MUM'S_CC_12_SETEMBRE'16

Gratuïta!!! ®

NÚM 12 //

setembre // 2016

estimar els alumnes

i l’ assignatura

NO TINC PROU LLET?

Por al dentista?

cirugia refractiva

del camp de tarragona

12 Edita MUM’S Catalunya Central 08242 Manresa I Bages

www.mums.cat

Ja fa un any que us deia hola per primera vegada.

Mum’s Catalunya central va sortir a la llum l’1 de setembre de 2015 i ho feia amb l’expressió “Mola Molt!”, la qual em van dir els meus fills en veure la revista i jo em vaig apropiar per expressar el què sentia.

I ara, passat el primer any, estic molt contenta de poder seguir dient MOLA MOLT!, en majúscules perquè és un projecte amb molta energia.

/mumscc /mumsmgz Direcció i edició Neus Pineda neus@mums.cat Correcció lingüística Clàudia Molina 626 819 421 Publicitat mcc@mums.cat 655 629 660

Això és Mum’s, l’energia de tot l’equip, la de molts col·laboradors i professionals que mensualment ens informen i ens fan propostes interessants, o bé la distribueixen i la fan arribar a les vostres llars.

I especialment, de vosaltres que la llegiu.

Com sempre dic, sense els primers no seria possible i sense vosaltres no tindria sentit.

Foto portada Gemma pla

www.tucutun.cat Dipòsit legal

B 22099-2015

ISSN. Ed. Imp. 2462-3989

ISSN. Internet 24-62-3997

Distribució ARTÉS · callús · cardona fonollosa · manresa · NAVARCLES · navàs · sallent st. fruitós de bages · st. joan de vilatorrada st. vicenç de castellet santpedor · súria

Ara emprenem un nou any amb noves idees, seccions i sorpreses que anirem desenvolupant.

Mum’s, igual que els nostres fills, va creixent i evolucionant pas a pas, sense presses, amb passos ferms i segurs.

Bon inici de curs!

bagà · berga · GIRONELLA · puig-reig

Neus Pineda

castellterçol · l’estany MOIÀ · SANTA MARIA D’OLÓ CENTELLES · MANLLEU PRATS DE LLUÇANÈS · RODA DE TER · TARADELL TONA · TORELLÓ · VIC SOLSONA

Delegacions

BAIX LLOBREGAT CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL vallès occidental

info@mums.cat 675 74 25 79 El contingut d’aquesta revista és rebut per e-mail dels professionals i col·laboradors a la nostra redacció i/o està recopilat d’internet. Si algun dels contingut estigués protegit per copyright o qualsevol altra llei que prohibeixi la seva publicació, preguem ens ho comuniquin immediatament a (nom)@mums.cat. Els distribuïdors no han d’estar d’acord amb els continguts publicats pels autors. Prohibida la reproducció de qualsevol anunci de la revista.

06

11

lactÀncia Puc congelar la llet materna?

criança Avui fa un any

psicologia Fills sense complexos

16

28

l’entrevista Anna Manso

13

14

teràpies Biodinàmica craneosacral

paternitat Als estius passen cosses

criança Gestionar nervis del primer dia d’escola

sr.mussol

adolescents Senyals d’alerta consum de substàncies addictives

serveis

agenda Setembre

20

31

22

33

26 35

SORTIR EN FAMÍLIA

lactància

No tinc prou llet?

Una de les raons que més habitualment donen les mares per suspendre la lactància o introduir aliments complementaris precoçment és que pensen que no tenen prou llet o que la qualitat d’aquesta és dolenta. Fins i tot, immediatament després del part, quan el personal sanitari que l’ha assistit anima la mare a que comenci la lactància, les mares expressen els seus dubtes, ja que creuen no tenir encara res a oferir al nen; és poca la confiança en la seva capacitat per satisfer les necessitats del seu nadó tant a l’inici com els primers dies després del part.

Si té aquests tipus de pensaments, necessita el suport i l’ajuda d’una persona experta.

No deixi en mans dels seus familiars, parents i/o amics aquest tipus de consells, i que li suggereixin com resoldre temes de lactància.

