Nº 2 SANT J ORDI 1997
GlRON.<\
~IONU~IE~TAL
TROBADA :~.\18 L'ER.\·llTA
DE
MO~TSERR.~T
\'rSITA A L<\ CATEDRAL DE BARCELONA
SOBRE LA TOLERA~Cl A
UN MÓ~ AiLL<\ T A DI NS
~OSTR E
SlTUACIÓ L~BORAL DELS lM.Yll6RA~TS
1EL VALOR REVOLt;CIONA RI DE LA BONDAT
SU MARI - GIRONA MONUMENTAL CarmeTarga - TROBADA AMB L'ERMITADE MONTSERRAT Yolanda Cervera Moreno Eva Giménez Castilla - VISITA A LA CATEDRAL DE BARCELONA.
Pag.3 Pag. 13
Pag. 17
PilarVidal Pag. - SOBRE LA TOLERANCIAS~rgi l'{lontes - UN MON AILLAT A DINS NOSTRE -Pag. Silvia Montes Raquel Mogollón - SITUACIÓ LABORAL DELS INMIGRANTS Pag. Vanesa del Barco _EL VALOR REVOLUCIONAR! DE LA BONDAT Pag. J.LL. Vazquez
29
31
PRESENTACIÓ Aquest és el primer curs eu que la majoria. d'lnstituts de Catahmya han comenc;at a impartir lr. de E.S.O.La implantació cFaquest nou Sistema F.ducatiu esta provocant no pocs conflictes entre eJs ensenya.nts de molts Centres Públics.
En nom de la "diversitat" es tmber1 al'aula <Uguns alumnes que necessiten una. a.tenció 32 especial, alumnes amb famílies desestructurades, ·· am b gr~us pro blemes 1· que no re ben 1'·atenciO 33 individualitza.da que els cal.Són alumnes que desconeixen les més mínimes normes de L-----=-=.:.._:_.:.=.::!..:....:..=-------------J convivencia~ que creen greus problemes de disciplitli:l, arriba.nt indús a.l'agressió verbal i física; a.ixó crea la impossibilitat de trebalhu· amb normalitat a les aules. A1s alumnes que podrien seguir bé el curs, els és impossible fer-ho, pateixen una constant tensió, provocada pel comportament d'aquests companys i són amenac;ats i coaccionats per ells perque no denuci'in als agressors. Als lnstituts falten recursos i el Departament d'Ensenyament facas onmís a totes les queixes rebudes; la t:mica cosa que preocupa a l'Administració és tirar endav-ant una, Reforma atnb "bona imatge'' pen.~ "t·etallant despeses".
Falten professot'S de reforc;,
falta recluir la "ratio" a les aules, falla que els equips de psicopedagogs s'ocupin "realment" dels alumnes conflictius i que no solament ~'orientin des dels "desp<lt.Xos,.
CAL·LIDOSCOPI IDipósit Legal: B- 45794-96 ~.) PUBLICACIONS HOREB 1Passeig f'abra i Puig~ 4 7 4, Zn. 3<1. 10803 1 BARCELONA DIRECCIÓ ;<CRUP MOUNIER"
1
Si aquesta situacic.'l continua~
1
¡
estarem creant uns centres, no I.E:.s. Term R~j.t- Sta. Coloma de Gmmenet (Batcelona.) d'e nsenya.ment, sinó verir.ables ''guetos" on pt'oliferara la '.iolencia i 1 CoHa.l:>oradors del número 2 on perillara l'equitibri mental del Frofessors i alumnesdd Grup Mounier (COU) professorat; estarem propicia.nt la fugida. deis bons estudiants cap <l Correcció l'Escola Privada (que sí fa selecció deis Paqui Berrud Galego seus a.lumnes), en detriment de FEnsenyament Públic. Mru.]ueta.cíó Sergi Baig L.ópez
Dibuixos i portad;! Martí Vila Professors del Grup Mounier l. E. S. Terra Roja Sta. Coloma de Gramenet
IMPRESSió PRINTL"M.TG E Phtc;a tt'Espanya, 3 dreta.-08207 SABADELL Telf. 723 52 03 -1 -
2
GIRONA MONUMHNJTAL J.L.VAZQUEZ 1 CARME TAR<iA
<CURS 1996-91
3
1.-ST.PERE DE GALLIGANTS a).- MONESTffi ROMÁNIC El monestir benedictí de Sant Pere deGalligants (S.Xll),és un deis cxcmplcs Jllés notables del romaruc
cat~Ja
i una mostra característica de l'arquitectura rnvnasti<.:a de
!'epoca. El temple ,de planta basilical,consta de tres naus i creuer,amb volta central de canó i quatre absis.La fa9ana és presidida per una rosassa de grans dimensions.e/ campanar és de tres pisos:l ' inferior de planta quadrangular i els altres dos octogonals. El claustre,de planta rnés o menys rcctangular,ofercix tota l'csplcndor de l'art escultóric
romanic.
En
la
decoració
dels
capitells,lcs
escencs
del
Nou
Testament,Naixement,Adoració,Fugida a Egipte enllace n amb pcrsonatgcs.tcmcs costums de la vida religiosa i civil:un bisbe oficiant.,un guerrer,unes bailarines cte. A les galeries del Claustre s'hi poden admirar les estclcs· hebn&iqucs(S.XII-XV)qwtsi totes sepulcrals,que procedeixen de la comunitat jueva gironina i que const itucixcn una de les col.lcccions més importants d'Europa. També s'hi exposa una col.lecció d'urnes ossaries i lapides gótiques,dcl S. XIV.
b)- MUSEU ARQUEOLÓGJC El Museu arqueológic de Girona es troba ubicat dins el monestir de S t Pcrc de Galligants. L'interes principal del Museu es centra en l'cxplicació Jc l'aclivi rat humamt des de l'aparició de J'home,al Palcolític Inferior fins a J'epoca tan.Jo-rom¡¡na,a tra vcs de materials arqueológics trobats a les excavacions de jacimcnts en arces fisicament p.roperes a la ciutat. S' hi exhibeixen tota mena d 'objectcs, des deis estris rudimcntaris
d~
la ,·ida de l'liome
cayador fina a gerros de bronze,vasos de vidre bufat i peces d 'ornamentaciú pt.·rs·Jnal Pcr mitja d'aquests testimorus.el visitant pot tenir una idea molt clara del ckscm·olupan h::tt cultural de l'home en el territori gironi a través deis scgles. Les instai.Jacions del museu ocupen el sobreclaust.re , esgll-sia,:anrig.t s:tgristia claustre: 1-Sobreda ustre: a)-període
paleolític~ Les
pnmeres cinc vi trines s 'han dcdicat a 1'cxposiciú
d 'objectes de I'Edat de Pedra Jcs del Palcolític inferior fins a 1' cpipalcolític.Es trolx ·n objectes de pedra,d' os i de banya.
4
Es pot veure el perteccionamcnt en les tecniques de talla de la pcdra. b )- del neolitic al ferro: vi trines 6 a la 14 :Cultura material representada en les necrópolis i habitacles d'aquest període .Es poden vcure peces de ccnimica,objcctcs d'ornarnentació personal etc. Les vitrines 15 a la 25 mosteen les activitats económiques més importants que tenen
un
desenvolupament
continuat
des
del
Neo/ític
fins
1·L•poca
romana,agricultura,ramaderia ,metal.lurgia~es veucn emes de treball , utcn~ilis pcr a treballs agrícoles i artesanals. c)-colonitzacions i iberisrne.i,Durant la segona meitat del S. VIl a.C.a parcixcn els fenicis a CataJunya i vers el 600 a C.els etruscos i grecs,que funden Emporion. A les vitrines 25 a 3l_hi ha una exposició de maleriaJs corresponents a )'arribada de pobles colonitzadors histórics,i els resultats de la seva actuació subre les poolarions indígenes.Es troben materials procedents d'Uilastret, Empúries i Roses. d)-epoca romana i visigótica .-_En eJ S.lU a C. Catalunya es veu inmersa en la política general del mediterrani occidental.L'any 218 a ct.e/s rommJ.S desembarque!! a Empúries,durant la segona guerra Pún..ica.
A partir de finals del S.ll a Ct.cs produi'ra un canvi económic en la implantació rural,arnb la implantació de les "ViUae".La dominació romana va durar a casa noslra gairebé set-cents anys. Vitrines 32 a la 37: Manifestacions culturals des del S.Jlla C. al 11 a C.,t'poca oe la
conquesta militar,representats per peces del jaciment submari d'illa Pcdrosa i deis poblats de Castell i Llagostera. 2.-Esglesia i Sagristia A la Nau Lateral Sud s'hi cxposen lapides romanes de CaJdcs de Malavclla Girona,fragments d'escullura i miliaris romans.
A
la
Nau
Lateral
Nord
es
troben
sepulcres
wmaus
tallats
en
pc.:d; a
sorrenca,procedents de Caldes,Empúries i Mercadai(Girona)
-ARQUEOLOGIA SUBAQUÁTICA:Vitrines on s'agrupcn peces de dos vaixcll:> i · els seus carregaments:els d'UIIastret i El Cap del voi.AI costat hi ha difercnts envasos p..;r a productes comercialitzats.Ens permet veucre la importancia del comer~. del vi de la Tarraconesa durant els primers segles de l' irnperi.
5
-COL.LECCIÓ D'EMPÚRIES : Mostra de materia1s diferents de les excavacions d 'Empúries,entre les que destaquen sobretot les ceriuniques de figures negres i de figures roges i de vidres romans. . A la zona de les Absidioles del costat de I'Epistola hj ha una selecció de !'epigrafía grega,iberica i romana d' Empúries,un mosaic de la vil.la de Bee-Uoc del Pla i ares pa!eocristianes d 'Empúries i Roses.
