Mums cc 09 maig w by MUM'S MGZ

Gratuïta!!! ®

NÚM 9 //

MAIG // 2016

Permís de lactància AL·LÈRGIES

Nens

desafiants

Deixar que els teus fills s’equivoquin

del camp de tarragona

il·lusió

Ja arriba el bon temps!! I amb ell molta il·lusió i bones notícies. Aquest any la primavera ens porta a Mum’s Mgz un gran regal en forma de premi. Gràcies a la Fundació Gresol per reconèixer el talent, l’esforç, la dedicació, la constància, la lluita, l’actitud i la conciliació.

Edita MUM’S Catalunya Central 08242 Manresa I Bages

www.mums.cat /mumscc /mumsmgz Direcció i edició Neus Pineda neus@mums.cat

L’octubre del 2013 neix Mum’s a Tarragona com un projecte on poder fer el que més ens agrada i conciliar la vida laboral amb la familiar. Amb la missió principal de donar resposta a les necessitats d’informació i coneixement envers la maternitat, paternitat, criança, salut, educació......, que tenim totes les famílies. El passat setembre iniciem Mum’s a la Catalunya Central, i la família segueix creixent al Baix Llobregat i Vallès occidental.

Carme Garcia carme@mums.cat Publicitat mcc@mums.cat 655 629 660 · 646 749 005

Però ha sigut l’esforç de totes les persones que han apostat per Mum’s des d’un primer moment les que han aconseguit que avui ens reconeguin com un mitjà de referència. La professionalitat dels vostres articles, la varietat d’opinions, de consells, de serveis..... I l’ajuda inestimable de col·laboradors. Gràcies per fer possible aquesta gran família.

Foto portada Mireia Baltierrez mbaltierrez@gmail.com dipòsit legal

I a vosaltres, la nostra gran família, us dediquem aquest reconeixement i us encoratgem a fer-ho possible... somieu, lluiteu i concilieu. Des de la il·lusió i motivació es poden fer grans coses.

B 22099-2015

ISSN.Ed.Imp. 2462-3989

ISSN.Internet 24-62-3997

Distribució ARTÉS · callús · cardona fonollosa · manresa NAVARCLES · navàs · sallent st. fruitós de bages st. joan de vilatorrada st. vicenç de castellet santpedor · súria bagà · berga · GIRONELLA puig-reig

P.D: Aquest més també se celebra el dia de la mare, per tant és un bon moment d’agrair a totes les mares, especialment les nostres, tots aquests anys d’esforç i dedicació. És quan som mares que ens adonem realment de la força suprema que tenim totes. És una energia especial que ens connecta amb els nostres fills d’una forma màgica, igual que nosaltres com a filles tenim aquesta connexió amb les nostres mares. Una forta abraçada mares!!

castellterçol · l’estany MOIÀ · SANTA MARIA D’OLÓ CENTELLES · MANLLEU PRATS DE LLUÇANÈS RODA DE TER · TARADELL TONA · TORELLÓ · VIC SOLSONA

Neus i Carme

Delegacions BAIX LLOBREGAT CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL

info@mums.cat 675 74 25 79 El contingut d’aquesta revista és rebut per e-mail dels professionals i col·laboradors a la nostra redacció i/o està recopilat d’internet. Si algun dels contingut estigués protegit per copyright o qualsevol altra llei que prohibeixi la seva publicació, preguem ens ho comuniquin immediatament a (nom)@mums.cat. Els distribuïdors no han d’estar d’acord amb els continguts publicats pels autors. Prohibida la reproducció de qualsevol anunci de la revista.

lactancia el deslletament quant?

Teràpies medicina tradicional xinesa i maternitat

paternitat rondalles politicament correctes

serveis

educació una il·lusió per descobrir

adolescència l’hora de començar les classes

salut infertilitat masculina

educació els escacs

va de llibres

maternitat guerra freda entre mares

agenda maig

SORTIR EN FAMÍLIA

lactància

El deslletament Quan?

Gairebé a tot arreu les dones reben consells contradictoris respecte a quan han de deslletar als seus fills. L’Acadèmia Americana de Pediatria recomana 12 mesos, OMS i UNICEF recomanen pel cap baix, dos anys. Molts metges consideren que sis mesos constitueixen una lactància “perllongada” i alguns professionals de la salut qüestionen els motius de les dones que alleten als seus fills més d’un any. Per la seva banda, les dones oculten que alleten a nens majors per evitar la desaprovació dels professionals de la salut i dels membres de la família. A partir d’estudis antropològics sabem que en moltes cultures no occidentals les dones alleten rutinàriament als seus fills fins als tres o quatre anys. Són ells els excèntrics o ho som nosaltres? Podem fixar-nos en altres animals per determinar quin seria l’edat de deslletament dels humans moderns si no estigués modificada per motius culturals? Com tots els mamífers, els humans tenim glàndules mamàries la funció de les quals és nodrir a la progènie. Dins de la classe Mamífers, els humans pertanyem a l’ordre dels Primats i posseïm el patró bàsic d’aquests per a l’activitat d’alletar i deslletar, patró que s’ha modelat durant més de 65 milions d’anys de selecció natural a fi d’assegurar l’índex més gran possible de supervivència en la progènie dels primats. Se suposa que aquest patró bàsic té una essència fonamentalment genètica. A més, també hi ha variables del cicle vital dels primats no humans associades amb l’edat a la qual es produeix el deslletament. Què suggereixen aquestes variables pel que fa a l’edat “natural” de deslletar als humans?

MAIG 2016

• Deslletament en aconseguir el triple o quàdruple del pes del naixement: La idea que els mamífers deslleten a les seves cries quan aquestes tripliquen o quadrupliquen el seu pes de naixement apareix extensament en la bibliografia sobre lactància (Lawrence 1989). Aquesta regla de tres és vàlida pels petits mamífers, però no per als grans. Les recerques recents s’han centrat en l’edat de deslletament i en el creixement dels grans mamífers, inclosos els primats. Els resultats indiquen que el deslletament ocorre alguns mesos després de quadruplicar el pes de naixement, i no en triplicar-ho (Llegeix, Majluf i Gordon 1991). Com a mitjana, quan quadrupliquen el seu pes de naixement els bebès dels EUA? Els nens entorn dels 27 mesos i les nenes entorn dels 30. • Deslletament en aconseguir un terç del pes d’adult: Altres estudis suggereixen que els primats es comporten com altres mamífers deslletant a cadascun dels seus descendents quan aconsegueixen un terç del seu pes d’adult (Charnov i Berrigan, 1993). Els humans aconsegueixen diferents grandàries, però amb aquest mètode de comparació el deslletament tindria lloc després de 4 - 7 anys de lactància, sent els nens generalment alletats per més temps que les nenes i els individus pertanyents a grups de població de major grandària per més temps que els pertanyents a grups de menor grandària. • Deslletament d’acord amb la grandària del cos adult: Harvey i Clutton-Brock (1985) van publicar un estudi sobre les variables del cicle vital dels primats que incloïa una fórmula per calcular l’edat de deslletament en funció del pes del cos d’una femella adulta. L’equació prediu l’edat de deslletament pels humans entre

mums.cat

els 2,8 i 3,7 anys, depenent del pes mitjà del cos d’una femella adulta, sent les poblacions formades per individus de major grandària les que alleten durant més temps. • Deslletament en funció de la durada del període de gestació: Sovint la bibliografia afirma que entre els mamífers en general l’edat de deslletament coincideix aproximadament amb la durada del període de gestació (Lawrence 1989). Amb aquest criteri, el deslletament en els humans hauria d’ocórrer després de només nou mesos de lactància. No obstant això, aquesta relació d’un a un es veu fortament afectada per la grandària de l’animal adult. En molts primats petits, la durada de la lactància és inferior a la durada del període de gestació. Entre les espècies de primats de gran grandària, la durada del període de lactància excedeix àmpliament la durada mitjana del període de gestació. Per als familiars més propers del gènere humà, el ximpanzé i el goril•la, la durada de la lactància és superior en més de sis vegades a la durada del període de gestació. Els humans es troben entre els primats més grans i comparteixen més del 98% del seu material genètic amb els ximpanzés i els goril•les. Segons aquestes comparacions, una estimació de l’edat natural de deslletament pels humans seria com a mínim de sis vegades la durada del període gestant, això és, 4,5 anys. • Deslletament en funció de l’erupció dental: D’acord amb les recerques de Smith (1991), molts primats deslleten a la seva progènie quan aquesta desenvolupa els primers molars permanents. L’erupció dels primers molars permanents té lloc en els humans moderns aproximadament als 5,5 o 6 anys. És interessant assenyalar que els humans aconsegueixen l’autonomia immunològica entorn dels sis anys de vida, la qual cosa permet suposar que, al llarg del nostre recent passat evolutiu,

els nens disposaven de la immunitat activa que proporciona la llet materna fins a aquesta edat més o menys (Frederikson). El nostre passat evolutiu ha creat un organisme que delega en la lactància el subministrament del context per al desenvolupament físic, cognitiu i emocional. Les dades sobre primats no humans suggereixen que els nens humans estan dissenyats per rebre tots els beneficis de la lactància durant un període mínim de 2 anys i mig i un aparent límit màxim d’uns 7 anys. La selecció natural ha afavorit als nens que presenten una forta predisposició genètica a esperar ser alletats diversos anys des del seu naixement, per la qual cosa l’instint de mamar roman fort en ells durant tot aquest període. Avui dia moltes societats poden satisfer les necessitats nutritives dels nens a partir del tercer o quart any d’edat amb aliments d’adults modificats. Les societats industrialitzades occidentals poden compensar alguns (que no tots) els beneficis immunològics de la lactància per mitjà d’antibiòtics, bovines i millores sanitàries i higièniques. Però les necessitats físiques, cognitives i emocionals dels nens persisteixen. Els professionals de l’assistència sanitària, els pares i el públic en general haurien de prendre consciència que entre els tres i els set anys és una edat raonable i apropiada per deslletar als humans, per poc habitual que sigui en els EUA alletar a un nen quan ja ha deixat de ser bebè. #Dra. Katherine A. *Dettwyler Departament D’Antropologia Texas A & M *University *College *Station Texas (*Breastfeeding *ABSTRACTS, Ag. 1994, Vol. 14, Nº 1)

Grups de lactància a la Catalunya Central BERGA # ALLETA BERGA Reunions tots els dimecres de 10 a 11:30h (excepte Agost) Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet (PL.Europa, 1) Consultes telefòniques 627985264

MANLLEU # Lliga de la llet Últims divendres de mes de 15:30 a 17h. Casal Cívic Frederica Montseny Núria 607 799 484

