. שC]) ~ ceCJ ~~,. ,
REVIS זA DE VALORS I ACTIVI זAזS PEDAGOGIQUES
Dס .'
"'יי
~( •ו
"
..
j' '.
•
~
•• , 0'
t- '
rj •f
;;...;
\ . ג ן
NQ7 ANY vr
1]5'S"H ..
'
I ז
1
1
J
.. _",
•
•
J
~
: . .,
'
t
ן
~.
I
.
'.
'~' _' י
"".~
!r 1 . ;', A-'. ' -' ~ ~ C" I' די ~' ~ 'י 'ם י ' בt:,\ נ: ~ _. I '"_'_ ..... '-.. . _' - -- " ...- . . .... - ........ ,
, ~
t!
I . j
.'
ו
J,
J
I
i
\
i
·:·lQuina pedagogia fem? .
-: j ~ ., ., . / 1, ~,ן
I ,\" ו.;){
'
.:. Visito SQgrada Fami'lia
, ,
:'
'\
~
.
'.
",
ו
,_~,.
" וי
i
~
\.
"'~
.
"
./ ~
:; \~ י
'.~
i' י
"
-; '
f
SiI "
'
. ,i ~
-"",>:~'
EDITORIAL
.'
.
~
Tots els eomponents de la revista Calidoseopi hem volgut dediear-li un Iloe al aetual i eruel tema dels maltraetaments. En realitat hem volgut dirigir tot el nostre desaeord mitjanc;ant diferents artieles. Tenim molt elar que nosaltres, eomponents de Calidoseopi, en poea eosa .. podem eontribuir per eanviar aquesta situaei6, per6 no ens hem quedat de brac;os plegats i en eomptes de parlar de qualsevol altre aspeete, hem deeidit parlar sobre aquest. O'aquesta manera, hem posat el nostre petit gra de sorra en aquest obseur tema: els maltraetaments. A mes d'aquest , trobem eontinguts molt diversos ereats per diferents persones (alumnat, professorat, pedagogs, ... ) que han volgut eontribuir, d'una manera 0 d'altra, en la ereaei6 d'aquest numero.
LAURA LE6N
CALIDOSCOPI Dip6sit Lega1: B-45794-96 ISSN 1139-9376 DIRECCIO: Laura Le6n j, ת
1,
,· .. 11
CONSELL DE REDACCIO: "GRUP CALIDOSCOPI" ALUMNES DE 2° BATXILLERAT 1 PROFESORAT: Eva Gimenez, Erika Jimenez, Sandra Pozo, Cannen Cano, Ver6nica del Barco, Vanessa Bastias, M 8 Cannen Lozano, . Anabel Gutierrez, Patricia Mesas, Isabel M8 Garcia, Vanessa Femandez, M 8 Cannen Saez, Jose Luis Vazquez Paqui Bemal, Neus Pastor, Ricardo Rodriguez i Pilar Vidal.
/ ' IJ
1 ,./
li'
""j ' I
DISSENY DE PORTADA: Marti i Clara Vila IL.LUSTRACIONS: Marti Vila i RaUl Le6n
I
I NO~~~GI~, IMPRESSIO: Joan Carles Gimeno i Rosa Arias.
(c) I.E.S TERRA ROJA. "GRUP MOUNIER" C/ Circumval.laci6 n° 45-47 Santa coloma de Gramanet (Barcelona)
\C) Publicaciones HOREB
', FEs-n ESCOLTAR , 'יי
- .
.
,
1,
Passeig Frabra i Puig, 474, 2° 38 08042;
t, :
SUBSCRIPCIO CALIDOSCOPI: 600 pts. dos numeros l'any. a) INGRESAR A LA COMPTE CAIXA D 'ESTALVIS
1 PENSIONS DE BARCELONA. 2100-0964-03-010027 1787 b) ENVIAR VOSTRES DADES A PUBLICACIONS HOREB.
.י
"
Emmanuel Mounier Nascut a Grenoble ( Franca) el 1905, te una trajectoria influ·ida pel poeta Charles Peguy i pels intel.lectuals catolics inquiets de la seva epoca. Funda la revista Esprit el 1932 per aportar una crftica profunda a totes les qOestions pol itiques, socials i educatives. Col.laborador de la revista francesa durant la invasi6 nazi, es jutjat el 1941. Mort el 1955. Mounier s'encara amb les crisis socials, morals i polftiques a partir del personaוisme cristia. La seva actitud fou d'un veritable revo/ucionari a partir de l'Evangeli. S'oposa a totes les formes de despersonalitzaci6, de conservadorisme reaccionari i de la pseudorevoluci6 feixista. Per a ell el Cristianisme es una doctrina de renovaci6 de I'interior de I'home, pero a la vegada, es el ferment d יuna revoluci6 social. Es interessant la distinci6 que fa entre persona i individu. L'individu es tancament en all6 que es singular, negaci6 de transcendencia, manca d'obertura de la persona. En canvi la persona es tot el contrari. Mounier retrata I'heroi de I'individualisme en I'avar burgues, mentre que troba /'ideal personalista en e/ sant que viu la vida interior i alhora d6na testimoni actuant per la caritat. La persona es realitza en la historia a traves de les seguents dimensions : -L'encarnaci6: es la presencia compromesa en la historia, en els esdeveniments, transformant les situacions d'alienaci6. - La vocaci6: hi ha en la persona un moviment de concentraci6 sobre si mateixa i d'exterioritzaci6. L'acci6 i el compromis s'han de nodrir i alimentar de la riquesa creativa de I'interior personal . •La comunicaci6: la persona no es realitza plenament si no es comunica. Ha de sortir d'ella mateixa, comprendre, assumir el destf de I'altre i ser fidel . •La comunitat: es on la persona troba la seva realitzaci6 plena. Mounier posa el 11 nosaltres" per sobre el "jo-tu". Proposa I'ideal utopic de la comunitat "persona de persones." •La tranacendencia: hi ha una doble transcendencia, la de la persona sobre la naturalesa i la de la persona sobre ella mateixa. L'home es un moviment per anar sempre mes ווuny, orientat pels valors. , tots els valors es reuneixen en la persona suprema, Deu . 1
A continuaci6 trobem una textos d'Emmanuel Mounier Una persona es un esser espiritua וconstituit com a ta וper una forma de subsistencia i d 'fndependencia en e וseu esser, mante aquesta subsistencia mitjancant וa seva adhesi6 a una jeraquia de vaוors lIiurement adoptafs, assfmfוafs i viscufs en e וcompromfs responsab וe i en una consfant conversi6 unifica aixi fota וa seva actfvitat en la lIibertat i desenvolupa, de mes a mes, a traves deוs impuוsos d ' actes creadors, וa singularifaf de la seva vocaci6 . E וpersonaוisme afegeix una afirmaci6 de valor, un acte de fe : יוafirmaci6 de וva וor absoוut de וa persona humana ... La persona es un absoוut respecte de quaוsevoו aוtre rea וifaf materia ו0 socia ןi de quaוsevo וaוtra persona humana. Mai no pot ser considerada com una part de וtot famfוia, cוasse, Estaf, naci6, humanitat. Cap altra persona i amb mes ra6, cap cotlectfvitat, cap organisme, no poden utilitzar-/a /egftimament com un mitja. Deu mateix en וa doctrina cristiana, respecta ןa seva IIjbertat. Emmanue ןMounfer, Manifest a וservef de וpersonaוismo
MANIFIESTO
25 DE NOVIEMBRE DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLENCIA A LAS MUJERES Durante el ano 1998, 16.378 mujeres presentaron denuncias por malos tratos en nuestro pafs, y de enero a julio de 1999, 65 mujeres han perdido la vida, como resultado de la violencia que han sufrido de manos de sus companeros o ex-maridos. Estas cifras son alarmantes, pero la realidad es mucho mas grave Sl anadimos que muchas mujeres que son vfctimas de malos tratos no se atreven todavfa a denunciar. Hace tiempo que la Coordinadora de Asociaciones de Mujeres de la ciudad, estamos denunciando la existencia de malos tratos a las mujeres como un problema social grave que necesita del apoyo de toda la poblaci6n, hombres y mujeres. Pero mientras cada dfa en los medios de comunicaci6n salgan noticias, que informen que hay mujeres que han sido agredidas por sus maridos, ex-maridos 0 companeros, debemos mostrar nuestra indignaci6n y .exigir:
i LA ERRADICACI6N DE LA VIOLENCIA SOBRE LAS MUJERES! • Que las mujeres vfctimas de malos tratos y sus hijos obtengan de los servicios publicos y administraci6n, protecci6n y apoyo que les ayude a romper con el ciclo de la violencia. • Que los jueces cumplan su obligaci6n, que se aplique la legislaci6n vigente de forma estricta. No es un problema de leyes, sino de su aplicaci6n. • Que se fomente un sistema educativo, en el cual se den prioridad a las acciones coeducativas de prevenci6n a la violencia, al IIegar a la edad adulta. • Que los medios de comunicaci6n efectuen un tratamiento responsable y respetuoso con la dignidad de las personas, evitando mensajes que inciten 0 reproduzcan la violencia. Los malos tratos a las mujeres constituyen uno de los hechos mas evidentes de violaci6n de los derechos humanos fundamentales, y es inexplicable que la sociedad y la justicia no abran los ojos ante la violencia domestica que' sufren miles de mujeres.
