1?..ç·oista ae 1Ja{o¡:ç lPerso nalistes Conz unitaris N°20 Any 12 Desembre 2005
L'EXPLOTACI
INFANTIL
il
,
I
E.MOUNIER I L'AFRICA f SITUACIÓ SANITÀRIA DELS NENS A L'ÀFRICA
..
SOL A mTOS DE CARNE Y HiUESO CÀ CE DE PELL REPERCUSfO S ECO ÒMUQUES DE S CfC O S
·-.a t0
~
:¡ =
~
J
~
s.
<W'
~
~
~
~
'3>:<:
~·
\~
-J
<1
~
-~
dl
~
~
~
I
4
4 n o
(~
~
~
4..
"2:
·~5
1~ <;;:
J ;
~
~ ~~~ ~ ~
~ .-.;.
¿:.
\
OBJETlVO 2: lOGRAR lA ENSEÑANZA PRIMARIA UNIVERSAL Velar porque todos los .niño$ y nlñas puedan ter'minar un ~iclo completo da ~t'ls~iianza primuria, AproxímadametHe 114 miHon~s de nines v nítias an ect..1d escolar no estan matrículados en Ja escuela, E~io quiere dncir que uno de cada cinco nn'íos y ninas dal mvndo nt) pueden recíbir wn<l edltcación y esff.ln cnnden<:ldcs al analfaooti~rno,
OBJETIVO 3: PROMOVER lA tGUALOAO ENTRE LOS GÉNEROS V LA AUTONOMiA OE LA MUJER Eliminar las desigualdades (fOtre tos géne-ros en la enseiíanza primaria y secundaria. preferíbh:mente para el año 2005, y en todos los nivetes de fa enseñanza para 2015. La rníwd (je ios seres humanes son mu¡eres. P~ro la díscrímmacíòn centra la mujer esta tan Mraigada en muchas de nuestr..s sociedades, Qt;e ni nos extmi1a oi nos preocupa, La t:hscruninacíón contra ra mujçr r1o Só!o penudl· ca n fas mujeres. Lns lll!Sn'ls$ ld{!es que forneruan
I<~ dscnmtt~acíor. ~orm~ la fnUJ~r se vutHven C1n contra de IOa& ia soc¡Hdad.
OBJETIVO 4~ REDUCIR LA MOFITA!.JDAO lNFANTH. Reductr t::n dos t~reeras p;ntes la ta:sa d~ mortali dad df! los nilios rn~nOr$-S d;.; dncl:) años. , .<t\l.,
anos por causas mlacionadas con la pobre:ta. Un 1% viven en paisos ncos y el 4.2% en el Africa Subsaharíana. Aproximadamentê 226 mll!ones de ninos y ninas mc:mores da cinc:o años feS() es el 40% de los ninos y ntñas do esa edad} sufre desnutricíón. Algunos de oliós viven ~n los paises rícos.
Of!JETJVO 5:
MEJORAR LA SALUO MATERNA Reducir t<~ t~u'ia dé mortalidati matemft en tre$
CWll'·
ta• partes. Cada minuto una mujer muere por causf.is relacionada~ con er embarm:o. !o que supone mas <ie 500.000 muertes anuales. El 99% de esros muieres viven en paises en vfas do de~arrolio. Es tiecesario aumentar el número de mujeres que reciban asisten· cía prenatal v garantizar. quo acudan un minímo de cuatro veces al médíco dur.ilnte el çmbarazo.
OBJET1VO 6: COMBATlR El VfH/SIDA. EL PALUOISMO V OTRAS ENFERMEOAOES Oeten~r y com~Jnzar a reducir la prop~gaeión 4et VIH/StOA y la inc::êdencla del pa:ludi~mo y otras enfer· m~ad&s gravH. El número 4 e ·ínfecdones en esals enfermedades cada ano es tan aito.'qul) fndlea que no se esta teniando éxíto M matería de prevencíón. Tanto el VIHtSIOA corno el palu disme y la tvberculo· sis pvoden pr~venirse, pero milklnes de p~rsonas no pwedi)fl accadar a la inforrnación o a los medios de PHWènción v protección. Las persomu.l con pocos recursos son las mas afectadas,
OSJE11VO 7; GARANT1ZAR LA
SOSTENIBtliDAD DEL MEOlO AMBiENTE • Incorporar lo~ pflncipu:>s dt: d~s.arrollo sostenible en las polítu~as y los programas nacionales e uwertir la perdída de recursos dei medio ambiente, • Reduc1r a la mitad ei porcentaje de personas que
carecen de agua potable para 2015.
a Me1orar !a vid(J de por lo mer.os lOQ mil!ones óe hah¡tantes dc~ los suburbios para el ar1c 2020.
OBJETJVO 8: FOMENTAR UNA ASOCIACIÓN MUNOtAL ?ARA Et OESARROtlO los ocho Obitnivos del Milenío son un acuardo antre los pansos pobres v los ricos, tm o! que tanto un<H> como ouos tienen que esfon~àfs~. los paísés pobres rto puo-de1t lograr l<JS $Íete primuros obíe-tivos $i los
pames ricos no
$e
comprometen
cor~
el octavo
EDITORIAL
Estimats lectors: Aquesta vegada " CALIDOSCOPI "presenta com a tema central " L'explotació infantil" vivim al segle XXI i encara hi ha nens que han de patir algun tipus d'esclavitud, és ben trist. Aquest és el tema principal però podem trobar-hi d'altres que el complementen v. gr sobre Àfrica o que també són actualitat. Agraïm la vostra col·laboració i des de la nostra redacció desitgem un BON NADAL !!!
CALIDOSCOPI DIPÒSIT LEGAL: 845794-96 ISSN: 1139-9376 DIRECCIÓ: Maria Hayriyan REDACCIÓ: Ricardo Rodríguez, Pilar Vidal, Joan Figueres, Plàcida Ares, MercéJunyent, Gemma Calvo, Sílvia Canyadell, Montse Nicolau, Lourdes Faro, Sarai lbariez, Jonatan Trapero, Josep-Lluís Bocanegra, Janira Salguero, M8 Pilar Garcia, Mercé López, Maria Hayriyan, Josep-Lluís Vazquez.
DISSENY DE PORTADA: Martí Vila IMPRESSIÓ: Juani López lES TERRA ROJA. "GRUP MOUNIER" c/circunvalació, 45-57 c.p/ 08923-SANTA COLOMA DE GRAMANET INSTITUT EMMANUEL MOUNIER CATALUNYA Passeig Fabra i Puig, 474 2° 3a_ 08042- BARCELONA
1
I
I \
I
Pilar Vidal Barrabés
Introducció El modernisme està dominat pel concepte subjectiu de la bellesa, busca 1' originalitat~ rebutja l'academicisme i la simetria i s'inspira en el món de la fantasia i en la natura, amb especial interès pel que es ondulant i fugaç, i per tant la linia dominant és la corba. El modernisme català és tota una concepció estètica que respon al desig de crear un art nacional propi: es va aplicar a la joieria, als mobles, al cartellisme, a les arts gràfiques; hi ha grans ,escultors, pintors, ceramistes etc. Però on aconsegueix una major transcendència és en 1' arquitectura, amb aportacions de primer ordre en l'art contemporani. Cal destacar: Lluís Domènech i Montaner: L'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música a Barcelona. Josep Puig i Cadafalch: Casa Martí, Casa Ametller, Casa Terrades, Casa Quadras. Però sobretot destaca Antoni Gaudí: va néixer a Reus el 1852 i va estudiar arquitectura a Barcelona, ciutat on va dur a terme la major part del seu treball. ~ Les seves influències son un cert mudejarisme, un gòtic particular, tot això amb una de les seves constants l'amor a la naturalesa, es a dir les formes vives, vegetals o animals li van oferir les fonts més íntimes d' inspiració.