A 1' Antiga Sagristia s'exposa el famós sepulcre roma escultural de Les Estacions procedent d 'Empúries.Eis objectes arqueológics d ' aquesta secció procedeixen de 1'A1t emparda .
3.-Ciaustre: S' hi exposa una coJ.Jecció d'esteles i lapides hebrá.iques(XII-XV) .Hí ha també una col.Jecció d 'urnes ossaries i lapides gótiques(SXIV).
6
2.- LA CATEDRAL DE GI RONA En.el segle X la que no
existí una primitiva
es
XI es va
queda cap vestigi. Al segle
nova, consagrada per
el bisbe Roger,
conserven els claustres,
catedral romanica
a l'any
de
construir una 1038 . D'aquesta
la torre-campanari,
anomenada de
Carlomagne. l'ara del altar major, una imatge de la
Verge i la
catedra episcopal.
apreciades
Totes aquestes
peces sont molt
dins l'art romanic. segle XIII, per seguir
A finals del donar major
juntament ambla part
1347.
temple~
amplitut al
Hés tard>
1417,
l'any
catedral.
!'arquitectura
que
es van constru ir les naus que,
romanica, formaren la
propossar la construcció la
l'estil de !'época i
catedral a
l'arquitecte Guillem
d'una única nau a
es
més
la
mitgeval
(22,98
Boffí
va
la part central de
ample
mt.
l'any
que
d'ample
existeix per
de
35 , 20
mt.
d'altura).
CLAUSTRE ~s
un
LA CATEDRAL
dels més importans de Catalunya . La p lanta te forma
de trapeci, tenint per part
DE
historiada o
base uns 35 mt.
iconografica que
~s
molt interesant
estroba
la
principalment al
costat Sud .
EL ~s
TAPIS
DE
LA CREACIO
una de les peces de més renom mundial.
amb llana de colors. Pertany a la del
XII.
Antigament
l'actualitat
sols
3,65 mt.
primers
fina l itat
que tindría
ornaments
colocats,
a
6
mt.
una amplada
de
de cobrir
els
l'epoca
romanica,
rera
adornant tot el fons en les grans solemnitats.
7
llarg.
de 4,70
la
sería
un tapís fet
segona mitat del segle XI
tindría per
~s
o
En
mt. La
mobles l'altar
dels i
3.- GIRONA
1 ELS JUEUS
L'heréncia jueva de Girona és el fruít de siscents anys de presencia d'urna comunitat estable, que va deíxar una empremta profunda en la cultura i !'economía de la cíutat, en efs habits deis cíutadans í en la mateixa estructura urbana. De 890 a La mem<Yria deis primersjueus gironins es perd en la boira del temps. Molts supervivents de la destrucció de Jerusalem van venir a Catalunya i s'hi van establir des del primer moment. A Girona va haver-hi població jueva des d'abans de la invasíó sarra·lna, pero la primera noticia d'un nucli compacte data deis anys 889 i 890, quan vínt-i-cinc famflies procedents de les rodalies van ocupar les
1492, els hebreus van viure en el Call gironí episodis dolorosos del seu destí col.lectiu, i van escriure dins del seu clos pagines cabdals de la historia del pensament humá.
antigues cases de clergues edificadas arran de la Catedral. Des d'aquests habitacles, situats on ara hi ha la placa deis Apóstols, es van anar escampant perles zones inferiors del recinte urba fins a formar poca poc el Call, espai fisic queja s'esmenta coma tal en un document de 1160. En ets moments de plenitud de I'Aijama, els habitants del Call arribaren a ser més de tres-cents.
EL RECINTE DEL CALL El carrer de la Forca, antic trajecte urba de la Vía Augusta romana, va ser !'arteria principal del Call i l'eix fonamental entorn del qual es va teixir lentament tot el barrí. La ruta, estreta i obscura, pujava des del nivell de I'Onyar fins a t•esplanada on hi ha la Pia Almoina. A les fac;;anes de m a esquerra, opaques i altissimes, s'hi obrien breus carrerons sense sortida que topaven am b la muralla paral .lela. A m a dreta hi naixien carrers encara més estrets pero molt llargs, que amb un desnivel! insólit menaven sobtadament a dalt de tot del turó. Encara avui és visible la trama de carrers i carrerons de l'antic Call, arrautits en un somni de ped ra al peu deis monuments altius que configuren la Girona histórica. Les ·ed ificacions actuals no es corresponen pas ambles originArias; els carrerons de ma esquerra han desaparegut, alguns deis de ma dreta romanen també tancals i exclosos de l'ús públic o, com el carrer d'Hernandez, esperen !'obertura ja prevista a les normes urbanístíques. Pero encara sembla endevinar-se el trepig deis hebreus per l'empedrat de la Forca, pels esglaons deis encimbellats carrers de Sant Llorenc i de Cúndaro, per !'interior de les cases, patis i jardins secrets que es multipliquen i es.tonen en ellaberint urba. Des d'aquests racons fanlasmals, que semblen haver cristal.lítzat en la seva propia humitat, els jueus van estendre una vasta influencia i van projectar el seu mestratge fins a horitzons molt llunyans.
dador de la lleialtat. Tant de bó poguéssim saciarnos del bé de la vostra casa, de la santedat del vostre temple».
UNA CIUTAT DINS DE LA CIUTAT L'Aijama de Girona, com totes les comunitats jueves de la corona catalano-aragonesa, era protegida pel Reí a canvi d'un ajut económic. Es trobava directament sota l'autoritat del sobira
La vida de I'Aijama es concentrava entorn de la Sinagoga, que en el decurs delsanys va ten ir diversos emplacaments. La que es vavendre l'any 1492, amb motiu de l'expulsió, comprenia a més un hospital i uns banys rituals. La Sinagoga aplegava totes les activitats comunitaries i era també la seu del Consell, pero sobretot estava destinada al culte relig iós. Una pedra conservada encara al Museu Arqueológic de Girona, i que esdevia trobar sobre la porta d'entrada al recinte, parla amb eloqüéncia de la seva significació: «Casa de Jacob: veniu i camineu a la llum de Yahvé. Déués el nostre refugi; obriu les portes perqué entri un poble just, guar-
El carrer de la Forr;a és t'artéria principal de rantic Cal/ i t'eix entorn del qua/ es va bastir tot el bam ¡ueu
8
UN PRESTIGI UNIVERSAL
L'EXPULSIÓ 1 LA PERVIVENCIA
Malgrat la seva segregació gairebé permanent, els jueus no van deixar de treballar i d'influir en la vida económica de la ciutat. En els documents de l'época apareixen una i altra vegada els noms de les families més notables: els Halevr, els Desmestre, els Ravalla, els Cresques, els Bonjorn, els Sabarra, comerciants de reconeguda solvencia, els Caravita, especialistas en operacions de compravenda, i els Falcó, actius i dinamics homes de negocis. A més de dedicar-se al comerc;: í a la petita indústria, els hebreus van destacar sobretot com a gestors, negociants de diners i de valors públics, prestamistas, cobradors i pagadors d'impostos i de rendes en no m de tercers, i especuladors amb censos, vitalicis i béns immobles. Consta documentalment que a partir del segle XI van comenc;:ar a comprar cases i terres als cristians, o que les van obtenir en qualitat de creditors, expropiant-les quan el propietari quedava endeutat i no podía tornar el préstec. Pero aquestes operacions eren reciproques, perqué també proliferaven en aquella epoca els crédits de cristians contra jueus, i aquesta doble relació no devia ter altra cosa que encendre encara més el toe de la mútua rivalitat. La petjada més fonda que van deixar els jueus a Girona va ser la de la cultura, fins a ter de la ciutat un focus religiós de fama universal. Una intensa activitat teológica, duta a terme durant els segles XII i XIII, va ter néixer un nou corrent d'espiritualitat teosófica. La mistica.jueva intentava la superació de l'antiga Llei, i els jueus gironins ho van ter per mitja de la Cabala, conjunt de teories de caracter
El31 de mart;: de 1492, els Reís Católics van dictar l'edicte d'expulsió deis jueus del terrítori espanyol. La decisió, inexorable, no oferia altra alternativa que l'abjuració o l'expatriació forc;:osa. L'ordre reial va arribar a Girona a finals d'abril, quan 1'Aljama. en plena decadencia, havia vist reduir-seconsiderablementel seu potencial huma. IL'éxode forc;:at deis jueus va provocar el sentiment general deis cristians, perqué en aquell moment la separació de les dues comunitats era molt poc efectiva i s'havien restablert al hora la pacifica reJació comercial i la bona convivencia ciutadana. Els Jurats van mostrar pocentusiasme afer complir les disposicions reials. El 20 de juny van publicar un ban fent saber que els jueus podien vendre llurs béns i que tothom podía comprar-los sense perill d'incórrer en cap pena. Fins el 29 de juliol van abundar les vendes d'immobles, i el dia 31 el Call va ser abandonat pels seus darrers moradors. IEI dia 4 d 'agost, ates que es trobava totalment deshabitat, els Jurats van donar llicéncia als nous amos perqué demolissin les clausures de portes i parets, 1 van ordenar que el barrí tornés a ten ir pas i sortida com qualsevol via pública. Els qui, per tal d'evitar l'expulsió, van optar per convertir-se al cristianisme, van ser objecte del rigor de la lnquislció, que ja des de 1490 havia comenc;:at a instruir causes contra els heretges de Girona. De 1491 a 1505 hi ha constancia del processament de 84 gironins com a resultat de quinze Autos de Fe, quatre deis quals van celebrar-se a la propia ciutat. A mans deis inquisidors algunes nissagues hebrees van quedar practicament extingides. En el moment d'abandonar la ciutat, obedlents al destr del seu poble, els jueus podien veure per última vegada l'indret on es guardaven les cendres de llurs avantpassats. La comunitat havia possert un terreny entre dos torrents, en un paratge solitari anomenat Bou d'Or, a la falda occidental de la muntanya de MontjuYc. Alta s'hi sepultaven els hebreus difunts, i d'aquest fossar procedeixen la majoria de les esteles que es troben actualment al Museu Arqueológlc de Girona. Altres provenen de Palau Sacosta, on les lapides sepulcrals s'havien fet servir per a la construcció d'edificis. Els blocs de pedra, de notables dimensions, porten incises inscrlpcions serenes i transparents com aquestes: «Es va complaure en els preceptes del Senyor, pietós, pie de ciencia 1temerós de Déu. Va morir en el dia deis crims, net en el seu interior. El seu nom és R. Reuben, fill de R. Hanina. El seu record sigui pera la vida eterna. Es dlrigi a la seva eterna mansió en el mes d'Ab de l'any 5013 del cómput particular de la Creació. La seva anima sigui reunida en el feix deis vius i deis fidels••. «Hem escrit sobre el túmul a ti de recordar-lo i heus acr el nom amb el qual l'anomenavem: Selomó, fill de R. Sidquia. Fou congregat amb el seu poble en la mansió de dalt en el mes de Tébet de l'any 5065 de la Creació. Tingui pau i reposi en el seu jac;:. El qui camina amb rectitud descansara i romandra en la ~eva sort fins a la ti deis dies».
