MUM'S_CC_03

Gratuïta!!! ®

NÚM 3 //

NOVEMBRE // 2015

OSTEOPATIA

Què és un pla de part

ELS POLLS

nutrició

durant l’embaràç

la importància

de les classes prepart

DEL CAMP DE TARRAGONA

03 les animetes

Edita MUM’S Catalunya Central 08242 Manresa I Bages

Avui a la xarxa hem trobat aquest petit text:

www.mums.cat

A la vigília del dia de Tots Sants, en algunes zones de parla catalana se celebrava la Festa de les Animetes, una tradició Celta que recordava els difunts de la família i que, a més, resultava d’allò més gratificant per als més menuts.

/mumscc /mumsmgz Direcció Neus Pineda neus@mums.cat

Segons s’explica, el 31 d’octubre les ànimes dels difunts de la família visiten els seus éssers estimats.

Lluny d’ésser una tradició tenebrosa, els nens se la prenien com un joc: buscant en les cantonades de la casa (el lloc preferit de les animetes), els panellets.

Edició Carme Garcia carme@mums.cat Publicitat mcc@mums.cat 646 749 005 · 655 629 660

Us ho expliquem perquè ens ha portat a pensar que és una llàstima com anem perdent aquestes petites tradicions. Ens hauríem d’apropar als avis i deixar que ens expliquin tot allò que recorden de celebracions, contes, llegendes.... que estan passant a l’oblit.

Foto portada

by Elena Guix elena@byelenaguix.com

dipòsit legal

Vivim en un món molt d’esquenes a la mort , i hem deixat de contemplar-la com a part de la vida, no trobeu?

B 22099-2015

Distribució

Podem aprofitar aquestes tradicions per parlar amb als nostres fills dels que ja no hi son i dels records que tenim d’ells. És bo parlar-ne amb els nens perquè és un fet que haurem de viure tots al llarg de les nostres vides.

ARTÉS · CALLÚS · CARDONA FONOLLOSA · MANRESA NAVARCLES · NAVÀS · SALLENT ST. FRUITÓS DE BAGES ST. JOAN DE VILATORRADA ST. VICENÇ DE CASTELLET SANTPEDOR · SÚRIA BAGÀ · BERGA · GIRONELLA PUIG-REIG

LA TARDOR, MOMENTS DE CALMA I RECOLLIMENT.

CASTELLTERÇOL · L’ESTANY MOIÀ · SANTA MARIA D’OLÓ CENTELLES · MANLLEU PRATS DE LLUÇANÈS RODA DE TER · TARADELL TONA · TORELLÓ · VIC SOLSONA

DELEGACIONS BAIX LLOBREGAT CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL

info@mums.cat 675 74 25 79 El contingut d’aquesta revista és rebut per e-mail dels professionals i col·laboradors a la nostra redacció i/o està recopilat d’internet. Si algun dels contingut estigués protegit per copyright o qualsevol altra llei que prohibeixi la seva publicació, preguem ens ho comuniquin immediatament a (nom)@mums.cat. Els distribuïdors no han d’estar d’acord amb els continguts publicats pels autors. Prohibida la reproducció de qualsevol anunci de la revista.

Neus i Carme

04

06

LACTANCIA La lactància a demanda

BANC DE LLET Vull ser donant

PATERNITAT Mirem com caminen les formigues

EDUCACIÓ Codis lingüístics

SALUT Cicle menstrual femení

EL MUSSOL

18

26

20

30

13

17

SALUT La visió del color en l’aprenentatge

PSICOLOGIA L’Enuig

SALUT Transtorns alimentaris

ADOLESCÈNCIA Entendre l’adolescència

22

32

AGENDA NOVEMBRE

24

35

SORTIR EN FAMÍLIA

lactància

la pràctica correcta de la lactància a demanda

La lactància materna implica indubtables avantatges per al nen i la mare, tant en aspectes immunitaris com nutritius o psicològics.

Tot i els clars efectes beneficiosos de la lactància natural sobre la salut maternoinfantil, a la nostra societat existeix un abandonament precoç i massiu de la lactància materna durant els primers mesos de vida.

La llet materna es recomana a tots els nens, fins i tot els prematurs i nens malalts tret de situacions molt concretes, havent-se d’iniciar preferiblement durant les primeres hores de vida.

La lactància materna ha de començar tan aviat com es pugui, preferentment durant la primera hora de vida, si no hi ha inconvenients.

Aquest inici precoç aporta calostre al nadó, que contribueix a disminuir el risc d’hipoglucèmia i, per tant, fa innecessària la suplementació amb altres líquids pel que es recomana que el nadó estigui junt amb la seva mare durant tot el període d’hospitalització, s’ha de posar al pit sempre que presenti signes de gana i es pot detectar per un augment de l’estat d’alerta o activitat i per realitzar moviments de projecció labial, traient la llengua i “buscant”, el plor és una indicació tardana de fam.

El nounat ha de rebre aliment a demanda, és a dir, donar-li cada cop que ho sol·liciti, fins que aconsegueixi quedar satisfet. La distribució de les mamades al llarg del dia és irregular, pot haver preses separades de 4 hores i després pot demanar cada 1-2 hores durant unes hores seguides, podent arribar durant els primers dies a les 8-12 mamades, distribuïdes irregularment.

La duració de les mamades és relativa. El nadó es desprendrà del pit per si sol. Cal tenir molt en compte que els greixos de la llet surten amb més lentitud al final, pel que si limitem el temps de la presa, el nadó no rebrà prou aportació energètica. El temps de succió el marca el nounat.

Si les mamades són interminables, haurem de revisar la postura, ja que si aquesta no és correcta, la transferència de llet pot ser incompleta, fent que el nen hagi d’estar 04

molta estona per poder treure una quantitat suficient de llet.

Una criatura pot mamar en cada presa d’un sol pit o dels dos. A la presa següent començarà pel pit d’on no ha mamat en la presa anterior, és el nadó qui decideix quan vol mamar, quant de temps ho fa i si mama d’un pit o dels dos. És molt important recordar això, ja que la llet és un producte viu, que varia a cada presa. La seva composició canvia segons les necessitats del nen, i aquest mecanisme només funciona quan deixem que sigui el nen qui ho reguli, mitjançant 3 claus: • La quantitat de llet que pren a cada mamada (mamant més o menys temps amb més o menys intensitat).

• El temps transcorregut entre mamades • Mamant d’un pit o dels dos.

Si la lactància és a demanda, el control del nen sobre la seva dieta serà total i perfecte.

Si l’impedim controlar algun dels mecanismes, el nen fa el que pot amb els altres dos i aconsegueix una dieta adequada, però si no pot modificar ni la freqüència (perquè li donem cada 3 hores), ni la durada (perquè li limitem a 10 minuts) ni decidir si vol un pit o els dos (perquè li donem els dos), ja no prendrà la llet que necessita, sinó la que li toqui per casualitat. És llavors quan apareixen els problemes: poc guany de pes, gana constant, irritabilitat, plor..... resultant catastròfic quan més estrictes siguin els horaris.

Ja hem dit que la composició de la llet és diferent al llarg de la mamada; la primera part de la llet està composta principalment per aigua i sucre (lactosa), mentre que la quantitat de greix va augmentant al llarg de la mamada, sent més ric al final de la mateixa.

NOVEMBRE 2015

La quantitat de greix a cada mamada depèn de diversos factors: • El temps transcorregut des de la mamada anterior (menys temps, menys greix) • Volum ingerit a la mamada anterior • Volum ingerit a la mamada actual, i • Concentració de greix a la mamada anterior.

De nou, si limitem les mamades, ens trobarem què, donat que la capacitat gàstrica del nadó és limitada, si l’omplim només de llet inicial dels dos pits, prendrà molta aigua i lactosa i pocs greixos, presentant problemes com: • Poc guany ponderal.

• El nen dormirà poc i plorarà molt.

• Excessiva producció de llet per part de la mare, ja que per compensar l’escreix de calories de la llet inicial, el nen mamarà molt freqüentment grans quantitats de llet inicial.

Durant les primeres setmanes de vida, si el nen és molt dormilec o apàtic, potser caldrà despertar-lo, si els períodes de son s’allarguen en excés. També estimularem els nens que guanyen poc pes o estiguin ictèrics i sempre que ens interessi que realitzin un mínim de preses diàries.

No s’han d’administrar suplements (aigua, sèrum glucosat, llets de fórmula...) als nadons que estiguin amb lactància materna, excepte si hi ha alguna causa que ho justifiqui. S’ha d’evitar tant com es pugui l’ús de xumets; i si es fan servir, s’ha d’esperar que estigui ben instaurada la lactància materna per no interferir en la correcta postura de la presa del pit.

Grups de lactància a la Ctatalunya Central MANLLEU # Lliga de la llet Cada últim divendres de més de 15:30 a 17h.

Casal Cívic Frederica Montseny Núria 607799484

MANRESA #NODRIR Reunions tots els dijous de17 a 18.30h (dins l’horari escolar) C/Soler i March, 6 CAP BAGES , 3era planta.

Assessorament telefònic: Neus 655629660 · Carme 646749005 Ester 619711939 · Maria 639769027

MOIÀ # ALLETA MOIANÈS Reunions el 1er dimarts de cada més de17:30 a 19h Can Carner. C/ de les joies, 11-13 Aude 664577429 · Anna 607272968

NAVÀS # ELNA Escola bressol Quitzalla, plaça estació, 2 Pilar 669113344

TORElLÓ # LACTAGES C/Pompeu fabra, 8 Teia 656389797

VIC # MARES de Llet Passeig Generalitat, 46 Roser 658050109

fragment de la “guia de maneig de l’alletament matern i alimentació infantil durant el primer any de vida” del grup sagessa

#www.grupsagessa.cat www.grupsagessa.com/documents/menupai/pai_lactancia materna i infantil-catala.pdf

mums.cat

07

vull ser

donant!

Sabies que per ser donant de llet, només has de complir unes condicions bàsiques?

• Estar alletant el teu nadó i tenir llet suficient.

• Presentar bona salut i dur uns hàbits de vida saludables.

La donació de llet està contraindicada en els casos següents: • Medicació regular amb determinants fàrmacs o consum de drogues o altres tòxics.

• Certes malalties cròniques o infeccioses (virus de la immunodeficiència humana i hepatitis B i C).

• Persones fumadores o que consumeixin begudes alcohòliques.

També hauràs d’informar el banc de llet si durant el període de donació: • Prens medicaments o herbes medicinals en infusió.

• Et poses alguna vacuna.

• Pateixes alguna malaltia aguda o infecciosa.

• Consums de cafè, altres begudes amb cafeïna o te.

A qui s’ajuda amb la donació de llet materna?

La llet materna contribuirà al desenvolupament dels nounats de baix pes (entre 800 i 1.500 grams) amb risc de patologia digestiva o intestinal, dèficit immunitari o una salut precària.

