mums_bll_04_b by MUM'S MGZ

Gratuïta!!! ®

NÚM 04 //

FEBRER // 2016

Intel-ligències MÚLTIPLES BIODINÀMICA

craneosacral

mètode

Montessori dislèxia

del baix llobregat

HOLA 2016 VOLS ANUNCIAR-TE A MUM’S? Informa’t de les tarifes anuals Descomptes en patrocini publicitari anual, amb avantatges i seccions gratuïtes com l’apartat Compres o la targeta “Family Mum’s”.

El magazín de maternitat únic que cada mes arriba a 5.000 llars del Baix Llobregat gràcies a una distribució exclusiva i de qualitat.

600 31 25 19

hola@mums.cat mums.cat

04 Mares camaleòniques Directora Sílvia Cot silvia@mums.cat Publicitat hola@mums.cat T. 600 312 519 Dipòsit legal B 26386-2015

ISSN Ed. Impresa 2462-4020

ISSN Ed. Internet 2462-4039

Foto portada: Caro Cañellas Espai Fotogràfic Distribució

Abrera · Begues · Castelldefels · Castellví de Rosanes · Cervelló · Collbató · Corbera de Llobregat · Cornellà de Llobregat · El Papiol · El Prat de Llobregat · Esparraguera Esplugues de Llobregat · Gavà · La Palma de Cervelló · Martorell · Molins de Rei Olesa de Montserrat · Pallejà · Sant Andreu de la Barca · Sant Boi de Llobregat Sant Climent de Llobregat · Sant Esteve de Sesrovires · Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí · Sant Just Desvern · Sant Vicenç dels Horts · Santa Coloma de Cervelló · Torrelles de Llobregat · Vallirana Viladecans

Comença el mes més curt de l'any, tot i que aquest ens regala un bonus track. Com a mare, us he de reconèixer que tot temps afegit és d'agrair. A més, al febrer celebrem el Carnestoltes, una de les festes que més agrada a petits i grans. Suposo que a aquestes alçades ja haureu triat el personatge de la vostra disfressa. Quan em vaig posar a pensar en les nostres, em vaig adonar que totes les mares, pel sol fet de ser-ho, n'encarnem constantment de personatges: malabarista, cantant, xef, infermera, vigilant de seguretat, narradora de contes, equilibrista, perruquera, estilista, il.lustradora, massatgista, compositora, inventora d'històries, actriu, mediadora, mestra, planificadora de compres... Segur que hi podries afegir un llarg etcètera a aquesta llista! A mida que vas assolint experiència com a mare t'adones que en cada etapa que arriba vas incorporant nous personatges i noves habilitats que mai t'haguessis imaginat que tenies, però que han aflorat com per art de màgia. I és que l'art de ser mare (perquè sí, això de ser mare hauria de ser reconegut oficialment com un art) és un art camaleònic on no s'hi val no adaptar-se. L'amor als nostres fills i l'enginy es combinen per oferir sempre la millor de les nostres cares, encarnant el millor dels personantges en cada circumstància. Senyor Carnestoltes, vostè amb les seves mil i una cares ens farà gaudir de valent. Nosaltres, amb els nostres mil i un personatges, l'acompanyarem. Feliç Carnestoltes, famílies!

Sílvia Cot

www.mums.cat /MUM's Baix Llobregat

Delegacions BAIX LLOBREGAT CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL

mètode montessori

autisme El contingut d’aquesta revista és rebut per e-mail dels professionals i col·laboradors a la nostra redacció i/o està recopilat d’internet. Si algun dels contingut estigués protegit per copyright o qualsevol altra llei que prohibeixi la seva publicació, preguem ens ho comuniquin immediatament a hola@mums.cat Els distribuïdors no han d’estar d’acord amb els continguts publicats pels autors. Prohibida la reproducció de qualsevol anunci de la revista.

biodinàmica craneosacralw

dislèxia

intel.ligències múltiples

agenda

fisioteràpia respiratòria infantil

sexting en adolescents

SORTIR EN FAMILIA

lactància

els dies crítics Sovint, quan estem embarassades pensem en el moment del part com "El Moment". Hauríem de tenir present que el moment del part no és més que això, un moment. Un moment preciós que ens quedarà a la retina per sempre. En canvi, el que ve just després, és quelcom encara més important. Prendre la decisió d’alletar o d’oferir lactància artificial als nostres fills, és molt més important, i sigui el que sigui el que triem, cal que sigui una decisió ferma, empoderada, basada en les nostres conviccions i cal que n'estiguem convençudes. La relació existent entre el moment del part i l’inici d’una vida, és indubtable: un nadó neix, i per tant, és vida. La vida està directament relacionada amb el fet de menjar, dormir, sentir-se segur, sentir-se estimat, notar l’amor i sentir-se calent i abraçat. Aquest fet està directament relacionat amb la lactància, perquè dota al nadó d’aliment, de son, el sacia, l'omple d’amor, de vincle amb la mare, d’escalfor, de suavitat, de seguretat... Però la lactància pot anar molt bé des d’un començament, però també pot anar molt malament. Per què un nadó acabat de néixer s’enganxi al pit cal que: - La mare se'l posi al pit (o ell s’arrossegui fins al pit de la mare) durant les dues hores després d’haver nascut. Si es posa el nadó al pit uns minuts després de néixer, l’instint el fa arrossegar-se fins arribar al pit de la mare (per això a algunes mares els surt la línia Alba i per això també les aureoles es tornen d’un color més fosc a mida que s’acosta el moment del part, així guia al nadó fins al pit) - La família ha de tenir clar que la mare és la principal font de vida del nadó i cal que estiguin junts en tot moment, per tal que tingui disponible el pit sempre que ho consideri oportú. El fet que en alguns hospitals s’emportin al nadó perquè la mare pugui descansar aquella nit, o que li ofereixin un suplement per tal que no plori tant, són actuacions que no haurien 04

d’estar permeses per les famílies, pel bé dels nadons, de la seva alimentació, i de les famílies que han optat per fer una lactància exclusiva. - El nadó, per instint, s’agafarà al pit correctament, amb els llavis evertits (cap enfora) i agafant part de l’aureola (no només el mugró). - El nadó no ha de fer ús de cap substitut del pit en cap moment, ni un xumet, ni una tetina fins que no tingui la lactància totalment establerta (s’entén per lactància establerta el moment en què el bebè no genera cap tipus de dolor a la mare, el pit no presenta cap clivella ni intenció de fer-les i quan la criatura es queda saciada durant una estona abans de tornar a demanar de fer una altra presa). Preferiblement, no haurien d’oferir-se els xumets (en cas que la família desitgi oferir-los) fins que el nadó no tingui, com a mínim, un mes de vida perquè la manera de xuclar el pit i el xumet són oposades i genera confusió i, alhora, poden sorgir clivelles al pit. - Lactància a demanda, sense rellotges a la vista, sense calcular l’estona que s’està enganxat al pit, sense posar atenció als minuts que han passat des que s’ha deixat anar fins que ha tornat a demanar... - Donar el pit no fa mal; podria ser que els primers dies la mare noti molèsties al mugró, però en cap cas ha de notar mal, de ser així, cal que es col·loqui novament el nadó per evitar que generi clivelles. - Les postures que pot adoptar un bebè a l’hora de mamar, són diverses, però cal tenir clar que sempre han de complir una mateixa premissa: cal que l’orella estigui alineada amb l’espatlla i la cadera del nadó. En cap cas, pot tenir el cap girat. Si ens fem la imatge mental de com bevem aigua els adults, hem de ser conscients que els nadons han de mamar en una postura semblant, amb el coll una mica estirat, i sense mirar cap als costats. Les primeres hores després de parir són crucials per establir la lactància materna i si hi ha interferències d’algun tipus, és possible que la lactància no resulti fàcil. Són possibles interferències: - El fet que a l’hospital li hagin donat algun tipus de suplement de llet artificial (això pot generar intoleràncies i, en el millor dels casos, mal de panxa al nadó). Solució: que el nadó estigui a sobre la mare en tot moment perquè ella pugui oferir-li el pit quan ho desitgi. Si té el pit a l’abast, saciarà les seves necessitats sempre que li calguin i rebrà tot l’aliment que necessita FEBRER 2016 n

