Calidoscopi número 3 by Institut Emmanuel Mounier Catalunya

CRevLsta de LVaQo{{n ( u-4:ctLl1 Lt ats cped.agógtqttes.

Nº 3 N ADAL 1997

-NOU

~ANVI

DE QUADERN

REVISTA.

-SECTES. -EL DIA DEL SIDA. - TOLERANCIA. -EL MÓN DE LA DONA A LA FRESÓ. -VERITATS A MITGES. -VOLEM QUE S!PIGUES QUE •••••••• -PREMIS I CONVOCATORIA REVISTA. -CARTA D'UNA EX-ALUMNA. -EL NADAL. -CANTA AMB NOSALTRES. -CAP Df.ANY: FESTA I . TRISTESA. - RXAMENS FINALS ( "XULETES") -PAR~EM

BE L(INSTITUT.

- EL RACISME. - PROPER NÚMERO DE LA REVISTA. -FELICITACIÓ DE NADAL.

SU MARI -NOU CANVI DE QUADERN A REVISTA.(PRESENTACI6) •• • •••••• • ••• pag.3 Vanessa del Barco -SECTES • •••• • •• ••• • ••• ••• • •• • ••• • ••••• • •• ••• • • ••• • • •• • •• • • pag . 5

Al ic ia Martfnez - EL DIA DEL S I DA AL INST I TUT •• • • •• • • • ••• •• ••• •• •• •• ••••••• pag . 6 Ali cia Martfnez - LA TOLERANCIA ••• • ••• •• •• • •••• •• ••••• • •• •••• •• •• • •• • • • • • •• pag . ? - 9 I sabel Sánc hez Torr es -EL Mé N DE LA DONA A LA PRESS6 •••••••••••••••• •• •••••••••• pag.ll Ca r me Casanovas-Grup Dona i

P r es ~ .

- VERITATS A MITGES . •• • ••••••• •••••.•• • ••••• • •• •• • • ••••• ••• pag.12 Sandr a Truji l lo - VOLEM QUE SAPIGUES QUE • •• • ••••• • •• • •• • •••••••••• •••• • • • •• pag . 13-14 Vanessa de l Bar co - PREMIS I CONVOCATORIA REVISTA CALIDOSCOP I •••• •• •••••••• pa g . lS - 17 Lau r a Gonzá l ez Pérez Isa Garcia · Roc í o Cano - CARTA Df.UNA EX - ALUMNA ••• •• • •••••.••••• • •••••••• •• ••• • •• pag . lS - 20 Cr i stina Navarro Cast i llo - EL NADAL • • •• . .• . ••..••.•.. .. . •. . . .. . . . . • •• • ..••. • . . . . . . pag . 21-22

Al i cia Ma r t~nez -CANTA AMB NOSALTRES (NADALES) •••••••••••• • • • •• • •••••••• pag.23-26 - CAP D~ANY: FESTA I TR I STESA • ••• .• ••• •••• . •••••••••• . •• pag.27 Marta Gonz ál ez Cort~s - EXAMENS F I NALS ( " XULETES " ) •• • • •• .• • • •••. •••••• • • • • • •• • pag . 28 Vanessa d el Barco

-PARLEM DE L(,INSTITUT ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• pag.29 Rosa Castilla -EL RACISME •••••••••••••••••••••••••••••••••• ~ ••••••••••••• pag.30 Maribel Murillo -PROPER N~MERO DE LA .REVISTA •••••••••••••••••••••••••••••••• pag.31 Vanessa del Barco -FELICITACié DE NADAL•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••Pag.32 Fco.Miguel Talavera Fernández Alejandro Ordoñez Sánchez

CAL.LIDOSCOPI Diposit legal: B-45794-96 (e} PUBLICACIONS HOREB Passeig Fabra i Puig, 474, 2n.3a 08031 BARCELONA DIRECCIÓ Vanessa del Barco Collazos CONSELL DE REDACCIÓ Grup Personalisme Professors-Alumnes COU. DISSENY Martí Vila

IMPRESSIÓ PRINTIMATGE Plaga Espanya, 3 dreta-08207 SABADELL Telf. 723 52 03

PRESENTACIÓ Benvulguts, amics lectors! Aquest any, els components de la revista Cal.lidoscopi, hem volgut donar un pas endavant, i intentar fer un treball que s, adaptés al nivell deis nostres lectors. Per tant hem fet un canvi que ha modificat el sistema de la nostra producció. A partir d, ara, no cal que t 'ad recis al QUADERN CAL.LIDOSCOPI, ara tindras una REVISTA. Tots plegats, ens propossem ampliar els parametres que tenia el "quadern", i · hem obert nous apartats, per que vosaltres, els nostres lectors, a més a més de gaudir alhora que.llegiu, pogueu participar en la revista. El grup que treballem dur per poder portar a bona fi, aquesta revista, desitgem que el nou canvi que hem establert, hagi estat de bon grat.

En la nostra nova edició del CAL.UDOSCOPI, hem incorporat nous temes, a més a més de continuar tractant els valors que són 1'eix de la nostra REVISTA. Personalment,crec que aquesta nova usortida", sera un no u pas per que tingueu més cura deis temes que avui dia ens són incognita en el món. No malpenseu de mi, no vull presumir de res, és que aixo em fa malta il.lusió i necessito dir-vos. Sé que el somni de fer una revista amb els meus companys aquest .cap és fara realitat.

ATENTAMENT, Vanessa del Barco.

. .