També s’utilitza després de cirurgies de l’aparell digestiu, ja que aquesta llet és més fàcil de digerir i facilita la recuperació intestinal.

El seu consum disminueix les infeccions generalitzades greus i combat les necrosis intestinals, la causa principal de defunció entre els nounats.

El banc de llet, l’encarregat de gestionar aquest bé L’objectiu del banc de llet és assegurar l’alimentació amb llet materna de tots els prematurs o nounats de Catalunya que ho necessitin per prescripció mèdica i que, per causes majors, no puguin ser alletats per la pròpia mare.

El banc de llet materna és un centre especialitzat que duu a terme les funcions de conscienciar la societat sobre el valor de la lactància materna i recollir, analitzar, processar, fer els controls de qualitat i distribuir la llet materna.

A més, garanteix que la selecció, l’extracció, l’acceptació i el processament de la llet es fan d’una manera eficaç i segura.

Si tens qualsevol dubte o vols més informació, contacta amb el Banc de llet materna del Banc de Sang i Teixits T. 93 557 35 00 bancdellet@bst.cat www.bancsang.net/bancdellet 06

NOVEMBRE 2015

Salut

el gen Dido

i les cèl. lules mare

Les cèl·lules “mare” embrionàries reben aquest nom per la seva capacitat per donar lloc a qualsevol tipus cel·lular a partir del qual s’originen els teixits i òrgans.

Al contrari que les cèl·lules adultes especialitzades, les cèl·lules mare tenen la sorprenent capacitat de poder-se multiplicar indefinidament al laboratori, pel que les fa extraordiariament útils en el camp de la medicina regenerativa.

Actualment, els científics intenten comprendre els mecanismes moleculars que regulen l’equilibri entre els processos de divisió i de diferenciació. De fet, ja es coneixen els gens que regulen la seva proliferació com d’altres que ens permeten reprogramar cèl·lules i convertir-les en un altre tipus cel·lular. Tot i així, hi ha encara, molts gens en què la funció és desconeguda en les cèl·lules mare.

Un exemple és el gen Dido, que és estudiat per un grup d’investigació del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC (CNB) dirigit per Carlos Martínez-Alonso. Aquest gen només es troba en vertebrats i expressa tres variants diferents d’una proteïna: Dido1, Dido2 i Dido3. Aquesta última s’uneix precisament a estructures essencials per a la divisió cel·lular com són el centrosoma i el complex sinaptonèmic. Avui en dia s’ha comprovat que diverses alteracions d’aquesta proteïna causen des síndromes preleucémics en ratolins fins cèl·lules mare que encara que es divideixen, no són capaços de diferenciar-se en cap tipus cel·lular específic.

En col·laboració amb investigadors de la Universitat de Colorado, els científics del CNB acaben de publicar un treball en què identifiquen el domini PH de Dido3 com el responsable de la unió al cromosoma.

Aquesta unió causaria modificacions en 08

l’expressió de diferents gens que li donen a les cèl·lules mare la seva capacitat de dividir-se i diferenciar-se en cèl·lules adultes.

A més d’identificar la zona de la proteïna que s’uneix a les histones que organitzen els cromosomes, els investigadors han aprofundit en com es regula la seva funció segons el moment del cicle cel·lular en què es trobi la cèl·lula. Les seves dades indiquen que quan les cèl·lules mare es diferencien, Dido3 és apartada del cromosoma. Això comporta una disminució en l’expressió de gens que doten a les cèl·lules mare de la seva pluripotència.

En aquest mateix aspecte, han observat que durant la mitosi Dido3 passa d’estar unit a la cromatina a desplaçar-se fins al fus mitòtic, el qual disposa als cromosomes en l’equador de la cèl·lula com a pas previ a separar-los cap als pols quan es va a produir la divisió d’una cèl·lula en dues. D’aquesta manera, queda descrita per primera vegada a través de Dido una relació entre l’expressió de gens durant el desenvolupament embrionari i la regulació del cicle cel·lular.

#Alfonso M. Corral www.cuantaciencia.com/investigacion/dido-celulas-madre-pluripotencia

Referència: Gatchalian J, Fütterer A, Rothbart SB, Tong Q, Rincon-Arano H, Sánchez de Diego A, Groudine M, Strahl BD, Martínez-A C, van Wely KH, Kutateladze TG. Dido3 PHD modulates cell differentiation and divisió. Cell Rep. 2013 juliol 2. PII: S2211-1247 (13) 00292-1.

NOVEMBRE 2015

`

sa l ut

La importancia de les classes prepart Les classes de preparació al part es poden iniciar a partir de la setmana 26 de gestació. A Espai Dona de la Clínica Sant Josep estan estructurades en vuit sessions teòriques i pràctiques d’una hora i mitja cadascuna, amb una freqüència setmanal. L’objectiu és obtenir la informació necessària per al desenvolupament de l’embaràs, el part i el puerperi, alhora que es prepara físicament el cos per a tot aquest procés.

A la Clínica Sant Josep, les sessions estan impartides conjuntament per llevadores i fisioterapeutes, proporcionant els beneficis de la suma de les dues especialitats. Gràcies a aquest equip multidisciplinari s’actua en diversos aspectes com són la prevenció i tractament dels problemes relacionats amb la musculatura del sòl pelvià, la incontinència urinària i fecal, els prolapses o les relacions sexuals no satisfactòries. És important fer aquesta preparació en un entorn molt acollidor amb espais amplis on hi hagi llum natural, i amb el material de suport i grupal (pilota bova, ninots, pelvis femenina, pòsters gràfics explicatius) que ajudin a la realització dels exercicis.

Les sessions teòriques de la llevadora es centren en la forma habitual de treball de la Clínica Sant Josep i es basen en els protocols actuals de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia i el Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya. Es proporcionen coneixements suficients per comprendre les diferents opcions i formes d’entendre la maternitat i el part, tenint en compte la preparació física i mental, sempre escoltant les necessitats pròpies de les parti-

mums.cat

cipants del grup. Es treballen coneixements, sentiments i emocions, donant les habilitats necessàries per millorar-les. I, sobretot, s’aporten pautes senzilles per identificar els signes d’alarma amb la finalitat que la gestant faci la consulta al més aviat possible, sempre que sigui necessari.

Durant les sessions les professionals fan promoció dels hàbits més saludables. Es presta atenció a la futura alimentació del nadó, les seves cures i les de la mare després del part, entre altres qüestions. A més, es dóna suport als pares per adaptar-se al nou rol, compartint vivències, dubtes i les molèsties més freqüents que la parella pot tenir durant l’embaràs.

Les sessions pràctiques de la fisioterapeuta se centren en el mètode Mebstudio que té com a objectiu orientar les embarassades perquè el seu embaràs transcorri en condicions òptimes i, alhora, puguin aconseguir un part més ràpid.

També insisteix a aprendre la bona dinàmica dels espoderaments i optimitzar i reforçar la musculatura abdominal. És important tenir en compte que l’embaràs, el part vaginal i el restrenyiment són considerats com a principals factors de risc en el desenvolupament de desordres del sòl pelvià i de la incontinència urinària d’esforç en les dones. Una bona preparació física en reduirà el risc.

Espai Dona Equip de llevadores i fisioterapeutes del sòl pelvià de la Clínica Sant Josep.Fundació Althaia

09

lactància

Pensem en un dia complert, on dinarem i celebrarem plegats els “15 anys de Migjorn”.

Mares, pares, fills i filles, avis, àvies,… serà bonic retrobar-nos!

Farem una foto col·lectiva de tots els nascuts i nascudes, des dels inicis de Migjorn.

Perquè la festa és de tots i totes et proposem que si tens ganes de col.laborar ens ho comuniquis: cantar, fer música, dansar, fer una representació teatral, titelles, pallassos, malabars, llegir poemes, fer jocs o tallers (per a grans i petits),… disposarem d’equip de so.

Digue’ns-ho tant aviat com puguis per a poder organitzar-ho.

Volem un dinar col·lectiu on tots podem portar alguna cosa de menjar per a compartir.

Migjorn posa aigua i sucs.

Us proposem que cadascú porti els seus plats, gots i coberts.

Lloc: ESCOLA PUIGSOLER al carrer Poeta Maragall s/n de Sant Vicenç de Castellet. www.xtec.cat/ceip-calsoler Data: Dissabte 7 de novembre de 2015 de 11 a 18 h

ENTRADA LLIURE Agraïm ens confirmeu assitència: Tel. 93 833 06 78 migjorn@migjorn.net

US HI ESPEREM!!

10

NOVEMBRE 2015

parts naturals

Què és un Pla de Part?

Un pla de part és una manifestació de voluntats escrita, pel que qualsevol usuari té dret a decidir lliurement sobre les intervencions mèdiques que se li proposin. És una manifestació jurídica vàlida basada en la “Ley General de Sanidad” i la “Ley de Autonomía del Paciente” que els assistents al part han de respectar.

Com ho fem?

Entregarem el Pla de Part al servei d’atenció a l’usuari de l’hospital per tal que l’incloguin en el nostre historial clínic (amb còpia segellada que acredita la seva presentació, que portarem a mà el dia del Part). En ell podrem expressar com volem que es porti a terme: qui ens acompanyarà, condicions físiques de l’espai (llum tènue, intimitat, calor…), decisions sobre intervencions rutinàries que l’evidència científica desaconsella com a rutina (oxitocina, via intravenosa...), llibertat de moviments i elecció de la posició per a donar a llum, la cura del nadó (contacte pell amb pell immediat).

Poden rebutjar el meu Pla de Part?

Rebutjar el Pla de Part recolzant-se en intervencions rutinàries per protocol i sense base científica és una violació tant de la dignitat de la dona com del seu dret a rebre una atenció mèdica adequada. Els professionals no tenen competència per rebutjar un Pla de Part perquè aquest conté decisions lliures i informades d’una persona major d’edat, en ple exercici de les seves facultats mentals, en relació amb intervencions que afecten la seva salut -i el seu cos- i la del fill sobre el que ostenta la pàtria potestat.

mums.cat

Moltes vegades escoltem: “Aquí atenem així, i si no li agrada, marxi a un altre hospital” o “Aquí això es fa així perquè ho diu el protocol”. En aquests casos podem referir el nostre Pla de Part a la Estrategia de Atención al Parto Normal i a la Guía de Atención al Parto Normal del Ministerio de Sanidad, en la redacció de la qual han participat, entre altres, la SEGO, l’Asociación Española de Pediatría... a més d’altres organitzacions científiques i ciutadanes. El seu valor, per la metodologia emprada i pel consens obtingut, és infinitament superior a les guies i protocols exclusius de la SEGO. Col·lectius com MIGJORN, fa anys que treballem en pro de la humanització i recuperació del part, prioritzant les necessitats de la dona que pareix i del nadó que està a punt de néixer, sent part del nostre acompanyament afavorir i empoderar a les dones en les decisions respectant el seu procés natural, independentment d’on decideixin parir. Demana’ns informació per a redactar tel teu Pla de Part. No deixis que altres persones decideixin per tu: és el teu cos, el teu part, el vostre fill!!!! #Anna Moreno, llevadora /Equip de Migjorn

11

naturopatia

Planificació familiar natural

El Mètode sintotérmic

Conèixer i emprar el mètode sintotèrmic suposarà dedicar uns quants minuts al dia a observar el cos femení i les seves transformacions. Encara que aquest mètode requereix adquirir certa rutina d’observació i tenir certa constància, que per a alguns, en principi, pot semblar poc “rendible” o pràctic, a canvi, no només podem arribar a controlar el maneig d’un mètode anticonceptiu o de planificació familiar innocu pel nostre cos introduint substàncies alienes a ell, sinó que podem aconseguir una cosa realment interessant: conèixer els cicles i evolucions del nostre cos. Arribar a saber quelcom que fins ara no percebíem, tot un món de canvis hormonals que es manifesten menys silenciosament del que fins ara podíem percebre.