Com saber si el nen està obtenint prou llet

Causes per les quals el nen no està obtenint suficient llet

Molts signes fan pensar a les mares i als pares que el nadó no està obtenint llet suficient, no anem a parar-nos a tots ells a causa de l’àmplia llista que ens ocuparia, però els dos únics signes als quals hauríem de fer cas són l’escàs guany de pes i l’escassa quantitat d’orina concentrada:

És fonamental no retardar la primera presa després del naixement, ja que contribueix a establir un flux de llet adequat a les necessitats del nadó. D’altra banda, durant les primeres setmanes de vida la freqüència de les preses ha de ser adequada; la majoria dels nens en fan de deu a quinze, o fins i tot més.

Si un nen mama menys de vuit vegades en vint-i-quatre hores pot ser que no obtingui llet suficient; això es pot deure al fet que no mama a la nit o mama infreqüentment, fa preses curtes, l’oferiment de xumets i biberons, o fins i tot, una succió ineficaç, etc.

• Si el nen està per sota del seu pes de naixement després de dues setmanes.

• Si el nen guanya menys de cinc-cents grams al mes durant els primers sis mesos de vida.

• Si un nen orina menys de sis vegades al dia i l’orina és groga i d’olor forta.

04

SETEMBRE 2016

Factors de la lactància.

Estat físic i psicològic de la mare La majoria dels nens quan han pres tota la llet que volen deixen anar el pit, podent transcórrer cinc, deu, quinze minuts o fins i tot més.

Hi ha nens que queden satisfets amb un sol pit i d’altres que necessiten tots dos.

Si s’atura la presa per qualsevol motiu, pot ser que el nen no obtingui suficient llet i que vulgui tornar a menjar una altra vegada massa aviat.

Grups de lactància a la Catalunya Central BERGA # ALLETA BERGA Reunions tots els dimecres de 10 a 11:30h (excepte Agost) Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet (PL.Europa, 1) Consultes telefòniques 627985264

MANLLEU # Lliga de la llet Últims divendres de mes de 15:30 a 17h.

Casal Cívic Frederica Montseny Núria 607 799 484

MANRESA #NODRIR

Si s’administra aliments complementaris abans dels quatre-sis mesos, fins i tot begudes o aigua o fa servir xumet, pot contribuir a que el nen succioni menys del pit.

Els biberons i xumets poden interferir amb l’adherència. En resposta, la mare produeix menys llet.

Tots els dijous de17 a 18.30h (dins l’horari escolar) CAP BAGES - C/Soler i March, 6 - 3era planta.

Assessorament telefònic: Neus 655 629 660 · Carme 646 749 005 Ester 619 711 939 · Maria 639 769 027

Un nen mal agafat al pit succiona ineficaçment i no pot extreure llet amb facilitat.

1ers dimarts de cada mes de17:30 a 19h Can Carner. C/ de les joies, 11-13 Aude 664 577 429 · Anna 607 272 968

Qualsevol mare pot perdre la confiança de produir suficient llet per al seu nen, encara que existeixen mares amb major risc com les joves, les que no tenen suport familiar o fins i tot les que han tingut males experiències prèvies. Les mares preocupades o sota estrès poden tenir dificultats per respondre i satisfer als seus fills.

L’estrès agut pot reduir temporalment el flux de llet, de manera que pot semblar que s’ha esgotat. No obstant això, no existeix evidència que l’estrès crònic redueixi la producció de llet a llarg termini i, amb suport, una mare pot seguir alletant.

Una mare a qui no li agrada alletar, que no va desitjar el seu embaràs, o que està molt cansada, pot tenir dificultats per respondre al seu fill. Pot no sostenir al seu fill prou a prop com perquè s’adhereixi bé o pot alletar infreqüentment o durant poc temps en cada presa.

mums.cat

MOIÀ # ALLETA MOIANÈS

NAVÀS # ELNA Tots els dimecres de 16:00 a 18:00h (dins l’horari escolar) Escola bressol Quitzalla, Plaça estació, 2 Pilar 669 113 344

TORElLÓ # LACTAGES C/Pompeu fabra, 8 Teia 656 389 797

VIC # MARES de Llet Tots els dimecres de 15 a 17 h (dins l’horari escolar) ETC- Pg. Generalitat, 46 Roser 605 389 700

SOLSONA # LLETTETA Tots els dijous de15 a 16h (dins l’horari escolar) cap solsonès - Pl. guitart, 1 Berta Obon 649 917 545

07

lactància

Puc congelar

la llet materna?

