discordanf ,11 . 5. Centrar l'acci6 en el testimoniatge i no en I'exit: uNo dic que e‫ו‬s qui dirigeixen ‫ו‬a seva

acci6 cap aJ testimoniatge i no a ‫יו‬exit, no desitgin tambe, en un cert sentit, I'exit, es a dir, e‫ ו‬que E. MOUNIER, Rehacer e‫ ו‬Renacimiento, Obres completes 1, Salamanca 1992 , 169-209 . - Ibid . 370 8Ihid ., 173 9 Ibid . 377 10 Ibid ., 379 11 Ibid .: 380

‫ו‬

per a e‫וו‬s constitueix una victoria sobre e‫ ו‬ma ‫ו‬. Per6 saben que e‫ןן‬a no sera ma; mes que una vfctoria incipient i sempre q(}estionada... E‫ו‬s qui busquen ‫יו‬exit es preocupen a fer abans que ser, e‫ו‬s segons intenten ser per a poder fer. 0 perque SigUf fet. amb 0 sense ells ·‫ ך‬2 •

6. Testimoniar la nostra ruptura amb e‫ ו‬desordre estable ‫ח‬:

‫סיי‬enuncia

i difusi6 pub ‫ו‬ica. per

tots els mitjans que estiguin al nostre abast, del desordre combatut. no participant, abstenintnos, fent /a desobediencia passiva. e‫ ו‬sabotatge. 0 e‫ ו‬boicof,‫ ך‬3 .

7 A‫ ו‬m6n li manquen persones responsables

madures. 'Un home que fOnr‫ ו‬a

home en ‫ו‬a ‫ו‬inia de ‫ו‬a seva vocaci6 i ‫יו‬affenca de ‫ן‬a dispersi6

a un altre

deJs refugis on s'afxopJuga,

perque e/l es rebeli davant sf mateix i confereixi a /a seva vida e‫ ו‬sentit que aquesta exigeix, fa mes per ‫ו‬a revo ‫ו‬uci6 espiritual que cent conferencies publiques ‫ ת‬14 .

Josep-Lluis Vazquez Borau

‫בן‬

Tbid.. 380-381 13 Tbid.. 393 II Tbid.. 398

AQUELLOS MARAV ‫ ו‬LLOSOS ANOS

Bon dia. Ningu m'ho ha demanat, per6 fa bon dia! Mitica frase, de mitica can90, de mitic grup. No crec que hi hagi ningu que no la conegui ,

Que difici ‫ ו‬I <.,S'han parat a pensar algun cop que dificil es descriure un sentiment? <.,Que es I'amor? <.,Que es I'amistat? <.,Que es la passi6? <.,Que es I'odi? Segurament, deu persones diferents, donarien deu respostes diferents a aquestes preguntes i totes elles hi serien be . Mai s'han p,arat a pensar en: "5; vo‫ו‬v;eran aqueJ‫ו‬os aiios... " ... Jo si . Si tornessin aquells anys en els que jo jugava a futbol sense haver de pensar que si em fessin mal, el treball no ho consideraria com a baixa laboral . Si tornessin aquells anys quan per anar al cinema demanaves diners als pares i anaves tan tranquil .

si tornessin aquells anys quan tenia jTRES MESOS DE VACANCES! Aix6 era impressionant. <.,1 St, amb ells, tomes la meva etapa a l'lnstitut "Terra Roja ?'‫י‬ <., Es recordara e‫ ו‬senyor Ricardo Rodriguez (professor de matematiques) encara de mi ? <.,Es recorda voste, Ricardo, del que em va fer el primer dia com a repetidor de 20n de BUP? Jo em vaig seure al

‫ו‬f nal

de la classe (per a estudiar mes ... ) i quan voste em va

veure em va fer asseure a primera ‫ו‬f la. En aquell moment em va caure voste for~ a malament, sap? Despres d'haver-Io tingut tambe al 3er de BUP i al COU i, hagin passat ja, quasi be 5 anys de la meva marxa de I'institut, li estic molt agra'i t del que va fer per mi . <., Es recordara encara Jose Luis Vazquez (professor de religi6) de mi? Es voste, de tots els professors que jo he tingut al Ilarg de la meva vida, la persona que mes valors humans em va ensenyar. Gracies de tot cor. (_Es recordara encara Marti Vila (professor de dibuix tecnic) encara de mi? Amb voste , les gorres que vam comprar a Italia (viatge de fi de curs) van passar a dir-se "goritos ." Persona entranyable, inovidable i amb un gran sentit de I'humor. No exagero doncs, si dic que no he descrit be els meus sentiments cap a aquests professors (i d'altres... ). j jjEs tan dificil expressar-se quan no tens mes que agrair als que es varen entregar per fer de mi una persona amb cultura, valors i estudis !!! Jo se que la majoria d'alumnes que Ilegeixin aix6 pensaran que s6c un "pe/ota". 1 no " s'equivoquen. Els hi de recordar que jo vaig acabar d'estudiar a aquest institut. Tambe els hi recordare que, quan jo tenia la seva edat, pensava com ells. D'aqui uns anys m'entendreu . Ara, m'agradaria fer una pregunta a tots els professors que en un moment 0 un altre em van tenir com alumne i encara es recorden de mi: (_Quina

qualificaci6

com

posarien

alumne

Es igual, no responguin, ja ho dic jo. Aproximadament, un 2.

del

10?

Algu sap

‫ ף‬Ui

<;OC a"lli dia ?

‫ ס‬onc s

s6 c una pe-rsona amb \Jalo ‫ ז‬s , humiiita,‫ז‬: amb l ‫ חו‬bO ‫ח‬

treball i amb un gran apreci a la Jabor realitzada durant tants i tants anys , -‫;י‬. O ‫ ח‬CiUSi ·i‫י‬

~ O!1ti ‫ 'יח‬i n

amb

<;p‫ וו‬a

labor d'aiudar a aQ , I‫ג‬:‫ ן‬sts aium!1p.s als que <;e ' 15

avaJuaria amb un " 2" perque, al final, tot te la seva recompensa . U‫ ח‬a abrat;ada ‫ ז'סחו‬cordial a Marta VazQLiPz Franc!sco Ja\lier C ‫ג‬.molido Nuria

Sa ‫ ןר‬ch.ez.

Soraya Prieto. Eva Gimenez. Isabel Maria Rod i‫ ו‬guez, Alex Ord6nez. Jose Alvarez,

r ‫ז‬-a n';IS"

iV\igi‫נ‬. e‫י‬

'‫ ך‬a:a \‫ ן‬era :‫ ז‬ernandaz

":cse L '':..!5

\‫ ן‬az ‫ 'י'י‬pz

P ~ n lli

8 prnal i\lel.ls

‫ ;כ‬astor

Ricardo Rodriguez, Carme ‫ז‬arga, Pilar Vidal, Enric Jose ‫ז‬arres i algun mes que m'oblido, s =‫ י‬gur.

‫ך‬ots

~ I‫ ז‬s

‫ז;ב‬::‫חן‬

I;O ‫ןר‬r OO ‫ זו‬Pl1ts

d ‫י‬,:: grup !VIo....‫ \ה‬er aua ‫ וך‬j()

\' etaboraci6 de ia revista Calidoscopi. Fdo. Jose Maria Ramirez Mensa

" Chema"

1;;\lg pan:iclpar

LAS MANANAS DEL CAFE jCelebramos diez af\05 de Calidoscopi! Desde la distancia intercentros, me gusta recordar las mananas del cafe l.para todos? (para todos 105 que se quisieron apuntar:) EI "estos ninos estan muy alborotados hoy" o el "mirad que ha pasado con ... " Pero "i,.cual va a ser el tema de la pr6xima revista "? porque "me han dicho que" y "i,.para cuando hay que tenerlo hecho? " Otra cosa "(_visteis ayer la tele? el programa ese que ... ‫וו‬ Atended "mirad , hay una reu ni6n en la facultad , sera el pr6ximo viernes,... (_podra venir alguien? EI "yo no digo nada , eh , que despues todo se sabe" y el"pasame el az ‫ (נ‬car" " pero esto no tiene soluci6n " Afortunadamente, "antes de irnos, una foto, venga, una foto ". Con cariiio para todas, todos . Neus .

DIEZ ANOS DE "CALIDOSCOPI " iCelebramos diez aiios de Calidoscopi ~!‫ ז‬e apetece escribir unas lineas para inc!uir1a5 en la revista ? ~ Me apetece recordar? ~ Recordar diez ai'\os de mi vida en ellES ‫ ז‬erra

Roja? Rememorar imagenes de alumnas y alumnos,

asociarlos a nombres(tarea nada facil, cuando en un solo curso academico se Ilegan a tener alrededor de 160 alumnos, y si multiplicamos por diez anos ... ),identificarlos con el carino , la nostalgia, el respeto, la curiosidad, que el paso del tiempo deja en la memoria. Siento que a traves de estas lineas deseo comunicarles que tambien ellos dejaron una huella en el coraz6n de aquella profesora de lengua que en alguna ocasi6n les dijo:" l.Por que no escribes unas lineas para incluir1as en la revista Calidoscopi?". Un abrazo . Neus .

Oice

diccionario

105 Medicos sin Fronteras que van a ejercer

"Al istamiento voluntario para el servicio

su profesi6n a zonas

militar 0 para otro tipo de servicio· .

catastr6ficas,

Vofuntariado.

-a. Se

vecina que dedica parte

define como: 1. Que

de su tiempo a ir a

nace de la voluntad;

cuidar ancianos a un hogar del jubilado (uff!

2. Que 5e hace por

horrible palabra esta tambien ... ) etc etc... (y

voluntad propia; 3.

tantos y tantos otros no tan conocidos pero

Persona

Vofuntario,

aquella

que

por

ello

menos

importantes,

sino

presta por iniciativa

seguramente al contrario)

propia a hacer algo.