3
La Casa Milà o La Pedrera
L'edifici se sustenta en una estructura de ferro combinada amb l'utilització de pedra natural i maons. La Façana: no actua de mur de càrrega, sinó que constitueix una estructura autònoma connectada al cos de 1' edifici mitjançant un complex sistema de bigues i tirants de ferro. Va ser construïda amb carreus (blocs en forma de paraHelepípede rectangular) de pedra natural tallada a peu d'obra (d'aquí el sobrenom de La Pedrera). Les Plantes: lliures de murs de càrrega, recolzen en pilars i jàsseres corbes, mentre que arcs parabòlics i columnes inclinades desafien l'equilibri i compensen amb una complexa tècnica, els esforços verticals i horitzontals. Les Finestres, Les Portes i Les Balconades estan fetes amb ferro forjat modelat amb motius vegetals. L'Edifici es compon d'una planta baixa, cinc pisos i un àtic, on la línia recta en es absent, en el seu lloc, corbes i paràboles dominen tots els contorns, tot creant un efecte únic. Al Terrat unes capricioses formes escultòriques, que recorden als paisatges de la Capadòcia (Turquia) acullen dipòsits de l'aigua i les capses de les escales i dels ascensors. Per últim destacar el dos celoberts que aporten ventilació i llum natural a 1' interior i a I' entorn dels quals es distribueixen les plantes i els compartiments de manera irregular, per això Gaudí va haver de dissenyar un mobiliari especial. La funció original de la casa era residencial.
La Sagrada Familia
L'Associació de Devots de Sant Josep fundada per Josep Maria Bocabella que pretenia difondre la doctrina oficial pontificia de seguir l'exemple de sant Josep Obrer i la Sagrada Família. Aquesta associació per ajudar espiritualment i amb donatius la Santa Seu, es va proposar construir un temple expiatori, es a dir finançat exclusivament a partir d'almoines de particulars i de donatius, monumental dedicat a la Sagrada Família, envoltat de jardins, on l'esbargiment públic anés acompanyat de la instrucció, I' educació i el recolliment espiritual. El fundador de l'associació, Josep Maria Bocabella va encarregà el projecte a l'arquitecte Francesc de P. Villar i al cap de pocs mesos de començar la cripta dimiteix per discrepàncies amb L 'Associació i Gaudí es el nou arquitecte. Projectà el Temple amb la planta de creu llatina, amb cinc naus a la nau principal, un absis amb set capelles i un creuer transsepte de tres naus. Un cimbori de 170 metres d'alçària al centre del creuer representarà Jesucrist, flanquejat per quatre cimboris més que simbolitzaran els evangelistes. Cobrint l'absis, un darrer cimbori dedicat a la Mare de Déu. Dissenyà dues sagristies, una a cada costat de l'absis. L 'interior del Temple respon a una estructura equilibrada i lleugera, amb voltes i cobertes sostingudes per un sistema de columnes inclinades, que es ramifiquen a detenninades alçaries. A l'exterior, va concebre tres façanes: la del Naixement a un extrem del transsepte, la de la Passió a l'altre extrem i la de la Glòria com a portada principal. Cadascuna estarà coronada per quatre campanars que simbolitzaran els dotze apòstols. Un claustre envoltarà el temple i l' aïllarà de l'exterior. Gaudí no va poder acabar les obres de La Sagrada Família que continuen encara avui dirigides per Jordi Bonet i Armengol actual arquitecte director i coordinador .
La Casa Batlló
L'actual casa Batlló es el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional que va fer Gaudí per encàrrec de Josep Batlló i Casanovas (industrial tèxtil) La Façana es una de les més espectaculars i brillants del món. Va utilitzar els elements constructius típicament modernistes com la ceràmica, la pedra o el ferro. Té uns mosaics amb uns colors molt creatius. Els Balcons semblant fragments de cranis amb les obertures dels ulls i el nas. Les columnes del primer pis semblant ossos humans. La teulada té un disseny amb una forma ondulada que ens recorda l'espatlla d'un dragó i les teules son de ceràmica que semblen escames, amés té una torre amb una creu de quatre braços. En el seu interior té un desvan. L'interior del edifici es també molt imaginatiu, amb elements decoratius molt variats com vidrieres, elements de ferro fotjat, llars de foc, etc.
Exercici: dibuixa una de les balconades de la casa i també una de les capricioses formes escultòriques del terrat.
Exercici: dibuixa un balcó i també una de les columnes del primer pis.
Exercici: dibuixa una de les façanes de La Sagrada Família.
Els costos socioeconòmics dels desastres naturals "Les catàstrofes naturals són cada vegada més mortlferes per culpa de l'home"
En els últims anys, la comunitat internacional ha estat testimoni de desastres naturals, ecològics i tecnològics connexos cada vegada més freqüents.
Els desastres naturals són processos o fenòmens naturals provocats per les activitats humanes que poden causar pèrdues als ésser humans i perjudicar el seu benestar.
Molts
dels
anomenats
desastres
"naturals"
tenen
components tants naturals com antropògens (realitzats pels éssers humans). En conseqüència, s'han defmit els desastres naturals com a fenòmens geofísics extrems, processos biològics i grans accidents tecnològics, caracteritzats per una liberalització concentrada d'energia o matèria que constitueix una amenaça en gran part prevista pels individus. Per tant, els perills naturals inclouen fenòmens com: inundacions, tifons, huracans i ciclons, terratrèmols, tomats, remolins..... sequeres, incendis forestals, plagues de tot tipus d'insectes ...
Quan el resultat de la interacció entre la .població humana i un risc és la pèrdua, a escala suficientment gran de vides, de béns materials o tot allò que els éssers humans valoren, es considera que el succés és un desastre.
Alguns dels desastres, com els terratrèmols, tenen una durada limitada tant en el temps com en l'espai i transformen l'estructura social i el funcionament de les comunitats. Altres poden succeir de manera més freqüent en determinades regions, donades unes característiques geofisiques i naturals (per exemple: les erupcions volcàniques, els terratrèmols en zones d'activitat tectònica o grans inundacions provocades pels ciclons en zones costaneres baixes).
Tots aquests desastres han tingut una repercussió importantíssima tant a nivell social com econòmiè, en el segle XX com en el XXI.
Durant el segle XX: Entre 1971 i 1994, més de tres milions de persones varen morir per desastres naturals en tot el món. Varen deixar sense llar i en la pobresa a mil milions de persones, així com unes pèrdues materials immesurables. Podem dir que solament a EEUU varen tenir una quantia de 100.000 milions de dòlars. L'any 1992, la quantia de les pèrdues per a l'economia mundial ocasionades pels desastres en els països menys desenvolupats va ser de 62.000 milions de dòlars americans, les quals varen superar en dos milions de dòlars els ajuts en països subdesenvolupats. Per exemple, a Bangladesh es perd anualment més del5% del PIB. Durant aquest període a Bangladesh van perdre aproximadament la vida unes 300.000 persones a causa dels ciclons. L' any 1996, es varen enregistrar en tot el món 1SO desastres naturals, 50 dels quals van ser d'una gran envergadura i va ser necessària 1' ajuda internacional El 1998 d'huracà Mitch, va arrasar milers de poblats
del
continent
Centreamericà.
Específicament, al Salvador, va causar 10.372 habitatges destruïts, 12.000 persones van perdre la vida i milers de desapareguts. La pèrdua del 75% de la producció, 10 ponts enderrocats, 326 centres d' educació afectats i 15 instal·lacions de salut. A tot això cal sumar els danys en la xarxa d' aqüeductes, de electricitat i de telecomunicacimis. L'any 1999, varen tenir més de 700 desastres en gran escala, que varen causar la mort aproximadament de 100.000 persones i pèrdues econòmiques per més de 100.000 milions de dòlars
Cal especificar que durant el segle passat els desastres naturals varen deixar un promig anual de 4 milions de persones sense llar, varen causar la mort a 128.000 i lesionar a altres 900.000.