Has acabat la baixa de maternitat i no pots donar el pit al teu fill quan tocaria? Tens un compromís i t’aniria bé deixar una presa de llet per quan no hi siguis? En aquest article intentem donar-te respostes.

Quant temps es pot conservar la llet?

Acabada d’extreure: Es pot mantenir a temperatura ambient unes quatre hores. Si no s’ha d’utilitzar al moment, millor posar-la a la nevera o congelar-la.

A la nevera: Hi ha molts documents sobre el tema, però s’aconsella tenir-la màxim entre tres i set dies; preferiblement, menys de 72 hores.

Al congelador: Dependrà del tipus que sigui.

Quan el congelador forma part de la nevera, se la pot mantenir unes dues setmanes. Quan és part de la nevera però amb porta separada (tipus combi), de tres a quatre mesos. I es podria mantenir fins a uns sis-vuit mesos en congeladors comercials que mantenen la temperatura constant a -19ºC. Llet descongelada: La llet descongelada a temperatura ambient s’ha utilitzar en la següent hora. Si la descongelem i la posem després a la nevera es pot mantenir fins a un màxim de 24 hores.

Com descongelar la llet?

Una opció seria desar-la a la nevera després de treure-la del congelador i que es vagi desconge-

06

lant durant unes 24 hores, tot i que es recomana fer-ho una mica més ràpid. Es pot col•locar sota l’aigua corrent tèbia o submergir-la en un recipient amb aigua tèbia. No es recomana fer-ho en un recipient amb aigua que bulli o directament al foc ni utilitzar el microones.

Com extraiem la llet?

Es pot fer manualment o amb tirallets (n’hi ha de manuals i d’elèctrics), que ens seran útils per aquestes situacions. Aquests kits es poden esterilitzar un cop per setmana i entre esterilització i esterilització, rentar amb aigua i sabó.

Consells - Emmagatzemar en petites quantitats (30120 ml) per no fer malbé la llet que sobra i per facilitar també el procés de descongelació. Recordeu que, quan es congela, el volum augmenta; deixeu uns 2-3 cm sense omplir en el recipient. Es pot guardar en recipients de vidre, de plàstic dur o amb bosses d’emmagatzematge.

- Etiquetar amb les dates els diferents recipients i utilitzar-los per ordre.

- No recongelar. #Pediatres del Bages

Equip de Pediatria a la Clínica Sant Josep de Manresa

SETEMBRE 2016

odontologia

Podem evitar la por al dentista?

Tant nens com adults tenim por de forma natural. Sentir-la sempre és una resposta a un element extern i cada edat sol anar acompanyada d’un tipus de temença concreta. Però, podem evitar l’aprensió al dentista dels nostres fills? La por al dentista resulta un tipus de temor bastant usual, sobretot en nens.

Què motiva a aquests nens a témer a l’odontopediatra?

Cap nen neix amb una por “adquirida” al dentista, per tant, aquesta apareix mitjançant l’educació o les experiències viscudes durant la seva vida diària.

Por al dolor: Aquest sol ser el motiu principal.

Malgrat els avanços que l’odontologia ha aconseguit, els tractaments dentals encara poden ocasionar algunes molèsties. En certs casos, el nen pateix por a causa d’una mala experiència pròpia, però en la gran majoria, aquesta és provocada per la imatge que solen tenir sobre els dentistes, relacionant el dolor amb les pràctiques que aquests segueixen. Tanmateix, això és totalment obsolet: avui dia no hi ha res a témer ja que comptem amb els millors tractaments avançats per a què el dolor sigui mínim.

Falta de confiança en el professional: És molt important per al pacient la fe en el tractament. És per això que el millor és buscar un especialis-

mums.cat

ta en odontologia infantil ja que, per una mala pràctica, el nen pot perdre la confiança cap als odontòlegs.

Por a perdre el control: Hem de tenir en comp-

te que, durant el procés de tractament, el nen ha d’asseure en una cadira, obrir la boca i seguir les ordres d’un desconegut. És per això que resulta comprensible que l’infant se senti indefens.

El més important en aquest cas és mostrar confiança i motivar el nen amb un incentiu perquè li resulti més fàcil seguir amb el tractament.