esotéric que intentaven penetrar en el misteri de Déu a través de l'especulació inturtiva sobre les paraules de I'Escriptura 1 construYen, a partir d'aquesta creenc;:a en un Déu infinit, una cosmovisió integral. L'aportació gironina va ser fonamental per al desenvolupament de la Cabala. De l'escola cabalística del carrer de la Forc;:a en va sortir el primer grup de cabalistas format a la peninsula ibérica, a la primera meitat del segle XIII. Tot i el seu contacte permanent amb altres escores europees, la Cabala gironina va mantenir una originalitat i una personalitat própies i va assolir reno m i
BONASTRUC CA PORTA
9
J.¡_. ACTIVITATS
1).
Al Claustre de la Catedral} descobreix els capitells : a) d'Adam i Eva; Ca in i Abel y de Noé. b) Descens de Jesús als enferns . e) Abraham e Isaac; Esaú i Jacob .
2)-
· .,
Al Tapis e la Creació , tradueix:
a) Dixit Quoque Deus Fiat Lux Et Facta Est Lux b)
Spi~itus
Dei ferebatur super aguas
e) Tenebr~erant
super faciem abissi
d) Fecit Deus firmamentum in medio aquarum e) Ubi dividat Deus aquas f)
g )
ab
aquis
Adam non inveniebatur similem sibi Inmis it Dominus
soporem
in
Adam et
tulit
unam
de
costis ejus h)
In principio Creavit Deus CelUm Et Terram Mare Et
Omnia Quoque In Eis
Sunt Et Vidit Deus
Cuneta
Q~Fecerat
Erant Valde Bona
~.
Al Barri jueu: a) pregunta qui va ser MOISJ!S BEN NAHMAN o NAHMANIDES? b) que és la Cábala i quina és la seva cosmovisió?
10
Et
:;Al
Museo Arqueolรณgic de St.Pere de Galligants:
a).- Quins van ser els diversos colonitzadors que va tenir Catalunya i quan van arribarhi? b).-Descriu algunes de les peces que hagis visten les vitrines d'arqueologia subaquatica romana ( Material,forma,utilitat,epoca). c).-Descriu
objectes
que
hagis
vist,
relacionats
amb
el
mรณn
funerari(
material,fomla,utilitat, epoca,).
SI. Pere de Galligants. Ctaustre.
Uanti.~
Roses. pateocristina. (S. V d.C.).
1. LA PLACA DE LA -{2) ElMUSéU DE LA CATEDRAl 15. El PASSEIG INDEPE.NDENCIA -DQJ t l rlJs~:E ARQUEOLOGIC 2. EL PONT DE SANT AGUSTÍA DRAl 16. ELS BANYS ARABS 3. El CARRER DE LA FORCA 11. LA CA LS APOSTOLS 17. l' ESGLÉSIA DE SANT -f4l EL CAII JI !El! . 12. El MUSEU D'ART DE NICOLAU ~ LES ESCALES DE LA PERA GIRONA @ EL MONESTIR DE SANT 6. El MUSEU D'HJSTORIA DE 13. ELS JARDINS DE LA i"iñ) ~RE DE GALLIGANTS LA CIUTAT FRANCESA -lJ.~ MUSEO 7. LA PLACA DELA CATEDRAL 14. El PORTAL DE SANT ARQUEOLOGIC -ill LA CATEDRAL CRIST0FOL
DE LA
~
'
,
20. lA VAll DE SANT DANIEl 21 . LA PUJADA DEl REI MARTf 22. l'ESGLÉSIA DE SANT FEliU 23. El PORTAL DE SOBREPORTES @ El CENTRE ISAAC El CEC 25. LA PUJADA DE SANT DOMENEC 26. EL CARRER DE CIUTADANS
27. 28. 29. 30.
LA PLACA DEL VI El PONT DE PEDRA l'HOSPITAll L'HOSPICI LA RAMBLA DE LA LliBERTAT 31. ElS CARRERS DELSGR:MIS 32. LA PLACA DELS LLEDOÑERS 33. El CARRER DE l'ESCOLA PIA
34. El CN·~t P DELS ALEM/11 1t) 35. LA PL/1< f\ DE SI\~ 11 DOMI 1 IIC 36. EL 0 JIIVEI' IT DI ' /·1 .DOMII JrC 37. EL P/l':,riG DE l!l MUP/1 11/1
38. El PN•t f.1E l/1 DI vr:¡.
, .. , ..... l.,t..., .. , . ..... ..
·-
- .,:
·'!- ..,.
o
(/
-:-~ .
..,
ITINERARI 1
;<~:·:{6. El NUCLI HISTÓRIC
'· ::" ~ 1h . 30 m. (sen se v1s1tes .. ;:._:.:. als museus) IT1NERARI 2
LA CIUTAT GREMIAL 45 minuts ITINERARI 3
EL PASSEIG DE LA MURALLA
____ 1 hora
- - - - ITI NERARI ALTERNATIU
SORTit>A .I:ES T€~~~ RoJA: '8 · ~ o h. M ATI A Mo..,.~e~"'-.~T: E~\)€A.\ ~~di~ 0€ S 1tewél D : rJ~A... ¡
TeM fs. Luvk€ .-16 h - TRO\/ AOA ~L MoNASll R
111'L¡ ~-
~Of<."T 1OA
Á~~k.\ V~t. /Jo. ·. A~,
fV\0
IIIT S,C eR~~T
h !: 13
TROBADA AMB L'ERMITÁ DE MONTSE:R.RA T
(experiencies personals) Feia fred qua.n vam comenc;ar l'ascensió de les mal meses escales de pedra; enmig dels tremolors feiem bromes i xerravem alegres, peró a mesura que pujavem, el fred era substituit per una calor incómoda, per una sensació a les carnes que feia aturar-nos per agafar J'oxigen que ens oferia la natura.Ja ningú no xerrava. Teníem ru:·rapades grans peses a1s turmells que ens obsta.culitzava i que omplia. els nostres cossos amb una suor freda i engoixosa.Alllarg de la pujada ens aturavem i veiem l>al<;ária de les muntanyes i la suau boira que ens rodejava; aixó ens donava arums per continuar.Varem acabar l'ascensió de les escales i vam poder descansar i reposar amb els entrepans que tant necessitavem. Va comen<;ar a plovisquejar, peró continudrem cap endavant, fins que va arribar un moment que plovia a bots i barraJs, i vam decidir aturar-nos sota una gran roca incrustada al ten·a. Poguérem escoltar el relaxat silenci de les altures, perdre la vista enmig la boira que ho cobria i ho confonia tot, donant més serenitat al nostre recorregut. La natura ens oferia un bonic concert, on els músics eren el vent> els éssers que habita.ven les muntanyes i les llunyanes campanes d'una esglesia que indicaven els compassos de 1'especial melodia silenciosa.
La. pluja no s'aturava, peró continuarem amb ganes d'arribar aviat a la casa de l'ermita per poder escoltar les paraules d'un home que havia renunciat a la civilització i la raó d'aquesta decisió. Arribarem, no sense problemes, i ens va acollir a La seva caseta, situada sota una muntanya.Li acompanyava un jove que com ell, volia meditar en silenci, per practicar el seu cristianisme i omplir la ment de salut i esclarir-la de tots els problemes exteriors.Eren feli<;os allunyats de la humanitat. Ens van parlar de la pau, la meditació, les raons de la seva renúncia (no volien contaminar-se amb els vicis del mótl), les seves vides i sobretot de les seves critiques a la vida actual, a la societat que ens rodejava. Varem estar més o men~ una hora amb les seves companyies, fins que vam anar-nos per deixar-lo descansar,ja que havia parlat molt i la seva salut era delicada. El decens va ser més rapid i fácil peró tamateix més humit i fred.Tots els racons dels nostres cossos i fins les últimes fibres de les nostres robes, es trobaven xopes. Baixa~m sota una interminable dutxa de calamarsa que golpejava els n<>:>~res caps, i trepitjavem gelats bassals d'aigua que ens enrampava els peus.Encara aixi, la nostra alegria i el nostre desig d'arribar a un lloc calent ens feia oblidar les sensacions exteriors.
