Aún así, sé de buena tinta que ello sólo contribuye a empeorar las cosas. Así que, yo he decidido que sí, que voy a mirar ahí! Y voy a sacar mis propias conclusiones sobre la clase de madre que quiero ser. He decidido que no quiero perder la paciencia, pero si la pierdo me voy a dar permiso a ser humana, a no ser perfecta, a meter la pata y a aprender de mis debilidades para procurar hacerlo mejor la próxima vez. No quiero ser la madre perfecta, quiero ser una madre completa, con mi fallos y mis virtudes, y no castigarme por ello. Quiero que mis fallos sirvan para que mis hijos también aprendan de ellos y que no hace falta ser perfecto para ser valiosos. Quiero perdonarme y también saber pedir perdón, y así enseñar a mis hijos el valor de la empatía y la humildad. Somos seres humanos y como tales, tenemos nuestras limitaciones. Reconocerlas y hacernos responsables de ellas nos ayudará a conectar más con nosotros mismos y con nuestros hijos, a sobre llevar mejor las situaciones y a poder expresar lo que sentimos sin culpa ni reproches. La culpa es algo que las madres solemos tener muy a mano, y NO NOS AYUDA. Es una de las emociones más tóxicas y destructivas que hay. Nos genera angustia, nos hace daño y no sirve para nada. Y esto, por supuesto, no es sólo aplicable al hecho de no dormir, sino al mundo de ser madre al completo: si creo que no paso el suficiente tiempo con mi hijo, o no come lo que debería, o no le puedo dar el pecho, o si mi hijo no hace caso, si saca malas notas, si tiene rabietas o tiene celos de su hermano… mums.cat
Con todo esto quiero decir que nuestro cometido como madres no es ser perfectas, sino ser el mejor apoyo posible para nuestros hijos. Ser un espejo donde se puedan mirar para coger de nosotras lo que les sirva, y aprender de lo que no. Nuestra misión es que aprendan a ser independientes, y que crezcan con autoestima, empatía, humildad, generosidad y sin la presión de tener que ser perfectos. Y para ello, primero deberemos hacerlo nosotras con nosotras mismas. Porque no nos olivemos de una cosa fundamental:
"nosotros somos su espejo, y ellos nos devuelven nuestro reflejo." #Andrea Zambrano Especialista en coaching para padres
07
osteopatia
OSTEOPATIA GINECOLÒGICA Quan parlem de ginecologia ens referim a tot el que pugui afectar a la funció reproductiva de la dona. Aquí incloem diverses etapes, des del moment que apareix la primera menstruació, el període al voltant d’un possible embaràs, i al final del cicle la maduració hormonal que donarà lloc a la menopausa. Cada període, pot venir acompanyat d’alguns símptomes, i alguns d’ells poden millorar molt amb l’ajuda de la osteopatia. Alguns exemples són: Irregularitats en la freqüència o duració del cicle, dolors abdominals o pèlvics, alteracions en la lubricació vaginal, dolors durant les relacions sexuals, dificultats per aconseguir un embaràs, dolors o símptomes en el postpart, disfuncions del sòl pelvià, incontinència urinària i/o fecal. Abans que l’osteòpata faci cap intervenció, és recomanable fer-se una revisió ginecològica, on es valorarà tota mena de patologia que precisi ser tractada des d’un punt de vista mèdic. L’osteòpata primerament realitzarà una historia clínica complerta, per poder tenir una idea més exacta de l’estat de salut general de la dona. A continuació farà una exploració de la mobilitat general de tot el cos, a nivel articular, muscular, visceral, cranial etc…ja que segons la filosofia osteopàtica, el cos funciona com una unitat i cada una de les parts ha de funcionar bé per el correcte equilibri del conjunt de l’organisme. Després s’examinarà de manera més específica les estructures relacionades amb la posició dels òrgans de la pelvis menor (bufeta, úter, recte), i aquesta valoració pot incloure un abordatge via interna, rectal i/o vaginal. Si pensem en la funció reproductiva, hem de tenir en
compte que sempre que la posició i mobilitat de l’uter no sigui correcta pot arribar a produir infertilitats És el cas de la dona, que fa molt de temps que intenta ser mare i no ho aconsegueix, i que s’ha fet les revisions ginecològiques i tant en ella com en la seva parella tot està be. Llavors estaria indicada una valoració osteopàtica per veure si cal tractar alguna zona en disfunció per poder afavorir que es produeixi una fecundació. Per altra banda, ens trobem amb dones que pateixen dolors durant les relacions sexuals, és el que s’anomena dispareunia. Els dolors durant el coit poden produir-se per molts motius. A vegades es causa de una mancança de lubricació vaginal, que pot ser deguda a un factor hormonal com pot pasar durant la lactancia, o deguda a tensions mecàniques en estructures pèlviques que poden influir en l’arribada vascular a la zona vaginal. alguns dolors també poden ser deguts a cicatrius que han creat adherències. Pot pasar després d’intervencions quirúrgiques en la pelvis menor, o cicatrius de cesárea o d’episiotomia en casos de postparts. Si aquestes zones de tensió mecànica no es tracten abans de iniciar qualsevol activitat física que involucri el sòl pelvià o la zona abdominal, les molèsties poden empitjorar o es pot arribar a produir algun tipus de prolapse o d’incontinència urinaria. L’osteòpata especialista en ginecologia pot valorar i tractar totes aquestes estructures bloquejades, i ajudar a que la dona tingui una millor vivència de la seva sexualitat i maternitat. #Patricia Meseguer Nuñez Osteòpata MROE 372 Fisioteràpia Sant Feliu
