MUM'S_BCN_01_SET16 by MUM'S MGZ

Gratuïta!!!

NÚM 1 //

SETEMBRE // 2016

Tornem a l’escola, tornen els polls? Dieta postlactància L’entrevista Anna Manso Reforma horària i conciliació

DE SANTS, LES CORTS I SARRIÀ

01 Directora Dolors Bueno dolors@mums.cat

Des del cor

Publicitat infobcn@mums.cat T +34 610 667 809

Arriba setembre i reprenem rutines, els nens tornen a l’escola i, d’alguna manera, comença un nou any per a molts.

www.mums.cat

No us enganyaré si us dic que aquest cop em fa una il·lusió especial tornar de vacances. El motiu el teniu entre les mans.

@mumsbarcelona

Han estat mesos intensos de preparació, amb no poques dificultats i és que ningú no ho va dir, que conciliar fos fàcil, oi?. Ser mare treballadora i autònoma es gairebé una heroïcitat, tot i que no ens en considerem, d’heroïnes, les que ens hi hem engrescat. Estic segura que la majoria coincidireu amb mi en que cal un punt de bogeria per llançar-s’hi, és cert; però és la pròpia il·lusió la que et mou i t’espolsa les pors. La que et fa tirar endavant.

Fotografia de portada VICTÒRIA PEÑAFIEL T +34 637 62 29 83 victoria@victoriapenafiel.com Dipòsit legal B18740-2016 ISSN Ed. Imp. En procès ISSN Internet En procès

Amb tot això, i amb valuoses complicitats, tinc l’honor de presentar-vos una revista feta des del cor. En ella hi trobareu, cada mes, informació pràctica i de kilòmetre zero, amb respostes a moltes de les preguntes que ens assalten dia a dia en la criança dels nostres fills. Als meus els dedico aquest primer número, com no podria ser d’altra manera.

Distribució SANTS LES CORTS SARRIÀ SANT GERVASI

I a la seva germana, que ens acompanya des d’allà dalt, al jaç de la lluna.

Dolors Bueno

Franquicia’t

info@mums.cat 675 74 25 79

Delegacions

BAIX LLOBREGAT BARCELONA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL VALLÈS OCCIDENTAL El contingut d’aquesta revista és rebut per e-mail del professionals i col·laboradors a la nostra redacció i/o està recopilat d’internet. Si algun dels contingut estigués protegit per copyright o qualsevol altra llei que prohibeixi la seva publicació, preguem ens ho comuniquin a: infobcn@mums.cat de forma immediata. Els distribuïdors no han d’estar d’acord amb els continguts publicats pels autors. Prohibida la reproducció de qualsevol anunci de la revista.

SDF

LES 10 CLAUS DE LA LM

L’EMBARÀS MÉS ENLLÀ DELS 40

EN EDUCACIÓ: REPETIM O AMPLIEM?

TORNEM A L’ESCOLA, TORNEN ELS POLLS?

DIETA POST-LACTÀNCIA

AGENDA SORTIR EN FAMÍLIA DE COMPRES DOL L’UNIVERS PERINATAL DELS PORTANADONS

DECOMPRES LLIBRES VA DE LLIBRES VA DE L’ENTREVISTA:L’ENTREVISTA: ANNA MANSOANNA MANSO

AJUTS A LA REHABILITACIÓ

REFORMA HORÀRIA I CONCILIACIÓ

SORTIR EN FAMÍLIA

embaràs

Mamá a los 40+

Cada vez son más las pacientes que se inician en la maternidad por encima de los cuarenta años. Son mujeres muy valientes y con muchos miedos, todo a la vez, cada una con su historia personal que la ha llevado a posponer la maternidad unos años. Primero de todo, os aconsejo que llevéis a cabo el control de vuestro embarazo en un centro que disponga de una Unidad de Alto Riesgo Obstétrico y una Unidad de Neonatología potente. No tienen porque surgir problemas a lo largo del embarazo, pero sí es cierto que en pacientes por encima de los 40 años hay mayor probabilidad de complicaciones, por lo que vale la pena seguir un control del embarazo en un centro que pueda asumir los posibles imprevistos. Muchas pacientes provienen de una larga historia de infertilidad o esterilidad previa, y el embarazo actual es fruto de técnicas de reproducción asistida. Creo que como profesionales de la obstetricia no se nos ha de olvidar este hecho, hemos de tener una sensibilidad especial con estas pacientes, intentar ponernos en su piel y entender que estarán más ansiosas a lo largo de todo el embarazo. Las pacientes han de ser conscientes de los riesgos que tienen por el hecho de estar embarazadas a una edad “avanzada”. Es nuestra obligación comunicárselos, de forma empática y entendible, pero ¡hay que explicarlos! Por otro lado, una vez expuestos los riesgos creo que es súper-importante implicar a la paciente en el control de su embarazo y motivarla, me explico: no podemos cambiar el hecho de que tenga 43 años, por ejemplo, o de que esté embarazada de gemelos (y sabemos que eso aumenta el riesgo de complicaciones obstétricas). Pero sobre lo que sí podemos influir es sobre el estado de forma y la alimentación, sobre el estilo de vida de la paciente. Es muy importante que las pacientes entiendan que todo es cuestión de equilibrios, si por un lado la edad avanzada aumenta el riesgo de diabetes gestacional, el hecho de tener una dieta sana, de no ganar peso en exceso y de hacer algo de actividad física disminuirá ese riesgo. Por último, ¿cuáles son los riesgos obstétricos que aumentan por el hecho de tener un embarazo por encima de los 40 años? de forma esquemática: o Mayor riesgo de diabetes gestacional. mums.cat

o Mayor riesgo de prematuridad y bajo peso al nacer o Mayor riesgo de hipertensión arterial y preeclapsia o Mayor riesgo de cesárea y parto instrumentado, especialmente si es el primer parto. La segunda fase del parto suele prolongarse en pacientes añosas, lo que implica una probabilidad más elevada de acabar en cesárea o parto instrumentado. o Mayor riesgo de aborto en el primer trimestre del embarazo: si la tasa de aborto descrita para la población general se sitúa en torno al 11%, en el caso de mujeres por encima de 40 años está sobre el 50%. o Mayor riesgo de anomalías cromosómicas, sobretodo síndrome de Down. La incidencia poblacional del síndrome de Down está en torno a 1 entre 800, y esta tasa sube a aproximadamente 1 entre 100 por encima de los 40 años. Esto conllevará, además, mayor indicación médica de realizar una técnica invasiva como amniocentesis o biopsia de corion para diagnosticar dichas anomalías. Si bien es cierto que el embarazo más allá de los 40 años de edad supone unos riesgos incrementados de complicaciones a lo largo de los nueve meses de gestación y en el momento del parto, hemos de estar preparados para asumirlos. ¿Y quién ha de estar preparado? Pues el ginecólogo, el pediatra y la paciente, todos. Es un hecho que en la sociedad actual se está retrasando la edad media al primer parto, así que no nos podemos quedar “parados” ante esta situación. Es cuestión de saber que cada vez va a ser más frecuente tener pacientes embarazadas de más de 40 años y ser capaces de ofrecerles todos los cuidados y consejos que necesiten para intentar que el embarazo transcurra de la mejor forma posible. Si además tenemos en cuenta que las técnicas de reproducción asistida cada vez consiguen mayores tasas de embarazo y que la preservación social de la fertilidad (congelación de óvulos por parte de la mujer para poder postergar su maternidad) es una opción que cada vez más mujeres escogen, es seguro que esta situación va a ser cada vez más y más frecuente. #Sofía Fournier Fisas - Col. Nr. 38563 Ginecóloga especialista en Obstetricia de alto riesgo en Salud de la Mujer Dexeus Autora del blog www.unamamiquesemima.com

lactància

Las 10 Claves de la Lactancia Materna Tal vez deseas dar el pecho porque sabes que es lo mejor; tal vez deseas amamantar porque te parece lo más natural. Independientemente de tu motivación, la lactancia materna es buena para ti, y es indiscutiblemente buena para el bebé.

1. Amamanta pronto,

cuanto antes, mejor. La mayoría de los bebés están dispuestos a mamar durante la primera hora después del parto, cuando el instinto de succión es muy intenso. Amamantar precozmente facilita la correcta colocación al pecho.

6. Evita los biberones “de ayuda” y de suero glucosado. La leche artificial y el suero lle-

nan al bebé y minan su interés por mamar, entonces el bebé succiona menos y la madre produce menos leche.

2. Ofrece el pecho a menudo, día y noche.

Hazte a la idea de que pasarás mucho tiempo amamantando a tu bebé durante estas primeras semanas. Un recién nacido normalmente mama entre 8 y 12 veces en 24 horas. No mires el reloj y dale el pecho cada vez que busque o llore, sin esperar a que “le toque”. Así establecerás un buen suministro de leche.

7. Evita el chupete, al menos durante las primeras semanas, hasta que la lactancia esté bien establecida. Un recién nacido ha de aprender bien cómo mamar del pecho, y tetinas artificiales como el biberón o el chupete pueden dificultar este aprendizaje.

3. Asegúrate de que el bebé succiona eficazmente y en la postura correcta.

8. Recuerda que un bebé también mama por razones diferentes al hambre, como

4. Permite que el bebé mame del primer pecho todo lo que desee, hasta que lo suelte. Después ofrécele el otro. Unas veces lo

querrá, otras no. Así el bebé tomará la leche que se produce al final de la toma, rica en grasa y calorías, y se sentirá satisfecho.

5. Cuanto más mama el bebé, más leche produce la madre. Es importante respetar el

equilibrio natural y dejar que el bebé marque las pautas, mamando a demanda. No es necesario sentir el pecho lleno; la leche se produce principalmente durante la toma gracias a la succión del bebé.

por necesidad de succión o de consuelo. Ofrecerle el pecho es la forma más rápida de calmar a tu bebé.