per créixer. En cas que necessiti suplements, haurien d’oferir-se suplements de la pròpia llet materna. - Quan el nadó perd molt pes, l’hospital i/o el/la pediatre/a recomanen donar suplements (generalment de llet artificial) al nadó i això fa que tot el que el nadó pren de llet artificial, deixi de prendre-ho de llet materna i, per tant, llavors estarà provocant que la producció de la mare disminueixi. Solució: extreure’s llet entre les preses (o durant aquestes) per tal de fer possible l’increment de la producció de llet materna de la mare. Quan s’incrementi la producció, el nadó quedarà més saciat, demanarà pit menys sovint, incrementarà de pes setmana a setmana, plorarà menys i descansarà durant més estona. - El fet que el nadó estigui fent servir xumet abans d’haver complert un mes. Solució: no oferir-li cap xumet, com a mínim, fins que la lactància no estigui establerta. - El fet que el nadó estigui de braços en braços o que estigui en un bressol, un cotxet, etc. Solució: que sigui la mare qui el tingui a sobre (ja sigui als braços o en un fulard), això evitarà generar estrès al nadó. - Un frenet a la llengua que li impedeixi fer el moviment normal d’aquesta. Solució: visitar un grup de suport a la lactància, un/a llevador/a del CAP o un/a pediatre/a especialitzat. Només quan la família tingui clar que el bebè ha de tenir un accés directe al pit a tothora, serà quan la lactància estarà salvada i els dies crítics no existiran, perquè el nadó haurà recuperat el pes del naixement en molt pocs dies. Alletar a un fill requereix temps els primers dies, precisament el mateix temps que el cos de la dona necessita per recuperar-se perquè, gràcies a la lactància materna, l’úter recupera la seva mida cada vegada que la criatura succiona el pit de la mare. Quan estem convençudes que la lactància materna és el millor per als nostres fills, sabem que els primers dies són crítics per establir-la, i serà més fàcil si tenim presents les interferències que hi pot haver i els consells que us hem donat. I si tot i així la lactància segueix essent dificultosa, no dubteu a assistir o consultar al grup de lactància de la vostra ciutat o al més proper, als/les infermers/es de pediatria on aneu a revisar als vostres fills, perquè demanar consell no ens fa més febles, sinó que ens fa més humanes, incrementa el nostre coneixement i ens ajuda a crear la nostra tribu.

Grups de lactància BEGUES # GRUP AREOLA BEGUES Reunions el segon dimarts de cada mes de 17 a 19h Antic Escorxador de Begues. Av.Sitges, 12 Sandra Pastor i Miriam Tutusaus · Tel. 93 639 05 38

CASTELLDEFELS # MACAS Reunions el primer i tercer dilluns de cada mes de 10 a 12h. Casa dels Infants Can Aymerich- Rambla de Blas Infante, 10 Ana Mª Morales Rodríguez ·Tel. 675 960 312

el prat de llobregat # grup areola el prat Reunions el segon dimecres de cada mes a les 15.30h. Sala Joc del Centre Cívic Ribera Baixa - Dolores Ibarruri, 45 Maribel Matilla · Tel. 93 374 15 80

GAVÀ # GRUP AREOLA GAVÀ Masia de Can Sellarès - Avinguda de Gavà 90 · Sílvia Ramirez i Rosa Olivé Tel. 93 662 04 44

MOLINS DE REI # MAMA PIT Associació de Veïns del barri del Canal- C/Ferran Agulló, 8 Jordi Rico · Tel. 616 16 56 86

SANT BOI DE LLOBREGAT # AREOLA SANT BOI Reunions primer dilluns de cada mes de 17:00 a 18:30h Masia Can Jordana - Ebre, 27 Els divendres de les setmanes següents de 15:30 a 17:00h Can Massallera - Carrer Mallorca, 30 Nuria Massó · Tel. 93 635 12 00

SANT feliu DE LLOBREGAT # ALLETEM Reunions cada dijous (excepte festius) a les 17.30h Espai Materno-Infantil - Ctra. de la Sànson, 10 Marta Ollé - Mireia Artal - Sharon Santos alletem.sf@gmail.com

SANT joan despí # GRUP DE SUPORT LACTANCIA MATERNA Reunions cada divendres de 10 a 12h Centre Cívic Les Planes - C/ J. F. Kennedy, 4 Ana Pardos · Tel. 665 35 98 99 - María Durán · Tel. 678976242 www.labuenaleche.jimdo.com

SANT just desvern # GRUP D'ACOMPANYAMENT A LA MATERNITAT Reunions cada divendres a les 11h (activitat de pagament) Centre Cívic Salvador Espriu - C/ Tudona s/n Begoña Garcia · Tel. 659 65 85 05

viladecans S’ofereix el mateix servei que a Gavà

#Marta Ollé Assessora Lactància mums.cat

055

educació

Què és el mètode montessori i com aplicar-lo a casa? Descobreix els principis de Maria Montessori per educar nens feliços. Educar a un nen no és una tasca senzilla. Requereix molta paciència, voluntat i sobre tot, intel.ligència. Al menys això és el que pensava Maria Montessori, una educadora, pedagoga, filòsofa, psicòloga i científica italiana que va dedicar part de la seva vida i obra a millorar l'educació infantil des d'una perspectiva més desenvolupadora i autosuficient. De fet, va ser la creadora del mètode Montessori, un sistema d'educació centrat en el respecte als drets dels nens i en la capacitat espontània per aprendre. Aquest model educatiu s'utilitza encara avui en moltes escoles del món i, sense dubte, és una eina molt útil perquè els pares eduquin els seus fills. En què consisteix el mètode Montessori? El mètode Montessori agrupa un arsenal de teories sobre l'educació infantil que es basen en el principi que els nens han de tenir completa llibertat per aprendre y desenvolupar-se per si sols, en un ambient de comprensió i afecte que sigui estimulant. Bàsicament, Montessori asegurava que els petits posseeixen una capacitat gairebé il·limitada per apropiar-se dels coneixements, primer a nivell inconscient i tot seguit a nivell conscient. D'aquesta manera, li otorga al nen un paper actiu en el su propi aprenentatge. Montessori també afirmava que perquè el nen pugui aprendre i desplegar tot el seu potencial ha d'estar inmers en un ambient adequat que fomenti el seu creixement. Per aquesta experta, l'ordre, la seguretat, el disseny i l'accés a les eines eren elements crucials que no haurien de faltar en l'entorn en el que es desenvolupen els nens, ja que són els aspectes que estimulen l'aprenentatge i creixement infantil. Així mateix, Montessori li otorgava un paper orientador fonamental als adults, i en especial als pares, considerant-los com les guies principals del nen, les persones responsables de mostrar-li el seu entorn i les potencialitats que existeixen en ell. D'igual manera, el seu mètode posa una especial atenció especial a l'amor i la comprensió dels pares cap als seus fills. Un amor basat en el respecte, la llibertat, la responsabilitat i l'establiment de límits clars però poc restrictius, on la confiança, la paciència i l'empatia es converteixen en protagonistes. 06

