LA VALL D’ÀGER
La Vall d'Àger
Va dir l'escriptor Josep Pla que la Vall d'Àger (la Noguera) és un paradís llunya, remot, que amaga una pau divina. La genuïnitat de la seva natura permet gaudir d'infinitat d ´esports d´aventura, rutes de natura per a tota la família i experiències úniques amb els vols amb ala delta, parapent, paramotor i altres variants esportives.
La riquesa paisatgística i cultural de la Vall d'Àger és limitada a est i oest per dos congostos: Terradets i Mont-rebei, i al nord i sud pels paratges naturals de les serres del Montsec i el Montclús.
La historia del municipi d'Àger es remunta al neolític i disposa del testimoni arqueològic de l’època romana i l'importantíssim llegat de la conquesta d´Arnau Mir de Tost, amb exemples tan emblemàtics com la Col·legiata de Sant Pere d'Àger, que data del segle XI. Nombre d'habitants dels diferents pobles del municipi.
Àger: 378 hab.
Masos de Millà: 14 hab.
Agulló: 46 hab.
Millà: 2 hab.
Corçà: 36 hab.
Sant Josep de Fontdepou: 46 hab.
Fontdepou: 23 hab.
Vilamajor : 20 hab.
La Règola: 24 hab.
Què visitar
1 de 13
LA VALL D’ÀGER Col·legiata de Sant Pere d'Àger:
Conjunt monumental de Sant Pere: col·legiata i
castell. Recinte fortificat d´estil romànic/neogòtic promogut per Arnau Mir de Tost al segle XI en el context de la reconquesta de la Vall d'Àger i a l'entorn del qual sorgí la vila d'Àger. S´aixecà sobre les ruïnes de l'antic castell romà i posteriorment àrab. Entre el 1034 i el 1047 es construí el castell-palau i la insigne església de la col·legiata, que es confià a una comunitat de canonges. Al segle XIV es començà el claustre, el promotor del qual fou el comte Pere d'Urgell, que es finalitzarà al segle XV. De l'antiga esplendor de Sant Pere queden pintures murals i ornaments repartits entre el Museu Diocesà de Lleida, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i els Estats Units. Església de Sant Vicenç: És d'una sola nau i el seu origen es remunta al segle XI. Posteriorment s'adossà al mur nord el temple de Sant Salvador, del mateix segle. El seu campanar data del s. XIII. A cavall dels s. XVIII i XIV es construí la nau sud-oest d'estil neoclàssic. Al seu interior es guarda el sarcòfag romà del segle III procedent de la col·legiata de Sant Pere, la Mare de Déu de Colobor i un magnífic orgue d'estil barroc. Via romana: La Via Romana d'Àger data del s. II i és coneguda com el camí antic de Balaguer. Fins fa ben poc se'n conservava el tram que anava des del lloc disseminat de Vilamajor (a prop de les Avellanes) fins a Sant Martí d'Àger. Actualment se'n conserven uns 2,5 quilòmetres d'enllosat, amb una amplada mitjana de 4,5 metres, entre la vila d'Àger i el port d'Àger. Més informació.
Rutes
La vila d'Àger es formà a l'entorn del nucli parroquial de Sant Vicenç. Fou a partir de la segona meitat del segle XI, moment en el qual s'erigeix el castell residencial d'Arnau Mir de Tost i la canònica de Sant Pere, sobre les ruïnes de la fortalesa islàmica del segle X, quan Àger es convertí en vila murada amb tres portals: Pedró, Solsdevila i Sant Martí. La zona del Castell, amb fortificació pròpia de l'època del baix imperi romà que 2 de 13
LA VALL D’ÀGER vigilava el camí d'entrada des dels Pirineus i en ús fins al període àrab, incloïa el barri eclesiàstic i era envoltada de cases de nobles i cavallers. A la plaça Major es troba l'antiga farmàcia Montardit, que data del començament del segle XX. Darrere de la farmàcia es troben les restes de la capella medieval de l'Esperança. La xarxa de carrers és la típica de l'època medieval, configurada de manera radial i amb vies transversals amb relació al castell. Al barri de Solsdevila se situen l'església de Sant Vicenç, les primeres pedres de la qual daten del s. XI, l'hospital municipal del s. XV, l'antiga Paeria i l'antic fossar. També es poden visitar el forn comunal del segle XIV i les restes del molí medieval d'oli.