,lq "....
;...
~~'~ SI O(14(IO~
~ ~"
""" !י'"י,
iiii
tc'.r;.
'1.
t<::
( O!OM ~ \~
~
8
SANגזACOLOMA
~ DE
GRAMENE ז
'--
I
Solidaritat a I'instityt
Cap af novembre del 1998, mentre cursavem e l credit var;able dels Drets Humans, va proposar el professor de Religi6 וJosep Lluls Vazquez, fer una sortida a la ONG Interm6n. EI dia de la sortida, vam averiguar que hi havia un concurs de recerca sobre "Africa i el seu futur
ens va ךזdonar les bases del concurs per si voliem
participar .
U חcop a I'institut, va sortir el gran problema, es van formar grups independents de
dO$
persones, pero al וf nal com erem amlcs v am decidir unir-nos, perque
erem qu,atre f per poder treballar millor, necessitave m un component mes. Vam estar buscant i vam trobar a ,'ultima component del grup, erem cinc, Qscar,Alvarez, Mafca Cano, Jessica Hernandez. MontseGonzalez, Jennifer Anaya, erem el numero maxim per poder partcicipar. Vam tenir 18 sort de que erem quatre de la mateixa classe, f aixi podfem comentar els aspectes 0 qualsevol dubte millor . Quan ens va tocar decidir un nom pel grup, ningu es posava d'acord, pero al final va sortir "A priori", el signiוf cat del qual es " el principi " . Ens va costar decidir-nos per un pafs africa, ja que el primer que vam agafar va ser Moyambic, pero al וf nal ho vam canviar per Guinea Equatorial, perque dos components s'escrivien amb un d'allf. Ens va ajudar molt, enviant-nos informaci6 i fotograוf es . Malgrat que vam estar treballant molt dur durant sis mesos, vam fer xerrades amb degustacions de productes d'aquell pafs ; quan va arribar aqueJI 21 de maiQ, dia de " entrega de premis, ens va arribar el fi וno erem finalistes, pero tot el que havfem treballat ens va servir per formar-nos com a persones solidaries i continuant en el grup amb altres prסj ~ctes. Pero aquell dia tambe vam tenir moments bons, vam c סneixer dos grups de Saragossa , dels quals ens vam fer amics . Aquest any ho estem intentant de nou, nomes han canviat tres coses ,
.י
"
La primera es que Maica Cano, component delgrup, s'ha marxat i hem fet un nou fitxatge, Laura Ferrer. La segona cosa es que aquest any el treball es sobre Educaci6 Arab, en el continent africa, i el nostre pafs es Burkina Faso, ja que hf ha molt analfabetisme i necessitats. I la tercera es que aquest any sabem com guiar-nos, i tenim molta ajuda de la gent. EI grup voJ donar les gracies al professor de Religi6, Josep Lluls Vazquez, per iniciar-nos i ajudar-nos als dos treballs, a la Maria Josep
ווסve
per adrecar-nos
a gent que ens podia ajudar. וA seu fffl Jordi Valls, per connectar-nos amb la seva mare . A וJaume P. Sayrach, director de la revista F6rum Grama per tot I'ajut que ens esta donant i
per formar-nos
com
el
grup
de
solidaritat,
"F6rum
Solfdari".Tambe al Josep Llufs i Loli, cO חcejals de I'ajuntament , per la seva ajuda i a Josep Maria Bruguera per la seva col.laboraci6. A Teresa, a Sandra Baquedano, a Joan de la Vega i a tota la gent que es reuneix al F6rum, a la direcci6 de I'I.E.S. Terra Roja, Can Peixauet i al C.E.I.P. Pirineus . Grup A Priori
;NO CREUS QUE HO PODRlEM CANVIAR?
ENTEVISTA AMB L'ASSESORA DE L'INSTITUT DE LA DONA - Quan es va crear aquest centre? EI centre d'lnformaci6 i Orientaci6 a la dona es va posar en funcionament al Maig de 1996. Les funcions que es realitzen s6n d'informaci6, orientaci6 i atenci6 individualitzada. AI servei hi ha treballant una informadora administrativa que es la person8 que fa el primer contacte (en aquest moment hi ha dues persones que comp,leixen aquesta funci6). En funci6 del que demani la dona es derivara a unes persones 0 altres. Jo, com a responsable del centre, la meva tasca professional es com a assistenta social; tenim una psicologa, una advocada i una insertora laboral , aquest es el pe rf וl de les persones que estem aquf en aquest moment. EI meu pe rf וl d'assistenta social igual que el de la psicologa, es poder fer la primera entrevista amb mes profunditat. Ourant quatre anys hem tingut un programa que וf nalitzara al 31 de desembre, era un programa d'ajuda a la recerca de treball per les dones i estava subvencio,nat per Europa, s'anomena "iniciativa comunitaria now". Aquesta iniciativa ,amb la subvenci6 va permetre obrir el centre. Aquest programa implica, doncs, tot un dispositiu d'atenci6 a les dones, que se'ls ajuda realitzant sessions d'orientaci6 laboral, cursos de formaci6 i treball per una ajuda וf ns que trobin feina . L'advocada roman al centre una tarda a la setmana per assistir a les dones que demanen atenci6 jurfdica en temes de separaci6, maltractaments, divorcis... Es va crear el 1996, amb I'objectiu de donar un servei d'ajuda a les dones en els diferents terrenys i en diferentes necessitats. - Quin percentatge de dones arriben a aquest centre per demanar ajuda? Oes de maig de 1996 וf ns a desembre de 1996, 731 dones van ser ateses al centre. En 1997 van ser 1094. En 1998 van ser 1146. 1וf ns al juny de 1999 van ser 554. Aixo demostra que el servei ja es conegut i funciona amb progres. Hi ha dones que venen a buscar treball aquf, si algun home ve en busca de treball, ja que aquest centre es nomes per a dones, el posem en contacte amb Grameimpuls. Hem fet grups de dones en cada barri on es fan activitats, com per exemple sevillanes, manualitats, xerrades .. . Els maltractaments cada any augmenten, a I'any 1996 va haver 12 dones maltractades atingudes per la psicologa i per mi, a I'any 1997 va haver 13, i a I'any 1998 va haver-hi 25 . La advocada va atendre a 32 dones a I'any 1996, a I'any 1997 van ser 41 i a I'any 1998 van ser 54. L'any 1999 tambe ha augmentat el nombre. - Quina es I'edat de la majoria d'aquestes dones ? No hi ha Ifmits d'edat. Des dels 16 anys per via laboral , וf ns als 65 anys, que es mes per via jurfdica . - Hi ha maltractes en menors d'edat? Aixo es porta des del grup d'atenci6 a la infancia, aquf es troba l'atenci6 a dones maltractades majors d'edat. - Totes les dones que venen a buscar ajuda, venen pel seu propi peu ? Tenim des de dones que demanen a un grup de dones ajuda i s6n enviades aquf. Hi ha dones que venen acompanyades per la Guardia Urbana que les han portat aquf al posar una denuncia per maltractament.
- Poden venir homes? No, el aquest centre nomes es per dones, aquf no assistim a senyors. Si ve algun home per buscar treball el dirigim a Grameimpuls . - Es tracta especialment a les dones maltractades? EI tracte es d'entrada individual i de forma con וf dencial, es diferent als de treball, que s6n per grups. . - Totes aquestes dones acaben separant-se 0 tornen amb la seva parella? Una dona maltractada que ve aquf, es perque no es la primera vegada que ha estat maltractada i ja no pot mes. Si la dona torna a casa nosaltres I'hem d'ajudar. - S'han donat maltractaments entre parelles homosexuals? No, sempre s'han donat entre parelles heterosexuals . - La majoria de dones que venen al centre s6n de nacionalitat espanyola? No, malgrat que tambe n'hi han de nacionalitat espanyola, hi ha mes dones marroqufs, paquistaneses, xineses ... - A les dones que han sigut maltractades, els hi queda sequeles psicologiques despres? Una dona quan trenca amb aquesta situaci6 necessitara ajuda, econ6mica, i com no, psicol6gica. Els maltractaments impliquen una anul·laci6 de la persona i una perdua de I'autoestima, aix6 s'ha de recomposar. - Acaben recuperant-se ? Hi han dones que sf i n'hi ha d'altres que no. A algunes els costara i altres no ho superaran mai, ja que aquesta situaci6 es molt dura. S'ha de treballar molt amb elles, terapeuticament, i amb moltes ocasions tambe amb els seus וf lIs . - Aquesta situaci6 repercuteix en el futur dels seus fills ? Els nens de petits tenen models, i per a ells el que fan els seus pares es normal, si veuen pallisses aix6 sera el que ells faran en el futur, per aix6 s'ha de treballar amb ells i fer-Ios veure que aix6 no es normal .