Com implementar el mètode Montessori a casa? Inicialment aquest mètode va ser creat amb fins acadèmics però amb el pas del temps també ha guanyat terreny en l'àmbit familiar i cada vegada són més els pares que recorren a algunes de les eines per aplicar-les a l'educació dels seus fills. Es tracta de claus que, encara que no són solucions infal·libles, brinden algunes llums sobre com educar millor als nens. · Els nens aprenen del que els envolta, per tant, permet que explorin el seu entorn amb total llibertat. · Evita criticar massa a un nen, sino només aprendrà a jutjar als altres. · Elogia'l amb freqüència per aprendre a valorar. · No siguis hostil amb el nen, doncs així només aprendrà a barallar-se amb els altres. · Si ets just amb ell, aprendrà a ser just amb els altres. · Evita ridiculitzar amb freqüència a un nen ja que formaràs a una persona tímida. · Fes que se senti segur perquè aprengui a confiar en els altres. · No denigris ni subvaloris a un nen perquè estaràs sembrant en ell un fort sentiment de culpa i una baixa autoestima. · Accepta les seves idees i opinions amb freqüència perquè aprengui a sentir-se bé amb si mateix. Alenta'l i motiva'l en les tasques quotidianes perquè guanyi seguretat. · Assegura't que l'entorn del nen és agradable. · Fes que se senti necessari. Així aprendrà a buscar l'amor en el món i no es conformarà amb menys. · No parlis malament del teu fill davant d'ell. I tampoc ho facis quan no hi sigui. · Escolta'l sempre i respon-li quan et pregunti. · Dóna-li un cop de mà quan necessiti ajuda, però passa desapercebut si és capaç de trobar la resposta per si sol. · Respecta el teu fill encara que hagi comès un error, ell sol el corregirà en algun moment. · Quan et dirigeixis al nen, fes-ho sempre de la millor manera. Ofereix-li en cada moment la millor versió de tu mateix. Recorda que tu ets el seu model a seguir.

#Etapa Infantil FEBRER 2016 n

post-part

Hipopressius o Pilates en el post-part? En algunes ocasions, la mare que fa poc que ha donat a llum, té el dubte de si començar fent hipopressius, pilates o els dos alhora i quan pot començar a fer aquestes activitats. Per aclarir-ho, començarem explicant els beneficis i objectius que té cada tècnica. Amb els abdominals hipopressius aconseguim reduir el perímetre abdominal aportant millores estètiques, posturals i funcionals, prevenir diferents tipus d'hèrnies (inguinals, abdominals, vaginals...), prevenir lesions articulars i musculars per la normalització del to muscular general, proporcionar una eficaç protecció de la zona lumbar. El mètode Pilates té com a objectiu tonificar i flexibilitzar la musculatura de tot el nostre cos sobretot la faixa abdominal, evitar lesions i dolor d'esquena, corregir males postures i millorar l'equilibri i la consciència del nostre cos.

sòl pèlvic, evitant possibles despreniments dels òrgans pèlvics i evitant el risc d'hèrnies que poden ser habituals en aquesta fase. No estaria recomanada la pràctica del mètode hipopressiu en persones amb hipertensió arterial (HTA). Una vegada adquirida la funcionalitat d'aquesta zona, seria una bona opció alternar amb Pilates ja que en centrar-se en la millora del to i la flexibilitat general del nostre cos ens ajudarà a recuperar tant la figura com la funcionalitat anterior al part minimitzant les possibles molèsties típiques d'aquesta fase: lumbàlgia, cames cansades, possible sobrepès... Com sempre, cal recordar que cada dona i cada part són diferents i que sempre el metge especialista és qui ha d'aprovar ela realització de qualsevol activitat física. #Francisco Deltell Just Fitt Pilates

Després de donar a llum, el més recomanat dins del període inicial de repòs que marqui el ginecòleg, és començar amb el mètode hipopressiu ja que l'objectiu se centra principalment a retornar el to al nostre

mums.cat

lactància desenvolupament

dislèxia 5 consells per treballar-la a casa La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge que es manifesta amb una dificultat per llegir i per comprendre el que es llegeix. Això no està relacionat amb problemes en la intel·ligència, sino amb la forma de processar les lletres i les paraules. Quan un nen té dislèxia presenta dificultats per llegir de forma fluïda, per descodificar les lletres que està veient i per comprendre paraules o frases, el que el dificulta en molts casos seguir el ritme de la classe perquè llegeixen molt més a poc a poc que els seus companys. La dislèxia pot tractar-se millorant l'habilitat per llegir i la comprensió lectora del nen. Per aconseguir aquest objectiu, el nen ha de treballar de forma constant, no tant sols en l'aula sino a casa i ha de rebre el suport dels seus pares per realitzar activitats que el permetin progressar i mantenir-se motivat.

Ajudar al nen dislèxic des de casa

1 2

Com a pares, podem ajudar a tractar la dislèxia seguint aquests consells: Detectar quina és la dificultat concreta del nen. La dislèxia no es manifesta de la mateixa manera en els nens. No només existeixen diferents tipus de dislèxia, sino que la intensitat en la que es manifesta varia en cada persona. Per això és important que, si es detecten indicis que poden indicar que el nen pateix aquest trastorn, es busqui ajuda professional el més aviat possible per determinar si el nen pateix dislèxia, de quin tipus i en quin grau. A partir del diagnòstic serà més fàcil començar a treballar perquè el nen millori, gràcies a una sèrie d'activitats dissenyades específicament per tractar les àrees en les que el nen mostra més dificultats, tant a l'aula com a casa. Treballar conjuntament amb ell en activitats específiques per la seva dificultat. Quan s'ha determinat quina és la dificultat concreta del nen i en quin grau li afecta, es prepararan una sèrie d'activitats sobre les que el nen haurà de treballar en l'aula, però també s'haurà de reforçar tot allò après a classe des de casa.

Els pares han d'asseure's amb el nen i ajudar-lo a realitzar les tasques de lectura i comprensió. Alguns exemples d'activitats que es poden realitzar a casa són: - Lectura conjunta de llibres que siguin d'interès pel nen: s'ha d'insistir en que el nen es concentri en les paraules i en que es prengui el temps que necessiti per entendre allò que està llegint. Si és un tema que interessa al nen molt millor, doncs serà més fàcil que gaudeixi de la lectura. - Lectura en veu alta perquè el nen detecti errors: es pot escollir una llista de paraules on la dificultat variarà en funció del nivell del nen. Se li demana al nen que llegeixi les paraules i després li llegim en veu alta avisant-lo que ha de detectar quines són les paraules que no diem correctament. D'aquesta forma l'ajudem a concentrar-se en la correspondència entre sons i lletres. - Lectura de síl·labes complexes: un altre bon exercici per millorar la destresa lectora és la lectura de síl·labes complexes, de tres o quatre lletres. El nen haurà de llegir en silenci una llista de síl.labes i després haurà de fer-ho en veu alta. Podem ressaltar aquelles síl·labes que ha llegit bé perquè, a mida que millori, pugui veure els seus avançaments i es mantingui motivat. A mida que avanci les síl·labes es poden substituir per paraules i frases. FEBRER 2016 n

3 4

3 5 4 Utilitzar el joc com a eina de treball. Una de les millors formes de treballar amb els nens és a través del joc. En el cas de la dislèxia, utilitzar jocs amb lletres i paraules és una forma divertida que el nen realitzi activitats de reforç sense que ho percebi com a tasques extres. El joc és a més, una forma de reforçar el vincle amb els fills. Alguns dels jocs que es poden realitzar junt amb ell són les sopes de lletres, jocs de formar paraules com l'Scrabble o el Boggle, o també es pot jugar al penjat, començant amb paraules senzilles i augmentant la dificultat a mida que el nen vagi avançant.