Por al que és desconegut: Si la primera vegada que es fa una visita a la clínica el nen ja està atemorit, sol ser perquè li espanta allò que no coneix, o bé que ha llegit o escoltat coses negatives sobre els dentistes al llarg de la seva vida.

Hem de tenir en compte que dir al nostre fill coses com “tranquil, no et farà mal” acostuma a causar un efecte contrari, ja que li estem transmetent que existeix la possibilitat que hi hagi dolor i li estem creant por abans d’hora. És important que els centres especialitzats en nens estiguin dotats d’estímuls especials per a què les visites al dentista siguin divertides i agradables, generant així el millor record possible. #Equip Raga ortodòncia expert Servei d’odontopediatria i ortodòncia

07

oftalmologia

N’ESTÀS TIP, DE LES ULLERES I LES LENTS DE CONTACTE? La cirurgia refractiva pot ser la sol·lució per desfer-te de forma definitiva de les ulleres i de les lents de contacte. És la cirurgia ocular que tracta els defectes refractius com la miopia, l’astigmatisme i la hipermetropia. Actualment, fins i tot pot sol·lucionar la vista cansada.

La cirurgia refractiva, tal i com la coneixem avui en dia, té els seus orígens als anys noranta amb l’aparició del làser Excimer, un làser tan precís que pot escriure el teu nom en un cabell. Aquest, s’aplica sobre la còrnia, una lent (com un vidre) que es troba a la part anterior de l’ull i és per on entren tota la llum i les imatges.

La forma de corregir les diòptries és mitjançant la remodelació d’aquesta còrnia similar a un efecte de llimar. En el cas de la miopia, l’aplana i en el cas de la hipermetropia, l’encorba.

08

És una operació indolora i molt ràpida, ja que el temps real de la intervenció és d’aproximadament cinc minuts, i habitualment la recuperació visual és qüestió d’hores.

Molts pacients, al dia següent ja es reincorporen a la feina!

Si la teva pregunta és si ets un bon candidat, no pateixis perquè són molt pocs els pacients que no podem operar, ja que la cirurgia refractiva, a part de l’aplicació del làser com hem esmentat abans, disposa d’un ampli ventall de tècniques, com pot ser la SETEMBRE 2016

implantació de lents intraoculars. Per cada pacient fem un estudi previ, meticulós i personalitzat, per poder aplicar la millor tècnica en cada cas en concret i si veiem que hi ha alguna alteració que augmenti els riscos, desaconsellar-la.

Un tipus de lent intraocular la implantem en pacients menors de quaranta-cinc anys amb graduacions tan altes que no podem corregir amb el làser (normalment més de vuit diòptries de miopia o més de sis d’hipermetropia) o en pacients que tenen la còrnia molt fina.

Hi ha un altre tipus de lent intraocular que igualment pot sol·lucionar tots els defectes refractius que ja hem comentat abans (miopia, astigmatisme i hipermetropia) però que també poden corregir la vista cansada que tant incomoda als majors de quaranta-cinc anys. En aquest cas, es tracta de la implantació de la lent en substitució del cristal·lí.

mums.cat

Amb aquesta cirurgia aconseguim que la graduació es mantingui estable per sempre, ja que hem substituït el cristal·lí (que és el que fa evolucionar la vista cansada), per una lent que no es modificarà .

Com podeu veure, la cirurgia refractiva es pot aplicar a tots els membres de la família, des dels joves de dinou anys fins als avis de la casa, ja que quan s’opera la cataracta també s’aprofita per treure diòptries!

Bé doncs, si ja esteu tips d’anar amunt i avall amb els líquids de les lents de contacte, amb el risc d’infecció que suposa, o gastar-vos un dineral amb ulleres progressives...

Demaneu informació al nostre centre i us farem un estudi complert, exhaustiu i personalitzat per aconsellar-vos i explicar-vos la tècnica refractiva a mida per a vosaltres. #Dra. Laia Rafat Casafont col. 41276 #Dr. Jordi Gatell Tortajada col. 33977

09

criança

Avui fa un any Avui fa un any d’aquell moment tan esperat.

De les pors, el dolor i les emocions més intenses que fins aleshores havia viscut.

Avui fa un any que vius entre nosaltres, i tot ha passat tan ràpid. Ja m’ho deien, que gaudís de cada moment, que no me’n adonaria i ja series gran.