..
SAN זA C סLO ~JJ.~ PARTIC ןPA A LA JORNADA INTERBNACIONAL CONTR.l\ LA
.
"IOLENC'A A lES DONES:
EI 25 de novelnbre es el Dia !nternac!ona! contra 13 Violel ךcia de /es Dones, un greu
I כI'ob! ~ ma Cjl נe patei;<8Iך
i ןןil·lers
de ciutadanes al חostre pais .
f'iomes aqL נest any, 65 dones van perclre !a IJida per causa de!s maltractaments propiciats Pt:i els seus cOi ןךpa 'iדys , i חai ןt5 0 eןiד-~: arjts. Dav ~ חt d'aquesta pr' כblel ךןatica social , la Coor-din.aclora d'Asociacions de Dones, amb col·laboraci6 amb la Regidora de la Don3 de I',;juntament de Santa Co!oma, ha org3 חitzat un acte de denu חcia i de sensibilitzaci6 dil'jgit a tota la poblaci6. E וdia 25 es posaran taL נles inforlוT ati יJes a diferents punts de !a via publica : Cp..P i lnercat de Singuerli ח, Parc Europa, CAP del Centre, pla.:;a de la Vila, estacio חs de me זto de Santa Coloma i Fondo, Plac;a Catalunya i Pla ~a del Rellotge . La Coordinadora d',A.ssociacions de Dones de Santa Coloma ha manifestat eה
di'Jerses ocasions la se'v'a solidaritat i el seu comprolnis amb les victimes de la violencia , E:xigint, entre altres coses, que les denuhcies es facin rapidament i que es consideri el maltractament psfquic igual ql נe e! ffsic . EI control dels permisos carcelaris, I'acces a la vivenda 0 a I'entorn social de la d9 ח8 Inaltractada i la creaci6 de subsidis s6n altres reivindicacions que les dones de Saltרa Co!oma plantejen davant \'Adminisזtaci6 i davant la Jljsticia .
LA V'OLENCIA CON זRA LA DONA S'AGREUJA :
Aquest es
Uח
article que es va publicar al "Peri6dico" ei divendres dia 26 de
novembre de 1999 per motiu de les manifestacions del dia anterior. Les xifres s6n dantesques: 33 dones assassinades a Espanya fins a final del setembr'e passat. En 1998, les victimes
חזorta!s
de la "iolencia domestica van ser 65, i I'an')-
1997, 91. I al m6n, les Nacions Unides ja han advertit que les agressions co ntזa les dones s6n la primera causa de mort per a la poblaci6 femenina d'e חtre 15 i 44 anys, mo!t per davant del cancer, la malaria, les guerres i els accidents de transit. Ahir, Dia Internacional sobre la violencia de les Dones, es va cO חstatar que la magnituct del problema es descomuna.! En molts fionts, sobretot a Espanya, la mirada i el crit de les dones van ser i es van sentir sobretot davant els palaus de just'icia. A 8 ilbao, on encara es molt recent I'assassinat de Virginia Acebes, el cal כde setmal ךa ~ כassat,
qlla זt יe I ךoies
des ~ כLlllades es van er וcaden31'
davant de !'edifici dels jutjats. Dues noies mes amb lIenyo וs tacats de sang siml כolitzaven וes vfctimes . La impressi6 captada a les associacions de dones es que els PI'OU
זtibllna!s
amb la finalitat cle frenar aquesta dinamica crin ךinal: jud!cis rapids i
no estan fent
ךחesures
eficaces
que allunyin e וpotencial agressor de la seva vfctima no es troben encara en I'ordre del dia dels tribunals .
" Denunciem la farta de sensibilitat Judicial i de comp!·omis r·especte a aquest
gravlssim fenomen", assegura el comLII ךicat que !a Comissi6 de dones de! Col'legi d'Advocats de Barcelon8 i u חa altra vintena d'associaciol1s de dones de Catalunya ha fet arribar al זribunal Superior de Justicia de Catalun)'8."La resposta judicial a la vio[eחCf3 _contra les dones -prosseglleix el text-
eS יcom a ךחininך, tebia i fneficaq."
Un altre manifest, aquesta vegada subscrit per representants de 50 ajuntaments radicals a la provincia de 8arcelona, aJnplia uחa mica mes I'abast de responsabilitats, per6 posa aixf mateix la justicia en prim er lIoc. "Els maltractaments i la violetךcia de genere
tenen les seves arrels en factors soclo C ייulfurals, que s'expressen a traves dels
dlferents sistemes: judicial, educatiu, laboral, mitjans de ComLlnicacio, sanitari I adt ןזinlstracions pub!iques" . EI manifest reclama ( יue aquestes adrninisזtacions s'impliqLlin " per fon1entar una cLJlwra dialogant i pacifista i, a la vegada, perque evidencii'n i
denuncii't יtotes les accions que generen violencia." EI minisזte de
זreball
i Afers Socials, IV דa חL גel Pimeltדel, va optar at ךir per recol ךeixer
er'rors, Va dir qlle es "terrible i tren1end veure que יa vegades, tJn3 dona que ha
dCI דunciat e יseu marit com a agressor, al cap de d05 0 t res dies
es
assassinada ,
e
per'qt גen aquest cas "0 hem funcionat, l1i סcm a Administracio, ni com a Estat" . EI Congres dels diputats va aprovar un text de consens en que es constata qLJe la violencia contra les dones es
Uח
" obstacle" per aconseguir la igualtat, i que menyscaba eו
fet qlle les dones disfrutin dels drets humans i de les ןlibertats fO חamentals , Ana Maria Pel'ez, presidenta de l'Associaci6 de dones separades i Divorciades, va il ךstar el Govern a elaborar u חa lIei integral de la violencia, i va recordar qt נe el 98°/u (i els assassinats de dones es prOdllei)(en dLlrant el proces de divorci .
MALTRATOS
Redactoras de la revista Calidoscopi me piden muy amablemente una colaboraci6n para el presente numero que verse sobre el tema del maltrato a las mujeres desde el punto de vista de la reflexi6n etica. Es conocida de muchos mi manera de pensar sobre la cuesti6n; aun asi procurare plasmar en un papel algunas opiniones sobre el asunto.
Para comenzar. Creo que se pueden anadir pocas ideas originales sobre el tema, y yo, por supuesto, no creo poder contribuir con ninguna desde el momento en que han quedado felizmente muy atras aquellas discusiones escolasticas del tipo de "utrum feminas animam habent"
Quiero decir que hoy, que se esta tratando de los derechos de los animales, huelga plantearse como un problema moral el de la bondad 0 maldad de aquellas acciones que hacen referencia a los derechos mfnimos de las personas, resulta que el que el problema no es tal: el maltrato, sea cual sea su origen, a los seres humanos es reprensible desde cualquier punto de vista y mucho mas desde el de la moral; ahora bien, desde el sociol6gico el maltrato a las mujeres puede hacer correr rfos de tinta. Veamos solamente unas gotas.
La primera hunde sus rafces en la tradici6n cristiana y, si cabe, mas aun en la islamica. A pesar de la afirmaci6n "esposa te doy y no sierva" se anade que la mujer ha de obedecer al marido. Los hombres hicieron suya esta idea y dentro de la comprensi6n del termino "obediencia" introdujeron todo aquello que les convenfa, como por ejemplo el poder maltratar a la mujer por cualquier conducta, real 0 supuesta, merecedora, a juicio del var6n, de castigo ejemplar. Este tipo de comportamiento arraig6 en la sociedad y tales hechos pasaron a ser cuestiones a dirimir en la mas estricta intimidad; no transcendfan porque las propias vfctimas se cuidaban muy mucho de ello y, cuando 10 hacfan aun era peor para la mujer, dado que se suponfa que el hombre tenfa razones mas que sobradas para castigarla. Funcionaba el proverbio: "Cuando lIegues a casa, pegale a tu mujer. Si no sabes la raz6n, ella sf". EI dicho no tiene ningun desperdicio y puede perfectamente figurar como eslogan del mas rancio machismo. Pero las tradiciones, por muy antiguas que sean, no son todas de la misma catadura moral. EI hecho de ser antiguas no les confiere, bajo ningun concepto, la categorfa de "buenas" y, por tanto, no deben conservarse sin mas; algunas es evidente que deben ser eliminadas. (,Cuales? Podrfamos proponer sin miedo a equivocarnos una especie de norma negativa para las tradiciones deben ser rechazadas, como mfnimo, todas aquellas que vulneren algun artfculo de la Declaraci6n Universal de los Derechos del Hombre.
