Calidoscopi número 6 by Institut Emmanuel Mounier Catalunya

.. EDI ‫ז‬ORIAL Des de Calidoscopi ens hem volgut endinsar en el desconegut m6n del comic, un m6n apassionant que fa poc va arribar al seu centenari. En tots aquests anys els comics han patit diferents canvis, sent el reflex de la societat de l' epoca. Es per aquest motiu que a Calidoscopi hem volgut recollir l' evoluci6 que aquest genere ha sofert al llarg de la seva historia. Com a homenatge, els membres que formem part del grup Mounier, hem organitzat al nostre institut, un concurs de comics, publicant en aquest numero de Calidoscopi el guanyador. A mes, oferim altres continguts realitzats pels alumnes i professors del centre formant d'aquesta manera, un numero molt especial, els beneficis del qual estan destinats com a ajuda humanitaria al conf1icte del Kosovo. GRUP MOUNIER

CALIDOSCOPI Diposit Legal: B-45794-96 ISSN 1139-9376

DIRECCIO: Marta Vazquez Fernandez Francisco Javier Cumplido Homero

CONSELL DE REDACCIO: GRUP DE PERSON..\LIS‫ג‬IE DE COU 1 DE PROFESSORAT :

‫ יס‬ALUMNES

NUria Sanchez, Soraya Prieto, Eva Gimenez, Isabel Yf.aria Rodriguez. Nex Ordoiiez, Jose Maria Ramirez, Jose Nvarez, Jose Luis Vcizquez, Paqui Bemal, Neus Pastor, Ricardo Rodriguez, Carme Targa. pilar Vidal, Enric Jose Tarres.

DISSENY DE PORTADA: Marti Vi1a IMPRESSIO: Miguel Gutierrez (C) I.E.S TERRA "ROJA. "GRUP MOUNIER" C/Circumval.laci6 n045-47 Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) @

Publicacions HOREB Passeis Fabra i Puig, 474, 20n 3-. 08042 BCN

/./-=;~ / J / ---- . .\.

7 /

(_____/

‫ז‬-

\ c(1

\ /.,..--

--‫ז‬-

Un :M6n ‫ע‬escoftegut IN ‫ז‬RO Parlar de comic, avui dia, 6s parlar d' un dels sistemes narratius que mes diners mou i mes influiex sobre la nostra societat. Parlar de comic es tambe, a 1'hora, parlar d' una de les expressions artistiques mes marginades i menys reconegudes al nostre pais. Els comics reben a les nostres terres un tracte similar als contes infantils, infravalorant-lo i covertint-Io en un hobby de minories. Aquest article te la intenci6 d' apropar (de forma general) el m6n del comic a tots aquells que ho ~ detesten 0 ho menyspreen. (Si aconsegueixo el meu proposit sere feliy.g ) L ' enciclopedia defineix la paraula comic com una narraci6 oferida a traves de sequencies de pictogrames 0 vinyetes, en els que tam e s'introdueixen elements d ' escriptura fonetica. A mes d'aquesta definici6 tan clara de la paraula comic ( ... ‫ כ‬podem afegir que el terme es d' origen nord-america . El seu us s ' ha generalitzat en gairebe tot el m6n, encara que existeixen denominacions particulars en cada llengua: a ltalia se'ls anomena ‫ן‬unetti, a Franya bande desinee, a Mexic mufiequitos, a la resta de Llatinoamerica i a Espanya historietas 0 tebeo, al Jap6 manga, a la Xina manwa, etc ...

Podriem dir que els comics van n ~ ixer un 12 de Febrer de 1896, amb la publicaci6 de Yellow Kid (El noi groc‫ כ‬de Felton Oucalt en el suplement New York World. Oucalt va aportar amb Yellow IGd els elements fonamentals dels comics: el desenvolupament de la historia en successives vinyetes y la introducci6 dels dialegs dels personatges en ballons (globus‫ כ‬, encara que, en les primeres entregues de Yellow Kid els ballons estaven inscrits en la camisa de dormir del protagonista. A partir de la pUblicaci6 de Yellow Kid , el comic va guanyar forya, fins convertir-se en la formula mes imitada pels diaris estadounidencs per augmentar les seves vendes. Podem destacar com els 2

L-

,./~I‫י‬. -

....

•

primers grans exits del comic t1tols com Mutt and Jeff (1907) de Bud Fisher 0 Little Nemo (1905) de Windsor Mc Cay. Tamb6 s6n destacables els comics d' acci6 de l' epoca com elllegendari Tarzan de H. Foster 0 Flash Gordon de Alex Ray Nord.