Pero, (,c6mo p‫ס‬d emos asumir que estas

Oebe entenderse entonces que, ant6nimos

cosas

de Voluntariado 0 de Voluntario,-a, son

Voluntarias? (_que pasa? (_que no sale de

Obligatorio, Forzoso ...

nosotros

Veamos que nos aclara el diccionario al

espontaneo) ayudar a 105 demas? ' Pue5

respecto de, por ejemplo, Obligatorio .

seguramente, no. En tal caso no nos

‫ ס‬b ‫ו‬igatorio: 1.

Que obliga; 2. Dicese del

re5ultaria una situaci6n extrafia a la que

precepto u orden impuesto por una ley que

hemos de nombrar especialmente. l,D6nde

exige su cumplimiento con el apoyo de una

sanci6n ; (... )

altruismo que tenemos de pequerios? Es

Por si no queda claro, profundicemos en la

verdad que los nirios 5uelen 5er egolstas

familia semantica de Obligatorio :

con sus juguetes, con sus cosas, que

‫ס‬b ‫ו‬igaci6n:

hemos de ensefiarles a

1. Compromiso que limita la

tengan

que

mi5mos

cuando)

definirse

perdimos

voluntad ; ( ... )

compartir, pero, ~ a que

‫ס‬b ‫ו‬igar:

1. Hacer que alguien haga algo,

modo

ese

como

modo

punto

,...

casi

utilizando la autoridad 0 la fuerza ; (...)

instintivo

(, Recordamos los US05 mas comunes y

pr6jimo 8n cuanto 'notan' que hace falta ?

extendid05 de Voluntariado y/o Voluntario?

Quiero ser nif'io: quiero ayudar cuando 10

Los chicos y chica5

'note'. Pero quisiera que todo el mundo 10

de la Cruz Roja que

hiciera. Ojala dejasemos de ser egoistas ,

n05

de hacernos 105 'cieg05, los '50rd05' ...

verano en las playas

quiero ser voluntario antes que necesitado,

(quizas para algunos

porque me da miedo que nadie quiera

ayudan

ayudarme. ‫ז‬anto cuesta 5er... (_"bueno"?

el Voluntariado Social, aquella Concha

OJG

Velasco en "Las chicas de la Cruz Roja)" ,

,~ ~i) .

/~ It6~ I

.2...

~.~

, ___.-r:1 ' - -_

~ /'

~ \

===--- -- -

""‫ )ס‬R(l1g~

-,C‫כ‬

...

\_'

Milers de persones moren al m6n i els nens petits passen gana mentres que nosaltres 1lencem coses nomes perque passen de moda 0 perque ja no tenim lloc on ficar-les. Tenim sort de que associacions solidaries com "el somriure viatger" adonant-se d'aquests fets faci alguna cosa per evitar aquests desaprofitaments dels medis. .\ . En que consisteix ‫ ו‬a vostra tasca? I

• 'Nosaltres recuperem les joguines que estaven ja destinades a anar als abocadors i les . condicionem, el nostre objectiu seria reduir la capacitat de lIen98r i que es valores all6 que es te, fent-Io mes perdurable. Amb el material a les nostres ma‫ ח‬s realitzem un treball manual de rehabilitaci6, mitjangant la neteja, la desinfecci6, la selecci6, I'embassament, etiquetatge i embalatge del producte.

Que sentiments us van impu‫ ו‬sar a formar aquesta organitzaci6? Ens va impulsar veure ‫ ין‬exces

de consumisme, que es tiraven mo‫ ן‬tes joguines, el desastre ecol6gic que aix6

ocasionava I'idea de cara al tercer m6n ... un dia pensant en que podfem fer per evitar aix6 va sorgir aquesta idea .

Quantes persones treballen en aquesta organitzacio? 7 persones i despres tambe estan els socis

La gent es solidaritza molt amb els vostres prop6sits ? No molt. pero els agrada I'idea tot i que no col·laboren en el trebail . D'on s'extrauen los fondos per mantenir aquesta organitzaci6 ? Cada soci paga una quota de 72 euros a I'any

mes dues subvencions a I'any de 50000

pessetes , tambe de les feries i les demostracions, t6mboles solidaries .

A part de Sta. Coloma de Gramenet ; hi ha altres lIocs on es pot trobar aquesta organitzaci6? no En quines dates s'inicia la recollida de joguines? tot I'any En quines dates s 'entreguen als nens les j oguines? Depen Solem enviar tot I'any apro‫ו‬f tant les sortides que es fan, a la primavera al Sahara vam enviar joguines, tambe per reis I'any passat vam enviar a les dones maltractades i tot. Quina destinaci6 tenen les joguines rebudes? De tot, desde aqui es compleixen dues funcions : se'ns adrecen i ens adrecem nosaltres a associacions que treballen el camp de la solidaritat. EI que de moment no ens podem permetre es pagar el trasllat, apro‫ו‬f tem que es fan viatges de diferents associacions per enviar-Ies amb ells. Quin tipus de transport utilitzeu per fer arribar les joguines als nens? Depen...

Per mes informaci6: A‫»נ‬ociaci6 Sc‫כ‬lidaria E1 S‫ס‬mri ure Viac."oer C. Yionturiol, ‫ ךי‬Sanr.a Coloma de Grame.nec Dimecrcs : dl‫ כ‬ous de 18 a 2 r hore:; i dissabtes de 10 a 14 hU‫כ~ז‬: C‫נ‬:- -,‫ \ כ‬a.‫תזנו‬d~ ;‫ן‬e 1t:tOG c 'J ‫ כ ג‬6 : ‫~;יג‬

‫ ~י‬-

‫ן‬

CO‫ח‬eu eleccroclc: SVrrL‫ זך‬ure Vian;ecl9hQtl'I'Jail,co ‫ש‬ CU ‫ו‬::1!= Cc cor.en(; ‫ג‬U ~ x‫ ;ג‬21CO,J253,94-22CCC5C7:5

Sonia Guirao Yolanda Perez Nieves .AJvarez

Sindrome de down Los ninos al nacer son totalmente dependientes, se desarrollan y maduran semana a semana y mes a mes hasta poder estar de pie, dar unos pasos para alejarse de su madre, manipular unos objetos, comer solos y expresar sus necesidades y rechazos. En lineas generales, podemos decir que la mayoria de los ninos consiguen las diferentes etapas de desarrollo a traves de sus propias experiencias y otros necesitan ayuda. La fisioterapia no va a acelerar \a ve\ocidad con que se desarrolla la motricidad gruesa pero si la calidad de sus movimientos y posturas. Los padres saben ayudar a sus hijos a superar las etapas de desarrollo poco a

poco.~Que

pasa cuando los ninos son un poquito diferentes? No sabemos

darles esta ayuda, nos da miedo hacer 10 mismo que hemos visto tantas veces en otros ninos. Una de las caracteristicas mas notables en los ninos con sindromeÂˇde Down es e\ retraso de su desarro\\o motor. Para favorecer\o, recurrimos a una serie de tecnicas y ejercicios estimuladores que se inc\uyen dentro de\ Programa Genera\ de Atenci6n Temprana. Estos programas deben ser \\evado a cabo por \os padres con ase'soramiento de los profesionales. Se debe trabajar con los ninos con tranquilidad y alegria porque la ansiedad ye\ miedo transmiten una fa\ta de seguridad a los ninos. Por ultimo debemos resaltar la importancia de incorporar el ejercicio fisico en \a vida de estas personas, pero no s610 a\ principio, sino como una actividad habitua\ a 10 \argo de la vida. Destacaremos unos puntos esenciales y \os tipos de competencias a \as cuales nos enfrentamos:

1. Rasgos de personalidad. â&#x20AC;˘

Autoestima: grado de confianza y seguridad en si mismo y objetividad para

auto - evaluarse y va\orarse.

•

• •

•

Independencia (autonomia): tendencia a afrontar las situaciones y decidir sobre ellas por si mismo; autodeterminaci6n tanto en la vida personal como en la ocupaci6n. Constancia: dedicaci6n al logro de una meta, sobreponiendose a los obstaculos e interrupciones y perseverando hasta el fin. Flexibil idad: facilidad para adaptar el comportamiento a las demandas de las diferentes situaciones de tal manera que las respuestas 0 resultados sean constructivos yapropiados. Madurez Emocional : ten~r en cuenta los actos y sus posibles consecuencias antes de proceder a realizarlos; comportamiento controlado y constructivo aun en situaciones tensas y frustrantes. Habilidades Sociales: estilos eficaces de interacci6n y comunicaci6n. .

2. Aptitudes y talentos especificos •

Ex presi6n y co municaci6n: capacidad para interpretar con exactitud el significado de palabras y oraci ones, expresar claramente ideas, opiniones y conceptos . La competencia comunicativa en el desarrollo integral del individuo es una condici6n fUndamental para lograr su exitosa actuaci6n en la sociedad. Las actuales tendel‫ ר‬ci as educativas han reconocido el papel primordial del lenguaje desde la perspectiva de hacerlo un conjunto de posibilidades de acci6n en el mundo, no s610 fisico, sino espiritual, interno . • Ra ~ onamiento 16gico: capacidad para encontrar las relaciones existentes entre diferentes hechos 0 elementos . • Conocimiento de eventos 0 hechos: informaci6n que se posee de eventos actuales, mundiales y nacionales, problemas sociales, informaci6n del sitio de vivi enda, etc . • Curiosidad intelectual: interes por obtener informaci6n con el fin de enfrentar la complejidad de las situaciones . • Creatividad: producci6n y desarrollo de criterios , interpretaciones 0 iniciativas originales, innovadores y de utilidad practica respecto a problem as 0 activi dades presentadas . • Motricidad: Capacidad de programaci6n y ejecuci6n de movimientos (cabeza, extremidades, manos, pies, dedos, etc .).

3. Valores. Un valor se def:ne como una creenci a perdurable respecto a que un modo de conducta especifico 0 un estado de existencia es preferible 0 benefico, en el aspecto personal y social. • Sensibilidad : ser permeable a los problemas institucionales y de su area; desarrollar sentimientos hacia las personas, hacia los simbolos

•

• •

•

institucionales, hacia los valores artfsticos, esteticos, ambientales, sociales y culturales. Sentido de pertenencia institucional: participaci6n activa, colectiva y sistematica, actitud de colaboraci6n en el mejoramiento del clima familiar y escolar, de las condiciones ocupacionales y de la imagen institucional. Compromiso: participar en la soluci6n de problemas de su familia, de su entomo ocupacional y de su instituci6n. Respeto por la individualidad deJ otro: aceptar las diferencias entre las personas, como el estilo personal, estrato, condiciones socio - culturales, etc. Equidad y convivencia: trato personal con familiares , companeros, personal ajeno a su comunidad.