LES SECTES En el món hi han moltes sectes que surgeixen através de les diferents reli gions, una de les sectes més destacades en Estats Units és el Ku Klux Klan . ÉS una secta que esta en contra de la gent de color . En aquest grup tansols participa gent blanca que odien a la gent de color i no volen barrejar-se amb ells. Aquesta gent el que pretenen és fer desapareixer d' una manera violenta amb maltractes entre altres, aquesta gent de color l ' únic que preten és ser una persona més en la societat, pero com veuen que discriminen no poden relacionar-se de forma normal amb la gent blanca que els entornen . En la meva opinió cree que en aquest món tots sóm i9uals i no mereix la pena que descriminem a unes persones que l únic que varia de nosaltres és la seva pigmentació de la pell . Peró podem trobar persones d'altre raga que són millors persones, són gent sana que l ' ento r n que ens envoltar . El KU KLUX KLAN és una secta vergonyosa ja que destrueix l ' armonia que podía haver en totes les ~diferents~ gents del món . Hi ha pel . licules basades en casos reials com per exemple la pe.licula ARDE MISSISSIPPI que tracta el tema del KKK . En aquesta pel . licula podem observar com la gent que esta dins dels ambits de la policía d' un poble estan fi9ats en la secta i dissimulen el problema com ~er exemple l ' assassinat de gent de color del seu poble . Aquestes persones tenen l'obligació de defensar al seu poble tant gent blanca com gent de color, . pero el que fan és aprofitar -se de la situació i ut i litzen la forqa de les lleis per fer tot alló que li ve de gust . ÉS un clar exemple del racisme . El qual no debe r ia existir. No totes les sectes són iguals pero cada una d'elles té algun punt que no és pot tract ar ja que a vegades és inexplicable.

Alicia Martínez Castillo

El DIA DEL SIDA A L 'I NSTITUT. LA SIDA és una enfermetat de transmissió sexual , la qua! encara no hi han trobat un medicament o vacuna que pugui curar aquesta malaltia, cada dia és més usual al nostre entorn, cada dia hi ha un número més elevat de persones afectades per aquesta enfermetat. LA SIDA és una de les enfermetats més importants en aquests moments i és per aixó que desde fa alguns anys celebrem tots plegats el día del SIDA com dia solidari a tates aquelles persones que per una manera o altre en estat afectats. · Aquest dia és el 1 de desembre el sím bol que s ' utilitza és un lla<;a vermell que és el símbol simbolic de la malaltia. Al nostre institut aquest acte és un deis més importants, el vestibúl el trobem farcit d ' informació aquesta informació ens explica que és LA SIDA, com és pot contagiar i els mitjans que hi ha per que aixó no passi. Yo cree que aquest día ha de ser important per tothom no solsament per solidaritat sinó perque els adolescents els han d 'informar perque ha vegades creíem que sabem t ot alió que és bo per nosaltres peró arribar un moment que sent por perq ue creus que la SIDA esta lluny peró cada vegada esta més aprop nostre i hem de ser concients i tenir malta curar al mantenir relacions amb altres persones. No ens hem de privar de compartir els nostres somnis i demostrar el que sentim perque tenir relacions potser una etapa nova en cadascú de nosaltres i pot fer que la teva vida cambii de repent peró sobretot ens hem d ' informar bé de tot alió que ens envolta i saber si és convenient utili~r mitjants perqué aquesta enfermetat cada vegada més forta no ens atrapt. Tots sóm persones tant e's africans que són els més afectats com d 'altres continents, hem de posar un mitjat per parar definitivament aquesta enfermetat peró jo cree que sera impossible, 1'únic que ens queda és disfrutar de la nostra vida que és meravellosa i cada dia més intensa.

Alicia Martínez Castillo

LA TOLERANCIA La Tolerancia és 1, actitud de les persones que no tenen cap dubte ambles altres persones que tenen la pell d 'un altre color o són d 'una altra cultura. Per exemple els espanyols son blancs, els indis d 'Ame rica són de pell vermella, els :xinesos són de pell groga i els africans són negres i és per aquest motiu que hi ha tanta descriminació. La tolerancia és el contrari que el racisme, perque el racisme bé d' on una persona no vol tenir converses ni vol conviure amb altres persones que no són de la mateixa pell ni de la mateixa cultura, i la tolerancia és absolutament el contrari del racisme perque la tolerancia significa que una persona no té impediments de tenir converses, confianga i viure amb als que tenen la pell d, un altre color o tenen una cultura diferent. Hi ha malta gent que va ser famosa fa molts anys per aixo mateix perque nosaltres no siguem racistes. És 1'exemple de CHE CHEVARA va lluitar perque nosaltres en aquest moment no siguem racistes i va morir perque tenia una vida més apreciada i amb amistat amb altres gents del món que eren d, alguna manera diferents a el!, ja que tenien diferent color de pell i eren de cultura diferent. Al exemple deis magrebins en aquest moment és molt notable i a la vegada actual perque hem de compendre que ells no venen aquí per gust sinó que venen per buscar feina jaque al seu país no tenen o les condicions de vida són molt dolentes per a ells. No sois hem de ser tolerants amb la gent que ve d 'altres paises sinó també hem de ser tolerants amb la gent de la nostra ciutat o del nostre país que són d 'al tres cultures o d 'al tres races com per exemple els gitants. ( ... ) .,

ELS AFRICANS.Els africans majoritariament el seu color de pell és negra, peró no tots per que els africans del nort no són "negres", sinó que tenen una cultura diferent són els arabs (Marroc, Argelia, etc) , diuen algunes persones que viuen al nostre país que ells venen a robar-nos.Pero jo no penso el mateix que aquesta gent, jo penso que si tots fossim agradables amb ells, la vida seria molt més agradable i alegre tindríem amics a tot arreu i la internacionalitat seria més facil.

:_-

...

... .. .. .•

·~':-

ALS AMERICANS.Hi ha gent que és coneguda per tenir la pell vermella no són molts coneguts no és parla molt d ' ells, pro si que hi ha gent que té la pell vermella són els indis americans , a alguns de vosaltres potser que heu escoltat parlar d 'ells peró hi haura altres persones q ue no saben qui són. És situen entre al sud i el nort d ' America són els qui havia avan~ de que anés Colom a conqueri r Ame rica. Els americans són molt diferents entre ells. Hi ha uns que viuen en al nort i els que viuen al sud , alguns són negres perque són descendents deis esclaus que van portar als europeus . Els que venen aquí a treballar són els sud ~meri cans .