.‫~~ם‬t‫יי‬-‫יי‬f}, !~-;":‫~~ ~ד‬

Sw~u... ~e,~ ~~ ~'‫ 'י‬t ~

=--3=-1

==.:=:‫ב‬II:>ti

MuttyJeff _ ________________

~~~~~

_________________________

Els origens del comic a Europa s6n incerts. Es diu que el primer en realitzar comics va ser el suis Rodolphe T5pffer, que va comen<;ar a realitzar les seves novel.les en imatges. Animat per Goethe les va publicar totes, conreant gran exit. T5pffer va ser tambe el primer teoric dels comics, analitzant el nou mitja expressiu en "Assaig de fisionomia" (1845) Altre pioner va ser el jove, Gustave Dore, pero va deixar de banda els seus notables comics per la il.lustraci6. El mes destacat successor de T5pffer va ser l' alemany Wilhelm Bush. La seva obra mes famosa va ser Max i Moritz (1865). Encara que aquesta es anterior a Yellow Kid, no es considera a Max i Moritz com el primer comic, ja que Bush no va emprar globus; ni vinyetes, elements caracteristics del comic en general. Bush tamb6 va influir en el personatge de comic britanic Ally Sloper (1867), de Charles Roos, il.lustrat per la seva esposa Emilie de Tessier sota el pseudonim de Marie Duval. Tessier era llavors 1'unica artista femenina de comic a Europa.

EL COMIC A EUROPA

•

...

A Gran Bretanya els primers cornics estaven dirigits als nens, amb personatges com Teddy Tail (1915) i Rupert (1920), tots amb el text a sota impres. J ohn Millar Watts, al 1921 amb Pop, va emprar la narraci6 en globus dins de les vinyetes, seguit en Belgica per Herge amb Tintin ( 1932) A partir de 1932, a Anglateua, Jane, la protagonista d'un comic de Nonnan Pett, perdia regularment la roba, contribuint a millorar la moral de les tropes durant la n Gueua Mundial . A Espanya les primeres revistes infantils no tenen histories il.lustrades fins el1915. Malgrat aixo,ja en 1904 havia aparegut una revista catalana, anomenada Patufet, que combinava text amb il.lustraci6. El diari madrileny ABC edita un suplement infantil, Gente Menuda. L'any 191 ‫ך‬. surt al carrer la revista TBO, a la que segueix tres anys despres Pulgarcito, primera revista que utilitza a artistes espanyols exclusivament, incloent en les seves pagines personatges tan populars com : El reportero Tribulete, de Cifre, Zipi y Zape d 'Escobar, Las hermanas Gilda de Vazquez, etc ... En 1925 s' edita la donostiarra Pinocho i al 1938, Chicos . A Fran9a, cal destacar la revista Pilote, famosa per donar a coneixer personatges tan populars com Lucky Luke, El tinent Blueberry 0 Asterix d'Uderzo i Goscinny .

Creat en 1929 per Herge (de nom reaI Georges Remi), Tintin es unjove reporter belga que, amb l' ajuda del seu gos Milu i el capita Haddock viu mil-i ‫כ‬C u~ventures. Va apareixer per primer cop a la revista Le Petit Vingtieme , amb Tintin al pais dels soviets. Les aventures de Tintin van ser expressi6 de cert conformisme (menyspreu del comunisme, patemalisme colonial , bons sentiments). Amb Tintin, Herge va proclamar una ideologia de tolerancia i pau (confiicte xines-japones en Ellotus Blau, confiicte arab israeli en Tintin en el pais de l' or negre, Gueua Freda en L' afer Tomasol)

• En el seu 70 aniversari, Tintin ha aixecat certa polemica a causa de la seva ideologia politica i per la xenofobia i racisme que· desprenen a1gunes de Ies seves aventures. Malgrat aixo, Tintin es i sera un deIs comics europeus mes importants de tots eIs temps .

Creat en 1959 per Rene Goscinny i Albert Uderzo , - - - . - ----Jl 'univers d ' Asterix descriu amb humor 1es aventures d ' un poblet gal situat a l' Armonica (Bretanya) que mante aratlla el seu invasor, l ' emperador Juli Cesar. Sempre acompanyat pel seu gras amic Obelix i el gos Idefix, aquest gueuer gal va neixer a la revista Pi10te, i va gaudir d ' un increible exit, venent-se fms avui 250 milions d ' exemplars en tot eI m6n. " ~ ~\eN ! iYA Lo E -‫ז‬4

ASTERIX

IEN(‫ס‬1/' \)e4 .e‫~וזו‬I>< / !,' A.L FI ‫ א‬Y AL <:AB‫ס‬J ~u ( E5‫ז‬2‫ב‬.Mo ‫ל‬ CA-!A A ‫כ‬eNA. f

‫כ‬P

Fco. Ibafiez (1939-) es eI creador del personatge mes fam6s deI comic espanyol, Mortadelo de IBANEZ Mortadelo i F ilem6n. Es l ' autentic artifex de l' estil de Ia desapareguda editorial Bruguera . Altres famoses creacions de l' autor s6n 13 Rue del Percebe, Rompetechos, El botones Sacarino y Pepe Gotera y Otilio.

Fco

AL TRES AUTORS EUROPEUS

*JEs(Js BLASCO (1919-) -Obres de l'autor: Cuto (1935), El Capitim Trueno (1986), Zarpa de Acero (1962) *HUGO PRATT (1927-1995) -Obres de l' autor: Corto Maltes. *ENRIC SI6 (1942-) -Obres de l'autor: Lavinia 2016 (1967), Agahrdi (1969), Qiiesti6 de fe *MILO MANARA (1945-) -Obres de l'autor: El clic (1983), Gulliveriana (G?), Viaje a Tulum (1989)

\ ~

~ , EL COMIC A AMERICA

I Com j a hem dit anterionnent, el comic va sorgir als EEUU en I-'‫יי‬-.L ~ forma de tira comica als dominicals . El pioner seria el j a anomenat Yellow Kid d' Oucalt, al qual el seguirien The Katzenjammer Kids (1897) de RUdolph Dirks (versi6 de Max i Moritz de Bush), Happy Hooligan d'Opper, Buster Brown d'Oucalt 0 Krazy Kat de George Herriman. En 1916 apareix a l' Argentina El negro Raul d' arturo Lantei i en 1921 Don Cantario a Mexic. Uns anys despres, tambe a Mexic, es faria molt famosa la tira comica La familia Burr6n. Mes tard van apareixer personatges no humoristics que van revolucionar el m6n del comic com dick Tracy de Chester Gould 0 Buck Rogers . Dins del comic de major qualitat artistica i argumental cal destacar El princep Valent de Harold Foster, Blondie de Chic Young 0 Lil'Abnar de Al Capp .