4. Motivaci6n •

• • •

Motivaci6n de logro: asumir la responsabilidad en la busqueda de soluciones, capacidad de iniciativa que parte del individuo, en la busqueda de mejoramiento . Motivaci6n de afiliaci6n : es la necesidad de pertenencia, de afecto, de a‫ו‬f liaci6n, de identi ‫ו‬f caci6n con otros . Motivaci6n con base en incentivos: la discriminaci6n y reconocimiento de incentivos en la ocupaci6n (por ejemplo premios, etc .). Motivaci6n basada en resultados: rendimiento de alta calidad , satisfacci6n con la ocupaci6n y en el 'area de trabajo, compromiso por cumplir eficientemente . .

En conclusi6n agrad ecer a toda la gente que se dedica al voluntariado y a la educaci6n especial, porque asi podemos ver muchas de las sonrisas que nos ofrecen tanto los ninos como los adultos que padecen esta enfermedad.

Nuria Juarez Anabel 8arbero

1‫ד‬

E ,.‫י‬J#MJFW .. E .

::::..;,c

‫י"י‬:1‫ו‬i: ~ ,

•

r.--‫'י‬

t ,~

‫י‬

‫יי‬

:.0.;'

~•

LES WEBS DEL VOLUNTARIAT El comen‫ ל‬ament del curs es moment per a endisar-se en nous projectes i linies de treball. 1 Intemet pot esdevenir una tasca fonamental per a ajudar-nos, suggerir idees i donar tota mena de recursos. Aixi, despres deI retom de vacances, amb les energies ben carregades, visitem dues webs de cap<;alera pel Voiuntariat a Catalunya; una d'elles es una novetat absoluta, www.xarxanet.org.L·altraresultauna ..·ellaconegudanostra.\<vww.federacio.net; pero tot i la seva famiiiaritat, sempre trobem arees i contingut.<; nOtt5, sobretot ara que es prepara el gran projecte d'aquest 20q32004: la Conferencia lV!undial del Voluntariat.

Xarxanet.org Des de fa pocs mesos, ha entrat en funciona ment aquest portal sobre el m6n associatiu, adrec;at fonaiment a les ONG i els seus col·laboradors, de diferents ambits. pero obert a tothom que vulgui coneixer el m6n asociatiu 9C.tN4,4 .1 · ;‫יי‬L ,M' catala. Nascut de 1a co1·1aboraci6 de l'INCAVOL i nombroses entitats, entre Ies que es troba 1a ....... ".._ .. ..... •••. FCVS, Xarxanet vol esdevenir una enorme base .." 'I&'KI. , • .,.\I,....... de dades sobre temes com ara el Vqluntariat Social, els drets humans, el 'Tercer M6n ... Hi _ ••• ..... _ . .. .o.::.:.:. ) ‫נ‬ trobem referencies a ‫ י ן‬actualitat pero, sobretot, hi ha eines (des de "pindoles" de formaci6 fins a htt:p;/jwww.Xilpcanet.o‫ ז‬I; publicacions digitals) que les entitats vinculades a aquestes arees poden utilitzar lliurement. Tanrnateix, el portal incorpora recursos utils a qualsevol organitzaci6, com a guies per a dissenyar webs, consells sobre descarregues de software 0 , fi‫ת‬s i tot, manuals de comptabilitat. ~:A:;

~ ~ ~~

<-‫י‬

1........_ _

OI... ct.,.

\t·e"'I~.. .........., t‫ו‬...,...( ..~ I• ••••'

' ~-,*-‫ ~ '"''י‬-- -‫יי‬.

( • ...,..... • • , .

, M

... . . . .. " ••. ,_

, . OI'.....

• _ ~,. . .

_ _

. .._.... _-- . (. . _. . . . .... _. . . _. . . .. I . ...... ~

~-‫'"יי'יי‬,_ -‫_'י‬

. . \00...

c.• 1

. . ...

4 ~~ . tOC'f . quot.. . '(0_

•

• , "".... ,

... <J ~. . .... .~.. . .., ..

. ._ ___ ... .... _ ••••

~ .

, , " __ ,

_ "'‫'י‬

t‫ב‬..

· ‫י‬t‫ יי " יי‬l i l l l

,· r ""‫ 'ייי‬t

I•

~_ _..-. . . . . . . _

,_, ~ .""‫י‬-_'.‫י‬

1.. . . ..._ ••• , . Q. MO""'. ... . . . , .." • • • _ " •

"'. ( _ " . • •

t .OWI......... . .., , .. . ' " ___• MO ......... . , ..... ,, , " ••‫ן‬Ot.‫•א‬

‫_ד‬..

h • _ _.. ......·_

• .....‫ י‬:‫~ייי‬

,•• • _

• ''‫''י‬u• • • • • / .......... ....<lootIv " . ..O/iI;‫ו‬M ......

t I ·‫ ה‬... ... , . ",. ‫ '~ נ‬fI. I\OO\. :

• '·....1........ " .... ‫י‬. . . ..t

--'"<.

~ #......... ...

.._ _ _ •• r ••t _

• O'l " , ),It·.~ .(.II‫'י‬t.~ 4 • .....‫ם‬tt

••" •• _"/"1 4 .. .,,,"-

..., .... _ _ . . . . .

....... r.:....."~ _ _ "•• _ _,,_....

‫ו‬..

......

_ ...

.. ~ .)

Federaci6.net

‫ז‬ota la infonna ~;6 !

~‫(~ ~ ""טנ‬l‫ יי‬1.. ' IO‫י‬frn,< ‫י‬Qb,ect ‫~י‬I't ' ~t‫ו‬n~" , ,,,,, ~ ,,,,s-.‫ו‬I‫'יי‬IoI‫י‬t~ _ I!‫י‬f\ .. . ~ ~ (_ ~_.‫ן‬._ ‫ו‬r ! . $‫חי‬. ‫ו ז‬IU _ .<:1 a‫זו‬. 1'I~ t. ~ ,MUMIt‫ ו‬CI4‫יי‬1ICI‫י‬O..nt f ~j ..‫»ו‬

..... ‫ מ‬...~ I'I8(j‫ן‬t;~

OI'. O.,.... o• . •

, 1'1 (.c""'

htt:p:llwww.federacio.net

N r ..u.r

ow. ,,4 • ,..,.....

o.q.".t

i‫ג‬

La FCVS va estrenar abans de l'estiu el nou "look" de 1a seva pagi‫ ת‬a web. Arnb el temps, eis continguts V ‫ת‬a creixent, aixi com la participaci6 als forums i les arees tematiques. Especia1 rellevancia esta teni‫ ת‬t la secci6 monografica sobre 1a Conferencia 1vlundial del Voluntariat Barcelona 2004: 1a web incorpora les noticies. d'Ultima hora sobre 1a gran cita, aixi com convocatories per a sessions informatives 0 vies per a fer arribar qualsevol 5uggerirnent. Cal destacar l'avanc; del programa, ja disponible en linia, tot un "aperitiu" perque comencem a fer-nos una idea de com sera 1a gran trobada dels voluntaris del m6n. Et

..N.u :‫ ג‬ia Ieres

-"-~

ECONOMIA

GRAMEEN BANK: e ‫ ו‬poder de ‫ו‬a diqnitat ...• el microcredit no es solament una eina generadora d'ingressos, es una arma poderosa pel canvi social, un mitja pel qual els pobres recuperen la seva dignitar ... Muhammad Yunus

Que es el Grameen Bank? Sobre I'any 1983, va sorgir com un mitja per combatre la pobresa a lIarg termini i garantir a les capes mes desva\gudes de la poblaci6 una activitat economica que lentament ets permetes millorar el seu nivell de vida i invertir en el desenvolupament sostenible de la seva economia domestica. Un credit fina‫י‬fcer per modest que sigui, pot ser I'impuls decisiu que converteixi a una f amflia indigent en un nucli d'autoocupad6.

Aquest institut financer parteix del principi que "I'acces al credit es un dret huma basic". Des de 1983 fins avui dia te uns dos milions de prestataris, un 95% s6n dones. Si es calcula que de cada persona que rep un prestec, en depenen unes altres 5, el GB s'ha convertit en el garant vita\ d'uns 12 milions de persones. ‫ז‬e

uns 13.000 empleats, i tres milions i mig de prestataris, creixent rapidament. Actuatment funciona en

40.000 de \es 63.000 a\dees que existeixen a 8angladesh. E\ quadre directiu d'aquest banc esta constitu·it principalment per homes elegits per les dones. Es un de\s banc mes gran que existeix a 8angladesh .

En el moment que va sorgir el GB es volia que la meitat dels prestataris fossin dones. Aquesta tasca va ser molt dificil d'aconseguir, ja que fugien dels empleats quan intentaven convencer-Ies. Varen tardar sis anys a que el nombre de dones i barons s'equilibres. Per6 veient el benefici que apo t‫ז‬aven al m6n femeni, GB va canviar de postura i va concentrar-se nomes en les dones, basicament en dones analfabetes .

No es un programa de salut, ni dedicat als infants, per6 es crea alguna cosa en el sistema que ha fet reduir la mortalitat infantil molt sistematicament, i I'ha permes reduir un 37% durant anys .

U‫ח‬

per[ode de 10

• ECONOMIA Com funciona ? EI seu capital social esta basat en recursos propis. Pero observem la seva evoluci6: •

de 1976 a 1982 encara no era un banc, per6 es gestio‫ ח‬ava en diners intems .