No pressionar en excés al nen. Encara que la feina constant és necessària per millorar l'habilitat amb la lectura, és important no pressionar de més al nen. Per ell ja és difícil l'esforç constant que ha de realitzar en totes les seves tasques de lectura, per tant se li ha de donar suport, però també s'ha de deixar espai al nen perquè si es sent cansat, pugui fer un descans.

mums.cat

Mantenir la motivació. En molts casos els nens amb dislèxia se senten menys capaços que els seus companys de classe a causa de la seva dificultat amb la lectura. No obstant, és molt important recalcar que aquestes dificultats no estan associades a la intel·ligència i que el nen és igual de capaç que els altres nens. Els pares han d'esforçar-se per mantenir la motivació del nen i per evitar que se senti malament al trobar-se amb les dificultats pròpies de la dislèxia. S'han de trobar activitats en les que els nens destaquin, com els esports o alguna activitat artística, en la que el nen es pugui expressar còmodament i amb la que se senti a gust. Veure un progrés favorable en aquestes activitats pot ajudar el nen a sentir-se motivat. D'aquesta manera serà més fàcil que s'esforci més en la lectura i la comprensió lectora, perquè veurà que la feina constant li comporta recompenses. Per treballar la dislèxia a casa el més important és ser pacients, seguir les recomanacions del pedagog que ens assessori i involucrar-se en les activitats que realitza el nen. El suport dels pares és clau per aconseguir que la dislèxia no sigui un problema a llarg termini pels fills. #faros.hsjd.com 09

nutrició lactància

ALIMENTACIÓ PER MILLORAR LES DEFENSES I ALLEUGERIR COSTIPATS Sovint les defenses del nostre organisme es veuen compromeses pels canvis de temperatures, l’estrès, menjar inadequadament o no descansar prou. Tot això fa que el nostre sistema immunitari es debiliti i siguem més susceptibles a posar-nos malalts. Una alimentació correcta és una gran aliada per una bona resposta immunitària, ja que hem de nodrir els “soldadets” que lluiten contra els virus, bactèries i fongs que ens volen fer la guitza. Les vitamines A, C, D i E i els minerals com el Zinc i Ferro en general els trobarem en els aliments frescos, els que no han estat processats. La vitamina C predomina en les fruites cítriques, pebrot i en el tomàquet. Les vitamines E i A les trobarem els alvocats, olives, oli d’oliva verge extra, peix, bròquil, pastanaga i moniato. Els aliments rics en vitamina D són els bolets com el xiitake i el xampinyó, els ous i els làctics. Tenen quantitat apreciable de Zinc els espàrrecs, pèsols, faves, julivert i les pipes de carbassa. Per últim, el Ferro que el contenen les llegums, fruits secs, carn, peix, ous i julivert. Disposar d’una bona salut intestinal contribuirà a que tinguem un bon sistema immunitari perquè, tindrem més quantitat de bactèries beneficioses habitants del nostre intestí, com són els lactobacillus i bifidobactèries que produiran un extra de vitamines per a nosaltres. També absorbirem millor els nutrients dels aliments que mengem i tindrem una capa protectora en el nostre intestí capaç de no deixar entrar en el nostre organisme toxines o agents infecciosos. Aquestes bactèries beneficioses són els anomenats probiòtics, els podem suplementar en forma de preparats, sobretot en tandes d’antibiòtics o processos diarreics. També és important menjar fibra, que és el prebiòtic, és a dir, l’aliment per a que aquesta població de bactèries beneficioses del nostre intestí creixi i predominin sobre les bactèries patògenes. La fibra la podem trobar en les verdures i fruites en general si les mengem senceres (ni en forma de caldos, ni sucs).

L’aigua és molt important per a tenir unes mucoses ben hidratades, la podem prendre en forma de caldos o infusions. Els aliments que continguin l’aminoàcid cisteïna ajudaran ha fluïdificar l’excés de mocs , el trobarem en els alls, cebes i porros. La mel té un efecte desinfectant i bactericida, ajuda a descongestionar les vies respiratòries i suavitzen la gola, es pot donar a partir d’un any d’edat. El pol· len i la gelea reial contenen moltes de les vitamines i aminoàcids que ens ajudaran a estar forts i sans, es pot donar a partir de dos i tres anys d’edat respectivament. Ens podrem ajudar gràcies als remeis naturals que estan a l’abast de tothom, de la mà de la fitoteràpia. Destacaríem el pròpolis i l’esquinància per a la prevenció dels constipats. Un cop ja tenim el refredat a sobre el que ens ajudarà a alleugerir la febre i la mucositat espessa seran les infusions de gingebre, saüc i farigola. Un apunt per les mares lactants: la llet materna va plena de components immunològics que serveixen per al lactant com a profilaxis de les infeccions. Els nadons alimentats amb llet materna estan més protegits davant d’infeccions tan agudes com cròniques i malalties autoimmunes. QUÈ CAL EVITAR? No hem de fer un abús de sucre refinat que trobem en els sucs concentrats, menjar industrialitzat, llamiFEBRER 2016 n

nadures i bolleria. Això ens debilitarà el sistema immunitari tant nostre com dels nostres fills. El sucre és l’aliment preferit dels patògens. QUÈ MÉS PODEM FER? El que sí que ens ajudarà, a banda d’una alimentació correcta, són els bons hàbits: • Estar actiu fent algun tipus d’activitat física moderada de manera constant. • Ventilar la casa uns 10 minuts diaris per a que es re-

novi l’aire de l’interior. • Rentar-nos les mans abans dels àpats i que els nostres fills ho vegin és important per a crear hàbit. • Que ens toqui una estoneta el sol (per crear vitamina D). • Dormir les hores necessàries, un bon descans és important.

CREMA DE VERDURETES Ingredients: • Mitja carbassa • 4 cebes seques (mida petita) • 2 porros • 6 nous • brots de porro o ceba (pels nens millor d’alfals, no tenen un gust tan fort) • oli d’oliva verge extra • aigua • sal Preparació: Agafarem una paella mitjana o una cassola i hi afegirem un rajolí d’oli, tallarem les cebes i les introduirem quan l’oli s’hagi escalfat una miqueta. Posarem un pessic de sal per a que la ceba desprengui l’aigua, i deixarem sofregint 10 minuts. Mentre es fa, tallarem la resta de verdures: la carbassa a daus, i els porros en rodanxes descartant la part verda (fulles). Un cop feta la ceba ficarem tots els ingredients i hi afegirem ¾ d’aigua, posarem una tapa i ho deixarem a foc lent 20 minuts. De mentres, pre-escalfarem el forn a 110ºC uns minuts, agafarem les nous i les ficarem al forn per a torrar-les una mica, a 100ºC uns 5 minuts. Passats els minuts, les traurem del forn i les picarem amb un morter perquè quedin ben picadetes. Per a servir-ho: Un cop passats els 20minuts, triturarem tota la verdura i ficarem més aigua si volem una crema menys espessa. Un cop al plat, ficarem per sobre el “topping” de les nous i els brots en el centre del plat. Nota: els ingredients els podem anar modificant segons la verdura que disposem o segons la tolerància. Si no tenim carbassa i porro, podríem canviar-ho per carbassó i xampinyons. #Núria Montserrat Llicenciada farmacèutica col.16904 Màster en Nutrició i Alimentació mums.cat

lactància psicologia

La autoestima es como una armadura que protegerá al niño frente a los desafíos de la vida. Los niños que se sienten bien con ellos mismos son capaces de gestionar mejor los conflictos. Para los niños con baja autoestima los desafíos pueden ser fuentes importantes de ansiedad y frustración. Tienen una baja opinión de sí mismos, presentando pensamientos autocríticos como “no soy suficientemente bueno/a”, “no puedo hacer nada bien”, “no puedo”, "nunca aprenderé a hacer esto bien”, “¿Qué más da?”, “no le importo a nadie”... Los patrones de autoestima empiezan muy pronto y se ven construidos por diversas variables: -Por un lado, un niño pequeño que aprende a hacer algo nuevo (chutar la pelota, realizar una suma...), experimenta un sentimiento de logro, de capacidad de hacer algo, que refuerza su autoestima. Por otro lado la relación con los padres es fundamental para ayudar a los niños a formarse percepciones positivas de ellos mismos. Para generar una buena autoestima son fundamentales tres premisas: “sentirse querido”, “sentirse valorado” y “sentirse único” por parte de sus padres. Sin la integración de estas premisas, el niño irá creciendo sintiendo que no es lo suficientemente valioso para ser querido ni son valiosas sus capacidades. Estas creencias las irá arrastrando a lo largo de su vida,convirtiéndose probablemente en un adulto con una autoestima muy pobre. Hemos de tener presente que para la capacidad cognitiva de un niño, la opinión o información transmitida por sus padres constituye una máxima, con validez absoluta. Modificar esta creencia en la adultez, será costosa pero posible. Así pues, la autoestima podría definirse como sentimientos de capacidad combinados con el sentimiento de sentirse querido y valorado. El niño tiene que sentirse capaz de hacer las cosas, pero a la vez 12

