MUM'S_01_CATALUNYA CENTRAL by MUM'S MGZ

Gratuïta!!! ®

NÚM 1 //

setembre // 2015

la llet materna, aliment viu

lactància conflictes de parella

educació viure la música Pell amb pell Nils Bergman

MICRO-

QUIMERISME

DE LA CATALUNYA CENTRAL del camp de tarragona

- Warmies Els warmies són acumuladors de calor, s’escalfen al forn o al microones. Estan fabricats amb materials resistents i especíﬁcs per a aquest ús. També es poden fer servir per a refredar, posant-los durant 2 h, protegits amb una bossa de plàstic, dins del congelador. Estan fabricats amb grans de cereals (mill) i espígol 100% naturals. naturals Són suaus, agradables i segurs per als nadons. S’utilitzen per escalfar el cotxet o el llitet dels nadons, proporcionant un efecte calmant. Molt pràctics en cas de febre,contusions, contractures, lumbàlgies i dolors premenstruals.

Molt recomanats per a calmar els còlics dels nadons.

DE VENDA EN FARMÀCIES

01 MOLA MOLT !!!

Edita MUM’S Catalunya Central 08242 Manresa I Bages www.mums.cat /MumsCC

Aquests últims dies, un cop tancada la primera edició de Mum’s Catalunya central, l’hem ensenyat als nostres fills adolescents. I molt il·lusionats ens han dit, Mola molt!! Sens dubte, la millor expresió que podiem sentir.

Directora Neus Pineda neus@mums.cat Edició Carme Gracia carme@mums.cat

Com a mares ens sentim molt contentes que als nostres fills els agradi la nostra feina i per això ens prenem la llicència d’apropiar-nos el seu llenguatge per dir-vos que:

Publicitat mcc@mums.cat 646 749 005 · 655 629 660

Ens mola ser membres de l’equip Mum’s, no es pot demanar millor companyia en aquest viatge professional.

Foto portada

Santi Closa sntclosa@gmail.com

Mola l’aprenentatge i enriquiment que rebem de tots els professionals que creieu en el nostre projecte, gràcies!! Sense vosaltres no podríem crear els ponts de comunicació tant importants amb les mares, pares, famílies i persones involucrades en la criança.

dipòsit legal

B 22099-2015

Distribució

ARTÉS CALLÚS CARDONA FONOLLOSA MANRESA NAVARCLES NAVÀS SALLENT ST. FRUITÓS DE BAGES ST. JOAN DE VILATORRADA ST. VICENÇ DE CASTELLET SANTPEDOR SÚRIA BAGÀ BERGA GIRONELLA PUIG-REIG CASTELLTERÇOL L’ESTANY MOIÀ SANTA MARIA D’OLÓ CENTELLES MANLLEU PRATS DE LLUÇANÈS RODA DE TER TARADELL TONA TORELLÓ VIC SOLSONA

I Mola poder tenir un mitjà de comunicació directe amb vosaltres, mares i pares, que com nosaltres busquem el millor per als nostres fills. Neus i Carme

CASA DE NAIXEMENTS

UN NAIXEMENT ÉS SEMPRE UNA ALEGRIA

KEN ROBINSON

CUINA PER A TOTA LA FAMÍLIA

ECOLOGIA FAMILIAR

PATERNITAT

DELEGACIONS

El contingut d’aquesta revista és rebut per e-mail del professionals i col·laboradors a la nostra redacció i/o està recopilat d’internet. Si algun dels contingut estigués protegit per copyright o qualsevol altra llei que prohibeixi la seva publicació, preguem ens ho comuniquin immediatament a mcc@mums.cat Els distribuïdors no han d’estar d’acord amb els continguts publicats pels autors. Prohibida la reproducció de qualsevol anunci de la revista.

ADAPTACIÓ ESCOLAR

BAIX LLOBREGAT CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL info@mums.cat 675 74 25 79

LACTÀNCIA LA LLET MATERNA ALIMENT VIU

Retalla la targeta i gaudeix dels avantatges!!!

COM S’APRÈN MÚSICA

LITTLE NURSERY

QUIN CANVI VOLS VEURE AL MÓN?

CÀSTIGS

TARGETA “FAMILY MUM’S”

}

En tots els establiments i centres que vegis aquest distintiu presenta la targeta i gaudeix dels avantatges !

Visita la nostra web mums.cat per conèixer tots els membres adherits a la campanya

També podràs recollir-la als establiments i centres adherits

lactància

La l et materna, aliment viu “Imagini que al món s’hagués inventat un nou producte estrella per alimentar i immunitzar a tothom nascut a la Terra. Imagini també que es pogués aconseguir a qualsevol lloc, no requerís conservació ni distribució i ajudés a les mares a planificar les seves famílies i reduir el risc de càncer. Ara imagini que el món es negués a fer-ho servir. Aquest escenari no és, per desgràcia, una ficció. El producte estrella és la llet materna, a la que podem accedir des del nostre naixement, i no l’estem fent servir.” Unicef, 1995 La llet materna és específica per als nostres nadons. És un fluid viu amb una gran complexitat biològica que s’adapta a totes i cadascuna de les necessitats del bebè. A més, té un valor immunològic únic. La llet varia dia a dia El cos de la mare és capaç de fabricar l’aliment adaptat a les necessitats del nadó gràcies a l’intercanvi de cèl•lules que es produeix, durant l’embaràs, entre el nadó i la seva mare. Però l’adaptació no acaba aquí. La llet d’inici, el calostre, ric amb carotens, és l’aliment que ajuda 06

a facilitar l’evacuació del meconi i construeix els enzims intestinals. Les immunoglobulines, recobreixen l’endoteli del tub digestiu evitant l’adherència de patògens i facilitant la colonització del tracte intestinal per lactobacilus bífidus. Fins als 30 dies, aproximadament, després del part tindrem la llet de transició. En aquest període s’augmenta la producció d’aquesta, a vegades de manera brusca. És una composició que varia fins que arribem a la llet madura. La llet madura està composta per factors nutricionals com poden ser proteïnes, lípids, minerals, vitamines, carbohidrats, ... i factors immunològics, és a dir, components antiinfecciosos i probiòtics que circulen fins a la llet proporcionant els anticossos dels patògens que puguin afectar el nadó. La producció de llet materna és proporcional a l’estímul que dóna el bebè, en especial durant les 6 primeres setmanes. La llet materna ha de ser donada a demanda, ja que les restriccions horàries poden provocar una producció de llet insuficient. A causa d’això, el bebè pot augmentar poc de pes, plorar molt o estar molt irritat . La durada de la presa és diferent a cada vegada que mengen, sabrem que aquesta ha acabat quan el nadó es separa del pit. Degut a la necessitat d’augmentar la producció de llet de la mare per adequar-la a les noves exigències metabòliques del bebè, es produeixen els brots de creixement. Aquests consisteixen en un augment de la freqüència i intensitat de les preses. Podrem percebre aquest fet pels signes d’irritació i malestar del nadó. Canvis durant la mateixa presa Pensem que la llet materna canvia de composició tant al llarg de la vida del bebè, com durant la mateixa toma. La primera llet que s’allibera, durant l’inici de la presa, és una llet rica principalment en sucres SETEMBRE 2015

Grups de lactància a la Catalunya Central (en especial lactosa, que és el sucre més present a la llet materna), per això la seva consistència és més lleugera i dolça. Aquesta llet, té la funció de proveir al bebè de tota l’aigua que necessita i a la vegada satisfà principalment els requeriments energètics del cervell humà. És a dir, aquesta primera llet és imprescindible per al bebè, ja que precisament es troba en una etapa en què el seu cervell requereix un gran subministrament energètic a causa de la intensa activitat i maduració neural que està tenint lloc. La segona llet que s’allibera és la de final de la presa. Aquesta llet té menys volum i té una coloració i consistència més espessa. Aporta els greixos necessaris per garantir que la massa corporal del bebè augmenti i guanyi pes com a part del seu creixement normal. Tant en la llet d’inici com de final de presa, trobem grans quantitats de proteïnes, vitamines, cèl•lules immunològiques, anticossos, probiòtics, minerals i altres substàncies imprescindibles i ajustades a les necessitats del bebè en cada etapa. La llet durant les 24 h del dia També podrem veure com la llet materna s’adapta a les diferents hores del dia. Al matí el cos necessita hidratar-se, per això és en aquest moment del dia quan la llet proporciona una major quantitat d’aigua. A mesura que passen les hores, la llet passa a ser més greixosa i és a la nit quan l’aportació d’aquesta és més important, ja que ajuda a reparar el desgast d’energia. Com podem veure, la llet materna és perfecta i s’ajusta a tots els requeriments dels nostres nadons i nens petits. Canvia la seva composició durant la presa, també canvia durant el dia i també tenim diferent tipus de composició de llet a les diferents edats. És perfecte!

MANLLEU # Lliga de la llet Cada últim divendres de més de 15:30 a 17h. Casal Cívic Frederica Montseny Núria 607799484

MANRESA #NODRIR Reunions tots els dijous de17 a 18.30h (dins l’horari escolar) C/Soler i March, 6 CAP BAGES , 3era planta. Assessorament telefònic: Neus 655629660 · Carme 646749005 · Ester 619711939 · Maria 639769027

MOIÀ # ALLETA MOIANÈS Reunions el 1er dimarts de cada més de17:30 a 19h Can Carner. C/ de les joies, 11-13 Aude 664577429 · Anna 607272968

NAVÀS # ELNA Escola bressol Quitzalla, plaça estació, 2 Pilar 669113344

TORElLÓ # LACTAGES C/Pompeu fabra, 8 Teia 656389797

VIC # MARES de Llet Passeig Generalitat, 46 Roser 658050109

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana 6 mesos de Lactància Materna exclusiva. A partir de llavors s’introduirà gradualment l’alimentació complementària, sempre amb la llet materna com a aliment base. També recomana que la lactància materna continuï present en l’alimentació dels nens, com a mínim fins als dos anys de vida i a partir d’aquí, fins que la mare i el nen vulguin. #Carme Garcia Assessora de lactància

mums.cat

teràpies

Què és el massatge infantil? El massatge infantil és una antiga tradició en moltes cultures del món que ha estat redescoberta a Occident. Està clínicament demostrat que l’amor, les carícies, l’afecte entre el nen i els pares, tenen un important impacte sobre el seu desenvolupament. Molts estudis i també el sentit comú revelen els beneficis d’un contacte afectiu durant els primers anys de vida, així com els desafortunats resultats experimentats quan manquen aquestes atencions. Molts centres de nadons estan ja utilitzant el massatge infantil com a part del seu programa d’atenció precoç. Beneficis del massatge infantil -Ajuda a regular i reforçar les funcions respiratòries, circulatòries i gastrointestinals, alleugerint, mitjançant l’estimulació, les incomoditats produïdes per còlics, gasos, mucositats i restrenyiment. -Ajuda al nen a relaxar-se i l’alleugereix de l’estrès. Mitjançant tècniques específiques, s’ajuda als nadons a descobrir les tensions que es produeixen al seu cos i a relaxar-se en resposta al plaer de les carícies.