•

1982 es va aconseguir un prestec del Fons Intemacional de Desenvolupament Agric‫ס‬la

•

de 1982 a 1985 varen rebre fons intemacionals en conceptes de prestecs donacions

•

a partir de 1985 ja varen dependre d ~ls seus propis fons

Els fons propis els varen aconseguir mitjan9<int la compra d'accions per parts dels seus prestataris , encara avui estan ampliant els recurs ‫ ס‬s propis del banc. Per6 per una ra6 juridica existeix un Ifmit que ve imposat i no es pot superar. Per canviar aquest limit i poder incrementar els recursos propis amb una ampfiaci6 de capital, s'ha de modificar la Ilei que va crear el GB. E‫ נ‬Grameen Bank va ser creat sota una Ilei especial, per augmentar el limit, s'hauria de tomar al par1ament per aprovar una esmena. Aixi que el capital procedeix del prestataris i algun del govem. EI pi‫ו‬ncipi basic de la banca comercial es " quan mes es te, mes s'aconsegueix", i la moralitat que se'n treu es: "si ‫ ח‬O tens res mai en D

rebras res

•

En canvi el GB re ‫נ‬aitza I'inreves aquest principi" quan

menys tens, mes prio ‫ו‬itat et donem· . No es pot utilitzar la metodologia que serveix als rics per servir als pobres, perque no funciona _

Aquest banc: •

Es basa en la confiar.‫;ז‬:a‫ן‬

•

No es basa en garanties.

•

Aquest sistema ‫ סח‬esta basat e ‫ ח‬U‫ ח‬i‫ ח‬strume‫ח‬t legal.

•

No es firma cap paper

•

Si algu no retoma els diners no anem als tribunals

•

Es dissenya tot en base a la relaci6 humana

Es un banc molt sostenible. Fa 26 anys que esta produint negoci. Fins avui ha tingut benefici, excepte un periode inicial de dos anys.

.. ECONOMIA Grameen Bank pertany als seus prestataris. No nomes presta diners als pobres sin6 que tambe es propietat dels pobres.

EI sistema de credits d'aquest banc es simple: una quantitat menor de diner que pot oscil·lar entre les dues mil a cinc mil de les antigues pessetes, es presta a un terrnini d'un any.

Cobra interessos per poder cobrir tes despeses, pero aquest tipus d'inteffis es simpte n‫ ס‬contempta l'acumulaci6 d'interessos i s6n dei :

•

20°.-‫ ס‬per activitats que generin ingressos

•

el 8% per un prestec d'habitatge

•

5% als prestecs pels estudiants que vulguin cursar estudis superiors

EI periode mitja dels prestecs norrnalment s6n :

1,-- ?ctualment d'un any, per6 es poden oferir per tre5 mesos, Si5 , ‫ ת‬Ou, quinze, divuit, 0 qualsevol nombre de mesos 0 ‫ו‬fns i tot anys . 2,-- el prestec de I'habitatge es va introduir I'any 1984, amb unes quantitats de 100 d61ars i lentament s'ha anat incrementant ‫ו‬fns a 300 d6lars. L'actual prestec per a I'habitatge esta en ‫ז‬te 300 i 600 d6lars. Fins avui s'han concedit mes de mig mili6 de prestecs. Es paga a terrninis setmanals. La duraci6 .es de 10 anys

No existeix un limit superior pels prestecs del GB en si, te6ricament, per6 a la practica quan s'ha rebut un prestec es que el seg ‫ו‬C ent no pot sobrepassar-Io mes que d'una certa quantitat. Existeix un caJcuJ per prorrateig per determjnar la quantia del seguent prestec. Aquesta es ‫נ ו‬ unica limitaci6 .

Una de les caracteristiques del banc es la falta de sucursals i finestretes: els pobles s6n visitats peri6dicament pels empleats del banc que reuneixen els grups de

‫ג‬c ients

per negociar els prestecs verbalment,

sense Ia utijitzaci6 de documents .

!'absencia de COu‫ח‬pci6 es u ‫ ח‬a de les columnes

La transparencia principals d'aquesta instituci6.

Nomes es necessari complir amb unes condicions per poder optar a un credit Grameen: viure en el llindar de la pobresa, haver compres la filosofia de vida d'aquesta iniciativa i integrar-se en un grup format per cinc persones que actuen de mutus garants: si un dels cinc no pot reemborsar el seu prestec, els altres 4 6 5 respo ‫ ח‬sabifitzen de fa seva part. Aquest sistema basat en (a forta cohesi6 social de f'ambient rura (.

.. ECON‫ ס‬MIA minimitzar les quotes de morositat entre els prestataris del GB que afirma recuperar el 98% dels credits atorgats. Aquesta baixa taxa de morositat es deu a diferents factors. Per6 si que es evident que tes persones necessiten els diners, i el que rep aquests fons prefereix mantenir les portes obertes que aconseguir-ne mes. L'unica forma d'aconseguir-ho es pagar els deutes. EI sistema dissenyat es de molt facil compliment, ja que els pagament es fan en petites quantitats. Tambe es important el factor grup, perque entre ells s'aconsellen no ficar-se en problemes per falta de pagament, ja que es volen mantenir en el banc

EI G B te l'educaci6 com una qQesti6 prioritaria, per6 sense gastar-se diners. Es mes en el sentit de la promoci6 .. EI seu objectiu col·lectiu es aconseguir que tots els ne‫ ח‬s de les families analfabetes vagin a I'escola. A Bangladesh I'escola pnmaria i secundaria es gratu·ita. S'ha aconseguit que el 100% de nens estiguin esco‫ן‬a i‫ ו‬tzats. Si es yoJen graduar a Ja unjYersitat EJGB fa dues coses:

1,- la Introducci6 de beques per reconeixer els millors estudiants. Donen 3.700 beques, en cada oficina i cada area i regi6. Els donen els diners cada mes. 2, - el prestec estudiantil. Aquest permet cursar estudis superiors, i el 100% de les despeses estan cobertes.

Elles tenen mes credit? EI fet de que un 95% dels prestataris de GB siguin dones, no es una casualitat: s6n elles les que necessiten aquest acces al m6n de I'economia. No hem de perdre de vista que aquesta assignaci6 de prestecs a les dones, adquireix una a/tra dimensi6 en els pafsos en e/s quals els homes solen tenlr el control del diner i en els que les dones, des del seu naixement, senten que s6n una carrega per les seves families, que tenen l'obligaci6 de pagar un dot als seus marits el dia del seu casament. Pero es molt frequent que els homes les abandonin amb els seus fills i contreguin una altra vegada matrimoni per obtenir un altre dot. A Bangladesh, Ilavors i encara avui, el percentatge de dones que accedeixen a credits a la banca tradicional es de "1 %. En el GB varen descobrir una gran veritat amagada per al m6n de les ‫ו‬fnances: les dones s6n excel·lents administradores, extreuen el m8xim bene‫ו‬f ci de tot el que produeixen i reinverteixen aquest benefici en la seva propia familia, fills i filles. Les dones tenen paraula .

La clara preferencla femenina expressada en els programes de GB no solament correspon a reflexions solidaries sin6 tambe a criteris practics,)a que han observat qUe, \es dones tomen els seus credits millor que els homes i s6n millors actors del desenvolupament perque tenen una visi6 mes amplia i utilitzaran el diner per millorar la casa 0 en l'educaci6 dels seus f1lls.

ECONOMIA E ‫ ו‬microcredit ha augmentat la carrega que pesa sobre les dones? EI G8 constata que es tracta de : •

u‫ ח‬a elecci6

•

ningu els obliga ha fer-ho

•

qualsevol exit. es tambe una responsabilitat

•

es una oportunitat per la vida

Per primera vegada: •

es senten que han aconseguit fer alguna cosa.

•

que tenen cura d'elles mateixes

•

que es propietaria, una persona respectable

•

es titular legal de bens

•

tenen el seu propi prestec, }a seva possessio

•

els seus estalvis estan al seu nom

•

ha elegit I'hereu del seus bens

•

podra ser elegida presidenta, dels grups de 5 persones

•

pot ser cap de centre, que es el cap de 40 dones en un conjunt mes gran de grup

Tots aquests sO ‫ ח‬els canvis, si nomes es mira I'aspecte de la carrega, es passa per alt I'aspecte del plaer i de /a i/·/usio.

Per6 no ‫ ח‬omes per les dones de Bangladesh, la seva paraula es Ilei. Tambe ho es per milers de dones de tot el m6n que han trobat en els microcredits una altemativa per a les seves perspectives de vida.

EJs pnncipis deJ Grameen, son repetits per Jes dones reunides una vegada a }a setmana, es condensen en u‫ ח‬a frase: " disciplina, unitat, valor, treball, aix6 e's el que fa la nostra vida ".

La idea s'esten? L'experiencia de G8 s'esten arreu del m6n, amb els mes diversos resultats, mitjan9ant els programes que

solen tenir tres pilars fonamentals: •

el credit

•

la capacitaci6

•

I'estalvi

Avui dia, la iniciativa de GB ha actualment

s6n

quasi

uns

100

tr‫ ס‬bat

nombrosos seguidors ,

pa‫ז‬sos.

Tant

pa‫ ז‬sos

subdesenvolupats com en la gran potencia que es EEUU, i amb mes precisio en els suburbis de Chicago. Los Angeles,

Nova

• ECONOMIA York... Fran<;a, Gran 8retanya ... etc. i, des de bancs fins ONG, existeixen unes 900 institucions que han imitat el seu model.

Pero el GB nomes opera a 8angladesh. Encara que te una excepci6, que es Kosovo, on s'esta muntant U‫ח‬

banc de mlcrocredits, que una vegada finalitzada la tasca el transferiran .

No tot es or Tambe el Grameen Bank te les seves crftiques : 1,- Certs sectors de la poblaci6 bengali considera aquesta instituci6 contraria a la tradici6 islamica, que prohibeix els prestecs amb interes 2 ,- Tene.n por que les dones tinguin eontacte amb el banc, ja que poden obtenir poder dins de les seves families amb u ‫ ח‬a etapa d' acces a\ poder poli\ic. 3,- Altres sectors consideren alta la quota d'interes del 20% que aplica el banc. Segons Yunus, es la minima necessaria per mantenir I'autosuficiencia de la instituci6. 4, - Alguns observadors oecidentals eonsideren al banc massa patemalista. Aquesta erftica te el seu fonament, degut a que tots els clients han d'acceptar les 16 decisions basiques, que s6n r~ petides com una promesa diaria .