• No en podem oblid.a r de les tires comiques convertides en acudit com Pogo de Walt Kelly, Peanuts (Charlie Brown i Snoopy) de Charles Schultz, Mafalda de l' argenti Quino i Doonesbuy de Garry Trudean. Al1938 es publica a la revista Action Comics el mitic Supennan de Siegel i Shuster. Quan els EEUU van participar en la II Guerra Mundial, el nombre de superherois tipus Supennan es va multiplicar donant a personatges tan coneguts com Batman de Kane i Finger 0 el Capita America, que l1uitaven contra Alemanya i Jap6. i

I /·ASJ"ES !

LD PRJMERO QUE VOY ‫וב‬

EN A‫ ס ו‬PQ€N

JNTRO -

DUCJR ‫וב‬.! TEl.EYI510N POQ CA8tE Y!A

PI.zzA..---.---_ !

EL COMIC A ASIA

Parlar de comics a Asia es parlar del manga Japones. ...c------::---:-----. a resta de comics de diferents paYsos asiatics beuen directament d' aquest genere, per tan ens centrarem en ell.

*A1flI((jll: Els mangues van sorgir a l' epoca de postguerra, un cop acabada la ‫ח‬ Guerra Mundial, com a mitja d' entreteniment. El seu creador va ser el metge Osamu J ezuka, considerat com el pare del manga, creador d' obres tan conegudes com : Astroboy, Ribbon no Kishi (Chopi y la princesa,) Metantei Jungle (Kimba, ellle6 blanc), Black Jack, Buddha, etc ... Dintre del manga, podem distingir subgeneres propis que tenen unes caracteristiques d' estil molt marcades. Nosaltres destacarem el shonen manga i el shojo manga . SHOHEH A1flI((jll: S' enten per shonen manga, el manga destinat, almenys des d' un de vista comercial, als nois. Aquest subgenere es caracteritza per la espectacularitat del seu estil. Obres tan conegudes com Dragon Ball d' Akira Toriyama, Evangelion de l' estudi Gainax 0 Ranma 12 de Rumiko Takahashi formen

,. part d' aquest estil. Malhauradarnent en els ultims temps el shonen manga ha empitjorat, ja que s'ha centrat en la comercialitat, deixan de banda el gui6 .

._ SHOJO JlANGA: S' enten per shojo manga, el manga destinat, almenys des d'un punt de vista comercial a les noies. Personalment, crec que el shojo manga es molt mes interessant que el shonen manga, ja que els arguments de les obres shojo s6n mes profunds, mes psicologics i per tant mes interessants. En el shojo manga l' acci6 i el sexe perden importancia, demostrant que es pot crear un bon manga sense sexe i violencia. Malhauradament aquest genere no ha acabat d' agradar al nostre pais i els tito18 que han arribat aqui s6n minims. Sailor Moon de Naoko Takeuchi, Marmalade Boy (La familia crece) de Wataru Yoshizumi, Shojo Kakumei Utena de Chio Saito, Ayashi no Ceres de Yu Watase 0 Card Captor Sakura de CLAMP formant part d' aquest )_

';, \

~~ ~~~ ..

"‫"ו‬ I ~,J( .~, 7. \

l ~.'

i1‫ג‬.

.v4!'‫>ר‬

, -

... IOf

.i-

~O‫י‬iI" rJcj

.. estil.

CLjj},fp M 'agradaria destacar aquest grup de mangakes femenines que al jap6 tenen molt d'exit. Sota el nom de CLAlv1P (que enjapones significa "grup de patates ‫ כ‬s' amaguen quatre autores japoneses que han revolucionat el m6n del manga, trencant les barreres entre el shonen i el shojo i creant veritables obres d'art. El grup CLAlv1P esta format per Mokona Apapa (dibuixant‫כ‬, Nanase Ohkawa (guionista‫כ‬, Mick Nekoi (ajudant de dibuixant‫ כ‬i Satsuki Igarashi (ajudant de guionista‫ כ‬. Es van donar a coneixer en diversos fanzines japonesos l' any 1987 i des d' aquell moment el seu exit ha estat imparable. Entre les seves obres mes conegudes cal destacar: RG Veda, X , Tokyo Babylon, Magic Knight Rayearth (Luchadoras de Leyenda‫ כ‬, Wish, Card Caoptor Sakura, Clover 0 la seva ultima gran obra Angelic Layer. Les obres de les CLA1v1P les han passades magres per ser presentades al nostre pais. Ellector de manga espanyol no esta preparat per obres plenes d' existencialisme, plantejaments complicats, 0 fins i tot homosexualitat . Fins avui s ' han publicat quatre obres de CLAMP a Espanya: RG Veda, Magic Killght Rayearth (Luchadoras de Leyenda), X i Tokyo Babylon; les dues ultimes van haver de tancar per falta de vendes. A altres paYsos europeus, com per exemple Franya 0 Italia, gaudeixen de gran exit i han tingut el reconeixement que mereixen . Espero que amb aquest article hagi despertat la vostra curiositat i us animeu a llegir alguna obra de les CLAlv1P .

, 1

,~,‫כ‬

:;t· ""

•

'"'::

".< .

~"~f.:/. !.~ • ,. 11 ..

•

J - ......

1. !

":' ‫'ו‬:~~"\

. ‫ ן‬- II

j ‫ז‬

•

.1: :1,

•

AGRAiMENT ALS COMICS

Una de les situacions mes boniques de que puc dis:frutar en la meva vida es 11egir-hi un conte, un 11ibre 0 un comic a la meva ·filla -es diu Claraquan se'n va a dormir. Recordo especialment una nit. Era molt tard i em sentia molt cansat despres d 'haver trebal1at i voltat molt per aquest m6n difici1. Em sabia greu no tenir prou energia per estar amb la meva filla d'una forma mes alegre . 1 vaig comenyar a llegir-hi un llibre d' Asterix . En cinc minuts el meu estat d'arum va canviar totalment: aquella sensaci6 que tenia de gastar les ultimes reserves d'energia per estar amb la meva fil1a d' una forma una mica digna es va transfo‫מ‬nar en alegria, en vitalitat, en la consciencia de disfrutar del nostre amor mutu . 