On menjar
Amagat Art Cafè (Àger) Tel. 619 704 015 Rest. Càmping de la Vall d'Àger Tel. 973 455 200 Rest. Casa Mercè ( Fontdepou) Tel. 973 292 032 Rest. El Congost (Corçà) Tel. 973 455 194 El Mirador del Montsec (Àger) Tel. 973 455 065 Lo Torres (Àger) Tel. 973 455 172
Congost de Mont-rebei
L'espai natural del congost de Mont-rebei (El Pallars Jussà - La Noguera) té una extensió d'unes 600 hectàrees. Fou adquirit per la Fundació CatalunyaCaixa (en la seva etapa de Fundació Territori i Paisatge) el 1999 amb l'objectiu de preservar els seus 3 de 13
LA VALL D’ÀGER valors naturals i de paisatge. En la seva major part és inclòs dins l'espai d'interès natural (PEIN) del Montsec i també limita amb la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei. El 14 d'abril del 2005, el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.
El congost de Mont-Rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres.
Flora i vegetació
El recobriment vegetal del congost és marcat per la zonificació altitudinal i per l'orientació. Hi coincideixen dues zonacions: el vessant sud, dominat per la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc. Destaquen diverses endèmiques com la raríssima Petrocoptis monsticciana , així com d'altres: la corona de rei (Saxifraga longifolia), l'orella d'ós (Ramonda myconi) , l'eriçó (Erinacea anthyllis), el faig (Fagus sylvatica), l'alzina litoral (Q. ilex ssp. ilex), l'alzina carrasca (Q. ilex ssp. rotundifolia), la boixerola (Arctostaphlos uva-ursi), l'auró negre (Acer monspesulanum), l'auró blanc (Acer campestris), el corner (Amelanychis ovalis),
4 de 13
LA VALL D’ÀGER l'arç blanc (Crataegus monogyna), la jonça (Aphyllantes monspeliensis), els til·lers (Tilia cordata), etc.
Fauna
Pel que fa als amfibis i als rèptils, les espècies més interessants serien: el tritó pirinenc (Euproctus asper), l'escurçó ibèric (Vipera latasti) i l'escurçó pirinenc (Vipera aspis). Dins el grup dels ocells abunden el grans ocells rapinyaires propis dels cingles: el trencalòs(Gypaetus barbatus), l'aufrany (Neophron pernopterus), el voltor (Gyps fulvus), l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), així com la gralla de bec groc i bec vermell (Pyrrhocorax graculus i P. pyrrhocorax)< i el pelaroques (Trichodroma muraria). Dels mamífers podem destacar: la llúdriga (Lutra lutra), el gat salvatge (Felis silvestris), la marta (Martes martes), el cabirol (Capreolus capreolus), el talp (Talpa europaea) i nombroses espècies de ratpenats.
Itineraris
Ruta 1 - Congost de Mont-rebei: És el camí clàssic del congost de Mont-rebei (GR-1). Té un recorregut d'uns 4 km, amb una durada de quatre hores (dues d'anada i dues de tornada). Ideal per fer-lo al llarg de tot un dia. El camí discorre per un pendent molt suau, i s'endinsa en el congost; un cop travessat, es pot allargar per ascensió continuada de pendent mitjà fins a Mas Carlets. Atenció al sector del congost: no és recomanable si es té vertigen o per a persones no habituades a l'altura. L'accés amb cotxe es pot fer, com a molt, fins a la zona de la Masieta (àrea d'aparcament). Es pot
5 de 13
LA VALL D’ÀGER optar o bé per desfer el mateix camí (dues hores) o bé per seguir en travessa fins a la zona de la Mare de Déu de la Pertusa i Corçà (unes dues hores i mitja addicionals).