Es muy signiוf cativo el hecho de que hoy se este rompiendo ese ominoso silencio que enviaba al terreno de ia intimidad los maltratos; aparecen noticias en 105 diarios, en la radio, en la televisi6n, se organizan tertulias sobre el tema , hay algunos centros de acogida para mujeres maltratadas, se modiוf can las leyes ... Las cosas estan comenzando a cambiar, aunque muy lentamente.
En segundo lugar: estos cambios que lIevan a la mujer a un plano de igualdad con el hombre hacen que algunos varones se sientan minusvalorados al perder ellugar prioritario y preferente del que habfan goz;ado hasta ahora y al que estaban acostumbrados. Si a esto anadimos un cier10 complejo .de inferioridad es facil entender las reacciones de cier10s hombres. Hagamos otra reflexi6n: cada U חo de nosotro5 pensamos que los malo5, los que maltratan, son los otros. Seguimos en esto aquella afirmaci6n del conocido Fil6sofo existencialista: "EI inוf erno son los otros". Per, וl d6nde esta el origen de estas conductas ? וl Que hacemos nosotros para contribuir a la erradicaci6n de los malos tratos a las mujeres? Hablar y, mientras tanto, refr los viejos chistes machistas. Callar y, mientras tanto, justificar al que empuja a su companera de clase. Disculpar y, mientras tanto, regodearse en un cierto lenguaje soez al referirse a las mujeres. Pero siendo relativamente facil entender las conductas, n ס10 es tanto justificarlas. ASI que, sacando de contexto "Noli me tangere", podrfamos concluir diciendo a tOd05 105 varone5: "Nolite ea5 contemnere,"
;
Rufino Vallejo
.י
"
SAGRADA FAMiLIA Benvingut a l'Exposici6! Estas al costat de ןa Catedral vel\a de Barcelona .. . pero a la nostra ciutat s'esta construint u חa segona catedra\, que es la Sagrada Familia: -
Llhas anat a veure alguna vegada? Pots veure \a Sagrada Fam flia des de casa teva?
Una mica d'historia. Durant \'any 1869 Josep M. Bocabe ןןa, fundador d'una associaci6 dedicada a la devoci6 a saחt Josep, concebe la idea de cQ חstruir a Barcelona un temple dedicat a la Sagrada Familia, i sota la direcci6 de Francesc de P. Del Vilar, comeng8 a ser סc חstru'ida I'any 1982, una esglesia de caracter neogotic. L'any 1899 slencarrega la continuaci6 de I'obra al gran arquitecte Antoni Gaudf, substituint e\ primer projecte per un altre de gran ambici6, I'enorme estructura del qual ha d'arribar als 170 metres d'a\gada, Oe seguida es comeny8 ~ construir la fa9CIna de וNaixement. L'any 1926, Anto חi Gaud f va morir atropellat per un tranvia i les obres van quedar aturades. E ז וemple s'esta edificant amb I'ajuda de tots, i poc a poc, es van aixecant totes les naus i faganes . L'any 1954, els arquitectes, continuadors de I'obra de Gaudf, van comengar la fagana de Ponent dedicada a la Passi6 i Mort de Crist. S'han seguit els dibu.ixos, esbossos i maquetes que va deixar Gaudf en morir. Mes tard, I'any 1986, 'ןescultor Josep M. Subirachs rep I'encarrec de fer els grups escultorics d'aquesta fa<;ana rapidament va comen ~ r a treballar en aquest magnffic projecte.
L'artista, abans d'esculpir directament en el bloc de pedra, dibuixa i projecta les escultures que vol fer per a la faQana de la Passi6 . זot aixo es el que ara veuras a l'Exposici6 .
Abans d'entrar observa I'escultura que hi ha a I'entrada. Representa I'ECCE HOMO, que vol dir "heus acf I'home". Es com Pilat presenta a Jesus al poble : manilligat, amb la corona d'espines i amb la capa vermella. Aquesta escultura es la primera vegada que es mostra al public, ja que Subirachs I'acaba de realitzar. Anira col.locada e חun dels grups escultorics de la faQana de \a Passi6. Quan entris, busca el dibuix de la fagana j situa-Ia . - Podries dir de quin material es? - La imatge de 'ןEcce Homo amb tot eJ que significa (de mans Iligades , torturat, sense Ilibertat, impotent), et recorda a alguna persona 0 situaci6 actual d'aquest m6n?
,j
~
'Quon
se
l'erזOu!en
..an 09,,(or
1)11
(
el
'Jesus esto oixoro ז. Les com ~s li
Uc 23.26-27.)
1
tכe
morir sobre Je:; liomb סrdes del
o'cvui7
27. 11-13 ).
Creus que hl hajusric סi en e וm6n
no vo respondre res. tolment que e ו governo c:נor n'esסדva molt merovellat.• ( Mt
' .Jesus coחrסp re9ue dovonf dei g :כvernodor, i oque$t e וva interrogor. דu ets . ei re וde~ Jueu,,?' .Je:ou" 6 re' יpongue; דu mcrreix ho dius·. Pero , me nיrre els grons 50cerdots i e ו5 ancians זr;נcusoven, סn vo contestcr res, AJe5 סh res P\laf li dlu: ' No sents t בct e וoue זesTinquen cO זnro.tu?' Pero
Cruc is de justicia)'
de .Jesus. Devia ser ' י-! n home cepaו ד IIlgor05. Tot i obror 0 contro c סr, elseu gest es U ךr OCTe de solidoritot omb un home mes oesg יrociסt que בחc pas el ( 'וL.Boff. ' Vio
Un vfonant que t ornollo del comp vo ser obligoT pels soןdots a portor 10 creu
correr. de5gonot per I'h emorragia בC mבc segot per 10 feixugo creu.
ben
fl סQuege ח. I el c;omi es costerדu i IJur9.. POOiQ
pסl וייy יe :rך
de dones, que donoven mosTres de dol
.JesU5 EI 5 eguio uסn gron m " וTחud de poble i
C. Cr eu9 que 10 p09;;i6 es
U חO
Se-יPוTuro de .Jesu~
10
xemeneie!?- d'un conegut edific:i de
' Pero en orri סb r
.JesUs, com
EI s סJdot fet per en Subוrac רעt, trovesso un costot de סI fo«ono. Ho h בc S vist7
Que el vO חveu,'e mort, סn וi t renc:oren!es cames, s וn6 q ~ un dels sold זos וi trove95גC e וc: סSTot omb uno r;<ר1Iס0 ' (.)0 19. 33-.34)
0
...............
..~"""ח .
ediחci er pa וrer ח7
סB rcelבcno creot per Gaudi. SOP"' de ,!uiח
וes
Avul hi 110 persones insTiTuc:סI ns qU. ךojuden els q וu poteixen, per50ne5 quc f חסde Cireneu i de Veronica.. En c?nei><es7 גA r...;)!!toT de 10 V eronic:ו סt ho dos $oוdot$ Qlr.b uns CO$C5 חוspirot s en
Uno don נc compas!>!vo, Veronlca eixug:J el r05Tre de Jesu5.
סci'uQI?
exper ieחc סl d ו," '~Qsso ז0 cont,nu סseזn ben
23..33 )
0
10 ;;סrt.
0
vellre qui!
'Ales סhres el van cruci&or, i e ~ rE!portiren
A lguno vegodo t 1רa s sertlt tro'it',
els seus ves זiTs fe חt-5e'ls trelo coda un' (Mc. 15.24).
45)
eU. ogafeu-בוc 1endueu-vo5-el ben segur: (M c . I "~ 43-
presenta Judes. un deוs dotze, i omb ell U סרcoוIo omQ espases I g סrrots, de po הde ו5 gr חס9 socer'סt'c נS . de וs e5cribe!3 I deוs oncions. EI trc;K1 מr els hבc vlo do חat oqUe9t sen)'Ql: .Aqu!!!11 quljo be~ (lre, es
. Tar segu,l 'דencoro eU porlc:vu, es
e ו9 בc וI em negoras tre$ "egc:de5'; i s בcזז: 0 I vo pJoror Q r:רorgc:ment' ( MT..26.69-75כ Algun c בc p סh s iדr.gut par de defe(l::;or 1::; veriTזa7
f",·"
perque el teu matei>< porlar et troeix. 'A!e"hc, f <ו:> e9 Pבc sa 0 mole.r 1 a juror: 'Jo no conec aquesT חc·,nel' ו o חns זonf cont6 U חgoll, Uovors Pere es ,'ec<.. c!ב, de וes parouןes que _!e;;U5 ןi havוo dlt : ' A סb n;; '111(' cO nיri
"
a
~ s io mevo song de זOllבc n«o, q Leנ sero ve55ado per uךr mu!titud' (M,<: 14,22-24) '- CO חeixes o וguna per50na d'ovul que entreg ס10 sevo vido pels 0!tres7
d ~o rocci6 de grocies, e וs סI passo , i en begueren tots. I e וכ110 dlr. AiאO'
וי. mentre חr enJaven. prengue el pO . digue סI benedicc ;סei parti i els el donO dle"t: 'Preneu, 00<0 e$ e וmeu c: סs ' , סespres prengue uno copo ו
.Aque5T es el r זe r o דיd'e,ו Goudf. Busco ו0 סI fo ~ono .