Ultimes actuacions del Grameen 8ank EI mieroeredit no ha pogut eliminar la pobresa, almenys la pobresa absoluta, extrema. Ningu ha dit que les persones que intervenen en els microcredits no siguin pobres.

Realment e‫ ו‬microeredit a qui ha d'afavorir mes? Als que estan en la Ifnia de la pobresa

els que estan per sota d'aquesta Ifnia? Pels que

estan en la Ifnia, eJs microcredits s6n molt importants, ja que- s6n persones amb un gran esperit emprenedor i estan disposades a treballar. En canvi, per la resta es molt d if‫ו‬cil establir una relaci6 amb ells, ja que s6n gent malalta, no tenen cap tipus d'instal'lacions per la comercialitzaci6 , no tenen retenci6... s6n moltes les causes que les fan ser extremadament pobres.

EI GB actua, i ho fa de tal manera que en Iloe d'esperar que aquest nivell de gent tan pobre vagi a u i‫ ח‬r-se al banc, es el bane que surt a .... buscar-105. Cada oficina ha comptat el nombre de captaires que te pels voltants, i intentara que poc a poc vagin deixant la mendicitat . Aix6 no es fa en el sentit d'una neteja de eaptaires, sin6 en el de donar-Ios la dignitat de guanyar el seu propi diner.

... ECONO~Il.-\

Cloenda Puc dir que

Eis

‫זו‬r lcrocr"'aits

ap/IGat ~ a activ'tats "en ‫ ח‬ibl,=s ' gestlonats rj9 for:!r‫ ף‬r ‫ ?=י‬spo ‫ ח‬sable s6n capa90s j'a!libera r

les dones de les manoteges de la miSen8 , Cada ser hum8 es ~a dotat d'U‫ ח‬8 e ‫ח‬o ‫זזו‬r e capacltat, vegades

‫ח‬O

u ‫ח‬a

pennet que aquesres SOrtI ‫ ח‬t. aleshores es

enonne potenc:a ‫ ו‬itat -3 ‫ו‬

‫ ס‬erO

:a sOCletat moltes

moment de donar un petlt ajut, perque ,

aquestes persones ca ‫ ח‬vl'in el rumb de les seves vldes, Der sortlr ae ,a pobresa, Perque cal dir que la ‫ס‬o ‫ ס‬resa ‫ ר‬O es

creada ‫ ס‬el ‫ ס‬o ‫ מ‬res

po ‫ס‬resa es creaaa gel sistema qL:e

‫ סח‬saltres ‫ חר‬ateixos

hem SitU8t 3‫ו‬

seu entorr . E ‫ ו‬Grameen Bank funciona per6 s'han de buscar noves metodologles ja Que e/ temps es canVlant dia a dia. con fa Dr60la socletat,

oer aquest motiu han creat \<:

‫כ‬: rameer

3arK .

M. Merce Junyent

... LA FELICIDAD Nos convencemos a nosotros mismos de que la vida sera mejor despues ...

• • • •

•

De terminar la carrera De conseguir trabajo De casarnos De tener un hijo De tener otro

Luego nos sentimos frustrados porque nuestros hijos n9 son 10 suficientemente grandes y pensamos que seremos felices cuando .. . • . Crezcan y dejen de ser ni i'‫ ו‬os Despues nos desesperamos porque son adolescentes dificiles de tratar y pensamos que seremos mas felices cuando : •

Salgan de esa etapa

Luego decidimos que nuestra vida sera completa cuando ... •

A nuestro esposo

•

Tengamos un mejor coche

•

Podamos imos de vacaciones

•

Consigamos el ascenso

•

Nos retiremos

esposa le vaya mejor

La verdad es que: no hay mejor momento para ser feliz que ahora mismo . Si no es ahora, lcuando ? La vida estara siempre IIena de luegos, de retos ... Es mejor admitirlo y decidir ser felices ahora, de todas formas no hay un luego. Ni un camino para la felicidad, la felicidad es el camino y ... es ahora . Atesora cada momento que vives, y ates6ralo mas porque 10 compartiste con aJguien especia ‫ו‬, tan especia ‫ ו‬que 10 Ilevas en tu coraz6n y recuerda que... : EL TIEMPO NO ESPERA POR NAD‫ ז‬E. Asi que deja de esperar hasta que termines la universidad, hasta q ue te enamores, hasta que encuentres trabajo, hasta que te cases, hasta que tengas hijos, hasta que se vayan de casa, hasta que te divorcies, hasta que pierdas esos diez kilos, hasta e ‫ ו‬viernes por la noche

el domingo por la ma‫ו‬f ana, hasta la primavera, el verano, el oto ‫ו‬f o

el invierno ,

o hasta que te mueras, para decidir que no hay mejor momento que este... para ser feliz . Trabaja como si no necesitaras dinero; ama como si nunca te hubieran herido; y baila como si nadie te estuviera viendo . La felicidad es un trayecto, no un destino .

Fdo. : Jose Maria Ramirez Mensa "Chema"

...

Un afJo en U ‫ ח‬pais ajeno Naci y vivi durante quince anos en Rusia. A Espana Ilegue hace u ‫ ח‬af'io, pero no por mi deseo sino que fue el de mis padres . En el mome ‫ח‬to de mi Ilegada no sabia el idioma y ademas este viaje no estaba planificado.

Oe verdad, no me imaginaba que me estaban esperando tantas dificultades aqu i, tantos problemas ...Vuelvo a decir, 10 mas importante es la lengua, 0 mejor dicho, los dos idiomas que existen en Catalunya: el catalan y el casteJlano.

Los primeros meses de estar aqui yo ni siquiera podia acostumbranne a hablar la ‫נ‬engua, pues no era la mfa. Tenfa que aprender la base deJ nuevo lenguaie 10 mas rapidamente posible para poderme comunicar con la gente y preguntar todo aquello que fuera necesario. Pero tengo que aclarar que una cosa es entender el idioma y la otra es - hablar.

Un ano despues, en estos momentos, creo que entiendo el habla de la gente, pero para hablar cO ‫ח‬ectamente hace falta mucha practica, esto es la pura realidad. y es que desde el momento que Ilegue, s610 me comunicaba con los rusos residentes en el pais, este fue mi mayor error.

En Espana todo es muy diferente de Rusia: la gente, su caracter, las costumbres, la disciplina, el colegio ...etc. Dare algunos ejemplos : 1,- en los colegios rusos hay una disciplina mas dura q ue aqui . 2,- el hora i‫ ז‬o. Alla yo estudiaba desde las 8 de la manana hasta las 16 horas de la tarde . 3, - las clases son de hora y media, que se dividen en 30 minutos, entre las cuales hay 10 minutos de

recreo . 4,- en e\ colegio hay muchos campeonatos de matematicas y otras materias.

No dejan relajarte 5,- el sistema de cali‫ו‬f car las asignaturas es muy diferente, pues la nota minina es un1 y la maxima un 5. Siendo U ‫ ח‬3 e\ aprobado .

En mi pafs estaba acostumbrada a obtener buenas notas, pero aquf

no soy una de fas buenas

estudiantes, ya que aun existe el problema de los idiomas. Me gustaria que esta problematica desapareciera y seria feliz si pudiera ir a la universldad.

Los primeros meses del instituto fuero ‫ ח‬mis peores momentos, y debido a mi caracter timido era muy dificil adaptarme. Cuando me preguntaban " i.que tal? ", respondia " si ‫וו‬. Ahora perece ridiculo pero en aquellos momentos no 10 era .

En los primeros tiempos de residir en Espana tenia miedo de hablar. Ahora empiezo a relacionarme mas con la gente de mi alrededor, es mas facil, pero tengo que reconocer que la disciplina adquirida en Rusia se refieja en mi personalidad, ya que queda para siempre.

A prop6sito, aqui, el trato con la gente es muy diferente. Por ejemplo, yo no podfa tutear a una persona desconocida 0 adulta, sino que debfa dirigirme a ellos tratandolos de " usted ". Sin embargo en Espana todos habla al mismo nivel.

Los primeros dias de vivir "en ‫ט‬n pais ajeno" estaba en una fase de "xoc" pues queria dejarlo todo, estaba desanimada, queria regresar a mi pais, huir de todos los problemas, retomar a mis costumbres ...Para mi era todo nuevo, incluso la comida. Para acostumbrarme he necesitado bastante tiempo .

Es posible que a otros extranjeros no les sea tan duro, todo depende del pais de nacimiento, de su lengua, de su caracter .... Yo reconozco que soy dificil en estos aspectos, necesito mucho tiempo para coger el i‫ ז‬tmo del pafs "ajeno"

Cuando lIegan los momentos mas angustiantes, en los que quieres huir de todo aquello que te da miedo , de todos los grandes y pequenos problem3s ... me paro a pensar " i.que hago aqui realmente,"? reflexi‫ סחס‬, y piens ‫ ס‬que n ‫ ס‬tengo ninguna ventaja regresando aJJa, a mi pais, que ya perdi mi tiempo. Hay que empezar una nueva vida en el pais de acogida, pues, si no acabare mas desorientada todavia, sin educaci6n, ni rusa ni espafiola, 0 sea, sin futuro.