Aquest mètode pot ser útil no només per la dona que vol dur a terme una planificació anticonceptiva, sinó que també pot ser emprat per aquelles parelles que desitgin tenir fills o per qui, simplement vol conèixer el seu cos i les causes de les seves molèsties menstruals.

Us proposem que us endinseu en aquest apassionant món, encara que sigui simplement per conèixe-us una mica més.

Què és el mètode sintotérmic?

El mètode sintotèrmic consisteix en la determinació del període fèrtil del cicle menstrual femení. Hi ha diferents manifestacions gràcies a les quals es pot reconèixer amb gran seguretat si ha tingut lloc l’ovulació. Entre elles es troben la temperatura corporal, la qualitat de les secrecions o moc cervical (flux vaginal) i la situació, rigidesa i grau d’obertura del coll uterí. Si una dona coneix aproximadament, el moment de la seva ovulació pot determinar els dies fèrtils i no fèrtils del seu cicle sexual, podent aplicar el mètode sintotèrmic com a mètode anticonceptiu o com a mètode per quedar-se embarassada.

Tots els mètodes de planificació familiar natural tenen un índex de Pearl més elevat que el del mètode sintotèrmic, que és de 0,4. Per tant es pot dir que és tan segur com la píndola anticonceptiva i una mica més segur que el dispositiu intrauterí (DIU), tenint en compte sempre que en el període fèrtil no es tinguin relacions sexuals.

Aquest mètode serveix a més en tots els casos per al millor coneixement del propi cos, permetent que la dona entengui un llenguatge corporal que prèviament desconeixia.

Facilita la comprensió de les diferents etapes del cicle menstrual i aporta informació en cas d’alteracions del mateix.

Aquest mètode, pretén únicament ser una introducció al mètode sintotèrmic i transmetre la idea que les regles són relativament senzilles. Si us sentiu interessats i voleu començar a usar-lo, us recomanem la recerca de suports bibliogràfics i / o personal mèdic qualificat que us pugui introduir i guiar personalment.

El mètode sintotèrmic és molt poc conegut a Catalunya, ja que generalment els mètodes de planificació familiar natural es confonen els uns amb els altres (mètode de la temperatura, calendari o Ogino, Billings, ...).

12

Si una parella vol tenir relacions en els periòdes fèrtils, haurà d’utilitzar algun mètode anticonceptiu de barrera com el condó, el diafragma o la combinació de tots dos; en el període fèrtil no es podrà tenir relacions sexuals sense protecció.

# www.planificacionfamiliarnatural.es llista d’estudis (alemany, pdf) www.mynfp.de/studien-zur-nfp

NOVEMBRE 2015

sa l ut

La visió del color en el

procés d’ap tatge L’educació infantil és una etapa en la qual els colors prenen una especial importància: per una banda, comença el seu aprenentatge i, per una altra, s’utilitzen codis de colors com a eines per adquirir-ne d’altres.

L’optometrista especialitzat en visió i aprenentatge és l’encarregat d’avaluar la visió del color, la detecció precoç, mitjançant el test de visió cromàtica que permetran diagnosticar qualsevol alteració en aquest sentit i així ser-ne conscients i tenir-la en compte a l’hora de dissenyar les activitats educatives.

Com funciona la visió dels colors

Els humans som capaços de percebre els colors per mitjà de la visió tricromàtica, és a dir, gràcies a la barreja dels tres colors primaris podem obtenir tot l’espectre de colors. Això és possible gràcies a les cèl·lules fotoreceptores, especialitzades a detectar les longituds d’ona procedents del nostre entorn.

Aquestes cèl•lules tenen la finalitat de recollir parts de l’espectre solar i transformar-lo en impulsos elèctrics, per tal que arribin al cervell i es creï la sensació del color.

N’hi ha dos tipus: els bastons que són sensibles a la llum poc intensa i fan que apreciem el blanc, el negre i les diferents tonalitats de grisos, i els cons, que n’hi ha tres tipus on cadascun és sensible a un dels colors primaris (vermell, blau i verd), de l’espectre de llum, cosa que ens permet distingir els colors i també una major agudesa visual.

mums.cat

Tractaments per millorar la percepció dels colors

L’alteració dels colors no és reversible, els afectats han d’aprendre a adaptar-se a la inhabilitat de diferenciar els colors i en buscar eines per compensar-ho.

Hi ha filtres específics anomenats FILTRES CHROMAGEN, que mitjançant ulleres o lents de contacte ajuden a millorar la percepció dels colors en determinats casos. També estan indicats per a persones que presentin trastorns en l’àmbit visual i optomètric (enlluernament, fotofòbia, dificultats oculomotores, convergència, d’enfocament... ), en l’aprenentatge i en el rendiment escolar (TDA, hiperactivitat, dislèxia de caràcter visual). Tracta símptomes produïts per les disfuncions visuals i perceptives, millorant el senyal que transmet la imatge formada a la retina fins al neocòrtex, aconseguint que la informació sigui clara, més fàcil d’interpretar i comprendre.

En conclusió, una deficiència de la visió del color significa que l’habilitat per distingir alguns colors és inferior a la d’una persona que presenta una visió del color normal. Això és degut al fet que els cons són incapaços de recollir i enviar els senyals apropiades sobre el color al cervell. #Lidia Gil Luján

Optometrista núm. col 18.537

#Olga Lopera Esteban

Optometrista Comportamental núm. col 7.935

13

osteopatia

L’OSTEOPATIA INFANTIL...

UNA QÜESTIÓ DE NASSOS. El meu fill ronca i dorm amb la boca oberta.

El meu, amb prou feines surt d’un antibiòtic pel dolor d’oïda, que ja comencem amb la següent tanda, a més ja porta els drenatges…

El meu està distret tot el dia a l’escola, en canvi, el meu nebot no para en tot el dia i la mestra ha insinuat la possibilitat que tingui un TDH…, això sí, quan arriba l’hora de dormir, cau com una pedra en el llit.

Aquestes i altres frases, formen part de la quotidianitat en una consulta d’osteopatia infantil.

Encara que, naturalment, cap nen presenta tots els símptomes, si que son font de molèsties pels nens (i també pels seus pares) que acudeixen a les nostres consultes per intentar pal·liar aquests síntomes.

Intentaré explicar de forma senzilla, quin és el punt de vista d’un osteòpata davant d’aquestes patologies “aparentment” sense relació.

La boca i les seves cavitats, són la primera via d’accés a l’organisme de l’aire que respirem, els aliments i líquids que consumim. És lògic doncs comprendre que sigui aquí on la naturalesa hi hagi col•locat la primera gran barrera immunitària, en forma de mucoses, amígdales i sinus.

Una mucosa és com una gran catifa adhe14

rent, on queden enganxades les diferents partícules nocives. Les amígdales són poderoses estructures limfàtiques, capaces de retenir i destruir diferents virus i bacteris.

Els sinus, són estructures buides dissenyades per alleugerir el pes dels ossos de la cara, però que, al seu torn, estan coberts de mucoses. Totes aquestes mucoses, formen una unitat a través de l’aparell respiratori i digestiu; és per això, que sovint, l’osteòpata treballarà el ventre i el tòrax del vostre fill, per tractar un problema d’oïda o una amigdalitis crònica.

Abans de continuar vull explicitar que tots els nens són supervisats prèviament i posteriorment, per l’especialista mèdic corresponent, sense excepció.

NOVEMBRE 2015

Aquesta zona, rep el drenatge de tots els sinus (frontals, maxil·lars, esfenoïdals) i per poder efectuar be el seu treball, és imprescindible que els seus components (ossos, nervis, artèries) es trobin lliures de bloquejos, és a dir, que siguin flexibles. L’osteòpata, intentarà amb les seves manipulacions, alliberar sistemàticament i minuciosament, el component mecànic d’aquestes estructures. Naturalment, un treball general, completarà aquests tractaments.

Al centre de la cara, es troba la cavitat nasal i els seus annexos… Naturalment recoberta de mucoses! Darrere trobarem a l’os etmoides, que per la seva estructura fortament perforada, podríem comprendre-la com una reixeta de ventilació del cervell (només és una imatge amb finalitat pedagògica). Freqüentment, trobem problemes d’aprenentatge en nens amb problemes osteopàtics a la zona fronto-nasal. Per la seva posició central, el nas (sobretot, la seva part posterior) ha d’adaptar-se als diferents trastorns mecànics del seu entorn, engendrant, problemes respiratoris de tota índole.

mums.cat

La pràctica diària, demostra la millora en la qualitat de vida en aquests nens (i dels seus pares) que freqüentment viuen incompresos per la seva “aparent” apatia o la seva “explosiva” (fins i tot agressiva) personalitat, però en realitat, tenen un problema mecànic en el seu nas… #Xavier Sánchez osteopata ROE núm. 448

“Un adult, no supera mai un problema nasal no resolt en la infància” Dr.- J. Delaire.

15

teràpies

que és el JIN SHIN JYUTSU ?

Des de temps antiquíssims i per tradició oral, el Japó va guardar un Art que permet retrobar l’harmonia física, emocional-intel·lectual i també espiritual, a partir d’uns tocs suaus sobre el cos.

Aquesta saviesa es va anar perdent fins que Jiro Murai en va reprendre l’estudi i en va reformular els continguts denominant-lo: Jin Shin Jyutsu (“Art del Creador a través d’un home compassiu”). Es tracta d’un coneixement bàsic que dóna importància cabdal a la responsabilitat de cadascú en la pròpia sanació i del qual se’n retroben arrels en altres disciplines de sanació oriental com ara l’acupuntura.