Podem ajudar-te! Estètica i bellesa ■ Dietètica i Nutrició Massatges ■Fisioteràpia respiratòria infantil Acupuntura ■ Psiconeuroinmunologia ■ Podologia Osteopatia adults, pediàtrica i embaràs ■ Fisioteràpia
Rectoria, 25 / Sant Feliu de Llobregat T. 936 327 049 / fisioterapiasantfeliu@hotmail.com
mums.cat
19
adolescència
La adolescencia
tiempo de cambios también en las relaciones sociales El primer grupo al que se pertenece es la familia. Luego, llega el colegio, donde los niños conocen a nuevos compañeros y adultos. Ya en la adolescencia, la referencia de la familia se debilita, al mismo tiempo que los jóvenes intercambian experiencias e interaccionan socialmente en multitud de espacios. A continuación detallamos cómo se desarrolla este cambio. La emancipación respecto a la familia es lo más característico de la nueva situación social que vive una persona en su etapa adolescente. Sin embargo, esto no quiere decir que durante esa época los padres dejen de influir en él o ella ni que la autoridad de sus iguales sea más fuerte que la de los progenitores. Se trata de un proceso de adquisición de autonomía personal, que debe abordarse desde tres ángulos distintos: 1.- El adolescente desarrolla una nueva comprensión de sí mismo. Adopta una nueva perspectiva de su persona, además de cambiar su relación con los demás. Esto incide en los siguientes aspectos: Independencia: Tiene que ver con la toma de decisiones personales y la capacidad de actuar con pensamiento y criterio propios. En el proceso, aprenderá a resolver sus problemas sin intervención externa. Aumentan sus capacidades cognitivas e intuitivas y empieza a enfrentarse a nuevas responsabilidades y a disfrutar la independencia de pensamiento y acción. Identidad: Es la percepción que tiene de sí mismo. Durante la adolescencia, debe lograr un sentido de identidad y solidez personal. Cuando aparecen dificultades para definir sus conflictos acerca de su personalidad, independencia o sexualidad, el adolescente ve frustrado el desarrollo de su identidad o del concepto de sí mismo. Autoestima: Son los sentimientos que una persona tiene hacia sí misma. Es frecuente que los adolescentes vean mermada su autoestima al mismo tiempo que tienen lugar los cambios físicos y que surgen pensamientos y reflexiones sobre cuestiones que les empiezan a preocupar. Comportamiento: Los adolescentes pueden pasar 24
por etapas de incomodidad por su apariencia. También experimentan dificultades en lo referente a la movilidad y a la coordinación física a causa de los cambios físicos que experimenta el cuerpo. Seguridad: La fuerza y la agilidad se desarrollan en los adolescentes antes de que adquieran las destrezas para tomar decisiones acertadas. Esto les puede empujar a intentar actos que implican riesgo: conducción, ciertos deportes, consumo de sustancias adictivas, etc. 2.- El adolescente cambia su manera de relacionarse con la familia. A medida que el adolescente se convierte en un adulto joven e independiente, se irá emancipando de su familia. Los padres no deben preocuparse si los jóvenes demuestran necesidad de separarse y establecer su propia identidad. En concreto, la relación con la madre tiende a cambiar más que la que mantienen con el padre. A pesar de esto, con el paso del tiempo, los adolescentes buscan el consejo de la figura adulta de su mismo sexo. Cuando consigan la emancipación psíquica, pueden sentir nostalgia de la protección de sus padres. 3.- El adolescente desarrolla nuevas relaciones con el grupo de iguales. En la infancia, la amistad se basaba en las actividades comunes. En la adolescencia, esto se amplía y también se incluyen las actitudes, los valores, la lealtad y la intimidad en el sustento de la amistad, además de un mismo nivel de compromiso en relación a los intereses académicos y educativos. Sin embargo, las amistades de los chicos adolescentes no suelen ser tan íntimas como las de las chicas, ya que desarrollan la intimidad interpersonal más despacio y más tarde. Además, hay que tener en cuenta que en la adolescencia tienen lugar los primeros enamoramientos, que tanto ellos como ellas suelen magnificar debido a que no tienen pasado afectivo y no pueden relativizar sus propias vivencias. #Ministerio de Educación, Cultura y Deporte MARÇ 2016 n
educació
L’ESCOLA BRESSOL, TOT UN REPTE PER A FAMÍLIA I INFANT La primera vegada que un pare - mare ha de deixar el seu infant a l’escola bressol sorgeixen molts interrogants i inseguretats. Les principals inquietuds que mostren les famílies són: • Que a l’escola es doni un tracte càlid i proper per part dels professionals que hi col·laboren en la tasca educativa de l’infant. • Que hi hagi un projecte pedagògic reflexionat i de qualitat en quant a les propostes, objectius i maneres de fer al centre. • Que l’escola compti amb uns espais amples i segurs, amb un espai exterior. • Que es vetlli per una fluida i bona comunicació escola- família. Una escola que inspiri confiança és primordial per tal que es pugui deixar el fill/a amb la major tranquil·litat possible. Una escola que sigui oberta a la participació de les famílies. • Que el personal tingui la titulació pertinent.