~:.l
~
I (.
I~ \:~:;'q ~ .
ocuזol de Tortur07
l<ecordes o!guna imctge
E'<נulter'
;:קס5. pero .Je5U5 rebe וt. נf!oge ו, כו:. cio rom סn ס. que no tenlo Ilmrr. Nuo resquen פ. IUgode כle5 m חס$ . el reu
cops.' p , Ynorojo:
r
La f1ogeliס,cib juCNO ero fer סomb bO$tc>n5 i el reu 0 זerro . , m ,c כח בpodien נc ייnבcr-~ e mes de 40
re5porl les pregur,t es:
er סs Oזme;; בC U ו זרסpu;o continuodo de
~ :o~cno
te.כדוp despres. s'ocostore חeis qul erer, Iוךlb 1 digueren 0 Pere: 'Ceדrome t חque tu tom e םet!, (j·eI וs .
o Ic.
~'1eזnresTo זn קere seסi (orס, וסP<" i. i 5e OC05זQ U110 criodo i li digu ~' ' זu -דam t:יe hl ere !" OזrlO Jesu:J. e וGcו,le u: Per סell ho nega dovגcזn de i ,'I ; וom I'J בc se pcs que vo ;; וdi;'. q c '"בn el וs סזזסI C(II' u םו Pבc,ד,c בe וvele "no o ז וro , וd ו9u~ ;;וc בde PE" al!i ' A.:;uesT hl er .c בomb Je5us, ei Notzore .' וvo ז:I< (חי1r 0 negor-hC' ombj ur o ment: 'No conec oquest horr'/'" P (:cב ו,
dei Vio Crucis omb les e5Cene5 representodes
orriDoren וס סיc e וcruc&ore .r'( ןUuc
C: חomenat Co!v וcri. "I <)ו
' Qu , גn
Ident וf1ca OC,~ eSi5 frogrrlent5 del5 evong e!ls
to 'וS,mb cJe Cireno. ql le venio del comj). , b correg סren ~ וסr eu per portor Iס- do:-rero Qe
... .., .
"
que norren pl05יtlcoment 10 vido de Je5US. Aque5t o foc_;:onc e5to dedicodo Oi5 dorrers dies de 10 vldo de _'1 ;5tis: Lo P055i6 .. EI5 quotre evongelistes MOזeu. Morc, L IL וC i Joon ens ho expliquen en e l Nou T e51·oment . דo rז: be ('1.5 eX!c. כlqUen PO זr de 10 P05si6 el5 textos del Vio Crucis .
H05 de 50ber que les foc_;:ones d e 10 50groo o Fomilio ( Noixement i P6ss16) 5 סn com retיoules extיeriCl1 :. כ01ter ררple. eXpOSOTS 0 10 Vi5TO de tothom .
':: יlll.Wta( dסv'ddel ~ Je.-"fc~ ~גe.. b_Pd,$S(6.
, I
~I
'
La Sagrada Familia: Se ha וla en la Plaza deJ mismo nombre. Las obras ya empezadas fueron encomendadas al arquitecto A. Gaudi a fin de que Jas conc וuyese. Este modific6 los planos primitivos neog6ticos. En 1921, se concluy6 e וprimer campanario. C inco aiios despues , en 1926, faLlecia el famoso arquitecto. Las tres fachadas t;imbolizarian el Nacimiento de Jesucristo ( וa de וoeste), su Pasi6n y Muerte (Ja del es(e) y su Glorificaci6n (Ia :\el sur) . Las ocho torres simbolizan 10s ap6stoles, e וamp\io e.spacio de la cupuJa, la Virgen Maria. Las tres torres de la Unica fachada constr\lida hasta ahora, Ja del Nacimiento de Je!·ucris(o. estan consagradas a la Fe, la
una b6veda varda. Imagen de la Virgen D%rosQ del artista contemporaneo Pere Bruna • en la Capilla de To dos los San וos (siglo XI[I). Enfrente sc encuentra el claustro de וsiglo xv. .
,
וF
106 Bnrcelona
Convento de Pedralbes: En la parte al ta de la ciudad que 11eva e וmismo nombre, se halla situado este c סnven to, fu ndado cn 1326 por Jaime I זy su cuarta ~ sposa, dofia · Elisenda de Montc1lda. Desde e וjardin delante del edificio se ticne una vista magnifica de la hermo ~ a fachada y su senci וla torre . Sobre el p6rtico estan וos escudos de la reina EJisenda, de la familia Montcada y e l escudo de Barce וona. Solamente una parte de וtemp[o de una sola nave, es accesibJe al pubJico. La parte posterior la ocupan I ~ monjas clarisas. A 1a derecha, junto al presbiterio, se encuentra el mausoleo de la ' reina Elisenda. EI amplio c/auslro, de tres plantas, con arcos de estilo g6tico florido sobre columnas de delicada o r -
Esperanza y la Caridad. En וa cripta yace e וgenial arquitecto. Desde 1952 se prosiguen las obras segun וos planos dc Gaudf.
3.
Otras edi/icaciolteS'
y monumenוos civiles Hospital de la Santa Creu (Santa Cruz): La primera piedra rte este edificio fue colocada en 1401 por \a familia rea\ y los representantes de \a ciudad . EI Hospital constaba de cuatro alas , que fueron ampliadas en 1509. En e \ siglo XVll se afiadi6 una Casa de Convalecencia de estilo barroco. EI tercer edificio perteneciente al Hospital es e \ antiguo Colegio de Cirujia. que actualmente alberga el paraninfo de 1a Rea/ Academia de Medicina. En los demas edificios se encuentra 1a Biblioteca de Cata/unya, la Escue/a Massana de ArtesQn(a y diversos archivos, aparte de
111.
namentaci6n es realmente notable . ~[) sd ~ ~ I CI.I USlr{!~ ן. iI ןl!r ~ !.tI ~ I ו1" Capilla de San Migue/ do-nde pueden admirarse unos frescos de Ferrer Bassa • (1343) muy bien conservados .
1()7
La Lonja (Plaza Pa1acio, esquina Paseo Isabe ו11): Este edificio a1berga , actua1mente, el Sal6n de Juntas de וa Bolsa barcelonesa y fue construido en el siglo XIV (entre 1358 y 1390) como mercado y casa de contrataci6n. Casi todas las ciudades de Cataluiia y Artlgon di){בiP n ~ n d~ u מc.:difici){ ~:; mejante de la epoca de1 g6tico f1orido . En e1 siglo xv fue dotado de una especie de recinto aduanero. En e וprimer ' piso se estab וeci6 el I וamado Consu1ado de1 Mar. Entre 1774 y 1802 fueron renovadas las fachadas en estilo c\asi-
otras dependencias. Lo mas resaltable y digno de verse es la nave g6tica del Hospital propiamente dicho, actualmente sal6n de lectura de la biblioteca, y el claustro g6tico de 1417. EI patio de la Casa de Conva1ecencia, construido entre 1655 y 1678, esta considerado como obra maestra de 1a arqui tectura de 1a epoca .
Barcclona
VISITA AL ERMITANO
Noelia: Que ganas tenia de que Ilagara este dia, para salir de la ciudad y evadirme un poco de los ruidos y los problemas de la vida. Marisol: Si yo tambien, lIevo un tiempo un poco cansada ffsica y psicol6gicamente. Esta salida a la montana magica por excelencia, nos ha venido bien a todos. Noelia: Me siento como algo puro y renovado, el camino, el silencio, 10 natural, y el ermitano. Marisol: AI escucharlo, me sentia relajada. Y cuando callaba me volvia a la cabeza, la tristeza y mundano . . Noelia: Yo creo que me ha pasado igual que a ti. ~Pero sabes 10 que mas me sorprende? Que esto casi nunca 10 podemos conseguir. Marisol: No, es cierto. EI subir a la montaria de Montserrat, y ver al ermitano, es decir, al entrar en contacto con la naturaleza y el silencio, hemos descubierto la paz que esto retransmite, y nos ha gustado. Este camino nos ha hecho ver la reflexi6n, pero esta la podemos conseguir siempre que uno se 10 proponga. Noelia: Es cierto, tienes raz6n siempre estamos de un lado para otro y no nos da tiempo de descansar, psicol6gicamente, interiormente con uno mismo. Marisol: Noelia ... Noelia: ~Que? Marisol: Hoy he descansado. Noelia: Si, yo tambien. Marisol: EI camino .. . Noelia: el silencio.. . Marisol: La magia especial de la montana. Noelia: la amistad ... Marisol: Si, la amistad ... Noelia :Inolvidable. Marisol: Desde luego. Profesor: j Hemos lIegado al instituto chicos! Noelia: jNo! Marisol: No... no... pero no se puede hacer nada, vivimos aquf. Noelia: Hasta manana, que estudies mucho esta tarde. Marisol: Igualmente. Adi6s, Noelia. Hasta manana.