Durant el segle XXI:
La ruta del huracan 'Rita'
L'any
Q)catagoría da hurac-.,
ciutat rran1ana de
2003,
la
II Areas potenclal mente afactadas
Bam,
un
terratrèmol
va
matar a més de 26.000 persones L'any 2004, i més concretament
pels
volts de Nadal, la Fuer.tet N ational Hurricane Centar. NOAA
elmJr.do.es
mort i desolació es
va sembrar pel Sud-est Asiàtic amb el tsumani, les pèrdues varen ser quantioses. Després d'un any la operació d'ajuda d'emergència i reconstrucció ha estat la més gran dels últims anys. La solidaritat de la societat i la ràpida mobilització de les agències humanitàries va permetre atendre les necessitats bàsiques de més de 5 milions d'afectats en la fase d'emergència, el que va evitar epidèmies i desnutrició.
t'Les persones hauríem de ser capaços de fer sempre el mateix, ajudar al nostre
proïsme, i no només quan els mitjans de comunicació ens acosten al sofriment" L'any 2005, ha estat un any de catàstrofes a nivell mundial: •
L'huracà Katrina als EE.UU. La magnitud del desastre es comparable a l'explosió d'una bomba atòmica. Més d'un miler de morts i danys materials calculats per sobre dels 30.000 milions de dòlars. A més a més, la ciutat més important del jazz, Nova Orleans, va sofrir la inundació més greu de tota la seva existència. També va produir greus pèrdues en les refineries de petroli de Luisiana i Missíssípi, ja que va danyar bona part de les infraestructures.
•
La tempesta Stan va castigar Amèrica Central
•
Un fort sisme va tenir lloc a la Catxemira pakistaní, on la tragèdia es va cobrar 30.000 vides i 2,5 milions persones estaven en situació d'emergència.
•
L'huracà Rita, va acabar de completar la destrucció començada pel Katrina. A Texas van haver de tancar 26 refineries, amb una producció diària de 4 milions de barrils.
Totes aquestes destrosses es van transcriure amb la inutilitat del 20% de la capacitat de refino de la industria nord-americana. •
L'huracà Wilma, va amenaçar les zones turístiques del Carib mexicà i Cuba, en les que es van evacuar més de 80.000 persones. Va ser el més intens enregistrat en 1' oceà Atlàntic, degut a la seva pressió baromètrica.
Està previst que per l'any 2065, les pèrdues econòmiques causades pels desastres podria representar una proporció considerable del PIB de tot el món. Si se li suma els possibles efectes del canvi climàtic les pèrdues encara seran molt més greus.
En els països industrialitzats, els costos dels desastres, inclosos els més grans, rares vegades superen el 0,1% del PNB, però, en els països menys avançats, aquesta xifra pot ser 20 o 30 vegades superior, perquè els desastres es donen amb una gran periodicitat , i sobre tot, tenen mancança de fons per aplicar solucions sostenibles en matèria de gestió en situacions de desastres.
Entre les conseqüències socials i econòmiques més notables dels desastres naturals figuren les següents: 1,- Pèrdua de vides humanes 2,- Desorganització social 3,- Augment de la probabilitat de malestar social i conflictes violents 4,- Danys a la base dels recursos naturals i el medi ambient 5,- Pèrdua d'habitatges, migració temporal i/o permanent 6,- Pèrdua de la producció industrial ilo agrícola (i per tant, de llocs de treball, d'ingressos familiars i d'ingressos fiscals) 7,- Danys a la infraestructura (inclosos els sistemes de transport i de comunicacions) 8,- Desarticulació dels mercats i de la distribució, pèrdua de comerç 9,- Degradació immediata de les condicions de vida degut a l'ajornament o l'anulació d'altres plans de desenvolupament que responen a vertaderes necessitats socials 1O,- Reducció a curt termini del PIB i de la renda per càpita
10
11,- Desequilibris del pressupostos fiscal com a conseqüència de la reassignació urgent de la despesà 12,- Pressions inflacionistes immediates a mig termini degut a les alteracions del mercat i a les despeses de reconstrucció fmançades per fonts externes.
Aproximadament el25% de la població mundial viu en regions que corren el perill de patir desastres naturals. Les repercussions d'aquests danys i els seus efectes secundaris, sempre són superiors allà on es concentra una població que viu en la pobresa (Àsia ha estat el continent més afectat pels grans desastres), i on, la població és més vulnerable als riscos que es desencadenen. Molts són els factors que contribueixen a aquesta vulnerabilitat, com: 1,- L'augment de la densitat demogràfica i les inversions en terres marginals 2,-
Les
pràctiques
insostenibles
d'explotació d'aquestes terres marginals 3,- La incapacitat dels governs per afrontar el creixement demogràfic i prestar · els serveis socials adequats, entre altres, els serveis relacionats amb la reducció dels desastres. 4,- La degradació dels recursos naturals, tant dels pasturatge com de l'explotació dels boscos 5,-
La
inseguretat
creixent
dels
subministraments d'aliments i d'aigua. 6,- Les pressions de la migració de les zones rurals a les urbanes i de la urbanització, que concentren a la població en ciutats insegures 7,- La pobresa i 1' analfabetisme creixent i el nombre cada vegada més gran de pobres exposats a qualsevol risc 8,-La poca capacitat institucional per afrontar els desastres 9,- Mesures insuficients de gestió i reducció dels desastres. 1O,- Les carències de la infraestructura de comunicacions i transports 11,- La falta de mesures estrictes de control ambiental 12,- La creixent interdependència mundial de les economies 13,- Els canvis climàtics a nivell mundial que incrementa la vulnerabilitat d'algunes regions geogràfiques als riscos. A1
En canvi, en els països més desenvolupats, el nombre de víctimes mortals disminueix de manera considerable per l'eficàcia de les polítiques públiques i avançaments tecnològics, però la quantia de les pèrdues econòmiques si augmenta (en la dècada de 1986 a 1996 per 64 desastres de gran magnitud, les pèrdues es varen quantificar en 400.000 milions de dòlars). Però en certa manera, aquesta pob!ació també té una certa vulnerabilitat, que ve donada per la creixent dependència de la tecnologia, que molt sovint resulta fràgil i sensible al impacte dels riscos .
En els últims anys, s 'ha pres consciència de que la freqüència de molts desastres en particular, els relacionats amb fenòmens atmosfèrics o meteorològics, no sigui constant sinó que estigui subjecta a tendències ambientals. Un exemple és el que es deu a canvis climàtics a curt termini, con el fenomen de "El Niño": es tracta de la fluctuació estacional i interanual de
les
corrents
oceàniques
1
atmosfèriques en la zona oriental del Pacífic equatorial, que pot alterar les característiques de
les precipitacions i del vent, en conseqüència, desencadenar sequeres i
inundacions. A més a més, en una escala cronològica desenal i superior, hi ha la possibilitat de que el canvi climàtic a llarg termini, provocat per increments antropogènics del diòxid de carboni i de 1' efecte hivernacle, alteri també la freqüència dels temporals i les sequeres.