El Jin Shin Jyutsu és abans que res una experiència concreta sobre el propi funcionament del cos emmalaltit per algunes actituds negatives. La disharmonia que es manifesta en el cos físic ha tingut la seva causa molt més enllà. Les nostres pròpies actituds han causat bloquejos a nivells més subtils que, en fer-se més densos, han repercutit en òrgans, teixits i sistemes del nostre cos. L’entramat físic que s’atura, es col·lapsa o es deprimeix té uns motius que ens són oportunitat per créixer si ens en fem càrrec i aprenem a posar-hi remei.

Jin Shin Jyutsu ensenya que aquest procés d’autoconeixement no és pas difícil ni estrany.

Només cal posar-hi atenció i pràctica.

L’acció sobre el cos transforma altres nivells, de

16

la mateixa manera que aquells han deformat el cos.

Taller d’introducció a l’art Nosaltres plantegem un taller per trobar-se i sentir EL Jin Shin Jyutsu com un camí i com un Art, però ho fem a partir de la nostra experiència personal. En aquest taller l’objectiu no és obtenir cap títol, sinó compartir, amb llibertat i respecte, una teoria - però sobretot una pràctica - que també ha ajudat a transformar les nostres vides.

Participar en el taller permetrà conèixer, en un nivell bàsic, els antecedents, els conceptes, els fonaments i la pràctica del Jin Shin Jyutsu, amb l’única pretensió que qualsevol persona el pugui aplicar de forma quotidiana per tal de millorar la seva harmonia física, mental/emocional i espiritual. El taller és doncs d’introducció i cerca sobretot la pròpia experiència directa de la pràctica de l’Art. Es dissenya a partir d’activitats teòriques, però posant especial èmfasi en les pràctiques que compartirem individualment o en petits grups. #Centre esguard taller d’introducció al Jin Shin Jyutsu Dissabte 28 novembre, de les 10 a les 20h Inscripcions fins el 20 de novembre +info: 670346143 o cecicomsi@hotmail.com

NOVEMBRE 2015

psicologia

L’enuig és un signe inequívoc que els teus drets han estat violats, que no s’han satisfet les teves necessitats. Hem de deixar que l’enuig actuï com a catalitzador per a conèixe’t millor a tu mateix i superar-te.

Pots convertir el malestar que t’ocasiona aquest sentiment en energia positiva per a canviar mitjançant cinc passos: 1-reconèixer el teu enuig 2- identificar les seves causes.

3-decidir el que pots fer.

4- expressar els teus sentiments.

5- passar a l’acció per resoldre-ho És possible que evitis o reprimeixis aquest estat perquè pot venir acompanyat d’emocions desagradables.

Et sents “dolent”, insegur, penses que seràs menyspreat i tens por de perdre el control.

QUAN L’ENUIG ES FA PRESENT

Has d’acceptar el teu enuig com un fet emocional, però també com una eina que pots utilitzar per a la teva transformació personal.

L’enuig que et guardes a dins, pot entrar al teu organisme i causar mals de cap, tensions, molèsties digestives i d’altres problemes físics.

Hem de ser bons amb nosaltres mateixos reconeixent i aprenent a controlar el nostre mal humor, pel bé de la gent que ens envolta i per a tu mateix.

Si creus que tenir algunes estratègies i eines psicològiques et poden anar bé, en el nostre Centre amb molt de gust te les oferirem. #Ramon Pujol Psicòleg colg. 7565

CENTRE D’ORIENTACIÓ PSICOLÒGICA

·Teràpies de família · Orientació vocacional · Tècniques d’estudi ·Treball amb infants i adolescents · Modificacions de conducta.

Passeig Pere III, 39 entl.1a Manresa Tel. 938725050 mums.cat

17

paternitat

De vegades

mirem com caminen les formigues Si començo avui dient que vivim en un món on tot va molt ràpid, segurament pensareu que és obvi i que ja fa molt de temps que se’n parla. Estem en una època on tot es fa ràpid, molt ràpid. I no n’hi ha prou amb fer-ho ràpid, sinó que, a més a més, hem de ser capaços de fer diverses coses a l’hora. De vegades em sento com un iPhone (o qualsevol altre smartphone): Sento que he de ser multitasca. I de vegades, només de vegades, em penjo. I m’he de reiniciar. I trigo una estona. I tanco les aplicacions que tenia obertes en segon pla. I començo de zero.

I em ve al cap, que, de vegades, la Mariona i jo, demanem als nostres fills, al Martí i al Nil, que també ho siguin. Que és el món que els ha tocat viure. Com si no es pogués canviar! I els demano que comencin a obrir aplicacions: “Vinga, lleveu-vos!

Ja us podeu beure la llet!. Afanya’t Nil que se t’escalfarà!. Afanya’t Martí que se’t refredarà!. Vestiu-vos que feu tard. Va, que ja sou grandets (i no ho són…)! Agafeu la bossa! Obriu la porta! Truqueu l’ascensor!...

18

I, de vegades, es pengen. I s’han de reiniciar.

I, de vegades, no ho entenc, i em poso nerviós.

Però, de vegades, paro… …paro… …paro… …

i torno a començar.

A poc a poc.

Pas a pas. Per ordre. Parlant fluixet, i amb una miqueta més d’amor. I amb una miqueta més de somriure. I de cop, de tant en tant, els nens es reinicien. I tot flueix. I al cap d’una estona tots dos porten els calçotets (de vegades al cap, això sí!) i s’han begut la llet. I, fins i tot han tingut temps de picar-se, d’empentar-se, d’abraçar-se, de cridar-se i d’anar a l’habitació a buscar la joguina d’anar a l’escola. I, de vegades, de fer un pipí o caca d’última hora. Aquell pipí que només tenen quan s’obre la porta i ja estàs a punt de marxar amb el temps just…

I, de vegades, m’adono que estem demanant als nostres fills que vagin al nostre NOVEMBRE 2015

ritme. Ritme d’adults. Ritme del món que estem vivint. I llavors ens passem el dia corrent. Fins que els demanem que parin.

I que parin de cop. Ara ja no toca córrer.

Ara cap a dormir, i de pressa, que he de fer coses.

I, de cop, paro… …

paro…

Els vaig a buscar a l’escola. Arribem a casa.

Deixo el mòbil on no hi pugui arribar a veure’l ni a sentir-lo i deixo la mutlitasca. I m’adapto al seu ritme. I, de cop, de vegades, com per art de màgia, em trobo amb una cadira al cap fent ballar gegants amb el Nil, o fent una guerra de pessigolles petites, mitjanes i grans amb tots dos, al sofà mentre em clavo un Tigershark a l’esquena.

I ens mirem…de vegades…

…i quan ja hem sopat, d’hora, molt d’hora, tots quatre… de vegades… ens anem calmant fins que arriba l’hora d’anar a dormir. I tots quatre, entrem a l’habitació, ens repartim a les lliteres i ens estirem, amb calma, al seu costat, fins que de mica en mica criden menys, parlen menys, respiren més de pressa, tanquen els ulls, i es posen a carregar la bateria fins demà…i connectem amb ells… i de vegades, només de vegades, pensem:

”Mira que bé que ha anat avui” # Enric Bastardas 609025735 Formador en comunicació i personal branding www.personetescreatives.wordpress.com

De vegades, massa poques vegades mirem com caminen les formigues, només de vegades, quan no tenim pressa

mums.cat

19

educació

Bernstein i els codis lingüístics Bernstein estava interessat en la manera com l’educació reproduïa les desigualtats de la societat. Tot emprant la teoria del conflicte va examinar les desigualtats en l’educació a través d’una anàlisi de les habilitats lingüístiques. Bernstein (1975) va assenyalar que els nens de diversa procedència desenvolupen codis o formes de discurs diferents durant els seus primers anys de vida i aquests codis afecten la seva experiència escolar posterior. Bernstein va estudiar les diferències sistemàtiques en la forma d’utilització del llenguatge, especialment comparant nens pobres i rics.

Segons Bernstein, la parla dels nens de classe treballadora representa un codi restringit: una forma d’utilitzar el llenguatge que conté molts supòsits no explícits que els parlants esperen que els altres coneguin. Un codi restringit és una forma de discurs molt vinculada al seu entorn cultural. Moltes persones de classe treballadora viuen en una cultura molt familiar o de veïnatge, en la que els valors i les normes es donen per suposades i no s’expressen mitjançant el llenguatge. Els pares tendeixen a socialitzar els seus nens de manera directa, tot emprant reprimendes o recompenses segons el seu comportament. El llenguatge de codi restringit és més adequat per a la comunicació que tracta sobre experiències pràctiques que no pas per discutir idees, processos o relacions més abstractes.

Aquest tipus de parla és, per tant, característic de nens que creixen en famílies de classe baixa i dels grups de companys amb els quals juguen o passen el temps. El discurs està orientat a les normes del grup, sense que ningú pugui fàcilment explicar per què segueixen les pautes de conducta que segueixen.

Per contra, segons Bernstein, el desenvolupament lingüístic dels nens de classe mitjana comporta l’adquisició d’un codi elaborat: una forma de parlar en la que els significats de les paraules poden individualitzar-se per tal d’adequar-se a les demandes de situacions particulars. Les formes en les que els nens de classe mitjana aprenen a usar el llenguatge estan menys lligades a contextos particulars, de manera que poden 20

generalitzar i expressar idees abstractes amb major facilitat. Així, les mares de classe mitjana, quan renyen els seus fills, sovint els hi expliquen les raons i principis que els mouen a actuar així davant els nens. Mentre que una mare de classe treballadora podria convèncer un nen que cal que es mengi el plat a taula “perquè si no t’ho menges ara el tindràs per a la nit”, una mare de classe mitjana és més probable que li expliqui que és dolent que no mengi atès que és dolent per a la salut deixar de menjar perquè conté determinades vitamines, etc.

Bernstein planteja que els nens que han adquirit codis de parla elaborats són més capaços d’abordar les exigències de l’educació acadèmica formal que els que s’han vist limitats a codis restringits. Això no implica que els nens de classe baixa tinguin un tipus de parla “inferior” o que els seus codis lingüístics siguin “deficients”. Significa que la manera com usen el llenguatge xoca amb la cultura acadèmica de l’escola. Aquells qui dominen codis elaborats s’adapten amb molta major facilitat a l’entorn escolar.

N’hi ha dades que confirmen la teoria de Bernstein, per bé que la seva validesa encara es discuteix. Les idees de Bernstein ens ajuden a entendre per què aquells qui procedeixen d’entorns socioeconòmics baix acostumen a tenir un rendiment escolar deficient. Les característiques següents s’han associat amb el llenguatge de codi restringit i totes elles inhibeixen les oportunitats educatives dels nens: 1. El nen probablement rep respostes limitades a les preguntes que planteja a casa 2. Al nen li resultarà difícil respondre al llenguatge no emocional i abstracte que s’utilitza en l’ensenyament, 3. És probable que gran part d’allò que diu el professor sigui incomprensible, degut a la diferència respecte de l’ús del llenguatge al que està acostumat el nen.