Cada pequeno triunfo que voy consiguiendo, ya sea en educaci6n 0 a cualquier otro nivel, me da fuerzas para tener mas con ‫ו‬f anza en mi misma, y conseguir algo mas cada dia pudiendo, tal vez asi, mi adaptaci6n sea mas facil y pueda alejar de mi mente la fdea de "pais extranjero"

Galina Kubaeva (1 r. Batxillerat 8 )

.. Els deu anys de Calidoscopi Vaig ser professOl'a del Terra Roja durant quinze anys i integrant del G1‫ ךג‬P L\1ounier fins t'any 1999 . Quan els companys del gl‫ ךג‬P em van comunicar que Calidoscopi celebrava els deu anys de la seva primera aparici6, vaig recol'dar aquelles reunions ,un dia a la setmana en que, prenent un cafe, pl'eparavem les activitats previstes pel grup . Va ser a l'inici de curs del 1995 quan va sorgir la idea de fer una l'evista de] Centre , pero alhora, oberta a la participaci6 de tothom . Les deliberacions per decidir el nom i els continguts de la revista ens van ocupar molt de temps. Finalment, els professors i alumnes, vam acol'dal' que es digues "Calidoscopi" i que fomentes els valol's humans i comunitaris , fent alhora una aportaci6 pedagog~ca . El primer numero va veure la llum el 23 d'abril de 1996 ,coincidint amb la diada de San ‫נ‬ordi, i des de llavors van anar sortint cada any en aquesta data i tambe pel' Nadal . Tot i que ja no estic al Centre, he llegit tots els numeros que des de 11avors han sortit, i m'ha alegrat fo~a observar com s'ha anat consolidant la revista i com ha augmentat la participaci6 de tota la comunitat educativa .

Tan de bo que el missatge de justicia, solidaritat i tolerancia que desprenen les seves pagines perdu11 en e) temps i en la memol'ia de tots aquells que les han }legit. Enhorabona, companys ‫וז‬ Cal'me Targa

.. TU MIRADA La mirada de tus ojos me produce dolor, no se si es odio 0 es rencor. No pensaba' que esto iba a suceder, cuando te olvide tuviste que volver.

Si tuviera un poco mas de tiempo, decidirfa en 10 que quiero y no quiero. l.Me puede decir algo tu mirada? .Es inutil, por mas que busco no encuentro nada.

l.Por que 10 nuestro es asf? Ya veo ... tu no esta5 hecho para mi. l.Por que todo 10 que pienso tiene que ser sobre ti? Pienso que no deberia sufrir.

‫ז‬Od05

105 mOmento5 que vivim05 junt05.

Ahora me vienes con que quieres volver. Para mi eres Ia persona mas grande de‫ ו‬mundo , pero 10 que me pides no va a poder ser.

En e‫ ו‬momento en que vi tu mirada , aquel feliz dfa de madrugada decidf 10 que iba ha hacer, tu oportunidad te la daria al amanecer.

Ese mismo amanecer, supe 10 que me producfa tu mirada . Por eso me lance a besarte, para que por fin pudieras perdonarme.

Patricia Mu ‫ ח‬oz. 3r C ESO

EL PAls.

Antologfa

LUN ES-20

‫ס‬E OCTtJ8RE DE 2003

YIetafora. "No bay leDgt.a‫ כ‬e sm me-

tafora, I muene es met ‫ג‬i fora de la JUAN CRUZ Viajero. -<EI cartero ha traido e1 Bangkok POSl. I eJ Thailandia Tra ve ‫ן‬. I una carta sel1ada, I 1a muerte de un ser querido I para la mucha cha de mi American Breakfast 1 cada maiia‫ם‬a'·. Porvenir. "Se vive solameDte una vez, f hay que aprender a querer y a vivir I cuando no es tarde aun para creer, I propicio e1 dia venidero. f menos duro I e1 adoquin, I menos oscura la noche. I inciena la tristeza, f a veces bastan dos paginas de un iibro para creer, I eterna la eternidad, eternos I tUS besos, 1 siempre enrre el recuerdo y la espe‫תי‬-Dza". No. "Aunaue he pe dido mi carta I no estaba i 0 no me 1a ha ‫ ם‬dado compasivo5 I con e! extranjero que espera vida 0 muerte I ignorado en un rinc6n de Asia". NUDca. "Nunca moriras nunca morire despacio / como aque: Uos dias de verano. lejano, I parecia eternizarse el ba1andro, 1 tu cuello ‫ם‬nDca cerrara el dia con un n ‫ ס‬b1an co I en e1 agua". Arnar. "Y el tiempo de amar I hay que ocultar10 a la verdad. a la mentira. I a1 oscuro cicl0 del progreso I y del regreso."

nada. I no es 1a vida, es 1<1 rosa. I no es la Historia. es el tanque". Morir. " Muerte en el curua./ bacia las catedrales sumergidas 1( ... ) Canten sirenas 0 rompanse las venas, Il,quien asegura que no se muere ahogado?'·. :Y1uene. "Sera muene ‫מ‬U papell amarillo que f10ta un instante I e11 la ven ‫ז‬ana. troles temblones I y un cbasqu.ido de navaja cerrada." Dolor. "Tiene cara el dolor y apel1i dos, I como tiene Tiro escuadras 1 y cemen ‫ז‬erios marinos para averias I dei oscuro ciclo de la oferta I y la demanda, I del tiempo de ‫ נ‬ucrar y e1 tiempo de matar". Amor. "Porque e ‫ ם‬amor e1 que dice si y e1 que n ‫ ס‬I ba dcshabitado 103 jardines y las c10acas, 1 nieva. I niebla de un . ciel0 que no existe I y traiciona.'· Tiempo. "Sin otra vida que el sentir del tiempo". Nunca. "Nunca te aho garas. n‫ם‬uca me diran I que algUn mar ba)'a disuelto un ancora". Viajero. "El car‫ז‬ero nunca Uama dos veces, I viaja en una Yarnaba I y sonrie eD ‫ ן‬a iguorancia I de que 1a distancia f permite a la memoria cumplir nuestros s!eseos·· . MA ‫ז‬-ruEL VAZQUEZ MON TALBAN. EI poer3. Pero e‫ ו‬viJ‫נ‬jero que hztye. U‫ן‬ta educaci6n senti‫זז‬le‫ז‬l ! al. P/·aga. Ciudad. EI viajero.

•

Y1 ‫ן‬: ouel V:uquez Mootalbao De: Pero e‫ ו‬viajero qtle Ilu.l'e ( 1990)

EL CARTERO HA TRAiDo EL BANGKOK POST

El Tllailandia Travcl una carta se/lada /a muerle de un ser queric/Q p‫ז‬aa /a muchacha de mi American ‫ז‬Beakjast I cada Inaiiana aunque he pedido mi carta no estaba . o no me /a han dado compasivos con ef extranj‫ז‬eo que espera la vida 0 /a Inuerte ignorado en un rincon de Asia e/ cartel'O nunca llama dos veees viaja en una YamaJ,a y sonrie en /a ignorancia de que fa distancia permite a la memoria cumplir nuestros deseos

:.. i

‫"ן‬,

';‫' ג‬:''' d

o..~ ~

~~ ~.&

-:;; :::

.-~

.~.

I.‫_פ‬

~~ ‫ן‬.;;;\

;~ ~

J‫ן‬

‫יש‬

_~t ~<!I ~ ~ ~~

L/\ VAN(rUARD -\,‫ך‬

VENTURA& COR()MINA

REMEI MARGARIT

LA VANGUAR‫ ס‬IA

‫ ן‬6 NOVIEMBRE

2003

La muerte de un poeta

n poco mas huerfanos. Asi nos deja 1a muerte de un poeta. Ha muerto Miquel Marti i Pol. uno de 10s poetas mas cercanos al sentir de 1a gente. Toda su vida ha sido ‫מ‬U cultivo permanente de la sensibiljdad, de ese sentir \as cosas cotidianas como mensajes constantes de vida a pesar del do lor e incluso con el dolor mjsmo . Su obra es un canto a la fragilidad del existir, a esa fuel'za luminosa que emerge aLin en medio de Jas djficultades y limites de la condici6n humana. Era el poeta a quien todo e ‫ ו‬mundo entendia porque escribia de 10 que cada persona lleva consigo e ‫ ם‬ese trayecto que liamamos vida. Nunca se alej6 de 10 esencial, nunca sus palabras fueron artefactos en los que esconderse; al reves. sus poemas son ventanas abiertas. puntos de encuentro.

~Estimo molt. tambe, all6 que escric / Ho estimo tendrament. profundamenl l no amb un amor egoisra i pedant I sino amb un amor clar, que posa accents I de llibertat damunt cada paraula".

Estos versos claros de su JJbro "EstimadaMarta" descubren e1 a1ma sin mascara ‫נ‬a guna. La poesia es ir al fondo de la cuesti6n. Como en estos versos. las paJabras tien de‫ מ‬un puente entre 10 visibJe y 10 invisible como la fuerza, el valor, e] sufrimiento. el amor, 10 intangible, 1a esperanza. todas esas cosas que son \a vida real. la de dentro de cada ser humano. Y en Miquel Marti i Pol. debido a su fuente inagotab1e de sensibilidad, cada veJ-' so suyo es como un sefializador de un camino abierto a finas percepciones de uno mjsmo y de todo 10 Que nos rodea. la tierra. los arboles, el mar, el cielo. la luz, el viento. En el, las cosas adquieren sentido por sl mismas y en relaci6n con nuestro estar con ellas. Mucha gente se pregunta quienes son 10s poetas. Quizas la respuesta sea: son los que trabajan con 10 int.angible para sentirnos vi-

para abrir las puenas y ven‫ ז‬anas a 10 que se va creando continuamen‫ ז‬e. para sentir la bel1eza. Y todo ello a pesar de todos 105 errores y desgracias que los bumanos van10S acumulando a 10 largo de nuestra historia. Los poetas rescatan la belleza de los intentos de destrucci6n, su credo es eJ sentido trans ‫ ו‬ucido de las palabras como ptlen[eS para eJ entendin1iento de 10 mejor que hay e ‫ מ‬el genel'o huma]10 . Cada perso‫ מ‬a lleva 1a belleza dentro, eJ poeta se la descubre cuando ellector que Jee sus vel'SOS se da cuenta de que aquello tjene que ver con 10 mas pIofundo de su propja alma. El aima, esa cosa que ‫ ם‬o sabemos 10 que es, aunque todos la sentimos. Los poetas llegan al alroa: puede que sean los unicos en Uegar a ella; encuentran u ‫ מ‬sendero becho de las profundidades de las que todos est‫ת‬a‫ ן‬os hechos . Por eso cuando muere u‫ ח‬poeta nos sentimos un poco mas solos•.

m-‫ו‬quel VOS'n;iaii{‫ ו‬-PO‫ו‬ I si oe sobte algu tanca la porta i101 es Irist i hosti ‫ז‬, que.podem fer sino esperar en silenci que ‫ ז‬a vida reprengui e‫ ז‬curs de semprel poderosa, i ens a‫ וו‬iberi d'aquell fosc domini? Es en la mort on aprenem de viure, beve ‫ח‬t -‫ ח‬e ellicor fort a glops lentissims, senti‫ !ח‬que ens i ‫ ח‬cendia les entranyes mentre ens revela lota la be ‫וו‬esa d'aquell restar contra tols els desig ‫ ח‬is. 'W8RE O'ABSENaES', 1984

Autoretrat als seixanta·set-anys EI cap, feixuc, m'ha encorbat !es espat ‫ז‬e‫ו‬s i m'ha enfonsal el pit. Dis~retament _ - i es d'agrair- el ventre va adquirint la rodonor que els manuals prescriuen. Cames i mans rO‫ח‬segen i protesten i la veu fa vacances permanent's : :~. esporuguida pe,js recels j els;dubtes. . Nomes els ulls ma‫ח‬te ‫ ח‬en u‫ח‬a activa funci6.de vigilancia i subministren·~_ _ detalls ins61its a I'imaginari que es qui serva dempeus la'·oalue·rn.a.