-Intensiﬁca la comunicació afectiva entre nadó i les persones del seu entorn, facilitant la comunicació no verbal. -Estimula el sistema immunològic i propicia un millor desenvolupament del sistema nerviós. -Millora el desenvolupament físic i neurològic. Per tant és molt recomanable per a prematurs i nens hospitalitzats Està especialment indicat per a la prevenció en casos de nens maltractats o amb risc de patir maltractaments. Els pares de nens discapacitats trobaran en el massatge una via per a millorar la comunicació amb ells. La importància dels vincles afectius El massatge infantil facilita els vincles afectius perquè inclou els elements principals per a establir-los: contacte amb la mirada, contacte pell a pell, somriures, sons, abraçades, carícies, olor, resposta als estímuls i interacció. Els pares que han practicat el massatge diari al seu nadó han desenvolupat amb més facilitat aquesta interacció afectiva, i més encara en el cas de nens adoptats o en període d’adopció. #Neus Pineda

Educadora de massatge infantil de l’IAIM-AEMI www.centre-alternatura.com

a l’octubre iniciem els cursos de massatge infantil

inscripcions obertes

SETEMBRE 2015

cr i a nça

ADAPTACIÓ ESCOLAR QUÈ PODEM FER PERQUÈ SIGUI EL MÉS PLÀCIDA POSSIBLE? Al setembre, molts nens i nenes comencen la llar d’infants o l’escola (P-3) per primera vegada i els caldrà adaptar-se a un munt de coses noves. Com podem acompanyar-los perquè la seva entrada al món escolar no sigui un drama? En primer lloc, hem de tenir present que la capacitat d’adaptar-se al nou espai i a les noves persones per part del nostre fill dependrà, en bona mesura, de l’edat que tingui i de la seva maduració. Però sobretot, dependrà de la manera com es faci la seva entrada a l’escola. L’ideal i més recomanable seria que a les llars d’infants i als parvularis es permetés que l’adult de referència (generalment la mare o el pare) es quedi amb el nen a l’aula fins que aquest se senti segur en aquell espai i amb els mestres i els nens. Hi haurà a qui li costarà molt poc i a qui li costarà més però si aquesta adaptació es fa acompanyat d’una persona que els fa sentir segurs en aquell lloc nou (mare, pare, àvia…) el procés serà fàcil i, el més probable és que el visquin amb alegria i sense ni una llàgrima. Però sovint moltes escoles no permeten aquests processos d’adaptació o a vegades, sí que es permeten però els pares no poden acompanyar el seu fill a l’aula, sovint, per motius laborals. Què podem fer aleshores? Saber que l’infant pot viure el fet de quedar-se en aquell espai on se sent insegur amb molta

mums.cat

desesperació i que per tant, necessitarà plorar i enrabiar-se. Cal que entenguem que és bo que ho faci i que intentem acompanyar-lo sense reprimir ni negar aquestes emocions. Dir-li “no ploris, ara torno, no passa res, no n’hi ha per tant”, lluny d’ajudar-lo, el farà sentir incomprès i que això que sent, l’enyor o la tristesa, no són vàlids. Validar sempre les emocions que va sentint el nostre bebè o fill petit és bàsic sempre, però en especial en un procés d’adaptació escolar. També hem de saber que tant si parlem de bebès com de nens petits, és probable que la primera setmana tot vagi bé però que al cap de dues, tres, o quatre, comencem a notar alguns canvis: que plorin més, que es despertin més a la nit, que mostrin certa angoixa o neguit, o que si ja menjaven sols, reclamin que els peixem, per posar un exemple. És normal i és bo que ho relacionem amb l’etapa de grans canvis que li toca viure, que l’acompanyem i que li donem l’atenció que ens reclama. Si al nostre fill li costa adaptar-se i plora molt, és probable que nosaltres hi patim també molt i que ens costi gestionar amb serenitat i encert aquest moment. Intentem centrar-nos en les necessitats del nostre fill, encara que això (veure’l patir), ens remogui. Tinguem paciència i posem-hi molt d’amor, i poc a poc, anirem superant aquesta nova etapa. #Miriam Tirado

www.aflordepell.cat www.facebook.com/aflordepell

parts naturals

MIGJORN, Casa de Naixements Un centre de Salut per Parir, Néixer i Créixer La Casa de Naixements Migjorn celebra 15 anys. Hi ha tanta vida per celebrar que volem resumir el seu camí i trajectòria... i no ens és gens fàcil. Demanem ajuda a la Montse Catalán, ginecòloga, i una de les seves fundadores, que abraça i sosté ben fort el projecte, junt amb altres professionals que formen i han format part de l’equip durant tots aquests anys. La Montse ens recorda la gestació i naixement de Migjorn: “Volíem crear un espai on hi hagués temps per poder celebrar l’arribada de la vida. Un espai tranquil on es pogués respirar i rebre amb consciència als nadons. En la voràgine del tenir ens permetem molt poc temps per a gaudir. I la vida s’ho mereix!” Migjorn comença a gestar-se fa més de 20 anys, quan la Montse assistia a parts a casa amb la cooperativa Titània-Tascó de Barcelona, en un moment on hi havia molt poques llevadores que es desplacessin i calia fer molts quilòmetres… I als hospitals, hi havia llevadores que es resistien a l’escalada de la medicalització. A l’Associació “Nacer en Casa” es reunien professionals de tot l’estat espanyol que compartien les vivències. Parlem de les dècades dels 80 i 90, que van ser les de la “supermedicalització” dels parts: “Les dones se sentien maltractades, i en comptes de ser un moment per fer créixer la seva autoestima, de vegades se les denigrava. El part va arribar a ser a vegades un poltre de tortura. L’etapa de la medicalització va ser vergonyosa”

diu la Montse, que va coincidir a la Maternitat d’”Acuario” amb la llevadora Àngels Flor. Juntes van iniciar l’aventura de crear Migjorn. “A poc a poc aquell desig es va anar convertint en una realitat per nosaltres i per les parelles que han optat per un part conscient i respectat, oferint al seu ﬁll un naixement el més amorós possible”, explica l’Àngels. Migjorn ha assistit més de mil parts naturals en un ambient de respecte i amor, d’afecte i d’estima, “i al lloc que la mare cregui més convenient; a la caseta de Migjorn, a casa de la dona, al sofà, a la banyera... i dedicant-hi el temps que sigui necessari, diu l’Anna Moreno, una de les llevadores de l’equip actual. Durant tots aquests anys, més que parlar de diﬁcultats i dels temps difícils “que hi han estat, però superant-los hem anat creixent”, hi ha grans satisfaccions com el II Congrés Internacional de Part i Naixement a Casa a Manresa (co-organitzat amb l’Associació “Nacer en Casa”) l’any 2003, l’inici dels grups de criança a Migjorn el 2004 o el desè aniversari de Migjorn amb l’edició del llibre col·lectiu “Parir, néixer i créixer”, on es recullen experiències viscudes a la Casa de Naixements. Migjorn és un espai col·lectiu que segueix parint, naixent i creixent cada dia, i que us convida a compartir la Vida des de la consciència i el respecte. # Marina Ubach. Equip de Migjorn

SETEMBRE 2015

psicologia

ELS CONFLICTES A LA PARELLA Quan una parella entra en la fase de compromís... És el moment que es comença una relació estable i consolidada. En aquesta fase, la parella ja fa temps que festeja, i és en aquest moment quan decideixen començar un projecte en comú, com per exemple la convivència i la paternitat entre d’altres. Amb la convivència arriba la monotonia, i tot i que conviure implica una relació de gran intimitat, si no es gestiona bé, pot acabar esdevenint un moment de crisi. Algunes persones pensen, que si una parella passa per una crisi, és que l’amor s’ha acabat i ja no hi ha res a fer. Res més lluny de la realitat. Les crisis poden donar molta informació a la parella i servir per millorar la seva relació en un futur. De fet, l’única diferència que existeix entre les parelles que funcionen i les que no funcionen, és la seva capacitat per fer front i resoldre els conflictes que van sorgint. És erroni pensar doncs que, perquè una relació funcioni, mai hi han d’haver mals moments. Això és impossible. El que és important és aprendre a lidiar amb les dificultats per poder-les anar superant. Primer de tot, cal diferenciar el que vol dir “discutir” i “barallar”. Discutir-se implica un intercanvi d’opinions però amb voluntat d’arribar a un acord i barallar-se es resumeix en voler portar a l’altre al teu terreny sense tenir en compte la seva opinió i sense tenir intenció d’arribar a una entesa, és a dir, l’objectiu en el cas de la baralla és guanyar, no negociar.

mums.cat

Tenint en compte això doncs, imagineu si és important i necessari que una parella aprengui a discutir! De les discussions es pot aprendre molt, perquè podem veure punts de vista que fins ara no havíem contemplat. Creieu que es pot passar pel món sense discutir? Això significaria que sempre estem d’acord amb tot el que ens envolta, i això francament és ben difícil. Quan una parella mai discuteix, acostuma a ser símptoma d’alienació conjugal, és a dir, viuen junts però no tenen res en comú emocionalment, i per tant no hi ha interès a compartir res. Un conflicte habitual apareix amb l’arribada dels fills. Tot i ser un moment únic, amb el temps, pot ser motiu de crisi si no es cuida la relació marital. Heu de pensar que abans de ser pares/mares, heu estat parella, i per poder continuar sent un bon equip és necessari cuidar la vostra relació. No oblideu la vostra intimitat per poder mantenir la vostra complicitat. Cal passar temps junts/juntes, deixar per un moment el vostre rol de “papes/mames”, i poder-vos centrar en ser exclusivament parella. Si és cert que les coses que no es cuiden es fan malbé, amb les relacions personals passa el mateix: si les oblidem, no hi posem atenció, no donem l’estimulació necessària o no les reparem quan cal... acaben morint. # Sònia Farelo Aguilar Psicòloga Sanitària Col·legiada núm.12407

MICROQUIMERISME Científics detecten cèl.lules dels fills vivint en el cervell de les seves mares. Les cèl·lules dels seus fills viuen durant anys en el cervell de les mares. La connexió entre mare i fill és molt més profunda del que pensàvem; realment l’ésser humà és un organisme plural, constel·lat pels seus ancestres a nivell cel·lular. Sabem que les cèl·lules migren entre la mare i el fetus a través de la placenta, incorporant-se a diferents òrgans. Però el nivell i la durada d’aquesta migració no ha estat reconeguda fins fa poc temps, després que científics van descobrir cèl·lules masculines vivint en dones, anys després de l’embaràs.

L’individu no existeix: estem fets de molts. La connexió mare i ﬁll és més profunda del que s’imagina. Alejandro Martínez

www.mamanatural.com.mx

On es troben aquestes cèl·lules? Les cèl·lules microquimèriques, a part de trobar-se als cervells de les mares i els seus ﬁlls, també es troben en els següents teixits:

Aquest fenomen es coneix com microquimerisme. Un estudi va examinar els cervells de dones que havien mort, descobrint que el 60% dels cervells contenia cèl·lules masculines. El microquimerisme és el resultat de l’intercanvi cel·lular a través de la placenta, però recentment es va descobrir que això també succeeix a través de la cura maternal pròpia de l ‘alletament i inclús s’ha observat que els bessons també intercanvien cèl•lules en l’úter. Els científics consideren la possibilitat que cèl·lules d’un fill anterior puguin passar-se un altre fill més jove a través de la placenta a la seva posterior gestació. Les dones poden mantenir cèl·lules microquimèriques de la seva mare així com dels seus embarassos i es té evidència de que existeix competència entre les cèl·lules de l’àvia i dels fills en la mare. No se sap del tot quina és la funció d’aquestes cèl·lules però es creu que poden participar en la restauració del teixit de manera similar a les cèl•lules mare i es creu que també puguin tenir un paper en el sistema immune. S’ha trobat una major quantitat de cèl·lules microquimèriques en la sang de les dones sanes en comparació amb les dones que tenen càncer de mama. El món de les cèl·lules microquimèriques prova, un cop més, que l’ésser humà és essencialment plural, és una colònia d’éssers, no solament connectats a través de llaços emocionals sinó també sociobiologics.