1 tot per que? Vaig percebre la resposta clarament. Perque aquel1s dibuixos fantastics, aquel1 gui6 ple d'humor, d ' ironia i de tendresa ln'havien ajudat a connectar amb mi mateix i, tambe, amb la meva fil1a . Compartiem aquella historia i aquesta ens il.luminava, ens despertava zones de la nostra persona que la rutina d' aquel1 dia estressant ens havia malmes. Reiem amb els acudits i l' enginy de les situacions, disfrutavem de la bel1esa dels dibuixos, ens paravem a comentar les frases que deien els personatges, la riquesa de detal1s de determinades vinyetes . Recordo. que quan li vaig donar el pet6 de bona nit vaig tenir una sensaci6 d ' agraYmen cap els autors d' aquell comic. E ls agrala aquel1a bafarada d'aire fresc i curatiu que ens haviem fet auibar a traves del seu l1ibre . Sento que en una epoca com la que vivim, tan saturada d' imatges que intenten imitar la realitat (cine, televisi6, dibuixos animats, v ideo-j ocs, etc ). i que tenen moviment, so i veus propies -ens convidem a ser espectadors passius- es molt important disfrutar de les imatges estatiques d'un comic i poder donar-li moviment -cada persona li dona eJ ritme que vol- i aturar-se a disfrutar dels dibuixos que vulgui, poder tomar enrera i revisar la historia, imaginar la veu que cregui convenient per cada personatge i poder compartir i comentar amb d'altres persones eI mateix comic . Talnbe sento que es molt important el que els autors expressen a traves dels seus comics. Hi ha persones que ens comuniquen amor, alegria, tendresa, critica i ens ajuden a ser mes conscients, mes humans. Un cOlnic pot expressar una veritat molt dura pero, precisament per aixo, per parlar de la veritat, ens pot ajudar. En canvi, hi ha d;altres persones que utilitzen aquest mitja d'expressi6 COln una arma amb la qual ens intenten agredir, i ens expressen la seva lnala 1let. En 1a lneva vida he llegit lnoits comics pero pocs s 'hi ha instai.lat. Se que ln ' acol‫מ‬panyaran sel‫מ‬pre i que els seus pel'sonatges, d' alguna lnanera, estan vius perque estan creats an1b hUlnanitat i a l‫ן‬1i en fan connectar an1b la l ‫ן‬1eva humanitat.

â&#x20AC;˘

Aquests personatges i les seves aventures fonnen part del tresor que comparteixo amb la meva familia, els meus amjcs j els meus alumnes. Marn Vila

----

\'., , --\,

TOT

UN DETALL

" ‫ ון‬A /fE5 A IYE5 /

TANTlJEN Ef1f!IIRCIt ~I

11.4

c‫ ו‬TlfT

TO ‫ ז‬#() })e71J LL{)(}E LIt /MI10l!:lI-IA ~ /fteN$ ReGIJL-tfs {)NI1 R‫כ‬ Tf)6I<{;tP/4 DEl-S 7l3{f(CV‫'ו‬f5

011

St!1tt‫ו‬I CON5mfJi '‫ז‬

lES Vlt/t;/‫ת‬Pe"$

1.....-1

1; : I

~i;' ~.:.:

:i:::::---, .~

., .' ;

@ '@‫כ‬

~h l//

.... :_-: :~.~:-f.~~~g:.....f'.

. ".·~.:-i:{:~::~.~~~-.

‫@כ‬

@ .

LI..e‫יו‬d>

ti.Hi(.H~b-

.?‫זנ‬r To&‫(ס‬, \‫ו‬U6 ~ U‫'לוכ‬1R ‫ק‬€' l..t‫ נ‬E.!>O G-Rl‫ןןג‬-.'‫כ‬ ‫ס‬ r‫ו‬

.r~. ':; ~ .. .

~' -' , !

e: lI a‫כ‬:

Ha .·~

t‫נ‬.

5 :‫ס‬C TZ‫ג‬R Df7

~ @

I/I~ ':.;::"

,,'

.,,' "

~.. ~

~~(! A‫ו‬.. ~l ‫נ‬i .‫ד‬tG‫ו‬l·‫ז‬Gut!‫ נ‬f

_- ;' ; .

,' "

. ..- . ...

‫י‬f!)~-':: i' ‫ו‬/

.,.", .......

" ,‫ייו‬.

....

"'"

\~\

"TOT UN DET ALL": VIATGE AL MEU MON DESCONEGUT Fa mes de vint anys que vaig fer "‫ ד‬ot un deta11". En tot aquest temps he apres moltes coses i vull destacar-ne algunes que venen al cas . Sento que els nens i els joves tenen una percepci6 de la rea1itat, de la vida, molt mes fresca i directa que la majoria de la gent gran. Es una mena de saviesa natural. Aquest fet es molt peril16s en la mesura que pot questionar l' ordre socia1 que defensen la majoria dels adults i, per aix6, aquests intenten per tots els mitjans disponibles al seu abast (manipulaci6 emocional, teuorisme, etc ). dissuadir nens i joves d' aU6 que senten i veuen. En d)altres paraules: els modelen la consciencia. Tambe he apres que tota la violencia exercida sobre els neDS i els joves per tal de domar-los es amagada, interioritzada, per les pr6pies victimes. Es tracta, sobretot, de no sentir-la perque el dolor i el desconcert que produeix veure els adults en qui confiem ens fan mal no es pot suportar en unes etapes de la vida en que els necessitem desesperadament. D ' aquesta forma, ·tots els traumes soferts que no podem afrontar els magatzamem a l' inconscient, la part desconeguda dels nostre ser. Des d' aqui condicionen la nostra vida i, en la mesura que ens neguem a veure 'ls, ens van destruint poc a poc . Per fi, una a1tra cosa que he apres es el fet que aquesta part fosca es manifesta de moltes maneres, de vegades amb 11enguatges simb61ics que necessiten atenci6 i interpretaci6. Aixi, aquesta Part nostra que pateix demana ajuda i emet els seus missatges d:auxili esperant que l' escoltem. En ocasions aquesta veu silenciosa es manifesta a traves d'imatges i les plasmem en un paper fent un dibuix. 1 aquests dibuixos esperen ser desxifrats. Molts cops poden passar molts anys fms que la persona sigui forta per afrontar el contingut del missatge expressat en el dibuix . Quan vaig fer " ‫ ד‬ot un detall" pensava que estava refiectint un fet traumatic de la meva vida: vaig neixer en una casa de pages , voltada de grans extensions de teua, el teaitori de les meves aventures, al terme municipal de Barcelona. A11i vaig viure durant deu anys fms que es van construir blocs de pisos com es va fer en

tantes zones de Barcelona i rodalies durant· ,els anys· seixanta. La meva estimada terra va quedar totalment coberta de formig6 i asfalt. En fer la historieta intuYa que els personatges que hi sortien expressaven una certa bogeria: perdien la terra autentica i, a canvi, els donaven una imatge de com havia estat. 1 a sobre, estaven agraYts ! " Amb el pas del temps vaig descobrir que aquest no era l'unic significat del dibuix. Vaig arribar a sentir que l' arbre del paisatge era jo mateix. 1 estava sol. 1 els personatges eren la meva mare i el meu pare. 1 estaven satisfets de tenir-me com un paisatge bonic pero, alhora, fals . Una imitaci6 de la vida. Els agradava que estigues ben emmarcat, dins del seu ordre, amb les ales tallades . Estaven contents de mi perque era "bonic", es a dir, feia veure que era un '"bon nen". Feia veure que em creia totes les seves histories falses. 