Ruta 2 - Itinerari de lo Queixigar i mirador d'Altamiris: La ruta té 2 km, amb una durada de tres hores entre l'anada i la tornada. Es pot fer bé en mig dia. El camí és un sender ascendent que va des de la cota 500 m fins a uns 900 m d'altitud. Agafarem el camí que surt de l'àrea d'aparcament en direcció sud, cap al congost de Mont-rebei, i després de travessar el barranc de la Maçana, on es troba el pont metàl·lic penjat, continuarem el camí uns 50 m i pujarem fort pel bosc fins a un replà (Altamiris) des d'on s'albira una bona vista de l'entrada del congost. Passat aquest punt, s'inicia el camí en direcció cap a l'est, per on baixa travessant l'Obaga Gran fins a enllaçar amb l'itinerari següent.
Ruta 3 - Itinerari de l'Obaga Gran i dels carboners: El recorregut té uns 2,5 km i una durada de tres hores. Sortint de l'aparcament seguirem la pista que va en direcció al congost pel camí de les Tarteres. Després de passar el primer barranc, el de les Jullanes, poc solcat, agafarem una pista ascendent que ens portarà fins a un collet on hi ha unes runes. Des d'aquest punt, surt, cap a l'est, el camí dels Carboners, que s'endinsa per la solana del barranc de la Maçana. A partir d'una prominència rocosa des d'on es contempla tota l'obaga, el camí baixa i travessa, primer, el barranc de la Maçana i, després, un segon barranc, on enllaça amb l'itinerari 2.
Ruta 4 - Itinerari d'Alsamora a Altimiris per l'Obaga Gran: Unes sis hores. Ideal per ferlo al llarg de tot un dia. El camí presenta un pendent variable, amb trams d'ascensions i descensos de desnivells mitjans i forts. L'itinerari surt del poble d'Alsamora en direcció al congost i va travessant diversos barrancs per l'obaga fins a enllaçar al final de l'itinerari 2, a l'altura dels antics conreus de lo Queixigar i Altimiris. Es recomana el descens pel camí d'Altimiris (ruta 2).
6 de 13
LA VALL D’ÀGER
Recomanacions per a la visita
L'accés més fàcil per als vehicles és des del Pont de Montanyana. El camí que travessa el congost és de visita obligada per la seva espectacularitat i bellesa. Es recomana accedir a la zona interior dels barrancs a través dels itineraris proposats. Per accedir a la part culminant de la reserva i del Montsec, des d'on es té una vista panoràmica excepcional del Pirineu, part de la Ribagorça i de la Depressió de Lleida, si no es vol fer caminant, hi ha la possibilitat d'arribar-hi a través de la pista del coll d'Ares (entre Àger i Sant Esteve de la Sarga). Podem gaudir d'una vista panoràmica del conjunt de la reserva des del mirador natural que representa el revolt de la pista per sobre la Noguera Ribagorçana, i que porta a Alsamora just abans d'arribar a la Masieta, on s'observen els ràpids del riu abans d'entrar al congost, l'ermita de la Mare de Déu del Congost i el castell de Xiriveta.
Escalada
Cal recordar als escaladors que les parets de Mont-rebei les comparteixen amb els voltors i altres ocells de roca i que aquests, de desembre a juny, es troben en període de posta, per la qual cosa cal evitar escalar en aquestes dates. Per a l'obertura de noves vies i més informació, cal posar-se en contacte amb la Fundació (93 484 73 67) o el Servei de Protecció de la Fauna del Departament de Medi Ambient (93 567 42 00).