imatge: Nelson Lab, Seattle

SETEMBRE 2015

Felicitats! Un naixement és sempre una alegria! Un naixement és un moment molt especial i ho sabem molt bé! El camí fins arribar-hi és llarg, però il·lusionant. Nosaltres acompanyem moltes persones en aquest procés tan màgic i, per aquest motiu, també volíem ser presents en el naixement d’aquesta nova revista Mum’s. Estem segurs que la publicació contribuirà a difondre informació de qualitat i fiable per als futurs pares i mares, i per aquells que ja ho sou i que viviu en primera persona aquesta meravellosa experiència que, a vegades, pot generar dubtes. És per això que, com a reflex de la nostra feina, esperem contribuir i acompanyar en el creixement de Mum’s aportant continguts que puguin ser del vostre interès i que us puguin ajudar, tant durant l’embaràs, en el postpart com en el creixement dels vostres infants. En aquest primer exemplar, aprofitem aquestes línies per presentar-nos. Som Dones i Nens, un espai de la Clínica Sant Josep de Manresa creat per donar una atenció integral a la dona i a la infància. Disposem de cinc consultoris i una sala d’activitats, on visitem obstetres, ginecòlegs, llevadores, fisioterapeutes del sòl pelvià. A més, oferim atenció urgent a la dona i als infants les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Cada especialitat s’encarrega d’atendre un àmbit concret. L’especialitat de ginecologia i obstetrícia està atesa per la societat GineManresa. La formem diferents professionals que cobrim tota l’atenció mèdica que fa referència a les patologies associades a la dona, fent especial atenció al seguiment de l’embaràs, diagnòstic

mums.cat

sa l ut

prenatal, la planificació familiar i a la patologia ginecològica en general. També treballem en la prevenció, la diagnosi i el tractament d’afeccions com el càncer ginecològic o de mama i la patologia del sòl pelvià. Les llevadores i fisioterapeutes, que formem Espai Dona, tenim l’objectiu de proporcionar una atenció integral i de qualitat a la dona durant l’embaràs, el part i el puerperi, oferint el suport, les cures i els consells necessaris. Oferim visites prepart, un curs de preparació al naixement, grups de postpart, consulta de llevadora, atenció del puerperi domiciliari, osteopatia infantil i fisioteràpia respiratòria. L’atenció a les persones amb patologies que afecten el sòl pelvià és una altra línia d’atenció. Des de l’especialitat de pediatria, atesa per la societat Pediatres del Bages, tenim cura dels nens i nenes des del seu naixement fins a l’edat adulta. Amb una dilatada experiència clínica de més de 25 anys, us aconsellem en el desenvolupament, creixement, educació, vacunació, prevenció i malalties dels vostres fills. A més de la pediatria i la puericultura general, comptem amb la col·laboració de diferents professionals en àrees específiques de la pediatria com són l’al·lèrgia, la cirurgia infantil, la dermatologia o l’endocrinologia, entre altres. I, per acabar, només ens resta desitjar sort i molts èxits a les editores de la nova revista Mum’s. #Dones i Nens Clínica Sant Josep de Manresa Fundació Althaia

espai cuina

Cu a p t a f Ă a Lâ&#x20AC;&#x2122;alimentaciĂł pren una gran importĂ ncia en el nostre dia a dia. Menjar bĂŠ ĂŠs fonamental per a man-

tenir la salut i estar en plena forma. La infĂ ncia ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;etapa clau perquĂ¨ els infants adoptin bons hĂ bits alimentaris que perduraran al llarg de la seva vida. Per aixĂ˛, considero la cuina una molt bona eina educativa que ens ajuda a aconseguir-ho dâ&#x20AC;&#x2122;una manera divertida i original. Trobar moments per compartir la cuina amb els nostres ďŹ lls, els convertirĂ no nomĂŠs en un espai educatiu i de desenvolupament dels sentits sinĂł tambĂŠ en una estona de joc i de vincle afectiu que van mĂŠs enllĂ de lâ&#x20AC;&#x2122;alimentaciĂł saludable...

Pasta amb pesto Ingredients: 250g de pasta dâ&#x20AC;&#x2122;espelta integral Â˝ got de menta tallada Â˝ got dâ&#x20AC;&#x2122;alfĂ brega fresca tallada 3 c.s. de pinyons 3 c.s. dâ&#x20AC;&#x2122;ametlla en pols Suc de poma sense sucres afegits 4 c.s. dâ&#x20AC;&#x2122;oli dâ&#x20AC;&#x2122;oliva verge o verge extra Sal i pebre negre 1 gra dâ&#x20AC;&#x2122;all

PreparaciĂł Per fer la salsa: 1.Rentar i tallar lâ&#x20AC;&#x2122;alfĂ brega i la menta ben petites. 2.Posar en un recipient: lâ&#x20AC;&#x2122;alfĂ brega, la menta, els pinyons (torrats prĂ¨viament a la paella sense oli), lâ&#x20AC;&#x2122;ametlla en pols, 1 cullerada de cafĂ¨ de sal, lâ&#x20AC;&#x2122;oli dâ&#x20AC;&#x2122;oliva, lâ&#x20AC;&#x2122;all, suc de poma ďŹ ns que aconseguim la consistĂ¨ncia desitjada i un pessic de pebre (opcional). 3.Batre tots els ingredients a una batedora i reservar ďŹ ns que tinguem la pasta apunt per servir.

Comentari dietĂ¨tic: AquĂ tenim una manera saludable dâ&#x20AC;&#x2122;acompanyar la pasta sense haver de recĂłrrer a salses comercials o altres que solem fer amb carn. A mĂŠs, aquest, ĂŠs un pesto sense formatge i per tant apte per a persones veganes i intolerants a la lactosa, en el qual hi podeu posar altres fruits secs que us agradin i tingueu a lâ&#x20AC;&#x2122;abast. Resulta excelâ&#x20AC;˘lent per als infants perquĂ¨ el suc de poma aporta un toc dolcet que agrada molt.

Hamburgueses de peix

PreparaciĂł: 1. Si es tĂŠ el peix congelat, cal escaldar-lo prĂ¨viament 3 min. en aigua bullint.

4. Amb les mans ĂŠs fan les formes dâ&#x20AC;&#x2122;hamburguesa.

2. Mentrestant piquem lâ&#x20AC;&#x2122;all i el julivert.

6. Finalment es posen en una safata per anar al forn amb un raig dâ&#x20AC;&#x2122;oli dâ&#x20AC;&#x2122;oliva verge a 180ÂşC uns 10-12 minuts.

3. Es tritura tot amb el tĂşrmix (Thermomix: v. 4, 6-8â&#x20AC;?).

Ingredients: 1 ďŹ let de lluĂ§ 1 ďŹ let de rap 1 ďŹ let de llenguado sal ,pebre, herbes per a peix (al gust) 1-2 grans dâ&#x20AC;&#x2122;all julivert fresc pa torrat (el peix pot ser congelat)

5. Un cop fetes, les arrebossem amb pa torrat.

SETEMBRE 2015

Comentari dietètic: És una manera d’introduir el peix als petits de la casa així com també és una alternativa per a totes aquelles persones que no els agrada gaire el peix. La cocció feta al forn és una manera d’estalviar-nos fregits i fer que la recepta sigui igual de bona però encara més saludable!

Magdalenes de pastanaga

LAIA PUIGDELLÍVOL SAEZ DIETISTA-NUTRICIONISTA COL. CAT00769 ESPECIALITZADA EN: FERTILITAT EMBARÀS LACTÀNCIA INFANTIL ADOLESCENTS

Ingredients: 3 tasses de farina de blat integral 1,5 tasses de sucre de panela 3 ous 3-4 pastanagues grans ½ sobre de llevat 1cp de bicarbonat 1,5 tasses d’oli d’oliva verge suau 1,5 tasses de suc de taronja natural 1 grapat de nous trencades Espècies: 1cp canyella, 1cp de gingebre, 1cp d’extracte de vainilla i un polsim de sal no reﬁnada.

Preparació: 1. Preescalfem el forn a 180ºC i mentrestant mesclem tots els ingredients humits en un bol: ous, oli i suc de taronja. 2. A part, preparem tots els ingredients secs: farina, sucre, llevat, bicarbonat, canyella, gingebre, vainilla, sal i ﬁnalment afegir la pastanaga. 3. Ho unim tot i ho barregem amb una batedora manual. Afegim les nous a la massa i remenem amb una espàtula. 4. Omplim els motlles de paper per fer magdalenes sense arribar més amunt de la meitat (per evitar que al créixer sobresurtin) i ho posem al forn a 180ºC durant uns 15-20min aprox.

Comentari dietètic: Us proposem una magdalena feta amb ingredients de qualitat, en la qual hi incorporem la pastanaga que aporta ﬁbra, esponjositat i un gust molt suau que encanta als infants. És una bona opció per fer un esmorzar o berenar complert i lliure d’aliments superﬂus. #Laia Puigdellívol

dietista-nutricionista col.cat00769 centre Alternatura

c/Àngel Guimerà,33 principal · Manresa 938725380 · info@centre-alternatura.com 15

educació

Ken Robinson, el millor docent del món quines són les 10 raons que fan de Ken Robinson el millor docent del món? 1. La imaginació és la font de tot assoliment humà. Bona part del seu pensament gira entorn a diversos eixos. Un d’aquests eixos és, sens dubte, la importància que concedeix a la imaginació i, sobretot, a l’ originalitat. Ken Robinson no concep una educació que no es basi a potenciar la intel•ligència. Precisament serà aquesta intel•ligència la que ens distingirà i la que farà una societat més rica. 2. Si no estàs preparat per equivocar-te, mai arribaràs a res original. Ken Robinson és tremendament crític amb la visió de l’educació actual. Un dels seus arguments és que penalitza l’error i l’equivocació. Penalitzar l’error mentre s’educa és senzillament una paradoxa, perquè és a partir de l’error d’on podem treure els millors aprenentatges. L’error s’ha de veure com un procés positiu dintre de l’aprenentatge propi de l’alumne. 3. Les escoles s’assemblen a les fàbriques. En el segle XXI encara mantenim una estructura educativa industrial. Ken Robinson critica que en molts centres educatius els alumnes s’assemblen més a obrers que a estudiants. Qüestiona la rigidesa dels horaris, la separació dels alumnes per edats, la descompensació horària de les matèries i el fet de prioritzar el producte manufacturat al talent i a la creativitat. 4. La creativitat s’aprèn igual que s’aprèn a llegir. El concepte de creativitat és una constant en l’obra de Ken Robinson. I en aquest sentit la figura del docent resulta determinant per a què l’alumne fomenti dita creativitat en el seu centre educatiu. Desgraciadament, el model educatiu actual mata la creativitat, no potencia el talent,

sinó que prioritza el resultat final més que el procés en si. 5. És necessari potenciar la diversitat. Si el docent és capaç de potenciar l’originalitat i el talent en els seus alumnes, llavors haurà aconseguit alguna cosa molt important: superar el model industrial basat en l’homogeneïtzació del producte. Les fàbriques produeixen. I el producte que es crea és sempre el mateix producte. És això el que volem dels nostres alumnes? És aquest el nostre ideal d’ensenyament? Mitjançant la creativitat i el talent farem possible la diversitat. Per a Ken Robinson aquesta diversitat és un dels actius més importants que existeixen en la societat actual. Per a Ken Robinson com més creatius siguin els nens, més possibilitats tindran d’auto realitzar-se. Segons Ken Robinson, l’única forma de detectar talents és fer pensar als alumnes de forma diferent. 6. L’educació del talent no és lineal. Un altre dels grans errors del sistema educatiu actual és pensar que el coneixement és lineal. Per a Ken Robinson l’aprenentatge no és lineal, sinó orgànic, perquè el món actual ha deixat de tenir una concepció lineal per passar a tenir una visió global. L’escola s’ha obsessionat a fer creure a l’alumne que el seu destí passa per la universitat. De fet, explica Ken Robinson que en una guarderia va llegir un lema que deia: la universitat comença a la guarderia. Per a Ken Robinson aquesta cita és errònia. La guarderia comença i acaba en la guarderia. En això consisteix l’educació orgànica. Qui pot assegurar als nens de tres anys que el futur passarà per la universitat? 7. Els nens d’ara faran feines que encara no estan inventades. En la línia del pensament lineal trobem aquesta altra frase de Ken Robinson. Actualment, estem ensenyant en els centres educatius continguts que no tenim ni idea de si serviran o no dintre d’un període relativament curt de temps. Això