1 jo les volia creure. La versi6 que em volien imposar de la vida era com lUl decorat, pintat amb colors bonics, que amagava la seva realitat fosca... i jo, com si fos un quadre , havia de formar part d' aquest decorat. Vaig descobrir, tarnbe, que el ressentiment que sentia per aquesta situaci6 d'opressi6 i que no m' era permes manifestar, l' expressava en el fet de dibuixar el mateix quadre en tots els pisos. Desitjava que el que m'estava passant a mi li passes a tothom. Feia molt de temps que no pensava en aquesta historieta, quan em van demanar la meva col·laboraci6 per a la revista "Calidoscopi," em va venir a la memoria i, en mirar-la de nou, vaig sentir que m' oferia nous missatges ocults. Potser vaig pensar en eUa perque sabia que, ara, seria capa9 de desxifrar-los . El mateix quadre a totes les cases ... pot ser, tambe, la pantalla que reprodueix la mateixa imatge. Pero el que es mes important : es la imatge d' al16 que s 'ha matat. . 1 aquest fet el sento una metafora del tipus de societat en que vivim. Es ‫מ‬U sistema que nega els aspectes mes importants de.la vida de la p~tSona i del planeta e‫ "מ‬que vivim: ~ l coneixement autentic, e] treball i les relacioi1s socia1s basacks en l' amor; en el "sentit huma, la vida basada en el respecte a la natur~ etc. Aquest

sistema ens roba la vida i, a canvi, ens dona succedanis, aparences de vida . Aquesta es una societat su‫נ‬:cida perque necessita matar la vida dels seus membres i, tambe, la vida del planeta. Necessita persones passives i a1ienades. Necessita exprimir el planeta en la seva cobdicia desmesurada. Aquesta societat ens xucla la sang i, per ta1 que suportem el dolor, ens droga amb succedanis de la vida no viscuda que tots enyorem : pel·licules, series televisi,'es, esport-espectacle, xafarderies de la premsa rosa, milers i milers d' objectes inutils que ens donen Ia sensaci6 de poder, de ser "a1gu" ... Quant mes es mata la vida, mes succedanis de la vida ens ofereixen. Aquest es un negoci dels mes rentables . El quadre emmarcat per un rectangle de "‫ ז‬ot un deta11" es, tambe, una metafora de cadascun de nosa1tres. Aixi ens volen: amb l' aparen9a d ‫ י‬estar be. Pero sense estar vius . 1 perque ens volen aixi, es com es eI sistema escolar. La seva principa1 funci6 es emmarcar: les aules, espais rectangulars i aseptics, els a1umnes massificats, cal aprendre a ser persona, massa en una societat de masses i situats en formacions rectangulars (com a l' exercit), perfectament emmarcats, mirant la pissaua rectangular i escrivint damunt de petites taules rectangulars ... 1 com a professor de Plastica, obligat a fer una caricatura de l' autentic Art (res a veure amb 1‫ ו‬Art - dansa, musica, teatre, pintura, escultura, arquitectura, etc - perfectament integrat en la seva vida quotidiana, que practiquen molts pobles que els occidentals anomenen "primitius"). Condemnat a fer "art en porcions" en petites cartolines rectangulars emmarcades anomenades lamines DIN A-4 . Marti Vila

" !Escucha!. Si te gusto...... ! puedo ser tuyo! Los alumnos de segun ‫ס‬d de E.S.O han esta ‫ס‬d trabajan ‫ס‬d diferentes tipos de mensajes en la clase de lengua castellana. Empezaron leyendo textos periodisticos ,desde la noticia al repo‫ז‬taje, para ver como ellenguaje se adaptaba segun 10 que se queria transmitir. Vieron que cada tipo de texto utilizaba unos t‫ז‬u cos 0 tenia que cumplir unas condiciones para lograr el objetivo que se habia fija‫ס‬d ;ya fuera informar, dar una opini6n 0 conseguir algo del lector y, asi es Cm‫ ס‬O Ilegamos al mensaje publicitario. .No se estudi6 a fondo eJ fen6meno ni se hizo una critica seria. S610 se vieron anuncios y se analizaron las partes del proceso comunicativo: quien era el emisor, a quien iba cirigido el mensaje y si se utilizaba algun recurso lingOistico 0 ext‫ז‬a lingOistico para que resultara efectivo . f‫נ‬J final, cada alumno exp/ic6 en una redacci6n 10 que habia aprendi ‫ס‬d sobre la publicidad y los que no supieron explicarse echaron mano de enciclopedias y ciccionarios ,eligieron Jas frases que les gustaban 0 expresaban 10 que ellos querian decir y las mezclaron ‫סח‬C sus aportaciones.Despues algunos se divirtieron creando carteles publicitarios dirigidos a sus companeros de instituto, teniendo en cuenta algunas de las normas que habian aprendido.

La publicidad.

De hecho el fin de la publicidad es crear una necesidad. persuadir al consumidor de que tal 0 cual producto es to13lmente INDJSPEl\‫ז‬SABLE para el.(M. Hernandez)

' '~La

publicidad es (seg{m e1 diccionario) el conjunto de medios empleados para e.-‫ג‬tender 1a noticja de las cosas 0 de los hechos; es una actividad muy importante en un aspecto comercial." Generalmente, sm;e para l1amar la atenci6n del p(‫ג‬blico y consegu.ir que este compre un producto .(Raquel R. )

i Donde la encontramos ? La publicidad la recibimos todos los que estam.os eo coo13cto con los medios de comunicaci6Il Normalmente hay publ.icidad en revistas, radios, carteles (metro,calles... ) pero sobre todo en T.V. que cada diez minutos de pelicula 0 pro_grama -te dan cinco de publicidad .(Raquel R). Da mucha rabia eso de que te de tiempo de ducharte )' sacar al perro mierntras est:in echando la publicida~ )' parece que todas 1as cadenas de televisi6n se pongan de acuerdo para ponerla al mismo tiempo. (Daniel Manchado ) Si la publicidad gusta y se fijan en eUa , entonce.s compran mas ese producto que otro (que ' a 10 mejor es mas bueno) por el mero heci10 de satir en T.V. 0 re,ris13s. (Raquel R) Al ser humano le produce gran influencia todo 10 que le entra por la ,ris13 ( Beni E ) EI anuncio de Unicef donde sale un nino bebiendo leche con la cara muy triste y pidien ‫ס‬d que se le ayude me ha impresionado(Francisco.G)