Quan vare m arribar al final i ens canviarem le robes vam pensar que havia sigut divertit i emocion<mt, i que tornariem un altre cop, aixó si: quan fes sol, i amb roba neta i eixuda. YOLANDA CERVER.A MOREN'o- 2n. D
14
dia 28 de: Genet\ estava tot previst pe.r• anru· tola la dASse de Zn. a M0n1serrat.Havia de ser una excursió per apren<ire i estar en O.""~tltacte ambla - [!
naturPJesa.
· Tot esta va pt'ep;u·at, i tothom creuava els d1ts peta que el dia de derna estigués asoleiat i poguessim disfl'utar de la muntanya.
Peró tot aLxó va canviar quan al matí següent el cel era fooc, i sembJava que s'estaría p lovent tot el dia.l efectiva.ruent va. set a.ixí) encara que a.ixó no ens va. desarúmar i vam pujar lot.s al autocar.Al arribar feia molt mal dia, i un fred que gela.va.. Vam cometlc;-11· a pujar per tal d~arribar a l'ermita del Pare Basili, que al ser tard ja no ens esperava..A.l arribar a dalt tot era silenci.
El Pare Basili era un borne savi, que havia viscut la vida a la seva manera, peró que a uosaltres eus va sembi<U' un mica estrany.E:ns va parlar· sobre la humanitat i semblava que e!\lava enfadat awb Lota. la ra9a huma11a, nosaltres no el va m entendrt> rnolt bé, ~ucara que tots Fe~colblVem n10lt aientarnent. Al acab<ll' d~ parlar· ~ns vam desp~dir i va.m sortir de la petila ermita) on nornés bi havia, un matalas alterra i una taul:~ pet' menjar ~ amb tot de pots de nwnjar pel ternL Va. ser una excursió raJ•a, peró ajxí vam compendre que no tothom pe.nsa: iguaJ, i que encara queden persones a les qu~ els agr.1da.ria canviar la Terra pet' un tttón
millor.
EVA GIMtNEZ CASTILLA
15
l6
VISITA A LA CATEDRAL DE BARCELONA BENVINGUT AL BARRI GóTIC! Aquest qL,Jadern vol ajudar-te a seguir millar la visita de la Catedral de Barcelona, que és també la teva Catedral. Perqué puguis guiar-te millar i situ'is la Catedral, aquí tens un planol on hi ha assenyalats els edificis més importants del barri gütic. .!>'
l. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
8. 9. 1O. JI. 12.
13. 14. 15. 16.
17.
Com pots observar, el barrí de la Catedral, és al cor de la gran ciutat moderna. Ens trobem amb un esplendid conjunt artísticomonumental, de diferens estils, que són el tes: timoni de la historia de la nostra ciutat i, per tant, també de la historia de la nostra Església. D'una manera o alrra, la C.:~tedral esta lli· gad.:~ a tots.
Torres de la muralla romana Pía Almoina (Museu Diocesa de Barcelona) Palau Episcopal {Bisbat) Casa de I'Ardiaca (lnstitut Municipal d'Hisroria) Museu Frederic Mares Catedral Palau Reía! Majar Plac;a de Berenguer el Gran Ca pella de Sama Agata Amiga Casa deis Canonges Museu d'Hisrória de la Ciurat Palau de la Generalitat Església de Sant Felip Neri Ajunramem Església. deis Sanrs ]use- 1 Pastor Palau del Lloctinent {Arxiu de la Corona a'Aragó) Esgfésia de Sam Sever
17
El Batri Gótic s'ha anat formant en diferents etapes históriques, des de la colonització romana .-amb el que ens queda de muralla i algunes torres com a entrada a la ciutat amiga-, fins a !'epoca gótica, amb la qua! comenc;a la gran etapa de prosperitat política i económica de Barcelona, on els gremis i mercaders donen prestigi a la ciutat amb el seu treball. És en aquest moment que es comenc;a a construir la nostra Catedral.
Coneíxes alguna altra ciutar que tinguí un barrí antic? Quina? (1) _ _ __
Per anar a la Catedral, hauras de dirigir-te a l'avinguda de la Catedral i accedir al pla de la Seu, on podras veure la gran fac;ana amb la porta principal. A ma esquerra de la plac;a hi ha l'edifici de la Pia Almoina. Aqu~st edifici té dues parts: una del segle XV, amb teulada a dos vessants i porta adovellada, i 1, altra del segle XVI, que hi fou afegida quan construiren la plac;a. Fou residencia d'una institució guiada pel Capítol per organitzar la caritat que va fer molt bé duram segles. A ma dreta de la plac;a trobem la casa de l'ardiaca Lluís Despla, construTda a finals del segle XV. Actualmem és l'lnstitut Municipal d'História, arnb arxiu, biblioteca i hemeroteca. A !'interior té un pati molt bonic amb un sortidor.
18
A. Porta principal
B. Baptisteri C. (apella del Sant Crist de Lepant D. Reracor E. Cor F. Capella de la nau lateral G. Creuer H. Presbiteri l. Cripta ]. Altar K. Deambulatori L. (apella de l'absis M. Sagristia O. Claustre P. Brollador del claustre Q. Museu Catedral (Sala Capitular) R. Museu Catedral S. (apella del claustre T. (apella de Santa Uúcia
Itinerari per a Ca visita
ABSIS
.. ... . ... . ... ..
0
PORTAL
DE SANT IU
G
12
~ - .. ..
..
!lill
• .
J
.:
...
.... .
~!] KERACOR
....
~- -;· o ·· -~
.
..
D
•
,.
CLAUSTRE
.... ....
S
..
ir.. -..... .. ..1 .... l ... .ti
.
•
e
PORTA PRINCIPAL
PLANTA 19
DE LA. CATEDRAL
. La .catedral. és la Seu del bisbe, on desde la seva Catedra episcopal (Catedra vol d1r cad1ra), predJ~a la Paraula de Déu ·at poble barceloní. És per tots ells el mestre ¡ el pastor que els gwa. . .La Catedral ha estat i és en el ~eu conjunt .un testi~oni viu de la profunda creen~a cnstJana del nostre pOble. Els arqwtectes, els pmtors, els picapedrers, els fusters els esc~ltors, els ferrers, els dauradors i més personatges que han cof.faborat en la c~nstruc oó d'aquesta Cate.dral han sabut traduir en obres d'art el missatge de I'Evangeli per al serve1 del culte 1de l'ensenyamenr religiós del poble.
Una mica d'historia Ara ja som davant de la Catedral. Aquest temple es va comen~ar a construir a finals del segle XIII {1298), durant l'episcopar del bisbe Bernat Pelegrí i el regnat de Jaume JI de Catalunya-Aragó, i fou quasi enllestit a mitjan segle XV, en temps del bisbe Francesc Climent 5apera i essent rei Alfons V d'Aragó. Només la fa~ana resta inacabada. Durant moles segles la Catedral va tenir per fa~ana una paret quasi llisa, ftns a finals del segle XIX, que la familia Girona va constejar-ne les obres. Abans d'aquesta Catedral gótica, sapigues que van existir dues catedrals anteriors: la primera era una basílica paleocristiana, és a dir, deis primers segles del cristianisme, bastida el segle IV, la qual acollia (des del segle IX) les relíquies de Santa Eulalia, i era empla~ada al carrer deis Comtes de Barcelona. L'edifici d'aquesta Catedral primitiva va ser profundament mal mes per AI-Mansur, cabdill arab que incendia i destruí la nostra ciutat l'any 985. A mitjan segle XI (1046) es construeix la segona Catedral, romanica, grades a !'interés deis comtes de Barcelona, Ramon Berenguer, el Vell, la seva muller, Almodis, (actualment enterrats a la Catedral de Barcelona), i el bisbe de Barcelona Guislabert. Aquesta Cate:dral es va fer vella i queda petita. Mé.s tard es construí !'actual Catedral, a finals del segle XIII (1298). Per que creus que durant tants seg!es hi ha hagut la vo/untat de construir una Catedral a Barcelona? _______ ___________
Saps de quin estil és aquesta Catedral? (2) _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ Coneixes altres cacedrals semblants? (3) _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __
20
FA~NA
DE LA CATEDRAL .