SETEMBRE 2015

quan Ken Robinson parla no ensenya, inspira aquest és el seu gran valor. hauria de fer pensar als docents i fer-los veure que el que importa no és el que ensenyen, sinó com ensenyen perquè els seus alumnes puguin aprendre per si mateixos quan en un futur no molt llunyà facin activitats que ara ni tan sols imaginem. El saber no està en els llibres de text, sinó en la imaginació i el talent que poden desenvolupar els alumnes. 8. La creativitat és tant important a l’educació com l’alfabetització, i por això hem de tractar-la amb la mateixa importància. Un altre dels grans problemes de l’educació actual és que no es dóna la mateixa importància a l’alfabetització que a la creativitat. Només hem de mirar la descompensació de les assignatures de les diferents etapes educatives. Per què pot ser? Jo crec que la resposta és molt senzilla. És molt fàcil ensenyar a llegir i a escriure, però com a docents no tenim ni idea de com ensenyar a ser creatius. És per això que hem d’augmentar el temps que dediquem a preparar una sessió lectiva i baixar la productivitat en benefici de la creativitat dels nostres alumnes. Com més pensem, més creatius serem. Si els docents som creatius, llavors serà molt fàcil ensenyar creativitat en les aules, independentment de les matèries que s’imparteixin.

ment il·lustrador basat en la anàlisis i en la lògica per substituir-lo per un sistema educatiu holístic, obert, flexible i divers. Només sent creatius deixarem de ser conformistes. 10. No és sobre estandarditzar l’educació, és sobre pujar l’estàndard de l’educació. L’error del sistema educatiu actual es deu a l’estandardització. Estandarditzar l’educació no fa més que limitar l’educació dels nostres alumnes, perquè frena les aptituds i el talent. A major estandardització major fracàs escolar, major abandó escolar. És per això que és necessari modificar el paradigma educatiu actual on la mecanització dels continguts està per sobre de buscar el talent.

#Ken Robinson www.sirkenrobinson.com

9. La gent produeix el millor, quan fa coses que estima, quan està en “el seu element”. El concepte “element” és un terme al qual Ken Robinson fa sovint referència. Cada individu ha de buscar “el seu element”, és a dir, ha de ser capaç de trobar per si mateix o mitjançant l’ajuda d’altres les seves aptituds, les seves actituds i les seves oportunitats. Aquests són els quatre pilars fonamentals pel creixement personal dels individus. Tenim l’obligació de descobrir què se’ns dóna bé i que ens encanta fer. Aconseguint-lo serà com podrem auto realitzar-nos i contribuir per crear una societat millor. Per aquest motiu que com a docents hàgim de superar el pensa-

mums.cat

CONTAC TE PELL AMB PELL Dr. Nils Bergman Nis Bergman, pediatre i neonatòleg autor de: “Restablint el paradigma original per atendre els nadons” ens explica que quan un mamífer humà neix passa per un moment de transició cap a l’inici de la criança. El principal objectiu després del part, és alletar al nounat per restablir l’equilibri perdut i respectar el seu instint de succió. Els mamífers usen una sèrie de comportaments que tenen com a objectiu mantenir la lactància. Per això en el cervell del mamífer humà existeixen, principalment, dos sistemes als quals ha anomenat: 1-Programa de defensa 2-Programa de nutrició Cada un d’ells amb les seves hormones, nervis i muscles, treballen junts per a mantenir un comportament òptim. És el nounat qui neix dotat d’aquests programes, ell mana. Ell dirigeix amb la seva conducta d’estrès (sistema de defensa) o calma (sistema de nutrició) les conductes d’afecció amb la seva mare. És el nen qui determina el comportament de la mare. El nounat inicia el procés de vinculació social amb la seva mare i estimula la resposta d’ella iniciant-se el programa de relacions sensorials mútues. Així, també és el nen qui inicia la lactància i la regula, no la mare, ni els desitjos de la mare, ni tampoc haurien de ser les idees que s’han transmès a la família, ni els discursos rebuts de part d’altres que “suposadament en saben”. Tot això es desenvolupa durant els primers minuts de vida. Per tant, el contacte no interromput és la clau de l’èxit de la lactància, ja que així el nen pot desplegar el seu programa de nutrició sense problemes. Aquest procés de vinculació, pot ser pertorbat per qualsevol intervenció i la pitjor de totes és la separació del nadó amb la mare. Si els separes, el nadó es desespera i el sistema de nutrició es tanca per activar el de defensa, el que dispara una gran quantitat d’hormona de l’estrès, el cortisol. Fent analítiques als nadons separats de la mare, trobem que en la seva saliva els nivells de cortisol són el doble d’alts que el dels nadons no separats. És la primera violència a la qual, actualment, quasi tot ésser humà és sotmès. Això fa mal al cervell del nadó, és un maltracte. 18

El nen necessita un ambient propici per al desenvolupament del seu cervell, per això és necessari mantenir l’ambient de l’úter, a fora de l’úter i per això ens recomana que es posi en pràctica el mètode Cangur: CONTACTE PELL AMB PELL amb la mare. El nadó en contacte pell a pell regula la temperatura corporal, la respiració i els batecs del cor. Separat no pot assolir un estat de calma. Si es permet la separació 0 el nadó rep protecció física, immunològica i neurològica i la mare rep els beneficis de tenir menys problemes de lactància, dormir millor, menys risc d’abandó dels nadons i el seu empoderament. Així es senten segures cuidant als seus fills. Com ja és sabut, els nadons neixen immadurs i han de completar la gestació fora de l’úter. El pell amb pell i la llet materna són els que complementen la gestació. Alletar és hàbitat i niu. L’alletament no és només per a alimentar-se, també és per oxigenar-se i desenvolupar els muscles del cap, cara i coll. La llet materna també li proporciona un 70% d’immunoestimulants, immunoglobulines i immunosupresors amb la finalitat de protegir-lo i no d’alimentar-lo. Per tot això la tasca de les infermeres, llevadores i tots els professionals sanitaris és protegir la díade mare-nadó i mai separar-los. El pare també està allà amb la funció d’ajudar i protegir la no separació de la díade mare-fill. El nadó entén que és estimat gràcies a la protecció continuada de contacte amb la mare o persona significativa, així se sent en calma, segur, amb les necessitats cobertes i amb el cervell lliure de cortisol. ESTÀ FELIÇ Així durant quant temps seguirem creient que els nostres fills poden ser independents amb menys de 6 mesos de vida, just quan estan en l’etapa de major dependència orgànica? La separació els hi fa mal, ens agradi o no. I queda demostrat en molts dels seus estudis neurològics. #Nils Bergman www. ninobirth.org www.youtube.com/watch?v=-Hs2jdalaVQ(documental)

SETEMBRE 2015

COM S’APRÈN MÚSICA a través de la mateixa música Parlar i pensar són la base per poder aprendre a llegir i escriure. No es pot ensenyar a llegir a algú que no sap parlar. Com és que quan parlem d’educació musical ensenyem a desxifrar partitures als alumnes quan encara no saben interpretar ni pensar música? La música no són només partitures. Per tant, aprendre música no és el mateix que aprendre a llegir una partitura. El que és realment important per aprendre música és desenvolupar les qualitats musicals de la persona, i això és el que estem potenciant actualment a l’escola municipal de música de Sallent. La música és un art que s’escolta i s’interpreta, per tant és lògic plantejar el seu aprenentatge escoltant i fent molta música. El desenvolupament de la comprensió musical s’entorpeix quan la música s’ensenya intel·lectualment prioritzant conceptes teòrics, abans de tenir un ampli calaix de vivències musicals. Quan aprenem una llengua, el primer que captem no són frases senceres, o lletres aïllades, el primer que entenem són paraules. Igualment a l’hora d’entendre la música el primer que captem no són notes aïllades o frases musicals senceres, captem aquestes “paraules musicals”: estructures rítmiques o melòdiques molt petites, però que ja guarden un signiﬁcat per sí soles, això és el que anomenem patrons. Quan l’audició interna és la base de l’aprenentatge musical la seqüència en l’aprenentatge és el mateix que en l’adquisició de la llengua materna: 1. Escoltar, 2. Pensar, 3. Parlar, 4. Llegir i escriure. L’alumne aprèn un voca-

mums.cat

ed uca ci ó

bulari de patrons rítmics i tonals que seran la base del seu pensament musical o audició interna. Volem que els nostres alumnes tinguin un acostament a la música no a base d’explicacions teòriques de la notació musical sinó a base de la comprensió auditiva. Per tant la vista no és el motor sinó l’escolta. Treballant d’aquesta manera, no cal esperar que l’infant hagi madurat intel·lectualment, sinó que es pot fer des de l’inici de la vida. En els nostres TALLERS DE NADONS ja es fa aquest treball de nodrir de patrons, d’idees musicals, de motius rítmics perquè aprenguin la lògica musical d’aquesta manera intuïtiva. La idea és seguir treballant d’aquesta manera ﬁns que els infants ja estan preparats madurativament per desxifrar la notació musical. El més important és la vivència, l’experiència, la sensació, la comparació de coses ben diferents per ampliar el seu ventall. Com més exposició a aquest contrast i varietat, més estem pujant la capacitat d’aprendre. Imaginem-nos que l’aptitud, és a dir la capacitat d’aprendre, és un calaix, i que l’aprenentatge, les coses que aprenem, són els objectes que posem dins el calaix. El que hem de procurar no és posar moltes coses dins el calaix, sinó abans que res, ampliar la mida del calaix per després poder-hi posar moltes més coses!! No entenem altra manera D’APRENDRE MÚSICA que no sigui FENT MÚSICA!!! # Ruth Matamala Directora EMM Cal Moliner de Sallent

adolescència

fills adolescents A mesura que els nostres ﬁlls s’acosten a l’adolescència i ad-

-Buscar activitats per estar junts, com rentar el cotxe,anar amb

quireixen més independència, mantenir-nos emocionalment a

bici, fer galetes, veure una pel·lícula......

prop d’ells sembla un repte. Però és tan important com abans o ﬁns i tot més.

-Crear moments especials celebrant esdeveniments com un

La família segueix sent la seva base d’amor, guia i suport .

bon resultat en un examen, o haver assolit alguna cosa que

Aquesta connexió els hi dóna la força per superar els alts i bai-

els hi ha costat......

xos de la vida. -Demostrar afecte, no deixar de dir-li que l’estimem i l’imporAMB QUÈ ENS PODEM TROBAR?

tant que és per a nosaltres, fer-li petons i abraçades. Això si, no

En aquestes edats poden actuar com si la nostra ajuda i guia

en públic millor deixar-ho per la intimitat. En aquesta etapa les

no els interesses. En aquest moment tendeixen a conﬁar més

demostracions d’efecte els avergonyeixen davant els amics. I

amb els seus amics. Sol·liciten tenir el seu espai de privacitat i

no deixar de verbalitzar les qualitats que té o el que ha fet bé.

busquen espais per estar sols. --Estar interessats amb les coses que li agraden i a la mesura Pot resultar difícil assimilar aquests canvis en els nostres ﬁlls,

del possible integrar-ne alguna per compartir, com pot ser

però el més important és que no ens ho hem de prendre com a

anar en bicicleta ......

res personal. Hem d’anar cedint una mica els llaços emocionals

I sobretot estar interessats en els seus sentiments i experièn-

que hem tingut amb ells, però això no vol dir que perdem la

cies. Escoltar-los i respondre sense judicis, només acompan-

connexió emocional amb ells.

yant.