S'ha instat als governs a que promulguin i adoptin algunes mesures agressives de reducció de desastres com: 1,- La formulació de programes nacionals per mitigar els efectes dels desastres naturals 2,- Mobilitzar i aconseguir el recolzament dels sectors públics i privats 3,- Conscienciar al públic de les activitats de reducció dels riscos 4,- Donar 1' assistència mèdica necessària 5,- Millorar la disponibilitat dels subministraments d' emergència
Com a resum, es pot dir, que els desastres naturals constitueixen un seriós obstacle pel desenvolupament humà i el compliment d'Objectius de Desenvolupament del MiHenni tan importants com la reducció de la pobresa extrema a la meitat, abans de l'any 2015. Els desastres, la majoria d'ells en el món desenvolupat, provoquen pèrdues econòmiques anuals que van des de : •
75.500 milions de dòlars en els anys 60
•
138.400 milions en els anys 70
•
213.600 milions en els 80
•
659.900 milions en els 90
Ara bé, les estimacions econòmiques no capten adequadament l' impacte dels desastres en els països més pobres, on els costos en termes de vides humanes, mitjans de subsistència i de reconstrucció d' infraestructures destrossades són més elevades. Actualment, el 85% d'aquells que estan exposats a tot tipus de riscos, viuen en paisos, que el desenvolupament humà és mig o baix. Aquest augment de les catàstrofes naturals coincideix en el temps amb un progressiu descens dels fondos públics per a emergències de la naturalesa. La seva conseqüència és l'agreujament del risc sobre la població.
"No és que les calamitats siguin ara més fortes. El què ha canviat és on i com viu la gent, en llocs vulnerables i sota la pobresa"
M.M.J.B
Shenxin Chen
Sarah Mi nombre es Sarah Tres años de edad Mis ojos hinchados No puedo mirar
De bo ser estúpida Debo ser mala Porque otro motivo Mama esta enojada Quisiera ser mejor Quisiera fea no estar Entonces tal vez mami Me quiera abrazar No debo hablar No debo hacer mal De lo contrario Todo el día me van a encerrar Cuando despierto Siempre estoy sola La casa esta oscura Por horas y horas Cuando mami regrese Trata re de ser Buena Si ella me golpea Que sea solo una
Caigo al suelo Mis huesos doliendo Papa me dice palabras Que ya no le entiendo "Perdóname" le grito Pero ya es muy tarde Su rostro desencajado Parece que arde Los golpes y las palabras Me duelen de verdad Le pido a Dios Misericordia y piedad Por fio el termina Y camina a la puerta Mientras yo en el suelo Quedo casi muerta Mi nombre es Sarah Tres años de edad Esta nocbe mi padre Me mató sin piedad
No bagas ni un ruido La puerta acabo de escuchar Mi papi ha llegado Borracho de un bar Lo escucho enojado Mi nombre gritar Y contra una pared Me trato de resguardar Trato de esconderme De su horrible Mirada No aguanto elllanto Me siento espantada Me encuentra llorando Me grita me insulta Me dice que sus pro Son por mi culpa Me empieza a golpear Me sigue gritando Me logro soltar Y corro tropezando
Homenaje a los niños maltratados Niños mozambiqueños de Nampula. Gracias a las deooncias de las Siervas de Maria se han
paralizado los se¡:uestros y el trirfico de órganos.
CARLOS DE FOUCAULD, FRAGANCIA Y LUZ DEL EVANGELIO Jose Luís Vazquez Borau 1 En cada memento de la historia el Espíritu Santo suscita personas, de carne y hueso como nosotros, para que sean "fragancia y luz del Evangelio" y nos ayuden a seguir tras los pasos de nuestro bien amada Señor Jesús. Son una prueba evidente de que el Espíritu Santo continua actuando en medio de nosotros, pues seres humanes, con sus pecades y miserias, son transformades, por el amor de Dics, en seres generosos capaces de dar la vida por ·sus hermanos, dejandose con du cir por el mismo dinamisme interior que animaba a Jesús de Nazaret. Este es el caso de Carles de Foucauld que fue beatificada el pasado 13 de noviembre en Roma junto con dos hermanas religiosas: Maria Pía Pastena (1881-1951 ), fundadora de las hermanas del Santo Rostre y Maria Crocifissa Curcio (1877-1957) fundadora de las hermanas carmelitas misioneras de santa Teresa del Niño Jesús. Quisiera recordar brevemente ahora alguna de los mementos de gozo vividos en Roma con motivo de la beatifi:cación del hermano Carles, tratar de los aspectes mas significatives de su vida y ver que testamento nos deja para seguir viviendo nosotros el Evangelio en media de las circunstancias actuales de nuestro tiempo. Un memento particularmente especial de la beatificación fue la "vigília de oración" el sabado por la tarde en el monasterio de Tre Fontane, Jugar dónde, según la tradición, murió San Pablo. Hermanas y hermanos venidos de todos los rincones del mundo nos reunimos para dar gracias a Dios por el don de la vida del hermano Carles. Quisiera comentar que esperaba que viniese gente pero no "multitud de gente". Fue una sorpresa o un regalo de Dios el poder constatar con los propios ojos que pese a que en el hoy concreto de cada día los hermanos y hermanas de Foucauld viven inmersos entre los mas pequeños y abandonades del pueblo intentando ser "levadura en la masa", pasando desapercibidos como Jesús en Nazaret, por un memento al encontrarse tantas personas reunidas que viven de la misma fuente, fue un motivo intensa para dar gracias a Dios. Al día siguiente, en la basílica de San Pedro, tuvo lugar la Eucaristia, concelebrada por 65 cardenales y obispos, entre elles el cardenal Camillo Ruini, obispo vicaria de Roma; el cardenal Polycarp Pengo, arzobispo de Dar-se-Salamos; monseñor Andre Vingtrois, arzobispo de París; monseñor Vincent Landel, arzobispo de Rabat (Marruecos); y monseñor Maroun Elias Nimeh Lahham, obispo de Túnez. Tras la celebración eucarística, en la que el prefecta de la Congregación para las Causas de los Santes, leyó la carta apostólica papal en la que inscribía a estos tres siervos de Dios en el catalogo de los beates, el pontífice Benedicta XVI vino a la Basílica para venerar sus reliquias. A continuación, dirigió unas palabras de saludo a los peregrines que 1
José Luis Vazquez Borau (Barcelona 1946), profesor y escritor. Miembro de la Familia espiritual del hermano Carlos de Foucauld a partir del año 1972. Ha vivido en diferentes Fraternidades: Francia, Italia, Argelia, Suiza y España. El año 1978 entrò a formar parte de Ja Unión-SodaJidad Carlos de Foucauld, la única asociación creada en vida por el mismo Foucau.ld. Entre los libros de espiritualidad foucouldiana que ha escrito, se pueden destacar: Car/os de Foucauld, Fundación Mounier, Madrid 1999; Car/os de Foucauldy la espiritualidad de Nazaret, BAC, Madrid 2001 ; Volver a Nazaret guiados de Foucauldy Luis Massignon, PPC, Madrid 2004; y Consejos evangélicos o Directorio de Car/os de Foucauld, BAC, Madrid 2005. Fina.lmente, ha traducido del francés al castellano el libro de J. F. Six, El Testamento de Car/os de Foucauld, de la Editorial San Pablo, Madrid 2005.
