3. LA TECTÒNICA DE PLAQUES 1912 Alfred Wegener ! TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL “els continents no estan fixos sinó que a partir d’un continent únic, PANGEA, es van fragmentar i es va anar desplaçant fins l’actualitat” PANGEA = LAURÀSIA (sud) + GONDWANA (nord) Proves aportades PROVES GEOGRÀFIQUES: contorn dels continents PROVES TECTÒNIQUES: edat de les roques PROVES PALEONTOLÒGIQUES: coincidència en fòssils PROVES PALEOCLIMÀTIQUES: resta de selves en latituds superiors • ANYS
1960’s ! TECTÒNICA DE PLAQUES o TECTÒNICA GLOBAL
“la litosfera està constituïda per una sèrie de plaques rígides, les PLAQUES TECTÒNIQUES o LITOSFÈRIQUES, que es desplacen sobre l’astenosfera provocant bona part dels fenòmens geològics del planeta”
Proves aportades PROVES PALEOMAGNÈTIQUES: PROVES DE L’EXPANSIÓ ELS OCEANS
3.1. ESTUDI DEL FONS MARÍ a través del sonar, es va poder tenir accés a l’escorça oceànica i observar com es produïa una separació. Amb aquests estudis es va observar la següent estructura del fons marí:
1 2 5 3
4
1. CONTINENT + LÍNIA DE COSTA 2. PLATAFORMA CONTINENTAL (aprox. 300 m.) 3. TALÚS CONTINENTAL (límit escorça continental i oceànica) 4. PLANA ABISSAL (apareixen les FOSSES OCEÀNIQUES, grans depressions estretes i pròximes al marge continental) 5. DORSALS OCEÀNIQUES
5. DORSALS OCEÀNIQUES : serralada ample i alta (2000 Km x 6 Km) molt llargues ‌fins 60000 Km presenten falles transformants en la seva part central trobem una vall o RIFT
4. PRINCIPALS PLAQUES TECTÒNIQUES Amb totes les proves aportades anteriorment, més l’observació de volcans alineats i terratrèmols, es va poder muntar el trencaclosques del mapa de les plaques tectòniques. aquestes plaques viatgen a velocitats molt baixes ( uns 20 mm/any) les plaques suren sobre l’astenosfera i tenen un gruix de 100-150 Km. Sembla ser que el moviment d’aquestes plaques es deu al fet dels CORRENTS DE CONVECCIÓ procedents de l’astenosfera. Els moviments d’aquests grans blocs provoca que en límits de les plaques siguin zones de fortes pressions (TENSIÓ, COMPRESSIÓ, CISALLA) Aquestes plaques les poden classificar en: PLAQUES OCEÀNIQUES: formada per litosfera oceànica PLAQUES MIXTES: formada per litosfera oceànica i continental PLAQUES CONTINENTALS: formada per litosfera continental Cal tenir present que les plaques no són permanents, pateixen canvis continus, de forma i grandària. És a dir, unes creiexen mentre altres són consumides o bé es trenquen formant-ne de noves i altres es freguen entre sí.
5. TIPUS DE LIMITS ENTRE PLAQUES les plaques tectòniques es troben limitades per tres tipus de marges de placa en funció del tipus de moviment que presenten:
A) MARGES CONSTRUCTIUS o LÍMITS DIVERGENTS
B) MARGES DESTRUCTIUS o LIMITS CONVERGENTS
C) MARGES DE CONSERVACIÓ o LIMITS TRANSFORMANTS
5.1. MARGES CONSTRUCTIUS O LIMITS DIVERGENTS són zones on les plaques es separen empeses pels corrents de convecció ascendents i divergents. Aquests límits corresponen a les DORSALS OCEÀNIQUES: grans serralades submarines fracturades per falles transformants i amb una vall central (RIFT VALLEY).
Formació de volcans
Activitat sísmica (superficials)
1. el magma ascendent bombament
provoca un
de l’escorça provocant-li
nombroses esquerdes
2. Es formen falles i la litosfera s’aprima generant un enfonsament de grans blocs rocosos generant una zona de rift
3. La separació provoca una entrada d’aigües someres (mar) i es forma escorça oceànica
4. Es forma una conca oceànica i un sistema de dorsals
Alguns exemples marges divergents Gran Rift Africà
Dorsal Oceànica de l’Atlàntic
Mar Roig
Zones volcàniques d’Islàndia
5.2. MARGES DESTRUCTIUS O LIMITS CONVERGENTS són zones on les plaques xoquen degut a les forces de compressió que exerceixen els corrents de convecció de l’astenosfera. Al xocar dues plaques una (l’oceànica) s’enfonsa cap a l’astenosfera formant una zona denominada ZONA DE SUBDUCCIÓ En aquetes zones es produeixen: Terratrèmols superficials i profunds Activitat volcànica Formació de grans orògens (serralades) Formació d’arcs insulars Segons el tipus de plaques que xoquen, podem diferenciar:
A) XOC ENTRE PLACA OCEÀNICA-CONTINENTAL Formació de serralades (tipus andí) Formació de fosses oceàniques Arcs volcànics continentals Exemple: els Andes, volcà Santa Helena B) XOC ENTRE PLACA OCEÀNICA-OCEÀNICA Formació de fosses oceàniques Arcs insulars Activitat volcànica Exemple: Japó, Illa de Martinica, Illes Filipines
C) XOC ENTRE PLACA CONTINENTAL-CONTINENTAL No hi ha zona de subducció Formació de serralades (tipus alpí) Presència de terratrèmols Exemple: Himàlaia,
FORMACIÓ DE L’HIMÀLAIA
5.3. MARGES DE CONSERVACIO O LIMITS TRANSFORMANTS són zones on les plaques llisquen lateralment al llarg d’una zona de fractura (falla). No es crea ni es destrueix escorça La forta fricció genera forta activitat sísmica
Exemple: la Falla de Sant Andrés