I ara que has fet un any, se’m remouen vells fantasmes. Si ho sabrem fer bé, si podrem compaginar-ho amb la nostra vida, amb la feina; si no abusarem dels avis (sobretot de l’àvia, que cada matí t’espera amb un somriure), si sabrem fer-te feliç, si aquest món és massa injust i cruel perquè hi puguis viure… i tantes altres pors, que no tindria espai suficient per descriure-les.

Però tens quelcom d’especial, aquella paciència que de vegades (o sovint) nosaltres perdem, aquell saber-nos entendre i per-

mums.cat

donar les nostres pífies, les ganes que tens sempre de jugar i somriure a la vida.

Així és com ens ajudes en aquest nou camí i ens ensenyes a créixer al teu costat.

Moltes felicitats videta! Felicitats a nosaltres, i a tots els familiars i amics que t’estimen. #Eva Moreno Centre Ànimus Manresa

11

criança

Ha arribat el moment de començar a utilitzar l’orinal La transició del bolquer als calçotets o a les calcetes varia d’un nen a l’altre. Als 2 o 3 anys d’edat se sol aconseguir el control d’esfínters, però el procés d’aprendre a usar l’orinal s’allarga més o menys segons la seva motivació. Cal que et carreguis de paciència i no el pressionis.

Has de ser conscient que no existeix cap fórmula ràpida ni fàcil d’entrenar al nen a que faci les necessitats a l’orinal, però sí alguns consells. A qui li toca ensenyar a usar l’orinal al nen? Com a pare o mare, has d’encarregar-te d’aquest moment crucial en l’educació del teu fill.

Hi entra en joc la nostra intuïció com a pares i el coneixement del seu comportament.

No has d’esperar que ho aprengui a la primera i cal que et prenguis tots els seus errors amb compressió. Ara bé, quins passos has de tenir en compte per a assegurar-te l’èxit en l’aprenentatge del teu fill en emprar l’orinal?

Passos per a deixar els bolquers: 1. Compra un orinal adequat i tria’l junt amb el teu fill. Ha de ser gran, sòlid i amb la base rígida. Pots considerar l’ús d’un reductor de la tassa de l’inodor.

2. Espera’t a que faci bon temps per començar. Dur més roba a damunt els pot dificultar les maniobres.

3. Millor ell i tu sols que en companyia. Els familiars, la televisió, la ràdio i les joguines el distrauran de l’objectiu principal.

4. Col·loca l’orinal en una habitació agradable. Procura que el terra es pugui netejar amb facilitat i que la temperatura sigui l’adequada.

5. No li posis bolquers durant el dia. Així notarà de seguida que s’ha fet pipí a damunt. Vesteix-lo amb uns calçotets i unes calcetes que li agradin.

6. Ensenya-li que ha de pujar-se i baixar-se els pantalons tot sol.

7. Procura que passi tan sols cinc o deu minuts a l’orinal. Asseu-lo a l’orinal després 12

de cada àpat o cada dues o tres hores, ofereix-li begudes per a que tingui més ganes d’orinar.

8. Compra-li una nina de les que “fan pipí”, ho farà més entenedor. Com a exemple, seu la nina a l’orinal i lloa-la quan orini.

9. Premia amb paraules, abraçades i carícies els seus esforços per aprendre.

10. Prou d’enfadar-se si es fa caca al damunt. Explica-li amb tranquil·litat que el pipí i la caca es fan a l’orinal. Anima’l i digues-li que la propera vegada ho farà bé.

11. Explica-li per a què serveix el paper higiènic, i que sàpiga com es buida l’orinal.

Insisteix-li que estiri de la cadena i que es renti bé les mans.

En tot cas, has de tenir clar el què NO has de fer. No et preocupis en excés ni t’obsessionis perquè li costa utilitzar l’orinal.

Tampoc no el castiguis, ni l’avergonyeixis ni el renyis. Per últim, no el deixis assegut massa estona a l’orinal. No l’ha d’avorrir ni tampoc no l’ha de prendre com un joc. # Associació espanyola de pediatria SETEMBRE 2016

Biodinàmica Craneosacral

teràpies

(TBCS)

La Teràpia Biodinàmica Craneosacral (TBCS) és una tècnica holística, suau i profunda que treballa amb l’escolta del Sistema Respiratori Primari (SRP).