Anem cap a la fa~ana. Observa que és un edifici de grans proporcions, té 93 metres de !largada, 40 metres d'amplaria i 28 d'al~aria a la nau central. A dalt hi ha el cimbori i a cada costat una torre, tots tres acabats amb esveltes agulles. Aquesrs cossos simbolitzen la Santíssima Trinitat, Déu, que és Pare (el cimbori), Fill (torre dreta), i Esperit Sant (torre esquerra). Darrera de les torres, a !'altura de les portes d'entrada de Sant Ju i de Santa Eulalia, hi han els dos campanars. Fixa't que a dalt del cimbori hi ha una figura que corona la Catedral. Saps qui és?(4)
O Santa Eulidia O La Mare de Déu de la Merce O Santa Helena
14
(:::/~
Aquesta escultura presideix la fa~ana perqué és la dona que va trobar la CREU de Jesús i la titular de la Catedral és la Santa Creu. A la fa~ana veiem uns grans finesrrals que donen llum de colors a !'interior de la Catedral. A la part central hi ha la porta principal d'entrada al temple, que va ser dissenyada pel mestre francés Carlí, el qual la deixa dibuixada en un pergamí que es conserva en l' Arxiu Capitular. A finals del segfe XIX, respectant aquest projecte, van convocar un concurs en el qual s'havien de presentar projectes pera acabar la fa~ana . Van ser aprovats els deis arquitectes Oriol i Mestres, i August Font Carreras. Entrem ~1. la Cnedral. Fixa't que és de tres '1Jus, lacenalta que les la[erals. Arran de 12 porra principal s'aixeca el címbori, amb uns grans finestr.::ls que donen llum 1 a 1 encrad3. L'estructura arquitectónica típica del góric ~a ralj crea entre els conrrafons uns espais que s'aprofiren per J situar-hi cape!les, dedicades a <.iiferents sanrs, per diversos gn:mis barcelonins, com sabaters, fusters, estorers, e[c. (íal més
Per damum de !es capelles com: una galeíia i un ale rrifori que en·.¡olca !J nau cen~í.3l. A bai;-<, al cer.rre, e! rerJcor ens obre les pcrtes al Cví. Sobre el cranssepre hi hJ les dues corres campanar, l'un.1 soore e! pc-n:1i de Sam lu i l1alcra sobre la p•.xt,1 inferior d' ..Kcés al claustre. .~.! fc-ns 'teiem !'absi), amb els fin'2srr.:Jis c;ue il·lu- : ' r 'n ·,¡,., 1~ .--~;ot ' .-lo ,..,nc 1~- · r..:,- _, , rr ..e:_.< l"'~ . . r•~,.: 5 L-:'~ ........ i''lr . ... ,.Jc: , ., Eui -~ ¡: ,1. 1 , 1, ·'-
1 .... :-'
~
1.
1 ......,
21
,
, .._,
,., "'' 1. ·
.1 \.• \;..
(1
A 11 esquerra de la porta principal rrobem EL BAPTISTERI (cape!la B). Al cen tre pots yeure ICl pica baptismal, tallada d'una sola pe~a per Onofre Juli.3, artista Aorenrí que treballava .3 la Ca tedral ( 14 3 3). · De quin materi.31 creus que és? (7 )
._: Pedra ~ Marbre ;-: Guix Diuen que en aquesu pila van ser barejats e!s primers indis pon.3tS a Espar.yJ per un famós almirall, que veni.; de descGbrir Amer;ca. Saps qui era?
La piCJ b.aptismal serveix per a barejar, que vcl dir <cmull.;r o banyaru ame .;igua (simbo! de vida i for~a) rots els qui voien incorporar-se a I'Església i volen estJr al servei deis homes. Per als cristiJns és una vida nova: la de Fills de Déu.
lfi baprisme és: (8) 1
~ ~
F4;,J,) ..1...4M'.S 41>J,.
·=Un ritus <<m.3gie:~ -=: Un manamem
1
: : Un.:; fesca scci.31 ¡Q ,~JII4L!i'. $ZJ
---. 1 tr,
f":: G' ...
~MOr"t
;e . f uo q #Jfl ce cy "· .., fV . .. 1 ~ •
•
4?2' t
~F#'!*
'*'u; :m
P< -~· ·
t ; K' _.,.. . ;UQi;;o:¡as.x;; <.e
A
•
ee ; i •
A la dreta de la por~a principal trobem·la capella del SANT CRIST DE LEpANT (ca pella Cj.
Apropeu-vcs en silenci i veureu sobre 1' altar el Sane Crist. Aquesta imatge del segle XVI diuen que va presidir la galera capiuna de la flora cristiana de )oan d'Austria que al golf de Lepant enfonsa la Aoca musulm.:mJ, (1 S71 ). Com pots veure als crucifixs del segle XVI es donava importancia al cos huma i al seu moviment. Per explicar la inclinació d' aquesta imatge, segons la tr.adicié orJI, diuen que J !'hora crítica de la Barall.a de Lepant una bal.a enemig.3 va enxJmpar la bodega de la nau on viatjava el Críst, i la imatge va decantar el cos cap ~1 !'esquerra, i resta per sempre en la posició que veiem ara. Així es va salvar el vJixeil.
22
. P
LES CLAUS DE VOLTA
Si mires JI sosrre de la nau central, observa que per ranear la volea hi posaren uns grans medallons de pedra policromats de forma circular, que tenen el nom de ClAU DE VOLTA. Cap el 1970, van netejar la Catedrat que era negrosa de la brutícia deis fums deis ciris i les humitats. Després de la restauració es va descobrir que les claus de volea que abans eren negres eren pint~des amb uns colors mo!c bonics. Per al trasllat i la col-lccacié d' aquestes grans claus de volea, es feia una festa. Comen<;ava amb una prccessó cap a la Catedral, i alla eren al~ades fins al sostre, mentre el poble camava i animava a pujar les claus. Des d'on ara ers no les pots veure bé wres, pero a mesura que facis la visita Jniras veiem les altres claus de la nau central. A la pagina següent les rens dibuixades. Com pots veure, el tema de cada clau correspon als diversos trams de la nau. Així, e! Crist Gloriós ve després del cimbori i ens dóna la benvinguda. E! bisbe és sobre el cor, que és no es reuneixen els canonges. L':\nunciació és damunt la trona, que és el !loe on s'anuncia la Paraula. Maria, Mare de I'Església, és a sobre del lloc en s' apleguen els frdels. Santa Eulalia coincipeix amb !'escala pera baixar a la cripta. El Crist mort és sobre 1' alr.;r major, lloc on se celebra el memori.:;l de la passió de Crisr.
a
D
23
EL RERACOR
Una mica d' histo ria Cap al 1S 19, un cop enllestida la construcció del cor, van decidir decorar el reracor amb uns relleus realitzats per un artista de Burgos, Bartolomé Ordóñez, i el seu deixeble Pere Villar. Aquests relleus representen la vida i el martiri de Santa Eulalia. La seva festJ és el 12 de febrer.
SJncJ EuiJiiJ erJ una noia barcelonina que va donar la vidJ per fide/icJt a ]esucrist. Va ser martiritzadJ a principís del segle IV. Coneixes ::1lguna persona que hagi donJt la vid.1 per la fe? · (9) _ _ _ _ _ _ _ ____:._ _ _ _ __
Creus que morir mJrtir serveix per a alguna cosa? Per a que? _ _ __
SJncJ Eu/Jiia és la cocitu!Jr de IJ Catedral. ExplicJ que vol dir Jixó ( 10) _
ldencifica les escenes d'aquests rel/eus, que respcnen a una ancigJ cr.adició. ( 1 1)
·-·· Flagel-lació de 13 Santa ;_ Sama Eulalia defensa la seva fe dav_,.. . Daci ..~ El martiri de la Santa a la creu Santa Eul.31ia a la foguera
:=
=
El nom d'Eulalia vol dir «ben parlada>> i l'hi posaren per la mar.era que tingué de defensar la seva fe dant Dacia. Saps de quin estil són aquests relleus? ( 12)
O O O O
Gótic Romanic Renaixement Barroc
Relaciona amb una fletxa les dues columnes: ( 13)
• Sama Eulalia
f
• La Merce • Mare de Déu de Montserrat
• Patrona de Catalunya • Patrona de la ciutat de Barcelona • Patrona de la.diócesi i de la ciuta t de Barcelona
Una llegenda, versificada per Mn. ]. Verdaguer diu que un deis martiris de Santa Eu/Jiia és que va ser ficJdJ dins d'una tina plena de ganivets i la van fer rodoiJr cJr· rer aval/ unes quances vegades. Saps com es diu acrualment aquest carrer? ( 14)
24
..-..... r
{:
,'
J
.)
.:;
~
'\ -·i
.... ..)
j
Dc-ssers pinJculars Arc!st.1: 1'-1. Lochner Segie XV ..,
SE IENT DEL COR Fixa'r en una cadira del cor i veuras sota el seient una petit.~ mensula anomenada "misericordia~~. Es deia així perque les celebracions religíoses de vegades són molt llarges, i e!s car.onges s'havien d'esrar molca escona drecs menrre cantaven !es preg.Jrics i es c.msaven molr. Un bondia un CJnonge va exclamar ccdoneu-nos un seien per misericordiJ!" i van posar una perita cJdireta per .;; poder-:>'hi recolz.~r i descansar. Les misericórdies hi són J rotes les c.?.redrals que cenen cor. Als seients del cor hi ha represenrades dife:-ems escenes de la vida d'aquell remps, vicis, jocs, miwlc~i.::, [em~s re!igiosos, ecc. Observar-les 2mb .1tenci0, és ur. grJn treball L~e tdll.l. c-. .• ;--J·•
1 .. \,::,~.
J o
u~e
Bcr:n . ::t..:·nv· i . \l
LL;:; per .:> Uegir .es oregaries
Tamcé en aquesr cor es van reunir eis CJVJIIers de·i'orde del Toisó d'Or, convcCJrs per !'empe-Jdcr C1r!es V i'any 1 5 19. L'assembl e.~ del Capiro! fcu ceiebradJ .JI PJIJu del rei i les celebracic-r.s re!igicses en aquest cor. El princip.::l cbjecriu de l'0rce dei Toisó d'Or era propJg.1r i.1 fe cJ[C!ica.
ce
Si 17agw?ssis fi.:r.dJr un arde Jmb els teus compJnys, que defensJries? Per que? _
1
¡
~=================--~
S~: ent ·11:~ 1~0rfc.: r..;¡,;,.