EJ publicista debe tener una buena idea para gustar al pUblico. Es una acti ‫ז‬i, dad muy competitiva. Si el prOOucto es bueno y el anuncio bastante malo , la venta sera menor (Paloma R).Depende de ‫ נ‬os resultados de las ,'entas que unas empresas se "a)'an a pique y otras ganen fama, como es el caso de la empresa '·DanoI1e".(Rocio cal10)

Origenes El principio de la publicidad es muv ‫ז‬altiguO. Antes, las 6rdenes, los edictos ~. los a"isos de tOOo tipo 11egaban a conocimiento del publico a trompetazos. En los pequeiios municipios era el pregonero ‫בש‬a‫ז‬:i1ciado por el redoble de su tambor, quien 105 daba a conocer a la poblaci6n. Hoy, los carteles comerciales 0 adn1inistrativos, los spots y flashes publicitarios tienen igual papel que los pregoneros . la primera manera de darse a conocer, de distinguirse de los den‫ ר‬as, es la de decir el PROPJO lVO.A1BRE, Y cso tambien es ,'atido para los productos. La marca de W ‫ ן‬producto puede ser un dibujo. 0 bicn unas siglas formadas por las inicia‫ נ‬es de "arias palabras. En otros casos es todo el nombre propio. Si puede ser leido ~' reconocido facilmente por tOOo el mondo. el anonciante ha alcanzado su pril1‫ ר‬er objeti ,‫ז‬o: dar a conocer la marca . favorecer su ilnpacto en el publico.(M. Hernandez) •Cuerpos Danone‫י‬ ·Coca-Cola"

,. correr.Llama la atenci6n la ultima frase, que sale escrita 'grande y muy coloreada, 'Funcionamos sin drogas' (A.Belen G.) A veces en los anl‫ע‬1cios salen personas famosas para promocionar algo (ej. Da,'id Cooperfield diciendo que el no habia hecho desaparecer el tooos los objetos que se ,'endian en el Cone Ingles.(Magda Ortiz).Roberto Carlos ~: Denilson en el anl‫ע‬1cio de Cola-Cao 0 I a‫ "מ‬de la Peiia y A1fon.so en e] de Nocilla pero sale caro pagar a esos famosos.(Carmen Puerto)

Recursos de la publicidad. Los recursos que utiliza para conseguir los objetivos son: buena imagen , intentar convencer aJ publico de que es eJ mejor produC10, una historia coD!vincente, imagen ~‫ ז‬di ‫נ‬a ogo llamativo, que te divierta y 10 n1as importante : que interese.(Noemi Conde)

Caminero y Sergi 8ruguera consiguieron que muc ‫ח‬a gente comprar a ·Natillas Danone, listas para gustar....

En el anuncio de la Once sale un hombre con 200 ptas y mucha suerte.Es un anuncio optimista ya que el hombre cree que puede tocar1e el cup6n y comprarse una casa, o ir de viaje.S610 con 200 ptas.Este anuncio tiene enganche,porque la gente no cree que con 200 ptas pueda comparse algo. Uama la atenci6n yes divertido. (CarmenRodriguez)

?' ~.

- ... ‫י‬

;:;~---

~~'1i~

Cuenta la imagen, el color, el en\'a.se del producto el texto, el mensaje que nos quiere transmitir.(Allepuz) se suelen utilizar Ja imaginaci6n, el humor, la creatividad, la originalidad.. sobre todo siempre que:va)'a acompaiiado de ‫מ‬U eslogan (frase original ) que llame la atenci6n del publico..(Raquel R ‫כ‬

~;~~~- ' ":

- " <:>~:‫י‬I _,.. ~~.~

€:‫ני‬-

_~~, _

,..

i:' _~t.J

Si la publicidad es‫ז‬a dirigida a j6venes le ponen ritmo (mUsica modema) "Rete'v'ision ,Ia nueva telefonia m6vil"; si es‫ז‬a indicada para personas mayores ponen musica relajante y si es. para nifios,ponen dibujos y canciones infantiles

A mi las que mas me gusta ver son las que me hacen reir.(Manchado .)

"Lo bueno si es barato, dos veces bueno" de Dia (Daniel F)

Sale un barrendero dando clase, explica que las bolas de papel se tiran en la palelera, Tira una bola ,pero se le cae al suelo, y entonces dice:"pues te agachas, la coges y 10 intentas otra vez".(Daniel. F) Me gusta porque es muy gracioso.

En cada anuncio se puede usar un metodo de atracci6 diferente, por ejempl0, en ‫מ‬U anuncio de escobas, apareceran dos mujeres, a‫ שן‬fea barriendo con una escoba cua1quiera , y la guapa que barrera con la escoba que se anuncia. La escoba protagonista baaera mejor, a las mil maravillas, aunque en realidad no 10 haga. La escoba de la fea no barrera bien (Esto de ]a guapa y la fea no pasa siempre pero casi).(Daniel F)

Estos anl‫ע‬1 cios van dirigidos a gente que tienen dinero para comprar el produc‫ז‬o, pero segim ia epoca del 3110 en que estemos. se dedican mas a algim tipo de publico, por ejenlplo, eI‫ ן‬Navidad los anuncios se los dedican a los niIios para que pidan a los Reyes ese juguete(Raquel R. )

Las empresas publicitarias, quieren que 1a gente se identi.fique con el producte )' 10 compre.(Rafa A) Por ejempjo en al anuncio de Chanel n° 5 sale una chica vestida de Caperucita y significa que a las ct‫ו‬icas que se pongan este perfume les perseguira un lob‫ ס‬en este caso un hombre.(Ruz)

La publicidad es algo bueno porque te \'ende el producto de u‫ מ‬a manera mas agradable, pero no ha ~' que creer siempre en ella .(Noemi Conde)

Cas.i siempre la pub1icidad nos muestra como esta es mundo y 10 que sucede a nuestro alrededor,

La pub]icidad se bace a ,'eces pesada resultar molesta.(Raquel R)

(Beni B)

Las imagenes mues!ran a varios chicos y chicas, que hacen todo tipo de cosas sin drogas. Confunden un poco con las palabras cuando dicen "se colocan" sin drogas y los chicos salen colocandose en posicion para

puede

Es‫ו‬e ar‫ו‬iClllo se ha pod;do reali=ar gracias a ‫ן‬a colahora9iQn de IO~ (1!1111/‫ ח‬OS dc ; °8 )' 2"( algllnos de CII)'OS n ‫ס‬JJJbres apar ecen .;II‫ סוח‬a slls.(rases.

‫ב‬I