MANRESA #NODRIR Tots els dijous de17 a 18.30h (dins l’horari escolar) CAP BAGES - C/Soler i March, 6 - 3era planta. Assessorament telefònic: Neus 655 629 660 · Carme 646 749 005 Ester 619 711 939 · Maria 639 769 027

MOIÀ # ALLETA MOIANÈS 1ers dimarts de cada mes de17:30 a 19h Can Carner. C/ de les joies, 11-13 Aude 664 577 429 · Anna 607 272 968

NAVÀS # ELNA Tots els dimecres de 16:00 a 18:00h (dins l’horari escolar) Escola bressol Quitzalla, Plaça estació, 2 Pilar 669 113 344

TORElLÓ # LACTAGES C/Pompeu fabra, 8 Teia 656 389 797

VIC # MARES de Llet Tots els dimecres de 15 a 17 h (dins l’horari escolar) ETC- Pg. Generalitat, 46 Roser 605 389 700

SOLSONA # LLETTETA Tots els dijous de15 a 16h (dins l’horari escolar) cap solsonès - Pl. guitart, 1 Berta Obon 649 917 545 06

com escollir la roba del nostre nado’

La roba pel nadó ha de ser còmoda i folgada, que faciliti el moviment donant-li llibertat. Es recomana utilitzar peces de teixits naturals (cotó, llana o barreges naturals) i evitar totes aquelles teles que en la seva composició continguin fibres sintètiques perquè la pell pugui transpirar i la humitat s’evapori per preveure l’aparició d’irritacions i al·lèrgies, pel que fa a la roba de llana, s’ha d’evitar l’ús de peces amb pèl com l’angora ja que el nadó les pot respirar. És aconsellable adquirir bodis, samarretes i jerseis oberts, que no s’hagin de introduir pel cap i evitar la utilització de vestits amb botons petits, cintes, llaços o imperdibles, ja que se’ls pot empassar o enredar-se amb ells. Abans d’estrenar la roba, s’ha de rentar amb un sabó neutre per a peces delicades i aclarir bé tot evitant l’ús de lleixiu o suavitzant, poden ser retades a mà o en rentadores i es recomana que durant els primers mesos, no rentar la roba del nadó al costat de la d’altres persones.

mums.cat

La roba del nadó no ha de tenir molts guarniments perquè poden generar incomoditat al nadó, i encara menys, guarniments penjants, que poden desprendre’s i ser engollits pel bebè. Els guarniments, han de ser brodats plàns i fermament cosits a la peça, evitar estampats forts i foscos ja que els tints poden provocar reaccions al·lèrgiques al nadó.

salut

` al·lergies Els trastorns al·lèrgics ocupen el primer lloc entre les malalties infantils cròniques. Qualsevol nen pot arribar a ser al·lèrgic, però els nens de famílies amb antecedents d’al· lèrgia són més propenses a ser al·lèrgics. Els nens poden heretar la tendència a desenvolupar al·lèrgia dels seus pares, però només alguns d’ells desenvoluparan una malaltia al·lèrgica activa. Les al·lèrgies dels nens poden mostrar de diferents maneres, incloent: Erupcions a la pell (dermatitis atòpica o èczema), asma, La rinitis al·lèrgica, al·lèrgies alimentàries, La rinitis al·lèrgica és la més comuna de totes les al·lèrgies infantils. Causa picor de nas, esternuts, degoteig nasal i congestió nasal. El nen amb al·lèrgies també poden tenir picor, ulls plorosos i vermells i problemes crònics de l’oïda. Poden aparèixer en qualsevol època de l’any i no causa febre. Com identificar una al·lèrgia infantil Algunes al·lèrgies són fàcils d’identificar pel patró de símptomes que invariablement segueix a l’exposició a una substància en particular. Però altres són més subtils, i pot fer-se passar per altres condicions. Aquestes són algunes claus comuns que podrien portar a la sospita que el seu fill pugui tenir una al·lèrgia. Vermell recurrent, picor, erupcions cutànies seques i escamoses en algun moment en els plecs de la pell, els canells i els turmells. Símptomes de constipat crònic, que duren més d’una setmana o dues, o es desenvolupen a la mateixa època cada any. Aquests 08

poden incloure degoteig nasal, congestió nasal, esternuts i carraspeos. Nas irritada, sanglots, el nen esbufega sovint, esternuts i picor als ulls, secreció nasal. Picor o sensació de formigueig a la boca i la gola. El picor no sol ser una queixa comuna en els refredats, però és el segell distintiu d’un problema d’al·lèrgia. Tos, sibilàncies, dificultat per respirar i altres símptomes respiratoris. La tos pot ser un símptoma aïllat, si augmenta de nit o amb l’exercici són sospitoses d’asma. Al·lèrgies comuns en nens Els nens poden tenir al·lèrgies molt diferents en funció de l’al·lergen amb el qual entrin en contacte. Els al·lèrgens poden ser inhalades, menjats, injectats (per picades o medicaments), o simplement, entrar en contacte amb la pell. Alguns dels al·lèrgens més comuns són: els pòl·lens els floridures Els àcars de la pols Caspa animal i saliva (gat, gos, cavall, conill) Els productes químics industrials Alguns aliments i medicaments El verí de les picades d’insectes La tendència a tenir al·lèrgies sovint es transmeten a les famílies. Per exemple, si un pare té un problema d’al·lèrgia, hi ha una probabilitat major de la normal al fet que el seu fill també tingui al·lèrgies. Aquest risc augmenta si tots dos pares són al·lèrgics. #http://alergias.org.es/ MAIG 2015

teràpies

La medicina tradicional xinesa

i la maternitat

En què em pot ajudar? funciona? en què consisteix? La Medicina Tradicional Xinesa (MTX) s’interessa pel procés de l’existència des del seu principi, ja abans de la concepció. Tracta problemes en l’àmbit de la gestació, esterilitat, impotència, fecunditat… Quan l’embaràs és en curs, la problemàtica que pugui sorgir inesperadament (amenaça d’avortament, vòmits, mareig, dolors, …) pot ser tractada per la MTX que té com a remei: l’acupuntura, el massatge i la moxibustió. Una altra intervenció important és el tractament per a evitar malalties genètiques que es poden transmetre dels progenitors als fills. Durant l’embaràs pot ajudar també a enfortir i preparar tant energèticament com emocional. De cara al part, reduir o pal•liar el possible dolor durant les contraccions i, després del part, per a afavorir una bona recuperació.

mums.cat

Immediatament després del naixement pot beneficiar la pujada de la llet, solucionar i /o evitar problemes de mastitis. És una sort poder disposar d’aquesta eina tan rica com és la Medicina Tradicional Xinesa i saber que podem comptar amb ella per a processos vitals com aquests. Ànim, Força i Confiança. #Nicolàs Arbondo terapeuta en MTX, col·laborador de Migjorn.

alimentació

La família

davant el vegetarianisme

En la pel·lícula August: Osage County, basada en l’obra guanyadora del Premi Pulitzer, dirigida per John Wells i protagonitzada per Meryl Streep, Julia Roberts i Ewan McGregor hi ha una escena que pot reflectir molt bé la reacció de la família davant la notícia que el més jove dels seus membres decideix no menjar carn. En l’escena no es parla de vegetarianisme, però la néta de 14 anys de Meryl Streep rebutja el platet del menjar familiar després del funeral del seu avi. L’oncle li pregunta curiós si quan diu no menjar Per als carn es refereix a “tota humans mena de carn”, al que ella assenteix. Li torna menjar a preguntar si les raons és un per no fer-ho són de salut i ella respon que acte “quan menges carn, social menges la por dels animolt mals“, al que sorgeix més que una burla col·lectiva i de mera el comentari de “és impossible menjar por”. superLa noia perfectament vivència. informada els explica que els animals senten por i aquest produeix 10

en el seu cos un seguit de reaccions químiques com la producció d’adrenalina, cortisol i toxines. Un comensal la recolza narrant la seva experiència com a exinspector d’escorxadors i diu “la por és una cosa que està en l’aire en aquests llocs”. “Quan menges carn, ingereixes tot aquesta por dels animals que són matats per produir aliment”, diu la noia. El tiet respon que ha menjat por tres vegades al dia durant 60 anys i que no considera bo menjar alguna cosa que no tingui carn, al que la tia diu que “menjar sense carn són entrants”, “¿on és la carn? “crida burleta. Més endavant el mateix oncle fingeix un atac i tots li pregunten consternats què li passa, al que respon rient: “ha sigut un gran tros de por”, i la família sencera trenca a riure al mateix temps que ell crida amb la boca mig plena: “La por mai havia sigut tan bona!”. Molts de nosaltres ens hem enfrontat a situacions similars on integrants de la nostra família fan preguntes -uns amb intenció de mofa, altres amb genuïna preocupacióMAIG 2016

litats culinàries. El que relacionem al simple fet de menjar va més enllà del que és saludable o: evoca memòries, llocs, vivències, té una càrrega històrica i social i potser per això quan algú “trenca” aquest costum és vist com un agressor a la tradició. A moltes mares els molesta que un dels seus fills adopti una alimentació vegetariana, i té a veure amb què se senten jutjades pels seus fills. Per a elles és com si els assenyalessin que no van fer bé donant-los a menjar animals i que ara que ells són adults poden decidir el que sí és millor per a ells. És comú que el rostit favorit deixi de ser-ho i ja no demanem que ens ho preparin a les ocasions especials. Això pot ser pres com un desinterès o que qui cuina ja no és reconegut. “Ja no valores el que abans et preparava”, solen dir-nos. però en un to similar: “estàs matant a un enciam; ell també té drets!“, ”vés a dir-li als lleons i els tigres que mengin verdures“, ” a fora hi ha una mica de pastura perquè mengis“. I en l’escenari menys greu acabes menjant pasta i amanida perquè qui ha preparat els aliments diu: “mai sé què pots menjar”. Quan el comentari reflecteix desconeixement del tema i desitjos de saber més, és benvingut, encara que pot donar peu a una conversa que potser és millor reprendre en un altre lloc. En parlar de vegetarianisme a l’hora del dinar hi ha major propensió a què la gent es tanqui i no escolti els arguments. Els resulta desagradable, en alguns casos, menjar carn mentre escolten una descripció de com arriba al plat. Qui va cuinar tendeix a prendre el tema com un rebuig personal i als hàbits de la família. Per als humans menjar és un acte social molt més que de mera supervivència. Li hem donat una categoria d’esdeveniment no només per congregar-sinó per lluir habimums.cat