Isabel Sánchez Torres 1ª E.S.O. (Guanyadora d el primer premi Cal.lid oscopi l.E.S TERRA ROJA.

. ·~. '1.... . \ ·.

• 1

\ :t '\

...·...:_...... · . ··-: ......;...1

EL MóN DE LA DONA A LA PRESó .. Darrerament se sent parlar molt de la PRESó, debats a la Televisió, polítics penats amb anys de presó, diaris amb articles sobre noves presons per suprimir (segons diuen els entesos) d 'altres que han quedat obsoletes. També comenta la premsa, els prejudicis deis veins quan saben que al seu barrí o poble ha estat escollit per "plantar-hí" una Presó. Pero alguna vegada ens hem preguntat el perque el món de la Presó ...? o bé vivim despreocupats d 'aquesta realitat? Ens hem parata pensar qui són els "inquilíns" de les presóns? Bé us donaré algunes respostes als interrogants esmentats que he pogut constatar al llarg de quatre anys de compartir a estones amb internes de diferents Centres Penitenciaris de Catalunya. Són membre d ' un Grup que es dedica a donar suporta dones privad es de llibertat: les visitem, assessorem, fe activitats dins els Centres i per aquests motius ens arriba de molt aprop i ens va molt endins la problematica d 'aquestes persones. El primer que veus a les présons es que les habiten . majoritariament els pobres. Els rics si es .que arriben a entrar-hi, tenen media per poder sortir aviat, advocats, fiances etc., els pobres, els marginats no tenen altre remei que pagar el seu delicte amb el "diner" .més preuat: LA SEVA PRoPIA VIDA. El món de la presó no es redueix al món deis dolents que estan dins i els bons que estem fora sino que es el producte que genera la nostra societat fruit d 'un sistema injust en el que tots col.laborem d 'una manera conscient o inconscient, en tant no fem res per canviar-lo. Constatem que el món de la presó es complexe, no es gens senzill, pie d 'ambigüetats. Creiem que les presons no rehabilitan ni tampoc reinserta al intern/a.Hi ha alguna excepció pero no es lo general. La presó és una escala de delinqüEmcia. Qui entra a la presó per un primer delicte té 1'oportunitat de coneixer la profesionalitat de la delinqüemcia i quan surtí sigui mes bon "professional'~ que quan va entrar. A part ve la problematica de la dro~a dins la presó, la sida i malalties psiquiatriques i que el haver estat a la preso no es un bon currículum per bqscar treball. El nostre Grup no creuamb la presó, creu més en donar altres alternativas a les persones que han comés un delicte: Treball en benefici de la comunitat, reconciliar-se amb la víctima, establir uns acords, ter tuteles. En alguns paísos esta la "Probation" que es una mena d 'opo rtunitat que se li dona al delinqüent perque demostri la bona conducta en llibertat, que és com creure amb la persona. Per portar a bon terme tot aixo, fa falta una reflexió seriosa per part de tothom. "La política penintenci~uia intenta una certa humanització encara que té qui li diu que mantenen una política massa tova vers els presós.(veure El Periódico 23 novembre 1997). El cases que si el poble vol presons, tindrem presons pero pensem que les presóns les paguem tots nosaltres de les nostres butxaques i costen molts diners al voltant de 4 milions per persona. Creiem que amb altres alternativas a les presóns s, estalviarien molts diners humanitzariem més lasocietat i no farien falta ter més presóns. Carme Casanovas ,Grup Dona i Presó.

VERITATS A M/TGES. Que és un EURO?, Segons la informació que rebem pels mitjans de comunicació , podem afirmar que un EURO és una moneda, o millar dit, sera una moneda comuna pera tots els europeus. El nostre govern ens explica que gracies a aquesta moneda no hi hau ra, definitivament, cap frontera en tata Europa. És un punt positiu per a 1' economia d 'Europa, ja que s, unificaran tots els paises i tothom sera europeu, ésa dir, ja no hi haura cap motiu de discriminació. Ara bé , ens estan dient tata la veritat? Cree que el nostre propi Estat no ens informen de tota la veritat i nosaltres tenim el dret a ser informats de tot allo que ens pot repercutir, ja sigui d ' una manera positiva o negativa. El que no ens diuen és com aquesta moneda pot influir en la cultura i en 1'economia del país amb caracter negatiu. Ésa dir , cada país té la seva moneda i quan apareixí 1' euro , la moneda propia de cada país desapareixera, no tindra valor simbolic. En quant a la negativitat en 1'economía, vull remarcar que quan s 'imposi 1'euro tetes les monedes tindran el valor en euros, amb la qual cosa podem dir: . Si , per exemple, a Espanya un euro equival a 25 Pts i a Franc;a 5 euros equivalen a un franc, quan la moneda espanyola puji i la francesa ·baixi, el valor de 1· euro haura de variar. Amb aixo vull di r, que o el valor del euro haura de minvar segons pugi o baixi o baixi 1' economía de cada país, i per tant, 1' euro sera una perdua de temps; o pot succeir que si 1 'euro no canvia el seu vaJor 1, economía d 'Espanya sempre tindra menys poder que, per exemple, la de Fran<:ia: , ( ) , d' . . . T o1 a1xo no es, exactament potser , e1 que pas1 , pero una cosa SI que est1c segura: El govern no ha explicat tot el que ha d , explicar, només ens informa d ' allo que a ells els convé sense tenir en compte el futur i el poder adquisitiu de cada ciutada. Aixo és indignant i ens hauríem de manifestar pera que ens informissin de tot. NO VOLEM VERITATS A MITGES, NO VOLEM MENTIDES, VOLEM TOTA LA VERITAT.