Aquest SRP està format pels ossos craneals, les meninges, el líquid cefal·loraquidi, l’encèfal, la medul·la, el sacre i la pelvis.

El SRP té uns moviments propis d’inhalació i exhalació que anomenem marees o respiració primària, que generen un moviments subtils i rítmics que emergeixen del nucli del cos i es transmeten a totes les cèl·lules, òrgans i teixits corporals.

La qualitat, la potència, el ritme i el moviment d’aquesta marea ens parlen de la salut i de la vitalitat inherent en el sistema del pacient.

Quan treballem amb la TBCS ho fem des de l’escolta de la salut i orientant-nos cap a ella, cooperant amb les capacitats autocuratives,

mums.cat

restablidores del benestar i del moviment.

Ho fem des de la neutralitat i la quietud, amb un acompanyament respectuós i present. Aquesta presència, juntament amb un contacte suau de les nostres mans amb el cos del pacient, genera un espai d’escolta, confiança i seguretat que permet que la història no resolta del pacient pugui mostrar-se donant una oportunitat de resolució.

La història de la que ens parla el cos pot estar relacionada amb la nostra experiència de vida pre i perinatal (la concepció, la gestació i el naixement) i amb etapes posteriors, des de la infantesa fins a l’edat adulta.

Podem recomanar la TBCS en totes les etapes vitals, des del naixement fins a la vellesa. Ens ajudarà a estar millor en el nostre cos i en la vida mateixa. #Olga Molina Jiménez

Terapeuta Biodinàmica Craneosacral Membre de l’AETBCS Col·laboradora Equip Migjorn

13

paternitat

Als estius passen coses..

Als estius passen coses.

Quan estàs de vacances passen coses. El temps passa de forma diferent. Vesteixes diferent.

Les neveres s’omplen de més cervesetes. Vas a menjar a pizzeries a l’Ametlla de Mar. Busques pokémons com (gairebé) tothom. I t’hi enganxes. A l’estiu passen coses...

Aquest any, per primera vegada en un càmping, en un bungalow… el temps encara passa més a poc a poc. És el campament base. És el lloc de tornada amb piscina per acabar els dies i les excursions. És el lloc on fa tres dies que som i l’aire condicionat repixa just davant de la porta i no hi ha manera que ens l’arreglin. Hi ha llocs que haurien de deixar fiança ells i no pas els clients. I el més fotut és que s’hi està bé. Si deixem això de banda, s’hi està bé. És petitet. Té un porxo(et) on hi cabem tots quatre justets. Hi esmorzem. Hi dinem (poc). Hi sopem. Hi fem la cerveseta.

Escoltem la (bona) música dels veïns. Hi juguem a l’UNO. I hi guanyen el Nil i el Martí. I ara ja no els deixem guanyar. Són bons. Als estius passen coses...

Són moments de relax, de primeres vegades. Fem excursions. Els nens caminen quatre quilòmetres. Bé, nosaltres caminem i ells fan una aventura. Amunt i avall. Plens de sorra. Passen per cabanyes. Per camins secrets. Primer el Martí i el Nil darrera seu. És el petit. Però vol fer tot el que fa el gran.

Com toca. Una excursió vorejant el mar.

Entre arbres. Acabem en una cala. De tarda. Gairebé sols. Nedant tots quatre entre roques. És gairebé màgic. Als estius passen coses...

14

Són moments de descoberta i/o de redescoberta. Platges meravelloses. Com la de Riumar. Que bé que la gent se’n vagi cap a la Costa Brava i deixin el Delta de l’Ebre gairebé verge. Mitjans d’agost i pots posar la tovallola a tocar de l’aigua. Poqueta gent.

Platges llargues. Amb dunes. Amb platges dins de l’aigua (us ho juro). Aigua calenteta.

Castells i palaus de sorra meravellosos. El temps passa a poc a poc. Als estius passen coses...

Som a la piscina i els dos decideixen aprendre a l’uníson a tirar-se de cap a la piscina.

Bé, el Nil fa algun panxot. Però. Que mono.

El Martí es tira millor que jo. I no m’extranya, a mi de petit em feia terror l’aigua. Als estius passen coses...