També es molt normal que els hi fem llargues retòriques de comportament i no serveixin de res. En aquesta etapa és millor

I per acabar l’adolescència és una etapa de desenvolupament

predicar amb l’exemple i no parlar tant.

molt intens, tant físic, moral i emocional i és normal que sigui una mica confusa però hauríem de deixar de banda les percep-

QUÈ PODEM FER?

cions negatives que alguns adults tenen dels adolescents, tam-

Hem d’incloure en les nostres activitats diàries prou temps per

bé és l’etapa on els éssers humans som més idealistes, energè-

compartir moments especials amb ells i demostrar-los que ens

tics i amb un alt sentit de la justícia aproﬁtem les qualitats dels

importen.

nostres adolescents !!

Alguns dels moments diaris que podem acostar-nos més amb ell poden ser: -Seure a taula i compartir un àpat. En aquesta estona res de televisió, mòbils.... hem de propiciar les converses. Millor si podem involucrar a tots els membres de la família en la preparació de l’àpat. Si no es pot fer cada dia, establir un dia a la setmana per estar més junts, en família. Així reforcem els llaços familiars i el fet de preparar-ho junts reforça el sentit de la responsabilitat i el treball en equip. -Alhora d’anar a dormir ja no ens necessiten per acompanyar-los al llit però si que hem d’intentar crear un moment de tranquil·litat junts, llegint o conversant de com ens ha anat el dia. I no perdre, ni que siguin grans, una abraçada o un petó de bona nit. Si aquest gest el rebutgen, els hi podem fer una carícia mentre els hi diem bona nit.

www.kidshealth.org

I oga

Quin canvi vols veure al món? El ritme de vida que avui dia la societat imposa s’allunya molt del que es podria considerar natural o saludable. Jornades llargues i intenses, amb alts nivells d’exigència, pressió, competitivitat i poc espai per la regeneració i el lleure, descriuen la vida de molts de nosaltres... i malauradament cada cop més, la dels nostres ﬁlls. Tensions, ansietat, agressivitat, hiperactivitat i depressió en comencen a ser algunes de les conseqüències.

sió i creativitat, forjant conjuntament uns bons pilars per la conﬁança i l’autoestima en un entorn no competitiu. Moure un vaixell situat al melic al ritme de les onades, imitar el so de l’abellot o cantar, són alguns dels exercicis que milloren la capacitat pulmonar mentre s’entrenen bons patrons respiratoris: com respirar per a estar tranquils, com fer-ho per a recuperar energies, o per poder concentrar-se millor.

Emergeix la necessitat de parar, equilibrar i retrobar. Hi ha escoles on els mestres introdueixen certs exercicis a les aules amb molt bons resultats i gran acceptació per part dels alumnes: estan més calmats, atents i creatius. Són alguns exercicis de relaxació, visualització i respiració propis del ioga, que juntament amb d’altres, poden ser una gran eina per a recuperar l’equilibri i aprendre a gestionar-se en un món tant demandant.

El ritme frenètic que molts portem inhibeix d’aturar-se, observar i gaudir (gairebé sembla una pèrdua de temps) i acabem encomanant als nostres xics aquesta inèrcia! Amb exercicis d’atenció plena (mindfulness) s’aprèn a estar present, atent, conscient de l’experiència (de respirar, caminar...), habilitat bàsica per sortir de patrons automàtics i sentir-nos vius en la nostra vida.

Quins treballs integren una sessió de ioga dirigida a nens i joves? Desbloquejar, equilibrar, flexibilitzar o enfortir són algunes de les funcions de les posicions o assanes. Pels més xics, un fil temàtic (viatjar un dia al circ, al zoo, o a Egipte) és la guia perfecta per experimentar amb el cos, i alhora potenciar la creativitat i imaginació. En anar creixent, les estructures maduren i permeten un treball més conscient i dirigit, mantenir l’equilibri i la concentració en la posició de l’arbre; potenciar la força i resistència amb la del guerrer; o la flexibilitat i obertura amb la del pont. Hi ha moments per a la direcció i disciplina, i d’altres per l’expres-

mums.cat

Les emocions ens acompanyen al llarg de tota la vida, però de forma especialment intensa i modeladora en la infantesa. A les classes per a nens, a través de jocs i contes i posant paraules a sentiments i experiències a mesura que es van fent grans, es creen espais adequats per entendre i fer créixer el seu univers emocional. Eines que ajuden a sanar, i hàbits que permeten transformar el nostre microcosmos en un lloc més respectuós i saludable; no sabem si podrem canviar el món, però com deia Gandhi: “sigues el canvi que t’agradaria veure al món”. # Marcia Cecchini Aura Ioga

S r. M u s s o l

SabIEs quÈ? COSES DEL PAPA UN PARE O FIGURA PATERNA PRESENT I AFECTUÓS SI MARCA LA DIFERÈNCIA Quan els papes o figures paternes tenen una presència de qualitat en la vida dels seus fills, aquests tendeixen a tenir un millor desenvolupament físic i mental, millor autoestima, motivació per l’estudi, rendiment acadèmic, habilitats socials i millor tolerància a l’estrès (Allen i Daly, 2007; Barker, 2003; Nock i Einolf, 2008)

PATERNITAT COMPROMESA Encara que els homes es senten cada cop més compromesos amb la paternitat, només un 36% decideix participar en la cura dels fills (The International Men and Gender Equality Survey)

COMPARTIR ÉS AMOR Homes i dones coincideixen en el fet que la majoria de tasques domèstiques és realitzada per les dones (Estudi Quantitatiu IMAGES, 2010)

LA PATERNITAT REDUEIX EL NIVELL DE TESTOSTERONA? Un estudi de la Universitat Northwestern, realitzat a més de 600 homes durant 5 anys, va revelar que després de convertir-se en pares, el nivell de testosterona en els homes (l’hormona que incrementa l’impuls sexual masculí, les actuacions arriscades i la necessitat de domini social) va baixar durant un temps, pel que va ajudar que poguessin canviar significativament i així poder desenvolupar un bon paper com a pares!

PARTICIPEN MÉS QUAN ELS SEUS FILLS CREIXEN Quan els nens són nadons, els papes tendeixen a no intervenir, potser degut a l’estret vincle que uneix a la mare amb el nou nat, inclòs físic, a través de la lactància. Però a mesura que els nens creixen, ells es fan càrrec cada cop més dels seus fills.

EL TREBALL ÉS L’ENEMIC Quan als fills se’ls pregunta seriosament i formalment sobre que els hi agradaria que els hi regalessin, quasi invariablement contesten temps. Temps amb els seus pares. Perquè encara que no ho diuen directament, estan veient el treball dels adults com el seu gran enemic, un que no entenen gaire bé, que els hi està prenent els moments de família i obliga als seus pares a estar lluny d’ells.

QUATRE COSES (EMPIPADORES) QUE HAS DE SABER PER SER PARE. PER FRANK BLANCO 1. “Oblida’t de la teva parella, us retrobareu d’aquí a uns anys”. L’arribada d’un fill suposa la fi de la vida de parella, com a mínim durant un temps. “Ella es dedicarà de ple a la criatura, i quan no pugui, ho faràs tu”. El més raonable, explica, és assumir-ho, doncs “no pot ser d’una altra manera”. 2. ”Mai més tornaràs a dormir”. Fins que no es té un fill és impossible imaginar-se fins a quin punt és cert. “Dormiràs quan el teu fill vulgui, i normalment és poc” 3. “El teu fill farà amb tu el que vulgui”. “Encara que provis d’educar el teu fill d’una manera o una altra”. Afirma Blanco amb contundència, “farà amb tu el que vulgui, i ho has de saber” 4. “Porta sempre tovalloletes”. Tots els pares han de portar tovalloletes, per al seu fill i per a ells: “El teu fill pot vomitar en qualsevol moment i lloc, cosa que no aprens fins que et vomita a sobre. Per què cap pare m’havia avisat d’això?” “El gran premi de la paternitat és un sentiment d’amor incondicional que no es pot descriure. És el sentiment més gran, però fins que no ho experimentes no saps de què es tracta”.

SETEMBRE 2015

publicació infantil

PIPIRIPIP MAGAZINE LA NOVA REVISTA INFANTIL

No us heu preguntat mai com és que hi ha persones que sempre van més enllà? Que són innovadores, altament creatives? Tots naixem amb una gran capacitat creativa, només cal estimular-la per a convertir-la en una eina quotidiana personal i professional, que ens pot aportar una gran versatilitat. La manera d’estimular-la és, de ben petits, tenir al nostre voltant històries i persones que, amb una alta dosi de creativitat, ens la facin present i ens permetin respirar-la, talment com s’aprèn una llengua materna. Aquest és, juntament amb la transmissió d’uns valors humans i d’eines de creixement personal, el principal objectiu pedagògic de Pipiripip Magazine.

mums.cat

La nova revista Pipiripip Magazine està pensada per a les famílies i els nens d’avui, a través dels seus continguts i, sobretot, de les possibilitats que ofereix la seva versió digital, que aporta elements interactius, locucions i música a la versió en paper, esdevenint una extensió lúdica i didàctica que fomenta l’aprenentatge de la lectura. Aquesta nova proposta de lleure cultural, sorgeix de la voluntat de treballar d’una manera diferent, més creativa, d’una petita cooperativa d’escriptors i il·lustradors de la Catalunya Central que, treballant en petits equips, volen plantar la llavor de la creativitat en les noves generacions de nens i nenes. Un projecte nou i valent finançat a través del micro-mecenatge i que busca nous subscriptors que hi creguin i que l’ajudin a tirar endavant. Per saber-ne més, visiteu www.pipiripip.com

s er veis

SETEMBRE 2015

ecol ogi a f a mi l i a r

Consciència ecològica

a través dels detergents a granel Els productes a granel son una bona opció si volem disminuir el nostre impacte ambiental quan adquirim productes de consum bàsic, els nostres productes són de baix impacte ecològic, la majoria biodegradables en un 90%, en alguns casos totalment biodegradable i molt concentrats.

Cuidem l’economia i la salut familiar. Som conscients de la reducció dels ingressos a les llars de casa nostra. Els productes a granel no són més cars que qualsevol marca anunciada per televisió.

Cada dia utilitzem embalatges i envasos de plàstic sense tenir en compte que per cada kilogram de plàstic que es fabrica s’alliberen 3,5 kilograms de CO a l’atmosfera i es fan servir 150 kW d’energia i l’escandalosa quantitat de 2500 litres d’aigua. Imagineu-vos la millora mediambiental si cada ciutat reduís el seu consum d’envasos plàstics.

Disposem de productes per rentar la roba i els plats tant a mà com a màquina, líquids i en pols i productes per la neteja de la llar en general. També disposem de productes bàsics d’higiene personal com xampús, gels de cos i suavitzant pel cabell, lliures de parabens i fosfats i no estan testats en animals, així com els productes de neteja i rentadora. A més oferim una línia especial per a pells atòpiques i molt delicades i també per a persones amb sensibilitats químiques.

Probablement, la majoria de famílies es preocupa per llançar els envasos de plàstic al contenidor groc, però lamentablement molts d’aquests envasos no són reciclables i acaben enterrats o incinerats. El ritme de vida actual sembla que no deixa temps per res i l’acte de programar la nostra compra setmanal es relaciona directament amb anar a una gran superfície, a on, amb presses, omplirem el carro amb embalatges d’un sol ús que omplen la nostra galleda de reciclatge ràpidament.

Us proposem un canvi d’ hàbits de consum. Són moltes les persones que han entrat al nostre local amb moltes demandes diferents, dubtes i preguntes i oferim alternatives al consum de productes cosmètics, sabons i detergents ordinaris, amb un tracte totalment personalitzat i consells molt útils com per exemple com es pot fer a casa un desembussador natural amb vinagre i bicarbonat (producte del qual també disposem a granel) o la fabricació casolana d’un detergent amb nous del Nepal.

L’objectiu és limitar al màxim el malbaratament d’envasos, per tant, donem l’opció de portar l’envàs on podran decidir la quantitat exacte de producte escollit i pagar només per allò que realment necessiten degudament etiquetat.