Consulta els itineraris i punts d’interès de l’espai: 7 de 13
LA VALL D’ÀGER http://www.mygooltracking.com/public/CCrebei/
El Montsec
Els orígens del Montsec es dibuixen en el seu perfil l i es conserven en la seva essència. Fa dos-cents milions d'anys, la serra del Montsec era una conca marina. El pas del temps i les forces de la natura empenyeren, plegaren i aixecaren els sediments i li configuraren el seu aspecte actual. Amb una alçada de 1.676 metres sobre el nivell del mar, el Montsec és l'herència més viva d'una terra on el pas del temps i la història s'expliquen a cada pas.
Vegetació Fruit dels seus orígens i dels diferents ambients climàtics, el Montsec és un excepcional espai natural d'una gran riquesa botànica. La peculiar orientació de la serra és la causa de les diferències ambientals que hi ha entre la vessant nord, amb una vegetació més eurosiberiana, i la vessant sud, molt més mediterrània.
És habitual al Montsec trobar penya-segats amb parets de fi ns a 500 metres de desnivell. Fins i tot en aquests espais hi trobem plantes com la jonça, la corona de rei i la presència d'algun endemisme vegetal, com la Petrocoptis Montsincciana, que només es troba al Montsec.
A la zona del Montsec hi ha cinc arbres monumentals d'interès nacional: Roure dels Escurçons o de Calafí, a Àger
8 de 13
LA VALL D’ÀGER Roure del Corb del Montardit, a Àger Alzineda de Cal Penjat, a la Baronia de Rialb Ginebre del Tuberic, a Castell de Mur Alzina de Pelleu, a Isona i Conca Dellà
Fauna La gran heterogeneïtat botànica i la diversitat d'hàbitats contribueixen a diversificar la valuosa fauna del Montsec. Espècies de tot tipus viuen i conviuen en un hàbitat en què tant la riquesa del sòl com la de l'aigua han fet possible l'existència i subsistència d'una fauna excepcional.
A la zona del Montsec hi ha dos àrees que gaudeixen de protecció especial de la fauna:
La reserva de Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai Ocupa 468 hectàrees, repartides pels municipis de Camarasa i Os de Balaguer i comprèn el Partidor de Gerb i l'embassament de Sant Llorenç. És en aquesta zona on podem trobar espècies molt poc freqüents com el trencalòs i el gall fer. La Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei Ocupa 11 km del tram fluvial. L'espècie per la qual es va declarar reserva natural és la llúdriga, que és un depredador d'aigua. Les cingleres i els penya-segats de la serralada són l'amagatall de les aus rapinyaires, tant diürnes com nocturnes, que sobrevolen el Montsec: el falcó pelegrí, el voltor, l'àguila daurada...
9 de 13
LA VALL D’ÀGER L'abundància d'aigua del territori ha suposat l'existència d'una important fauna d'espècies aquàtiques: els ànecs de coll verd, el cabussó i el bernat pescaire entre les aus, i entre els peixos hi destaquen la carpa i el barb com a espècies autòctones, i el black-blass (la perca americana) als embassaments com a espècie introduïda.
La Serra del Montsec La Serra del Montsec és una serralada calcària de més de 40 km de llargada i 18.696 hectàrees repartides entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. L'empenta i la força erosiva dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana han aconseguit dibuixar i perfilar els espectaculars congostos de Mont Rebei i Terradets, que alhora divideixen la serra en tres sectors: d'oest a est, el Montsec d'Estall (en terres aragoneses), el Montsec de Rúbies i el Montsec d'Ares.
Altres espais naturals d'interès El Montsec d'Ares (Vessant Nord i Sud): El Montsec, amb més de 180 coves i cavitats amb forts desnivells, guarda al seu sòl importants jaciments fossilífers. La vessant nord del Montsec d'Ares, ja a la comarca del Pallars Jussà, destaca per la important presència de patrimoni arquitectònic medieval visible en els termes de Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Castell de Mur i Guàrdia de Noguera. Al sud, la riquesa d'espais naturals per a practicar esports d'aventura és la principal protagonista. El vol lliure té un ampli espai reservat a la vall d'Àger, i ben a prop, a Corçà, un petit embarcador ens convida a visitar el pantà amb canoes. La qualitat del cel del Montsec ha fet realitat la presència del Parc Astronòmic Montsec, a prop d'Àger, un espai que permet l'apropament del visitant al cel, la natura i la història del Montsec.