LA PERSONA, FI EN SI Gracies alllibre "La persona, fi en si" de Carles Diaz, he pogut pensar coses que mai abans havia arribat a plantejar-me i crear les meves propies hipotesis i opinions sobre un tema en el que majoritariament s6n els filosofs els que expressen les idees, i aixo fa que senti que les meves opinions s6n, si es pot dir, importants. AI principi, a aquest llibre es discutia que es i qui es persona i, fms i tot, es dudava de la seva existencia (la duda provenia de Descartes). Resultava c6mic veure a tots els filosofs tractant d'explicar l' existencia del "jo", de la persona. Tots tenien Ies seves propies "realitats", pero ninguna es reaI, perque no les poden demostrar; en canvi eI que si poden afIrmar ' s6n eIs objectes, perque aixo si es pot provar que es real, perque es veuen i existeixen. Si tenim en compte que parlem d'un temps passat, comprendrem amb facilitat perque tots ells tenen un concepte en comu en quant a Ia seva jdeologia, tractaven al concepte de persona i, a la persona mateixa, com un objecte, com a algti que solament es apreciat en la seva aparen<;a 0 al seu cos. Tambe valien mes que les persones. Aixo es una cosa que ara no es pensa perque ara te molt valor la persona, pero te valor ._ per tot, per com es, per com pensa, ... i no es que abans no valgues res, sin6 que no la sabien apreciar, pero avui dia totes les persones ho tenen molt clar: la persona val, i val perque existeix. Mes endavant es va veure a la persona d' una manera mes realista; la van veure com la realitat espiritual suprema sobre la Terra, com un cosa inabarcable, indefmible, ... pero perque quedi mes clar eI concepte de persona realista, res millor que el que esten Emmanuel Mounier: "Una persona es un ser espiritual constituYt com tal per una manera de subsistencia i d' independencia en el seu ser; conserva aquesta subsistencia per l'adhesi6 a una jerarquia dde valor lIiurament acceptats, asimilats i viscuts per un compromis responsable i una constant conversi6; unifica aixi tota la seva activitat en la llibertat, i desenvolupa, a mes, impulsos d' actes creadors de la seva vocaci6 personals". Ja que es acceptada com tal, es tracta de fonamentar la dignitat humana amb tres possibilitats: es dedueix que no neix de l'ecologisme, ni del propi home, sin6 de la gratuitat de Deu. L' home es important en la vida, es un ser historic i el ser propietat, el ser alguna cosa, el fa sentir be, a mes per ser tot aixo es persona; la qual poc a poc hem apres i seguirem aprenent a ser-ho. Es per aixo que es diu que en una persona mai hauria d' existir aixo es vol dir, i estic d' acord, que en una persona que es consideri com a tal, no hauria d'existir la soletat, perque com diria Machado: "Poned atenci6n, un coraz6n solitario no es un coraz6n."

Perque, quan hi ha soletat, hi ha algu mes pero no hi ha ning(I, es a dir, en la verdadera soletat estan els "altres". Per aquesta ra6 de pes hi ha que relacionar-se i no deixar entrar mai la soletat al nostre interior. S'ha de dialogar perque es produeixi un retrobament, una relaci6 (encara que no totes siguir agradables, n'hi ha que porten a situacions dificultoses i molestes.) La persona crea uns valors molt elevats, que soIament poden ser reconeguts per qui es dirigeix a ells d'una forma sencilla i e1s estima (1' agra‫ז‬ment, resentiment, buscar les coses bones per crear felicitat ... ) si de veritat no eIs ames, no existiran mai. La persona te la necessitat d' estimar com d'odiar. Quan parlem d'amor no sols parlem d' amor sexual ni en parella, sin6 tambe de desitjar Ies coses bones als teus amics, desitjar que visquin, desitjar el seu be, es a dir, de l' amistat . La persona es el fi en si que s' obre a Deu, que es aI fmal de Ia persona . Una de les principaIs realitats es estimar a l' altre com a nosaltres mateixos j a D6u com a fundament d' aquest amor. Laura Le6n Vilchez

.‫_כ‬

TEENAGER~ AND THEIR ELDERLY En aquesta meitat de segle, l' opini6 publica ha anat considerant els joves i la gent gran sectors de poblaci6 una mica enfrontats (arquetips reciprocs del jove malfeiner‫ י‬irrespectu6s i violent, i per l' altra banda del vell torpe i inutil .) Aixo en part pot ser degut a que els joves encara estan en certa mesura sota l' autoritat dels vells, i a la vegada la joventut es un valor en alc;a i els joves van ocupant mes parcel.les de poder tant economic com politic, mentre que la vel1esa va veYent-se com una edat desagradable i molesta per als joves. Malgrat aixo hi ha gent jove que encara conserva aquesta admiraci6 cap a l' ancia propia de societats primitives i que parla amb un gran estima dels seus familiars i fins i tot els enyora. Aqui en tenim dos exemples dignes d ' atenci6 simplement per l' amor cap als seus avis que trameten . Caldria valorar tamb6 l' esfor<; d' expressar sentiments tan personals en una llengua extrangera. Paqui Bemal

I~I~I~I~I(~~I~I~I~I~I~I~I~I~I~I~I~I~I~I~ 1t is sad, but all my grandparents have died. Although, my mother has a grandfather. He lives in Andalucia, in a big house in the desert. He' s 104 years old, and everybody says that he' s strange. Every moming he gets up at 6 0' clock. He has breakfast and later, he goes walking. He feeds animals and sees trees. When he was 96 years old, he came to Barcelona. In only 2 days his health was worse and all the family t110ught that he was going to die. He went back to Andalucla and his health was good again. 1 don' t know if l ' d like to live many years like my greatfather, because, he has seen all his sons and daugthers die, for example. Alexis Malvar

I·:~·:·I·:·I·:·I·:·I·:·I·:·I·:·I·:·I·:·I·:·I·:·I·:·I·:·1·:·1·:·1·:·1·:·1·:·1·:·1 Last summer, my grandmother came to Barcelona. 1 told her: -Oh Granny! Why not go to theme park? She told me: -Oh, yeah, it' s a fantastic idea.