25
PRESBITERI
Apropa't al presbiteri, i veur~s que és un metre més alt que la resta de la Catedral, per la cripta. Al fons hi ha la catedra episcopal (catedra vol dir cadira), on seu el bisbe per predicar la Paraula de Déu al poble barceloní que !'escolta. CATEDRAl ve de CATEDRA = CADIRA DEl
BISBE. És un seient del segte XIV, reconstruir el 1970. A cada costat hi ha un relleu que representa sant Pere i sant Pau, apostols que també van guiar la seva gent pel camí de Jesús. Al -centre veiem la taula de !'altar que reposa sobre dos grans capitells visigótics procedents de la ~rimera catedral, del segfe IV. CRIPTA DE SANTA EULALIA
La CRIPTA és una capella subterrania que es troba sota l'altar major, destinada a acollir i venerar un martir, en aquest cas santa Eulalia. La cripta ens recorda e/s primers cementiris romans subterranis deis primers cristians, deis primers mJrtirs. Saps com es deien aquests cementiris? (2 3) __
Coneixes alguna basílica que cingui CRIPTA? (24) _ __ __ _ __
Al centre de la cripta hi ha el sarcófag d'alabastre policromar que conté les relíquies de santa Eulalia. És una magnífica obra artística realitzada per un escultor pisa i al tres artistas italians que l'esculpiren cap al 132 7. Decoren les parets del sepulcre uns relleus que fan referencia al martiri de santa Eulalia i al trasllat del seu cosa la Seu. Al fons, encaixar a la paret de la cripta hi ha 1' amic sepulcre de la S.m ra (segiE IX) i una inscripció de la treballa de les relíquies de santa Eulalia a la basilic.l de Sam.3 Maria de les Arenes o del Mar. Fa onze segles els canonges van decidir de rr.msportar el cos de la martir a la Seu. Una llegenda coma que en el moment del ~eu trasllat es va fer una gran processó pels carrers de Barcelona. En arribar a una pi.KJ el cvs de la Sama es va fer Llnt i tant pesant que no hi va haver pas manera de fer-Io moure ni d'avanc;ar. De cop va aparéixer un angel assenyalam amb un dit un deis edesiasrics que portava el sarcófag de sama Eulalia, i li digué que havia pres un dit de IJ ma de la Santa, com a reliquia. El personatge, avergonyit, va tornar el dit a !(1 c1í:<J i vJ n poder continuar la processó fins a la (Jredral.
26
Pujant les escales de la cripra veuras I'ORGUE.
l'orgue major és situat sota el campanar que correspon al portal de Sant lu. Van haver-hi altres orgues anteriors a 1'actual. Aquest va ser construit entre 1S3 7 i 1S3 9. Al llarg deis anys hi ha hagut moltes reparacions i construccions, pel mal estat, en part causat pels llamps. Els organistes que acompanyen les celebracions i els mestres organers són els qui han coi.Jaborat en les reconstruccions d'aquest instrument. Cap al 1S60, per protegir l'orgue, van ser penjades unes grans portes pintades per Pere Serafi <~el Grec, (també Ji deien el Pere de les ser pes: «Pere Pau pinta portes per poc preu,). l 'any 19SO foren desmuntades i actualmenc es conserven al Museu de la Catedral. VITRALLS DE L'ABSIS
A mesura que vagis donant la volta pel deambulatori, fixa't en els grans finestrals que if.Juminen en diferents colors el presbiteri.
La LLUM en les catedrals gotiques era un elemenc important, ja que simbolitza Déu, que és la LLUM del món, una LLUM que supera rota foscor i que il·lumina per seguir el camí.
Els vitrallers van treballar for~a per aconseguir aquesta armosfera lluminosa que ens emboicalla. Hi ha vidres de rics colors plens de formes vives, que donen com a r:_ sultat un ambient especial. DEAMBULATORI DE L'ABSIS
El deambulatori és la nau que encercla el presbiteri i que dóna accés a les capelles ?e 1'absis. Servia com a·transit a les processons de pelegrins, i també per a passejar 1 no molestar les celebracions que es fan al presbiteri. Anem a passejar pel deambulatori! Si vols, arura't a les capelles núm. 9, 1O i 1 1. . CAPELLA núm. 9
En el parament de la dreta d'aquesta capella hi ha el sarcófag de Ramon d'Escales, bisbe de Barcelona, . CAPELLA núm. 1O
CAPELLA núm. 1 1
CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCE
27
CAPELLA DE SANT BENET
CLAUSTRE
El claustre és rodejat, en tres· de les seves ales, per capelles obertes cap a !'interior del recinte, dedicades a diversos sants. Els fundadors d'aquestes c~pelles i els patrocinadors de la catedral tingueren dret a ser-hi sepultats, com també la familia Girona, que, com hem dit, paga la. fac;ana. Moltes d'aquestes capelles han estat destinades a funcions administratives de la Catedral, com la Vicaria o la Domeria.
Dóna una volta pel claustre i veuras que aterra hi ha representats aquests dos símbols. Busca'ls i digues quin gremi representen: (31)
o/
00 O Gremi deis esquiadors C Gremi deis pelegrins
[ 1 Gremi deis sabaters C Gremi deis excursionistes C Gremi deis fabricants de mitjons
O Gremi deis O Gremi deis C Gremi deis e Gremi deis C1 Gremi deis
carnissers costurers tallafils jardiners tallapapers
LES CAMPANES ·DE LA CATEDRAL
Des del claustre podras observar les dues torres. Una és la torre del rellotge. Fixa't que a dalt, penjades en una estructura de ferro forjar, hi h.l dues campanes. Cada campana té el seu nom. L.l campana Honorara toca els quarts i la campana Eulaüa les hores. El so és produit per un martell que colpeja la campana. Les campanes, amb el seu toe, no solament anuncien les hores sinó que conviden a la pregarta i convoquen la comunitat de creients. Aquesta era la funció de les campanes que hi ha a l'altra torre. No les veuras tan bé perqué estan muntades dintre del campanar, en una estructura de ferro. Trobaras els seus noms al peu d'aquesta pagina. També antigament les campanes s'utilitzaven pera anunciar esdeveniments import;mts. Segons el toe de la campana la gem sabia si es tractava d'un bateig, d'una festa determinada, d'un difunt, etc. Erq un element de comunicació inprescindible en un poble o una ciutat. 28
.,
SOBRE LA TOLERÁNCIA Els drets de les persones es veuen marginats quan dar't'era d\ma. ac.ció existeix un interes materialista. La gent que pertany a alts c.1.rrecs socials es creu ten ir sota se u la resta de persones, obtenint el privilegi de fer amb eUes el que els plagui.Tot i a.ixó~ les propostes solid.iries que realitzen resulten molt gratificants per la gent que ho necessita, encara que darrera d~elles s'amagui algun interés.
El racisme és un sistema d.e ma.rginaci6 molt comú a la rat;a blanca~ la qual es cre.u supedot·.El racisme pot arribar a provocar l'exili i destrucció d'una família, no podent amagar-se a cap lloc, jaque l'epidemia racista els persegueix.El racisme no només el pateixen les persones, sinó que també una llengua es pot veure influida per aquesta onada intolerar11, arrib<Ult a ser motiu d'obstacle per solicitar un treba11. En aquest món sexista és molt comú l'atac a la. dona, considerada come] <<sexe debil > > per tal de seguir una tradició establerta fa segles, on la dona era en un segon pla.EI cert és que la dona esta defensant les seves possibilitats i esta resot'gint en una societa.L totahnent dominada pels homes.
La realitat avui és que. les armes fan la for<;a.Aixó resulta evident quan un grup de terroristes té sota. el seu do mini a tot un pa1s, el quaJ vi u en tensió per por a les seves amenaces i metodologies per aconseguir els seus objectius.Són imperdonables les vides que aquest grup de gent arrebasa a victimes lliures i innocents de tota culpa.
Resulta desconcertant tenir-hi que deixa.r la tena que et va donar Foportunitat de créixer, únicament perqué una persona no sigui capa<; de solucionar els seus problemes d' una forma racionai.Deu ser molt gratificant tornar als teus orígens després d'un llarg periode d'exili, causat per la guerra, en el quall'espera ha merescut la pena, trobant Wl altre cop la pau, la qual s'ha col·Joc.at daruunt el poder i el diner. Als moments més crítics és quan es deixa veure la ~olidaritat cap a a.quelles persones que tenen faru, es troben sois... És molt redu'it el nombre de gent que dia a. dia, grades al seu anim i constancia, ajuden a persones necessita.des (no únicametll en l'ambit económic).Le.s Organitzacions No Gubernamental.." (ONGs) es van formar1t a un ritme accelerat a la nostra societat, deixant-se notar el seu pe.s i auxili. A part de les ONGs, grups d'escriptors, academics, a.rtistes... , realitzen campanyes solidaries a on es pot trobar tot ti pus de material que defensa aquestes c.auses.Aixi, peHicules on personatges ticticis famosos arriben en barca fins a les costes de Sarajevo o els concerts que es fanales runes de les recents guerre, són exemples d'a.quest recol~ment a la causa de la Uibertat de lotes les persones.
Ben cert és que els drets d'algunes persones, no necessariament amb poder, es veuen complerts, tot i que no en moltes ocasions.Aixó és el que fa que la gent tingui encara esperanc;a en aconseguir defens.n· la seva injusta situa.ció, mirant sempr'e endavant~ intentant amb el seu exemple ajudar a. la resta de gent. Un mitja que avui en dia esta aportant ajuda a aquestes causes intolerants, i amb anirn de solidaritat, és la televisió.La. televisió esta portant a terme una important tasca d'informació sobre la lamentable situació que es vi u en regions on la guerra i la. fam les devoren.També resulta gratificant la seva labor solidaria, la qual es deixa. veure en temps nadalencs mitjan<;ant les < <Maratons> >, on es recauden diners per di verses causes.