Als estius passen coses, com, per exemple que, ara mateix jo estigui escrivint aquest post. Al vespre. Al porxo. Amb l’iPad. Amb la Mariona al costat prenent-se un rooibos. I jo, una cerveseta. I els nens. Dins de la cabanya. Mirant els “superminihéroes” que tant els agraden. Als estius passen coses...

I passi el que passi, tenen una màgia especial. Com de final i d’inici d’any. De trencament. Però del de bon rotllo. I de debò, a mi m’encanta mirar els murs de les xarxes socials de la gent i veure que bé que s’ho passen. D’enveja sana res. Dono gràcies per ser on sóc i amb qui hi sóc. Als estius passen coses… #Enric Bastardas Comunicador, Il.lusionador i Provocador enricbastardas.com 609 025 735

SETEMBRE 2016

psicologia

Claus perquè els teus fills creixin sense complexos

Seguretat en ells mateixos: aquest és un dels millors antídots per evitar que els teus fills creixin sense patir cap tipus de complexe. I, al mateix temps, que tampoc els fomentin entre els seus companys.

Per això, a més, has d’estar pendent de l’evolució dels petits, especialment al voltant dels sis anys, quan comencen a prendre consciència d’ells mateixos. Precisament aquesta edat coincideix amb els inicis de l’educació infantil, que implica majors nivells d’exigència intel·lectual.

Com detectar els complexes Els símptomes dels complexos poden ser diversos i, en ocasions, subtils, encara que amb efectes destacables. Per això, els experts recomanen observar als nens per comprovar canvis en les conductes com els següents: Presten molta atenció al físic.

Estan més callats o seriosos.

Comencen a mostrar rebuig a anar a l’escola o a acudir a festes com aniversaris de companys i activitats extraescolars.

Però l’abast dels complexos pot ser més notable i arribar a afectar el rendiment escolar o a la conciliació del son.

Fomentar l’autoestima Afavorir l’autonomia i autoestima dels teus fills és una clau fonamental perquè ells siguin forts davant de qualsevol atac del seu entorn.

Has d’ajudar-los a que siguin independents en la realització de tot tipus d’activitats i a

16

SETEMBRE 2016

que prenguin consciència de les seves característiques, especialment d’aquelles que podrien ser objecte de burla o origen d’algun malnom com és el cas de trets físics assenyalats, manca d’habilitats o problemes en la parla, sense oblidar qüestions vinculades a l’estil o la condició econòmica com el tipus o marca de la seva roba i complements.

Tot pot influir i és bàsic que ells sàpiguen captar sempre el costat positiu de la seva persona i dels seus companys. Així, pots recórrer a ídols infantils per reconfortar els petits sobre possibles punts febles. Un exemple habitual és el d’Harry Potter, un heroi amb una cicatriu a la cara i necessitat d’ulleres.

Per aquesta raó és clau que siguis capaç de crear els entorns de creixement personal, evitant comparacions que puguin ocasionar malestar i intentant lloar les seves virtuts, sempre amb bon humor. També trobar espais i moments per al coneixement d’ells mateixos, dels seus semblants amb la resta de membres de la família, de les característiques que els defineixen, de possibles punts febles -per exemple, l’inici d’ús d’ulleres o, més endavant, en edats preadolescents, els canvis de veu en els nois o el creixement de pits en les noies-, per tal d’estimular la seva confiança.

Com més autoestima es creï des de la llar, més resistents seran els teus fills davant les agressions del seu voltant tant a l’escola, com en altres entorns de socialització.

Reforçar els víncles familiars Per prevenir episodis de complexos, has de dedicar temps als teus fills. Sense presses, establint les converses al ritme que ells necessiten per obrir-se i, així, podràs saber si està patint aquest problema, que es pot manifestar a través de diversos símptomes o fins i tot no mostrar-se i, no obstant això, causar efecte en els teus petits a curt i llarg termini. La conformació d’aquest vincle entre pares i fills s’ha d’anar forjant des d’edats molt primerenques. mums.cat

És molt recomanable que escoltis als teus fills de manera activa, és a dir, utilitzant també el llenguatge no verbal: posar-te a la seva alçada, seure al seu costat, agafar-los les mans, mirar-los als ulls... i intentar evitar interferències de telèfons mòbils, ordinadors, televisions, etc. Que ells percebin que són els protagonistes i que t’importa la seva preocupació.