Crec que inserir aquest tipus d’escenes en les pel·lícules ajuda a la difusió del vegetarianisme. El fet mateix d’aquestes burles suscita sens dubte una reflexió, per petita que sigui. Els vegetarians tenim l’obligació d’estar informats i donar bones raons de la nostra decisió. En la pel·lícula és la noia de 14 anys la que mostra tenir arguments i convicció, mentre que la resta queda com un conjunt bast, irrespectuós i poc empàtic. Els que tenim la sort de compartir la taula familiar amb més vegetarians podem relaxar-nos una mica en aquestes situacions, però els que no, tinguin paciència, molta informació i estratègies pràctiques per mostrar a la família que el nostre estil de vida és sa, ètic, variat i saborós. #Dra. Leonora Esquivel Fredes abriendo jaulas http://blog.leonoraesquivel.com

paternitat

Rondalles políticament correctes... o no! El Jordi, la princesa, el drac i la rosa... He començat per treure el sant de davant de Jordi perquè, si va matar un drac, tan sant, tan sant no devia ser, oi? Avui explicaré el conte de manera que sigui políticament correcte. O ho intentaré. Anem a veure... ... En el compte original, Sant Jordi matava un drac que es volia menjar una princesa i, de la sang de la ferida mortal, en sortia una rosa preciosa. Oh, que bonic! Anem a fer versions alternatives per a tots els gustos: ... La princesa mata el drac per salvar el príncep i de la sang en surt una rosa... ... El drac es cruspeix el príncep i la princesa, i la rosa se la troba al costat quan s’estira en un camp a pair i fer la migdiada... ...PARENTAL ADVISORY: EXPLICIT LYRICS Sant Jordi és un assassí en sèrie, tipus Hannibal Lecter, i mata sense penediment possible, la princesa, el drac, la rosa, els pares de la princesa, els dinosaures (perquè semblen dracs), i tot el que tingui pètals, sèpals i corol·la, i posar fi a la seva vida després de veure’s reflectit en un mirall i agafar-se ràbia a ell mateix... ... La rosa enamora el drac, la princesa i Sant Jordi i viuen tots tres feliços en una relació perfecte a tres bandes (versió per a nens..., la versió per a adults us la feu vosaltres)... ... La rosa provoca una al·lèrgia mortal a la princesa i a Sant Jordi, i el drac es mor de gana... 12

... El drac, Sant Jordi i la princesa, són vegans i es foten un camp de roses sencer per sopar... ... Sant Jordi i la princesa viuen feliços i comparteixen pis i despeses, o estan casats, o ajuntats, o..., el que sigui...., i treuen el seu drac a passejar cada dia perquè olori les roses que tant li agraden... ... Sant Jordi, cada nit, es vesteix de princesa i se’n va de festa al Bar “El dragón y la rosa”... ...i així fins a l’infinit i, sempre, sempre, feriríem la sensibilitat d’algú. Per això, a qui no li agradi el conte, o la llegenda, o la rondalla, que no se la llegeixi o, millor, n’escrigui una versió! Que no sigui per idees, jo, ja us n’he donat unes quantes! #Enric Bastardas Formador en comunicació i personal branding www.personetescreatives.wordpress.com

ia t a p m e a Bon m! o h t o t a per

il·lustració: Cristina Picazo MAIG 2016

ser vei s

mums.cat

psicologia

"NENS DESAFIANTS,

que ens diuen amb la seva conducta?” Sovint es considera que un nen ha de ser com un petit adult, un ser que compren racionalment que ha de banyar-se, vestir-se, anar a dormir a una hora determinada... i tot això sense protestar ni intentar modificar aquestes situacions. S’oblida la lògica particular que predomina en els primers anys de vida, en els que el temps no es regeix pel rellotge, sinó pels propis desitjos. Així pels nens petits les activitats comencen quan ells arriben. Més endavant, la lluita inevitable que es dóna entre pares i fills en relació a l’aprenentatge de normes acostuma a ser poc tolerada, ja que és viu com a quelcom disruptiu. • Els nens de 18 mesos a 3 anys es troben en una etapa d’autoafirmació en què necessiten enfrontar-se als adults per reafirmar-se i fer valdre els seus propis desitjos. • A vegades els adults ens espantem i no ens agrada que un nen s’enfronti amb nosaltres, tenim por que si no ens fa cas ara, que passarà quan sigui gran? • Els nens han de sentir als pares com algú que els pot cuidar, protegir i entendre. No hem de tenir por a les seves reaccions, a vegades exagerades, nosaltres som els adults i ells els nens que necessiten ser entesos i tenir uns límits clars i consistents, del que poden i el que no poden fer. Aquest aprenentatge és un procés en què el nen provarà unes quantes vegades de fer valdre la seva voluntat fins que pugui comprendre que hi ha coses que no pot fer. 14

En aquest aprenentatge apareixerà el conflicte que no és dolent en si mateix: requereix esforç i paciència per part de pares i nens i és bo poder-ho resoldre en família, en un lloc protegit. Poder gestionar-ho ens fa ser més forts i més madurs. Hi ha una frase que utilitzem sovint “ser valent és saber perdre i saber renunciar sense sentir- nos més febles”, i això ho podem aplicar als nens i a nosaltres mateixos. Els límits sovint provoquen frustració i enfado, hem d’estar preparats per aquesta reacció. Amb tot, cal tenir en compte que és normal i saludable sentir aquestes emocions davant de certes coses i és important que els nens sàpiguen que els pares també poden tenir aquest sentiment. El més important és saber com gestionar aquestes frustracions. Si els pares són capaços d’enrabiar-se i de superar-ho, els nens aprendran que ells també poden fer el mateix. També és important que reflexionem sobre què hi posem de la nostra història personal en la relació que tenim amb el nostre fill: masses expectatives, el que nosaltres hauríem volgut ser, ser diferent dels nostres propis pares ...., és important poder separar les nostres expectatives i veure el nen que tenim davant amb les seves pròpies capacitats i dificultats. MAIG 2016

El nen desafiant és el que explota davant de les exigències de l’altre. No té a veure amb estils d’educació o de càstig excessiu o excessiva permissibilitat. En aquestes situacions cal ajudar-lo i entendre que darrere aquest desafiament hi ha moltes pors. Quan no pot expressar el que sent, les angoixes, els terrors, etc. Ens ho fa saber a través del crit, la rebequeria, el desafiament... Cal donar significat als seus crits, pensar què li passa i que expressa, perquè el nen pugui passar de l’acció a la paraula.

com el podem ajudar • És important que a casa cadascú tingui el seu lloc: els pares han de fer de pares i els nens de nens. • Pensar perquè criden els nens i veure com relacionar-nos amb ells creant un bon vincle. Reconèixer el nen com a persona, que pugui dir el que li passa, donar-li un lloc. • Donar sentit al desafiament o rebequeria. Posar nom a què sent “ara estàs molt enfadat... “ i donar-li temps perquè pugui calmar-se. • Molts cops ens trobem que donem nom a l’afecte sense tenir la certesa absoluta de què és el que està vivint el nen, llavors es

mums.cat

pot formular en forma de pregunta, això ajuda a fer que el mateix nen es vagi apropiant del que li passa. (En comptes de dir “estàs enfadat” podem dir “potser estàs enfadat”, o “potser estàs trist”...) Donar significat és necessari, però cal NO EXCEDIR-NOS saturant de sentit tot el que el nen fa. • Te importància el què diem, però també com ho diem, si són coherents les paraules amb les accions, el to de veu, ... • Per poder crear, a vegades, cal transgredir normes. A vegades els grans transgressors poden ser grans creadors. • És important treure la idea del nen dolent perquè el nen pugui canviar. • Les normes són consistents i per tots els nens, no només el renyen a ell. • Cal entendre què ens demana de forma indirecta: “un nen pot plorar molt perquè vol un cotxe, però quan el té segueix rondinant. No vol el cotxe, vol l’atenció de l’adult”. #Montserrat Canudas Ramoneda #Maite Marginet Bravo #Jesica Martinez Bahamonde Psicòlogues del CDIAP del Berguedà

legalitat

Permís de

lactància La Llei preveu la possibilitat d’absentar-se del lloc de treball durant una hora per lactància d’un menor de nou mesos o bé, pel mateix motiu, reduir la jornada laboral en mitja hora diària, tant en el cas de naixement d’un fill, com d’adopció o d’acolliment familiar. Tanmateix, si ho preveu el conveni col·lectiu d’aplicació o bé, hi ha un acord entre l’empresa i el treballador/a aquest permís es pot acumular en jornades seguides. Al treballador/ra li correspon comunicar a l’empresa el moment en què té intenció de començar aquest permís i la forma en què l’exercirà, és a dir, si la seva intenció és absentar-se una hora del lloc de treball, haurà de concretar l’horari, o bé, reduir la seva jornada laboral, especificant, si fa jornada partida, quan vol exercir aquest dret. Per tant, en principi, és el treballador que escull com i quan fa el permís per lactància i l’empresa no pot negar-s’hi a no ser que hi hagi altres treballadors/res que estiguin gaudint del mateix permís i, la coincidència en el temps, distorsioni el bon funcionament de la mateixa.

mums.cat

Però que passa si l’empresa s’oposa a què el treballador/ra faci la reducció en la forma en què ha proposat? En aquest cas, la llei preveu que es pot interposar una demanda davant el Jutjat Social, dintre dels vint dies següents a la denegació en la qual, amb independència de què es resolgui o no la procedència de l’horari proposat pel treballador/a, es demani una indemnització per danys i perjudicis, en el cas que l’empresa no opti per aplicar de manera provisional l’horari proposat pel treballador/ra. La mediació pot ser també, un sistema alternatiu al judicial per tal de poder resoldre el conflicte entre empresa i treballador/a i, en aquest cas són les parts amb l’ajuda d’un mediador/a qui busquen la millor solució per fer compatibles els seus interessos. #Anna Carranza.