9. Cuídate. Necesitas encontrar momentos de descanso y centrar tu atención más en el bebé que en otras tareas. Solicita ayuda de los tuyos. 10. Busca apoyo. La mayoría de mujeres que no

pueden amamantar es porqué carecen de la información o apoyo necesarios. ¿Qué deberíamos hacer para prepararnos mentalmente? hablar con amigas o familiares que disfruten o hayan disfrutado de la lactancia. Leer sobre el tema. Acudir a algún grupo de apoyo a la lactancia:

SETEMBRE 2016

serveis ¡las embarazadas son siempre bienvenidas! y, aunque sólo escuches relajadamente, seguro que descubrirás trucos y consejos útiles. Pero, sobre todo, lo que hace falta para ser una madre lactante es darse cuenta de que ya lo es. Todo el mundo querrá ayudarte para amamantar a tu bebé. Las empresas fabricantes de leche de fórmula, de puericultura, de sacaleches, de alimentación infantil, de aceites y cremas; tu familia, amigos, sitios web, autores varios... Todos tienen diferentes estilos y niveles de conocimiento. Casi todos tienen buenas intenciones y desearán ayudarte a dar de mamar con éxito (con la notable excepción de los que reciben fondos de los fabricantes de fórmula, que pretenden otra cosa). Pero las empresas ponen ante todo sus objetivos, las amigas creen que su experiencia refleja lo que siempre ocurre, no todos los “expertos” lo son y no todos los sitios web ni libros serán de tu estilo. Ginecólogos, comadronas, enfermeras del hospital, pediatras... no siempre tienen formación actualizada en lactancia. Las asesoras de lactancia que encontrarás en los grupos de apoyo suelen ser madres con experiencia en lactancia y están debidamente formadas para resolver dudas y problemas técnicos. Las consultoras certificadas (IBCLC) pueden ofrecer ayuda en situaciones más delicadas o especiales. Las Doulas tenemos una formación básica en lactancia, y algunas contamos con formación adicional, con lo que podemos acercarnos al domicilio de la madre en el posparto inmediato, momento en que pueden surgir dudas y ser necesario apoyo, estímulo y/o resolución de problemas concretos. “Las Doulas son expertas en la comprensión de las implicaciones emocionales de la lactancia. Porque la lactancia materna no es sólo la teta, la succión, el tiempo de las tomas, también es la soledad y la carga, es el bebé que nos devora, es un vaciarse en el otro, un darse completamente al otro, que no para todas las mujeres está exento de conflicto”. (Nuria Otero y Susana Prieto Mori, La Maternidad Acompañada) Si crees que te iría bien una consulta individualizada en el domicilio, ponte en contacto conmigo. ¡Y feliz lactancia! #Sonia Canal Asesora de Lactancia y Doula www.abrazandolamaternidad.com

mums.cat

Grups de lactància #LLIGA DE LA LLET Espai familiar Sants-Les Corts Benavent, 20-22 T 93 490 85 14 Assessores: Chiara 651 93 84 52 Mònica 669 33 07 80 Cristina 666208319 #GRUP DE CRIANÇA CAP Numància dilluns de 10:30 a 12:30h. Numància, 23 T 93 439 34 21 #GRUP D’ALLETAMENT ASSIR MANSO dimarts de 10:30 a 12:30h. Carrer Manso, 19, 7a Planta. T 934247458 #ALBA LACTÀNCIA 6 i 20 de setembre de 16:00 – 18:00h E.Cívic Antiga Estació de Magòria. Gran Via de les C. Catalanes, 181-247 alba.sants@albalactanciamaterna.org #DONA LLUM Tercer dimarts del mes (calendari escolar), de 12:30 a 14:30h. Centre Cívic Casa Sagnier Brusi, 61 www.donallum.org #ORIGEN Dimarts i Dijous d’11:00 a 13:00h. Galileu, 257 T 935 66 23 01 #LA MAMA VACA Tots els divendres de 10:00 a 11:00h. Rambla del Prat, 25 T 93 238 57 79 #LACTANCIA CON GRACIA Tots els dijous, d’11.30 a 13:30h. Plaça del Nord, 11 T 679 553 804

lactància

Dieta post-lactancia Después del parto es cuando empezamos a ser conscientes de todos los cambios que ha sufrido nuestro cuerpo, no sólo a nivel emocional. A nivel físico, no debemos olvidarnos que nuestro cuerpo ha cambiado (nos ensanchamos, aumentamos de peso, nuestra piel se estira) y es totalmente normal sentirse “rara” durante los meses posteriores al parto. Se calcula que son necesarios unos seis meses después del período de lactancia para recuperar el peso habitual y aproximadamente un año hasta recuperar la cintura. Si tras ese período no se ha conseguido volver al peso anterior o incluso se han cogido unos kilos de más, es importante ver qué está pasando y por qué. En estos casos trabajamos, desde nuestra unidad nutricional, para conseguir recuperar el peso anterior al embarazo. ¿Cómo conseguirlo? La clave del éxito reside en combinar estos cuatro puntos: 1.- Dieta personalizada Para ayudar a la recuperación de la figura es indispensable llevar a cabo una alimentación variada y adaptada a las características individuales. Hay que hacer especial hincapié en reducir el compartimento en masa grasa, controlar la retención de líquidos y recuperar el tono muscular. Cuando trabajamos con una paciente en consulta, es muy importante ir ajustando estos compartimentos para que la pérdida de peso sea uniforme.

lactancia es un factor determinante porqué puede suponer el éxito o fracaso de esta experiencia. Y, en función de cómo las hayas controlado, si ha sido una experiencia grata para la madre y el bebé o todo lo contrario, estará íntimamente ligado a tu estado anímico una vez decidas finalizar con la lactancia. Aunque tu cuerpo haya cambiado, tengas que tomar medidas para recuperar tu figura… lo harás con fuerza y energía, te sentirás bien contigo misma y estarás dispuesta a emprender esta nueva etapa de tu vida de la mejor forma posible. Además, no debemos olvidar que durante la lactancia se estable una conexión muy fuerte entre la madre y el bebé y no siempre es fácil dejarla, si tu estado emocional no es fuerte puede resultar un problema para la madre. 4.- Estética La pérdida de elasticidad, la retención de líquidos y la grasa localizada son una de las mayores preocupaciones que nos trasladan nuestras pacientes. Desde nuestra unidad estética combinamos una serie de tratamientos específicos para ir disminuyendo volumen, grasa y tratar la flacidez tanto a nivel abdominal como en senos. #Susana Schröder Vilar. Nutricionista unidad nutricional Mentha Aquatica.

2.-Entrenamiento físico Después del período de lactancia es muy importante reintroducir la actividad física a nuestra rutina diaria, eso sí, siempre de una forma progresiva y pautada. Establecemos rutinas para mejorar la musculatura del suelo pélvico, la zona abdominal y progresivamente se va aumentando los ejercicios de tipo aeróbico. No hay que forzar bajo ningún concepto nuestro cuerpo y siempre se establecen los ejercicios en función de las características particulares de la paciente, sobre todo en función del tipo de parto. 3.- Control de las emociones La gestión de las emociones durante el período de 08

SETEMBRE 2016

Retalla la targeta i gaudeix dels avantatges!!!

dol perinatal

Acunados por la luna Fotografía: Norma Grau

Nacer y morir, a veces, van de la mano. Es una realidad que no gusta. Que hace mirar para otro lado, que eriza la piel del alma. Una realidad que azota a uno de cada cuatro embarazos. Un número demasiado significativo para que le neguemos la mirada. Un tabú difícil de romper. Que los bebés también se mueren es algo que pocos saben y todos callan. Un dolor demasiado profundo para las vidas ajetreadas. Sólo el valor del amor hace que el silencio se rompa y resurja la voz de los que nos quedamos mudos cuando vino la muerte. No estábamos preparados pero, aun así, nos armamos de valor y nos enfrentamos a ella. Luchamos como si no hubiera un mañana y vencimos. Volvimos a flote. Emprendimos de nuevo la vida. Con un futuro nuevo y un pasado envuelto entre nubes de algodón. Los grandes amores jamás se olvidan. Ocupan un lugar privilegiado en el mundo del corazón. Cada bebé, por pequeño que sea, brilla con luz propia y su llama permanecerá viva mientras alguien le recuerde. Y les recordaremos siempre.

ahora, sepan apreciar cada instante de aliento en la vida. Son los que nos empujan a viajar ligeros de equipaje. Son los que nos catapultan hacia la verdadera esencia del amor. Nuestros hijos son como un gran tesoro que está a buen recaudo en un rinconcito del alma y al que muy pocos pueden llegar. Cuando el dolor por la muerte llega, es como si una maldición acampara en tu ser. Cuando el dolor se va, tienes la sensación de ser una versión mejorada de ti mismo. Si estás en duelo, confía en ti. Tienes la fuerza suficiente para sobrellevar la pena que dejó tu bebé. Podrás con ella. Te lo prometo. Te acompañará hasta que poco a poco se haga borrosa, cambie de forma y mute en sonrisas, agradecimiento y amor, mucho amor. Mientras tanto, nos toca mirar al cielo, distinguir las estrellas y soñar a nuestros hijos mientras son, eternamente, acunados por la Luna. #Noelia Sánchez Blanco www.coracor.es

Porque son los responsables de que nuestros ojos,

mums.cat

part

Hola Naoki!

El tram final de l’embaràs del meu “cinquè element” va ser força dur, sobretot en el pla psicològic. Moltes proves mèdiques per sospita d’infecció per parvovirus i citomegalovirus: serologies, analítiques d’orina, ecografies múltiples i variades. A la setmana 38 ens van proposar una amniocentesi, que finalment vam descartar. I a la setmana 39, final de partida: inducció per oligohidramnios. La meva estadística d'induccions fa riure, quatre de cinc. Podríeu pensar que ja estaria mentalment preparada per a la situació, però no: sempre m'enganxa pensant en altres coses, vivint la meva vida, com si allò no pogués acabar així. Vaig somniar que em posava de part. Que trencava aigües a casa. Que paria al taxi. I ara, amb la perspectiva de la inducció, res de tot allò podria passar. No és estrany, doncs, que quan vam ingressar un dissabte a la tarda, Charo -la llevadora que ens va rebre- només de veure’m em digués “Em sembla que tu no t’has fet la idea de la inducció, oi?”. Devia ser que ho duia escrit al front. Al cap i a la fi, estava nerviosa i sentia certa angoixa. Potser era el meu cinquè part, però una no s’indueix cada dia i sabia que moltes coses podien anar malament. A més, el record del part de la Nui (la meva filla anterior) era massa bo: inducció matutina mitjançant trencament de la bossa, tres horetes i escaig de contraccions potents i allí la tenia, entre els meus braços. En definitiva, les perspectives (o potser hauria de dir les meves perspectives) per al part d'en Naoki, no eren gaire afalagadores. M'havien dit que era un nadó de baix pes, que amb prou feines tenia líquid amniòtic i ningú sabia si s'havia infectat amb el maleït citomegalovirus o no. Si a això hi afegim el fet que sóc multípara i que el meu primer fill va néixer amb una cardiopatia, el meu part ja no es podia considerar de risc baix, de manera que la monitorització hauria de ser continua i ho tindria difícil per evitar segons quines coses. Per sort per a mi (i això no ho podré agrair mai prou), tenia un petit exèrcit al darrere. Un exèrcit de dones plenes d'afecte que m'havien recolzat entre bambolines, i una d'elles -la Viviana- seria allà, amb nosaltres, a la sala de parts, acompanyant el moment amb 12