llenaban por enterc la basílica y la plaza, entre quienes había algunes tuaregs del desierto del Sahara, con sus vestides azules y su turbante blanco. Hablando en francés, dio gracias a Dios por el testimonio del padre de Fo~cauld diciendo que «a través de su vida contemplativa escondida en Nazaret encontro Ja verdad de Ja humanidad de Jesús, invitandonos a contemplar el misterio de la Encarnación. Descubrió que Jesús, vino para unirse a nosotros en nuestra humanidad, invitandonos a la fraternidad universal, que vivió mes tarde en el Sahara, dandonos ejemplo del amor a Cristo». «Como sacerdote -continuó diciendo-, puso la Eucaristía y el Evàngelio en el centro de su existencia». Carles de Foucauld nació el 15 de septiembre de 1858 y murió asesinado 1 de diciembre de 1916 cuando tenía poco mas de cincuenta y ocho años. Se puede decir que estaba en la etapa de madurez de su vida. Ya a los cuarenta y tres había iniciada su opción fundamental instalandose en BeniAbbés, en el corazón del Sahara argelino, donde se da cuenta que hay una muchedumbre de persones por evangelizar y un ministerio muy importante que realizar. Pero durante los años que pasa en este oasis del desierto va experimentando una nueva transformación. Rompe con su autoimpuesta clausura. Acepta con sencillez los acontecimientos que van en contra de lo que siempre había creído que era la voluntad de Dios y se deja llevar por las circunstancias, que son manifestación de la voluntad divina. Así, esta obediencia a cada instante le conduce a los tuaregs, instalandose en medio de ellos el año 1905 en Tamanrasset. El padre Foucauld ha sido un testigo privilegiada de la experiencia de Dios en medio del mundo. Se ha creído que su presencia en la ermita del Asekrem, el punto mas alto de las montañas del Hoggar, o en Tamanrasset, fue un retiro, como antaño hicieron los Padres del Desierto, pero fue todo lo contrario: partió para vivir la vida de Nazaret con los nómadas mas aislados, por ser este un lugar de transito de las caravanas, que ofrecía grandes ventajas para las relaciones con los tuareg, a los que hospedaba estableciendo relaciones de amistad. Once años convivira con ellos, haciéndose uno de tantes, aprendiendo su lengua, sus costumbres, etc. con animo evangelizador, aunque nada mas sea realizando gestos de bondad. Así, resumiendo, Carles de Foucauld vivió dieciséis años en tierras argelinas, y especialmente once entre los tuaregs hasta que llegó su muerte como acto suprema de entrega a imitación de su hermano mayor Jesús de Nazaret. A nosotros ahora nos interesa señalar los
rasgos esenciales de esta última etapa de su vida, para entresacar los nervios espirituales de su existencia, y, así, poderlos encarnar en nuestra realidad. ¿Cómo era su vida? Vida de oración; vida de trabajo, realizando una tarea lingüística inmensa; preocupación por el progreso espiritual y material de las personas con las que vivía; luchando contra toda injustícia; y, finalmente, lanzando un movimiento misionero universal hacia los mas pobres y alejades de la lglesia, que incluye a sacerdotes, religiosos y laicos, ·unides "por la comunión de los santes", practicando allí donde se encuentren el "apostolado de la bondad" ~ asumiendo con la "paciencia de Dios" el desarrollo del misterio de la salvación .
2
Quien desee profundizar mas en los últimos años de su vida lo puede hacer leyendo los
libros ya citados: El Testamento de Carlos de Foucauld y Consejos evangélicos o Directorio de Car/os de Foucauld.
Si hay una palabra que exprese mejor el mensaje de aquel que se dejó conducir por el Espíritu de Amor para realizar su misión concreta, esta es "Nazaret". Es una llamada a vivir el amor apasionado por la persona de Jesús en las situaciones comunes de la vida, como El, que vivió plenamente la relación filial con·el Padre, viviendo en el seno de una familia, ejerciendo un oficio, morando en una aldea y caminando por las veredas de Palestina. La misión del hermano Carles es hacer notar que Nazaret se puede vivir en cualquier situación, en la vida religiosa, en la vida de familia, solo o haciendo vida en común. No es una espiritualidad del desierto ni eremítica. Es, por el contrario, una "espiritualidad de la relación" en sus dos dimensiones, la humana y la divina: relación de amor con Dios y relación de amor con las personas que compartimos la vida 3. Es la imitación de la vida de Jesús, Jesús de Nazaret, que vivió, en media de las relaciones interpersonales mas comunes, una relación única con el Padre4 . Jacques Maritain actualizaba de este modo el contenido esencial y común a todos los discípulos del hermano Carlos, que es su testamento: "Vuestro pape/ profético consiste en afirmar existencialmente el valor primordial de la proclamación del amor de Jesús a todas las personasl no ya por los grandes medios visibles~ sino por el medio invisible o casi invisible de la simple presencia de amor fraternal en medio de los pobres y de los abandonados"5 .
3
Para profundizar en esta se puede ver el libra ya citada de Volver a Nazaret guiados de Carfos de Foucaufd y Luis Massignon. 4 Cf. R. LOURIDE, El cristianismo en el Norte de Africa~ Mapfre, Barcelona 1993, 234-235. 5
Fragmento de una conferencia dada por Jacques Maritain a los Hermanos de Jesús el año 1964, cuando vivia con elias en Toulouse.
B
@l?.!lf10cs®
El problema que se presenta en este pasatiempo es el de llevar là bola roja hasta la bola negra por el complicada laberinto, sin que sea preciso pasar dos veces por el mismo lugar. ¿Crees que podras lograrlo antes de que empiece a llover?
~
«!.o
@IÈ.)@([tliJU~® ~o@)
5
4
3
2
1
A
~<SO@Il<llGW<ll
Con la letra inicial de cada objeto representada en los cuadros obtendnís diversas palabras, cuyas definiciones son las siguientes: HORIZONTALES: 1: Mamiferos camívores cànidos.- 2: Ama a una persona con extremo.- 3: En plural. tela gruesa parecida al terciopelo que forma acanaladuras.- 4: Júntalo con otro.- 5: Última consonante. Símbolo del azufre. Cien, en números romanos. VERTICALES: A: Vestidura larga y holgada, con capucha y una cola que arrastraba.- B: El primer hombre.- C: Dícese de los números impares.- D: Res vacuna de mas de un ano y menos de dos.- E: Al revés, objetos, cuerpos inanimades.
.............
\
I
! /''
~
•
••
11
·4
6B «> • 4"J
(~
!ld.
/
•
·· ·..ss
• • 52
•!>3
5I¡
51
9>
•
'"·~·:, ·.~ ·1 4~
~·.-·--···
.Jlf-
• • %f Z2 . .,.. _, •28 2c • a 31 3s 3o .!13 •••3t'' 3l· 3C .. ·....
••
·· c.:,.·
8 ._,..23 .. 1S
• 38
~,.
e · •"'
aQ.
~¡t•
'4 ..:.-:-;.=:::..
·~
8
J • .
• ·.:,. . 1fò
~ ?l'f
:;:!';' .
• ç;J
8
•tfl
lt2.
•
6f
.lóo
•
43
ú
jcr
•
44
.ss •¡,.:; •1¡5
•
.if
VEN GO
VE
NA TU ·
¡~
·..opeJruu:JAeu;¡¡q
·
·:>osl!s :::¡ -ll!J:;¡
·· :~1msJA&1 ofnam
_.·<~·.;..~ú:.t;:. ::~. !~~92t~[Y~)j~btil!a
. -·seui?d .~liJ ::e~~PV :z- -:~~,~~ .:~ :sHlV;L~()ZnÍOH
·j ·s ·z :g -·o¡;mn :¡,
:o ·'SdUON :;> ·'U?PV :g -·zndl!;) :v =S'3:iV3LUl::IJ\. t-Jcro.<i J~CI,.9~W#.,.i~:;~~;:ü·
;?~h, fi.{:~'6.~J~Il .~o,eq ·~.UJlpuo¡olj tmn !N"
'!<' .,
~ ·~ · ··~-.. \: '!~~!·\~~;~)[{·~: .-:~ .·t~:~::;~:il~rt~~¡ <.1. ~ -?~~1 ed;¡~~·afuà'i:iliès.~uft:úoo'ildoí :lS , ¡ ' < , . ..
=o-r O.LNI~<Igy'l
~
~: ·r~;··
A
NA
u GE
HA
Al NI BÏEN
u
NA
~l'"~='"~·~V.t-·.;'""r•(t:.IA:'·' ·.<:( '' ) '"..!,i~r\r ·,l. ., ··~ .' · ""'~-~'"-.,....:;m'• --~·!~ ·"'~·~····:,~"<'~ ..q ..••t:')!.··•:;:. ?.· ·
+ lON
RA Con los movimientos del salto del caballo del ajedrez, y.empezando por la silaba subrayada, podras leer un conocido refran español.