4. Per bé que el nen experimentarà poques dificultats amb l’aprenentatge rutinari o d’”ensinistrament”. www.xtec.cat/~jortiz15/soceduc.htm#Bernstein:_els_ codis_ling FC EDstics

assaig sobre l’obra de Basil Berstein

www.ibe.unesco.org/publications/ThinkersPdf/bernsteine.pdf

assaig sobre la teoria dels codis lingüístics

http://zimmer.csufresno.edu/~johnca/spch100/3-3-bernstein.htm NOVEMBRE 2015

teràpies

Còlics del lactant

És un quadre que es caracteritza per episodis de plor enèrgic i inconsolable d’unes 3 hores al dia, gairebé cada dia. Es creu que a causa d’un espasme de la musculatura llisa de l’intestí, provocada per la desregulació dels estímuls nerviosos que genera el nadó al pas de l’aliment per l’intestí.

Quan succeeix els còlics?

Apareixen en el primer trimestre de vida del nadó. Curiosament hi ha més incidència d’aquest quadre en els nadons que han nascut a través d’un part provocat, sigui per via vaginal o per cesària. Potser pot estar relacionat amb l’estrès que el nadó sent en el moment del part, quan aquest encara no està “disposat a néixer”.

Com detectar aquest quadre?

Si el seu nadó plora intensament, durant diverses hores per dia, i en el moment del plor es tensa i estira fortament l’esquena, tancant amb força els seus punys, estaríem davant d’un cas de còlics.

En canvi, si el seu nadó en comptes d’estirar la seva esquena, contreu el seu abdomen en flexió de tronc, és més probable que siguin gasos, sense que això suposi un còlic.

Què es pot fer a casa per ajudar al vostre fill? És aconsellable que els pares col•loquin el nadó als seus braços cap per avall, subjectant-ho amb la seva mà i el seu avantbraç recolzats en el pit del nadó. Aquesta posició ajuda a l’expulsió dels gasos i sol calmar el nadó. També poden realitzar un lleuger massatge en el sentit de les agulles del rellotge a l’abdomen del nadó, utilitzant una

crema o un oli. I en la mesura del possible, evitar que el nadó, durant les preses, no ingereixi massa aire.

Quina és la solució més efectiva?

El que està demostrant ser més efectiu, són els tractaments d’osteopatia pediàtrica que realitzem al bebè. Estimulem que l’organisme del nadó s’autoreguli, millorant la interacció del sistema nerviós amb l’intestí, millorant la circulació, eliminant la tensió visceral i alleujant molt notablement el dolor que el nadó pateix. Si bé és un quadre que sembla ser necessari per a la maduració del nadó, especialment en els que han nascut amb part provocat, amb els tractaments osteopàtics aconseguim que el procés sigui molt més ràpid i amb molt menys dolor, alleujant el nadó i també als pares que durant aquests dies veuen el seu descans molt alterat. La millor prevenció perquè aquests quadres no apareguin és haver tractat durant l’embaràs a la mare, perquè el part es produeixi de la forma més natural i eficaç possible. #Roberto Gorostiaga.

Osteòpata

• Kinessiologia educacional • Brain Gym • Teràpia crani-mandibular • Grups de gimnàstica de manteniment • Pilates • Txi-kun • Osteopatia Ginecològica i Obstètrica • Teràpia crani-mandibular i teràpia visceral

www.gemmamanero.com gemma@gemmamanero.com c/Ample 28-30 bxs · 08250 · Sant Joan de Vilatorrada · 938.725.307 · 646.156.371 mums.cat

21

salut

Els trastorns de la conducta alimentaria (TCA)

Els TCA són trastorns mentals caracteritzats per un comportament patològic davant de la ingesta alimentària i una obsessió pel control de pes. Són trastorns d’origen multifactorial, originats per la interacció de diferents causes d’origen biològic, psicològic, familiar i sociocultural. Són malalties que provoquen conseqüències negatives tant per la salut física com mental de la persona.

Els TCA més coneguts són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, però també n’existeixen d’altres, com el trastorn per afartament, l’ortorèxia (l’obsessió pel menjar sa), i la vigorèxia (l’obsessió per l’exercici físic).

Els TCA són malalties greus però es poden curar si la persona fa tractament amb un equip de metges i psicòlegs especialitzats en TCA. Són tractaments llargs i complexos.

Un tret habitual d’aquests trastorns és la manca de consciència de malaltia per part de la persona afectada. Això vol dir que la persona afectada no és capaç d’identificar les conseqüències negatives del trastorn, ni de la necessitat de fer tractament, ni tampoc dels beneficis d’aquest. Aquest fet dificulta l’adherència al tractament en alguns casos. Si això succeeix, el paper de la família és especialment important per intentar que la persona afectada rebi el tractament que necessita encara que no col·labori en rebre’l.

Què és l’Anorèxia Nerviosa?

Les persones que pateixen anorèxia nerviosa senten una por intensa a augmentar de pes o a engreixar-se, i estan excessivament preocupades per la seva silueta. Com a conseqüència, presenten conductes anòmales pel que fa a l’alimentació, el pes i el volum i la silueta corporals. La persona pot veure’s grassa o desproporcionada, tot i tenir un pes per sota del que és considerat normal.

Patir aquest trastorn té un gran impacte negatiu en la vida familiar, social, laboral, acadèmic i emocional. A l’inici de la malaltia és 22

possible que no s’observin excessius problemes. Fins i tot és possible que els afectats se sentin satisfets amb la pèrdua de pes, i sovint es veuen recompensats pel seu entorn. Però al cap d’un temps apareixen els símptomes que indiquen que alguna cosa no funciona. Cal estar alerta davant de determinats tipus de comportament o signes que poden fer sospitar sobre la presència d’aquesta malaltia, ja que si es diagnostica i es tracta precoçment la recuperació és més fàcil i ràpida. què és la bulímia nerviosa?

La Bulímia Nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que es caracteritza per episodis d’afartaments (ingesta voraç i incontrolada), en els quals s’ingereix una gran quantitat d’aliment en poc espai de temps i generalment en secret. Les persones afectades intenten compensar els efectes de les sobreingestes mitjançant vòmits autoinduïts i/o altres maniobres de purga o augment de l’activitat física.

Mostren preocupació malaltissa pel pes i la figura, però no es produeixen necessàriament alteracions en el pes, ja que tant poden presentar pes normal, com pes baix o sobrepès. La bulímia nerviosa sol ser un trastorn ocult, fàcilment passa desapercebut, i es viu amb sentiments de vergonya i culpa. Per aquest motiu la persona afectada sol demanar ajuda quan el problema ja està avançat. La Bulímia Nerviosa afecta entre el 0,4% i el 3% de la població jove espanyola, especialment a les noies.

Si creus que un amic/ga pot estar patint un trastorn de la conducta alimentària, posa’t en contacte trucant al 93 454 92 75 #Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia www.acab.org

NOVEMBRE 2015

Nutrició durant l’embaràs Una alimentació sana i equilibrada és important en qualsevol etapa de la vida però durant l’embaràs ho és encara més.

En el moment que estàs de bona esperança, la prioritat del teu organisme és alimentar la nova vida que estàs creant. Per tant, la bona i correcta alimentació és de vital importància tant pel teu fill com per a tu. El teu organisme tibarà de les teves reserves per a subministrar les que puguin faltar en cas de portar una alimentació desequilibrada.

Recomanacions generals per a l’embarassada •Dieta rica en carbohidrats d’absorció lenta per aportar glucosa constant al fetus, menjar regularment, prendre uns 60 g de proteïna al dia, menjar 3 hores abans d’anar a dormir (pots fer un mos abans d’anar a dormir), menjar fruita i verdures ecològiques, grasses poliinsaturades (peix, fruits secs, llavors i els seus olis) i algues (bona font de minerals) •Molt important aportar una bona hidratació.

•No s’ha de menjar per dos. La qualitat és més important que la quantitat.

•Les necessitats energètiques augmenten poc (entre 250 -300 kcal en el segon i tercer trimestre) però els requeriments nutricionals augmen-

mums.cat

nutr i ci ó

ten molt, així que s’ha d’eliminar el ‘menjar escombraria’ i ‘aliments que no nodreixin’.

•Evitar prendre plantes medicinals. Sobretot en el primer trimestre, les que poden provocar contraccions uterines, com el timó, camamilla, menta, fonoll, sàlvia, fulles de gerds, bardana i julivert.

•No fer canvis dràstics però abandonar per complet els ‘hàbits i aliments tòxics’.

•L’alimentació és molt important però és necessària la flexibilitat i el fet de fer cas ‘conscient’ a les peticions del cos, el fanatisme alimentari és un error.

•Les embarassades ovolacteovegetarianes no necessiten suplements perquè obtenen la vitamina B12 dels làctics i els ous.

•El DHA (w3) : el podem obtenir a través de l’oli de lli cru, llavors de lli moltes i nous. Prendre baixos nivells w6. Valorar un suplement de DHA d’algues.

•Anar molt amb compte en portar una alimentació molt restrictiva durant l’embaràs, poden faltar nutrients necessaris per al bon desenvolupament i creixement del fetus. #Cristina Manyer Terapèuta Nutricional Naturista i formadora en salut

23

ta edm o lae s c è n c i a

entendre

l’adolescència

Ja hem sobreviscut a haver de llevar-se a les 2 de la matinada per alimentar el seu fill quan era un lactant, a les rebequeries de quan tenia 2 anys i de les protestes d’”avui-no-vull-anar-a-escola”, pròpies de l’etapa escolar. Llavors, per què la paraula “adolescència” ens provoca tanta ansietat?

Si considerem que l’adolescència és un període d’intens desenvolupament, no només físic, sinó també moral i intel·lectual, és comprensible que sigui una etapa esvalotadora i confusa per a moltes famílies.

Tot i les percepcions negatives que tenen alguns adults sobre els adolescents, aquests sovint són enèrgics, considerats, idealistes i tenen un gran interès per què és just i correcte. De manera que, tot i que pot ser un període conflictiu entre pares i fills, l’adolescència també és un període per ajudar els nois a madurar i convertir-se a definir-se com els individus que seran en el futur.

Entendre l’adolescència Però, quan comença exactament l’adoles-cència?

El missatge que hem de transmetre als nostres fills és que tothom és diferent. Hi ha nens que fan el canvi molt aviat i nens que ho fan molt tard, uns que maduren a la velocitat de la llum i altres que ho fan de mica en mica. En altres paraules, hi ha un ampli ventall de possibilitats sobre el que es considera normal.