com es veu l’evolució de cada infant. Cadascun d’ells, respondrà d'una manera en funció de l'edat i de si s'ha separat anteriorment de l’entorn conegut o no... Preguntar com es planteja l’adaptació dels infants a l’escola també és un dels punts que serà molt important consultar, ja que és un moment delicat que s’ha de cuidar molt des dels centres.
La relació amb la família ha de ser fluida i s'han de tenir plantejats els diferents canals de comunicació i informació diària de tot el que ha passat. És molt important poder entrar a les instal·lacions, a l’aula assignada al fill/a a deixar-lo i recollir-lo, d’aquesta manera es genera una relació transparent i de confiança en l’escola i l’educadora referent. Durant les jornades de portes obertes es pot parlar amb l'equip directiu, conèixer les instal·lacions i educadores, horaris, el projecte pedagògic del centre...
Però també sorgeixen un munt de dubtes: • Com viurà el nen/a la separació del seu entorn proper i conegut per adaptar-se a un de nou i desconegut. • Els dinars seran de qualitat i menjarà bé. • Es cobriran totes les necessitats de l’infant respectant el seu ritme... Per triar un centre que ajudi a respondre tots aquests interrogants, és important visitar les escoles. És molt positiu que l'escola compti amb cuina pròpia, ja que les necessitats dels infants en aquestes primeres edats fan que s’hagi de fer una adaptació en funció de les necessitats de cadascun d’ells, així com poder atendre de manera individualitzada la introducció de diferents aliments i possibles intoleràncies alimentàries. L'adaptació a l'escola bressol és un dels moments més delicats en l'inici d’aquesta aventura. El més convenient és una entrada progressiva, de poques hores els primers dies, i anar-ho augmentant en funció de
26
#Sílvia Fuentes i Isabel Pérez
Equip Directiu Centre Educatiu 0-3 Patufet
Podeu visitar les escoles bressol municipals de Sant Feliu en horari de 11’30 a 13’30h: Tambor dissabte 12 de març § Patufet dissabte 2 d’abril Fàbregas dissabte 13 d’abril § Ginesta dissabte 30 d’abril
MARÇ 2016 n
especial separacions
va de llibres
català
VISC EN DUES CASES (I QUÈ?)
QUIN EMBOLIC DE FAMÍLIA!
ELS MEUS PARES JA NO SÓN NÒVIOS... ARA SÓN AMICS
Miren Agur Meabe La Galera. Editors associats “Sóc la Nina. Visc en dues casas. El Papa viu en una casa, la mama viu en una altra. Jo visc a les dues, a vegades amb la mama, i a vegades amb el papa." Aquesta és una realitat cada vegada més comuna en les actuals famílies que el llibre presenta de manera natural.
Pascale Francotte La Galera Amb la separació dels pares, un nen ha d'afrontar els problemes que suposa tenir dues noves famílies: el pare i la nova parella, que té una filla, i la mare i la seva nova parella que també té un fill. Una visió realista que mostra amb optimisme com es pot superar la confusió després d'un divorci i reconstruir de nou una família.
Elisa Soro i Carles Soro Editorial Salvatella El conte presenta, d'una manera senzilla i entenedora, com era la vida dels pares del protagonista quan es van fer nòvios i quan el van tenir. Recorda també quan es van adonar que no es posaven d'acord en moltes coses i ja no eren feliços junts, tot i que s'estimaven, així que van decidir separar-se.
EL MAR A RAYAS
TODO DOBLE O COMO DIVORCIARSE CON BUEN HUMOR
CARLOTA ES FELIZ
Susana Barragués Sainz A Fortiori Editorial Este precioso libro narra de forma divertida y con sensatez, cómo explicarles a los niños y niñas la separación de los padres en los primeros momentos. Se recomienda su uso con niños y niñas de primeros años de educación primaria.
Babette Cole Ediciones Destino Cuenta con naturalidad y buen humor cómo el divorcio supone un alternativa a los problemas que surgen en la pareja. Este cuento llama especialmente la atención por la facilidad con la que se aborda el tema del divorcio desde una perspectiva infantil, pero de forma abierta y coherente.
Guillermo Caballero Edicitorial Caballera Carlota comparte historias con cada uno de sus padres por separado y aportando a los niños un modelo donde verse reflejados, en el que se demuestra que se puede convivir con un divorcio y ser feliz al mismo tiempo.
castellano
mums.cat
29