les seves mans, el seu somriure infinit i el seu amor de doula. I no seria l'única: la Mireia també hi seria, al peu del canó, per captar-ho tot amb la càmera. I -novament- per sort per a mi, les perspectives van anar canviant a mesura que passava l'estona. Ens van deixar entrar a la sala de part natural i van començar la inducció amb una dosi in crescendo d'oxitocina que al principi era molt suau. Vaig preguntar si no podíem desencadenar-ho trencant la bossa, tal com havíem fet al part anterior, però em van dir que la cosa no estava preparada encara i que calia fer-ho així. I així vaig estar, enganxada al degotador, durant hores. Però molt ben acompanyada. Quan va entrar la Mireia, amb la càmera a la mà, portàvem més d'una hora xerrant amb la Viviana sobre nens, parts, dones i la vida en general. I així vam seguir, xerra que xerra, amb en Leo al meu costat; amb una visita fugaç de la meva germana, que va rescatar, rentar i assecar amb urgència un vestit (“le chat”) que havien dut tots els nens de la família quan van néixer, i va venir a portar-me’l a l’hospital durant el part; amb una altra visita de la Charo, la llevadora que ens havia rebut al moment de l’ingrès, que va aportar un punt de vista meravellós de la seva professió; amb massatges, olis essencials, cinturons calents i menjar i begudes energètiques. En tota aquesta estona tenia contraccions, sí; però no gaire més intenses que les de SETEMBRE 2016

Fotografía: Mireia Navarro Fotografia

part

BH que havia tingut durant les setmanes prèvies. Més que tolerables. Passades les nou del vespre, els meus nervis i dubtes quedaven lluny: estàvem en família, entre amics, en un ambient acollidor o càlid, envoltats d’artefactes per parir i una banyera que no funcionava (no, no he tingut la sort de provar-la en cap dels meus parts). En algun moment hi va haver un canvi de torn i va entrar la que seria la nostra llevadora definitiva, l’Erika. Ella s’encarregava de venir a apujar-me la dosi contínuament. Quan vam arribar a la mitjanit, ja estàvem tots cansats; a gust, sí, però cansats. I no semblava que la cosa acabés d’arrencar, al contrari. Uns 6 centímetres, va dir l’Erika després d’un tacte. I va apujar la dosi de nou. Mentrestant, jo anava d’excursió al lavabo, feia un mos a un entrepà i prenia un glop d’Aquarius, sempre enganxada al meu degotador particular, al qual vam penjar el vestit de le chat que seria la primera roba del petit Naoki. I llavors, en algun moment prop de la una de la matinada, l’Erika va accedir a trencar-me la bossa. No va sortir ni una trista gota de líquid amniòtic, va ser una sensació estranya. On era el medi aquàtic en el qual havia viscut el nadó? Per què s’havia volatilitzat? Però allí, en aquell instant, va començar el show. Va arribar la primera contracció grossa. mums.cat

A partir d’aquell moment el meu record es dilueix, però juraria que no vaig tenir més de vuit o deu contraccions com aquella abans de veure-li la cara al menut. Vaig tenir temps de tornar a anar al lavabo, de tornar a asseure’m a la pilota, i vaig començar a queixar-me. Molt. L’únic que em sortia per la boca eren queixes i insults (em reservo les paraulotes). Havia passat les últimes sis hores esperant que arribés aquell moment, però no pensava que arribaria d’una manera tan abrupta, i el meu cervell estava ressentit per la maniobra de trencament de la bossa, de manera que em vaig dedicar a maleir la pobra Erika en diverses ocasions (per sort, havia marxat després de trencar-me la bossa, de manera que no crec que m’escoltés). Les queixes s’alternaven amb peticions d’auxili a en Leo (diguem-ne retòriques, perquè saps perfectament que ningú ho pot passar per tu, per jo demanava auxili igualment). Em vaig quedar asseguda a la pilota i penjada de les cintes, aguantant cada contracció que venia i demanant un descans entre una i l’altra. La Viviana, que veia venir el que passaria, va sortir corrents a buscar l’Erika. Quan van entrar les dues, van aconseguir convèncer-me de canviar la pilota pel meu estimat tamboret de parts per a les dues o tres contraccions finals, fins que va arribar el moment del crit descomunal, el mal a l’enèsima potència, la por de partir-me en dues. I allí teníem el seu cap: Naoki. Algú el va recollir per mi i me’l va posar en braços. De la resta, us en podria donar detalls tècnics (que vaig caminar fins la llitera perquè em rentessin i posessin un punt; que vam esperar que el cordó deixés de bategar abans de pinçar-lo; que van agafar una mostra de la meva placenta per comprovar si el citomegalovirus havia arribat al petit; o que en Naoki va començar a mamar allà mateix, a la sala de parts). Però tota la resta és una història d’amor, de manera que les paraules sobren. Com deia Shakespeare: all’s well that ends well. I jo no podria haver somniat amb un part millor. #Victòria Peñafiel

Vols compartir-ho? explica’ns el teu part. Escriu-nos a: infobcn@mums.cat

Explica’ns el teu part 13

criança

Coneixent el fantàstic Univers

DELS PORTANADONS <<Portejar és com abraçar! Ens agrada abraçar mirant-nos als ulls!>> Sí, sí! Sabies que La Mamavaca és una de les botigues pioneres en portanadons a Barcelona? Això ens fa sentir molt felices, perquè hem guiat moooltes famílies en la tria del sistema de porteig que més li escau! I ho continuem fent, de dilluns a dissabte, matí i tarda, amb alegria i il·lusió! Ens encanta quan sentim sospirs de comoditat, comentaris tipus: “Uauuu que toveta!” o: “Em sap greu que el meu bebè ha bavejat la motxilla, serà que li encanta, no?” i nosaltres: “Hihihi, tranqui!, el procés de dentició és el que té!” Per sort, han inventat els protectors de motxilla que es poden rentar més fàcilment…” I així és, us acompanyem, des de fa deu anys, en la tria del millor portanadons per a vosaltres (Motxilla ergonòmica, Fulard, Fulard pre-anusat, Bandolera, Mei Tai, Hip Seat...), des de l’escolta de les necessitats de la família, les vostres característiques físiques i el vostre estil de vida, i des de la convicció que portejar és una experiència gustosíssima que s’ha de viure! Mirant cap a mi o cap al món? Resumint, la nostra filosofia i la nostra recomanació principal és que el nadó miri cap a tu. Hi ha algunes motxilles en les que el teu fill o filla mirarà cap endavant (front facing), però les cames li quedaran penjant i la postura òssia no serà l’adequada, esquena rectificada en comptes de rodoneta, i això per la columna vertebral no és saludable. No sona gaire bé això, oi? A més a més, cap endavant s’estressen i se sobre-estimulen. I t’han d’olorar, sentir el cor, conèixer les teves reaccions... Ja tindran temps de veure món!

Aquesta, aquella o l’altra? Aaaaaix!, quina triem, amor? Respira! Saps quina és la millor manera de triar portanadó? Emprovant-vos-els! Veniu a fer-nos una visiteta en la que us els podreu provar, i tornar a provar, i quan encara no us hagueu decidit, tornarem a començar, perquè és una decisió important! I no tothom ho té clar a la primera! Nosaltres, des del nostre punt de vista i experiència, podem dir-vos el sistema que pensem que us pot anar millor (després d’haver-vos preguntat algunes cosetes, clar!) però quan us l’emproveu, ajusteu i camineu una miqueta direu… “Doncs a mi el que em fa sentir millor és…” i això serà genial! Perquè l’haureu escollit des de dins, sensorialment, a vegades no hi ha explicació! Podeu fer la prova amb el vostre fill o filla o amb els nostres ninos de pes als que anomenem, com ja sabeu, “Fèlix”. Si el vostre nadó està dormint, amb el Fèlix podreu fer la prova. Si és per un regal, us assessorarem igualment al detall i tingueu la tranquil·litat i confiança que sempre podran venir a canviar el model, el color… a ajustar-la, a que donem l’O.K. perquè ja la portaveu súper ben posada! Perquè, ostres!, la primera vegada que et poses una motxilla tens pessigolles a la panxa, després ja és un pim-pam, però al principi… En definitiva, podem estar parlant hores i hores de portanadons, però volíem donar-vos una pinzellada bàsica per animar-vos a venir a conèixer-nos i entrar al meravellós univers de la pell amb pell! #Redacció La mama vaca www.lamamavaca.com

SETEMBRE 2016

educació

Kumon, on comença el seu futur MOLT MÉS QUE UNA ACTIVITAT EXTRAESCOLAR Quants cops hem preguntat a un infant què vol ser de gran? Tot i que les respostes poden ser d’allò més variades, tots sabem que per exercir una professió han d’aprendre i adquirir una sèrie de coneixements, destreses i actituds que els permetin aconseguir les seves metes. «A Kumon no ensenyem oficis, però sí donem les eines necessàries perquè qualsevol alumne pugui completar un itinerari d’aprenentatge d’èxit i assolir els seus objectius».

Kumon es caracteritza també per la individualització. Marta Ridaura explica que «al centre ens adaptem al ritme i les necessitats de cada alumne en tot moment. El material didàctic està perfectament estructurat perquè l’avanç sigui gradual i es recolzi sempre en coneixements previs». El professor de Kumon orienta cada alumne i dirigeix la seva evolució emprant un material ple de pistes i exemples que l’ajuden a construir el seu propi coneixement.

Marta Ridaura, responsable del centre Kumon Barcelona - Les Corts, explica que amb els programes de Matemàtiques i Lectura de Kumon els infants «poden desenvolupar tot el seu potencial d’aprenentatge i aconseguir tot allò que es proposin».

«Kumon —continua la Marta Ridaura — s’aparta del caràcter correctiu o reparador de l’acció educativa i aposta per un model centrat en l’alumne i en el caràcter preparatori i motivador». El professor de Kumon provoca situacions i moments d’aprenentatge en què l’alumne resol exercicis d’una manera autònoma. Les experiències satisfactòries d’autodidactisme augmenten la confiança de l’alumne en la seva capacitat d’aprendre tot sol altres matèries i alimenten el seu desig d’assumir altres reptes.