valorado y querido para poder desarrollar una buena autoestima. Un niño que se siente feliz por haberse sentido capaz de lograr algo, pero no se siente querido puede llegar a presentar una baja autoestima. Cómo pueden actuar los padres? - Procure crear en casa un ambiente de amor, seguridad. - Mantenga una relación con él/ella basada en el respeto. - Dígale a su hijo comentarios positivos y concretos, reforzándolo a menudo, reconociendo siempre el esfuerzo que realiza en vez de centrarse en los resultados. - Dele muestras de afecto. Su amor es sumamente importante para estimular la autoestima de su hijo. Abrácelo y dígale cuanto le quiere y lo orgulloso que está de él/ella. - Sea un modelo positivo. Cuide su propia autoestima y su hijo tendrá un buen modelo a seguir. Si considera que su hijo tiene una baja autoestima, valore solicitar ayuda a un profesional ,quien podrá ayudarle a encontrar qué problema puede estar impidiendo que su hijo se sienta bien consigo mismo. La terapia puede ayudar a los niños a verse de una manera más realista y a desarrollar una buena autoestima para tener una vida más feliz. #Esther Fabra Psicòloga Centre Mèdic Sant Feliu FEBRER 2016 n

Llar d’Infants

Matrícula 2016-17 oberta! Anglès des de l’any

Atenció individualitzada

Centre autoritzat per la Generalitat

Servei pediatria Cuina pròpia

fisioteràpia

fisioteràpia respiratòria infantil Cada cop més, ens anem acostumant a sentir casos de bronquitis, asma, pneumònies...i resulta angoixant viure-ho en primera persona en els nostres fills. Entrar en el cercle de broncodilatadors, cortisona i antibiòtics a vegades és inevitable, però molts cops podríem evitar-ho o accelerar la seva curació si féssim sessions de fisioteràpia respiratòria.

La fisioteràpia respiratòria té un paper molt important en garantir aquesta correcta maduració pulmonar, tant en els casos recidivants, com en els aguts. Així doncs, el que pretén, és ajudar a drenar la mucositat que el nen no pot eliminar per si sol i que pot agreujar la situació si no es fa en un curt termini de temps.

Les causes poden iniciar-se per afeccions respiratòries neonatals, però hi han predisposicions genètiques com l’asma, vies aèries de menor diàmetre o al·lèrgies que augmenten i/o magnifiquen les malalties. En canvi, les causes on sí que podem actuar, són tant les ambientals: la contaminació de l’aire (atmosfèric, industrial i tabaquisme) com l’estil de vida: escoles bressol, calefaccions domèstiques, alimentació...

La dinàmica de les sessions varien segons l’edat del pacient, intentant fer-les lúdiques durant els exercicis amb variacions de volums, controls del flux inspiratori i expiratori i drenatge actiu de la mucositat, fent anar pujant la mucositat des de vies més baixes a les més altes i així, mitjançant la tos, puguin extreure el moc atrapat a l’arbre bronquial. Tant important és fer els exercicis a la consulta, com mostrar als pares com fer-ho i canviar hàbits domèstics.

El pulmó d’un nadó és immadur fins els 2 anys i és per aquest motiu que tots els mecanismes naturals per treure mucositat encara no estan desenvolupats. Des dels 2 als 6 anys segueix la maduració pulmonar i al final d’aquesta etapa, tenen el pulmó molt semblant a l’adult. És important lesionar el menys possible, el seu sistema respiratori per garantir una bona salut en endavant.

Aquestes sessions no estan només indicades per a nens, també es poden beneficiar infants més grans i adults per evitar tanta medicació i escurçar el temps de curació. No dubteu en consultar-nos el vostre cas.

#Paula Izquierdo Fisioterapeuta Col. 5861 Fisiovitae FEBRER 2016 n

Compresas, salvaslips y tampones Centre de Fisioteràpia i Osteopatia

FISIOTERÀPIA del sòl pèlvic ∙ pre i post part en neurologia ∙ respiratòria OSTEOPATIA obstètrica i pediàtrica Passeig dels Pins, 28 Sant Feliu de Llobregat 93.685.73.64 www.fisiovitae.net

¡Pruébalas!

0,50€

de descuento inmediato en tu farmacia*

*El importe de este vale te será descontado por la compra de cualquier producto de Cottons presentándolo en tu farmacia habitual. No acumulable a otras ofertas.

psicologia

què és l'autisme? Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)

FEBRER 2016 n

És un trastorn psicobiològic de la intercomunicació i interacció que es crea en els 30 primers mesos de vida i dóna lloc a un deteriorament del desenvolupament emocional i cognitiu. Afecta a totes les àrees de vida i es considera una de les patologies més greus del desenvolupament, la conducta i comunicació (Dra. Viloca, psiquiatra, psicoanalista i fundadora del Centre terapèutic educatiu, Carrilet). Parlem de l’espectre autista perquè afecta de manera diferent a cada persona i el nivell de gravetat pot anar de lleu a més greu. Per tant, no hi ha un tipus d’autisme sinó molts autismes. Els nens amb autisme presenten una sensibilitat extrema i tenen dificultats en tolerar la frustració, l’espera, etc. Són vulnerables, amb moltes pors i es refugien en un món de ple de sensacions que ells mateixos s’autoestimulen, com per exemple, a través de moviments estereotipats, rituals obsessius, etc. També hi ha una manca de la capacitat d’empatitzar, és a dir, d’imaginar a l’altre amb les seves pròpies emocions i pensaments. La regressió en l’autisme es dóna entre un 25% - 30% i es manifesta després d’un aparent període de desenvolupament normal. Al voltant dels 15-24 mesos es perden habilitats d’interacció social importants, com el llenguatge, somriure, la mirada etc. Es considera que possiblement eren nens amb una tendència important a la vulnerabilitat.

b) Trastorns de la comunicació i limitacions en la imaginació: trobem nens que no tenen llenguatge, d’altres fan ecolàlies (repetició de paraules o frases) o diuen paraules aïllades. En el cas que desenvolupin llenguatge, aquet és limitat, focalitzat en determinats temes i amb alteracions subtils de les funcions comunicatives. Hi ha una absència de joc simbòlic o de qualsevol indici d’activitat imaginativa. Mostren preferència per objectes mecànics i manifesten conductes estereotipades, com, girar, rotar i mirades estranyes. c) Trastorns de la flexibilitat: patrons de comportament, interessos i activitats restringits: presenten estereotípies motores repetitives (aleteig, balanceig etc.), rituals simples i resistències a canvis mínims. També, trets obsessius de pensament, rigidesa i invariància. Els interessos són restringits, poc funcionals i no estan relacionats amb el món social.

Increment de la prevalença en els últims anys. Tal i com s’apunta al Pla d’atenció integral a les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, 2012), existeix un increment important del TEA i en conseqüència, del nombre de casos atesos en els centres de Salut Mental de Catalunya. Segons les dades Autism Speaks (2015) d’1 de cada 68 persones a EEUU mentre que Autismo Europa (2013) d’1 de cada 150. És molt més freqüent en nens que nenes (de 4 nens hi ha 1 nena).