MAi..TMCTAMENTS
t·
Vivim en una societat en la qual el dret de la dona sembla haver desaparegut. Constantment, 18 televisi6 ens bombardeja amb imatges i repo חatges de la mena de: "Dona morta a mans del seu marit despres d'haver-ho denunciat milers de vegades. La familia de la victima demana justfcia." 1nosaltres un grup com som, majoritari de noies, ens preguntem constantment per que, per que som les dones les que patim amenages i paוזises constantment? EI pitjor de tot aix6 es que n סes un cas a·illat. Moltes dones pateixen maltractaments ffsics i psicologics pero el pi~ or de tot es que moltes d'aquestes dones moren sense denunciar·ho. Potser sigui per por, potser sigui perque n סgaudeixen d'independencia ja que tenen וf lIs petits 0 potser no siguin economicament independents per fer-se fora d'aquella situaci6. Per aquesta ra6, necesitem demanar-te un favor a tu חoia de 16-18 anys que comences una relaci6: n סdeixis mai que ningu et maltracti. Ningu te dret a ferho. Hi ha gent que pot oferir-te } ajut, i recorda que la majoria de les pallises comencen ja de nuvis. Quan s'escapi per primer cop una bofetada 0 qwan en una discusi6 ell et faci sentir malament perque vol tenir la ra6. Quan davant de la gent gaudeix de ser el millor i a tu et deixa com a una escombreria, recorda el nostre missatge . Fes-noscas noia, deixa'l estar, tu ets millor que ell i amb aquesta relaci6 no arribaras massa Iluny. Siguis conscient i recorda que es molt trist escriure la teva biograוf a amb trenta anys.
Club de lectors Sant Jordi
~
Disciplina societat -i familia.
Sempre esdeve curi6s endinsar-se en el m6n de la historia de 'גeducaci6..Quant a 'גapre.nentatge, per exemple, es ben .div·ertit .de veure com e ls egipcis aוf rmaven que l'alumne te J' o'ida a l'esquena.A Grecia -a part de l'educaci6 espartana- en .d'altres ·ciutats mes cosmopolites, com era el cas d 'Atenes, aquell que era el subjecte de I'aprenentatge rebia el nom -simple i pJa- de mazetes {' גaprenent), del verb manzan{ סapr.endre).En quatre superf וciaJs pinzellades arribem a Roma on caldra fer una petita pausa, quant al tema que ens interessa. CaJparar esment a alguns termes i conceptes, molt arrelats pel fet de la romanitzaci6 a la nostra cultura occidental.Es sorprenent, per exemple, que aquell mateix concepte d'aprenent, entre els romans, apareix carinyosament afeblit amb sufix diminutiu --opinem que ratllant gairebe la manyagueria- ja que ' ג.aprenent es .desi חgat .amb .eJ t.erme discipulus . EI terme deriva de גverb disco (aprendre) i se li ha afegit aquest "ulus" .que S !סactuar de d im~nutiu .car~ny6s. Aixi doncs el nostre deixeble es, des dels temps deJ Mare Nostrum, un "aprenentet", de la mateixa manera que parvul .or~ inari.ament parvuןus-.no sigrnf.ן.ca tan sols petit, sin6 -semblantment- petitet. No ens aturarem en considerar per que no inventaren e/ mot de mestre amb a /gun afegit6 .cariny6s.Era evident que aquesta tasca era pr.opia d ~esclaus i, per tant, no es tractava de fer despeses de I/e nguatge innecessaries. Varen .prendre .e/ prest.ec .de/ grec 001 mot pedagogus, ·en .el signi:fi.cat deJ qua/ .no acaba d'haver-hi unanimitat en si es referia a aque / וIlqui fa creixer" e וnen , 0 simplement aquell qu~ ./'acompanya". Va/ a dir, per.o, que si existia el mot famulus, on apareix un cop mes e / siוfx esmentat, que designava e/ pobre esclau que simp וement li portava,a! nen ·els .estris .d '.escriur.e, /a ·cartera d'ara. On anem a parar? Pe/ que fa cas, ens interessa parar atenci6 al fet que el mot disciplina, a/ vo/tant 00/ qua/ mes tard en farem d'aJtres consideracions ,' no deriva simplement de discere (aprendre) sin6 de discipulus,es a dir Ild'aprenentet". Aixi.de tendre1 Sorpren .doncs, en un primer cop d'ull, que contrastant e/ signiוfcat orig~ nari, si mes no amb Jes connotac~ons que ·e/ mot presentara posteriorment, /es diferencies suiguin tan pa/eses . Es evident que per la influencia posterior del cristianisme, el mot de disciplina es assumit per 1es regles monacals, va prenent un significat emparentat amb /a mortificaci6 i el de sofriment. Fins i tot arriba a designar e / flagell amb que hom castigava .e/ seu cos pecador, ta/ vegada per no poder castigar Ja ment en que sovint .eixien e /s mals pesaments . Tot i .fa insistencia, que arriba a mitjans .de/ segle que cloem, en la fragilitat de la carn i la fortalesa de l ' esperit, a nivell educatiu e/ terme disciplina degue circu/ar, tal vegada amb e וs cO חents iniciats per Rosseau - activa 0 reactivament- per camins ben diversos de/s edesiastics.D'altra banda, per .contra, a monges, frares j .capellans els es confiada l'educaci6 dels nens 0 nenes i els joves i /es mosses . En el nostre segוe es un fet que e וmot discip/ina ha perdut aquel/ context .carjny6s ·de/ qual devenia {discipulus) per a anar adquirint progressivament . connotacions de caire mi/itarista i re~ccionari.S 'a/cen les esco/es. no~e ,~ 11
actives, no directives on el respecte a la IIiure iniciativa de I'alumne/a creix com I :eocurna. .~ EI concepte i els seus continguts van restant relegats a dterminades escoles - en base al model de la moral victoriana- i als internats. Es aleshores .quan parlar de disciplina es fa sinonim d ' anar "a toc de pito." Referint-nos a la famflia sembla que aquest model havia arrelat en un bon nombre de cases i que no s'esllangueix del tot וf ns que el maig del 68 converteix els seus militants en pares i mares. EI cert es que, fins aquell moment i sobretot a les darreries d'aquest mode l גes coses acaben fent-se "perque sf", "perque sempre s 'han fet aixf ", no trobant la base en el respecte i I'antigua pietas romana, sin6 en la "llei de l'embut".Tot esdeve inqOestionable perque aixf tot resulta mes facil.D'entrada el "na patern" sempre va pel davant. Pal·esament .que el concepte de disciplina Iligat pr.ogressivament a les estructures feixistes, militars i paramilitars, s'esmicola sense tenir, de b6 de b6 , cap alternativa real a I'us. 1ara tornem enrera.Aquella vella practica amical, carinyosa, (discipulus ) .que, de mica en mica, amb paciencia i constancia,va adre~ant 0 -readre~ nt- la voluntat i la praxis de I'educand, ha desaparegut completament del mapa.La seva וf na גitat, amb to, ~reiem que no ha estat prou reflexionada . Es tractava que l' educador fes amb perseveran ~a pe tal de passar-li el relleu, en el moment .escaient a I'interssat, objecte -primer- de la disciplina , subjecte -al capdavall- de I'autodisciplina, es adir un dels vessants de la fortalesa i el sentit de l' esfor~ . Molts adults som ben conscients que quan assistim a un concert 0 a una confer.encia, per .exemple, .en com.eח98 r callem per disciplina, no pas perque d'entrada sempre sse'ns hagi atorgat e l do de I'inteeres inquebrantable.Es a dir: callem per educaci6. Arribats, per.o, a aquest punt de la nostra reflexi6, caJ considerar que no tot s6n confer.encies i concerts; i que no tots .els concerts estan actua/ment tallats amb un mateix patr6.es aleshores qua ens esgarrifem que el xiular, 0 el donar cpos de peus - llicencia abans permesa nomes a גs entesos del galliner, j normalment al final- ara s 'ha convertit en una forma d 'homenatjar clamorosament a ' ג.actor, .a I'~nstrumentista 0 ·el cantant.Hom ha sentit, desorientat, aquestes manifestaci()ns al Castell de Peralada -per anar a mostrar-ho fins i tot €n un indret on no tothom hi arriba- . Recapitulem: Codis canviats, disdplina familiar i escalar encara en molts /Jocs sense .alternativ.a ... Pares cod ורesce dורents i tous, alumnes fluixos -ni tan slos' contestaris, mestres sense autoritat.Tota la IIista compta, de ben segur, amb honrroses excepcions . En principi, per tant, sembla que tampoc s 'haura pogut conrear massa l'autodisciplina ,ג. tanmateix, seguim necessitat la capacitat de fer silenci per tal d'escoltar atentament allo del que n 'haurem d'aprendre.es urgent que e/ nostre jovent, hom.es ben aViat, pr()bablement pares adquireixin e / sentit de ' ג.esfor~ i creixin guarnits de fortalesa i senzillesa . Sמezillesa, una altra virtud ben oblidada. Es de pura 16gica. Com pot esdevenir senzill aquell que sempre se I 'ha deixat fer al que ha volgut, que no se ·Ii han .educat el sentit de 1'oportunitat ni el respecte que provocaran I'interes i el parar .esment a 8110 que plausJblement es interessant No, no s 'escolta, perque no s'hi es fet. No , no s'es senzill i no s'encerta amb j 'autoimatge perque, a mes, I'.economia j I'empresa moderna, publica i