El mètode Kumon impulsa l’aprenentatge autodidacte, és a dir, busca que els alumnes siguin capaços d’aprendre tots sols i gaudeixin de la motivadora sensació de poder dir «Ho he aconseguit!». Per a això, el material didàctic s’estructura de manera que els alumnes adquireixen eines fonamentals, com la concentració, l’autonomia, l’hàbit d’estudi i les ganes d’aprendre.

mums.cat

Ajuda els teus fills a complir els seus somnis. Gaudiran aprenent des dels dos anys d’edat.

e deudcuaccai ó ció

Repetim o ampliem? Qui no recorda amb desesperació les temudes paraules del mestre al final d’una classe tot dient: “i per demà, farem bla, bla, bla, bla, de deures!”? Tots i totes sospiràvem mirant el cel com esperant un miracle que el fes tornar enrere, però no..... Al vespre hauríem de fer de nou exercicis avorrits sobre el que ja havíem après i practicat a classe i, a sobre, ens faria anar a dormir més tard i amb més estrès.

El sistema educatiu de fa trenta anys estava basat essencialment en repetició i memorització, deixant en segon plànol si els continguts s’entenien i assimilaven correctament. La majoria d’assignatures valoraven més l’alumne que tenia millor memòria i el que no en tenia gaire, sovint era considerat mal estudiant sense massa bones expectatives de futur.

Quins temps! No puc trobar-ho menys a faltar. Ara, com a mestre d’anglès en una acadèmia, veig paràmetres que es repeteixen amb menys sentit que mai. Els meus alumnes sovint han de faltar a classe per la quantitat de feina i exàmens que tenen, amb la pèrdua de ritme de treball que això suposa. No tenen temps de desplaçar-se tot i que viuen al barri.

Les activitats extra escolars eren escasses ja que la majoria de mares no treballava i no era necessari ocupar tantes hores un cop acabada la jornada escolar, tot i que molts de nosaltres fèiem esport o estudiàvem idiomes o informàtica pel dia de demà. El dia s’allargava una mica més si havies de fer els deures al tornar a casa ben entrat el vespre.

En una època en la que la memòria està quedant en segon terme a l’hora d’aprendre nous continguts i la tecnologia ens permet accedir a la informació en qualsevol moment i en qualsevol lloc, per què s’han de seguir fent el mateix tipus de deures que es feien trenta anys enrere? o desplaçar-se per a fer una classe d’anglès, si encens el teu dispositiu, et connectes, acceptes la invitació que t’envia el teu professor i accedeixes a la classe en temps real amb professors reals?

Llavors venia l’època d’exàmens; dos i tres en un dia i tots concentrats en una setmana durant la qual l’estrès era màxim i el descans escàs i de mala qualitat. Tot ens ho jugàvem a una sola carta sense tenir en compte el teu treball durant el trimestre. Encara que fessis els deures cada dia, si l’examen no anava bé, suspenies i el mestre, amb mirada compassiva, et deia: “sent treballadora com ets, segur que ho recuperes el trimestre que ve. No ploris dona!”.

Si alguna cosa he après durant els vint-i-sis anys que porto ensenyant, és que els nens i adolescents són curiosos de mena. Per què no aprofitem aquesta meravellosa qualitat juntament amb la tecnologia de la que disposem per a ampliar els seus coneixements fora de les hores de classe? Per què no els donem la possibilitat d’investigar continguts i aportar-los a les

SETEMBRE 2016

lliçons, tot enriquint-les i donant molt més sentit al que estan estudiant? Aquesta perspectiva la vaig començar a posar en pràctica amb certa desconfiança, ho reconec, desprès d’assistir a unes sessions de Teacher Traning organitzades per una important editorial del sector. Vaig explicar un tema de gramàtica sense completar totes les excepcions (que en anglès sempre en són moltes) i sense donar-ne totes les normes. Si les volien saber per a fer els exercicis el proper dia, les haurien de completar tot buscant-les a la pàgina web del llibre de text, el qual ja estava preparat per a aquest tipus de pràctica. Les mirades parlaven per si soles però no els vaig fer gaire cas. Vaig actuar com si fos el més normal del món. A la següent classe, amb una mica de por, vair preguntar-los per les normes i excepcions i, amb total naturalitat, van començar a dir-me-les sense deixar-se’n cap ni una. I no només això, sinó que havien buscat més informació en altres webs per a complementar-les i quedar bé a classe. Reconec que no les tenia totes. Vaig pensar que potser un o dos les buscarien i la resta aprofitarien l’excusa per a no fer res de res. En acabar la correcció, els alumnes ja volien saber què els demanaria per la següent classe. Mai abans els alumnes havien mostrat ganes de fer deures però el fet que fossin ells mateixos qui gestionessin la informació els feia sentir actius i donava sentit a la feina que se’ls demanava. Avui dia és molt més important saber gestionar la informació que memoritzar-la. Tenim les eines, el talent i les ganes: repetim o ampliem? #Mònica Monforte The Castle Centre d’Estudis

l´entrevista

ANNA MANSO:

“La creativitat beu molt de la ment oberta i de la disciplina” “Tinc idees i les escric”. Amb aquesta contundència es presenta l’Anna Manso (Barcelona, 1969) als seus perfils de xarxes socials. Lluny de ser una declaració d’intencions, l’extensa producció literària com escriptora de literatura infantil i juvenil, columnista, dramaturga i guionista de cinema i televisió deixen palesa la seva vocació i entrega a la paraula escrita. Tot (o gairebé tot) impregnat d’un fi sentit de l’humor, marca indiscutible de la casa. Mare de tres MEC (menors d’edat a càrrec), col·laboradora al “Criatures” del diari Ara i autora del bloc “La pitjor mare del món” (des de 2013 també en format llibre, Ed. Columna), la seva vessant més geek la duu a escriure també oracions “a un petit Déu de ficció perquè m’il·lumini”, en paraules seves, relats curts i contes 2.0, de tant en tant. Com a gran defensora de la literatura infantil i juvenil que ets, quines fites t’agradaria poder aconseguir en els pròxims anys, en relació amb aquesta causa? Distingiria dos nivells, el personal, i el d’activista cultural. A nivell personal vull poder seguir escrivint. No és fàcil. A Catalunya els escriptors tenim un prestigi figurat que no es correspon amb la realitat dels índexs de lectura, ni de les vendes, ni del respecte per l’ofici. Passo molt temps fent feines i feinetes diverses al voltant de l’escriptura, però el temps d’escriptura en si és inferior al que voldria. Però, ai, cal pagar factures. I em disperso en ocupacions molt variades. També m’agradaria, és clar, escriure cada cop millor, amb més ambició literària. I a nivell d’activista cultural seguiré insistint en que cal estimar i promocionar la literatura infantil i juvenil catalana. I estimar vol dir llegir els llibres. I també comprar-los. Tan de bo totes les escoles que diuen que estimen els llibres deixessin de socialitzar llibres de lectura. O els de literatura catalana, com a mínim. “Amb creativitat la vida és més rica, més intensa, més interessant”. Això ho dius als nens i joves del projecte “El cove de les paraules”. Al teu dia a dia, fas servir alguna tècnica específica per estimular-la? Em poso «deures» diversos: canviar els trajectes habituals, observar i tafanejar al metro i l’autobús (cosa que significa oblidar el mòbil!), llegir, treballar cada dia, cada dia, cada dia (bé, dissabte i diumenge, doncs no), tenir, permanentment, l’antena activada per captar un inici d’història, és a dir, no deixar de rumiar, i tenir una disposició especial, una porta oberta per on es pot colar qualsevol idea. I no rendir-se. Insistir, picar pedra, insistir més, picar encara més pedra.

En quina mesura t’ha ajudat el fet de ser mare a l’hora d’escriure per a nens? Et fan de crítics els teus MEC? Quan vaig començar a escriure llibres infantils eren massa petits com perquè m’influissin. Aquell primer impuls va venir del desig de poder emular aquells escriptors que llegia de petita i que em van regalar dies i dies d’autèntic plaer. Ara que són més grans sí que s’escolten en les meves històries. La Ru, la protagonista de la sèrie «Una noia N.O.R.M.A.L.» (Cruïlla) té molt de la MEC número 1. I l’Albert, el coprotagonista de la sèrie «Quin fàstic de fama!» (Cruïlla) està inspirat en el MEC número 2. I el MEC número 3, va ser el primer a qui vaig llegir «L’últim violí» (Arcàdia). Tinc una butaca vermella al meu despatx que els MEC fan servir de confessionari. Arriben, seuen, m’expliquen la seva vida i sempre em pregunten «I ara què escrius, mama?». El passat mes de maig vas ser guardonada amb el Premi Atrapallibres de Literatura Infantil i Juvenil pel teu llibre “Amics monstruosos”. Als clubs de lectura als que hi has treballat amb aquesta obra proposaves els nens i nenes de canviar el final de la història. Entre tu i jo: n’hi va haver cap que t’agradés més que el que vas escriure tu en el seu dia? Ha, ha, ha! Potser quedarà pretensiós, però no. M’agrada el «meu» final, precisament perquè és el que vaig triar. Va costar, no va ser gens fàcil. Però en vaig quedar convençuda. Ara bé, la literatura es diferencia de les ciències exactes, perquè no hi ha una sola resposta correcta. I la resta de finals eren molt divertits, personals i engrescadors. Però eren els finals de cada lector. De fet, estic convençuda que els llibres no els acabem els escriptors, ni els editors. Els acaba cada lector quan imagina el seu final. Una verSETEMBRE 2016