Detecció precoç i intervenció. Entre un 30%-40% de pares observen anomalies en el desenvolupament dels seus fills en el primer any. La diversitat de manifestacions clíniques que poden presentar-se en els TEA i la manca d’informació en relació al trastorn dels professionals de l’àmbit mèdic i educatiu són alguns dels factors que poden dificultar la detecció precoç de simptomatologia. Des del Cdiap Equip 40 es duen a terme intervencions i accions formatives per la sensibilització i prevenció en la detecció dels signes d’alarma d’autisme durant els primers anys de vida a professionals de d’Àrees Bàsiques de Salut (ABS) i Escoles Bressols municipals. Iniciar una intervenció especialitzada tan aviat com sigui possible ajuda a una disminució de la simptomatologia autista i millora el pronòstic i la qualitat de vida dels nens i les seves famílies.

Principals característiques a) Trastorn de la relació: hi ha nens amb un aïllament i indiferenciació de persones/coses. D’altres es vinculen amb alguns adults però no amb els iguals. Responen a la relació tot i que rarament la inicien ni reclamen. Demanen mitjançant l’ús instrumental de les persones, com per exemple, agafant la mà de l’altre sense mirar. mums.cat

Com es detecta? L’autisme no es diagnostica a través de la presència de marcadors biològics sinó que es determina per un procés d’observació clínica de la conducta. Es disposen d’instruments de mesura i escales, entre les quals destaquem: M - Chat (Baron-Cohen et al., 2000) i ADOS (Lord et al., 1999) que, de forma complementària, ajuden a diagnosticar el moment actual en què es troba el nen.

#Lourdes Busquets i Ferré Psicòloga Cdiap Equip40 - Col. nº 9912 17

1r càsting

Gracies a tots

Glòria, Mari i Abril

Queralt, Sergi, Marc i Gener

Sònia, Xavi i Júlia

¤ Pallejà

¤ Gavà

¤ Sant Feliu de Llobregat FEBRER 2016 n

Sílvia, Jose Luis i Kiara

Noelia, Dani i Daniela

Sara, Guillermo i Martina

¤ Sant Joan Despí

¤ Esplugues de Llobregat

¤ Sant Feliu de Llobregat

per participar! Christian, Azahara i Candela

Judit, Marc, Jan i Naia

Susana, Joan i Valeria

¤ Sant Vicenç dels Horts

¤ Pallejà

¤ Sant Boi de Llobregat

mums.cat

psicologia

¿CUÁNDO DEBEMOS CONSULTAR A UN PSICóLOGO INFANTIL? Durante el proceso de crianza y educación de nuestros hijos podemos encontrarnos con momentos de dudas y preocupación, donde nos preguntamos si debemos consultar la situación con un profesional para que nos oriente. Afortunadamente, hace ya algunos años que el significado de acudir a un psicólogo ha cambiado y se entiende que no tiene que haber un trastorno mental para pedir ayuda. Los psicólogos infantiles trabajan para acompañarnos y asesorarnos en las dudas, miedos y dificultades que podemos encontrar en el apasionante proceso de crecimiento de nuestro hijo. Debemos tener en cuenta que hay momentos críticos que forman parte normal del proceso de crecimiento, como por ejemplo, los episodios de rabietas alrededor de los dos años, y los miedos infantiles entre los tres y cuatro años. Éstos son evolutivos, lo cual significa que se dan en la mayoría de los niños, y desaparecen al cabo de un tiempo. Sin embargo, las dificultades con las que podemos encontrarnos a lo largo del proceso son muchas, y a veces será conveniente consultar con un psicólogo que nos pueda asesorar. Éstas son algunas de las situaciones donde os aconsejamos poneros en contacto con un psicólogo especializado en infancia: • Si necesitamos asesoramiento sobre rutinas familiares, o momentos puntuales del desarrollo infantil: sueño, retirada del pañal, llegada de un hermanit@, ansiedad por separación, etc. • Dificultades de aprendizaje: Si observamos dificultades en el ámbito académico, ya sea de concentración,

atención, planificación, técnicas de estudio, entre otros. • La separación de los padres o despedir un familiar cercano, ya que muchas veces es difícil de gestionar para nuestros hijos, y se pueden sentir perdidos y tristes. • Si observamos que a nuestro hijo le cuesta relacionarse con otros niñ@s: niñ@s tímidos, retraídos, que prefieren estar o jugar solos para no tener que iniciar una comunicación con un igual. • Procesos evolutivos normales que se alargan más de lo esperado, o que no sabemos cómo abordar: rabietas, miedos, celos, etc. • Cambios repentinos en cualquier ámbito de la vida de los niñ@s: conducta, estado de ánimo, etc. • Gestión de las emociones: si nuestro hijo no sabe identificar las emociones en cada momento, o no sabe qué hacer con ella para sentirse bien de nuevo. Por ejemplo, llora mucho por cualquier situación, verbaliza (o percibimos nosotros) que siempre está triste, o muestra comportamientos inadecuados cuando está enfadado. • Y en general, en cualquier contexto que les genere malestar, haciendo que no esté feliz y que no disfrute en su día a día. Para finalizar, queremos destacar que una misma situación puede verse como una dificultad o no, en función de la mirada, habilidades y experiencia de los padres. Es aconsejable consultar cuando una situación nos crea inquietud de una manera intensa y/o prolongada, ya sea a nosotros o a nuestros hijos. Lo más importante es el bienestar personal de mamá, de papá, y de los peques. De esta manera, conseguiremos mantener intacto el bienestar familiar. #MiM Psicología Sant Boi de Llobregat

FEBRER 2016 n

Centro de Psicología infantil, juvenil y asesoramiento familiar en el proceso de crianza y educación.

C/ Mossèn Jacint Verdaguer, 104 · Sant Boi de Llobregat · 656 695 878 · info@mimpsicologia.es mums.cat

desenvolupament

Les intel·ligències múltiples

Un valor fonamental

Un dels principals objectius de La Miranda, The Global Quality School, sempre ha estat atendre la diversitat i pluralitat de tots els alumnes de l’escola. Amb aquest objectiu, i entenent que les habilitats de cada alumne són diferents, dins de la nostra metodologia educativa sempre tenim present la Teoria de les Intel·ligències Múltiples, desenvolupada en l’any 1893 per Howard Gardner. Després d’anys d’estudis l’equip de Gardner va demostrar que en aquest sentit els éssers humans desenvolupem vuit tipus d’intel·ligència que durant la nostra vida utilitzem per a poder interactuar amb l’entorn. Aquest descobriment va ser una revolució dins del món educatiu i posava èmfasis en dues idees: que en l’excel·lència acadèmica, l’expedient acadèmic, no és l’únic punt crucial alhora de desenvolupar-se en la vida. I que cadascú de nosaltres tenim més desenvolupades unes intel·ligències que altres.

Aquestes intel·ligències estan formades per: • Intel•ligència lingüístico-verbal: és la capacitat de dominar el llenguatge per a poder-nos comunicar. • Intel•ligència lògico-matemàtica: l’única intel·ligència considerada abans del descobriment de la teoria de les intel·ligències múltiples i que es mesurava com a Quocient intel·lectual (QI). És la capacitat pel raonament lògic, poder fer ús de les abstraccions, calcular i resoldre problemes matemàtics. • Intel•ligència espacial: aquesta intel·ligència es relaciona amb l’observació del món i dels objectes des de diferents perspectives. Ens permet pensar en tres dimensions i percebre imatges internes i externes, recórrer l’espai, ubicar objectes, produir i descodificar informació gràfica... • Intel•ligència cinestèsica-corporal: permet a l’individu manipular objectes amb precisió, incorporar coneixements o expressar-se mitjançant el moviment corporal, tàctil i les habilitats físiques. • Intel•ligència musical: és la capacitat per percebre, distingir, transformar i interpretar formes musicals i de ser sensible a les cançons, al ritme, a l'harmonia i al to. • Intel•ligència interpersonal: és la capacitat de comprendre els altres i interactuar de manera eficaç amb tots ells. • Intel•ligència intrapersonal: és la capacitat de percepció d’un mateix i de fer servir aquest coneixement per planificar i dirigir la pròpia vida. • Intel•ligència naturalista: és l’habilitat per discriminar entre els diferents éssers vius, identificar-los, categoritzar-los i interactuar amb el món natural. Així el psicòleg i professor de la Universitat de Harvard, Howard Gardner, va trencar amb la idea tradicional que només hi havia un tipus d’intel·ligència: totes es treballen per igual i es potencien aquelles on l’alumne destaca.