Però és important fer una distinció (encara que una mica artificial) entre la pubertat i l’adolescència. La majoria de nosaltres pensem en la pubertat com en l’etapa en què es desenvolupen les característiques sexuals adultes: els pits, el període menstrual, el borrissol púbic i la barba. Aquests són, per descomptat, els signes més visibles de la pubertat i de l’adultesa imminent, però els nois que presenten aquests canvis físics (aproximadament entre els 8 i els 14 anys), poden estar experimentant un munt de canvis que no es poden percebre des de fora.

Aquests són els canvis de l’adolescència.

Molts nens donen mostres que ja han entrat en l’adolescència en fer un canvi dràstic en la forma de relacionar-se amb els pares. Comencen a separar-se de la mare i el pare i esdevenir més independents. Alhora, els nois d’aquesta edat cada vegada donen més importància a la manera com els veuen els altres, especialment els altres nois de la seva edat, i intenten desesperadament “encaixar” en el grup i ser acceptats.

24

Els seus amics es tornen molt més importants, en comparació dels seus pares, a l’hora de prendre decisions.

Els nois d’aquesta edat sovint comencen a “provar” com se senten en diferents aparences físiques, estils i identitats, i adquireixen major consciència d’en què difereixen dels altres nois de la seva edat i això pot generar moments de tensió i conflicte amb els pares.

Parleu amb el vostre fill abans que sigui massa tard Parlar amb un fill sobre les pol·lucions nocturnes (somnis humits) o sobre la menstruació quan ja hagi tingut aquestes experiències és arribar massa tard. Responeu a les primeres preguntes sobre el cos que li faci el seu fill quan encara sigui un nen, com les diferències entre nois i noies o d’on vénen els nens. Però no el saturi amb massa informació; limiteu-vos a respondre. Si no coneixem les respostes, ajudeu-vos a trobar algú que les conegui, com un amic de confiança o al seu pediatra.

Coneixem als nostres fills. Quan se’n adoni que comença a explicar acudits sobre sexe o que es preocupa més pel seu aspecte físic, serà un bon moment perquè comencem amb les nostres preguntes.

Steven Dowshen, MD www./kidshealth.org/parent/en_espanol/padres/adolescence_esp.html

NOVEMBRE 2015

mama m’escalfes un WARMIE?

Jast Global Supplies et porta a la teva farmàcia els warmies, un novedós producte terapèutic.

Un warmie és un ninot de peluix molt especial, molt suau, tendre i segur per als més petits, i pels adults una amplia gamma de faixes lumbars i collars cervicals, així com, sabatilles per escalfar els peus, que contenen una barreja de productes 100% naturals, formats per grans de cereals i espígol.

Els warmies són acumuladors de calor escalfables al microones o al forn, fabricats amb materials específics adequats per utilitzar al microones i resistents a l’escalfor.

També es poden utilitzar per refrescar, posant el warmie dins d’una bossa de plàstic i deixant-lo al congelador durant dues hores.

El que fa especial els Warmies són les seves diferents utilitats terapèutiques:

• Perquè el nostre nadó tingui el seu primer peluix • Per escalfar el bressol o el passeig del nostre nadó • Per alleugerir els còlics • Per alleugerir contractures • Per quan et dónes algun cop i t’has d’aplicar fred •Per quan el nostre fill té febre, per ajudar a controlar-la • Per les lumbàlgies • Pels dolors premenstruals

de venda a farmàcies i a www.jastglobalsupplies.com

mums.cat

25

Salut

El cicle menstrual femení Cada dona experimenta uns 500 cicles menstruals al llarg de la seva vida.

Cada cicle dura aproximadament 28 dies, encara que també són normals els cicles que duren entre 21 i 35 dies. El primer dia del cicle és el primer dia de la menstruació o regla.

Els processos de cada cicle estan regulats per les hormones que, entre altres moltes funcions, garanteixen un cicle de fertilitat continu.

El cicle femení consta de tres fases:

1.-Fase fol·licular

La hipòfisi allibera l’hormona foliculoestimulant (FSH) i l’hormona luteïnitzant o luteoestimulant (LH). A través del torrent sanguini arriba als ovaris i estimula el desenvolupament d’entre 10 i 100 fol·licles.

Aquests comencen a produir estrògens, que afecten diferents parts del cos femení.

Normalment només s’estimula un ovari per cicle, és a dir, van alternant-se.

Les hormones són produïdes per les glàndules endocrines i són transportades per tot el cos a través del torrent sanguini. En el cicle menstrual estan involucrades 4 glàndules endocrines: l’hipotàlem, la hipòfisi, les glàndules tiroides i els ovaris. Les hormones de la hipòfisi i dels ovaris influeixen directament al cicle, mentre que les hormones de les glàndules tiroides regulen el flux energètic del cos, fent possible que la resta d’hormones funcionin amb normalitat. La hipòfisi és coneguda a més com a coordinadora del cicle menstrual i la que l’estimula.

Entre els ovaris, l’hipotàlem i la hipòfisi hi ha un sistema molt precís estímul-resposta que manté el ritme del cicle.

Així mateix, els factors emocionals també poden influir sobre el cicle menstrual, ja que l’hipotàlem està relacionat amb altres zones cerebrals.

26

La hipòfisi allibera llavors una altra hormona més: la prolactina. En baixes concentracions la prolactina és imprescindible per ovular, i es produeix durant tot el cicle. En el període de lactància, per contra, les seves altes concentracions impedeixen l’ovulació i la fertilitat.

Els estrògens que produeixen els ovaris actuen també sobre l’hipotàlem, estimulant la producció d’hormones que actuen sobre la hipòfisi. Aquest sistema és denominat d’estímul-resposta, ja que al seu torn les hormones de la hipòfisi estimulen el desenvolupament de fol·licles a l’ovari. Els fol·licles produeixen estrògens, que afecten a l’hipotàlem i ocasiona la producció de més hormones a la hipòfisi.

Aproximadament a la meitat del cicle, quan la concentració d’estrògens en sang arriba a un nivell alt, la hipòfisi allibera una dosi d’ hormones luteïnitzant i foliculoestimulant.

Com a conseqüència, un òvul (de vegades més) puja a la superfície d’un dels fol·licles. Els altres fol·licles estimulats desapareixen a poc a poc durant els restants 14 dies del cicle.

NOVEMBRE 2015

A causa del nivell en sang d’estrògens, durant aquest temps l’endometri (mucosa de l’úter) s’haurà engrossit i estarà disposat per acollir l’òvul fecundat. A més, aquesta hormona estimula a les cèl·lules de l’úter a alliberar un moc més aquós i abundant que afavoreix la circulació de l’esperma. Aquest moc és el que pot ser percebut per la dona a la sortida de la vagina, indici de fertilitat.

2.- Ovulació Aproximadament 32 hores després de l’alliberament de les hormones luteïnitzant i foliculoestimulant, el fol·licle s’esquinça, l’òvul surt d’ell i es dirigeix cap a les trompes de Fal·lopi. Allí rep nutrients i queda disponible per a ser fecundat per un espermatozoide entre 12 i 36 hores.

3. Fase lútea L’òvul comença a tornar groc, per la presa de lípids o greixos. D’aquí prové el seu nom: cos luti (groc). Continua produint estrògens i comença a produir també progesterona.

La progesterona té els següents efectes: modifica l’estructura del moc cervical que es torna tan espès que l’ esperma ja no pot travessar-ho, i la seva quantitat disminueix; les glàndules de les trompes de fal·lopi i mums.cat

l’úter produeixen un líquid que alimenta l’òvul i que prepara tot per a la fecundació en les trompes de Fal·lopi i per a la implantació de l’òvul a la paret de l’úter; la temperatura corporal puja unes dècimes, i es manté elevada fins al final del cicle.

En cas que no hi hagi hagut fecundació, el cos luti es descompon, de manera que el nivell de progesterona i estrogen en sang baixa durant els següents 10 dies. Com han deixat d’estimular el revestiment de l’úter, aquest es desprèn i té lloc la regla. La temperatura corporal descendeix i hi haurà finalitzat el cicle.

Si l’òvul ha estat fecundat, algunes de les seves cèl·lules produeixen l’hormona gonadotropina coriònica humana (HCG).

Aquesta és l’hormona que detecten els test d’embaràs. L’hormona gonadotropina coriònica humana manté estable el cos luti, podent així aquest continuar produint progesterona, que al seu torn manté el revestiment de l’úter, ric en nutrients. Això és imprescindible durant les primeres deu setmanes d’embaràs, fins que la placenta assumeix la funció de nodrir. # planificacionfamiliarnatural.es

27

salut

PqueOno Let portin L S !de!cap!!

Amb l’inici del nou curs, molts dels nostres peques han crescut de cop, i ja van al “cole dels grans”, això té els seus avantatges i els seus inconvenients. En el nostes cas, els polls ens “porten de cap”. A casa encara nosabem què és una pediculosi, així que mès val prevenir que curar...

La infestació per polls constitueix un motiu d’inquietud i d’incertesa entre familiars i docents dels alumnes dels nostres col·legis, fonamentalment d’Educació Primària, sobretot a l’inici de cada curs.

Els polls del cap no transmeten malalties, encara que poden causar l’aparició de dermatitis irritant i en ocasions infecció bacteriana secundària en les lesions per rascat, a causa de la irritació produïda per la reacció a la saliva del paràsit quan pica i succiona sang per alimentar-se.

La infestació per aquests insectes es denomina pediculosi. És més freqüent en escolars de 3 a 10 anys, encara que també pot afectar altres edats, fins i tot adultes.

Què són els polls?

El poll del cap és un insecte que viu entre els cabells. Té uns 2 mm de longitud, és de color grisenc, sense ales. S’alimenta de la sang que xucla de la pell del cap en picar les persones. Es reprodueix ràpidament. Fan falta de set a deu dies perquè s’incubi l’ou i es desenvolupi la larva.

Fases del desenvolupament del poll El seu cicle vital dura al voltant d’un mes. La femella pot posar fins a 300 ous, denominats llémenes.

• 0 a 6-10 dies: llémenes Són els ous que posa la femella del poll. Es veuen com petites motetes de menys d’1mm i de color blanc grisenc.

Es localitzen sobretot darrera de les orelles i en el clatell.

• 7-10 a 17-19 dies: nimfes Insecte que surt de la llémena. Tenen l’aspecte d’un poll adult, però són més petites. Ja s’alimenten de sang humana.

• 17-19 a 32-35 dies: polls adults Les femelles posen uns 10 ous al dia durant el seu període fèrtil (uns 15 dies). Els polls adults s’alimenten de sang

28

vàries vegades al dia. Els adults són difícilment visibles a simple vista, perquè s’amaguen de la llum i a més són escassos: una persona amb infestació activa manté com a molt 10-12 polls adults enfront a la multitud de nimfes i llémenes. No poden viure més de 2 dies fora de l’hoste perquè necessiten alimentar-se de sang humana, si no moren.

Transmisió Els polls ni salten ni volen, per això la transmissió es realitza: • Per contacte directe entre caps.