~~ffi)~OO®
TUD
ORi
RA ViR @J@O
~0~®
1!i DO.
NO,
¡Vaya sorpresa que se lleva Andrés al tomarse un baño en la playal Averigua la causa de su sorpresa, uniendo correlativamente con un lapiz los puntos numerades del 1 al 71.
ff
-..
1S 4' • ... ·~:,,; .... .,__,,. f'l •
'f
•
~ """ .lj 1o ··~ .~ -'--~":.~ .... . ¿--t.. ..·~~:, ... ~:' 1<'~~~'::' ·,-:~-· , : ........,~~ . .. . .:;6 "-!;...~ .... '; !":. -;'· • ,'1'T ... ~~4~X --,. '~- ~.;_
•
•
~~.3 ~ ©·•. ~. ~ s ~v ·-'" •a •:Jo · . '\
'/e
~[E)I!I~® tlliilwtl~tl[E)O@
'
SOLDADITOS DE CARNE Y HUESO Parà miles de niños, la infancia no es tlempo de juegos y diuersiones, no es tlempo de soñar, si no de actuar, sus manos no pueden ser fragiles, deben empuñar armas y matar. Se calcula que hay en el mundo unos soo.ooo niños-as soldados, y de los cuales unos . 300.000 estan en la actualidad, partlcipando en confllctos armados. No solo son utllizados para matar, no solo estan allí para hacer el trabajo suclo, si no tamblén como objetos sexual de los •adultos•. Ya que las fuerzas lrregulares del confllcto armado reclutan a niños y niñas menores de 18 años incluso menores de 15, se estima que son unos once mil. Las fuerzas irregulares organizan campañas de reclutamlento en las que la vida de los guerrllleros es presentada de forma bastante atrayente; algunas familias para no tener que mantenerlos o porque saben que allí les daran ropa, comlda, etc••••cosa que ellos no pueden daries. Otros se.allstan para hulr de la vlolencla familiar y del abuso físlco y sexual. Los nlños son adlestrados desc:le los 11 años en el maneJo de las armas. A los 11 años ya utllizan morteros, granadas y explosivos. Son sometldos a sacrificlos físlcos y a la vlolencia pslcol6glca. Sus Jefes les ordenan matar, mutilar, torturar, preparandoles así para toda clase de abusos y atrocldades, les hacen uer como se tortura a los prlsioneros, lncluso son obllgados a disparar contra parlentes v amigos para demostrar su valor. Las unidades militares de las guerrlllas estan formadas por una cuarta parte de chlcas. Las niñas Junto a su condlclón de nlñas soldado son en muchas ocasiones, conuertldas en esclavas sexuales. Ser esclava es una opclón que aun hoy se escoge para muchas niñas nada mas nacer. Uno de los mas lmpresionantes eJemplos de la esclavitud sexuales la que se esta desarrollando en uarios países de la costa oeste del contlnente afrlcano. En Ghana, Togo, Benln o Nlgeria. Se calcula que mas de 30.000 niñas viuen atadas a un hombre sirviéndoles de objeto sexual. La vida de los pequeños soldados es muv similar a la de los mayores. Sus movimientos son controlados y las actividades dlarias estan programadas con todo detalle. La parte mas dura es la de las largas caminatas para trasladar al campamento, teniendo que caminar días y noches sin comer. Los nlños hacen las guardias durante horas ~'f )
y horas, luchando contra el sueño, porque si los descubren durmiendo podrían ser ajustlciados. En muchos casos tanto las victimas de las ejecuclones como los ejecutores de las sentencias son niños. Es inimaginable el dolor que pueden sentir estos niños, y las marcas que les ha de)ado la vida. Las palizas, los maltratos, los actos sexuales, la violencia pslcológica ••• lo peor de toclo es que los que llegan a ser adultos, y no mueren en la infancia, se convlerten en los )efes quleran o no, y vuelven ha hacer a otros niños lo mismo que les hlcieron a ellos. ¿Quién se imagina vivlr así? Vlvir con mledo a dormir, Con mledo a respirar demasiado fuerte, Con mledo de mirar a los o)os a un compañero••• Parece mentira, Que no conozcan lo que es el amor Ni el calor. Algunos no se lo creeran, Pero sit Hay en sltlos donde es im-pOslble sonreír, Esta prohlbldo grltar, Y en pocas ocasiones puedes llorar. Pues estan acostum'b rados al dolor, Porque de pequeños les quitaron toclo el temor, Hasta que llegaron a creer que no había nada mejor, No pueclen soñar, Pues la realidad les inunda de frialdad, Abusan de ellos dia a dia, No conocen cuentos de hadas Solo saben utilizar armas. Cuando oímos hablar de ellos, Solo pensamos pobres nlños, Pero pocos actuamos. Ellos tienen la esperanza de lograr Que el mundo sea mejor. Muchos se alistan al ejército para ello, Puede que sea el camino equivocado, Pero ellos siempre podran decir que lo han intentado. Janira Salguero cruz
1;>:'~ ~'
.; '
·re:
<
¿" "'
,
,.
Se con memora este año el primer centenari o deJriàcirDiento ~de Errimanuel Mounier, el filósofo católico trancés çrea.dòr del.p~~rsonaJ ismo com·unitario. Con este motivo, se ce!.ebrl6't·err M~drid de·r 24~ al 26 de ju Iio el I Congreso Internacional·del· Persor:1 a1Tsrno Coniunitario, ep el que participaran una~. 200:. pe (s~o rflS. :ae~ . · t òa.rr:ei · mündò. Entre las obras de Mounier, hay un pequeño libra titulada El despertar del Africa negra, publicada en 1947, despllés de realizar ese mismo año un viaje de alga mas de dos .meses_-.. del11 ·de marzo al 23 de ab ri 1- a vari os territori os del Africa Occidental Francesa. , ...1¡: . • '
....
~ •. ~
Por Gerardo Gonzalez Calvo
•'
ounier asegura en la introducción a El despertar del Africa negra que quiere diseñar un boceto rapida para intentar comprender a un pueblo que esta a punto de despertar y de dar su primer paso en el camino de la Historia Universal. Sorprende, desde su primer vuelo de París a Dakar, en un Douglas que tarda 15 horas, la minuciosidad con que describe todo lo que ve y sus dotes de observador. Dice nada mas despertarse en Dakar: "Me acerco a la ventana. Muchos negros, pocos blancos. ;,Qué llama la atención al europea, en seguida, sin pensar, al abrir por primera vez sus ojos y sus postigos sobre Africa?" Y se 7
responde: "Un pueblo alegre, madrugador" . Vuelve a preguntar se: "¿Qué es para e llos el sabor cotidiana de la vida?" Y asegura: "Nadie de entre nosotros lo sabe. Y menos los blancos; imbuidos en su superioridad, se cruzan con ellos, sin mirar les nunca". Poca a poco Mounier ira descubriendo los entresijos de la personalidad del hombre africana y de unos pueblos que empiezan a despertar. En Dakar conoce a Alioune Diop y a otros intelectuales africanos que estan a punto de dar a luz la revista Présence Africaine, precisamente en 1947. Muy pronto entiende los motivos de las actuaciones, a veces incomprensibles, de los jóvenes políticos. "¡Que ande con cuidada el blanca cuando supone que el negro no tiene nada que decir! En verdad separa mal las
.u
causas, las ideas y,.las funciones, de los hombres concretos y de los fines concretos. No lucha por la emancipación de Africa, n i por el marxismo, ni por la libertad. Mammadou milita para tener derecho a d irigir un día la sucursal de la CFA O [Comunidad Francesa del Africa Occidental) en Kindia. Abdoulaye se entrega a la persona de Lamine-Gueye o de Houphouet. Se esta aquí mas cerca de la fidelidad feudal que de las perspectivas occidentales modernas: el imperativa de la.ideología, la impersonalidad de la función o las definiciones del partida. Una casualidad ha convertida a éste en diputada, y a esta colonia en socialista o comunista. Otro azar los cambiara, pero seguiran siendo los mismos". Ante esta cambiante e interesada actitud de los jóvenes políticos afri-
Alioune Dlop (lzq.) y Léopold Sédar Senghor, intelectuales senegaleses con los que el fll6sofo cat611co Emmanuel Mounler mantuvo estrechas relaciones.