on monday, we visited the theme park. My Granny had fun and she opened her eyes when she saw tbe ROLLER-COASTER and sbe said: !- ' d like to get on this big ROLLER-COASTER. She looked like a little girl. Eve‫ז‬ything was new to her. 1 like very much to be with her. She was very happy. She got on the ROLLER-COASTER five times . When my granny got on the frog, she dropped her shoes and her shoes banged against a man. lt was very funny. 1 made fun ofthis fact . A lot of people think that old people are boring and bull, this is a lie, they are surprising and entertaining .

Sonia

VISITA A LA SAGRADA FAMiLIA ‫ מס‬a

mica d'historia: Durant l'any 1869 Josep M. Bocabella, fundador d'una associaci6 dedicada a la devoci6 a sant Josep, concebe la idea de construir a Barcelona un temple dedicat a la Sagrada Familia, i sota la direcci6 de Franccsc de P. deI Villar, comen((a a ser construlda I'any 1982 , una esglesia de caracter neogotic. L'any 1899 s'encan'ega la continuaci6 de l'obra al gl'an arquitecte Antoni Gaudi, substituint el primer projecte per un altre de gran ambici6, l'enorme estructura del qual ha arribat als 170 metres d'al<;ada, De seguida es comen<;a a construir la fa<;ana del Naixement. L'any 1926 Antoni Gaudi va morir atropellat per un tramvia i les 'obres van quedar aturades . El temple s'esta edificant amb l'ajuda de tots, i poc a poc, es van aixecant totes les naus i fa<;anes. L'any 1954, els arquitectes continuadol's de l'obra de Gaudi, van comen<;ar la fa<;ana del Ponent dedicada a la Passi6 i Mort de Crist. S'han seguit els dibuixos, esbossos i maquetes que va deixar Gaudi en morir. Mes tard, l'any 1986, l'escultor Josep M. Subirachs rep l'encarrec de fer els grups escultorics d'aquesta fa<;ana, i rapidament va comen<;ar a treballar en aquest magnific i compromes projecte . La imatge singular de la Sagrada Familia ha donat la volta al m6n a traves dels Jocs Olimpics celebrats a Barcelona l'any 1992 ,

POESIES REALITZADES PELS ALUMNES DE 1 ER D'E.S.O C c1C_A'ff/O Ahora que estamos solas, ahora que no nos escuchan, ahora que no nos ven, te voy a hab1ar de 61. Te dir6 que 1e quiero que sin sus besos no puedo vivir, que sin su mirada la vida se aparta de mi. Te dir6 que nunca me quiso, que fui un paquete en sus manos y sin embargo con todos sus defectos

YOLEAMO Por eso, amiga mia, si algtin dia me escuchas hab1ar asi, no te asustes porque todo tiene su fm. Inma Gomez Hernandez

mJ-s sCrJJJ-m.JCrJJOs Abro 1a ventana de par en par donde escucho a los pajarillos cantar, Sus cantos alegran mis oidos, me recuerdan momentos vividos. Mirando hacia e1 horizonte puedo ver que no hay esperando a que vuelva 10 que un dia no pude conseguir el amor de un pajaro, que sin 61 no puedo vivir.

Laura Andreo Garrote

JC scqU.JJeC QUCJe.JCrtl‫כ‬O

. ~

Te seguire queriendo aunque el cielo y la tierra se junten, aunque la fuerza de los mares arrase la tierra. Te seguire queriendo hasta la muerte . No Ie tengo miedo siempre seguire queriendote . Laura Andreo Garrote

s.J no _jj_A'/jP_A2 La paz en la guerra y el cielo en la tierra. Donde no hay guerra no hay paz. l.Que esta pasando? Nifios y ancianos llorando. Lo han perdido todo: su casa, su familia, todo. Asi es como me siento llena de rabia por fuera y por dentro. Laura Andreo Garrote

SJrJCCR.A'YfJCrJJC l,Sinceramente crees que no te quiero? l,Tan mal me explico? No puedes leer en mi como un libro abierto y no se por que. No 11egas a ver en mis pupilas, el ardiente amor que has despertado.

Fijate en mis sentidos. Mirame a los ojos y descubriras todo 10 que mi alma esconde. Se que todo suena a una leyenda de pasi6n y que detras del arcoiris los duendes del color pintan tu cara y tu pelo. No importa la tormenta. Detras del agua siempre hay vida. Siempre estas tU. Casandra Rios Alonso

~.~;

:1‫ד‬-~"'··~?':‫ך‬.‫'=ד‬:::!''‫_!י‬III.• • •~ .__...-- ‫ן‬-~~‫י‬.‫יי‬I-: o

.....

71'\- ...

,>~..~

~~'"~,:,:,:,~

‫נ‬

'1;"

'~~"' " ~, ‫~ק‬.,7:#J

t<i"

Ii~

i" ;",:,; )

ACUDITS -l,Sabes por que los de Lepe no practican esqui alpino? Porque todavfa no han encontrado la manera de subirse al pino con los esquies puestos. -l,Sabes por que los de Lepe no beben la leche fria? Porque'no les cabe la vaca en la nevera. -Era un hombre tan bajo, tan bajo que la cabeza le olia a pies. -Era un sefior tan torpe, tan torpe que fue a plantar un arbol al campo y 10 plant6 fuera. -Era un camello tan vago, tan vago que se contrat6 con 10s reyes magos . para trabajar una sola noche al afio. -Se abre el te16n y se ve a una gorda enorme. Se baja el te16n. Se vuelve a levantar el te16n y se ve a la gorda con pistolas. l,Titul0 de la pelicula?: Se arma la gorda -l,Sabes que es un lodo? Un pajado vede. -l,Sabes por que los de Lepe enseiian a robar a sus cerdos? Porque asi salen unos chorizos buenos. -Mama, mama, en el colegio me han llamado mentiroso. Anda, pero si tU no has ido al colegio todavia. -COSAS DE NIN'OS: Dice la maestra al nmo: -Vamos a ver, Pedrito: en la frase "Juan me rob6 las manzanas, l,que es Juan? -Un ladr6n, seii.orita. -En un examen, le dice el profesor a un alUlnno que no ha sabido contestar a nada que se le ha preguntado: -Voy a hacerte una pregunta, si la contestas bien, te aprobare y si no te suspendo: l,Cuantos pelos tiene la cola de un caballo? -Contesta el alumno: treinta mil quinientos cuarenta y tres.

-lC6mo 10 sabes?, dice el profesor. -Perdone sefior, esa es otra pregunta y usted asegur6 que s610 haria una.

{)â&#x20AC;Ť×&#x161;â&#x20AC;Ź