Amb la nostra ﬁlosoﬁa volem contribuir al creixement de la consciència ecològica i la sostenibilitat ambiental. La millor manera de no contaminar és reutilitzar.

mums.cat

#Maribel Luzón i Sandra Martínez Goccia verde gocciaverdemanresa@outlook.com

paternitat

patErnitat (amb E d’equip) Deixeu-me dir-vos, d’entrada, que m’agradaria evitar de caure en alguns dels tòpics més típics quan es parla de paternitat, maternitat, educació, conciliació i altres paraules molt de moda ara mateix en el món de la criança dels nostres fills i filles (jo parlaré en masculí perquè tinc dos fills, el Martí i el Nil, que tenen gairebé 5 i 3 anys respectivament). I he dit, conscientment, que “m’agradaria”, en condicional perquè si volem trencar o perpetuar alguns d’aquests tòpics, primer n’hem de parlar obertament. Resulta que, quan a casa nostra vam decidir de tenir fills, amb més o menys dificultat/temps/entrebancs, en vam tenir. Quan els vam tenir a casa, els vam començar a cuidar, i ara que es van fent grans, van sortint cosetes a les quals ens hi anem dedicant com bonament podem. Seria un resum de l’educació, així, amb tota la simplicitat del món. Provem de fer el millor que sabem, transmetre-ho als nostres fills perquè quan siguin grans siguin feliços i respectuosos amb tot i tothom. I ho fem des de l’amor incondicional cap a ells. De vegades ho fem millor, de vegades pitjor, i de vegades, cridem una mica més del que tocaria quan ho rumiem amb calma una estona després. I jo, com a pare, em vaig adonant de petites, i no tan petites coses; de mancances que tinc i que vaig tenir des d’un bon principi.

Com si fos un flashback d’una pel·lícula, tornaré a quan vam prendre la decisió (in)conscient de tenir fills, ara farà uns 6 anys. Pare i mare (futurs) comencem a mirar informació de què és això de tenir fills, i mirem vídeos, i mirem pàgines d’internet (d’aquelles que et diuen el pitjor i el millor que et pot passar si un fill no menja o no dorm o no fa caca), i em començo a adonar que gairebé tota la informació que hi ha és del futur fill, de l’embaràs i de la dona…i que els homes…doncs…no sé…suposo que alguna cosa hi tenim a veure però no ho tinc gaire clar. Després ens quedem embarassats i comencem a apuntar-nos a classes de prepart, de part i de pos-

tpart. I els homes, doncs, no sé, allà estem, escoltant (en el millor dels casos) i fent cares de circumstàncies… I després, neix el nostre fill (el Martí, en el nostre cas) i ens vénen a veure a l’habitació de l’hospital i tothom el mira, i el toca i l’agafa (és normal…diuen que és maco tot i que jo no l’hi trobo gaire) i també li demanen a la mare com es troba (és normal, acaba de sortir un nen de més de 3 quilos per la seva vagina) i el pare, doncs, no sé…allà està…pal-plantat. Veient com tot passa a càmera ràpida. Crec que si quan neix el teu fill i tu et despulles al mig de l’habitació mentre entren les visites, ningú s’adonaria que ets allà. És així. Comença la invisibilitat del pare. I no em malinterpreteu, els pares podem fer moltes coses…moltíssimes…tantes com la mare, o gairebé, ja en parlarem d’això, però resulta que a casa, canvien les tornes, i el que era una empresa a parts iguals, comença a canviar… Fins ara, he parlat que gairebé tot el que té a veure amb tenir fills i amb fer de pares, és des del punt de vista de la mare: els llibres, els webs, la societat,…. Això a nivell general, però a nivell més específic, igual. La lactància, els bolquers (algun pare que em llegeixi no s’ha sentit mirat i jutjat per tothom quan feia el primer canvi de bolquers?). És com si tota la gent de l’habitació et posés un focus a sobre i estigués mirant per riure si els poses del revés (que pot passar), si el nadó se’t pixa a la cara (que també passa) o sinó te’n surts perquè no te n’ha ensenyat ningú. I aquí volia arribar: tenir fills és natural, per això es perpetua l’espècie, però fer de pare…deixeu-me dir que no ho trobo tan natural, i que no ens aniria malament aprendre’n. Ara us posaré un exemple. Quan vam arribar a casa amb el Martí, al segon dia, jo estava tan sobrepassat que li vaig dir a la Mariona que si fer de pare era això, jo em moriria d’un infart. I el més fort de tot és que ho deia de debò. No sabia què fer per adormir-lo, no sabia què fer per donar-li menjar, no sabia què fer per parlar amb la Mariona sense discutir i no sabia què fer amb la meva vida. I resulta, que als llibres, webs, classes prepart, part i postpart, ningú me’n va dir res d’això. I resulta que a l’habitació, entre rialla i rialla de com agafava el Martí per veure si em queia o no o si se’m pixava a sobre quan el canviava, nin-

setembre 2015

gú em va demanar què tal, que com em sentia, que com em trobava, que si estava bé,…. Com a màxim, al pare, li demanen si dorm o no, i si el fill s’assembla a ell o no (que sí, que el Martí era igual que jo quan va néixer, no me’n cansaré de repetir-ho,…) i ja està, aquí s’acaba el repertori “emocional” masculí. I això, no és el que necessitem. O no només. Resulta que l’empresa de 50% home i dona, passa a ser Mare CEO i Pare Responsable de Logística. I com ja podeu suposar, pares i mares, el càrrec, de partida no porta les mateixes responsabilitats. I com si fos una trampa en si mateixa, la mare segueix exercint de base i el pare…de camàlic. Amunt i avall, portant coses (amb molta força, això sí, som homes!),… I potser algú em dirà que estic exagerant, I potser sí que ho estic fent. O potser no. Potser algun pare se sentirà plenament, o en part, identificat amb això que escric. I per això ho escric. Ho escric perquè si els pares volem deixar de ser el Responsable de Logística, ens hem de creure que no ho som. Ens hem de creure que la mare i el pare seguim sent el 50% de l’equip i que tenim la mateixa importància. Sí, sí… he dit la mateixa i el pare pot participar del mateix que la mare. Seguint amb els exemples personals. Passa que si a casa, la dona pateix de Síndrome de Raynaud i els fills han de fer lactància mixta, el pare s’adona que també pot intervenir en la lactància. I intervenir vol dir, preparar, escalfar i donar un biberó amb tot l’amor del món. I passa que si el teu fill té son, s’adona que els seus braços de pare també poden ser màgics a l’hora de posar-lo a dormir (no tenim pits, o no en tenim per donar-los el mateix ús que la mare, no sigueu animals!). I pensareu que perquè us estic explicant tot això si és obvi. Doncs ho explico perquè, a mi, m’hagués anat molt bé trobar llibres que em diguessin què passa si el meu fill vomita sang el segon dia d’arribar a casa mentre la meva dona l’està alletant, o webs amb contingut i visió del pare (un blog com el meu no m’hagués anat malament, suposo que per això l’escric!) i pares amb ganes de parlar de què és ser pare, de com els ha canviat la vida, de com de diferent se senten i que tenir fills i fer de pare són coses diferents. I penso que m’hagués anat molt bé anar a unes classes prepart de pares (on les mares poguessin venir de

mums.cat

forma optativa, igual que ens passa a nosaltres), i a unes classes de part i també a les de postpart. I tot això, per saber que també podem viure una depressió postpart, que les nostres oxitocines també s’alteren i que, de vegades, l’home també passa una quarantena, o més. I que és normal. I que tot és normal. I que mentre estàs buscant el teu fill també et pots sentir malament si les coses es compliquen i que no tot és tan fàcil com t’ho expliquen. I, és cert, no sentim contraccions però si el dolor, per empatia, de no poder-les sentir. I no podem sentir el dolor als mugrons per la Síndrome de Raynaud, però si el dolor per no saber què fer. I en podem sentir molts d’altres de dolors, i d’alegria, i de tristesa, i d’ira, i de sorpresa, i de fàstic. Tenim emocions, igual que les mares. Som pares i necessitem poder expressar-ho amb llibertat, entre homes. Som éssers socials, necessitem sentir que pertanyem a un grup, com quan vas al parc, el teu fill “te la lia” i sents la mirada còmplice d’un altre pare que en dos mil·lisegons de creuar-te la mirada, et diu: “T’entenc, el meu fill m’ho va fer ahir i tampoc sabia què fer, i segurament també ho farà demà, i quan passi, necessito trobar-te i que em miris igual que et miro jo”. Això passa! I jo, l’Enric, vull que això passi més. Vull que em pugui ajuntar amb uns quants homes més, pares, i que pugui parlar obertament de si tinc ganes de tenir sexe amb la meva dona o no, perquè tenir el fill petit a l’habitació del costat em talla el “rotllo”, o si això li passa a ella, o si tot tornarà ser igual, o si tot seguirà sent diferent, o si tornaré a dormir, o a deixar de patir o a qualsevol cosa que tingui a veure amb fer de pare. Vull muntar grups de pares perquè ens expliquem tot això i més, molt més. Per compartir les emocions de fer de pare, i perquè aquestes mirades de complicitat que només sabem tenir nosaltres, els pares, les puguem explicar més i sovint .

T’hi apuntes?

# Enric Bastardas 609 025 735 Formador en comunicació i personal branding www.personetescreatives.wordpress.com

T RIBU EN LES ANTIGUES TRIBUS ES CONVIVIA EN SOCIETAT. Potser pensareu que també ho fem, i fins i tot algun de vosaltres ho feu. Però seríeu l’excepció. Que és la “societat”? Segons la Vikipèdia “és el conjunt d’individus que comparteixen fins, conductes, cultura i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per construir un grup o una comunitat”. Sona bé, oi? Jo em sento identificada amb la primera part, però no amb la segona. Cooperativa? No cooperem de forma general, sinó de forma excepcional. Compartir? Compartim alguns espais i poc més. El carrer, els parcs, les places... Llavors realment vivim en societat o dins d’una societat? Hem format micro grups on vivim envoltats de gent i sols al mateix temps. Ara bé, com afecta això a la maternitat? Estem acostumats a estar sols, envoltats d’un petit i selecte nombre de persones, família o amics, amb els quals compartim la visa, gustos, aficions o sang. No és massa difícil... Però arriben els fills i amb ells nous interessos i preocupacions i molts cops les persones del nostre cercle de confiança ja no ens aporten el mateix que abans. Elles segueixen amb les preocupacions i aficions que abans compartíem, però que ara, per a nosaltres han passat a segon pla. Ara ens apassiona mirar al nostre petit i explicar a tothom el nostre dia a dia. Sovint vivim un distanciament, incomprensió, tristesa i al final soledat. La maternitat ha girat la nostra llista de prioritats i això ens afecta a molts nivells. No vivim en societat? Llavors per què ens sentim tan soles quan tenim un fill? Fins hi tot amb la gent que tenim a prop, els avis o altres pares que ja han passat per això o germans que també tenen fills, ens donen, amb la millor de les intencions, una sèrie de consells que més que ajudar-nos ens atabalen i no encaixen amb nosaltres. I quan tenim un problema, no sabem a qui recórrer. Som una espècie que aprèn per imitació. Com podem imitar el que mai hem vist? I si sentim que el que imitem no és el que realment necessitem nosaltres i/o els nostres fills? Tenir a la Marta va ser, és i quasi segur que serà l’experiència més màgica de la meva vida. Agafar-la, veure-la, sentir-la... Segur que com a mi se us posen els pèls de punta només de recordar l’arribada del vostre fill a casa. Crec que la il·lusió i la por estaven amb nosaltres aquelles primeres setmanes, a parts iguals. I també hi havia una visitant gens desitjada: la soledat. Em sentia molt sola, tremendament sola durant la primera infància de la meva filla gran. Potser us heu sentit identificades amb aquesta frase, o potser no, en l’últim cas us dono l’enhorabona. Per què tenir una maternitat solitària és molt dur. Ara miro enrere i no comprenc com vaig poder viure tants anys sense la meva tribu. Què és una tribu? Una tribu és un grup de persones amb 28