• Per contacte amb objectes personals infestats.

Prevenció • Pentinar o raspallar el cabell dues o tres vegades al dia, amb pinta o raspall d’ús personal, que s’han de rentar amb freqüència.

• Rentar el cap dues o tres vegades per setmana amb xampú normal.

• Revisar el cap una o dues vegades per setmana.

• No intercanviar objectes personals (raspalls, pintes, gorres, agulles de monyo, cascs, bufandes, roba de llit, etc.).

• No utilitzar tractaments amb pediculicides com a preventius, ja que provoquen la immunitat i la resistència dels polls i, a més, poden danyar el cabell i el cuir cabellut pels seus efectes adversos.

• Solució repel·lent de polls. És una solució alcohòlica, que pertany al grup dels biocides i té propietats repel·lents per als polls. No té activitat pediculicida ni ovicida, per tant, no serveix com a tractament. S’utilitza o bé després del tractament, amb un pediculicida adequat per evitar el risc de reinfestació, o bé com a preventiu de la infestació de polls en entorns d’alt risc d’infestació. No se’n recomana l’ús més de dues vegades per setmana.

NOVEMBRE 2015

Tractament La detecció precoç, així com l’aplicació d’un tractament segur i eficaç, són els pilars per a l’eliminació dels polls.

• No s’ha d’utilitzar cap producte pediculicida amb fins preventius, sinó que només s’ha d’emprar com a tractament, una vegada comprovat que hi ha infestació.

• Tots els tractaments s’han d’acompanyar de la retirada mecànica de les llémenes, mitjançant llemenera o manualment.

• És recomanable rentar amb aigua calenta els objectes personals, la roba de llit, auriculars de telèfon i passar l’aspiradora en altres objectes de la casa (sofàs, estores, coixins).

• Una vegada identificada la infestació, totes les persones que conviuen o mantenen contacte estret amb la persona afectada s’hauran de revisar el pèl per descartar la infestació.

Eliminació mecànica. La llemenera L’eliminació mecànica de les llémenes és el complement essencial a qualsevol tipus de tractament.

Les llemeneres més recomanades són les de metall per la seva major rigidesa i menor espai entre dents.

Procediment: Pentinar el cabell humit i aplicar prèviament condicionador o oli d’oliva o ametlla (sobretot per a cabells llargs o espessos), ja que el poll té menys mobilitat i és més fàcil la seva localització.

Pentinar tot el cap metòdicament i separar el cabell per flocs i es neteja la llemenera després de cada passada. Es requereixen de 15-30 minuts per realitzar el pentinat adequadament. És difícil trobar els polls adults, el seu lloc preferit és la zona del clotell i darrera de les orelles, per la major temperatura que hi ha en aquestes zones.

En cas d’infestació, es realitzarà pentinat amb llemenera diari durant els primers 3-10 dies, com a complement del tractament pediculicida.

Tractaments sense evidència d’eficàcia Vinagre: clàssicament s’ha utilitzat vinagre diluït per ajudar a dissoldre el ciment adhesiu que fixa la llémena al pel i facilitar-ne l’eliminació amb el pentinat. També està comercialitzat com àcid acètic al 4% per ajudar a alliberar les llémenes del cabell. En cap cas no s’utilitzarà abans mums.cat

d’usar el pediculicida (perquè el dilueix) i tampoc després d’aquest (pot inactivar-ne l’acció).

• Locions a base d’olis i extractes de plantes (lavanda, menta, coco, arbre del tè i DEET-N,N-Diethlyl-3-metilbenzamida-) i d’altres (oli d’oliva, maionesa, saïm i vaselina) presenten acció pediculicida perquè, per mecanismes físics, provoquen la mort del poll per asfíxia i deshidratació, així com ajudar a eliminar les llémenes. (Estudis experimentals realitzats en laboratori conclouen que no són mètodes efectius per tractar els polls i que tampoc no tenen acció repelent).

Formulació dels tractaments L’elecció de la formulació més adequada resulta un factor d’importància per maximitzar l’eficàcia i afavorir l’acceptació del tractament, i reduir el risc d’efectes adversos.

La loció (solució alcohòlica) es considera la millor elecció, en facilitar la penetració del pediculicida i permetre major activitat residual. Si s’elegeix aquest producte, es recomana protegir els ulls i les mucoses. Es desaconsella en persones amb antecedents d’asma o èczema i lesions obertes.

La crema pot ser una alternativa a la loció en casos d’antecedents d’asma, èczema, presència de lesions per rascat i en infants.

Els xampús no són eficaços, ja que el temps de contacte és escàs, s’eliminen amb l’aigua i la concentració final d’insecticida és molt diluïda. L’excés d’aigua protegeix l’insecte i pot afavorir les resistències.

Si es realitza de manera adequada el tractament amb loció o crema, és innecessari acompanyar-lo de xampú pedicu- licida específic.

Esprais: evitar-ne la utilització, ja que no milloren l’eficàcia respecte a les locions i són una font de possibles afeccions als ulls.

No s’han d’utilitzar esprais per eliminar els paràsits de l’ambient (el reservori és la persona i no els objectes de l’entorn). La utilització d’esprais insecticides pot crear una falsa sensació de seguretat i conduir a no realitzar el tractament adequat en les persones infestades; a més, el producte pot arribar a objectes com els coixins i ser susceptible d’estar un llarg temps en contacte amb la pell de les persones. Poden causar broncoconstricció greu. Mai no s’han d’usar en el cap.

Respecte als nens i nenes que reiteradament tenen polls, es recomana a les famílies que es posin en contacte amb un equip de pediatria del centre de salut.

# PREVENCIÓ, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA PEDICULOSI Conselleria de Salut i Consum Govern de les Illes Balears

29

S r. M u s s o l

Sabíes què? coses de la mama Les dones embarassades estan molt més guapes La quantitat de sang recorrent el cos augmenta i moltes vegades es mostra en zones com les galtes, i també, les hormones s’activen més fent que la pell estigui més suau.

l’olfacte augmenta Molts tòxics poden fer mal a un nadó. L’alcohol, el cafè i el tabac són nocius i està bé que el nostre cos els rebutgi a través del olfacte.

La data no sempre és la correcta Tot i que els metges solen donar una data específica de naixement, no sempre passa en el dia estipulat. La data està gairebé sempre entre les 38 i les 42 setmanes de gestació.

és probable que la mare defequi durant el part El procés de l’expulsiu, és molt semblant al d’excreció on es mouen els intestins, pel que és comú que la femta surtin per si soles.

La pelvis humana La dilatació ha de ser tres vegades major que la dels simis.

conegut a dones que han experimentat l’èxtasi o “sensacions orgàsmiques” durant el part.

En el moment de parir, les dones tenen una intensa pressió al seu canal vaginal durant tot el procés i unit al torrent d’emocions de la mare, pot desencadena a tenir una veritable experiència sexual.

episotomiia Per evitar-la, abans del part, durant les últimes sis setmanes, els massatges perineals (amb oli de rosa mosqueta, per exemple) i els exercicis de Kegel ajuden a millorar la mobilitat, la nutrició i la flexibilitat el perineu, el que ajudarà a la seva distensió durant el part, així mateix, en l’inici de les contraccions es pot ajudar la zona col·locant compreses calentes i protegint el perineu per intentar evitar l’episiotomia.

depressió postpart La depressió no sempre sorgeix en les setmanes següents al part i moltes vegades els símptomes no tenen a veure amb la depressió. Els canvis en el somni i forma de vida poden generar canvis d’humor, però no sempre està lligat a la depressió, i pot succeir en qualsevol moment duran el primer any de vida del nen.

Les contraccions part amb orgasme Durant dècades s’ha parlat del plaer que algunes dones poden sentir a l’hora del part, en un determinat moment., moltes llevadores han 30

Poden seguir després del part per la involució uterina, procés pel qual l’úter torna més o menys a la seva mida i poden durar alguns dies.

NOVEMBRE 2015

ser vei s

mums.cat

31

agenda

AGENDA

novembre

01/11/2015 a les 11h CELEBREM LA CASTANYADA!!

Taller de manualitats amb cintes.

MUSEU DE LA TÈCNICA MANRESA 01,14,15 i 28 /11/2015 DOLÇOS DE TARDOR Taller de dolços amb productes de tardor.

MÓN SANT BENET info. 93.8759401 www.monstbenet.com

SANT FRUITÓS DE BAGES 04/11/2015a les 18h PRESENTACIÓ DELS GRUP DE CRIANÇA Per a famílies amb nens de 0 a 6 anys A càrrec de l’ equip de Migjorn

MIGJORN C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net

SANT VICENÇ DE CASTELLET 06/11/2015 a les 18h L’hora del conte LES PRINCESES TAMBÉ ES TIREN PETS A càrrec de Clara Gavaldà Sala infantil BIBLIOTECA DEL CASINO MANRESA 07/11/2015 a les 11h LES ENREBIADES DELS FILLS: COM GESTIONAR-LES? Xerrada per a pares amb nens a partir dels 18 mesos Aportació:3€ Reservar plaça a: info@natural.cat NATURAL CENTRE DE SALUT Passeig Joan Miró, 53 (lateral)

MANRESA 07/11/2015 de 11 a 18h MIGJORN, CELEBREM ELS 15 ANYS ESCOLA PUIGSOLER C/Poeta Maragall Info.93 833 06 78 www.migjorn.net

SANT VICENÇ DE CASTELLET

32

07 i 08/11/2015 PER LLEPAR-SE’N ELS DITS Taller d’alimentació saludable i participatiu on apendrem receptes fàcils d’elaborar.

Per a pares i nens de 5 a 12 anys MÓN SANT BENET info. 93.8759401 www.monstbenet.com

SANT FRUITÓS DE BAGES 10/11/2015 a les 18:15h CLUB DE LECTURA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL Sala tallers BIBLIOTECA DEL CASINO MANRESA 11/11/2015 a les 18:15h BERENAR DE XOCOLATA Taller a càrrec de Casal-ot. Creu Roja Sala tallers BIBLIOTECA DEL CASINO MANRESA 11/11/2015 a les 18h PRESENTACIÓ GRUP PREPARACIÓ AL PART I NAIXEMENT A càrrec de l’ equip de Migjorn

MIGJORN C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net

SANT VICENÇ DE CASTELLET 11/11/2015 de les 19 a les 21h MERCAT DE NADAL On trobar un regal original per als teus CENTRE RAYID Muralla Sant Domènec, 7 bx.