Advocada i Mediadora

educació

“Una il.lusió per descobrir, Som una llar d’infants pública municipal anomenada Rexics gestionada per l’ajuntament de Fonollosa. També col·laboren en la gestió i en el projecte educatiu els ajuntaments de Rajadell i d’Aguilar de Segarra. L’equip educatiu de la llar d’infants està format per professionals formades en el camp de l’educació i on mantenen una formació continuada per poder donar la millor qualitat en l’acompanyament als infants i a les seves famílies des del respecte i el compromís. Entenem a l’infant com una persona integra i competent. Capaç de pensar, d’observar, de participar, de decidir, de rebutjar i fer propostes, que pot establir vincles afectius i relacions diverses i que pot arribar a ser autònom. Per això, la nostra tasca educativa parteix del respecte, de l’observació, de la mirada, de l’escolta...cap als infants. Intentant no interferir en les seves actuacions, però facilitant els materials i espais necessaris pel seu desenvolupament perquè per ell mateix pugui anar avançant en el seu creixement. Per això hem de vetllar perquè es sentin segurs i confiats en l’espai i, els hi hem d’assegurar una atenció el més individualitzada possible respectant el ritme de cada infant, ja que cada un és únic. D’aquesta manera aniran trobant respostes a les seves necessitats autèntiques lligades al seu desenvolupament, sense accelerar els processos. Familiaritzar és establir un vincle entre totes les persones implicades en el creixement de l’infant: el propi infant, la família i les mestres que en tindran cura. 18

La vida quotidiana és l’eix que facilita a l’infant aprendre a viure, a relacionar-se, a conèixer... Per això donem molta importància a la quotidianitat (totes aquelles accions i actes que fem dia rere dia com l’alimentació, la higiene, el descans, les relacions entre iguals, amb els adults...) i els acompanyem a satisfer les seves necessitats reals bàsiques. Entenem que els infants aprenen a través de les experiències i vivències que van tenint durant el dia a dia, unes sorgeixen d’ells mateixos amb el què els hi ha cridat l’atenció en aquell moment i d’altres proposades per les mestres a partir del que s’ha observat i detectat que els hi interessa. Vivim la llar d’infants com un lloc per compartir noves experiències i sensacions en un ambient pensat per què els infants puguin desenvolupar totes les seves potencialitats i capacitats. Concebem l’escola com un projecte comú amb les famílies, elles són els pilars bàsics i essencials pels infants. Creiem que la comunicació, l’intercanvi i la opinió de les famílies és imprescindibles per crear una escola confortable i càlida on tothom ha de trobar el seu espai. Per això, és una llar d’infants totalment oberta i flexible, on les famílies poden arribar a l’hora que creguin més adequada pel seu dia a dia i es poden quedar amb nosaltres i els seus fills i filles sempre que els vagi bé. Acompanyant processos de vida, on el respecte i la confiança són l’essència del nostre fer.

MAIG 2016

una il.lusió per compartir” Serveis que s’ofereixen: Llar d’infants de dilluns a divendres. Un grup de 4 mesos a 1 any (nascuts al 2016 s’ofereixen 8 places) Un grup de 1 a 2 anys (nascuts al 2015 s’ofereixen 9 places) Un grup de 2 a 3 anys (nascuts al 2014 s’ofereixen 11 places)

Tertúlies la tassa (activitat gratuïta). Una trobada d’ un matí a la setmana amb les famílies de la llar d’infants per poder compartir maneres d’entendre l’educació i l’acompanyament que fem dels més petits i petites tot gaudint d’un cafetó o infusió. #Llar d’infants Rexics 938369727 rexiques@hotmail.com www.fonollosa.cat

Llar d’infants 2 dies a la setmana infants de 4 mesos a 3 anys) Dilluns i dimecres o Dimarts i dijous

mums.cat

adolescència

L’hora de començar les classes, millor a les 10 del matí L’àmbit escolar és, en molts casos, un lloc d’intensos debats: ¿els nens tenen molts deures? ¿Quina mena d’educació és la millor, privada o pública? I, per descomptat, les hores en què comencen les classes. Segons experts de diverses universitats prestigioses, les classes haurien de començar a les 10 del matí. Un horari gairebé impossible de pensar en països com Espanya, on de mitjana els estudiants d’instituts comencen les classes a les 8 del matí i, els de Primària, a les 9. No obstant això, hi ha experts que clamen per canviar el ritme: metges i científics de les universitats d’Oxford, Harvard i Nevada fan una crida internacional perquè els instituts comencin la jornada a les deu del matí. Per a ells, el més important és que a Espanya els nens “dormen menys del que haurien de dormir”. “Això fa que el seu desenvolupament no sigui l’adequat. Els nens haurien de dormir unes nou o 10 hores, i a Espanya dormen una menys” cosa que afecta la seva salut. En un article titulat ‘Sincronitzar l’educació a la biologia adolescent’ que ha estat publicat a la revista ‘Learning, Media and Technology’, aquests experts insisteixen que les classes s’han d’adaptar a les necessitats dels alumnes i no a les dels adults (pares o professors), com passa actualment. Horari de les classes: “Gairebé tothom creu que els adolescents han d’anar a dormir d’hora per aixecar-se d’hora”, assenyala Paul Kelley, científic de l’Institut de Neurociència de la Universitat d’Oxford i primer signant de l’estudi. En canvi les últimes investigacions en patrons de son determinen que, amb l’arribada de la pubertat, el rellotge biològic canvia i es torna més lent. Els investigadors asseguren que als adolescents els entra el son més tard per un motiu fisiològic i no d’hàbits però , tot i així, segueixen necessitant dormir unes nou hores diàries, ja que el seu cervell està formant-se. “Un adoles20

cent que s’aixeca a les 7 del matí equival a un adult que es lleva a les 4.30 de la matinada”, afirmen en el treball . Per això, el text indica que, amb els horaris actuals, si un estudiant de 15 o 16 anys comença les classes a les 8, s’ha de despertar entre les 6 i les 7 del matí. Per anar ben descansat hauria complir amb les nou hores de son necessàries, per tant anar a dormir entre les 21 hores i les 22 hores. Fins aquí bé, però, segons Kelley, la vigília a aquesta edat arriba a partir de les 23 hores, i la seva hora de despertar natural se situa cap a les 8 del matí. Per això, els autors de l’article defensen que els instituts obrin les seves portes a partir de les deu del matí, és a dir, unes dues hores després de l’hora habitual. Conseqüències de la manca de son: Tot això es relaciona amb una realitat que veuen diàriament els professors als Instituts: la majoria dels estudiants arriben al matí amb clars signes d’haver dormit poc, cosa que també s’observa a casa amb el poc temps amb el que aquests joves es desperten per esmorzar, el que fa que ometin aquesta àpat tant important. Així mateix, la manca de son té importants conseqüències en els nens i adolescents: diversos estudis han demostrat els indubtables beneficis de dormir en totes les edats i els perills que té no fer-ho bé quan s’és jove. L’estudi assegura que augmenta el fracàs escolar entre aquells que dormen poc, i també que els joves tenen més probabilitats de patir problemes mentals si descansen poques hores a la nit. #Ángela R. Bonachera hecerfamilia.com

MAIG 2016

educació

Deixar que els teus fills s’equivoquin FA TEMPS QUE mestres i estudiosos de com eduquem les criatures alerten del sobreproteccionisme. Se n’ha fet caricatura i tot, són els pares i mares que estan “massa preocupats”, els que comencen impedint que els nens es barallin al sorral i acaben fent-los els treballs a la biblioteca. Ja hi ha alguna generació educada d’aquesta manera, i els corresponents estudis psicològics per valorar-ne el resultat. Me n’ha arribat un a les mans, publicat a Austràlia i Nova Zelanda, titulat Poden alguns pares fer massa pels seus fills? M’ha interessat com remarquen la necessitat de deixar-los equivocar, de tenir petits fracassos, per millorar la seva autoestima i confiança, que s’obté quan te’n surts sol. Sembla d’un sentit comú elemental. Un fill amb uns pares hiperresponsables, que hi projecten la màxima ambició acadèmica i li acaben fent els deures, és carn de frustració definitiva per manca de frustració provisional.

llegint això i apuntant-se a l’agenda la necessitat que el seu fill tingui un disgust com a aprenentatge per superar-lo. I no és això. Potser cal entendre-ho i actuar de forma més espontània. Sabem què no funciona, l’acomplexament, i també què funciona: la naturalitat, tenir les idees clares, la ironia, la seguretat. Deixar-los caure al parc si no els treus un ull de sobre, o deixar que suspenguin un examen si fas un control diari de com estudien requereix una fredor infreqüent. És més fàcil procurar tenir la distància (i la proximitat) adequada, anar-los transferint responsabilitats de debò, no monitoritzar cada moviment. Ser-hi a sobre, però no literalment. #Carles Capdevila Llicenciat en filosofia i periodista www.ara.cat

Entendre-ho és fàcil, però pel que sembla, aquí i a Nova Zelanda, aplicar-ho no és tan senzill. M’imagino pares sobreprotectors mums.cat

salut home

infertilitat

mascul i n a

Aproximadament, un 30% de les parelles infèrtils la causa està en l’home i en un 40% en tots dos. Per aquesta raó, l’avaluació de l’home hauria de ser essencial en l’inici de l’estudi en els casos de no concepció. Això, considerant a més que en un percentatge important dels pacients es pot obtenir una millora parcial o total del seu problema, incrementant així el seu potencial de fertilitat. Aquesta avaluació ha de comprendre una detallada història clínica i examen físic, així com l’anàlisi d’estudis de laboratori, com perfils hormonals i anàlisi del semen. Dins de les causes més freqüents de la infertilitat masculina es troba la Varicocele, el mal descens testicular o Criptorquídia no tractada i malalties infeccioses del tracte reproductor, com l’epididimitis, orquitis, prostatitis i vesiculitis. La majoria d’aquestes últimes estan relacionades amb infeccions de transmissió sexual. Causes menys freqüents inclouen disfuncions sexuals, efectes adversos a medicaments, exposició a radiacions o contaminants, causes endocrines i genètiques. Totes aquestes patologies es tradueixen en una disminució en la fertilitat de l’home, que s’evidencia a través d’una disminució en la quantitat d’espermatozoides, de la seva motilitat i d’alteracions en la seva morfologia. Elements bàsics de l’anàlisi seminal, que en l’actualitat pot complementar-se amb l’avaluació de la presència d’autoanticossos, avaluar la fragmentació de l’ADN dels espermatozous, detectar la presència d’espècies oxigen reactives en el semen i mesurar la capacitat d’unió de l’espermatozoide a la zona pel·lúcida. Tots aquests són exàmens complementaris al espermograma tradicio22

nal, que són de gran utilitat en l’avaluació i planificació del tractament de la infertilitat masculina. Un millor coneixement de la patologia associada als problemes andrològics i noves teràpies permeten que passi una major concepció natural en aquestes parelles. Si això no passa, és possible recórrer a tècniques de baixa complexitat, com la inseminació artificial per aconseguir l’embaràs. Només en alguns casos, en general aquells més severs, en què les opcions anteriors no han tingut èxit, és possible recórrer a tècniques d’alta complexitat, com és la fecundació assistida, particularment la injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides (ICSI). Importants avenços s’han aconseguit en l’ús de la microcirurgia, no només per reparar la via seminal en aquells pacients amb obstrucció d’aquesta, sinó que també per a la recerca d’espermatozous en el testicle en aquells pacients amb absència d’aquests per una atròfia o obstrucció dels conductes seminals. Aquestes tècniques, acompanyades amb l’ICSI han significat una important aportació terapèutica en els últims anys. Cal assenyalar, que la majoria dels problemes d’infertilitat en l’home es podrien prevenir: la correcció precoç de la varicocele, el descens oportú dels testicles, la prevenció de les malalties de transmissió sexual, així com evitar l’exposició a drogues i tòxics. #Dr. A. Christian Huidobro Unitat de Medicina Reproductiva. Departament de Ginecología y Obstetricia. Clínica Las Condes http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/ S0716864010705472/pdfft?md5=6c5f2628cb33cf3ed ad68e8e66f2b227&pid=1-s2.0-S0716864010705472main.pdf MAIG 2016