sió pròpia i intransferible. Aquest mes de setembre els alumnes de primer de primària de l’Escola Pere Vila, guanyadors dels passats Jocs Florals Escolars, viuran l’experiència de veure el conte animat amb el que hi van participar convertit en un capítol de l’espai “Una mà de contes” del Club Super3, del que n’ets guionista. Com vas viure el moment de comunicar-los el premi? Ens pots explicar quin paper tindran ells en la producció del capítol? Va ser molt emocionant. Són nens molt petits, de sis i set anys, i saltaven i cridaven d’alegria. Uns dies després el Manuel Barrios, el director del programa, i jo mateixa, vam visitar-los a l’escola per parlar de la feina que faríem plegats. Al setembre treballarem la història conjuntament, per arrodonir-la encara més. I els nens i nenes, amb l’ajuda de les mestres i el Manuel Barrios, crearan els dibuixos de cap i de nou i gravarem una producció professional fins a crear un nou capítol que s’emetrà al programa «Una mà de contes». Fa uns anys vam crear cinc contes amb els nens i nenes de sisè de l’Escola Drassanes, en una experiència molt similar, i el resultat va ser molt enriquidor. Televisió pública al 100%. L’escola a la tele i la tele a l’escola. Ara que parlem del Club Super3: aquest any ha estat premiada la seva App, per la qualitat dels seus continguts i el prestigi del canal temàtic infantil. I et preguntem: tablets i mòbils, sí o no com a cangurs, quan els pares hem d’atendre obligacions d’intendència o per gaudir de “sobretaules disteses” per tothom? Són tant temptadors, són les nou del vespre, encara has de fer el sopar, el MEC et reclama atenció, i què fas? Té, nen, la tauleta/tele/mòbil/ordinador/ consola... La nostra generació de progenitors s’està guanyant una estàtua als herois que van haver de bregar amb el món digital per primera vegada a la història. Per mi les paraules claus són: límits, i no em fas cap pena. Límits per als MEC i per a nosaltres mateixos. Perquè de vegades ens despistem i els MEC s’han passat 4 hores amb l’aparell de marres i ja té el cap en format panoràmic. I el “no em fas cap pena” perquè fora del món digital hi ha vida i avorriment. I l’avorriment fa que descobreixin encara més vida. Pena zero. El Club de Lectura dedicat al llibre de família, del que n’has estat impulsora i dinamitzadora, va assolir la magnífica xifra de dos-cents cinquanta-un membres inscrits. Com valores l’experiència? M’ho he passat molt i molt bé triant llibres, acompanyant en la lectura, assenyalant allò que em semblava important, llegint els comentaris de la gent. Només demanaria un desig per al proper curs, que la gent s’animés a escriure més comentaris. Els catalans som tan repunyeterament discrets... Una mica de rauxa seria fantàstic. “De professió malabarista... o bolera”, afirmaves en un dels teus articles (per allò de les boles de malabars però també per les que expliquem, de vegades, mums.cat

com a mares i pares imperfectes que som). Quina és la mentida més matussera que has hagut d’explicar mai? Perdona, era a una reunió, i en realitat era a: la perruqueria, el pediatre, la cua de la peixateria, la classe oberta de dansa... perquè quan ets autonta, ai, vull dir, autònoma, autònoma, els horaris no són gens estàndard, i vas a la perruqueria a les onze del matí, i al vespre treballes. O a mig matí un MEC t’anuncia que té una otitis galopant i ho deixes tot i el portes al metge. I al vespre treballes. I així totes les variables del món. “La perfecció mata i l’humor salva vides” (“La pitjor mare del món” dixit). Podries considerar-te la precursora de comunitats com #elclubdelasmalasmadres o #elclubdelesmaresdignes, entre d’altres? Quina opinió et mereixen aquest tipus d’iniciatives? La pitjor mare del món va néixer l’any 2010, o sigui que sí, perquè tot això ve després. Però també cal dir que sense la figura del Carles Capdevila i les seves ganes de comunicar amb humor, tota l’experiència de ser pares, jo no seria aquí, signant com la pitjor progenitora mundial. L’únic que m’amoïna de les iniciatives que esmenteu, és que són iniciatives de mares adreçades a mares. I ho trobo un error absolut des del punt de vista feminista. Perquè ens queixem quan els senyors no assumeixen la criança dels fills, però quan parlem de fills, tot i fer-ho de forma hipsteriana, sobretot llegeixo senyores adreçant-se a senyores. I els senyors? Eo! Això també és cosa seva, no els ignorem! És un error. Per això vaig tenir molta cura a insistir que tant els articles com el llibre o les conferències van adreçades tant a mares com a pares. Per acabar: Salva un sol dels teus llibre de la foguera Impossible, un de sol no pot ser: les obres completes de Jean Austen, per exemple. I Jesús Moncada. I Jim botón y Lucas el maquinista. I Lola Anglada. I... Ja paroooo. La teva paraula catalana favorita del món mundial Espaterrant Ídem en llengua castellana Cariño Parles algun idioma estranger? Anglès ultrabàsic. I idioma MEC. Un llibre que tot adolescentis comunis hauria d’haver llegit abans dels vint anys El que faci que no pugui deixar de llegir-lo. Cadascú tindrà el seu. En el meu cas va ser «El senyor dels anells» i «Mecanoscrit del segon origen» i «Orgull i prejudici» i... Un llibre de literatura infantil que la Humanitat es podria haver estalviat. Molts dels que es van publicar durant el franquisme, per fatxes i masclistes. 19

va de llibres

La lliberia Pedralbes Centre recomana... Anita Bijsterbosch Combel 13,90€ ISBN 9788491010210 Preciós recull de badalls, ideal per explicar la son als menuts de la casa (2-3 anys).

Jennifer Moore-Mallinos

VVAA

Editorial Edebé 6,50€ ISBN: 9788468305950 Adreçat a nens i nenes entre 5 i 8 anys, explica com treure el màxim suc a les hores d’estudi i com fer-ho de manera fàcil. Al final, una guia per pares i mares!

Editorial Bruño 12,95€ ISBN: 9788469602140 Un llibre descriptiu, per a observar, aprendre i jugar, amb un munt de llengüetes, solapes i peces mòbils. Una aproximació al món escolar amb molta gràcia, perfecte pels primerencs.

Rita M. Bergstein / S.K. Hartung Editorial Juventud 12€ ISBN 9788426137586 Una història delicada i dolça que dibuixa el pas del seu protagonista des del bressol de nadó fins al seu llit de nen.

VVAA

Anna Manso

Editorial Combel 14,90€ ISBN: 9788498257649 Un llibre amb solapes i peces mòbils que farà les delícies dels més petits, tot ajudant a la conilleta Boleta a preparar la seva motxilla per a començar l’escola.

Animallibres 8,50€ ISBN 9788415975137 Una nena tímida, uns amics nocturns ben singulars i uns pares inexperts als que els falta pràctica per ser uns ‘pares professionals’. Sort en tenen de tenir-la per que els ajudi!. A partir de 8 anys

SETEMBRE 2016

ddee c coommppr rees s

Tendències, novetats i promocions Us presentem una selecció de productes que trobareu a les botigues dels nostres col·laboradors.

15 dies de prova gratuïta KUMON LES CORTS Guitard, 70

SAMARRETA PRE-MAMÀ 33€ www.dressmadre.com

10€ de descompte en inscripcions als tallers abans del 23/09/16 Carrer d’en Blanco, 38

BABY K’TAN Híbrid entre un fulard elàstic i una motxilla ergonòmica. www.lamamavaca.com 58,90€ Rambla del Prat, 25

CANASTRETA PERSONALITZABLE 100% fet a mà a Barcelona 70€ www.vrintela.com

PACK DIETA POST-ESTIU 295€ + 3 sessions d’estètica gratis Guitard, 9

XAMPÚ ANTI-POLLS JASSÖN TEA TREE 500ml FARMÀCIA OLLER 14,50€ Pl. Concòrdia, 3

emprenedoria

Premama Body Paint

La Fàtima té 32 anys i és mare d’una nena, l’Aina, que en té un. El 2013 va fundar Premamá Body Paint, una iniciativa que aporta una experiència única durant l’embaràs, a la que la mare gaudeix de les sensacions del belly painting i rep els estímuls del seu nadó. Els clients trien un disseny i, un cop finalitzat el maquillatge, es fa un reportatge fotogràfic, que pot ser en estudi o exterior. L’èxit de la Fàtima l’avalen tant els seus clients com els premis i el ressò mediàtic aconseguit recentment.

Fàtima, com sorgeix i què és Premamà Body Paint? Des de fa més de catorze anys em dedico al maquillatge artístic, però el maquillatge corporal és una de les meves prioritats, fet que m’ha dut a obtenir diversos premis tant a nivell nacional com internacional. Fa molts anys que tenia la inquietud de pintar la panxona de les embarassades, però les futures mares no eren gaire receptives perquè desconeixien el tema i no estava vist al nostre país. Va ser més tard, quan una bona amiga va voler que li pintés la panxa durant el seu embaràs. Va ser molt bonic i a partir d’aquí el boca a boca va fer que Premamà Body Paint nasqués. Una mica més tard, aquest concepte s’ha anat normalitzant gràcies a les xarxes socials i a que mares famoses s’apuntin a aquesta tendència.

Què et va impulsar a crear el teu propi negoci? De fet, jo ja era maquilladora freelance des de feia anys. Però emprendre amb Premamà Body Paint, com explicava, ha estat fruit del boca a boca. Veia que a les mares i als seus familiars i amics els agradava molt el concepte, d’aquí que m’animés a crear la web exclusiva sobre el belly painting.

Et sents satisfeta personalment i professionalment? Molt. Durant tota la meva carrera professional he tingut experiències molt bones, però Premamà Body Paint és la millor. Em sento molt a gust fent la meva feina, compartint experiències de la maternitat amb d’altres mares. Les mares i famílies que venen es senten molt còmodes i satisfetes, i això em fa feliç. A més a més, puc explotar la

SETEMBRE 2016

creativitat dia a dia i això es un factor que es perd en la majoria de feines i que es fonamental per créixer personal i professionalment.

Ha sigut fàcil emprendre? I conciliar? Vaig emprendre abans de ser mare, tampoc tenia el pensament de ser-ho a curt termini. Dos anys després d’iniciar Premamà Body Paint, va néixer la meva filla. I no us enganyaré: conciliar no és fàcil, és molt difícil. Tot i que té alguns avantatges, moltes vegades no pots aprofitar la baixa maternal perquè has de gestionar l’empresa, tampoc tens reducció de jornada, ni lactància, ni parlar de vacances entre d’altres… A mida que la petita es va fent gran, més em costa conciliar, haig d’aprofitar les seves hores de son per poder treballar. I tant!, l’ajuda familiar es súper important. Gràcies al pare i als avis, ens ho anem fent com podem. Sinó seria impossible.

Creus que va ser bona idea ser mare emprenedora? Crec que tant si ets emprenedora com si no, avui dia per ser mare i treballar, ho tenim molt complicat si li volem donar temps de qualitat als nostres fills. Però emprendre no es fàcil, un fill necessita molta dedicació i emprendre també, així que s’ha de ser conscient que no és fàcil.

Has hagut de prioritzar els teus objectius? Totalment. El meu primer objectiu ha sigut la meva filla, primer és ella i desprès la feina. Tinc la sort que les meves clientes son les més comprensives en aquest aspecte, ells més que ningú.

Quins productes ofereixes? i a qui van dirigits? A Premamà Body Paint es poden trobar sessions de belly painting amb i sense reportatge de fotos. Els dissenys poden ser des dels clàssics dibuixos a maqui-

mums.cat

llatge corporal en neó, aerografia… No cal que siguin a la panxa exclusivament, hi ha mares que gaudeixen d’un belly painting a tot el cos, per recordar com es canvia durant l’embaràs. Evidentment es dirigeix a les embarassades, però m’arriben molts familiars i amics que volen fer un xec regal per poder regalar a una futura mare que coneixen.