privada, han .convertit 1'.ambicio, de vici -en virtut desltjable.Perque I'astucia esta suplantant per moments la prudencia: mes d'un cadel/ - i bona mostra troba en molts adults- esta COחven~ts que, un cop haura actuat de "passota" un .determinat nombr.e d'-anys, cal que s'apressi a possar tota la seva for~ intel.lectual en be propi -astutament-, en Iloc de fer-ho en pro dels altres pזudentment. . Cal doncs Ja disciplina, gaire bes des de l'ambient intrauteri, per tal que I 'individu pugui ser IIjure, v.oluntari6s, sapigua escoltar j sobretot respecti els altres i pensi, abans .en el be comu, que no pas en al particular. Potser per aquest camf sera mes e וf ca9 1a tasca d'ajudar l ';nfant a ser persona. La vall Fosca St. Joon 99
Carles Alcayde Pedagog
•
·ל
"
LES DONES MALTRACTADES I LA IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES AI Ilarg de \a histofia les 90nes han estat sotmeses a I'autoritat de I'home. Han existit, existeixen i existiran casos de dones maltractades pels seus marits, atemoritzades pel moment en que s'obri la porta de la seva casa j s'olori I'alcohol i per un motiu 0 per U חaltre, acabin ma ~tmeses i sentint que elles s6n les culpab\es de que aixo els pass1. Una famflia podria ser paral.lela al regim estamental per6 al cas de la famflia, els וf lls s6n el tercer estament, les dones el segon, i com no, els homes e l primer estament. Pero les coses no tenen que ser aixl, vivim en U חsistema que es opressiu en tots e/s aspectes, hauriem de fer-nos I'existencia un mica mes agradable, ajudar-nos entre nosaltres i םחtolerar que aquestes coses passesssin. Moltes dones qua חpateixen abusos ho denuncien, encara que םחsel's hi faci gaire cas, per6 d'altres, per por, no ho fan . S6n molts els casos de dones que han denunciat el seu cas וf ns i tot a la televisi6, per6, tot i aixo, han mot זen mans dels seus companys. E וproblema es que les dones estem indefenses i no tenim on agafar-nos a I'hora de patir aquests problemes. Per aix6 existeix EL PLA MUNICIPAL PER A LA IGUALזAT D'OPORTUNITATS DE LES DONES. Es una Comissi6 Interdepartamental que s'ha fet a Santa Coloma de Gramanet, la seva funci6 es · aconseguir una igualtat entre homes i dones, i aixf, nosaltres les dones tinguem recursos a I'hora de trobar-nos davant de qualsevol situaci6, per molt compromesse que sigui . Els objectius d'aquest pla per a la igualtat s6n : 1. Atendre i preveure les situacions de desigualtat per ra6 de sexe a la ciutat de Santa Coloma. 2. Dirigir i articular les actuacions que, des de diferents arees, s'han de desenvolupar per a promoure la igualtat. 3. Potenciar i enfortit els mecanismes de particulaci6 per tal que les dones de la ciutat tinguin una presencia activa i decisoria en la societat local . 4. Avaluar י ןactuaci6 global del municipi en funci6 de les actuacions que es realitzin per tal de poder-Ies amptiar i modiוf car. L'ambit d'actuaci6 per posar a la practica aquests objectius sera a :
1.A/cadia: 1.1 Promoci6 de la Dona 1'.2 Servei d'orientaci6 Jurfdica 1.3 Programa d'orientaci6 a Dones Maltractades )*( 1.4 Programa Now 1.5 Radio Gramanet 1.6 Seguretat Ciutadana 1.7 Foment de l'ocupaci6 (grameimpu/s, SA) 2.Serveis persona/s i municipals 2.1 Educaci6 2.2 CuJtura 2.3 Sanitat 2.4 Serveis Socia/s 3. Serveis Territorials 4 .Esports (Institut MunicipaJ d'Esport) 5. Recursos humans .י
"
(*) Programa d'orientaci6 a dones maltractades: Per atendre els maltractaments soferts per algunes dones de /a nostra ciutat, s'ha e/aborat un programa d'atenci6 integral a /es done$ que els pateixen. OBJECTJUS 1. Proporcionar una atenci6 g/obal als maltractaments des de /'ambit municipal. 2. Coordinar les diferents actuacions que s'ofereixin dintre el mun!cipi a carrec d'entitats i institucions. 3. Donar reposta als diferents nivells de necessitat detectats: atenci6 puntal 0 amb seguiment, atenci6 en situacions de sortida urgent del domicili familiar i aten~i6 preventiva. ACTUACJONS 1. Crear una xarxa d'informaci6 i orientaci6 per a les situacions de maltractament de les dones. 2. Promoure Ja formaci6 i la inserci6 laboral de les dones com a mesura per a aconseguir un nivell superior d'independencia . 4. Oferir acolliment material a la Casa d'Aco ןןida a ןes dones i les seves criatures que pateixin situacions de sortida urgent i quan ho soן. licitin . 5. Engegar una campanya de sensibi/itzaci6 i prevenci6 de/s ma/tractaments dirigida principa/ment a les dones, /es ado/escents i les joves . Despres d'aquesta informaci6 ja sabeu que fer en cas de maltractament per part de la vostra parella . Com a punt וf nal dire que tenim que ser fortes וno deixar que ningu ens digui que tenim que fer i que no tenim que fer. Dones! Teniu que treure aquest lIagos que ens oprimeixen i lIuitar per que les coses siguin justes, i tots siguem iguals.
~
Isabel Ma Garcfa
OTRA FORMA DE VIDA EI dia 2? de noviembre mis compafieros y yo fuimos de excursi6n a Montserrat, : e נmotivo df! a נexctlOוחsJ no era pוjחcjpaJrrוente ver a נbasJb -atJnque tamiכien aprovechamos para verla- sino subir a 10 alto de la montana para ver aun ermitano. Puede parecernos increible que en los tiempos que estamos donde todo se rige a traves de la tecnologia pueda haber gente que sea capaz de vivir en 10 alto de una montana sin radios, ni televisores, ni tampoco ningun tipo de electrodomesticos, tan solo con un telefono inalambrico por motivos de seguridad . Mientras recorrfa caminos compuestos por miles de esca/eras, y caminos pedregosos, pensaba en como seria ese hombre me imaginaba que podrfa ser una persona un poco hurana, el cua/ se mo/estara si a/guno de nosotros se nos escapara un taco 0 que alguno hiciera alguna tonterfa y los demas /e rieramos , la gracia y e/ no se la encontrara, y se enfadara con nosotros . Pero tras rato y rato de camino al fin encontramos a 10 lejos la casa del ermitano y pronto la tuvimos enfrente . Una vez alli todos nos moriamos de ganas por ver la casa, y la cara de aquel hombre del que tanto nos habfa hab/ado el profesor de religi6n . Y al fin apareci6, a ווI estaba ese hombre con una 90rro negro su cara lIena de arrugas debido a su larga edad y una gran barba blanca la cualle hacia parecer m~ s·serio y uno. de sus perros - un pastor aleman - a su lado, el otro ! perro esta ~ םentro ci'e ia casa ya que acab3ba de tener unos preclos cachorros Y PQgia·e§t~ r ~gre~ivt}, Ai entrar en §U ~iio p~ § ~ m §ס130r 3i i~t1G tie etr~ ~~§ ~ en lוe \: ~גal vivfa \:גn GhlcQ joven, Ja verdad es que al verio me e)ctfa ~ e.Uח, ~6c5 ya qU§ , וf a5fa araa רf a5iaf de que alli tambl~n vivian por una temporacia j6venes toxl~6man6s en proceso םS recuperacion, pero por 10 que me dijo mi prpfesora de hi ~toria.:aquel jovE?n nQ estaba alli por eso, sino porque queria meditar alejarse de todo y conectar C חסio espiritual al igual que el ermitano que nosotros fuimos a visitar. Mientras andabamos por un pasillo de piedras que nos conducia a su patio me · b ~נege·asom כt ra נc a a וver miles de cacharros por alli tirados, y una pequena fusnts dQnde se aseaba. Una vez cada dos semanas aproximadamente bajaba a ~~ וnventQ a נt Yחc arse y a comprar comida . Ung vez que nos sentamos mas que contamos cosas empez6 a preguntarnos EI nggQtrQS qye pasaba en el mundo como si el ya no formara parte de el. AI fin y ~ i ca "מresbl וto ser un hombre muy agradable e וcual se enojaba y חOS ·'iiama מa"·analזa מetos sinos ~cia alguna canci6n 0 alguna cosa que para el I ..,., f ~§uiW מa jm r<ז:~גante y nosotros no 10 sabiamos. Lo que quedo claro fue que ·131 · §~taba aJJ' por su religion porque quiere alejarse del mundo de locos al que perWfte~em סs חQsגctro5 con P.ri.sas, hqraז:iQs, el tan solq quie~e paz y tr~ hqufrftf ~ d 60n ~I m/smo Yb9n1~ 9 qema§; kEi v€3rdaa e§ qtJe·@sזi:} זa!!1 ~ .
a·
p
•
•
_J
4
.