canos, Mounier percibe el peligro que destilan algunos intelectuales que desprecian su propia cultura. "A petición de la elite negra vamos ya suprimiendo la escuela rural en Africa. ¿Con qué la vais a sustituir, amigos míos negros? Con la peor de las inculturas: el discurso pedante" . Al mismo tiempo, asegura que "el primer drama de Africa es su retraso en las líneas de salida en la lucha mundial contra la pobreza". Mounier percibe, huele, esta pobreza en los barrios de Dakar, Lamé, Abiyan, Monrovia ... Dice que en el barrio de Medina, en Dakar, se percibe "el olor universal de la mi seria".
Civilización euroafricana A medida que Mounier va pasando mas días en Africa , la va deseu-
briendo mejor y trasladando a sus notas de viaje observaciones de mas calada. Percibe que el continente ha padecido el choque de una colonización europea poca amigable. Sólo dos años antes de visitar Africa, en 1945, el Gobierno francés había prohibida la requisa de personas para trabajos agrícolas y forestales . Se trataba de un trabajo forzado en toda regla. "Me hablan -escribe en Abiyan- de algunas obras forestales en las que el pasar lista se hacía a las tres de la mañana; el trabajo se iniciaba a las seis sin parar hasta la noch e. Había que acarrear troncos de cinco a seis toneladas hajo la amenaza de la multa o del calabozo ... No se pasa sin problemas de una economia de esclavitud a un mercado de trabajo media libre ". A pesar de toda, Mounier cree ~l
que los africanos estan llamados a mantener estrechos vínculos con Europa. "Los africanes - dice- han vivido un equilibrio de vida antes de conocer a los blancos. Descubriran otro el día que se forme, por caminos aún no previstos, la civilización euroafricana. El drama de las generaciones intermedias que ahora vive es que, desprovistas de un Africa histórica, inadaptadas a la Europa blanca, atraídas por ella y rechazadas por sus desprecios, permanecen irremediablemente desgarradas. Los colones en seguida comentan el orgullo del negra, su suficiencia, su racismo en sentido inversa. Lo que no ven es que este orgullo , este racismo los hemos cultivada nosotros, lo mismo que e1 orgullo y el racismo judíos con nuestra propia vanidad racial. Tras esas reacciones de superioridad
EL CANCER DE PELL: UNA EPODÈMIA MODERIIA
El càncer de pell és el més freqüent de tots. Als Estats Units, un de cada sis o set persones desenvolupa algun tipus de càncer cutani, i la proporció va en augment. Es calcula que el cinquanta per cent de les persones que arribin als seixanta-cinc anys desenvoluparen algun tipus de càncer cutani. El melanomo maligne ocasiona en alguns països unes set mil cinc-centes morts, segons a l'Academia Nord-Americana de Dermatologia i la seva incidència està augmentant. Les persones de pell fosca són menys propenses al càncer de pell. Però també corren perill. TRACTAMENT DEL CÀNCER DE PELL
Depenent del tipus de tumor, la ubicació, la grandària i si s'ha rebut tractament abans, es pot tractar de diverses maneres: extirpació quirúrgica, legrad, electroagulació,criocirurgia i radioterapia, amb aqusts tractaments uns taxa temps, que conserve la màxima quantitat de teixit, curen i produeixen cicatrius menys notables.
HÀBITS SALUDABLES ENFRONT EL SOL
Protegir-se el càp amb un barret o utilitzar protectors solars són habits saludables per tal de prevenir un possible càncer de pell. Els productes protectors han de ser de bona qualitat perquè garanteixin una protecció total. Han de filtrar tant els rajos UVA com els UVB, convé aplicar-se'ls fins i tot en els dies nuvolosos, doncs el vuitante-cinc per cent de la radiació ultravioleta pot travessar els núvols.
Maria Hayriyan
Jt
L'explotació laboral infantil Hi na milions de nens i nenes que treballen a tot el món i aquest treball no és sempre explotador i perillós. El fet de que un nen o una ne·na treballi, sempre que sigui en unes condicions saludables i que permeti assistir a l'escola, pot suposar un aprenentatge positiu per a la vida adulta, i a més representa un ajut econòmic per a la família donat que el major percentatge de nens que treballen pertanyen a famílies pobres. Normalment però, es dóna el cas que el treball infantil té repercussions negatives en els nens i llavors cal parlar d'explotació laboral infantil. L'UNICEF ha establert una série de criteris bàsics per a determinar si el treball infantil és explotador: quan els nens treballen amb dedicació exclusiva a una edat massa precoç, es passen massa hores treballant, el treball provoca estrès físic, social o psicològic, es treballa i es viu al carrer en males condicions, el salari és inadequat, el nen ha d'assumir massa responsabilitat, el treball impedeix l'accés a l'escolarització, el treball mina la dignitat i autoestima del nen, o impedeix aconseguir un ple desenvolupament social i psicològic. Fa una distinció també entre dues tipologies de nens que treballen: aquells que treballen per ajudar a la subsistència de la família donat que pertanyen a famílies camperoles o artesanes pobres, i aquells que són explotats per un patró extern, normalment una multinacional, entre els quals es poden distingir casos menys greus i casos més greus. L'explotació laboral infantil es considera l'última forma d'esclavatge que existeix al món. Governs, ciutadans i la comunitat internacional s'estant adonant de que és la pitjor forma de violació dels drets humans. I no només es produeix a països poc desenvolupats d'Àsia o de Llatinoamèrica, l'anomenat Tercer Món, sinó que és present a tot el món, fins i tot a la que es consrdera la primera potència mundial, els Estats Units. L'explotació laboral infantil és conseqüència de la globalització econòmica, de la política de prejudicis, de l'ambició de les multinacionals i de la manca d'una política social coherent. Es calcula que l'explotació laboral infantil afecta a uns 246 milions de nens/es entre 5 i 17 anys a tot el món; d'aquest total, uns 179 milions de nens/es estan exposats a les pitjors formes de treball infantil, com l'esclavatge, el tràfic de nens, la servitud per deutes, el reclutament forçós de nens per utilitzar-los en conflictes armats, la prostitució i la pornografia. Parlem de les pitjors formes de treball infantil quan causen en els nens danys físics i psicològics irreversibles, i inclús posa en perill les seves vides. Aquestes dades ens haurien de portar a reflexionar i a actuar, en la mesura de les nostres possibilitats. S'està negant a milions de nens/es de tot el món el Dret Universal a rebre una educació. Proporcionar educació a un nen és lluitar poderosament contra l'explotació, donat que està demostrat que si s'inverteix en escolarització, els nens aportaran molt més al llarg de la seva vida al seu país i a la societat. Es considera doncs, que l'explotació laboral infantil és una forma de perpetuar la pobresa ja que va creant generacions de persones pobres i analfabetes. Hi ha moltes formes de treball infantil entre les quals podem destacar: • treball infantil a l'agricultura Els nens i nenes treballen durant moltes hores, realitzen treballs pesats, manipulen estris filosos, utilitzen maquinària sense preparació ni protecció, i estan exposats a l'enverinament en la preparació i aplicació de pesticides. Exemples: -recolecció de cafè, te i tabac com per exemple, a les plantacions de cafè i te a Kenya (4 milions de nens), i les plantacions de tabac a Nayarit on els nens estan en contacte amb plaguicides i pesticides, aigua contaminada i pateixen intoxicacions de nicotina. -recolecció d'hortalisses(cotó, melons, cebes ... ) als EEUU( TEXAS) on es contracten fills d'immigrants per als treballs de recolecció agrícola donat que és legal. Aquest nens no assisteixen a l'escola durant 4 mesos l'any, fet que fa que a la llarga, abandonin els l 'f
estudis. A més, l'exposició als pesticides fa que el seu risc de patir un càncer es multipliqui per tres.