Quin és el valor afegit de la teva marca? Sobretot que he sigut una de les impulsores del belly painting al nostre país. Mai dic un no a un disseny que em demanin. A Premamà Body Paint tot és possible, si la mare així ho vol viure per recordar el seu embaràs i sé que la farà feliç. Addicionalment, també poden gaudir del reportatge fotogràfic, que faig jo mateixa.

En què t’inspires per fer els teus dissenys? Escolto molt als pares i la seva idea, això es una font molt important per inspirar-me i crear el disseny. Llavors a partir d’aquí treballo sobre els seus gustos, ja sigui buscant imatges, il·lustracions o creant idees noves. Però la inspiració es pot trobar a tot arreu i arriba en qualsevol moment.

Quin és el teu pròxim repte? Estic fent proves d’estils totalment nous de belly painting que encara no he vist mai enlloc, juntament amb un reportatge espectacular. De moment només puc dir que té a veure amb l’aigua. Si em seguiu a les xarxes socials, aviat ho podreu veure.

Per últim, on et podem trobar? Em podeu trobar a través de: www.premamabodypaint.com i a les xarxes socials (Facebook i Instagram) com a: @premamabodypaint.

esport

El Consell, una entitat a favor dels valors

Esport només significa salut, desconnexió laboral o competitivitat? La definició es quedaria curta. També es tracta d’una eina que s’utilitza per millorar la convivència i l’educació. Així ho fa el grup El Consell, una entitat que s’esforça dia a dia per preservar la qualitat a l’hora d’organitzar i promoure la pràctica de les diferents disciplines esportives que hi ha actualment. L’objectiu? Quaranta-dos mil infants i joves i el bon desenvolupament de les seves virtuts a l’hora de socialitzar-se i formar-se, sense distingir condició social, física, de gènere o cultural. En aquest sentit, els valors apareixen sobre l’horitzó d’El Consell com uns ideals fonamentals per desenvolupar la seva tasca, tant a escala local com internacional, a través de sis conceptes clau. El compromís, per superar els nostres límits i posar les capacitats pròpies a disposició dels altres; l’entusiasme, per implicar-nos positivament davant dels projectes de la institució i en els petits detalls del treball quotidià; l’humanisme, per prioritzar el desenvolupament personal i social d’aquells que ens envolten; la innovació, per estar sempre atents a les necessitats esportives i educatives del present i saber com adaptar-se; la responsabilitat, per incidir en la cooperació a través del respecte, l’empatia i l’autonomia; i finalment la socialització, per acceptar, integrar i establir vincles amb els altres en una societat cada cop més plural i lliure.

socials. La tasca de la FEEB està focalitzada en aquells barris i districtes on hi ha una necessitat per part de col·lectius i persones en situació de vulnerabilitat. La qualitat torna a ser la paraula clau per implementar els programes de la Fundació. Des d’activitats esportives i lúdiques fins a congressos, jornades, conferències, debats i estudis sobre esport i educació. Els tres programes més destacats són: “Convivim Esportivament”, desenvolupat durant tot el curs amb l’Ajuntament de Barcelona, “Un Estiu Fantàstic” i “Temps de Joc”. També ho és el Programa de Responsabilitat Personal i Social o PRPS, la forma idònia de treballar els valors en activitats extraescolars per aconseguir que els nens, nenes i joves que hi participen transfereixin el bon comportament sobre la pista de joc a la seva realitat diària.

Aquesta sèrie de valors impregna cadascuna de les activitats impulsades per les diferents entitats que componen El Consell. Per una banda, hi ha el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, que s’ocupa d’organitzar, coordinar i desenvolupar tota mena d’esdeveniments esportius, dins de l’àmbit escolar de la ciutat de Barcelona. Des de la Copa del Món de Gimnàstica Estètica de Grup, fins a les curses de la Challenge de cros escolar, la Copa Barcelona 92 de natació o les jornades de menuts i menudets, passant per les lligues regulars, el CEEB oferta una gran quantitat de disciplines d’esports individuals i d’equip orientades a totes les categories: fins a trenta-sis esports diferents! D’aquesta manera, promou l’ensenyament i el perfeccionament esportiu als nens, nenes i joves de Barcelona. Unificar criteris amb les entitats que col·labora i promoure cursos de formació també és un dels objectius del CEEB.

Una gran part de les activitats celebrades pel CEEB es porten a terme al CEM La Mar Bella, on també hi ha ubicat la seu d’El Consell. Aquestes instal·lacions gaudeixen d’una pista d’atletisme, un pavelló esportiu, diferents sales habilitades per practicar tota mena d’activitats i una vista al mar immillorable!

Per altra banda, El Consell també engloba la Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona, una entitat que, a part de promoure l’esport com a eina educativa, el considera un element generador d’hàbits favorables d’integració i cohesió per corregir desequilibris 24

També formen part d’aquesta gran família l’International Sociological Sport Observatory, ADIA i l’alberg i casa de colònies Can Font, ubicada a Brunyola (Tarragona). En primer lloc, l’ISSO torna a recuperar conceptes com la formació, la investigació i l’esport com a eina social per intervenir a escala local i internacional, des dels barris de Barcelona fins a països com Mèxic. En segon lloc, ADIA, l’ONG d’El Consell, és una entitat que, compromesa amb els objectius de l’ONU, actua a la regió del Tigray (Etiòpia). Els valors són, en definitiva, la bandera que abraça cadascuna de les entitats i esdeveniments d’El Consell i que fan de l’esport un recurs que incideix plenament en el creixement dels infants i joves i, per extensió, en totes les persones que els envolten. #Dept. de Comunicació El Consell SETEMBRE 2016

salut

TORNEM A L’ESCOLA, TORNEN ELS POLLS? Els polls són un problema universal, que pot afectar tant els caps dels nens com els dels adults. Els nens, constitueixen un objectiu molt atractiu, perquè en espais molt reduïts en tenen molts al seu abast. Quan tornen al col·legi, els petits poden endur-se a casa aquests paràsits molestos que es propaguen amb molta facilitat. Entre un 5-15% dels escolars els pateixen. Els polls són uns insectes molt petits que viuen exclusivament als cabells de les persones. S’alimenten de la sang que extreuen fent una picada al cuir cabellut de la persona. Els polls passen d’una persona a una altre per contacte directe amb els cabells o amb objectes que han estat en contacte amb el cabell d’una persona infestada. La picor al cuir cabellut és el símptoma més freqüent. En els casos en els que hi hagi picor o observem que un nen es rasca constantment s’ha d’examinar el cabell detingudament amb l’ajuda d’una pinta de pues fines metàl·liques, sobretot al clatell i darrere les orelles. La pediculosi es diagnostica per l’observació directa de polls o llémenes. Un cop diagnosticada, es recomana tractament que seguirà:

mums.cat

començar el

1. Aplicar el tractament tal com indica el prospecte 2. Aplicar una crema d’esbandida per facilitar que els polls i les llémenes llisquin 3.Passar la pinta, la llemenera per extreure els polls i les llémenes. 4. Rentar amb aigua calenta la roba i els estris en contacte amb els cabells. 5. Aplicar el tractament a la resta de la família sempre i quan s’observin llémenes o polls vius. 6. Rentar els cabells amb un xampú que contingui oli d’Arbre de Té o afegir tres gotetes d’oli essencial al xampú habitual. 7. Avisar a l’escola bressol o el col·legi 8. Al cap de 7 dies, tornar a fer el tractament. Els polls desclouen en 7 dies i així els podrem matar. 9. Revisar el nen periòdicament i aplicar locions repel·lents a la nuca i darrera les orelles. Els productes contra els polls es classifiquen en: - Químics: les permetrines. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la permetrina a l’1% és l’actiu contra els polls de primera elecció, ja que ha demostrat una eficàcia propera al 100% i mínima toxicitat. - Físics: silicones (dimeticona 4%). La seva aplicació té una doble acció: paralitza i asfixia els polls provocant-los un col·lapse intestinal que els ocasiona la mort. Un cop aplicat el tractament, s’han de retirar els insectes i cal evitar-ne el contagi amb repel·lents. - Origen natural : a base d’olis essencials. L’oli d’arbre del te, Oli d’Ylang Ylang, el de taronja dolça, el de lavanda i el de farigola es combinen per eliminar de manera eficaç el poll viu i també com a preventius. I, fi¬nalment, cal intentar prevenir la re-infestació evitant l’intercanvi de raspalls, pintes, bufandes, gorres i tovalloles mentre existeixi risc de contagi. Bullir els objectes que han estat en contacte amb la persona infestada i rentar la roba a més de 55ºC. Si no es pot, guardar-los tancats dins una bossa de plàstic durant 10-15 dies. #Helena Oller i Dolcet Col. núm. 12614

educació lliure

Educación Libre En la infancia aprendimos que la tristeza es “X” y la rabia es “Y” y que Sant Jordi no tenía miedo cuando mató al dragón. Que la alegría es la mejor de las caras con las que uno puede presentarse al mundo. Habiendo crecido entendemos que todas estas etiquetas van bien para el adulto que está al lado de un niño, no para el niño en sí. Son creencias que nos separan de la naturaleza de lo que somos. Estos discos rallados han ido impregnando nuestras células desde hace muchas generaciones hasta que, por fin, hace apenas unas horas en la historia de la Humanidad, nos hemos parado a comprender el mundo infantil. Hemos visto que aquello que nos sucede en la infancia y las respuestas que recibimos de nuestro entorno determina nuestra vida adulta. ¿Qué nos pasó de niños/-as para que de adultos queramos alejarnos de lo que nos pasa, eso es, de nosotros mismos? Puede que porqué a mamá no le gustaba que nos enfadáramos, o que el profesor pensara que “eran cosas de niños” cuándo llorábamos. En la educación libre “las cosas de niños” son “cosas importantes” y se acogen con respeto y sensibilidad, porqué aquello que nos ocurre de niños/-as es determinante para nuestra vida como adultos más o menos sanos. 26

