La Meva Lluita Entre tempestes d’egoisme rancors, cremors i insatisfaccions entre la negativitat i la positivitat, entre llengües de foc que arrosseguen, que pretenen fulminar-me, desfer-me, deixar-me destruida I morta en l’oblit. Ressorgeixo!!! Quedo i persevero amb la força poderosa que dóna la confíança i el saber. Qui sóc? On vaig? sense deixar-me caure, entre la més densa foscor, que pretenia embolicar-me, abrigallar-me en els més vils desitjos de la maldat. És el meu naixement, essent ja nascuda amb el ple conveciment que vull i puc seguir creixent. És el desitjar subsistir, enmig de la maldat, vencent a tots aquells, a tot allò que pretén no deixar-me avançar en la vida, en l’amor i en tot el bell que ambdós em poden oferir.
És la lluita constant que hem de tenir en el camí d’aquesta vida que ens ha tocat viure. En aquesta vida que moltes de vegades escollim sense detenir-nos a pensar fins a quin punt serem amos de la nostra pròpia destinació. És la força de voluntat, que tots tenim, que temerosos, confusos, insegurs… moltes vegades, no deixem sortir per poder prosseguir… tan llarg i dur camí. Ha estat dura la lluita, la guerra, però aquí estic jo, novament, donant batalla i dient: “Jo Puc”… Vull seguir creixent… M’ho Mereixo!!!