Sandra Trujillo .

VOLEM QUE SAPIGUES QUE . . . . .. ~.últimament al nostre Institut, no gaudeix d'unes qualitats molt positives. En aquestes últimes setmanes, la relació que estalien els alumnes i el consell d'administració, s'ha enfonsat encara més! Molts companys han donat répliques sobre el manteniment de la nostra escala. Per causa, dels actes "delinquents" dels nous de l ' E.S . O.; anomenats col.loquialment "ELS ESITOS ", els alumnes de B.U . P i c.o.u, estem patint les repressalies presses pels dirigents del recinte, a conseqüéncia de les seves malheurades accions; ja que per diferents termes i problemes (que no volem donar a conéixer) ens han tancat els lavabos. Aixo és innadmissible~ No és j ust 1. . Nosaltres hem de patir durant tot el dia, la caréncia dels usos dels lavabos; i reorganitzar els nostres horaris de "visita", al voltant dels horaris establerts perla direcció. Tenim dret a demanar una explicació que justifiqui aquest acte . . . una explicació que fins ara (oficialment) se ' ns ha negat 1 pero que per vies "extraoficials, ens hem fet amb la noticl.a. De totes formes, aquest pla d'autosuficiéncia per part del institut, donar peu a fer satisfer els ideals tan negras que aquests alumnes estan portant a terme . · Tot i que cal remarcar, que no hem d' englobar a tot l ' alumnat de l'E.S .O., dins d'aquesta crítica, jaque per fortuna només és una petita part, els que constitueixen el ~rup actiu dels nostres problemes . Pero un petit grup que esta agafant "forqa~, i ha aconseguit fer unes despesses valorades en 150,000 Pts, dins dels lavabos . Hem d'unir-nos i fer que les nostres répliques siguin escoltadas . Hem de guanyar aquesta guerra! . II.Fa una setmana que no funciona la fotocopiadora !. Aquest fet esta trencant tates les estructures de l'organització dels alumnes, professors i els components de conserjería , que es veuen imponents davant la situació. Durant aquesta setmana més del 50 per cent de l ' alumnat del Terra Roja ha hagut de r ealitzar els examens en fulles usades, fotocopies brutes, i fins i tot amb paper propi. Entenc que heu d'estalviar paper pel futur dels arbres que ens proporcionen aire pur i pluja a la humanitat; pero no fins aquest punt ! . És vergonyós que un centre que esta preparat per dur a terme, i amb bona fi, un ensenyament subvencionat per la Generalitat, estigui durant tata una setmana, sense poguer proporcionar material i serveis als seus integrantsi Per tant oblida't de fer fotocopies a Conserjería, i porta es fulles de paper reciclat, per fer-te els examens! Quan no hi ha paper, la maquina esta espatllada!

Cree que hauriem d ' instal.lar una fotocopiadora d'autoservei, que estigués a l ' abast de l ' alumnat, a tates les hores del dia; tot i que és comprensible el risc que portaría, davant de les fetxories dels "esitos" . . . . III .A més a més de tota la problematica q~e pateix. el Terra Roja perno poguer controlar als alumnes de la E.S.O . , el sistema financer del Centre , empitjora cada any més. Hem arribat a la situació, de que els alumnes hem de treure de les butxaques els cal ers, per poguer pagar les fotocopies que ens subministren els diferents seminaris . Aixó empitjora més l ' ambient del Centre . Vanessa del Barco

PREMIS I CONVOCATORIA REVISTA C.AliLI~OSCOPI'

ELS 7 úl TJMS M ESOS D 'ANNA FRANK.

L ·horror deis camps de concentració alemanys encara és recordat avui perfectament per les persones que el van sufrir i el van poder explicar . . Ana Frank, va ser una de les moltes persones que van morir i es recorda com si fós un exemple que sufreix encara tot allo. . Aquests morts, algunes d ·elles, no tenen una causa justificada: als vells i als nens i encara, persones malaltes, eren enviades directament a les cambres de gas. Altres, joves i persones de mitjana edat sanes, esclavitzades en treballs de fabricació d · armament per la guerra, que els van acasionar enfermetats respiratories degut a la pols i 1'olor que desprenia. Ademes, les condicions de vida, molt per sota de les infrahumanes, les ocasionaven enfermetats com la sarna i tata classe d 'epidemies deguqes a la faltad 'higiene. Aquestes condicions eren moltíssimes: dormien en barracons numerats amb goteres i !iteres que eren insuficients peral número de persones que eren, per aixo, tenien que dormir un sobre 1, altre; el menja era molt poc i tots menjaven del mateix plat; aquest t racte no era acordat ni per als animals; corrdicions de transport depriments, jaque els transportaven en vagons de ramat... En aquests camps de concentració, els nasís és divertien "assessinant" als jueus en la seva majaría. Si no el feien de forma directa, era indirectament degut a les condicions de vida infrahumanes citades anteriorment per aquesta época de la Segona Guerra Mundial, havia escales tansols per als jueus i debut aquest extermini, és van quedar buits. Cada setmana les clases eren menys numbroses, jaque als nasis "sagrestaven" a les tamílies jueves simplement perque eren jueves. No van arribar a compendre com és pot despresiar tant a la gent que no la conéixes i no saps com són. Sabía tot alió que va passar Alemanya amb els jueus i no tenia nom, pero aixo és més del que jo creía. Hitler veritablement no tenia cor ni sentiments. Penso que aixo ha marcat molt a la societat d ·aquesta época i aixo, en certa manera, és transmes, ens influeix a nosaltres. Espero que la societat és reflexi en aquest fet i no torni a cometre aquest salvatgisme, fen una altra guerra. ·· Perque parlar és de savis i barallar-se de necis. A nivel! personal , aquest fet ens serveix per ser tolerants amb tots i no tractar malament a ningú , perque tots tenim els mateixos drets i ningú té la culpa de néixer d · altra raza, iAixo és bo!: la diversitat de les races. El pensament de Hitler: la rac;a aria ha de ser la predominant, era com un fanatic i els seguidors, membres d 'una secta.