La mirada de la educación libre ve al niño/-a como un ser completo capaz para salir al mundo a aprender lo que necesite, basándose en su curiosidad intrínseca; los aprendizajes los adquiere cuando está listo y le interesan, no cuando “toca”. Cuando la maduración cerebral del niño/-a lo dispone para aprender las letras eso se dará, ni antes ni después. Nos parecería absurdo tener que tirar de una planta para que creciera. La neuropsicología nos dice que los aprendizajes sólidos se hacen desde la motivación, son significativos, por eso permanecen en nosotros. ¡Seguramente la mayoría de nosotros no nos acordamos de los ríos de España, por mucho que los hayamos estudiado! Recuerdo cómo una niña descubría las letras cuándo me preguntaba cómo se escribía el nombre de su madre. Ella misma era el motor de su propia experiencia de aprendizaje, lo hacía con placer y curiosidad, todo lo contrario de . aquello de “la letra entra con sangre” La autorregulación es otro principio básico que caracteriza la mirada al niño/a; o sea, la capacidad que tiene todo ser vivo para regularse a sí mismo/-a con sus propios recursos. Por eso son los niños/-as quienes deciden durante el tiempo que están en la “escuelita libre” qué hacer, dónde hacerlo, con quién hacerlo, etc. El hacer del niño/-a es el juego, es una necesidad ya que a través de éste se conoce a sí mismo y a su SETEMBRE 2016

entorno, es el mejor campo de ensayo, ensayo para la vida. La “escuelita” ofrece espacios preparados donde desarrollar sus potencialidades totales, y no a partes segmentadas, como en la escuela convencional, dónde ejercitamos más el centro cognitivo y mucho menos el emocional ni el corporal. Si un niño/-a tiene el permiso y el apoyo de moverse cómo necesite, comer para el hambre que tenga, decir lo que siente y que se le escuche, entonces tiene el terreno apropiado para desplegarse con confianza y ser él o ella mismo/-a; por lo tanto, puede aprender a regularse a sí mismo, porqué tiene oportunidades para probar donde están sus propios límites y los de los otros y del entorno.

Por ejemplo, es fácil que si como adultos no sepamos manejarnos en el enfado, cuando el niño/a se enfade, le digamos el típico “no pasa nada”, cuando en realidad sí está pasando. El adulto también debe aportar seguridad a través de los límites. Un adulto que es capaz de mirar así a un niño/a no tiene más remedio que antes haber mirado a su propia infancia y al niño/a que sigue viviendo en él/ella.

#Lara Terradas. Acompanyant en educació lliure Psicoterapeuta Col. 15613

¿Qué hace el adulto en este escenario? Más bien, deja de hacer. Para dejar de hacer permitimos a los niños/as a que se aventuren en sus descubrimientos y exploren las posibilidades, y para esto hace falta confianza, también apoyo y amor en la búsqueda de sí mismos y aceptar todos sus estados, sin juicio. Para que el adulto que está al lado del niño/a aporte este terreno fértil primero habrá tenido que pararse a conocer sus propias sombras, sus dragones.

mums.cat

vivienda i urbanisme

Ajuts per a la rehabilitació d’habitatges i edificis

2016

La rehabilitació és una eina clau per abordar desigualtats socials i millorar la qualitat de vida de les persones. És per això que des del Consorci de l’Habitatge de Barcelona aquest any 2016 s’ha impulsat una nova convocatòria d’Ajuts a la Rehabilitació, amb accent especial a l’interior dels habitatges, prioritzant l’habitabilitat i accessibilitat, a banda de continuar impulsant la rehabilitació d’edificis d’ús residencial, fomentant l’accessibilitat, la salut i l’estalvi energètic. El manteniment deficient dels habitatges afecta negativament la salut dels veïns i veïnes, i contribueix al deteriorament dels edificis, fet que provoca la pèrdua de qualitat de l’espai públic i, per tant, de qualitat de vida de la comunitat.

d’obres. Les obres s’han d’iniciar en un termini màxim de 3 mesos des de l’emissió de l’informe tècnic inicial.

És per tot això, que el Consorci d’Habitatge de Barcelona impulsa aquesta nova convocatòria. Podeu trobar tota la normativa que regula aquesta convocatòria a la web de l’Ajuntament de Barcelona on hi trobareu els enllaços següents:

Les obres de rehabilitació que es poden acollir a aquesta convocatòria són totes aquelles que afectin els habitatges i/o els edificis com per exemple:

Convocatòria 2016 Annex 4 Qui i on es poden sol·licitar i tramitar els ajuts? El/la president/a de la comunitat de propietaris, l’administrador o el/la propietari/a de l’edifici. En el cas de rehabilitacions d’interiors d’habitatges ho pot sol·licitar el/la propietari/a o el/la llogater/a amb autorització del/ la propietari/a. Les sol·licituds es poden presentar a les Oficines de l’Habitatge de Barcelona on es dóna assessorament i suport tècnic per tal de facilitar el procés.

Quins són els programes i les subvencions?

• Rehabilitació d’interiors d’habitatges. • Rehabilitació amb mesures d’estalvi energètic. • Rehabilitació amb mesures parcials d’estalvi energètic • Accessibilitat: instal·lació d’ascensors, en edificis que no en tinguin. • Patologies estructurals: obres per a la reparació de patologies estructurals en edificis (sense límit a l’import de la subvenció. • Rehabilitació arquitectònica d’elements comuns • Ajuts específics • Per subvencionar els costos de redacció de l’informe de la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges (IITE). Font: Web de l’Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.cat/consorcihabitatge

Quin és el termini? A partir de l’1 de març i fins el 31 de desembre de 2016. Quines condicions cal complir? • Edificis destinats majoritàriament a habitatge, anteriors a l’any 1991, excepte per a les obres de millora de l’accessibilitat i per a actuacions d’eficiència energètica. • L’acord de la comunitat de propietaris, en el cas d’obres en edificis. • Les obres no es poden iniciar abans de recollir l’informe tècnic inicial que es lliura després d’haver formalitzat la sol·licitud d’inscripció. • Aportar el comunicat d’inici d’obres o la llicència

SETEMBRE 2016

conciliació

Fotografia: M.A.Z. Photography

La reforma horària: horaris raonables ja! Com concilien els professionals i petits autònoms? Una de les frases que més podem escoltar a qualsevol conversa amb amics és: “si tingués més temps”, “no tinc temps ni per respirar”... Si conciliar feina, família i temps personal és una missió impossible, això ságreuja encara molt més en el cas dels professionals i els petits autònoms. Qui no coneix amics autònoms que treballen a totes hores? Tal com està concebut el nostre món laboral de 2016, la feina i l´horari laboral absorbeixen la major part del nostre temps. I aquesta idea, tan arrelada a la nostra societat -hereva encara dels horaris del desarrollismo franquista-, fa que el temps que podem dedicar a tots els altres àmbits de la nostra vida que ens poden aportar felicitat - léducació dels fills, la parella, els amics, la cultura, lésport, el voluntariat, la participació cívica...- quedi, en el cas dels que treballen per compte propi, pràcticament en res. Per exemple, els comerços catalans tanquen dues hores més tard que els de la resta dÉuropa. A gairebé tota Europa, l´horari laboral arrenca a les 8 del matí i acaba entre les 4 i les 5 de la tarda, amb una aturada de menys dúna hora per dinar. A Espanya, és estrany qui no estigui encara al despatx a les 8 de la tarda, mentre comencem a partir de les 9 del matí i ens estem més de dues hores, de vegades perdudes, amb la pausa del dinar. 30

Els prime time televisius sínicien a les 10 de la nit i els nostres fills i adolescents dormen cada vegada menys. A ládolescència, per exemple, es necessita dormir una hora més al dia per tal dáconseguir el millor rendiment cognitiu i en els processos dáprenentatge. Quinze minuts menys de son afecten directament a les qualificacions i fins i tot hi ha estudis que afirmen que una hora menys de son equival a un desenvolupament cognitiu dún infant dos anys menor. A un estudi que vaig realitzar per a la ponència de la Setmana dels Horaris Raonables vaig poder comprovar que tots els professionals i petits autònoms manifestaven treballar una mitjana de deu o dotze hores al dia, coincidir amb la família pràcticament només a l´hora désmorzar i sopar, estar híper-connectats tot el dia i fer com a màxim i amb sort un parell de setmanes de vacances a lány. La inclusió de cada cop més tecnologies de la informació i la comunicació en la nostra societat, així com una demanda creixent en els bons usos del temps, són alguns dels factors que posen en evidència la necessitat de replantejar l’organització horària a Catalunya. Cal temps per a poder relacionar-se, per a gaudir de la família, per a la parella, per les manifestacions déstima, per a cuidar-se la salut, per a llegir, per a formar-se... Hi ha massa nens que creuen que la SETEMBRE 2016

feina és el més important pels seus pares, possiblement perquè ho escolten dia rere dia. En una estructura familiar amb més del 50% de divorcis, les expectatives que es donen en el marc de la parella avui dia són ben diferents de les dels nostres avis. Les persones demanen més atenció i relacions de qualitat i, de fet, un dels motius que en moltes ocasions márgumenten els matrimonis o parelles al meu despatx com a causa del trencament és, precisament, la dedicació excessiva a la feina. Un 66% de les dones es senten estressades i pressionades per aquesta manca de temps, i pel fet que la cura de les persones - fills, persones grans, malalts o dependents - es segueix portant a terme majoritàriament per les dones, a tots els nivells i classes socials, si bé és conegut que l’impacte de la crisi econòmica l´han patit aquestes en major mesura. En aquest context, la Iniciativa per a la reforma horària és una plataforma que neix de la societat civil per a una nova reorganització dels horaris en tots els àmbits, inclosos els professionals i autònoms, i per a impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania, a partir de l’establiment d’un horari racional generalitzat, adaptat a l´horari europeu, fins a arribar a una Llei del Temps, prevista per a 2018, amb penalitzacions a les empreses que no la compleixin. Es tracta de passar d’uns horaris propis d’una altra època a uns altres que s’adaptin a la complexa societat actual, amb més diversitat econòmica i de models familiars, amb tecnologies disruptives dels estils de vida i amb un augment progressiu de les desigualtats, sobretot en els darrers anys. El temps personal és una mesura de llibertat. Trobar léquilibri entre el temps de treball i el temps de lleure hauria de ser un dret reconegut per llei. Tots els elements per a aconseguir viure en plenitud i felicitat - les relacions familiars, la situació financera, la feina, les amistats, la salut, la comunitat, i la llibertat i els valors personals - reclamen, dúna manera o altra, temps. Treballar amb horaris raonables, viure més. Per a més informació: www.reformahoraria.cat #Mònica Tornadijo Sabaté Advocada i docent http://blogspersonals.ara.cat/conciliacio-de-debo www.almecijaadvocats.com

mums.cat

agenda

AGENDA

setembre

04/09/2016. DE 12:00 a 13.30 h MEDITERRANIAM, EMBRANCA’T AMB EL BOTÀNIC! Activitat gratuïta (joc) adreçada a famílies amb infants a partir de 7 anys. Jardí Botànic Dr. Font i Quer, 2 5/09/2016, DE 18:00H-20:00H TALLER “ESCULL AMB CONSCIÈNCIA EL NOM DEL TEU NADÓ” La mama vaca. Rambla del Prat, 25 www.lamamavaca.com 06/09/2016. 17.30H SAC DE RONDALLES: NARRACIÓ “GINA GINGER’S BIRTHDAY CAKE” Narració de conte en anglès Nens i nenes de 6 mesos a 3 anys. Biblioteca Can Rosés. 07/09/2016. 17.30H SAC DE RONDALLES: NARRACIÓ ”THE POSTER AND THE CIRCUS” + de 3 anys Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall. 14/09/2016. 11:00-12:30H TALLER DE MASSATGE INFANTIL (5 SESSIONS FINS AL 19/10/2016) La mama vaca. Rambla del Prat, 25. www.lamamavaca.com