10 de 13
LA VALL D’ÀGER Montsec de Rúbies (Vessant Nord i Sud): Situat a l'est geogràfic de tot el cordal, el caràcter eurosiberià-submediterrani de la zona possibilita una biodiversitat rica, tant en flora com en fauna. L'àrea del Montsec de Rúbies, en la vessant sud, és una zona d'importants jaciments paleontològics, com els que es troben a la pedrera de Meià o a la Cabroa. També és una zona força rocosa, ideal per a practicar escalada i espeleologia, amb indrets únics com el forat del Buli. A la vessant nord, menys càlida i àrida, hi dominen les brolles, que representen la part més important de les plantes aromàtiques mediterrànies. Zones com la vall de Barcedana, Llimiana i Bonrepós, són espais de gran bellesa ubicats a la vessant nord del Montsec de Rúbies.
Sabies que el cel del Montsec és un dels millors cels del món? La serra del Montsec, situada al Prepirineu lleidatà, ha estat reconeguda des de fa molts anys com un dels indrets que mostren unes condicions d’observació astronòmica excepcionals, tant pels seus condicionants meteorològics com per la baixa afectació de la contaminació lluminosa.
Aquestes característiques excepcionals del seu cel i l’aposta per convertir-lo en un element de desenvolupament turístic van fer que l’any 2012 el Consorci del Montsec iniciés el procés per a la certificació del Montsec com a Destinació Turística Starlight (llocs visitables que tenen qualitats excel·lents per a la contemplació del cel estrellat i la realització d’activitats turístiques basades en aquest recurs).
Per tal d’aconseguir aquesta certificació es va fer un complet i exhaustiu estudi de la foscor del cel i l’avaluació efectuada va concloure, al començament de l’any 2013, que
11 de 13
LA VALL D’ÀGER el Montsec i el seu cel és un dels millors llocs del món per a l’observació astronòmica i per gaudir de la llum de les estrelles.
A més de la Destinació Turística Starlight, al Montsec també hi trobem la Reserva Starlight (encara major quant a qualitat del cel nocturn i accés a la llum dels estels, com també una exigència i un compromís més grans per a la defensa d’aquests elements). Aquesta zona es troba a l’interior de l’àrea de delimitació de Destinació Turística i comprèn, de manera total o parcial, el territori d’onze municipis. Els de la Noguera són Àger, Camarasa, les Avellanes i Santa Linya, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià; i els del Pallars Jussà són Tremp, Castell de Mur, Isona i Conca Dellà, Sant Esteve de la Sarga, Llimiana i Gavet de la Conca. El Montsec es converteix en la tercera Reserva Starlight al món. També ho són l’illa de La Palma i el llac Tekapo (Nova Zelanda).
El Parc Astronòmic del Montsec (PAM)
El PAM és una iniciativa que pretén aprofitar les aptituds i les potencialitats de la zona del Montsec per a la recerca, la formació i la divulgació de la ciència, especialment de l’astronomia. Dins del PAM hi trobem:
El Centre d’Observació de l’Univers (COU), situat al municipi d’Àger (la Noguera), constitueix el vessant divulgatiu i turístic del Parc Astronòmic del Montsec. El seu objectiu és convertir-se en un equipament d’atracció turística i de referència de la docència i la divulgació de l’astronomia.
12 de 13
LA VALL D’ÀGER L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), situat al municipi de Sant Esteve de la Sarga (el Pallars Jussà),constitueix el vessant científic del Parc Astronòmic del Montsec i el seu propòsit és bàsicament la recerca i la formació universitària en l’àmbit de l’astronomia i l’astrofísica.
13 de 13