• treball infantil en mines i canteres Els nens i nenes extreuen mineral dels túnels, el transporten a la superfície i el processen, exposant-se al perill d'explosions, ensorraments, asfíxia, càrregues pesades i substàncies tòxiques com el mercuri, cianur, àcids i altres productes químics. Hi ha nens miners a les canteres del Nepal, a les excavacions d'or de Costa d'Ivori i les de pedres precioses de Tanzània, a les mines del Perú, a les de carbó de Mongòlia, i a les canteres de la Índia d'on prové el marbre per a les làpides funeràries. • treball infantil en la teixidura de catifes A l'Índia per exemple, els nens treballen encadenats als telers, en postures incòmodes tretze hores al dia; la qual cosa els hi provoca deformacions a la columna, dificultat de visió, i els pulmons se'ls hi omplen de llana i pols. • treball infantil en abocadors d'escombraries A Jakarta (Indonèsia) per exemple, els nens de famílies d'extrema pobresa busquen en els abocadors d'escombraries arriscant la seva vida entremig de les màquines. Els nens són víctimes d'infeccions, malalties digestives, malnutrició, mossegades d'animals, picadures d'insectes i atropellaments. • treball infantil en la pesca i extracció de moluscs A les zones humides de la costa d'El Salvador, per exemple, on els nens romanen durant hores dins del fang i estan molt temps submergits als manglars, patint picadures d'insectes, subdesenvolupament físic i malnutrició. Molts ingereixen estimulants per a soportar el ritme de treball, o fumen puros o ingereixen ansiolítics per disminuir la sensibilitat a les picadures i esfurriar els insectes. • treball infantil a les fàbriques de coets Els nens i nenes treballen en la fabricació de focs artificials manipulant pólvora, i en unes condicions tècniques i de seguretat molt precàries.És considerada una de les pitjors formes de treball infantil, ja que la pólvora utilitzada és altament explosiva, tòxica i inflamable • treball infantil als mercats Els nens i nenes, que provenen de famílies provincianes que tenen una parada al mercat, suporten jornades de treball que van des de les quatre del matí fins a les sis de la tarda. Treballen descarregant mercaderies dels camions i transportant-les als punts de venda, venent aliments i espècies o trasLladant la compra dels clients. • treball infantil domèstic Els nens estan sotmesos a dures condicions de treball, estan exposats a horaris prolongats, no disposen de temps lliure, i no reben un salari o aquest és molt baix. Afecta a més de 1Omilions de nens, nenes i adolescents a tot al món. • explotació sexual comercial És considerada una de les pitjors formes de treball infantil. Els nens, nenes i adolescents víctimes de l'explotació sexual pateixen un fort rebuig social i danys psicológics sovint irreversibles, i tenen molt baixa autoestima /
30
• nens i nenes en conflictes armats Afecta almenys a mig milió de nens, nenes i adolescents a diferents llocs del món, els quals són segrestats i obligats a entrar en combat en unitats militars rebels o en forces governamentals. Han de manipular armament sofisticat, amb poc entrenament, són obligats a cometre actes de salvatgisme, serveixen de vigies a les avançades o de guardes en controls de carreteres, essent generalment així les primeres víctimes. Les nenes sovint són utilitzades com a cuineres i com a treballadores sexuals.
Cal ter esment també dels anomenats "pobres urbans~, nens i nenes del carrer que es dediquen a netejar vidres de cotxes, netejar sabates, recollir i seleccionar escombraries i altres feines. Accions contra l'explotació infantil Nombrosos països porten a terme projectes o programes pilot per assistir als nens de manera directa i pràctica, però això no és suficient per erradicar el treball infantil ja que caldria a més, la conscienciació mundial sobre l'existència d'aquest problema per tal de mobilitzar els esforços necessaris per fer-hi front. Algunes de les accions que es duen a terme en alguns països per ajudar als nens sobre el terreny són: -IN DIA: centre de rehabilitació per a nens treballadors de Bai Ashram -BRASIL: borsa escola i beques escolars per estudiar amb fons governamentals, que consisteix en donar a les mares dels nens un subsidi cada mes per tal de proporcionar l'ingrés econòmic que perdrien si els seus fills deixessin de treballar. -AFRICA: programes pilot -CIUTAT DE MÈXIC: "casa Alianza" Des de l'any 2002 es celebra el Dia Mundial contra el Treball Infantil, organitzat per la OIT, amb el que es pretén reforçar o promoure la voluntad política i el compromís dels governs i dels diferents actors socials(escoles, sindicats, universitats, ONG's, mitjans de comunicació, etc.).L'edició del 2005 celebrada el mes de juny es va dedicar al treball infantil en mines i canteres. En l'actualitat 140 països i els EEUU han ratificat la Convenció 182 de la OIT(Organització Internacional del Treball) en la que es prohibeix qualsevol tipus de treball infantil. Beneficis d'erradicar el treball infantil Al mes de setembre del2005 es va donar a conèixer un estudi desenvolupat pel Programa per a I'Erradicació del Treball lnfantii(IPEC)de la OIT, l'anomenat Estudi econòmic dels costos i beneficis d,erradicar el treball infantil, on s'assenyala que l'eliminació del treball infantil a l'Amèrica Llatina en un plaç de 20 anys produiria uns beneficis econòmics d'uns 341 mil milions de dòlars, com a resultat de l'accés dels nens a una educació universal i d'una millor atenció en salut. Això es podria dur a terme amb uns costos estimats de 105 mil milions de dòlars que s'haurien d'invertir entre els anys 2006 i 2025, la qual cosa deixaria un benefici net de 236 mil milions de dòlars. En aquest informe es planteja acabar en els 10 primers anys les pitjors formes de treball infantil, es proposen accions per millorar la qualitat i cobertura educativa i l'accés als serveis de salut, i també es proposa portar a terme programes de transferències econòmiques dirigits a famílies de pobresa extrema amb nens i nenes en edat escolar, per a compensar el cost que representaria que un fill deixés de treballar i les despeses en material escolar . Aquest estudi ha estat realitzat amb la informació procedent de 19 països de la regió on s'estima que hi ha 19,7 milions de nens treballadors i la seva aplicació suposaria, a banda dels beneficis econòmics H
descrits anterionnent, l'eliminació del treball infantil i a més tindria repercussions positives en les societats aconseguint una major educació i una millor salut de la seva població. La posada en pràctica d'aquest estudi comportaria importants decisions polítiques donat que els governs solen donar prioritat als resultats a llarg plaç, mentre que la proposta de la OIT reportaria beneficis només a llarg plaç.
Sílvia Cañadell
1.0~ DLI<LCilO~
DU. \1\0
..
, ~ ! •
• ,li
··~ ~~
f~,~-
"El ·n iño tiene derecbo a ~ . no ser sow,{!.ttdo· artortura ni a tra'fòs' éfueles ·o · inhumanos o degradantes. ••)
f
"o . .
-
I
'
((El niño t iene derecho a un nombre y a una nacionalidad"
.... ,
•
il
••