Laura González Pérez 3ª8.

LA TOLERANCIA

LA PAU. La pau , una paraula tan sencilla, pero a la vegada tan complexa.La majaría de nosaltres quan escoltem la paraula pau, innstantaneament ens d · acordem de Gandhi, el! va ser el promotor d · un moviment massiu de pau a 1·India, pero a la vegada, jo cree que amb la pau no s · aconsegúeix tot. Quan Gandhi estava entre nosaltres, podem pensar que tot era diferent, pero ara mateix amb els temps actuals, Gandhi seria un boix al qual ningú tindria en compte, exceptuant gent com jo , que quan algú no és conformista i el declara amb yiolencia o amb no violencia el recolcem, perque sabem que en al sistema opresor en al qua! ens movem, el que menys compte és 1• opinió del poble, i algú que tingui coratge per di.r· en alt la seva opinio, és digne del meu respecte. . Pera mi, malgrat que jo sóc una gran admiradora de Gandhi, cree que el! a ve~ades va pecar d · inocent ja que tot el món és violent i les masses són molt dif1cils de domar, i intentar que tot un país sigui un mateix moviment és una manera quasi impossible. Pero, per al que sembla el! més o menys el va aconseguir. Abans he dit que ládmirava a tates aquelles persones que lluiten amb violencia com els que no., a la meva menta vingut una imatge preciosa, la cara · d , ERNESTO CHE CHEVARA. Gandht i el Che són dos personatges molt iguals, pero a la vegada molt diferents. · Els dos lluitaven per causes semblants pero Gandhi amb pau i el Che wamb violencia"?, pero per mi tant valor té una cosa com 1• altre. · A111b tot aixó he dedir, que a vegades la pau no soluciona tot hi hem de treure ungfes i dents per defensar tot alió que és nostre, la dificultat no és saber quan tens que parlar o callar, la dificulta! és saber quan atacar i quan no fer-1 'ho. Gandhi és un heme admirable pero no hem de treure els mérits a altrs que van ser violents, perque els mérits en aquesta vida és ser un conformista ,és o ser un lluitador i defensor de tot allá que és nostre fins a la mort. FINS LA VICTóRIA SEMPRE.

lsa Garcia 2ªC.

CARTA D'UNA EX-ALUMNA. Fa un parell de setmanes, vaig rebre la proposta del Grup de Personalisme d ' escriure quatre línies sobre el que va ser per mi el pas per l'Institut de Batxillerat Terra Roja . En aquell moment vaig pensar que era una bona oportunitat per remomerar vells records i anecdotes d ' aquesta etapa de la meva vida, que ja tenia una mica olvidada. ÉS cert, que al realitzar aquesta feina d ' explica antigües situacions viscudes, tot és veu desde un altre prisme i aquest exercici d ' escriptura ajuda a entendre millar, no solsament aquesta etapa de la vida d ' un mateix, sinó també la de qualsevol amic, company, germa, etc ., que passi per ella. Ja centran-me en el motiu d'aquesta carta, puc dir que el meu pas per l ' institut és pot resumir en dues paraules: molt positiu. Positiu en tots els sentits, tant en el formatiu, ja que considero que l ' ensanyament ·que vaig rebre va ser bo, com el personal, ja que va ser alla on vaig· coneixer a persones que més endavant és van convertir en els meus amics. Respecte el pla formatiu cal destacar a professors amb els quals he compartit hores i hores de classe i amb els quals he tingut una bona relació. · Entre ells, recordo en aquest instant aquelles frases del professor Antón, professor de Física i Química, com ivolumen! o icalla ya, pesao ! També recordo els acudits del professor Carlos Rubio, en les seves classes de Biología, i com no de com ho passava a les classes de ~úsica, dones va ser alla on hem vaig donar compte que era una negada total a l ' hora de tocar la flauta, és a dir que no era per mi tot alló . Pero la llista no acaba aquí, sinó que recordo també a una professora a la que sempre vaig considerar com una gran mestra en el tema de l'educació, la professora Marta la qual, a pesar que més tard no hem vaig dedicar alló, va despertar en mi la passió per la Biología. ÉS una professora a la que tot el món la considerava dura, pero que al mateix temps sabia despertar el nostre interés l mantenir aquella atenció en tot alló que explicava. També tinc el record del professor-rocker de Geografía i História, Francesc Massip, el qual al igual que Marta ens transmitía aquet interés per l'assignatura. Recordar també les genials obres de teatre escrites per al professor Miguel Martínez , que eren acompanyades per la música i can~ons dels professors Antón i Carlos . Jo valg formar part d ' aquell grup de teatre i per aquest motiu vaig participar en tetes les obres d'aquella epoca. Recordo amb especial estima aquella titulada "Don Diego Mandolini de la Mandolia " (o alguna cosa així), inspirada a l ' Edat Mitjana. 11