FEBRER 2016 n

mums.cat

criança

EL JOC, UNA FONT DE PLAER I APRENENTATGE Us heu preguntat mai quina és la primera activitat amb la qual l’infant aprèn sobre ell mateix i sobre el món que l’envolta? Es tracta d’una activitat fonamental durant els primers anys de vida, un impuls innat present en tots els infants, de totes les cultures i de tots els continents...Parlem del joc lliure i espontani, una vivència essencial per al desenvolupament harmònic dels nens i nenes, que els hi produeix plaer i satisfacció, i a més a més, és una inesgotable font d’aprenentatge. El joc els primers mesos de vida. Si ens fixem en un nadó de poques setmanes, podem observar com comença a jugar amb les seves mans i els seus peus, fent descobertes sobre el seu propi cos. A partir dels tres mesos podem oferir objectes per explorar, què seran les seves primeres joguines. Aquests han de complir una sèrie de requisits: Materials naturals, lleugers i que el nadó pugui sostenir amb facilitat. Per exemple: Un mocador, sonall de fusta amb forma de anella... El joc dels 6 als 18 mesos. A partir dels sis mesos els nadons passen més estona desperts i mostren un gran interès en explorar i descobrir el seu entorn. Ja són capaços de realitzar els primers desplaçaments (girs, rotacions, gateig, asseure's... ). En aquest període és important tenir present que els infants necessiten explorar el món a través dels seus sentits, per aquest motiu cal posar al seu abast objectes que puguin tocar, apilar, llençar i llepar. Per fomentar aquestes noves capacitats podem oferir joguines com: la panera dels tresors, rodari de fusta, instruments senzills, capses de permanència...

El joc dels 18 mesos als 3 anys. En aquesta etapa els infants ja han consolidat el desplaçament autònom. El joc d’exploració continua molt present en aquesta etapa, per aquest motiu els infants continuen necessitant disposar d’objectes per classificar, apilar i transportar. Es poden posar al seu abast recipients de diferents mides i materials perquè puguin omplir i buidar. També els hi agrada jugar a construir i especialment a fer caure les construccions, podem posar al seu abast jocs de construccions senzills que puguin satisfer aquesta necessitat. El joc simbòlic també adquireix una gran rellevància i es veu afavorit per l’adquisició del llenguatge. Convé oferir als nostres fills i filles joguines que permetin imitar i assajar situacions de la vida quotidiana. Tals com: disfresses, nines, cotxets, cuineta, maletí de metges, etc. Aquest tipus de joc els serveix com a entrenament per a la vida d’adult, que en aquests moments és el seu màxim referent. El joc dels 3 als 6 anys. A mesura que els infants creixen, la seva capacitat de crear i imaginar augmenta. Una caixa de cartró, un pal o una corda, en mans de l’infant poden convertir-se en un vaixell, una espasa o un collaret. Les possibilitats dels objectes són infinites. Continua molt present el joc d’imitació (mestres, perruquers, papes i mames) i són cada vegada més capaços de compartir i comunicar-se amb altres nens i nenes. Cal possibilitar a l’infant espai i estones de joc lliure i espontani perquè els beneficis són molt més dels que ens podem imaginar. El joc estimula el desenvolupament cognitiu, afavoreix el coneixement del propi cos, les seves possibilitats i limitacions, facilita l’expressió de les emocions i permet l'elaboració dels conflictes interns. El joc impulsa a explorar, inventar, provar, descobrir... De fet A. Einstein ja va dir que “el joc és una forma més elevada d’investigació.” Des de l’Espai de Joc, som conscients del valor que té l’activitat lúdica en el desenvolupament integral i harmònic dels infants, per això oferim dos ambients de joc amb materials acurats i pensats especialment per satisfer els interessos i les necessitats dels infants. #Saioa Palà. Educadora Social #Ewa Sitko. Pedagoga Educadores de l’Espai de Joc la Vagoneta Xarxa d'equipaments de Sant Just Desvern

FEBRER 2016 n

cosmètica econatural

CUIDADOS DE LA PIEL DURANTE EL EMBARAZO CON ACEITES VEGETALES El embarazo es un época maravillosa en la que el cuidado de la piel es un rutina importante, ya no sólo por los cambios que se producen por el estiramiento a la que nos sometemos, sino porque al aplicar los productos podemos tener un momento de relax y mimo. Ni que decir, de los cambios (algunos bruscos) ocasionados en gran medida por el baile hormonal, como la aparición de manchas, estrías, piel reseca o incluso acné. Los aceites vegetales (no confundir con los aceites esenciales) son unos fantásticos aliados para prevenir algunas de esas afecciones, gracias a su composición rica en ácidos grasos (que nuestra piel absorbe muy bien), vitaminas y otros activos. Son emolientes, nutritivos, suavizantes y lubricantes. Desde aquí, propongo el kit de cuidados prenatales. Aunque no hay que olvidar que después del parto hay que seguir con la aplicación de los productos. • Para los primeros meses de embarazo: el aceite vegetal de Avellanas (Corylus Avellana) aplicarlo en toda la zona abdominal.

mums.cat

• A mitad de la gestación: mezclar en un 60 % aceite vegetal de Avellanas con un 40 % de aceite vegetal de Rosa Mosqueta (Rosa Rubiginosa). Aplicarlo en toda la zona abdominal, glúteos y muslos. • Aplicar aceite de Almendras Dulces (Prunus Dulcis) en el pecho y en la zona del perineo para favorecer la flexibilidad y elasticidad. Notas importantes: • Siempre insisto en la calidad del producto. Los aceites vegetales han de ser vírgenes (no refinados), de primera presión en frío y mejor con denominación BIO. • El frasco donde se conservan ha de ser preferiblemente de cristal y de color oscuro (azul o topacio). • Ser generosas y constantes con la aplicación diaria. • Algunos aceites se oxidan con facilidad. No utilizarlos si al abrirlos huelen a rancio o el tapón tiene una capa pegajosa. #Natalia Daza Asesora y formadora en cosmética econatural

adolescència

Què poden fer els pares per evitar el sexting en els seus fills adolescents? El sexting sembla que s'està posant cada vegada més de moda entre els adolescents, i realment fa por. Quan els adolescents envien fotos íntimes posant nus o semi nus és un fet que els denigra i no se n'adonen. Els pares com és d'esperar, tenen un paper molt important en l'educació dels seus fills per evitar que això succeeixi ni que els seus fills adolescents hagin de viure les circumstàncies negatives, que es pot convertir en tot un infern per ells mateixos o per altres. Aquesta modalitat d'enviament d'imatges íntimes ha començat a créixer a causa de les noves tecnologies i és que quin adolescent no té avui en dia un Smartphone? Aquest tipus d'accions poden tenir grans repercussions a llarg termini, sobre tot en quant a privacitat en Internet. Exactament, el sexting es refereix a l'intercanvi d'imatges eròtiques a través d'un telèfon mòbil o un ordinador. Per què els adolescents practiquen sexting? Abans de saber què has de fer per evitar el sexting, és necessari que entenguis per què els adolescents s'impliquen en aquest tipus d'activitats, ja que és l'única forma de poder ajudar-lo en el cas que envii aquest tipus d'imatges o les rebi. Algunes de les principals raons per les que un adolescent envia fotos explícites poden ser les següents:

Què has de fer per evitar el sexting en la vida del teu fill adolescent: El primer que qualsevol pare o mare ha de fer és respectar als seus fills i ensenyar-los respecte en les relacions amb els altres (en totes). Els nois adolescents aprenen molt de les relacions, però han de saber que mai ha d'enviar aquest tipus d'imatges (ni videos de fotografies) a ningú, no importa qui sigui, el que li diguin o el que senti per aquella persona. Perquè això passi, haurà de respectar-se a si mateix, respectar el seu cos, respectar a les seves amistats, etc. Ha d'entendre que el sexting no és part de cap relació i hauràs de parlar-li i educar-lo sobre els perills potencials que té aquesta pràctica (l'altra persona té el control de les imatges i pot difóndre-les per Internet posant en risc la seva reputació i la seva integritat). Però, com aconseguir-ho?