29
Cor1cloent~ tot i que una. petita. part de la societat es deca.r1ta c~p a les guerres, el racisme... , la resta intenta acabar ;unb aquests problemes.Sembla que aquests ultims siguirr w1 grup molt redu'it, encara que un gran nombre de persornes porten en el seu interior un afany renovadot', en el qua.l no hi ha lloc per les causes injustes.Aquest enfronta.ment social aviat declararA un vencedor i un ven~ut: la destrucció del planeta o la seva salvació.El destl és el que té l'última paraula.
Aix1, si vo1em que les generacions posteriors tinguin encara un sól en el qual assentar-se, ~ necessari que tots posetn de la nostra prut.Una mica de voluntat i l'intent de crear un equilibri entre totes les ciutats mundials~ seria l'impuls per crear un món igualitari (tot i que encat·a esta molt lluny, jaque ets interessos de les grans potencies es veurien afectats). Si nosaltres no soro cap~">S d'aconseguir -ho, deixem realitzar aquesta tasca t'enovadora als que tenen ánim d'assolir -ho ... .
SERGl MONTES
30
m"
"UN MÓN AILLA T A DINS NOS
~-~esprés
d'uoa de les reuoioos setrrumals del "Grup Mounier" de COU de l. E. S.
Terra Roja, vam concertar una visita al centre psiquiatric de San t Boi. Aquell mati ens va,m dirigir cap a aquest centre set alumnes acompanyats de dos professot'S de Finstitut. Només arribar, davant Fentra.da principal, els nostres ulls vatl quedar mara.vella.ts en contemplar tot aquell món que nosaltres considerem que tenim molt llm1y pero que aUtora de la verita.t, el teni m molt a prop nostre.
A l'entrada del r-ecinte ens vam sentir fascinats a causa deis jardins que s'estenien al volt.a nt deis edificis, on es troben internes unes 700 persones <llllb problemes mentals. Ourant la vis1ta vam tenir contacte amb algunes de les persones que alli es trobaven i va m intercanviar algunes paraules a.mb elles) sense manifestar cap mena de menyspreu ni superioritat.Algunes d'aquestes conversacions eren insignif:icatlts i sense massa conlingut, peró, sense dificulta.t , vam aconseguir posar· nos a la seva alc;:ada i va.m ser rebuts amb gran alegria i gran respecte, inclós, vam ser invitats a romandre uns dies amb ells a.J centre pera fer· l•Js companyia. La alegria que en ells vam produir, er1s v~ omplir el cor de satisfa.cció. Un deis doctors interns a1 centre ens va ensenyar totes les instaHacions deJ recinte a. la vegada que ens va mostrar un video ela.borat en commemor<tció al seu primer centenari.Amb ru.1uest video va.m poder constatar l'evolució d~aquest hospital des deis seus inicís fins a l'actualitat. Una de les coses que ens va impressionar va ser que quasi tothom fumava i prenia elevades dosis de café. Aquestes persones realitzen també activitats a !'igual que e1s altres ciuw:lans.Pels matins es dirigeixen cap a unes naus on exerceixen diversos treballs, la major part d'eUs manuals.Els que tenen un millor comportatnent poden anar a visitar a familiars o passeja.t· per la ciutat, sempre, aixó sí, que estiguin acompanyats tot el temps, per si pases alguna cosa. Posseeixen també instaHacions espor'tives on passen el seu temps lliure. A la nostra visita, peró, vam trobar algun aspecte negatiu: les relacions entre els interns són bones, peró no hi ha amistat entre ells perque l'it11ament afectiu és el que assenyala una de les diferencies entre aquestes persones i les que viuen fora. Hi ha persones sense emocions que intenten parlar impuJsats pels doctors, jaque aquests creuen que l'home tornara a ésser home a partir de les paraules. fínalment, volem fer saber tothom que llegeíxi el nostre article, que vam sortir del centre amb una concepció diferent de la vida, vam observar un deis seus ambits rnés tendres, i ens vam adonar en observar tal sítuació que els nostres anims es van fer, cada vegada, més grans. SILVIA M ONTES RAQUEL MOGOLLÓN J<G RUP M OU NicR• de COU
31
SITUACIÓ lABORAL D,EJ.S lNMlG.RANTS E:nca.t•a que ens trobem al segle XX, la humanitat no ha fet cap evolució positiva sobt·e la di11stició e ntre les <iiferents étnies que habiten el planeta. No puc entendre co m la societat pot establir una marc.a social respecte als emigrants arabs que arriben al nostt·e país, amb el propósit de poder guanyar-se la vida dignament, per t<d de sobreviure~ i deixar <le banda La marca moral que els ha fet fugir de la seva terra tléltal . Posant co m a exeruple un nucli urba del país, Barcelona~ s'observa el gran nombre d'emigrants arabs que han fet tot alió disponible per adaptar la seva. vida i la seva cultura a la nostra societat.No cal anar rnolt lluny per veure reflectar el rebuig racial que pat.e ixen aquestes persones.Treballen honradament, soportant itljusticies laborals, ja que fan un nombre d'h<...,res que el conveni no els registre com legals e n cort'espondencia al sou que 1i pertanyen.La societat aprofita aquesta situació p er tal de treure beneficis económics coma conseqUencia de Fexplot~d ó laboral originada al treballador. Per qtiestió humana, no hauríem de reaccionar de forma tan superficial da.vant greu problema, que d'una forma indirecta ens topa.Caldria.esmentar co ma retlexió, pet' totes aquestes persones que manifest.e n un sentiment patent cap als emig.t'ants, la coneguda epoca deis anys 60-70~ quan la major part de la població espanyola va haver d'emigrar cap altres parsos europeus per poder trobar una solució ala problematíca laboral~ que el nostre pais patia. Un d'aquests pru'sos europeus que va accedir a ser la ciutat dormitori dels espanyols va ser Alemanya, on actualment hi h<tbita una patt t edu'ida de la numerosa. massa que es va despl~ar en aquella epoca, d'aqu~i:
grades a la coJ.laboració deis components d'aquest terl'itori que V<ll1 participar a l'adaptació deis emigrants espanyols. Tenint COtll a referencia clquest fet , no Cr'eC que la tlOStt'a societat hauria de rebutjar !'arribada deis e migrants, jaque l'únic motiu que els porta és la inestabilitat del seu pais i la manca d\mes necessitats innecessaries per poder· mantenir dignament una victa.Només busquen una máamiga, pet• t.-d d'adaptar· se al nostre p.ús; perque a més a més del gran mut'tl d 'inconveuients per superat: e l despla<;:ament ti.ns el nostre territori, es topen a mb les insatiasfaccious socials de la pobJadó ibérica. Un rebuig social massiu que posa fí aJ pr·ogmma d'ad;;~ptació. La moral dd nostre p<ús pot sm·tir rnolt m.t.l pararla a nivdl visual europeu 7 pel' l't'mic motiu de no acceptar la situaf:ió co mpren1'iva deis nostre.s germans, i pel fet de considerar -nos sup~iot'S a qualsevol alti'a etttia.
Vanessa del Barco
32
J:t VALOR REVOLUCIONARI -· __ DF. LA BONDAT _._..__..
J.1. tuolt abans de Farribada del postmodernisme
i com si
d ~u na premonició
de
futut' es u·actes, l'home bo que fou Alfonso Carlos Comín , ens doua.va aque.st
· testi moni: - ')) cree que la més gran aportació que es pot fer és la deis valor'S trascendents. La major part deis problemes d'avui parteixen del fe t que !'escala de vaJor-s esta posada a Finrevés.l aixó en tots ds antbients. Perque fins i tot en els tuovimt>nts d'allibera ment es valora molt el progt'és del poble, l<1 justicia, tots a.quests va.lors.Peró si fe.udinses una mica a !'interior d'aquests moviments i d'alguns dirigents> veus la corrupció i els interessos incon fesables que hi ha e n aquestes pet'SOnes i a sota de molts d'aquests moviments, partíts, sindicats, etc. Llavors, la millor apo11ació que podrie m fer nosaltres en el nom de jesus, eucara que sigui anant contra corrent, és presentar l'escata de v-alors de jesús ambla dirnensjó trascendent que tenen, compJetant així la visió de f ésser huma que es té en ds moviment.s aHudits.Una escala de valors que humanitza i que consequentment. tmnsforttta~ en la rttesut·a que cada.scú va fen -se pet•sona, htnostra societat < tmb unes estructures més justes. 1 tot .uxó seguint el criteri que les persones no es dividei:xen e n ateus j creients.f:n realitat es divideixen entre les que cl'euen en Pesser huma, en la possibilitat de tr;utsfl)rtllat' la. societat i construir una nova societat i en les que cre uen en 1\~sser huttli\.Aque ll quino creu en la persona, no pot creure en Oéu". 1 L'única benauran<;a de jesús~ del Sermó de la lvfunútn}~ que és comú a M.11eu i Lucas és aquesta: . ~' Feli<;os els qui són pet·seguits per ca.usa del bé, perque d~eus és el Regnc clets Cds.f'el i~os vosaltr•es qurut pet· la rueva causa us mafeeixin ~ us persegueixen i akin tota da.sse de calumuies.Alegreu -vos i mostreu -vos conten ts~ carla vostra recoutpeusa e.s gra.rl en el cei.D'aquesta m<Ueixa manera tractaren els profetes que \fati havet· abans q ue vosaltresn.2 tsse r perseguit per causa del bé no significa uccess<iriament haver d'ana.r· d'amagat, fugjr del país, ser perseguit pels poders p(~blics ... L il p~t'Sec ució és la c~nltradi cció que ens ve per C<lliSil de la.justíci.t, per causa de l Regne, pet• causa de Jesús. La. per·secució no és sempre alguna C<lS<l flsica 1 i babi tualment uo és física. El martir és una cosa extraordinaria: És la persecució portada a l'extrem. Nol'tna.lment la p~rsecució és més subtil , més psicológica.Són les co ntradiccion:s que ens "enen per actuar d'un<t manera l'ecta, i ens an·iben~ de v~.~gades~
de pet·sont!s i sectors que un no s~~spe r;u· ia ...