Ortodòncia en dents de llet Cada cop és més comú veure nens amb ortodòncia ja que cada vegada hi ha més consciència sobre la importància de la salut bucal. Tanmateix, la pregunta més freqüent entre les famílies és: Si el meu fill té dents de llet pot començar tractament d’ortodòncia? La resposta automàtica és que, com ortodoncistes, comencem l’ortodòncia segons les necessitats de cada nen i l’edat o si té dents de llet o no, no és el criteri de decisió. Un exemple típic podria ser el cas d’un nen que mossegui tort, i això s’aprecia ja amb 4 o 5 anys. Aquest nen tindrà totes les dents de llet a la boca per la seva edat, però això no és l’important en aquest moment, sinó veure si els ossos, el paladar i la mandíbula estan creixent de manera correcta. Si un nen mossega tort es deu a que el seu paladar és petit en relació a la seva mandíbula. Encara que el nen segueixi creixent, també ho farà la seva mandíbula, així que amb el pas dels anys la mossegada torta o creuada seguirà present.

mums.cat

odontologia

El problema està en que si no es posa solució a aquest problema funcional es pot estar deixant passar per alt una asimetria òssia que desencadenarà més problemes en un futur. D’altra banda, hem de tenir en compte que les dents de llet es comencen a canviar als 6 o 7 anys, però els queixals de llet han d’estar a la boca fins als 11 o 12. És per això que cal tenir cura de totes les càries que puguin sortir i tapar-les tant aviat com es pugui. Si un queixal es perd prematurament a causa d’una càries profunda, es podrien originar alteracions en la posició de les dents veïnes o de les que encara estan per erupcionar. Per això cuidar les dents de llet és tan important, i la funció d’una bona Odontopediatra assegurarà que aquestes dents arribin al recanvi sense càries. Així doncs, no és extrany veure nens de 9 anyets amb brackets a les quatre dentetes davanteres, perquè el que s’està fent és col· locar-les correctament per a què serveixin de guia a la resta de la boca. Com a resum, es podria dir que generalment dels 6 als 9 anys començant amb ortodòncia es solucionen problemes d’ossos; paladar estret, mossegades creuades, apinyament, incisius superiors sortits, i correcció d’habits nocius; respiració oral, ús del xumet o dit perllongat més enllà dels 2-3 anys, mala deglució... Cada situació és única i el millor és que un especialista en ortodòncia orienti en el millor tractament. #Equip Raga ortodòncia expert Servei d’odontopediatria i ortodòncia

Educació

Els escacs, un magnífic entrenament mental pels teus fills Els escacs, que tenen una imatge molt positiva lligada a la intel·ligència, és un magnífic entrenament mental, ja que potencia en els nens multitud d’habilitats relacionades amb les matemàtiques, la lectura, la capacitat de concentració o la creativitat. Considerat com a joc, esport o una de les més interessants creacions de l’enginy humà, aquesta mil·lenària activitat concita un inusual consens en la seva consideració com una eina pedagògica de gran utilitat. d’una investigació sobre aquest programa desenvolupada per les universitats de Girona i Lleida constaten que els alumnes que aprenen escacs com a assignatura milloren els seus resultats en matemàtiques i lectura, i desenvolupen diverses habilitats mentals. Fem un repàs per algunes d’elles.

Habilitats que potencien els escacs: De fet, fa poques setmanes tots els grups parlamentaris representats en la Comissió d’Educació del Congrés dels Diputats van aprovar per unanimitat una iniciativa que insta el govern a treballar conjuntament amb les comunitats autònomes amb l’objectiu d’implan tar els escacs com una assignatura en horari lectiu per als alumnes de primària entre els sis i els nou anys. A Catalunya ja s’ha posat en marxa un reeixit projecte pilot d’introducció dels escacs a l’escola per tercer any consecutiu. Els professors participants es mostren molt satisfets amb aquesta iniciativa en una enquesta que se’ls ha realitzat i els resultats previs 24

•Un estudi de la Universitat de Trier (Alemanya) va demostrar que els alumnes que substituïen una hora setmanal de matemàtiques per escacs van obtenir posteriorment millors notes en matemàtiques. Els escacs ajuden a desenvolupar la lògica matemàtica, l’anàlisi i el càlcul mental dels alumnes. •Els nens que juguen a escacs llegeixen millor. Estudiants de Nova York que van participar en un programa d’escacs van desenvolupar la seva capacitat de lectura molt més que els que no ho van practicar. Això es deu en part al fet que aquest esport potencia molt la capacitat de concentració, però també al fet que automatitza en el cervell habiMAIG 2016

litats relacionades amb el reconeixement i l’associació de signes que s’usen també en la lectura. •Activa les àrees cerebrals relacionades amb la creativitat i la potència considerablement. Els problemes que es plantegen durant una partida d’escacs es poden resoldre amb l’anàlisi, però en moltes ocasions es recorre 0a processos relacionats amb la creativitat, l’originalitat i la intuïció. •Practicar aquest esport millora la memòria, ja que per ser un bon escaquista s’ha de recordar com han jugat els oponents en partides anteriors i també els moviments que han ajudat a guanyar prèviament. •Nombroses investigacions realitzades en estudiants de països com els Estats Units, Rússia o la Xina han demostrat que la capacitat de concentració dels nens s’incrementa considerablement amb la pràctica dels escacs. Aquest esport és tan exigent mentalment que un jugador embrancat en una partida interessant pot aïllar-se per complet del soroll exterior. •Ajuda als nens i als adolescents a prendre millors decisions en diverses àrees de la vida a ensenyar qualitats com la planificació, la capacitat d’anticipació i l’autocontrol. •Potencia la capacitat de solucionar problemes amb límit de temps i sota pressió. Ensenya a visualitzar mentalment diferents itineraris possibles i calcular les conseqüències de cada moviment en un escenari canviant.

mums.cat

•Segons un estudi de la Universitat de La Laguna (Tenerife), els escacs desenvolupen també la intel·ligència emocional en fomentar les capacitats de relació i de decisió. Els escacs no són només útil per als més petits. S’ha proposat també per a molts altres usos socials, com ara prevenir l’Alzheimer. Un bon nombre d’especialistes i estudis científics suggereixen que la seva pràctica freqüent contribueix a mitigar l’envelliment cerebral i podria retardar durant anys aquesta malaltia. És un excel·lent gimnàs mental. En resum, els escacs entrenen processos mentals necessaris per a moltes facetes de l’aprenentatge dels teus fills. #faros.hjdbcn.org

Accés als documents originals: •The Benefits of Chess in Education Examples of Research and Papers on Chess and Education. Kasparov Chess Foundation Europe. [Data consultada: 09/03/2015] •Brain Training: How Playing Chess Develops the Brain. Figur8. [Data consultada: 11/03/2015] •Cataluña, referencia internacional del ajedrez como asignatura. El País. [Data consultada: 12/03/2015] •Ajedrez para enseñar a pensar. El País. [Data consultada: 12/03/2015]

va de llibres

Hora de banyar-se Phillips Gershator Il·lustraciosn David Walker 24 pàgs. Corimbo, 2015 A la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern, tots els petits s’embruten. Cada dia han de banyar-se. Aquest adorable conte fa de l’hora del bany un moment tendre i dibertit.

Un ratolinet Pérez molt modern

El gran llibre dels invents

Ana Galán i Marta Sedano 24 pàgs Corimbo, 2015 En Ratolí Pérez ja s’ha fet gran i el seu fill, en Ratolinet, té una idea molt moderna per ajudar-lo a recollir les dents. Simpàtica versió de la història del “Ratoncito Pérez”

Shopie Crépon 96 pàgs. Editorial Larousse, 2015 Un llibre que recull alguns dels invents i descobriments que van canviar les nostres vides. Les vacunes, la pasta de dents, l’MP3, els sostenidor, els patins en línia, els post-it, els pantalons texans, els telèfons mòbils, les motos, les tissores, els xiclet, internet...

El vol de l’oreneta

La vida que creix

David Cirici Il·lustracions Gérald Guerlais, Laurent Kling 150 pàgs. A partir de 9 anys Ed. Cruïlla, Premi El Vaixell de Vapor 2015. Un bon dia en Seydou, fa una cosa gairebé impossible: es cola en un avió i se’n torna a l’Àfrica. Però no ho fa perquè no estigui bé a Barcelona, amb els seus pares adoptius. Ho fa perquè l’Amina, una amiga seva de la seva infantesa, li ha dit en un email que el vol veure. Un viatge per Mali.

Marc Granell 51 Pàgs. A partir de 10 anys Editorial Andana, 2015 La poesia creix com la vida, que és un llarg camí. La poesia ens commou, ens parla de la terra que ens envolta, ens ajuda a estimar i a revoltar-nos contra la injustícia, contra la falta de llibertat. La vida que creix és una tria de poemes de Marc Granell (València, 1953), un dels autors més estimats, respectats i llegits en la nostra llengua.

Ensenya’m a menjar bé Gemma Ros 142 pàgs. Per pares i mares Abadia de Montserrat, 2015 Gemma Ros, biòloga especialista en nutrició infantil, ens explica el seu mètode per aconseguir que els nens i nenes millorin en els seus hàbits alimentaris. Ens ajuda a planificar els menús, a fer la llista de la compra i ens suggereix receptes divertides, ràpides i saludables.