•

Per a mi aquelles obres van ser molt importants ja que vam haver de confeccionar-nos un vestuari molt eleborat i en la qual, com en totes,és va cuidar fins l'últim detall del decorat . Aquestes li van seguir obres com "El dia que tú me quieras" o "Volando voy". En el tema de l'ensenyament rebut, sempre he considerat que va ser bastant bo, com he pogut comprobar més tard quan vaig poder accedir a la universitat i poder desenvolupar aquells coneixements apresas. Ademés he pogut observar que no sempre, o millar dit quasi mai, els instituts i escales privats ofereixen un ensenyament més qualificat, de major qualitat i em sento molt orgullosa d' haver estudiat sempre en centres públics, dóncs és on millar és viu la realitat social. Peró no tot va ser tant positiu, destacar per exemple les penases instal . lacions que teniem, i no hem refereixo a les instal.lacions esportives, que després de tot no eren tant dolentes, sinó a les codicions de les aules i de l ' estructura de l'edifici en el seu conjunt. Recordo un aula on hi havia una esquerda en tota la paret i del sastre i un forat en· la paret de la mida d'una pilota de tennis pero que cada vegada és va anar fent més gran sense que ningú l'arregles. També és cert que moltes vegades la culpa de que les coses (taules, cadires, portes, etc), estiguessin asiera nostra, dels alumnes. M'he pogut entera per el meu germa i les meves cosines, que aquesta situació avui dia continua i sols aixo, sinó que a més teniu que fer front a un overwooking d'alumnes, al igual que un hotel de Menorca en temporada alta . En el tema del pla personal he de destacar, que és una época quan és produeix el que nomenem "edat del pavo". Tots els que hem passat per aquest periode de l'adolescencia, recordarem més tard la quantitat de tonteries que podem fer en aquesta época; pensem més tard que són tonteries pero en el seu moment creíem que són coses molt importants. En aquesta etapa quan és comen~a a sortir amb els amics, ja sigui en horari de tarde o per els més afortunats en horari de nit. D'aquesta época recordo amb gran entusiasme l ' últim dia de la setmana laboral, el divendres. El ~ivendres és convertia en el millar dia de la setmana, tots esperavam amb ansia aquella dia . Ja per el mati l'anim era diferent que un dilluns o un dimarts. Al migdia és comen~ava a confeccionar el pla a seguir per la tarde/nit. És quedava generalment a partir de les sis de la tarde, primer marxavam a qualsevol bar o granja i més tard ens reuniem a la discoteca "Shadown" (el que ara és Omega), que és va convertir en el segon punt de trobava de tot l'institut. Pero a part de les sortides cal destacar les festes que en l ' institut és feien amb motiu de la "castanyada" , el carnaval, les festes de nadal, o les vacances d' estiu amb la fi d' aconseguir diners per el tant esperat viatge de fi de curs de 3ª B.U . P. Era en aquestes festes i en les sortides dels divendres on en realitat la gent ens coneixiem; alla és coneixien les

relacions personals que més tard al llarg de la setmana és comentarien i on es comen~aven a fer el que més tard serien els nostres amics . Pero si hi ha alguna persona amb la qual tot el món s'enportava bé, era el conserge Miguel, el qual tenia que aguantar moltes vegades amb les nostres i npertinenc ies les entrades i sortides al institut fora de l'hora o amb els nostres horrorosos acudits. Miguel era, i hem consta que continua sent, .una conserge ~bonachón", repartidor incansable de parts d'assistencia, guixo~ i borrados ~ amic fins tot. Juntament amb ell estava tambe Francesc, 1 altre conserge ja mort, que era l 'encarregat de la secció de fútbol sala de l'institut. Aquest ha sigut el resum.el resumen de la meva etapa per l 'institut, i he de dir que va ser un recorregut int~ resant, . entranyable i divertit. Espero que el vostre pas per ell sigui al menys igual de bo que el meu, i sense res més a dir, tansols aprofitar aquest tros de paper per saludar a tots els anomenats, atots els professors que van compartir aula amb mi i els meus companys de classe i de testes. Cristina Navarro Castillo.

EL NADAL Gracies a l ' antigua historia podem saber el passat i descubrir que és tot allo que ens envolta.I ha vegades no sabem d ' on procede i x com per exemple LES FESTES DE NADAL. Aquestes festes per als cristians són molt significants perque anuncien el naixement de Jesús . Peró hi ha gent que d ' alguna manera no sap d ' on procedeixen aquestes festes i no sap qui és Jesús solsament sabem que ens donen un parell de dies de vacances . Que

comen~a

un any nou i la gent menja en familia.

Les festes de nadal són molt antigues i els cristians les celebrant amb companyia de la familia. Per algunes persones són festes tristes perque recorden la desaparició d ' alguns familiars. peró per altres com per exemple els nens són · divertides . Aquestes festes per la familia és molt important perque tenen que comprar regals i el menjar rebossa en les taules són festes en les quals la familia esta unida i és comparteixen sentiments i dolors .

Alicia Martínez Castillo

LA Torre Eiffel i els carrers en époques de nadal.

••• ~~;. l:'C... ~..........,

-' o

__ --

!~ ,___._

.••,.....""''""

~¿

"'"'

NADALES.-

gaat4 alt. pfdeicl4 alt eh p4dou 'u suUt

~h hgefs aff d a fa gf6ua

f • 4f.hf•i4 defs 4agefs , eaatClat. ea tf a6a 'u est4t ese4ap4al: "Cf ,.Mcsslu h ut". {bis)

Suta alt, q>foelda alt.

'ausCUu'o

espcug_eh: so a eaat 4 ' 41101 . ~<XC~~S,9S

Q$lóCR-9v( ,9,.M ~uge a

! a u tii tn t ado u lt. CVetUa so~4 u fa e411bl0 bussut. dof~a

,...Mau

q•• af ,Jl ¡ a 11a

ao114 ee1a tea e111h golg

ef u!: s 6 J R fes • aa tu ~ rs

CDBO

t· ~ste1b~ l a

lateatat ef ilU di111 diu d11b ahgtia a'lust eaatd11 11 ltjaaLt Q$ló(R._9v( ,9,.M ~<XC~$!S..9S Cf)~O

eutut.

Joaa u p01 l up6: (bis) .

~~ Jasís tea pe ta is tf <Dh. :u s.ptu poclu6s ea ~ua l f pcti hu uelo!:

Couea -' 1 pastots . eOlU• · ' i. bcssu -f¡ ef i.t o at de uu . bo i dusut pfeaa da fa !o ia d' 4~rtsl caa t que so a a Qt.tu .

puf ' ' o u udl a it (bis) .

Q$loCR-9,Á ,Q,.M

Saata alt. pf4eld4 a lt

~<XC~~S,9S Cf)~O.