Sor-en K1erkegaard descrivia d·'a!¡uesta manera el testimoni de l.t bond.tt: - '~un tes ti moni dt> 1<1 bond.H és una pe rsona L.1 vida de la qua! transcotTe des dd comen<;<tment a la fí a.liena. a tot el que s'ano mena goig ... Un testirnoni de l<l bondat és u n a persona que rlotta testimoni d'a(1uesta bondat des d 'un esta_t de p0bresa., vivint en la mediocritat i en l'humiJiació; una. pet'Sona que ningú aprecia en e l que val. a qui l ';worrei xen~ que es men~prea.~ s'insulta i s'escarne ix ... ; i finalment és crucificat, decapit<U, crert1at a la fogueta o tormt a la graella, i el sett cadávrer és abandonat pel botxi sen:_>e donar-ti sepultura~ i així es soterra un testímoni de la bondat! - o les seves cendres s0n llen<;ades als quatr·e vents...~~ -. Resulta que la presencia d' una persona bona no deixa indife[·ent, el que passa és que alió que per unes persones és virtut~ pe r d'alt res és feblesa.AllJ on un veu gent-rositat sens~ límits, (Faltres condemnen Fexcés vituper ant la seva imrnoderació.La St!tl!><lVÍiitat a t1~)l' de peiJ é:\ lrilCt;lda COnt <1 tllill:tltia; la m :UlC'il d'•ltltbicÍt..\ de dt~biJitat: !.1 sinceritat sense reservesl de nedesal si més no d 'i nfantilisme.Així~ persones que han 1
A C. C0 M IN. CrL~tirmismo y .'K.x:htlis.moenlibe.rtad. L<ua . Bar(;elona H,79. pag 1':'1 lt:2 5, ! - t 8. Le '1, ;::o- ~ 3
-~;,¡
33
estat considerades models de perfecci6 per Fedificaci6 d \m n1óu i tupel'fectc, passen per excéntrics, immadtu'S, casos clinics.S'admel la bondat extre ma si és etl un moment donat~ pero no si és pennanent. . M "ha cridat poderosan1ent l'atenció la desct'ipció que fa Jaime V<Uldot• sobre la bona persona i que nosaltres transcrivim aquí pel seu alt grau de percepció: " Entenem per bona persona aqueJJ qui és c..a.p~ de convertir Ja seva generosital en norma i passió, bond.ldoo exfremame11t, sincer y veritable en toles les ocasions que s\~ntrega. i no busca res pet• si mateix ..Massa. noble per aquest món, paga. per a.ixó: és incomprés, comba!ut., de vegades esca.rnit. Un ti pus que, encara que poc freqüent, si existeix, pet'Ó o bé p~ despercebut ~ o és tingut per poc a.ssenyat, utópic, inepte per no res, equivalen! a la. frase popular que di u "de tan bueno es tonto".Aquell qui ho dona tot ~ un excentric i, si m~ no, un proble ma per a la seva familia. Tanmateix, malgra.t les seves extrali uútacions, aquesta persona que compa1·teix el seu pa.timent del próxim) aportant ajut i consol, ha de constituir per nosaltres un ideal cap al qual tendir". 3 Lanza del Vasto ens parta de ta coherencia que ha d'existir entre les finalita ts bones i e ls mitja.tls que utilitzem.No es poden buscar bones finalitats a mb mi~ar1s dolents, ni per suposat finalitat.s dolentes amb ttútjans aparent ment bons. Diu així: -"La no vioJencia és el contrari de lajustificació deis ma.ls mitjans per a la bona finalitat, és 1'ajustament deis mitjans a la finalitat , ja que si la finalita.t és justa ds mitja.ns introdueixen en r e mpresa, es trobava necessariame nt ambla finaJitat.
El que explic-a la decepció que segue ix totes les victóries i alliberaments obtinguls mitjan<;ant la violencia~ encara que la. causa fos bona i eJs combatents heroics i sincers.No, les bones c auses ni justifiquen els mals mi~jans, ven al contrari: els tnitjans dolents arruinen les mülors c-u1ses.S~ha de distinguir eficl.cia instrumental d'efic.J.da. final. La. ciencia es presta a qualsevol aplicació; la consciencia no.L'l intef.ligéncia es pt'esta a qualsevol aplica.ció, la saviesa no. El poder pot qualsevol cosa, el domini de si, no.E:ls diuers es presten a tots els usos> peró la honestedat) no. El coraJ.ge s'entrega a qualsevol causa., peró la carita!, no. La fof'\'.a. pot servir per quaJsevol fí , pe ró la violencia o fo~a de la j usticia sols pot servir a la j usticia. ''4 Pet• poder avanc;a.t• pel camf de la no violencia, pe] camf de la confia.nc;a i de la comprensió, hem de de ixar que creLxer en nosaltres la. font de la. pau interior .Com diu e n Roger Schut~ , pr·ior en la comunitat de Ta.izé (Francia), " La pau del cor per met m;mtenirNse dret, anisc.ar· se pels altres, torn;lr a.J camí quan el fracas, les proves, els desanims pesen massa a tes nostres espatlles humanes.Aquesta pau de les profundita.ts sClSté també una mirada poetjca sobre la. creació i les criatures.La pau del cor és font d~una alegria. interiol' que sovint s'havia. com adormit.l vet aquí que es desperta a.mb gt'an sorpresa, un aire poetic, una. senzillesa de vida i, pe r aquells qui puguin entendt·e- ho, un<t visió místiC<l de l'esser· hum<F~. Reprenent de nou les paraules de Com{n em fixo esp ecialment en aquesta: "Q.uan una. persona. bona. ens parla de mansuetud i de l'a.mot' com únic mi~a de fer el bé, podem no fer-bi casi creure que rorgatlitza.dó i la militancia seguiran sent el bon camí.Tanmateix, Carlos de Foucauld , llegint l'Evangeli havia compres que la fé i Famor vetitables faran servir sempre e ls mi~ans del fuster de Na.zare t.¿No recordem immediatament la figura. d'un home que, al bell mitg deis més dificils esdeyeniments~ va oomprendre que sols la mansuetud i la caritat podien ser avui~ com sempre, el ~ 4
N.J. VlANDOR, "'\l!iloreshumnnos: Ja c1mfidad esencJal», E.l Ciervo. B<lrcelona 1997, n° 550 .- LANZA DtL VASTO, Urnbrtll de Js vida i:1tetior, Sígueme, Salamanca lf't8!;', pag l \~1
34
testimoui universal del cristia? ¿No recordem immedia.tament la figura i la ve u inextingible de Juan XXIII ...?".s Recopilant per t.ant. la. persona bon~ segons diu Jaime Vandor , és "el pobre cFespet·it de Fevangeli de jesus: Tolerarlt amb totes les febleses i afirma que el qui manca de tendresa i només poseeix justicia en última instáncia és injust.No jutja, no condemna., car fer un judici és tanca.r la porta a tota apeJ.lació, és admetre que el mal existeix i és definitiu.La pieta.t és el dret essencial de la pe~ona bona i per aquesta. el mal queda destruit. Els trets essencials de la persona bona són dos: la no ambició i la no violencia. No
ambició en quant a desinterés per les adquisicions materials o els afalacs de la fama . .Manca d'amor prOf)i i vanitat.Cap afany de notorietat: no fa res per destacar.La mateixa indiferencia envers els avantatges d'una posició social.J la no violencia: rebuig absolut de tota imposició per la for·<;a , de tot fanatisme, compliment absolut del no mataras.For<;<t auténtica etlC<U'a que de vegades feblesa aparent. Pero hi ha d'altres tr-ets que tampoc han de faltar: Calor humana. Carencia de prejudicis, independencia de pensament, amor a la veritat.Consciencia de responsabilitat, tendencia aJa preocupació, al maxim esfor~.Afany de sápiguer, valor de pensar les coses fins a la fí. Convicció de la necessitat de la solidaritat humana. Allá on trobem una persona d'af.luestes característiques, podrem dir an1b Jvá.n .Karamazov : N''M'és suficient amb que siguis a algún lloc perno perdreNii el gusta la vida."G.Per sort ta.mbé existeixen avui persones bones i no són sols personatges del passat.Estan aqul, detres.Cadascú en el seu Uoc, ta.n an·elades a alló concret com universals. Pe-.rsones senzilles, apasionades, lliures, compro meses, mogudes per FEsperit de Jesús de Na..un·et.
Josep-Lluis Vazquez i Borau
¡., C. COMÍN. "El testimonio zmi ve.rs;ll deJ c.nsf:iEJI7o?). AUN, n" B4, 1964
6
••
f
-J
VANDOR, a. C., El Ciervo , BarL--elona
l~J97 ,
n" 550
35
46