Amb pe ~ s i treballs mantinc intacte u,n vel ‫ ז‬redu ~te que amb el pas de ‫ ז‬lemps s ha convertlt en una fortalesa . ~a~apetat darrera el que ~~ p ~ rdut , lucldame ~ t defe ~so e~ pnvl ‫ז‬egl . ?e se!, qUI s6c, ~ escrlure com escnc t d ~ vlure CO".‫ י‬VISC, semp;e que el cos se m CO‫ ח‬servl en uns mfnlms acceptables. Ara que I'agosl bat els seus metalls ~b una e~candalosa des~ esura, 10 em refuglo en la solemnltat que s'ha integrat en mi i em representa. Oespres, els deus diran per quin camf i amb quina gent he se seguir la rula ; d6cil i greu allargare les mans . per apre ‫ ח‬dre el nou ritme de la pluja. ' DESPRES ‫ס‬:‫ז ו‬O,‫ "ד‬:2000

1ara, en silenci, espera‫ ~ז‬u‫ ח‬noia que se que no vi ‫ ח‬dra i, a poc a poc, se'm fara tard me ‫ ח‬tie amb els u‫ז‬ls tancats m'enfonyo pou endi ‫ ח‬s del g ‫תז‬a miste·ri de mi matei)( i assajo vanament d'interrogar la mort que sempre em rO ‫ ח‬da. ' LLIBRE DE LES SOlu‫ זז‬DS,' 1995·97

Miquel Marti i Pol. Biografia

.. Qu i s6c i per que escric i

:'~'‫וי‬.'·:·:I) ~·:··:'·:..:; ~~ ~l_:;~:~~~~‫~ז‬:~*~~~~;~~_. Em dic Miquel Martl i Pol vaig neixer a Roda de Ter, a la comarca '' ‫גזי‬ ~ -~~- ~".‫י‬-'~ ·""'‫;י‬.,#~‫'··י‬,At.' .~' ~;:.'(..~ i:ii\:'! ;~li1:;A~ "~ ~ "~:'';' d'Osona, el dia 19 de marc;: de I'any 1929 i s6c el segon de tres • ,'1; . . ' '..- - • ~...‫ ז‬.. ~ ~.lI :.;t 'I ~ ; . '‫גי‬ germans, tots nois. EI meu pare era manya d'ofici i treballava de '" , ,_ . torner en un taller que, segons el que feia constar a la .~~ 't.. ‫ י‬.~.~ ‫ !דז‬.~ ~-~ 1_ •• __ ~ .. propaganda dels seus productes, era la "primera fabrica nacional ' ... . '"‫'י‬-' 'i;{;. ni‫ ~ יב‬.-.;;.' ,1 • ;; I--\: ~-.:.;:‫·;ו‬a'.; :I.‫ד‬. I} 'f ~. "Y ~'.' .... de telares automaticos en serie". La meva mare treballava als ~.: ~~:'~7;~~1."_·‫·~ן!·~י‬:·;:·~-‫·~ל‬.-~~·--""; ._~ dobladors d'una fabrica textil de filatura de cot6 i fibres arti ‫ו‬f cials . Els Marti som una famllia amb for9C3 implantaci6, al meu poble, i d'adolescent i de jove em vaig adonar que els Marti-Pol erem all6 que se'n sol dir els parents pobres , uns parents respectats si venia el cas en que calia demostrar-ho, per6 al capdavall pobres. Ara , quaranta-cinc 0 cinquanta anys mes tard, les coses s'han anivellat forya, no perque els Marti-Pol ens hagim enriquit, sin6 perque una bona part dels altres Martl han anat mes aviat de mal borras . • ..

'‫א‬.

t.. -:"\

• f

‫זיי‬

‫י‬

Vaig comenc;:ar a anar a estudi als quatre 0 cinc anys -no ho recordo be-, al col·legi parroquial, regit per capellans, Jo no sabta aleshores, es clar, per6 la decisi6 dels meus pares de fer-me anar precisam ~nt a aquell col'legi, tenia una significaci6 especial. Oe fet, els nens de les famllies diguemne d'esquerres, per6 d'una certa posici6, anaven a I'escola del senyor Sebastianet, i els de les families de dretes, amb posici6 0 , almenys, amb un cert "prestigi" social, anavem a la dels capellans . Els altres nens, es a dir, els que no tenien posici6 ni aixo que n'he dit prestigi , solien anar a Les Escoles, 0 sigui, a I'escola publica, que em sembla que aleshores depenia exclusivament de l'Ajuntament. Les nenes, si no recordo malament, es repartien entre les monges, que practicave ‫ר‬i subtilrssimes distincions entre nenes riques, no tan riques i pobres, i Les Escoles, que era un col· leg i mixt. No m'atreviria a assegurar-ho, per6 em sembla que al col'legi del senyor Sebastianet nomes admetien nois; al de capellans sl que ho Pu,c assegurar: nens i prou, no'mes hauria faltat ! L'any 1936, en esclatar la guerra civil , tot aquest plantejament se'n va anar en orris, perque els "rojos" van fer tancar els col· legis dels capellans i de les monges. La major part dels qui hi anavem vam passar a Les Escoles i, entre la relativa massificaci6 i el desgavell d'aquells anys, sobretot al principi i quan la guerra ja s'anava acabant, no vam aprendre pas gaire. Pel febrer del 1939 els "nacionals" van alliberar (es un dir) el meu poble i es van reobrir e(s col·legis tancats. Jo tenia deu anys i vaig tornar al col·!egi dels capellans. Aleshores , pero, ens educaven en castella i, tant al mati com a la tarda, abans de comenc;:ar les classes, a mes de resar cantavem el Himno Nacional, tots drets fent la salutacio feixista davant d'un alumne que servava una gran bandera espanyola enlairada. Aquest perlode per a mi no va durar gaire perque, en 90mplir catorze anys, com que a casa els diners escassejaven i, a mes, hi havia malalts, em vaig posar a treballar al despatx de ca la Tec(a Sala, la mateixa fabrica textil en que treballava la meva mare. Un timid intent de fer-me estudiar -per advocat, segurament-, ates que jo ja mostrava una notable inclinaci6 pels Ilibres i era forc;:a despert, es va frustrar sobretot per la i ‫ וו‬transigencia d'un mossen, amb m'olta influencia sobre els meus pares, que va considerar que no em convenia.gens d'anar, tan jove, a viure a Barcelona . A dinou anys, quan ja en feia cinc que treballava i fins i tot te ‫ ח‬ia xicota (novia, que diuen ara) formal, vaig agafar .una tuberculosi pulmonar, una malaltia forc;:a comuna entre el jovent de I'epoca, per la gana que es va passar durant la guerra i la postguerra, i segurament herencia familiar de la branca pobra dels Marti, ates que tant el meu pare com el meu germa l' \ I 1. 1-:;' gran. van patir-Ia i dues meves ties paternes en van morir. Els proces \ 1. \ 1': , .:' tubercul6s, que em va enxampar de ple, em va obligar a passar un any ~Aor-'-'-Ilarg al llit, i aquesta circumstancia estic segur que va inf1uir en la meva dedicaci6 a la poesia ja que, durant aquell temps, vaig Ilegir molt, desordenadament', es clar, pero amb un gran entusiasme. Jo, aleshores , ja feia anys que escrivia poemes. Oe fet, els primers tempteigs, en ~'!'1‫ ~ח‬Ilengua castellana, la meva suposada Ilengua "de . . ‫ ז‬...~I·i‫זו‬: cu ltura", els havia fet quan encara anava a escola , o poc despres de deixar-Ia. Per sort, algu ns amics. molt mes grans que jo, em van fer adon'a r del desproposit.d'escriure en una Ilengua que no era la meva i ben aviat vaig ,.. ‫ב‬ passar, de forma de‫ו‬f nitiva, al catala. No sabria pas dir d'on va venir-me l'afecci6 als Ilibres i la relativa facilitar per confegir versos. A casa no hi havia "' .., __