SANTA NIT santa nit, placida nit; els pastors han sentit lr.arleluia dels angels, cantant, en el món han estat

escarnpat:

"El Messies és nat " (bis)

Santa nit , placida nit, ja esta tot adorrnit . Vetlla sols en la cambra bressant dol9a Mare que al Nin va cantánt, dorm en pau i rep6s (bis)

Santa nit, rplacida nit El Jestts tan petit és el Déu , s~r suprem poderós en hurnil petitesa reclos

Aqui dalt de la muntanya ,

per lf.home redimir (bis)

furo, furn, fum ,

(bis)

si n~hi ha uns pastorets abri -

AL VINT-I-CINC DE DESEMBRE

gadets , abrigadets amb la pell la . samarra, men~ant ous i

A vint-i-cinc de desembre

furo, furn , furn,

botifarra, fum,

(bis)

ha nascut un rninyonet ros i blanquet; fill de la Verge Maria; n~es

furo, fum .

Si nGhi .. . . . . . . .

néu nos dé unes santes Festes,

net en una establía.

furo, furn , furo ,

Fum , furn, furn . Ha nascut •• •

(bis) .

Faci fred , faci calor, sera el rnillor, de Jesús fer gran memoria perque ens vulgui dalt

la Gl6ria; fum, furn, fum,(bis) .

Oh arbre sant, oh arbre sant, Com són fidels tes fulles . s6n verdes tan en temps com a

l~hivern

d~estiu

amb el fred viu

Oh arbre sant, oh arbre sant, no saps bé com mr.agrades. Un bell avet

m~enjoia

el cor

quan ver Na d al pler de dol9or

Oh arbre sant, oh arbre sant, fou verd rnantell

m~ensenya

que a esperar aprenc constant, consol i for9a amb mi seran

LES DOTZE VAN TOCANT

Les dotze van tocant: Josep a poc a poc

ja és nat el Déu infant

encén allb tun gran foc

fi11 de Maria

ets ¡ngels canten El cel és estrellat Enrnig de fred i neu el m6n és tot gla9at el foc dGamor dr.un Déu neva i venteja els cors desgla9a Per r,xo tots

La mare i el fillet

van cantant

Ja és nat el Déu infant,

estan mig morts de fred

Fi11 de Maria.

i el vell tremola

EL RABADA

Tu les teies portaras

A Betlem me'n vull anar (2)

i el camf i~LUminarás.

¿vols venir tu rabada? (2) -Vull esmorzar.

-No ho faré pas!

A Betlem wesmorzarem

Que no saps que aquesta

i Jeaus adorarem.

nit ha nascut Déu infinit?

-I amb neu hi anem?

-Qui t~ho ha dit?

Per la n~ que al camf hi ha

Dones, un angel que volant

la calor ja la fondra.

ens ho anava anunciant

-Oh, i la que fa!

-No sera tant!

Al9at dones, encén el foc,

La samarra portaras

i no anem a poc a poc.

i de neules lr.ompliras

-Massa que em moc!

-Jo no vull pas!

Tu les teies portaras

Mai no acabes de raons!

i no onem a poc a poc

Dones te lr.omples de torrons

-Massa que em moc!

-No sén pas bons!

CAP D 'ANY: FESTA 1

TRISTESA. Un altre cop arriba nada!, una vegada més pasarem uns dies en familia. El día de nada! tothom, sobretot els infants, esperem els nostres regals. Si el Pare Noel ens ha deixat alguna cosa vol dir que hem estat bons minyons . A més d , aquest petit detall, que ens aporta una gran satisfacció, hem de valorar un altre aspecte. En poc temps, menys d ' una setmana, tenim uns di es en als que tata la familia esta unida. Pero s~mpre es recorda la gent que falta, aquells que han marxat lluny de casa o aquells que han mort. El dia que més és nota aquesta manca és el dia de cap d ' any, quan sanen les dotze campanades i sempre recordes que hi havia algú que et feia aquella gracia que tant trabes a faltar. Són unes festes plenes de f.e licitat i ·anyoranqa, tates dues sensacions creen un enbremat de sentiments que fan que siguin les més especials. Durant aquests dies la gent és comporta de forma diferent amb els seus, sembla com si un encantament fés que tothom sigui bo amb els altres. Pero, quan acaben les festes , i deixen de ccantar-se les nadales, la crua realitat es manifesta i ens demostra que aquestes dates són només un parentesi en la nostra vida. El nadal serveix per apropar a la gent en torn de la familia semblaran benavinguda i els sentiments d , estima estaran a flor de pell.

Marta González Cortés.

EXAMENS FINALS ( 11 XULETES")

Llest! Examens aprendre vent. És veritat que passes uns dies on penses que la teva vida s, ha esvait. Et trabes deprimit, ensorrat, fins i tot t ' agafen ganes de pi orar. Com t 'ho passes de foWt ,oí? Aquests di es parles sense embutgLtot t, encisa ... És exactament un desig imperiós d 'arribar a una fita important; ~aber que després sera un record, compensat amb unes bones notes. Pero pitjor, és saber que no aconseguirá mai. Per aixo hi ha gent que continua lltretze són tretzell, entossudits· amb la tactica de fer-se Xuletes No pots propasar-te treure notables, tenim en compte que no t, escarrasses gens; i siamés a més t 'avorreixes a les classes ... i de fet , vals aprendre. Penses que si els est udis no fossin tan ensopits ... ·f no et motivarien pera fer .? compara 01.. . Dóhcs jo , no vull .fer-te repicar. Només teni r-te a 1' aguait. La gent passa molt de tot, i quan s ' acosten els examens, sempre estan intentant trabar alllestet de la classe per que els donin els apunts, i els facin la feina. De fet, estaria bé que et fessis plans peral futur . Tampoc passar-te les hores cremant-te les celles estudiant. Per que aixo és un calvari! Creu-me si deixes de banda una mica la neura, potser t ' assaventaras de que tothom lluité}ftQ¡ aquesta guerra, i només la guanyen els més fo rts. T' imaginesY¡ Arribes·_a casa i li dius als pares que a més a més de t reure excel.lents, r~pogut gaudir de la companyia deis teus amics. Tot i que si t' en vas massa de marxa, é]irribara el moment en que si continués per aquest camí, t 'enfonsaras en una aval l. Hem fa 1' efecte que et deixaré, amic lector, perque en comptes de llegir la revista (que esta molt bé que t'in1érmis) seria més aconsellable que estiguessiss estudiant. 11

•

Vanessa del Barco.