MAIG 2016

adolescents

Adolescents amb trastorns de comportament. Com podem detectar-los? Què cal fer? La societat contemporània ha experimentat grans canvis en les últimes dècades. Aquests han comportat més llibertat, més comunicació, més oportunitats, més igualtat i millor accés al coneixement. No obstant això, al costat d’aquests canvis, sustentats en l’anomenada la societat del benestar, s’han anat forjant nous valors com la necessitat d’obtenir una recompensa immediata, la poca tolerància al malestar i l’individualisme. Aquests valors han contribuït a l’increment de nens i adolescents emocionalment fràgils que poden, amb freqüència, presentar símptomes d’irritabilitat, agressivitat, dificultat per establir vincles afectius, impulsivitat, i que, en molts casos, viuen en situacions familiars precàries on hi ha dificultats econòmiques. Aquests nous factors estan produint un elevat impacte en el comportament de nens i adolescents, augmentant de forma molt preocupant la prevalença dels trastorns de conducta que, a més de les conseqüències al menor, afecten també al seu entorn familiar i acadèmic.

mums.cat

Fruit d’aquests canvis en la nostra societat, l’Hospital Sant Joan de Déu publica aquest informe amb l’objectiu d’analitzar l’opinió dels professionals de pediatria, salut mental, professors i pares sobre els aspectes més rellevants de la detecció precoç, la prevenció i el tractament dels trastorns de conducta, per tal de proposar recomanacions dirigides a cobrir les necessitats actuals per a un correcte abordatge d’aquests problemes. L’estudi ha estat coordinat per un equip de professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu i s’ha basat en la realització d’enquestes a diferents grups de públics. #faros.hjdbcn.org

maternitat

GUERRA FREDA entre mares part natural i que decideixen que els posin anestèsia, per què? Doncs perquè volen o poden o no poden… Vés a saber! Hi ha les que donen pit un mes, les que ho fan 6 o les que ho fan 36, per què? Perquè volen o poden o vés a saber! Hi ha les que fan mixta o les que donen biberó, per què? Perquè volen o poden o no poden, vés a saber!

Últimament veig massa sovint als grups de facebook o fòrums el “ Mi hijo tiene x meses y practico el colecho…” . Mi hijo tiene tal y practico la lactáncia…” “Mi hijo…practico..” Ai no ho sé, però em sona tan malament això de “practicar” que em surt el següent: Sembla que hagis de ser d’un cantó o d’un altre, sembla una guerra de bandes, un món on o hi ha blanc o hi ha el negre, i la maternitat és un arc de sant Martí amb tooooots els colors, però tendim a posar-nos les ulleres 3d i distorsionar-ho tot… Hi ha dones que volen un part natural, altres que abans afusellades, altres que no ho tenen clar, altres que no volen parir, altres que es deixen fluir, altres que volen anestèsia i que no els dóna temps, altres que volen

Hi ha les que dormen amb la criatura sempre, a vegades o mai, les que el deixen a una altra habitació, les que només hi dormen si hi ha malsons, les que tenen un llit sidecar, les que dormen a terra o dins del bressol dels seus fills/es… Per què? Doncs perquè volen o poden o no poden, vés a saber! Hi ha les que van amb cotxet, les que van amb portabebès, les que combinen totes dues coses, les que portegen 3 mesos, les que ho fan 3 anys, les que porten els seus fills caminant des del principi o les que condueixen cotxet fins als 5… Per què? Doncs perquè volen o poden o no poden… vés a saber! Hi ha les que posen xumet, les que no, les que el posen a la nit només o les que ho fan tot el dia, les que donen el xumet als reis o les que l’entreguen a l’esquirol, les que el retiren a l’any les que ho fan als 4 anys, per què? Doncs perquè volen, o poden o no poden… Vés a saber!

MAIG 2016

Hi ha les que porten els nens descalços o les que el porten amb botins, les que els compren sabates toves i les que els calcen amb xancleta, hi ha les que només porten sabates pel carrer o les que deixen córrer els nens descalços a la gespa, les que les fan por els vidres o les que els fan més por les caques de gos, hi ha les que no tenen por, les que vigilen o les que inspeccionen la zona , per què? Perquè volen o poden o no poden… Vés a saber!!

I per què? Per consciència? Per inconsciència? Per cultura? Per educació? Per vivències? Perquè ho diu el pediatre? Perquè ho diu sa mare, o la veïna? Per pressió o per impressió? Què importa el perquè? O potser sí que importa, vés a saber!

mums.cat

El que tinc immensament clar és que com més jutgem, com més mirem, com més assentim o neguem, més mal ens fem les unes a les altres. La mare que dóna el biberó als 2 mesos o la que dóna el pit als dons anys, la que dorm el nen al bressol o la que dorm al seu llit, la que vol parir a casa seva o la que ho vol fer amb un ginecòleg, la que ho combina tot o la que no combina res, la que vesteix al seu fill amb perlé o la que ho fa amb xandall… Al final, totes, absolutament totes tenim el dret de no ser jutjades, i molt menys per altres MARES. Totes tenim el dret a ser ajudades, acaronades i animades, TOTES. I mentre seguim fent aquesta guerra freda i estúpida entre mares i encasellant-nos en un col·lectiu que no existeix: Digues-li maternitat conscient o inconscient, “crianza con apego” o con desapego, no evolucionarem, no avançarem i molt menys gaudirem de la NOSTRA maternitat com ens mereixem. Aquí ho deixo. #Cris Moe Trimare, blogger i emprenedora entre d’altres www.aupaliportabebes.com www.maretameva.com

S r. M u s s o l

SabIEs quÈ? Mites vaginals

Hi ha moltes mides de vagines La mida mitjana de la vagina és entre 6 i 8 cm. sense estimulació mentre que, quan està excitada augmenta la seva grandària de 10 a 12 cm . Si durant les relacions sexuals s’experimenta dolor, no vol dir que la vagina sigui petita si no que no ha estat correcta o suficientment estimulada. Després del part, la vagina es fa més ampla Una de les característiques principals de la vagina és la seva elasticitat . Durant el part, la vagina es fa més ampla però torna a la mida original , ja que l’interior de la vagina està preparada per aquesta dilatació. Tot i així, sempre és aconsellable exercitar els músculs que envolten la vagina , especialment després del part, per evitar així la incontinència urinària. La mida del penis importa El punt G està situat entre 3 i 5 centímetres de l’entrada a la vagina de manera que qualsevol penis pot assolir-lo. És important tenir en compte que, tot i que el punt G sigui estimulat, només en un percentatge dels casos s’arriba a l’orgasme. El punt de plaer de la dona es troba principalment en el clítoris podent-se utilitzar els dits per a la seva estimulació. 30

La dona no ejacula Conegut com el mite de la dona font, al moment de l’orgasme, surt de la uretra un líquid a propulsió que ve acompanyat d’un plaer extremadament intens. Molt poques dones han experimentat l’ejaculació femenina i no se sap si és una cosa particular en elles però, moltes no ho experimenten fins a trobar la parella que prem el botó d’immens plaer. La dutxa vaginal prevé l’embaràs En cap cas les dutxes vaginals són recomanables ja que poden provocar un desequilibri en la flora vaginal que doni lloc a infeccions . Molt menys s’ha de fer com a mètode de prevenció per a l’embaràs, ja que no és un mètode anticonceptiu i per descomptat, no prevé de contraure malalties de transmissió sexual. La depilació genital no comporta riscos És recomanable mantenir cert nivell de borrissol al voltant del clítoris i de la uretra, ja que el pèl és una protecció natural per als bacteris . Si utilitzes el làser per depilar aquesta zona, no ha de ser de CO2.

MAIG 2016

ORGANITZES

ACTIVITATS

agenda

FAMILIARS?

maig

01/05/2016 de les 8 a les 14h FIRA DE LA TRANSHUMÀNCIA Durant tot el matí, parades d’artesania i gas· tronomia local. A les 8h caminada popular des d’Olost i a les 9h esmorzar de pastor. Per més informació de les ac· tivitats a l’Ajuntament d’Olost http://www.olost.cat

SANTA CREU DE JUTGLAR 01/05/2016 de les 10 a les 11,30h VISITA GUIADA PER LA RUTA MODERNISTA, NOUCENTISTA I DE MIQUEL PALLÀS Sant Julià de Vilatorta és un museu a l’aire lliure d’arquitectura modernista i noucentista. Durada: 1 hora i 30 minuts Distància: 3,3 km Grup mínim de 6 persones. Sortida Centre d’informació del parc de les Set Fonts Preu: 3 euros per persona. Gratuït menors de 12 anys. Inscripcions: visitasantjulia@diba.cat, Tel. 93 812 21 79 Més informació: http://www.vilatorta.cat

SANT JULIÀ DE VILATORTA

Si vols aparèixer en aquesta secció posa’t en contacte amb nosaltres mcc@mums.cat

03/05/2016 de les 19 a les 20h CLUB DE LECTURA DE NOVEL·LA AMB LA PRESÈNCIA DE LA CARE SANTOS Comentarem el llibre “Desig de xocolata” de la Care Santos i comptarem amb la presència de l’autora. Coordinadores: Eulàlia Ribas i Marta Gonzalez. Acte obert a tothom. Lloc: Auditori de l’Ateneu Les Bases.

MANRESA 04/05/2016 a les 18h HORA DEL CONTE: LA PATUM CAPGIRADA A càrrec de l’Antònia Molera i la Gemma Rosell BIBLIOTECA RAMON VINYES I CLUET

BERGA

Tots els diumenges a les 11 h. A partir de 5 anys. Servei inclòs en el preu d’entrada al Museu. (L’activitat es realitzarà amb un mínim de 8 persones). Visita participativa amb la família a les col· leccions de romànic i gòtic. Amb un educador del Museu serem transportats al passat medieval utilitzant diferents objectes i ma· terials. Amb una mirada atenta, participant i jugant coneixereu la magnífica col·lecció d’obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català que acull el MEV. Més informació: Museu Episcopal de Vic Plaça Bisbe Oliba, 3 Tel. 93 886 93 60 informacio@museuepiscopalvic.com www.museuepiscopalvic.com

VIC

‘Una Tona de Màgia’, el Festival Internacio· nal de Màgia de Tona, és un esdeveniment cultural que pretén donar a conèixer diferents maneres d’entendre la màgia i d’executar-la. Durant tres dies artistes locals, nacionals i internacionals del món de l’il· lusionisme actuaran per diferents punts del poble, un aparador d’artistes que mostraran les diferents modalitats que hi ha al món de la màgia. L’exigència d’aquest festival estarà, any a any, en aconseguir una programació de qualitat on tots els mags participants seran artistes reconeguts, com també mags amb altes dosis de professionalitat i distinció dins del panorama català. Més informació a : http:www.unatonademagia.cat

TONA 04/05/2016 a les 18h CONVERSES - CICLE MENSTRUAL: LA SEVA NORMALITAT I LES SEVES IRREGULARITATS A càrrec de l’equip de Migjorn Per a més informació 93 833 06 78 www.migjorn.net MIGJORN

SANT VICENÇ DE CASTELLET 01/05/2016 de les 11 a les 12h DESCOBRIU EL MÓN MEDIEVAL, MUSEU EPISCOPAL DE VIC

06 al 08/05/2016 FESTIVAL DE MÀGIA

07/05/2016 a les 14h XERRADA A BIOCULTURA: QUE ESPERES D’UN GRUP DE PREPARACIÓ AL PARTI I LA CRIANÇA A càrrec de l’equip de Migjorn Per a més informació 93 458 90 92 www.migjorn.net www.biocultura.org/