·
•
I
I
t
cU13ltiUI~ ra de חdsotr6s h6s re§Urt~ rta §~םta רite נtrfi6rr perb creo qUe rci q,Ue r1ace que.el..e.rmitai וo. a.Q.uante. arrr e.s. ra.inme.מsa fe. q,Ue. tiםe e. מe . s.u.s.eiiQr Jes.u.cris.to...
A pa חe de conocer aun gran fiombre y so סretbcfo gran crlstiano el' cf,-a resulזo
ser muy dlve חldO ya que las excurslones slempre slrven para estar mas unldOS con nuestros companeros,. por lo·tanto creo'q,ve'mereclo la p,ena . Natalia 'הascastro Valverde ךbac חlllerato. Kellglon . V
. י
,.
Num. 55
CRUCIGRAMA BLANCO 1 ,1
2
3 1\
,
.
4
5
6
7
9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
8 ~
~.
2
3 4
F E L I Z
5 6 7
N A V I
ם
A
ם
8
9
10 11
12 13
!
( Contie ו: וe 34 cuadros negros ) HORIZONTALES. -1: Film producido y lanzado con muchos gast05. Especie de camar6n grande . 2 : Que exagera . Que parece bruta. Cincuenta . 3: Fam i liarmente, apocado, de corto ingenio. Sufijo usado en medici na . Metal de simbolo 8a . Acci6n de abortar . 4 : 010r050, aromatico. FELIZ. Licor e5piritoso oriental . Segunda nota ·mu5ical . 5: Cincuenta y uno. Discur sos enardecedores. (Estrecho de los), estrecho entre la peninsula de 105 Balcane5 y Anatolia. 6: Haceis canales 0 estrias en alguna cosa. Matricula de 8ada joz. Rio de Suiza, afluente del Rin. Peso na.cional argentino. 7: Separe por partes. NAVIDAD. Lugares de IIegada de un equipo de corredores ciclistas . 8 : Senala dia . Aborrece ~ , tener ted io de a190. En Alava , mostaza neg'ra, planta crucifera. Primera vocal . 9 : Signo de la suma . Que vuelan 0 pueden volar. Juego in.fantil . Rio de La Coruna, afluente del Ulla . 10 : Ab reviatura de Este. Alga de frondas filamentosas . Accion de imanar. Simbolo quimico del bromo. Ap6- . cope de uno. 11: Adverbio de negaci6n. Acci6n de arar. Dondequiera, a cualqu ier parte . 12 : זemplo antig uo de los m ej icanos . Prefijo que indica "igual dad". Ciudad del 8rasil , en el Estado ae Amazonas . 13: Aumentativo de esca le ra. Natural de Rusia. E61i cos, ·natura les de la an יtigua E6lida . VERTICALES.-1 : Oe un modo sena lado. 2: EI que mata a' su esposa. Plural de vocal . 3: Li enzo , trapo para limpiar. Adve rtencia de la presidencia
cuando el matador prolonga su fae na mas del tiempo reglamentario. Lengua provenzal. 4: Egoismo mor boso exagerado. La hembra del toro. 5: Simbolo quimico del renio. Haced oraci6n . Vara larga. 6: Gen til 0 pagano convertido a una religi6n. Cerveza inglesa. 7: Nombre de mujer. Suprimir la vocal final de una pal'abra cuando la siguiente empieza por la misma vocal . 8: CO זךרposici6n poetica. Jindama ( miedo, susto). Abreviatura de Oeste. 9: Pr imera nota musical. ·Variedad de piroxeno cjue se halla en los basaltos de Ciudad Real. Prefijo negativo 0 priva tivo. 10: Ciudades grandes y populosa s. Funda de la espada, plural . 11: Cien . Con tracci6n. Que birla . 12 : Una de las virtudes te o logales. Resonancia. Ultima voca l. 13: Una de las islas·Baleares. Plantas cariofi laceas de f lores blancas. 14: Metal precioso. Bahia , e nsenada . Aborrecimiento. 15: Gnu, antilope de Afr ica del Sur. Especie de papamoscas. Colocar en un sitio. 16: Canturrear en tre dientes. Pronombre relativo. 17: Abrigo, sobretodo. Figuradamente, ora dor popular. 18: Dividid en docenas. Ca rril de una via ferrea. 19: Gran masa de agua salada. Moluscos gaster6podos cOI מestibles. Preposici6n inseparable q ue significa "sobre". 20: Pri mera consonante . . Embuste, engano, mentira. De oro . 21: Plant נ: s lil ia ceas r ךןedicinales. Enfermedad contagiosa de la piel . Consonante que pluraliza .
Num.l
Estos dos grabados, aparentemente iguales, t ienen entre si D I EZ pequeiios detalles que los diferencian . lSabria desc u bri r los?
o ·ל
,.
Num. 56
COLUMNAS MOVEDIZAS
,
I R
E
..,
A
u'
-A
c
E 0 E U 0 11
0 A I
11
11
11
Andre Maurois: "LA CONVERSAC ION" Columnas que se han de colocar d ebidamente ordenadas en e l casi llero anterior:
0 N 0 S E 11 R T S 11 E A I L E E B R 11 N, 11 S .1 E 0 םI S A DM ם
E C A 11 c L E N 0 C I E R 11 N, A S E 11 11 c A 11 T R R u· S G S U U 0 D M V 0 A E D A 11 R R 11 E םR 11 A S 111 R 11 c ז, s ם 0 1111 c s u Z B L A 0 L 0 R R E E A E L םB N N Y A 11 R C C U L E C R 1 E C 11 11 1 E R E 11 0 R R T L· O. 0 11 R M11 E 11 p B
o. c
N A M11 11 V 0 L 11 N A I R 11 B A, U I A 11 11 11 L H E T Q E N V· I N A 11 A A 0 11 A L E A 11 E E R 11 c 11 A: 0 11 1 I N A S . גL V A 11 A N E 1 11 I 1 E 0 U
Palabras clave de la (נlt ima linea horizonta l. -1: Abreviatura de Oeste. 2 : Preposici6n. 3: Dicese de 10 que es comun 0 que tiene las caracteristicas propias de una comunidad. 4: Contracci6n. 5: Cansancio . M OD O D E RESOLVERSE: Traslade al casil lero superior todas las letras debidamente ordenadas, de forma que vayan completando palabras. Cuando haya trasladado todas las columnas, obtendra el fragmento de la obra que se indica . Para facilitarle la tarea hallara en el casillero dos 0 tres columnas ya situadas. Ademas, la ultima linea horizontal del casil lero, que se soluciona como un crucigrama, le ayudara mucho .
DIBU.J O ESCONDIDO
Num.57
11-
• 13 16~______ -1f3
f! '
-
--15 -14
-ff.
(/ •
'1<נ
• '1
..
e.
r
.21)
~יr:>·1
. {2.: -
__,,_4-
.~ -.-.~ -~ ·ד
22
1'J
-5
-6
Un ien do los puntos correlativamente aparecera u n d i b ujo.
CEtכ
CONTRA LA VIOLENCIA A LES DONES La Coordinadora d'Associacions de Dones de Santa Coloma vol manifestar el seu compromfs amb les dones que s6n vfctimes de maltractaments. Per aixo exigim publicament: • Que les denuncies per maltractaments es tramitin rapidament. • Que' no es compleixin condenes al domicili familiar. • Que es consideri el maltractament psfquic com un maltractament de les mateixes caracterfstiques que el maltractament ffsic. • Que es controlin els permisos carceraris i I'acces a I'habitatge 0 a I'entorn social de la dona maltractada. • Que s'accelerin les sentencies de separaci6 0 divorci en casos en que s'han produ'it agressions. • Que la dona maltractada obtingui un subsidi economic en aquells casos en que no tingui recursos propis 0 l'aportaci6 de I'exmarit sigui insuficient. • Que aquestes mesures s'apliquin igualment en les parelles de fet que ho sol·licitin. SAN זACOLOMA A JUNTAME NT DE
Z
DE GRAMENE ז
LLUI זAJ
~