PARLEM DE L' INSTITUT Al comen~ment del curs 97-98 ens hem trobat amb un greu problema com és la reforma escolar. Degut a aixo el nostre centre escolar és víctima d ' una gran massificació per part de 1' alumnat. Aixo ha obligat a la directiva del nostre centre, ha oprimir-nos en un espai reduit i, a la vegada, hem vist com la junta de pares i nosaltres mateixos, hem hagut de demanar una ampliació de 1'institut amb dues caracoles. De tetes maneres aquesta solució és provisional. A tata aquesta problematica hem d 'incloure els problemes de comportament de l. alumnat que compont la E.S.O. Aquests han sigut trets del seu antic centre d 'ensenyament sent introduits en un altre on han obtingut algunes llibertats que fins ara les han tingut limitades. Grades a aixo han pogut desenvolupar-se d ' una manera rÓtundament negativa, és a dir, amb un comportament totalment salvatge, sense respecte i donant a 1, institut una imatge més degradada de la qué per si mateix ja té . 1 nosaltres ens preguntem: En realitat servira d ' alguna cosa tot aixo de la reforma? L 'alumnat és compost de nois/ies que van des de els 12 anys fins als 19. Aquesta diferenciad ' edat fa encara molt més difícil la convivencia. Els majors sempre havlem estat respectats perla resta de la gent del centre i, a la vegada, nosaltres també havíem actuat amb aquest mateix respecte amb el quall 'institut ens ha volgut caracteritzar. En canvi aquest any está sent molt complicat tant pels alumnes com pels professors. Aquests nous alumnes, amb 1' excusa de la seva edat tenen un comportament insuportable i són molt difícils de dirigir. Hem de lluitar tots units per un millorament del nostre centre i de 1, Eduació escolar, on tots sortim beneficiats, alumnes, pares i professors. Rosa Castilla

El tema que tan destaca en la pe~lfcula '' Arde Mississippi", el racisrne, esta ara de rnolta actualitat, per que són continues les no ticies que ens arriben pels mitjans de cornunicaci6, sobre les agre~ ssions de tribus urbanes (Skins heads) a persones de color . No entenc corn hi han individus que poden produir tant odi cap a altres per$ones pel simple fet de tenir la pell rnés fosca o altres caracter,stiques. Una altra cosa que també ern crida l(atenci6, és corn les persones sén capag de deixar - se portar principalment per 1es sectes, com per exernple la del "Kukus klan". Dona por pensar que pot haver - hi gent tan radical e

into~erable,

corn poden ser els rnernbres dels cornponents de les tribus urbanes, que abans hem citat, que defensen .les seves idees a través de la violéncia. Jo estic totalment en contra del racisme i la intolerancia i sobre tot en contra de qualsevol tipus de violencia . Altre cuesti6 va lligada amb el racisrne és la quantitat d~ernigrants procedents del nord dC:Africa o Sudarnerica , . que arriben buscant unes millors condicions de vida respecte al seu pafs. El racisrne de la joventud actual es degut en bona part a aquest fenornen. En algÚn pafs dr.Europa s~han format partits polftics que tenen una ideología racista, corn per exernple el partit de Le Pen a Franga . Desitjo que tot aquest odi no arribi a alguna cosa rnassa lletja, com en la Segona Guerra Mundial,

aix~

que tot el que va passar ens

sigui de profit , i no torni a passar mai més .

Maribel Murillo .

PROPER NúMERO DE LA REVISTA . Estimat s lectors . Esperem que la nostra producció hagi estat de bon grat per tots vosaltres. El grup que coordinem el Cal . lidoscopi, us volem agrair la vostra lectura, i desitgem fer-vos arri bar el contingut del pr oper número. Ens

adre~arem

a termes que són de gran popularisme en els

mesas que trigarem en realitzar la revista, com el dia dels enamorats, el carnestoltes, etc . .. Us convidem a que partici peu en la nostra revista fent-nos arribar els vostres articl es i suggeréncies per pulir encara -

més el nostre treball, t ot i que l'opinió dels nostres

lectors, és un punt de vista molt important i def initori en la redacció . Volem que aquest pr oper número tot i que cont i nui en la mateixa línea, sigui més influenciat per als seus lectors. Podeu fer intervenci ons en tots els apartats que encerquen, com el "Volem que

s~pigues

que . .. ", entre altres.

Podeu aportar tot tipus de trebal ls; articles, dibuixos, . .. i us

ser~n

publicat s, segons el valo r que el grup de direcció

consideri oportú. Pero sempre la vost ra col . laboració sera molt agraida. Grac i es per l legir- nos El Grup de Personal isme del I.E . S. Terra Roja.

FELICITACió DE PART DEL GRUP DE PERSONALISME. Estimats lectors, esperem que llegiu la nostra revista, tant si sou professors com alumnes o com si algú la deixat per llegir-la. Esperem que les vostres notes siguin bones, pero en tot cas tant si repartiu o rebeu carbasses desde el grup d 'alumnes de personalisme us desitgem i esperem que passeu un BON NADAL i que comenceu 1'any nou amb bon peu, .

no ....?

Feo. Miguel Talavera Fernández. Alejandro Ordoñez Sánchez