BARCELONA 05/05/2016 a les 17:30h CLUB DE LECTURA INFANTIL BIBLIOTECA VIVES CASAJUANA

07/05/2016 de les 10 a les 21h MARATÓ DONACIÓ DE SANG

SANT VICENÇ DE CASTELLET

Sala d’actes del Casino. Passeig Pere lll, 27 Organitza: Banc de sang de Manresa

06/05/2016 a les 19:30h EDUCAR AMB HUMOR

MANRESA

A càrrec de CARLES CAPDEVILA Teatre Kursaal www.kursaal.cat

07/05/2016 a partir de les 10:30h TALLER INTERACTIU D’SCRATCH

MANRESA 06/05/2016 de les 18 a les 19h HORA DEL CONTE: CONTES AMB HUMOR A càrrec d’Anna Garcia Sala infantil de la Biblioteca del Casino BIBLIOTECA DEL CASINO

MANRESA

A càrrec de ‘Anna M. Martínez, dissenyadora visual i estudiant del Grau de Comunicació. Adreçat a nens i nenes de 8 a 14 anys amb coneixements d’Scratch. Places limitades Cal inscripció prèvia BIBLIOTECA VIVES CASAJUANA

SANT VICENÇ DE CASTELLET

agenda 07/05/2016 a les 17:15h durada aproximada: 3 h i 30 m VISITA LITERÀRIA A LES COVES DE SALNITRE A càrrec d’Òmnium Bages En aquesta visita descobrirem els espais guiats de les Coves de Salnitre a través dels relats dels primers excursionistes que hi van entrar a mitjans del segle XIX. Per a persones majors de 18 anys, és neces· sari apuntar-se. Activitat no adequada per a persones amb mobilitat reduïda. Lloc de trobada: Davant de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa www.omnium.cat/quedem tel. 93 872 63 21

MANRESA 07/05/2016 a les 11h NASCUTS PER LLEGIR: ELS SONS DELS NADONS - TALLER DE MASSATGE DE SO a càrrec de Alquímia Musical El massatge sonor relaxa profundament i produeix una meravellosa vivència de calma i quietud. Es realitza fonamentalment amb bols tibetans i també intervenen instruments com el didgeridoo, les tinghes, el monoacord i la veu. Per nens/es de 0 a 36 mesos Places limitades. Inscripció a la Biblioteca. Àrea infantil BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

VIC 07/05/2016 a les 11h TALLER D’ORIGAMI Places limitades Inscripció a la Biblioteca Preu: 2€ en concepte de material Adreçat a infants a partir de 6 anys BIBLIOTECA

SOLSONA 07/05/2016 I 08/05/2016 RODA AL MÓN I TORNA AL BORN Quan Cristòfol Colom va arribar al que avui dia és Amèrica poc s’imaginava que el seu descobriment tingués tantes implicacions. D’allà ens en van arribar nous productes que revolucionaren les cuines de mitja Europa. Us proposem conèixer els sabors que van sorprendre els paladats europeus de l’època Per a infants de 9 a 14 anys. MÓN SANT BENET info. 93.8759401 monstbenet.com/ca/agenda

SANT FRUITÓS DE BAGES

08/05/2016 a les 10h VINE AL MUSEU!! PORTES OBERTES Com cada 1er diumenge de cada mes el 8 de maig entrada gratuïta al Museu Comarcal de Manresa

MANRESA 08/05/2016 FIRA DE L’ASCENSIÓ La Fira de l’Ascensió està adreçada espe· cíficament a artesans amb tot tipus de productes. L’al·licient d’aquesta fira, és la gran afluència tant de públic com d’artesans, que a cada edició permeten aconseguir millorar els re· sultats de les anteriors, gràcies a la qualitat dels productes que s’hi ofereixen, ja siguin menjars preparats a l’estil tradicional, com embotits, formatges... i tota mena d’articles fabricats artesanalment, oficis artesans, decoració personalitzada, roba tractada... Dos trens turístics aniran fent recorreguts pels carrers firals durant tota la diada (c/ Guimerà, Bonavista i Avda. Francesc Macià), gratuïtament per tothom que vulgui gaudir-ne.

MANRESA 08/05/2016 de les 11h a les 12h DESCOBRIU EL MÓN MEDIEVAL Tots els diumenges a les 11h. A partir de 5 anys. Servei inclòs en el preu d’entrada al Mu· seu. (L’activitat es realitzarà amb un mínim de 8 persones). Visita participativa amb la família a les col· leccions de romànic i gòtic. Amb un educador del Museu serem transportats al passat medi· eval utilitzant diferents objectes i materials. Amb una mirada atenta, participant i jugant coneixereu la magnífica col·lecció d’obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català que acull el MEV. Més informació: Museu Episcopal de Vic - Pla· ça Bisbe Oliba, 3 Tel. 93 886 93 60 informacio@museuepiscopalvic.com www.museuepiscopalvic.com

VIC 11/05/2016 a les 18h TALLER GABINS: TALLER DE MODELATGE AMB FANG a càrrec de Taller Gabins Amb el guiatge del Taller Gabins, farem un patufet de fang utilitzant un motlle i acabarem de modelar la peça anb eines d’escultor. Decorarem un suport de fusta tor· nejada on hi enganxarem el patufet acabat. A partir de 4 anys

Places limitades. Inscripcions a la Biblioteca Àrea infantil BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

VIC 11/05/2016 a les 18,30h HI HA NOVETATS! PRESENTACIÓ DE NOVETATS LITERÀRIES PER A INFANTS a càrrec dels membres del Club de Lectura de Literatura infantil i Juvenil Sala infantil de la Biblioteca del Casino BIBLIOTECA DEL CASINO

MANRESA 11/05/2016 de les 17:30 a les 19h TERTÚLIES DE CRIANÇA: DESCOBRIR EL COS Tertúlia mensual gratuïta on es tracten te· mes de criança escollits pels tertulians. És un espai informal d’intercanvi d’opinions des del respecte. SALA D’ACTES CASAL DE LES ESCODINES

MANRESA 11/05/2016 a les 18h CONVERSES - SALUT I ALIMENTACIÓ EN LES DIFERENTS ETAPES DE LA VIDA A càrrec de l’equip de Migjorn Per a més informació 93 833 06 78 www.migjorn.net MIGJORN

SANT VICENÇ DE CASTELLET 13-14-15/05/2016 64 EDICIÓ DE LA FIRA DE SANT ISIDRE DE SOLSONA Aquesta fira ha esdevingut un referent de gran abast tant per la seva història, varietat d’exposicions, com per la seva ubicació geo· gràfica que la situa en una àrea d’influència a cavall de dues conques hidrogràfiques que abraça des de la Catalunya central a la zona de ponent, la qual consolida la voluntat de seguir creixent i tenint presència, cada vegada més, ja no només en el calendari comarcal, sinó en el català.

http://www.firadesantisidre.com/ SOLSONA

agenda 13/05/2016 a les 18h i les 18,45h STORYTIME FOR BABIES “WELCOME TO THE JUNGLE”

18/05/2016 a les 18h HORA DEL CONTE: “VÉS QUE VOLS QUE T’EXPLIQUI ARA”

A càrrec de Kids & us , school of english Organitza: Biblioteca del Casino Sala infantil BIBLIOTECA DEL CASINO

A càrrec de Rosa Fité Lloc: Àrea infantil BIBLIOTECA ATENEU LES BASES DE MANRESA

MANRESA

14/05/2016 a les 12h PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “ETIÒPIA, UN PAÍS DE LLEGENDA”

18/05/2016 de les 18,15 a les 19,15h HORA DEL TALLER “MÒBIL DE PEIX”

Presentació del llibre per la Marta Fos i la Judit Sadurní BIBLIOTECA

SOLSONA

A càrrec de Casal-Ot Creu Roja Manresa. Cal inscripció prèvia Lloc: Sala tallers de la Biblioteca del Casino BIBLIOTECA DEL CASINO

14/05/2016 a les 20h EDUCAR AMB HUMOR

MANRESA

A càrrec de CARLES CAPDEVILA Organitzat per Òmnium Cultural del Solsonès Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona

18/05/2016 a les 18h XERRADA A SOMRIURE: PART I NAIXEMENT CONSCIENT I RESPECTUÓS

SOLSONA

A càrrec de l’equip de Migjorn Per a més informació 93 458 90 92 www.migjorn.net www.somriure-bcn.com SOMRIURE c/Indústria, 48

14/05/2016 de 10 a 13h VACUNACIÓ SISTEMÀTICA A càrrec de Mercè Ribera Per a més informació 93 833 06 78 www.migjorn.net MIGJORN

SANT VICENÇ DE CASTELLET 14/05/2016 I 15/05/2016 DE L’HORT AL PLAT Taller participatiu de cuina que pretén acos· tar els productes de temporada a la nostra taula. Anirem a l’hort ecològic a collir els productes i després aprendrem com cui· nar-los. Finalment, es podrà fer un tast dels plats que hem preparat. Per a infants de 5 a 12 anys. MÓN SANT BENET info. 93.8759401 monstbenet.com/ca/agenda

SANT FRUITÓS DE BAGES

BARCELONA 19/05/2016 de les 9 a les 19h 5ª FIRA NATTURÀPIA 5ª Edició de la Fira NATTURÀPIA de teràpi· es naturals i trementinaires a Taradell. Ubicada a l’espai del Mas El Gurri Xic, al barri de Mont-Rodon de Taradell. Durant tot el dia podreu gaudir de parades amb productes naturals, teràpies, xerrades, demostracions, tallers i exposicions de bolets de primavera, bonsais i orquídies. També podreu visitar “El Jardí de les Flors de Bach”, “El Bosc dels Follets i les Fades” i “El passeig de les constel·lacions”. Organitza “Aula d’entorn rural Mas El Gurri Xic” amb la col·laboració de l’Ajuntament de Taradell

TARADELL 17/05/2016 a les 18:30h CLASSE DE IOGA DE PORTES OBERTES A MIGJORN A càrrec de Marina Ubach Per a més informació 93 833 06 78 www.migjorn.net MIGJORN

SANT VICENÇ DE CASTELLET

19/05/2016 a les 17:30h CLUB DE LECTURA INFANTIL

20/05/2016 a les 18h LABORATORI D’EXPERIMENTACIÓ LECTORA: EL CALAIX DE L’ARTISTA. A partir de 6 anys L’artista ha obert un calaix. A dins el calix hi ha la llum d’avui, un paisatge que veu des de la seva habitació, les postals d’es· tiu i els objetes que recull del carrer quan passeja. Qui sap si algun dia tot això li farà servei davant d’un full en blanc? I tu, què hi guardes al teu calaix d’artista? Places limitades. Inscripcions a la Biblioteca. Àrea infantil BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