un interès comú que es donen suport mútuament.... Ara sé que jo i totes les mares necessitem una tribu. O aniré més enllà. Totes les famílies necessiten una tribu. Perquè la tribu el que fa és fer costat a la mare, oferir, suport i gent que es preocupa per tu i t’escolta, ofereix un lloc on ningú et jutja ni et critica, una segona família amb la qual comparteixes un camí molt poderós. I ja sabem que si la mare se sent segura i acompanyada estaré més feliç i aquesta és la millor recepta per emprendre els reptes diaris que ens planteja la maternitat. Al final, la tribu torna a les mares el seu lloc, ens “empodera”, ens anima a implicar-nos i a decidir. Ens tornem conscients que hi ha molts camins i que hem de decidir que volem per a nosaltres i els nostres fills. Ens torna el control de les nostres vides i ens fa plantejar el motiu que ens porta a fer totes i cada una de les coses que fem amb els nostres petits. Pot ser un grup físic que es reuneix periòdicament o pot ser un grup cibernètic que es comunica mitjançant un fòrum o similar. La tribu no et diu que has de fer, no com, no quan, ni et jutja pel que has fet, fas o faràs. La tribu està formada per mares imperfectes que necessiten un espai per compartir amb altres mares imperfectes. Mares que et donen suport i t’expliquen la seva experiència, per si et pot servir d’ajuda, o et recomanen un llibre o un article que van llegir. O que senzillament t’escolten. Mares que van a compartir temps amb altres famílies que estan passant per situacions semblants. Mares que ens aporten, encara que no ens diguin res, només veient com interactuen amb els seus fills. Hi ha una imatge que roda per internet que m’agrada molt. Hi surt una mare recentment estirada en un llit donant el pit al seu nadó. I desenes de mans d’altres mares agafen un preciós cobrellit amb el qual els tapen... Així hauria de ser la societat. Així és la tribu. Suport quan fa falta, ànims, orelles que t’escolten i braços que t’abracen. Un somriure de complicitat, una rialla, un gest, un favor, agraïment, por, llàgrimes... Veig tantes coses noves cada cop que ens reunim la tribu... La tribu ha canviat a millor les nostres vides. Creixem com a mares, però també com a persones. Aprenem a ser tolerants i modestes i a adornar-nos que la maternitat, així com la vida, està pintada de mil tons diferents entre el blanc i el negre, i que el que sabem pot canviar, cada dia per poder seguir creixent. Aprenem a escoltar als nostres fills i a recordar que són ells els millors mestres que podem tenir. Ens aporta calma saber que són moltes les famílies que tenen dubtes semblants, que no vivim sols, que hi ha gent que ens comprèn... La maternitat és un camí per compartir, un camí que no acaba mai, que canvia de color, que no sempre és feliç. Un camí que pot resultar bastant dur, però sens dubte el més màgic que emprendrem mai, de la mà de les persones més importants de les nostres vides, els nostres fills. I si estem rodejades d’amigues que ens acompanyen, és, si cap, millor encara. Damaris Esteve

SETENBRE 2015

ed uca ci ó

little nursery L’escola es caracteritza per ser un centre educatiu, petit i per tant, de caràcter familiar. On els infants, a partir dels 4 mesos, reben una atenció més personalitzada i s’estableix una relació molt propera entre infants, educadores i famílies. Utilitzem un sistema en el qual els nens acaben sentint l’anglès un 75% del seu temps i un 25% català/ castellà. Emprem l’anglès d’una manera funcional... amb sentit. Tanmateix, l’infant es pot expressar amb la seva llegua materna d’una forma lliure i còmode a mesura que va incorporant de forma quotidiana nou vocabulari de llengua estrangera. També destaquem la nostra forma d’enfocar l’educació, on contemplem diversos aspectes que pensem que són essencials: Respectar el ritme dels infants. Vivim en una societat accelerada i en les nostres vides quotidianes no tenim present el ritme dels infants. A Little Nursery, caminem i avancem al ritme de cadascun dels infants del centre per anar conquerint les fites proposades. Respectar les individualitats. Cada infant és diferent i cadascun d’ells aprèn segons les seves habilitats i capacitats cap a un objectiu comú. Les activitats són obertes, perquè cada nen es desenvolupi amb plenitud. Aprenentatge global. Els infants aprenguin diversos aspectes que es complementen. És a dir, no treballar les matemàtiques separades de la plàstica sinó que a partir d’un context real, podem treballar diversos aspectes que tenen a veure els uns amb els altres. Dinàmic i participatiu. Volem que els infants siguin actius en l’aprenentatge i ells mateixos els que explorin

mums.cat

i descobreixin el seu entorn a través de la interacció. Propostes amb sentit. Volem que les propostes siguin properes als infants, afavorint l’interès i la curiositat envers allò que volem treballar en aquell moment. Treball Inter nivell. Considerem important barrejar els infants de diverses edats, afavorint la interacció on aprenen els uns dels altres, afavorim la comunicació i valors de convivència com: el respecte, saber ajudar, … és una forma d’oferir un context quotidià com el que ens trobem al carrer, a casa, a la botiga… Treball per racons. Creem espais d’aprenentatge per tal d’estimular i potenciar les capacitats potencials dels infants, espais creats a partir d’una ambientació: contes, cuina, teatre,… afavorint la interacció i el procés de socialització a través de les diverses situacions sorgides en el joc. La importància de les rutines. L’adquisició dels hàbits i les rutines en aquestes edats es duen a terme d’una manera pautada i amb plena consciència. Tenim molta cura de l’alimentació, de la higiene i del son dels infants dia rere dia per afavorir la seva autonomia. Els horaris, estan pensats per poder conciliar la vida laboral amb la vida familiar, és per això que contemplem el servei despertador i el servei espai joc o acompanyament a l’infant, els quals es poden adaptar segons les necessitats de cadascun. Al centre també potenciem la música com eina de joc, aprenentatge, estimulació i desenvolupament de les capacitats de l’infant. Enfocada com a recurs on poden reconèixer i expressar les seves emocions. # Equip little nursery

criança

alternatives al

càstig

“El meu fill plora de seguida quan no faig el que ell vol”, “la meva filla es tira al sòl i crida quan s’enfada”, “quan li dic que no pega i crida”, etc. Aquestes són alguns dubtes de pares preocupats per la conducta dels seus fills. Aquests comportaments corresponen a les típics enrabiades que els nens i nenes tenen entre els 18 mesos i els 4 anys d’edat, a causa de la seva poca tolerància davant les frustracions. L’experiència ens diu que quan els pares aprenem com manejar aquesta etapa, el resultat són nens més tranquils i equilibrats emocionalment. Per tant, nens feliços i amb més habilitats emocionals.

Els càstigs Quan un límit és sobrepassat, evita el càstig. No s’aprèn gens quan els nens són copejats o humiliats amb crits. Deixa enrere la idea que per fer que els nens aprenguin dels seus actes, primer hauràs de fer que paguin per ells. Les eines que et presentem a continuació són idees alternatives que tu com a mamà papà, o cuidador, podràs prendre per educar al teu fills. Tingues present que cada individu i família són únics, és per això que hauràs d’escollir aquelles eines que siguin funcionals d’acord a això. 1. Fes preguntes: Què va passar?; I ara, com ho resoldràs?; Què creus que va ocasionar que passés?; Què vas aprendre d’això? És probable que les primeres vegades que implementis aquesta eina, els teus fills contestin “no sé” perquè estan desconcertats sobre la nova forma en què actues quan ells sobrepassen un límit, llavors, si et contesta “no sé” tu simplement digues-li: “ets bo resolent problemes, perquè no ho penses un moment i després reprenem perquè m’expliquis les teves conclusions?”. 2. Evita les lluites de poder. Quan el teu fill estigui en negació i no et faci cas, evita entrar en lluita de poders per tractar d’obligar-ho perquè això pot ser molt esgotador i un cercle viciós. En moltes ocasions és molt efectiu dir-li el que tu faràs en lloc d’obstinar-se en què ell compleixi una ordre en aquest mateix instant, per exemple: “Rentaré solament la roba que estigui en el cistell”, o “Si no reculls les teves 30

joguines després de jugar amb elles, com hem dit, ho recolliré jo i quedaran guardades tot un dia”. 3. Expressa com et sents: “Estic molt molest(a) pel que acabes de fer i m’agradaria comptar amb la teva ajuda per solucionar-ho”. 4. Confia que el teu fill sigui qui és, dient: “Estic segur(a) que pots pensar en una solució útil per resoldre aquest problema, confio en tu”. 5. Motiva el respecte dient-li al teu fill: “Sé que pots dir el mateix d’una manera respectuosa, no respondré a aquestes maneres”. 6. Aplica “temps fora positiu” dient: “Estic molt disgustat amb el que acabes de fer, però com m’importes, esperarem a que puguem calmar-nos tots dos per ser respectuosos i continuar amb aquesta conversa”. 7. Actua sense parlar: Simplement pren la mà del nen i mostri-li el que ha de fer. 8. Utilitza frases amables i fermes alhora: “És moment de pujar-nos al cotxe, jugarem al que tu vols més tard”. 9. Quan el nen està en plena enrabiada (fora de casa), ho prens de la mà (o en braços) i li dius: “És necessari anar-nos ara, ho intentarem un altre dia”. 10. Aplica la conseqüència lògica que s’hagi acordat en la junta familiar: Parla prèviament amb els teus fills i digues-los què passarà si una regla no es compleix perquè estigui previngut i sàpiga que les seves eleccions tenen conseqüències. 11. Re-dirigeix la conducta: Els nens (i totes les individus), estan més disposats a reflexionar sobre els seus actes quan els seus pares, els donen la possibilitat d’intentar-ho novament en lloc d’humiliar-los pel que van fer. Així que si el teu fill fa alguna cosa que et disgusta, convida-ho a fer alguna cosa útil per a la família com una forma de recuperar-se del seu error. 12. Sé un exemple congruent: Si el que estàs tractant de demanar-li al teu fill és que es calmi i reconsideri SETEMBRE 2015

les seves accions, no podràs fer-ho des de l’enuig o la ira que sents pel que ell va fer. Hauràs de primer poder calmar-te tu i pensar per saber que li diràs o com actuaràs. 13. Aplica la fórmula: “privilegi = responsabilitat / manca de responsabilitat = pèrdua de privilegi”. Tenir coses que ens alegren o faciliten la vida és un privilegi, la responsabilitat que acompanya a aquest privilegi és cuidar-les. 14. Juntes Familiars: Quan un límit sigui traspassat una vegada i una altra, en lloc de dir sempre “però ho hem parlat cent vegades”, reprèn l’assumpte per discutir-ho en junta familiar i entre tots elaboreu una alternativa més efectiva. 15. Considera els comportaments desafiants com a oportunitats per adquirir habilitats de vida: Per exemple, després d’una enrabiada ja en l’etapa de calma, convida al teu fill a parlar sobre el succeït, ensenya’ls quins són les formes correctes de fer o demanar les coses. Conforme vagi creixent, anirà incorporant aquests aprenentatges. 16. Ajuda-ho a identificar les seves emocions: Expressar el que pensem i sentim no és cosa fàcil. Ni tan sols molts adults poden fer-ho. Crea una cartolina amb cares (emoticons) amb expressions bàsiques com a alegria, tristesa, enuig, por, sorpresa, etc. i ensenya al teu fill sobre aquestes emocions. Digues-li que quan no pugui dir-te com se sent, pot recórrer a la cartolina mums.cat

per assenyalar-t’ho. 17. Usa contes i jocs per entrar al seu món. El joc i els contes són primordials en la infància i un excel·lent camí per educar. Adquireix llibres que fomentin valors, que parlin d’hàbits i situacions de la vida quotidiana que pogui viure el teu fill i llegeix-los amb ell/ella. En algun moment que visquis una situació relatada en algun dels contes, recorre a aquesta informació com a auxiliar en el problema. 18. Entrena i dóna seguiment: Ningú neix sabent, per tant, si volem que els nostres fills siguin cooperadors i facin les coses que els demanem, és necessari prendre el temps previ per entrenar-los i explicar-los els procediments. Jugant també es pot ensenyar, no oblidis que l’aprenentatge s’adquireix millor si està relacionat a una experiència positiva. 19. Connecta amb el teu fill: Mai oblidis que l’arma més poderosa per evitar el mal comportament és donar-li al teu fill el missatge d’amor. Assegura’t de fer-li saber que és important i valuós. Com va dir el Dr. Dreikurs: “Un nen mal portat és un nen descoratjat” Encoratja al teu fill amb amor i connecta-ho a la teva família. 20. Segueix la regla d’or de la criança respectuosa: Posa’t en el lloc del nen i tracta-ho com t’agradaria ser tractat en la mateixa situació.