* Per la pressió social d'un grup d'amistats o altres. * El ciberassetjament o assetjament escolar. * Inseguretat personal i problemes d'autoestima. * Vol prendre les seves pròpies decisions i creu que no passarà res dolent. * Pensa que és un gest romàntic cap a la seva parella adolescent. * Vol ser trapella o mostrar picardia a altres persones. * Com un favor sexual a canvi d'altres serveis sexting.

FEBRER 2016 n

Educa el teu fill en el respecte Asseu-te amb els teus fills en un ambient tranquil on no se sentin amenaçats i explíca'ls que vols parlar sobre la privacitat digital i pregunta'ls directament si saben si algun dels seus companys o amics practiquen el sexting (hauràs de fixar-te en el seu llenguatge corporal perquè si saben alguna cosa és poc probable que et diguin la veritat per vergonya). Hauràs d'explicar-los que la prevenció és la millor forma de protecció, que exitseixen perills reals, legals (rebre o enviar és una violació de la privacitat de les persones, si hi ha pornografia infantil s'ha de denunciar a la policia) i pressions horribles a les que poden fer front. Altres consells importants Educa en valors als teus fills. És necessari que el teu fill adolescent entengui d'empatia i de respecte. Posa regles a casa. Segurament seràs tu qui pagui les factures del telèfon. Manten una bona comunicació i oberta amb els teus fills. Manten una relació adequada i saludable amb les tecnologies a la llar. Manten una supervisió adequada als teus fills en el teu mòbil (només mirar fotos o videos, res de llegir whatsapp o d'accedir a les seves xarxes socials). El sexting és un altre perill modern per els adolescents i és normal que et preocupi, per això hauràs d'optar per tècniques de criança respectuosa centran-te en la família, en una bona educació i asseguran-te que el teu fill és responsable i sap prendre decisions correctes. #Etapa Infantil

font imatge: eldinamo.com

salut

biodinàmica creaneosacral EN QUÈ CONSISTEIX? La BCS és una teràpia d’estimulació i suport a la salut de l’ésser humà, i el contempla des del punt de vista físic, psíquic i emocional. És suau, eficaç i no invasiva. Consisteix en treballar la totalitat del cos, des de l’etapa embrional fins el final de la vida, mitjançant l’escolta i la palpació amb les mans, augmentant la capacitat innata autoreguladora de la persona. Actua de manera preventiva, no només quan ja està instaurada la malaltia, donant suport al que sí funciona. Va ser l’osteòpata Sutherland el descobridor de la teràpia craneosacral. Va observar que els ossos del crani es mouen de forma involuntària i la raó d’aquests moviments és el que anomenem respiració primària o MRP. Ell deia “si hi ha articulació hi ha moviment”. Com ja sabem, el cos humà està format per milions de cèl·lules que es mouen i respiren. És així com podem entendre que les vísceres, la musculatura, els ossos, la sang, etc. també respiren i tenen moviment.La MRP és una respiració interna i profunda que sorgeix del centre del nostre cos movent els fluids que banyen i nodreixen el cervell i la medul·la espinal, transmetent-se també a tots els òrgans i teixits corporals. Es manifesta al cos com una marea a l’interior dels teixits i fluids; es pot palpar i cooperar amb ella, ajudant a sostenir de forma global la salut de la persona. Aquest moviment fa que el cap s’expandeixi i s’estrenyi i la columna vertebral s’escorçi i s’allargui lleugerament, en un esforç de fer circular el líquid cefaloraquidi. COM FUNCIONA? La sessió de BCS permet que el cos s’autoreguli. La potència i la claredat amb la que emergeix i es transmet aquest impuls (MRP) determina el nostre estat de salut i vitalitat. La sensació del pacient és un contacte

lleuger de les mans del terapeuta, entrenat en escoltar els moviments subtils del cos. Les mans del terapeuta saben veure, sentir i escoltar el llenguatge del cos. Actua com a facilitador, que a través del contacte ajuda a l’organisme a l’autoregulació, augmentant el nivell d’energia i la relaxació profunda. A QUI POT BENEFICIAR? La BCS pot ajuda el procés de fertilitat, des del moment que els pares consideren l’oportunitat de l’embaràs, fins el naixement del nadó. És molt eficaç en embarassades. Són molts els canvis que es produeixen: espatlla, òrgans, sistema circulatori, limfàtic, respiratori, la BCS pot ajudar a que el seu cos s’organitzi el millor possible, preparant-lo perquè la mare tingui menys tensions de la pelvis i facilitant així el moment del part. Una vegada nascut el nadó, ajuda a prevenir alteracions i malalties que podrien manifestar-se d’adult. Nadons amb dificultats per succionar, que ploren inconsolablement, excessivament sensibles a qualseol estímul, que vomiten o regurgiten amb facilitat, còlics del lactant, dificultats respiratòries o de conciliació de la son, que s’arquejen amb força cap enrera al agafar-los, presenten asimetries (en el cap, pelvis, extremitats), vinculació amb els pares, etc. Altres vegades poden apareixen símptomes quan comencen l’escolarització: hiperactivitat, dèficit d’atenció, alteracions visuals, auditives, problemes d’aprenentatge entre d’altres. La BCS en nens facilita la relaxació d’estructures de forma suau i respectuosa, harmonitzant i contribuint a què el cos es pugui desenvolupar en equilibri. #M Carmen Núñez Terapeuta craneosacral biodinàmic i especialitzada en osteopatia infantil

Ioga mares i nadons Homeopatia § Dietètica Biodinàmica Craneosacral Làser i estètica § Diafreoteràpia

C/ Torre Figueres, 30 Sant Boi de Llobregat 93 654 62 53 · 657 990 221

FEBRER 2016 n

mums.cat

agenda

ORGANITZES

agenda

ACTIVITATS

febrer dilluns 17.30 - 18.15h Yoga en familia

Yoga per a nens i nenes de 3 a 5 anys. La Tribu Verde · sant joan despi

18.30 - 19.30h yoga en familia

Yoga per a nens i nenes de 6 a 12 anys. La Tribu Verde · sant joan despi

17 - 19h espai de joc

Espai de joc lliure per a famílies amb infants fins 10 anys. Entrada: 2,5€. La Vagoneta · sant jUST DESVERN

FAMILIARS? Si vols aparèixer en aquesta secció, envia les teves activitats a hola@mums.cat

dimecres 10 - 11h grup post part

Espai de trobada i criança. Cal inscripció prèvia. Porta'm · GAVA

12.15 - 13.30h body wave

17 - 19h espai de joc

17.30 - 18.30h ESPAI DE JOC: FEM PROPOSTES

Espai de joc lliure per a famílies amb infants fins 10 anys. Entrada: 2,5€. La Vagoneta · sant jUST DESVERN

17.15 - 18.15h mamifit

Sessions per nadons i mamis. La Tribu Verde · sant joan despi

dimarts 9.30 - 10.45h Yoga kundalini