VIC del 20/05 al 06/06/2016 SETMANA DELS GEOPARCS AL BAGES A partir de 6 anys Què és un Geoparc? És un territori amb una geologia de rellevància mundial, la qual ha condicionat la història, la cultura i el desenvolupament de la zona al llarg del temps. Doncs fa pocs mesos, el territori que comprèn el Bages, els cinc municipis del Moianès que abans eren del Bages i Collbató van ser reconeguts com a Geoparc Mundial Unesco, després que el 2012 ja fossin reconeguts com a Geoparc de la Catalunya Central, únic al nostre país. En aquest territori, el parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la muntanya de Montserrat i el seu llegat cultural i espiritual són el millor exemple del que representa un Geoparc. 7 dies plens d’activitats GEOPARC Per més informació www.geoparc.cat

MANRESA 21/05/2016 de les 10 a les 14h PRIMERS AUXILIS INFANTILS A càrrec de la llevadora Anna Moreno Per a més informació 93 833 06 78 www.migjorn.net MIGJORN

SANT VICENÇ DE CASTELLET

BIBLIOTECA VIVES CASAJUANA

SANT VICENÇ DE CASTELLET

21/05/2016 a les 18h TALLER GABINS: EN PATUFET I ALTRES CONTES POPULARS a càrrec de Pep Mim Activitat adreçada a nens i nenes a partir de 3 anys. Àrea infantil BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

VIC

agenda 21/05/2016 a les 11h EXPOSICIÓ “PESSIGOLLES: CATÀLEG D’EMOCIONS I SENTIMENTS” I TALLER “DIVERTIM-NOS AMB LES EMOCIONS”

25/05/2016 a les 18h TALLER GABINS: TALLER DE PINTURA

28/05/2016 I 29/05/2016 DE L’HORT AL PLAT

Presentació de l’exposició “Pessigolles: catà· leg d’emocions i sentiments” amb el taller: Divertir-nos amb les emocions, a càrrec de Laia Casas i Pilar Marmi. L’exposició serà a la Biblioteca fins al 30 de juny. BIBLIOTECA

a càrrec de Taller Gabins Taller Gabins ens proposa un Taller de pintura, en el qual aprendrem a pintar un capgròs d’en Patufet en miniatura. nens i nenes a partir de 4 anys. Places limitades. Inscripcions a la Biblioteca Àrea infantil BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

Taller participatiu de cuina que pretén acos· tar els productes de temporada a la nostra taula. Anirem a l’hort ecològic a collir els productes i després aprendrem com cui· nar-los. Finalment, es podrà fer un tast dels plats que hem preparat. Per a infants de 5 a 12 anys. MÓN SANT BENET info. 93.8759401 monstbenet.com/ca/agenda

SOLSONA

VIC

SANT FRUITÓS DE BAGES

21/05/2016 a les 12h L’HORA DEL CONTE

26/05/2016 a les 18h ELS MEUS PRIMERS CONTES: “MÀ I MANETES”

29/05/2016 a les 11:30h CICLE DE NARRACIÓ DE CONTES DE L’ANELLA VERDA 2016

A càrrec de Sandra Rossi Lloc: Àrea infantil BIBLIOTECA EL CASINO

Espectacles gratuïts 11,30h Pa amb oli, vi i sucre i xocolata 12,00h Narració: a càrrec de l’Ós Mandrós JARDINS DE LA COVA

A càrrec de Sandra Rossi BIBLIOTECA VIVES CASAJUANA

SANT VICENÇ DE CASTELLET 21/05/2016 de les 10 a les 20,30h 8ª FIRA DE CERÀMICA I TERRISSA EL TUPÍ Antigament era conegut com Sant Julià de les Olles per l’abundància d’artesans dedi· cats a la fabricació d’utensilis de ceràmica. De la seva històrica relació amb el món de la terrissa ha nascut el projecte de la Fira del Tupí: fira artesanal monogràfica de terrissa i ceràmica que es celebra anualment el quart cap de setmana de maig. Pel que fa a les activitats complementàries cal destacar l’edició del “Mos del Tupí”, consistent en la degustació gastronòmica oferta pels restaurants i bars del municipi. Més informació: www.santjuliavilatorta.cat

MANRESA

MANRESA 26/05/2016 a les 18h EXPECTACLE INFANTIL: LA MEDICINA D’EN JORDI A càrrec de Jordina Biosca Especial 100 anys Roald Dahl BIBLIOTECA VIVES CASAJUANA

SANT VICENÇ DE CASTELLET 26/05/2016 a les 17,30h CLUB DE LECTURA INFANTIL Comentari de l’àvia gàngster de David Williams. Àrea infantil BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

31/05/2016 de les 20 a les 21:30h TALLERS DE CRIANÇA: HÀBITS A càrrec de Pere Alastrué, psicòleg infantojuvenil Places limitades. Confirmar assistència. Inscripcions a la Llar d’Infants Municipal El Xiulet: Ptge. Mas Sant Joan, 7 938767100 direccio.ebm.elxiulet@encis.coop Lloc: Sala polivalent de l’Espai Jove

SANT JOAN DE VILATORRADA

SANT JULIÀ DE VILATORTA

VIC

31/05/2016 a les 18h HORA CREATIVA

21/05/2016 I 22/05/2016 PER LLEPAR-SE’N ELS DITS

28/05/2016 de 10 a 12 TALLER INTENSIU DE DANSA CREATIVA

Taller de manualitats per a in· fants a partir de 5 anys. Cal inscripció prèvia a la Biblioteca Sala infantil de la biblioteca d’Artés ORGANITZA: Ajuntament i Biblioteca d’Artés

Qui sap fer un pastís de nous en 5 min? Us proposem un taller on coneixerem els secrets de l’alimentació saludable i amb l’ajuda del monitor elaborarem una sèrie de receptes ràpides i assequibles per a tothom,. des de l’esmorzar fins al sopar. Per a infants de 5 a 12 anys. MÓN SANT BENET info. 93.8759401 monstbenet.com/ca/agenda

SANT FRUITÓS DE BAGES

un mètode per aprendre a desbloquejar i revitalitzar el teu cos (servei cangur gratuït). A càrrec d’Ester Bach Cobacho (Dansa· terapeuta, Especialista en Relaxació i Expressió Corporal). 15€ , trucar per reservar ÀNIMUS 93 186 97 17 www.animusmanresa.com

ARTÉS

Aquesta agenda és un petit recull d’algunes de les activitats familiars previstes a la Catalunya Central.

MANRESA 25/05/2016 a les 18h PRESENTACIÓ DEL GRUP DE PREPARACIÓ AL PART I AL NAIXEMENT DE MIGJORN

28/05/2016 de 10 a 21 2A FIRA OBRINT CAMINS

A càrrec de l’equip de Migjorn Per a més informació 93 833 06 78 www.migjorn.net MIGJORN

Espiritualitat i teràpies naturals. Entrada lliure i espai infantil. Més informació i reserva d’estands a l’Ajuntament d’Oristà a www.orista.cat o 93 812 80 06 - fires.orista@gmail.com

SANT VICENÇ DE CASTELLET

LA TORRE D’ORISTÀ

Mum’s no es fa responsable dels canvis d’última hora que es puguin realitzar.

Vols viure una aventura única i descobrir llocs màgics?

ser vei s

Et proposem una sortida en família a prop de casa!!!

Serra de Busa de Sant Cristòfol al Capolatell Distància: 5,68 km Desnivell: 134 m Dificultat: Baixa Temps: 1h 30min aprox.

Es recorre el pla de Busa, a la serra del mateix nom, a través de prats i extensos boscos de pins. Des del mirador del Capolat es gaudeix, a més, d’una àmplia panoràmica que abasta d’est a oest les serres d’Ensija i del Cadí, el Pedraforca, Guixers i els massissos més propers de la serra del Verd i del Port del Comte. L’església romànica de Sant Cristòfol de Busa, situada al centre del pla de Busa, afegeix el vessant cultural de la ruta. Es parteix de l’església parroquial de Sant Cristòfol de Busa, a 1.360 m d’altitud. Per arribar-hi des de la C-149 de Solsona a Berga cal anar al pont de Tentellatge i, un cop allà, agafar al nord una pista cap a Postils i la Vall d’Ora. Als 7 km, en lloc d’anar a Sant Lleïr i Sant Pere de Graudescales seguint amunt el riu d’Aigua d’Ora, cal girar a l’esquerra cap a Busa, on s’arriba en 5 km. 1 km abans, als 4 km, es troba, en contradirecció, una pista que puja des de l’embassament de la Llosa del Cavall, així que s’ha de seguir pujant per la pista de la dreta. Per arribar a Sant Cristòfol de Busa des de Solsona es pren la carretera que, en direcció nord-est i ressemums.cat

vistes des del Capolatell

guint el Cardener, es dirigeix a Sant Llorenç de Morunys. Un cop creuat l’embassament de la Llosa del Cavall, i 2 km després del túnel, en el barranc rasa de les Cases, on la carretera fa un revolt, es pren una pista de la dreta que es dirigeix a Busa. Pot estar en mal estat, especialment a l’inici, i ser només apta per a vehicles tot terreny. Cal no desviar-se de la pista principal i, en haver passat el coll d’Arques amb l’ermita de Sant Jaume i voltat pel sud el tossal de la Guàrdia, es trenca a l’esquerra en forta pujada, i amb dos revolts, cap al pla de Busa. La pista que segueix recte és la que s’ha proposat abans, que puja d’Aigua d’Ora i està en millor estat. Un cop s’és al Rial de Busa cal seguir fins a Sant Cristòfol, on es deixa el cotxe. Es comença caminant a l’inrevés de com s’ha arribat amb el cotxe, però, als 300 m, es gira a la dreta, cap a l’oest, en direcció a la Vila. S’hi arriba en 10 min. D’esquena a la Vila s’observa davant el Rial de Busa. Se segueix per la pista cap al nordoest deixant les cases a mà dreta.

Més tard el camí es converteix en un estret senderol de roca de conglomerat. A la mitja hora, passat un estret coll, s’accedeix, en una curta ascensió, al Capolat, a 1.301 m d’altitud. Aquí hi ha un esplèndid mirador amb un rètol indicatiu dels paratges que s’albiren i una bústia amb una llibreta on es poden anotar les impressions que les vistes provoquen. Més endavant es careneja de baixada, en direcció sud-oest i, per un pont metàl·lic, es travessa el coll que separa la ruta del Capolatell. Després de tres quarts d’hora es corona el Capolatell, de 1.311 m d’altitud. Es torna al punt de partida pel mateix recorregut.