La dona de la meva vida
Tots els caps de setmana m'aixeco sempre abans que ella, i vaig a fer-li l'esmorzar. Quan la desperto te mal humor fins que li arriba l'olor de les torrades que li he fet, llavors li apareix un somriure a la seva bonica cara. Després d'esmorzar i de vestir-nos marxem a fer la compra. I cada cop que passem pel passadís de la xocolata, sense que me m'adoni, agafa totes les rajoles que pot i quan em giro les ha ficat al carro. Li encanten! A l'hora de menjar anem al restaurant que més li agrada de tota la ciutat i la veritat és que es on fan la pasta més bona. Ella sempre demana els espaguetis amb nata, en canvi jo, em demano una pizza que acabem compartint. Quan fa bon temps anem a comprar un gelat, ella en demana un de maduixa i vainilla jo un de vainilla. Donem una volta pel parc, que està ple de flors, sempre agafada de la meva mà. Fins que em diu que esta cansada i que vol tornar a casa. A l'arribar a casa fiquem una pel·lícula, i com sempre es queda adormida als meus braços, jo em quedo mirant-la i pensant que sense ella la meva vida seria diferent, trista... Un cop he fet el sopar, la crido i arriba cantant, amb la seva veu dolça i omplint tota l'habitació d'alegria. M'agafa de la mà i em fa ballar amb ella, i no puc dir-li que no. Per això ens mengem el sopar fred, però m'és igual perquè ella és feliç. Parlem fins que és l'hora d'anar-se'n a dormir, el millor del dia es quan se li tanquen el ulls i em diu: bona nit, pare. 2n accèssit Òscar Nieto Venegas. GES 2 tarda