MANRESA 13 i 14/11/2015 de les 15 a les 18h TENIM ROBA ESTESA Mercat d’intercanvi de roba infantil Roba de nens de 0 a 6 anys ESCOLA BRESSOL ELS PICAROLS C/Indústria, 41-43

MANLLEU 13/11/15 a les18:00h STORY TIME: AROUND THE WORLD A càrrec de Kids&us, school of english Sala infantil BIBLIOTECA DEL CASINO MANRESA 14/11/2015 a les 11h NASCUTS PER A LLEGIR “LENTAMENT” Per a nens de 2 a 3 anys A càrrec de Marta Esmanats

NOVEMBRE 2015

ORGANITZES

ACTIVITATS

FAMILIARS? Si vols aparèixer en aquesta secció posa’t en contacte amb nosaltres mcc@mums.cat

Àrea infantil BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ C/ Arquebisbe Alemany, 5

VIC 14/11/2015 de les 11 a les 13h TALLER DE CENTRES D’ENERGIA A càrrec de Neus Mestres 15€ CENTRE ESGUARD C/Joncadella, 10 670346143

CALLÚS 14/11/2015 a les 17h CERCLE DE DONES A LA TENDA ROJA A càrrec de: Diana Pinzón

MIGJORN C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net

SANT VICENÇ DE CASTELLET 19/11/2015 A LES 19:30H VIURE EN UN COS DE DONA Conferència sobre la salut hormonal A càrrec de Xavier Verdaguer Psiconeuroinmunòleg

TEATRE COMARCAL C/ Vall Fred, 20

SOLSONA 21/11/2015 de les 11 a les 13h TALLER ARTIOGA Per a nens de 4 a 12 anys A càrrec de Teresa Monsech i Marina Ubach

MIGJORN C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net

SANT VICENÇ DE CASTELLET 21 i 22 /11/2015 LLEPOLIES DE SANT BENET Elaboració de dues receptes medievals Per a nens de 5 a 12 anys.

MÓN SANT BENET info. 93.8759401 www.monstbenet.com

SANT FRUITÓS DE BAGES

25/11/2015 de les 17:30 a les 19h TERTÚLIES DE CRIANÇA Un espai gratuït d’intercanvi d’informació i opinions en temes de criança SALA D’ACTES CASAL DE LES ESCODINES MANRESA 26/11/2015 de 18:00 a 19:00h Els meus primers contes EL TREN MENUT A càrrec de Mònica Torra Sala infantil BIBLIOTECA DEL CASINO MANRESA 26/11/2015 a les 17:30h EL SIGNE PROHIBIT Club de lectura infantil Àrea infantil BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ C/ Arquebisbe Alemany, 5

VIC 26/11/2015 a les 19h 6è MERCAT D’INTERCANVI Mercat que els alumnes intercanvien objectes que ja no necesiten amb altres companys per a fomentar la reutilització.

RECINTE FIRAL EL SUCRE VIC 26/11/2015 a les 20:30h VACUNES I MALALTIES EVITABLES O EVITADES? A càrrec de Maria Rufas 2a Planta AJUNTAMENT DE MANLLEU Plaça Fra Bernadí, 6

MANLLEU 27/11/2015 a les 18h ATRAPATS A LA XARXA Club de lectura jovenil Àrea infantil BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ C/ Arquebisbe Alemany, 5

VIC 27/11/2015 a les 19:30h HOLOSÍNTESIS Què és? per a què ens serveix?

FLORISTERIA ROSA D’ABRIL Ctra. Cardona, 12

MANRESA 28/11/2015 de les 10 a 14h PRIMERS AUXILIS INFANTILS A càrrec d’Anna Moreno, llevadora

MIGJORN C/roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net

SANT VICENÇ DE CASTELLET

mums.cat

33

va de llibres

FAREM, FAREM… PANELLETS!

especial tardor

TON I RITA I LA TARDOR

SORTIM A BUSCAR BOLETS

(AMB CD MUSICAL) Marta Romera Colomé Sofía Balzola (il.lustr.)

16 pàgs.

L'Abadia de Montserrat L’Olga fa panellets amb la seva mare: barreja, fa boles, al forn i a menjar! A dins el llibre hi ha la recepta en un paper a part per guardar-la a la cuina.

Sylvianna Dicovskiy Sofía Balzola (il.lustr.)

10 pàgs. De 5 a 8 anys L’Abadia de Montserrat.

Amb en Ton i la Rita, els més petits reconeixeran el soroll de les fulles seques, els ocells, els trons, la pluja... com si fessin un passeig per un bosc a la tardor. I també hi trobaran cançons noves i tradicionals.

Noemí Mundet Jordi Sunyer Monfort (il.lustr.)

16 pàgs.

L’Abadia de Montserrat Has anat mai a buscar bolets?

Si no, segur que coneixes algú que hi va cada tardor. Per què no l'acompanyes? Ja veuràs com t`agradarà.

LA CASTANYADA

LA TARDOR DE L’ARBRE RONDINAIRE

LA PLIS PLAU I ELS COLORS DE LA TARDOR

Jordi Sierra i Fabra Francesc Rovira (il.lustr.)

36 Pàgs. De 5 a 8 anys Ed. Brúixola Tothom que coneixia l'arbre del carrer de la Pau sabia que era un rondinaire i que es queixava per tot...

Pep Molist 38 pàgs. De 9 a 12 anys Edicions Baula La petita vaca Plis Plau celebra, al costat del seu grup de vaques, l’inici de cada estació amb una festa molt semblant a les que celebra l’infant a l’escola o a la família.

Anna Canyelles Roser Calafell (il·lustr.)

24 pàgs. A partir de 4 anys Ed. La Galera Mentre els grans fan panellets i torren castanyes, en Pau demana al seu avi que li expliqui un conte.

L'avi comença a explicar-li la història d'ell mateix quan era petit,i resulta que era un noi molt entremaliat.

34

NOVEMBRE 2015

Vols viure una aventura única i descobrir llocs màgics?

Et proposem una sortida en família a prop de casa!!!

sortiren

per

FAMILIA

De Vic a Sant Pere de Casserres Senders petit recorregut PR / PR C-40 Distància: 19’2 Km Desnivell: 560 m .

Dificultat: Mitjana Temps: 4 h.

El sender de Vic a Sant Pere de Casserres combina a la perfecció una passejada en plena natura i un recorregut per un bon exemple de la història i de l’arquitectura de la comarca d’Osona i de Catalunya. El sender, va ser el primer senyalitzat de la comarca i va ser promogut i encara avui és cuidat per la Unió Excursionista de Vic. Tal i com ens indica el seu nom, parteix del casc antic de Vic i ens transporta fins al Monestir de Sant Pere de Casserres, un antic monestir benedictí dins del terme de les Masies de Roda. El recorregut ens passeja per alguns dels indrets més emblemàtics de la comarca amb molt significat històric, arquitectònic i de gran bellesa natural. La vista d’ocell sobre el Pantà de Sau no té precedents.

Descripció del recorregut: 0h. Catedral de Vic. Partirem de la Catedral de Vic i recorrerem una petita part del casc antic de la ciutat, passant per davant del Temple Romà, per la plaça de la Divina Pastora, per tot el carrer Sant Jordi, el carrer Mare de Déu dels Munts i agafarem el camí, recentment asfaltat, cap al pont del Bruguer.

0h 25min. Pont del Bruguer. Creuarem el riu Gurri per sobre del pont del Bruguer i ens dirigirem cap a l’ermita de Sant Jordi per un camí al costat d’un polígon fins que topem amb l’Eix Transversal. Les indicacions ens portaran a la nostra esquerra per a creuar l’Eix per sobre. A continuació, vorejarem el turó de l’ermita de Sant Jordi i el Dolmen de Puigseslloses per la seva esquerra. A la cruïlla de camins seguirem a l’esquerra i després de la bassa de Puigseslloses anirem a la dreta per sota la casa. mums.cat

www.doommaster.cat

1h 10min. Riera de Folgueroles. Creurem la riera i seguirem cap a una granja per arribar a la carretera que va de Tavèrnoles a Folgueroles i l’agafarem uns 300 metres en sentit Tavèrnoles. A la dreta, abans de la casa del Banús, trobarem un cartell indicador que ens porta per una pista i, tot seguit, un corriol a la nostra esquerra que ens conduirà fins al poble de Tavèrnoles. Travessarem tot el poble, passant per davant de l’església romànica de Sant Esteve, per l’hostal Can Colomer i seguirem en direcció a la urbanització del Roquet després de creuar la carretera del Parador de Turisme Vic - Sau.

nostra esquerra. Trobarem un pal indicador que ens portarà per un camí que s’inicia a la dreta. Sortint del corriol estret trobarem un transformador elèctric que ens assenyalarà que estem a la urbanització de Fussimanya.

1h 40min. Urbanització el Roquet. Hem d’anar en compte ja que el camí deixa l’asfalt i gira de sobte a la dreta per un camí fressat, per davant de Can Benerigues.

El segueix una pujada curta, però intensa que ens porta fins a una cruïlla. Nosaltres anirem a la dreta fins al Pla de Savassona.

Sobre Savassona tenim l’ermita de Sant Feliuet que, tot i que el PR no hi passa, val la pena acostar-s’hi, tant l’ermita com les vistes del Pantà de Sau són molt boniques.

D’altra banda, Savassona és un indret molt cuidat i estimat pels socis de la Unió Excursionista de Vic, els quals vetllen pel bon ús de l’espai on s’hi practica escalada i on hi trobem restes ibèriques. Caminarem per tot el pla i agafarem un camí a l’esquerra, per dins del bosc, que ens portarà fins a Coll de la Passarella.

3h 35min. Carretera del monestir. En aquest punt del final de la pujada hem d’agafar el camí de l’esquerra que ja marca “Sender al Monestir”. Continuarem cap a la nostra esquerra pel llom de Casserres.

Aquest tram final transcórrer per un bosc ombrívol molt bonic que ja ens portarà fins al monestir de Sant Pere de Casserres.

2h 30min. Coll de la Passarella. D’aquí marxarem a la dreta, però de seguida, el sender es desvia a l’esquerra deixant el camí principal. Sortint del bosc veurem el riu Ter a la

3h 10min. Urbanització de Fussimanya. Un cop passem per sota el restaurant de Fussimanya, conegut per la seva bona carn i embotits, deixarem l’asfalt davant del Xalet de La Vall i el sender ens baixarà per un camí estret fins al Torrent de l’Infern. Aquí comença una pujada que ens portarà fins a una pista ampla amb un altre pal indicador.

4h 00min. Monestir de Sant Pere de Casserres. Arribarem al monestir després de creuar una passarel•la de pedra amb una pujada suau.

Osona turisme Consell Comarcal d’Osona C. Historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, 5 3ª Edifici El Sucre | 08500 Vic 938 851 715 | info@osonaturisme.cat www.osonaturisme.cat

L’aprenentage és experiència Tota la resta és informació {Albert Einstein}

L’aprenentage Vivencial o experiential Learning és aprendre a través de fer. És un procés en el qual els individuos construeixen el seu propi coneixement, adquireixen habilitats i eleven els seus valors. (Association of Experiential Education, 1995)

by Mum’s mgz