Educar no és gens fàcil, però si ho fem amb amor, estic convençuda de què criarem a grans personetes! 31

agenda

ORGANITZES

AGENDA

setembre

ACTIVITATS

FAMILIARS? Si vols aparèixer en aquesta secció posa’t en contacte amb nosaltres mcc@mums.cat

agenda berga ﬁns el 15/09/2015 EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: NÚVOLS CREATIUS

Exposició de fotograﬁes realitzades pels alumnes del taller Diverteix-te fent fotograﬁes de l’Escola Vedruna - Berga, impartit per l’AFTDAO Berga. BIBLIOTECA MUNICIPAL DE BERGA (Ramon Vinyes i Cluet) Plaça Europa, 1

19/09/2015 al 20/09/2015 FIRA DE SANTA TECLA

Fira agroalimentària i ramadera ubicada al Passeig de la Industria de Berga, ambexposició d’animals, productors agroalimentaris i el Món Rural. Es complementa amb altres parades relacionades amb maquinària agrícola i també d’altres de caire artesanal, trobada d’Acordions, Trobada de puntaires o Ball i exhibició de Country. També s’organitzen tallers infantils, espais de demostració, etc.

manresa 01/09/2015 de 11:00 a 13:00 TORRES I MURALLES, FEM UN CASTELL MEDIEVAL!

Taller per a nens i nenes on construirem un castell medieval amb materials reutilitzables, com el cartró, i el decorarem amb cintes de colors. Cal que els infants hi assisteixin acompanyats d’un adult. MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESA Preu: 1.5€/infant

santpedor 01/09/2015 al 04/09/2015 11:00 a 13:00 CICLE DE TALLERS FAMILIARS RELACIONATS AMB LES EXPOSICIONS DE LA SÈQUIA I LA CINTERIA

Tallers per a nens i nenes en què confeccionarem manualitats ben originals i estiuenques relacionades amb les cintes. Cal que els infants hi assisteixin acompanyats d’un adult. MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESA Preu: 1.5€/infant

03/09/2015 de 11:00 a 13:00 DECORA LES TEVES PLANTES!

Taller per a nens i nenes on caldrà posar molta imaginació per decorar torretes i complements perquè les nostres plantes creixin més alegres. Cal que els infants hi assisteixin acompanyats d’un adult.

últim cap de setmana setembre FIRA DE SANT MIQUEL

L’origen es remunta a final del segle XII, quan el rei Alfons i concedeix la carta de població amb franqueses a la vila de Santpedor. Durant l’edat mitjana la Fira es consolida con una de les més importants de la Catalunya interior, i en el transcurs dels anys, es va adaptant a les circumstàncies de cada període històric: fira artesanal, fira ramadera, etc. ¬. Des de l’any 1991. s’aposta ,any rere any, pels productes naturals i ecològics. En la Actualitat la fira de Sant Miquel s’ha consolidat com una de les principals de la Catalunya interior. Diversos actes culturals amenitzen la fira: actes tradicionals, músics al carrer, exposicions, xerrades...

súria

MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESA Preu: 1.5€/infant

20/09/2015 de 11:00 a 12:30 ELS TEUS AMICS PREHISTÒRICS Activitat per a públic familiar Edat recomanada: de 4 a 12 anys

MUSEU COMARCAL DE MANRESA +info: www.museudemanresa.cat

20/09/2015 tot el dia APLEC DE SANT SALVADOR, SÚRIA

Tés un dels aplecs més tradicionals de la vila, que se celebra a l’entorn d’una ermita ubicada en un dels cims més elevats del terme municipal (523 metres d’alçada). A prop de l’ermita actual, que va ser construïda l’any 1888, es troba l’ermita vella, d’origen medieval i que actualment està reconstruïda.

25/09/2015 de 18:00 a 19:00 L’hora del conte STORY TIME, a CÀRREC de KIDS&US, SCHOOL OF ENGLISH SALA INFANTIL DE LA BIBLIOTECA DEL CASINO, Passeig Pere III, 29

SETEMBRE 2015

agenda

cardona 2/09/2015 al 15/09/2015 FESTA MAJOR DE CARDONA

La Festa Major constitueix el patrimoni festiu més important de la vila des del 1674 quan a Cardona se celebrà la primera festa sota l’advocació de la Mare de Déu del Patrocini, patrona de la vila. Avui, aquests tres segles d’història s’entrellacen i es fusionen en un programa d’actes que s’ha anat enriquint i transformant en funció dels temps i les seves circumstàncies. La Festa Major, en la seva doble vessant religiosa i cívica, inclou actes i esdeveniments de tradició centenària. Així, dins les festes religioses, destaquen el trasllat i processó de la Mare de Déu Petita amb el Ball de Bastons, els oﬁcis i la processó solemnes. La festa cívica té com a element més representatiu el corre de bou a la plaça de la Fira, amb l’ajuntament com a teló de fons. Tres segles després del seu naixement, la Festa Major de Cardona s’ha enriquit amb la incorporació de multitud d’actes esportius, teatre, música o cinema, convertint-se en un mosaic d’elements festius que conviden a conèixer-la i a gaudir-la.

calldetenes 26/09/2015 de 10:00 a 19:00 FIRA DE LA MERCÈ

La ﬁra del comerç i la bona teca. Degustació de productes gastronòmics locals. Mercat de pagès. Fira de comerç al carrer. Activitats artístiques i lúdiques. Tallers i concursos +info: www.calldetenes.cat.

manlleu 07/09/2015 al 10/09/2015 09:00 a 13:00 ELS CRACKS DE LA CUINA

Tallers de cuina infantil. Vine a la cuina del Mercat Municipal de Manlleu i demostra als teus pares de que ets capaç! Taller de cuina per a nens i nenes de 7 a 14 anys perquè puguin descobrir i experimentar a la cuina. AULA DE CUINA DEL MERCAT MUNICIPAL (1R PIS) Places limitades

moià 06/09/2015 FESTA BARROCA A MOIÀ RETORN AL 1714

L’11 de setembre de 1714, 40.000 soldats franco-espanyols van atacar Barcelona. Tot i la ressistència heròica, els catalans van perdent terreny. El conseller en cap, Rafael Casanova, cau ferit en l’atac al baluard de Sant Pere. Al migdia, la ciutat capitula i és ocupada. La caiguda de Barcelona i el posterior Decret de Nova Planta representen la dissolució de les antigues institucions catalanes de govern i també la ﬁ de Catalunya com a nació sobirana. Moià commemora la vida quotidiana d’aquestes primeres dècades de 1714 a l’entorn de la guerra de Successió i la vida d’en Rafael Casanova, el qual va néixer en aquesta vila de la Catalunya central. A la festa els visitants podran trobar cercaviles històriques, representacions teatrals, mercat d’època, demostracions d’oﬁcis... +info: www.retorna1714.moia.cat

+info: www.cardona.cat/

solsona

st.agustí

08/09/2015 al 11/09/2015 FESTA MAJOR DE SOLSONA

28/09/2015 de 10:00 a 14:00 FIRA DE L’HOSTAL DEL VILAR

+info: www.solsonalafesta.net

+ info: www.consorci.llucanes.cat

La Festa Major de Solsona és una de les més antigues i alhora amb més tradició de totes les festes majors que actualment se celebren arreu del país. Aquest ric i secular patrimoni festiu recula en la llunyania dels temps, almenys des del segle XIV.

mums.cat

al municipi de Sant Agustí de Lluçanès, una ﬁra que amb els anys ha esdevingut tot un referent identitari per a la comarca del Lluçanès i que ha sabut renovar-se adaptant-se als nous temps sense oblidar les seves arrels agrícoles i ramaderes.

Vols viure una aventura única i descobrir llocs màgics? Et proposem una sortida en família a prop de casa!!!

Mura

El puig de la Balma Mura - balmes, masies i molins Distància: 4,97 km Desnivell: 190 m Dificultat: Moderada Temps: 1h 30 m Senzilla passejadeta pels voltants de Mura, que ens permet contemplar aquesta encantadora població des d’una posició enlairada i visitar l’assentament del Puig de la Balma, un dels indrets més espectaculars de la nostra geografia. El camí està perfectament senyalitzat: durant el primer tram hem de seguir les indicacions de “La Creu de la Vila”; després les del “Puig de la Balma” i, d’aquest, a Mura. 0:00 h. Iniciem la caminada al Centre d’Interpretació de Mura, situat a la part baixa de la població, a l’entrada d’aquesta per la carretera de Rocafort. Deixem l’edifici de les antigues escoles, que ara acull el Centre, a la nostra esquerra; al final de l’edifici, el camí baixa cap a la dreta per travessar la Riera de les Nespres. Creuem la riera i, immediatament, un indicador ens assenyala que hem de tombar cap a l’esquerra; els primers metres el camí segueix la riera, però aviat s’enfila cap a la nostra dreta pel mig del bosc.

vista del poble de Mura

El camí guanya alçada ràpidament permetent-nos una visió general de Mura, amb l’església de Sant Martí en primer terme, a la part baixa de la població. 0:20 h. “La Creu de la Vila”. Talaia que s’alça davant Mura, presidida per una creu metàl·lica. En direcció SW es pot veure ja el Puig de la Balma. El camí per arribar-hi va davallant suaument enmig del bosc, resseguint els entrants i sortints del relleu. Al fons, a la nostra dreta, la vall d’obre i ens deixa veure la plana del Bages i, al fons, el Port del Comte, Serra d’Ensija i el Cadí. 0:50 h. Bifurcació: seguint recte aniríem al gran casalot de la Vila (aquest serà el camí que seguirem per retornar a Mura). Nosaltres hem d’enfilar-nos cap a l’esquerra per un corriol que, després de passar al costat d’un cobert, desemboca

a una pista. La seguim a l’esquerra per arribar 1:00 h. “El Puig de la Balma”. Fantàstica construcció datada el segle XII que aprofita una gran balma com a part de l’habitatge. Per retornar a Mura hem de desfer el darrer tram de camí i baixar pel corriol del costat del cobert fins arribar a la bifurcació esmentada a (0:50). Un com a la bifurcació, seguim el camí cap a l’esquerra, en direcció a la gran casa de la Vila. Deixem aquesta casa a la nostra esquerra i comencem a baixar fins arribar, després d’un seguit de llaçades, a la riera, davant de Can Miqueló. Seguim un petit tram per la llera de la riera fins que el camí s’enfila lleument a la dreta, travessa la Riera de les Nespres per arribar 1:30 h. “Molí del Mig”, actualment convertit en museu. El camí passa per sota i s’enfila a poc a poc fins arribar a la carretera, que hem de seguir a la dreta. Aviat passem per una àrea d’esbarjo i arribem 1:45 h. Mura.

font i imatges: www.xinoxanocaminades.blogspot.com http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6947879

mums.cat