14 I 21/09/2016. 17.30H TALLERS DE DESCOBERTA “LA RULETA DE ROALD DAHL” 8-10 anys Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall. 14/09/2016. DE 17.45 A 19.30 UN VIATGE SENSORIAL: CONTES DE PERDRE I TROBAR A càrrec de Susagna Navó. Entrada gratuïta. Lloc: Sala d’actes. Centre Cívic Josep M. Trias i Peitx 18/09/2016 A LES 12 H EL LLIBRE DE LA SELVA. CIA. MAGATZEM D’ARS. Teatre infantil. Preu: 2,40€ (menors de 2 anys gratuït) Casinet d’Hostafrancs 19/09/2016. 19.00H CONFERÈNCIA ‘ESTIL DE VIDA SALUDABLE (HEALTHY LIFESTYLE)’ A càrrec de David Aguilar Soria, Health Coach (Bio’n’ Roll) i músic. I Ariadna Salvador (Superkalihealthy), cantant, escriptora i gestora cultural Bioandroll.com. Entrada gratuïta. Cal inscripció prèvia Centre Cívic Cívic Can Deu. 20/09/2016. DE 17.45 A 19.30 CONTES PER SENTIR Us convidem a fer un petit viatge sensorial on coneixerem en Frederic i la seva màgia, trobarem un terrible monstre domesticable i descobrirem altres maneres de comunicar-nos amb el món. A càrrec de: Elisabeth Ulibarri Entrada gratuïta. Lloc: Sala d’actes. Centre Cívic Josep M. Trias i Peitx.

21/09/2016 DE 17:30 A 18:30H EL CASTOR LECTOR: CONTES A LA FRESCA Sessió de contes a l’ombra dels arbres del jardí, a càrrec d’Ada Cusidó (Cia. Duc un Cul al Sac). Activitat gratuïta (+ de 3 anys) Centre Cívic Sarrià. 21/09/206, 19:00H. XERRADA “INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES: MITE O REALITAT?” Demanar cita via web www.menthaquatica.com 22-25/09/2016 FESTES DE LA MERCÈ http://lameva.barcelona.cat/merce/ca/ 22/09/2016. 18.00H SAC DE RONDALLES: “LES BRUIXES DE XOCOLATA”. MON MAS Amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Roald Dahl. + de 3 anys Biblioteca Les Corts- Miquel Llongueras 23 I 30/09/2016. 10:45H-11:45 XERRADA I CLASSE DE PROVA GRATUÏTA DE MÚSICA PER A EMBARASSADES La mama vaca. Rambla del Prat, 25 www.lamamavaca.com

SETEMBRE 2016

ORGANITZES ORGANITZES

ACTIVITATS

FAMILIARS? Si vols aparèixer en aquesta secció gratuïtament, envia les teves activitats a: infobcn@mums.cat

23/09/2016. 20.00H CONCERT DEL GRUP “THE GREEN ONIONS” The Green Onions són un grup molt jove format per músics d´altres formacions que s´han aplegat en aquest projecte per a oferir-nos un seguit de versions refrescants de Soul, Pop, R&B, Funk i Jazz, principalment dels anys 90. Entrada gratuïta. Centre Cívic Can Deu. 24/09/2016 DE 10:00 a 15:00 h FESTES DE LA MERCÈ MNAC Jornada de portes obertes a tot el museu. Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n 26/09/2016 DE 18:00 A 20:00H TALLER DE MEDITACIÓ “CONNEXIÓ DE LES MARES I ELS PARES AMB EL NADÓ” La mama vaca. Rambla del Prat, 25 www.lamamavaca.com 26/09/2016 DE 17:30 A 18:30H XERRADA INFORMATIVA GRATUÏTA DE PSICOMOTRICITAT. La mama vaca. Rambla del Prat, 25 www.lamamavaca.com 26/09/2016 DE 18:00 A 20:00H 27/09/2016 DE 17:30 A 18:30H SAC DE RONDALLES: “THE DRESS MAKER” Nens i nenes de 6 mesos a 3 anys. Biblioteca Can Rosés

28/09/2016. 17.30H SAC DE RONDALLES: “RAT’S ADVENTURE AND THE MAGIC FETHER” . DINOCROCS Narració en anglès + 3 anys Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall 30/09/2016. 18.00H SAC DE RONDALLES: “UMA, DUAS, TRÊS...HISTÓRIAS PARA CONTAR!”. PATRICIA MCGILL Narració en portuguès + 3 anys Biblioteca Clarà 30/09/2016, 18:00 H CAGALLUFES: EL FOLLET RONDINAIRE” a càrrec de la Cia. Patawa. Espectacle infantil gratuït. Cal insripció prèvia. Centre Cívic J.Oliver - Pere Quart. A partir de l’1/9/16 ESPAI FAMILIAR EL PETIT DRAC de dilluns a dijous de 10:00 a 12:00H i de 17:00 a 19:00H Via Augusta, 327

TOTS ELS CAPS DE SETMANA I FESTIUS AL CAIXAFORUM, de 10 a 20 H QUIRIC (+2) Edat recomendada: de 2 a 5 anys. JOC DE PISTES (+7) Coneix CaixaForum! Descobreix els aspectes més curiosos d’aquest edifici històric. EL MURAL DE SOL LEWITT (+3) A través d’una sèrie de jocs, explorarem el comportament d’unes línies de color en aparent dinamisme i recrearem noves possibilitats plàstiques. EL TRENCACLOSQUES (+3) Es pot pensar que els trencaclosques són un simple entreteniment, que només serveixen per passar l’estona... Però són molt més: ens ajuden a desenvolupar la ment. Activitats obertes, places limitades. CaixaForum Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8.

A partir de l’1/9/16 ESPAI FAMILIAR LES CORTS de dilluns a divendres de 09:00h a 13:30h Benavent, 20-22 A partir del 6/09/2016, DE 17:00H-19:30H ESPAI DE JOC COMPARTIT DE TARDES (si el temps acompanya, amb piscines al pati) Tata Inti. Carrer d’en Blanco, 38 baixos

28/09/2016 DE 10:30 A 11:30H TALLER DE MÚSICA PER A NADONS La mama vaca. Rambla del Prat, 25 www.lamamavaca.com

mums.cat

Vols viure una aventura única i descobrir llocs màgics? Et proposem una sortida en família a casa nostra

Terradets: un viatge pels sentits A l’extrem sud de la comarca del Pallars Jussà, venint per la C-13 des de Balaguer, el majestuós congost de Terradets us donarà la benvinguda i, tot just després de travessar-lo, el pantà del mateix nom us enlluernarà amb les seves aigües verd turquesa, mirall de la serra del Montsec. Es tracta d’una destinació ideal de turisme familiar i és que la comarca sencera ofereix infinitat d’activitats i experiències per a tots els gustos i edats tot l’any. Si bé tendim a associar els esports d’aigua amb l’estiu, en realitat podem practicar-ne molts d’ells també a la primavera i durant la tardor. Això sí, caldrà però fer-ne reserva prèvia de plaça i, per descomptat, equipar-se de forma adient, tenint en compte les temperatures.

La llista d’opcions a l’abast per una estada divertida és interminable. Us n’hem seleccionat un bon grapat, però n’hi ha moltes més esperant-vos-hi! Des d’una visita amb tast a la formatgeria artesanal de Vilavella (entrada gratuïta amb compra mínima de productes), on podreu veure i tocar les cabretes, a una ruta de senderisme (guiat o lliure), passant per una aventura d’espeleologia a la cova dels muricecs (amb una de les

poblacions més grans de rat penats del país), al municipi de Llimiana; o bé una excursió per enfilar-se als Castells de Frontera (el de Mur o Llordà en són dos bons exponents), un viatge al Cretaci seguint el rastre dels dinosaures (Conca Dellà i Museu d’Isona) o, per als més esportistes, la pràctica de qualsevol de les disciplines disponibles: pàdel, BTT, paddle surf, caiac, escalada, vies ferrades, olimpickids o futbolí humà, entre d’altres.

güestortes per veure els estanys Tort i Gento (només a l’estiu). I si el que voleu és viure experiències singulars i memorables, apunteu-vos la visita al parc de les olors de Claverol (a tocar de la serra de Boumort), les botigues-museu de Salàs, el Parc Astronòmic del Montsec (destinació Starlight de la UNESCO) o el propi viatge fins al Pallars en el Tren dels Llacs (dissabtes i algun diumenge de Setmana Santa a Tots Sants).

Vista, oïda, gust, tacte, olfacte... i sentit de l’orientació! Els amants de la natura podreu gaudir també de l’observació d’ocells des dels miradors estratègicament ubicats als voltants del llac (porteu prismàtics per a una millor experiència). O passejar pel camí de les papallones, pel que també hi discorren d’altres activitats familiars com el Geocatching o les curses d’orientació. Si us agrada l’alta muntanya, però hi voleu pujar sense esforç, no deixeu d’agafar el telefèric de la Vall Fosca-Ai-

Estany Tort

Tota la informació turística de la comarca la trobareu al Centre de Visitants del Pallars Jussà (Epicentre). (Superactivitat gratuïta Club Super3). Passeig del Vall, 13 (Tremp). Tel.: 973 653 470 www.plansforyou.cat

Ctra. Balaguer - Tremp C-13 · km 75 25631 Cellers · Lleida · +34 973 651 120 · info@hotelterradets.com

Un hotel per a tothom

Ctra. Balaguer - Tremp (C-13) · Km 75 · 25631 Cellers (Lleida) · +34 973 651 120 info@hotelterradets.com