. . . .' I

.t \

..~:.'"1J

.iiI1

-u‫}ו‬

Miquel M~ i Pol. Biografia

•

cap lIei de tradici6 familiar, en aquest sentit. EI meu avi patern era afeccionat al teatre i tenia unes quantes obres impreses, i la meva mare Ilegia ‫ ח‬ovel·les d'en Josep M. Folch i Torres, per6 aix6 em sembla que ‫ םח‬aclareix res. Oe fet, a mi mai no m'ha preocu ‫ ק‬at trobar una explicaci6 diguem-ne historicista 0 transcendent del fet. Llegia perque m'agradava Ilegir i f~ia versos perque m'agradava escriure. EI Iligam entre totes. dues activitats es evident, per6 no gosaria pas . establir una relaci6 de causa a efecte en qualsevol dels dos sentits. Els qui, poc 0 molt, escrivim , ho fem, penso, perque ens agrada, i tambe, em sembla, perque a copia d'escriure, inte ‫ ח‬tem comprendre les coses , explicar-nos.les i, a mes, explicar-Ies als altres. Per a mi la poesia ha estat sempre com una mena de gran interrogaci6. Cada poema aclareix, en certa manera, uns ambits mes 0 menys obscurs, pero al mateix temps planteja nous interrogants. Es un vaive semblant al del viure; es una manera de viure, tan digna com qualsevol altra. Molta gent prova d'escriure, d'adolescent 0 de jove, al cap d'un temps, la majoria ho deixa c6rrer. O'altres -pocs- persistim. Per que? No m'atreveixo pas a respondre si no es dient que perque ens agrada. Potser si que tenim mes desenvolupada la capacitat de fabulaci6 d'expressi6; potser si que som mes orgullosos, 0 mes xafarders, 0 mes introvertits, 0 mes perepunyetes. Es igual. Tot aix6 explica ben poca c ‫ ס‬sa. Escrivim perque ens agrada. A d'altres els agraden altres coses: fer negocis, jugar a futbol, c ‫ ס‬nvertir in‫ו‬f dels i s'hi dediquen, si poden, amb cos i anima. Alguns ..- _"'""":" ‫ י‬d'aquests, potser de joves havien escrit poemes . Oespres van descobrir el que de deb6 els _~ ?‫' י ;ב נ‬ ~-~:‫;ן‬ftt~!~.;;:i;r~rf~~:~~?ti':'i~-:t~;fl agradava i ja no ho van deixar. Com nosaltres, si fa nofa. ~~i ~~~:~ · _".':'‫"""""י‬,";:'‫ י‬. :.;.‫י‬C

Ben curat de la tuberculosi no ho vaig estar fins als ‫~ו‬ vint-i-cinc anys. Quan en tenia vint-i-set, el 1956, "::~ em vaig casar amb la meva xicota de tota la vida , que havia suportat e.stoicament la meva malaltia. E‫ ו‬1958 vam tenir una filla i el 1965 un ‫ו‬f ll. Jo varg continuar treballant al despatx de ca ‫ ו‬a Tecla Sala, .......,--=:;‫ _י_יי‬lIegint i escrivint versos . A i‫ח‬es a mes, per6, feia altres coses. Els anys de la postguerra van ser molt dificils per a Catalunya , a la qual s'havia intentat de fer desapareixer. A ‫ו‬f nals dels anys quaranta i sobretot durant les decades dels cinquanta i els seixanta, em vaig incorporar a tots els moviments que, a la meva comarca, maldaven per desvetllar la. consciencia nacional, per rec uperar la identitat que ens havien volgut arrabassar. Vaig fer de tot aleshores, potser perque era U‫ ח‬moment en que em sembla que comptava mes el nombre que la qualitat. Comptant i debatut , per6, no vaig pas fer res mes que el que em tocava, el que sentia, el que m'agradava, en una paraula. Oefensant el que defensava m'estava conquerint a mi mateix, reivindicant el que reivindicava no feia sin6 lIuitar per la meva lIibertat. Presentar-ho com un fet excepcional seria estupid i grotesc. O'altra banda, es innegable que, tot i la por i el risc, m'ho passava d'all6 mes be .

L'any 1970 em vaig posar greument malalt altra vegada. U ‫ ח‬a esclerosi multip‫ נ‬e, que en pocs mesos em va deixar com estic ara , es a dir, quasi aquest .',\ (1 11;... \. 1,.1 ! ', 1 ! ).:,; paralitic.cop, Un altre cop vaig lIegir i, sobretot, escriure molt. No han estat facils , , :. t i . aquests anys, i segur que tampoc no ho seran els que pugui viure. Oe fet , ‫ סח‬ens \ enganyem, viure mai no ho es, de facil. L'any 1984 va morir la meva dona. L'any I f ;'·. \ \\ ·l,;. \. 1986 em vaig tornar a casar, pel civil, aquesta vegada. La meva segona dona ‫ ז‬,,"·.>;\ .\~~(:~ ~ I \ .;.':‫ ;י‬, ,' " • tambe em suporta estoicament, a mi i a la meva malaltia .

1 '

~~~~ ;:‫';י‬,;:~~ , ~_

~''‫ף‬-~~':-'

Miquel Marti i Pol

~," : , \ ‫ ן‬,.

A LA SORTl‫כ‬iA ," ELPE55EBRE

. ES UNA C05A

MOLT IMPORTANT ; A M ‫ ו‬M'AGRADAR IA FER·LO 8EN ‫ן‬::: ET, DIFERENT ALTRES . .

....

l'HE POSA‫ ד‬EN AQUES‫ד‬ 8 R ESSOL , OOE ERA ~ ~~~‫ =נ‬DE LA ‫ ד‬I ETA GE RTRU DI 5 . QU E M E ' N DIU5 '?

~S VA I L' LUMI

MENTRE PELS AURJCULARS M 'ARRI 8A VA LA M ‫ט‬S ICA DE LA

VARUNANGLE DE L ' HA8ITA Cld I VA APA ·

R EIX ER U N

GUERRA DE LES GALA)(/ES I UNA ASTR‫ס‬NA.U VA

cA/\JTASTIC RA ‫\ן‬,

1A.p ,

B4IXAR DELtt ‫ ז‬I

TAL COM V E U S I ‫ד‬CT ES fAOU E LECTR ICAM EN ‫ ז‬: L E5 ‫ז‬RELLA I ELS Ai'‫ נ‬GE LETS c AN V OL ‫ז‬E S DA :"'T DEL CE L, L ~ 5 OVELLcS, DALT D'U NE5 \/1 ::: 5 SU RT E !'I ‫כ‬E L ‫ זג ד‬t-‫ נ‬E L , EL S Df:RSO ~,IA‫ד‬G;:: S OE S ::: 1LS i'1 ‫כ‬E :.:< ‫כ‬,a, /Al' ~‫ כ ד‬E _ ES ,- / ‫ז‬Ac_ ' P. I ARA 4 ‫ד‬E .NCIO ,

... P08RES RE 1S •1 8E,AN ‫ ו‬RE A VEURE ._A Cl.EMENTINA . LA ~ ILLA DEL DISSENYADOR •1

SoTA EL AR8RE H I tfAVIA ‫ס‬DS CU13$ D E F{.JSTA I UNA .eOLETA .

ES E L PES$E BRE . ELS DOS CUB..'3 REPRESENTc N SANT J'OSE P 1 LA MARE DE DeU, I LA 60LETA E;;S EL NEN JES ‫ג‬L S .01 QUE ES ORIGINAL ?

‫ י‬H ‫ ו‬HE P05A‫ ד ד‬O‫ ד‬S ELS

AN/MALS DEL ‫ס‬o~ DE ‫ ס‬L .‫גג‬: ST/C • /

OH ./E L T1GRE / ELLLE,‫ס‬ LA F‫ ס‬CA , ‫ ו‬EL (50RIL LA I ‫זםז‬. I

. 1 L'ES ‫ז‬RELLA SOBRE BLI A . 1 EL PA RE HI Po SARA ELS

LLUMS INTERMI TcNTS , ..

QU E D IEU ? QUE AQUE5T PE5SEBRE ES EL MATEIX PESSEBRE OE CADA ANY? I OU‫ן‬ H‫ ס‬HA D ‫ן‬T, QUE EL

PESSEBRE HAURIA ‫ ס‬E SER UNA COSA ORIGINAL ?

HE HE

2 3

4 5 6

H E

7 8

HE HE

10 11

HE H

12 13 14

HE H

HE HE

‫נ‬

19 21

•

;28 -

q • 2G

• 1

•2

• 2S

•

• 11 • 1' f‫ ו‬1 "3 ••

"21 •

•

"•4- •

- 22. "1•‫ס‬

• • • 24 • - 3~ 31

30,

•33

@)~(]][P‫כ‬

UUi‫\ ב‬9U ~ U~‫[ם‬P‫כ‬ Si quier'es saber que estan mirando eS‫ז‬os niiios, une cocrelativa.rnente 10s puntos del 1 al 40 Y10 descubriras .

•

-1 ‫ך‬t 18

?.o

HE HI E

DEF‫ן‬NICIONES.-1: Acci6n y efecto de hacer.-2: Lana del cordero de Escocia.-3: Deseos vehementes.-4: Golpe que se da en la cara con la palma de la mano.-5: Ciertos indios americanos.-6: Mamifero carnivoro parecido al tej6n .-7 : Uenes de aire un globo.-8: Arma blanca mas corta que la espada.-9: Expulsalos.-l0: Cierto queso ingles .-11 : Practica usada por los hechiceros.-12: Talones bancarios -. 13: Ocho por diez.-14: Recipientes para llevar leche .-15 : Cierta figura musical. -16: Juego de bolos. -1 7: Ensucies -. 18: B6rrelo de un trazo.-19: Sobomo de un magistrado .20: Poner amargo como 1a hiel.-21: Dotado de he‫ז‬rnosllra.

.‫נ‬:‫ ~נ‬.‫נ‬:‫[נ‬P‫ ~ כ‬1]U.‫נ‬:‫~ ~נ‬

• 1'2

•

1.5"

•9

34-

•

• 4-

s• G

•

81'

•8

7.....3

- 1}1

•

s‫כ‬

•

I.{O

• 3'1

31- 838

~//Ca

~-*

0 00 00 0

0 0

‫סס‬

.., 0 0

0 ': ,

o 0

‫ו‬C

°0 o 0

•

0 0

0 0 ‫ס ס‬ 00

o 0 0

0 0 b

0 0 0 0 00

o•

OOOOO_~

•

0 0

°•

' •

‫יא‬ ~

• 1(-

-JI‫יי‬-......

-----‫י‬----‫ז‬-J

O(!)(I) (!)

l!‫ד‬1c‫ ?(ז‬e8Ci)ClI!)

"'.v

‫ן‬il'‫'י‬

42.

o 0

o o

@;‫ן‬

0 0

" ;,>

•00 0

:‫;רי‬

°0

o o

•

.°:°

o 0

0 0 ~8IfI"\

0 0

0___ ~ 0

°0

•

‫ ס‬0