Tolerància i respecte a la diversitat Tan rellevant com que els teus fills no pateixin complexos és que tampoc els generin. Per aquesta raó, s’estima prioritari que siguis capaç de crear entorns de creixement que promoguin tant la pràctica de la tolerància com el respecte a la diversitat i a tota mena de diferències.

Cal ensenyar als petits a ser assertius perquè siguin capaceços de dir com se senten, què volen i que mantinguin la seva independència en relació als altres. És vital l’acceptació del grup, però, al mateix temps, també ho és que tinguin capacitat per contestar a altres nens quan siguin insultats o rebin crítiques.

Es podria no oblidar, al mateix temps, que els nens imiten als pares. Els petits copien als pares, amb el que, possiblement, una de les millors armes per prevenir els complexos del teu fill sigui que mantinguis actituds segures, sense transmitr manies o perjudicis, i amb respecte a la diversitat.

Finalment, un cop reconegut o detectat el complex, el més oportú és integrar-lo, sense exageracions, amb naturalitat. I començar a planificar la seva destrucció a poc a poc, a través de tot tipus d’activitats, lectures, pel· lícules, joc, molta diversió... I, d’aquesta manera, aconseguir que l’origen del complex es converteixi, sense que ningú se n’adoni, en una simple anédocta

17

educació

Què és el mètode Montessori i com aplicar-lo a casa

Educar un nen no és una feina senzilla. Requereix molta paciència, voluntat i sobretot, intel•ligència.

Almenys això és el que pensava Maria Montessori, educadora, pedagoga, filòsofa, psicòloga i científica italiana que va dedicar part de la seva vida i obra a millorar l’educació infantil des d’una perspectiva més desenvolupadora i autosuficient. De fet, va ser la creadora del mètode Montessori, un sistema d’educació centrat en el respecte dels drets dels nens i en la seva capacitat espontània per aprendre. Aquest model educatiu s’utilitza encara avui en dia a moltes escoles del món i, sens dubte, és una eina molt útil per a que els pares eduquin els seus fills.

En què consisteix el mètode Montessori?

El mètode Montessori agrupa un arsenal de teories sobre l’educació infantil que se sustenten en el principi el qual els nens han de tenir completa llibertat per aprendre i desenvolupar-se per si sols, en un ambient de comprensió i estimació que sigui estimulant. Bàsicament, Montessori assegurava que els petits posseeixen una capacitat quasi il•limitada per apropiar-se dels coneixements, primer a nivell inconscient i després a nivell conscient.

D’aquesta manera, s’otorga al nen un paper actiu en el seu propi aprenentatge.

Montessori també afirmava que perquè el nen pugui aprendre i desplegar tot el seu potencial ha d’estar immers en un ambient adequat que fomenti el seu creixement.

Per a aquesta experta, l’ordre, la seguretat, el disseny i l’accés a les eines eren elements que no podien faltar en l’entorn en el que es desenvolupen els nens perquè són els aspectes que estimulen l’aprenentatge i el creixement infantil.

Així mateix, Montessori otorgava un paper orientador fonamental als adults, i en especial als pares, considerant-los com els guies principals dels nens, les persones responsables de mostrar-li el seu entorn i les potencialitats que existeixen en ell De la mateixa manera, el seu mètode presta una especial atenció a l’amor i la comprensió cap als seus fills. Un amor basat en el respecte, la llibertat, la responsabilitat i l’establiment de límits clars però poc restrictius, on la confiança, la paciència i l’empatia es converteixen en protagonistes.

Inicialment, aquest mètode va ser creat amb fins acadèmics però amb el pas del temps ha guanyat terreny en l’àmbit familiar i cada vegada hi ha més pares que recorren a algunes de les eines per aplicar-les a l’educació dels seus fills. Es tracten de claus que, encara que no siguin solucions infal•libles, brinden algunes llums sobre com educar millor als.

Com implementar el mètode Montessori? Els principis de Maria Montessori per educar als nens. #Etapa infantil

1.Els nens aprenen del que els rodeja, per tant, permet que explorin el seu entorn amb total llibertat.

2.Evita criticar massa a un nen, sinó només aprendrà a jutjar als demés.

3.Elogia’l amb freqüència perquè aprenguin a valorar.

4.No siguis hostil amb el nen perquè així, només aprendrà a barallar-se amb els demés.

5.Si ets just amb ell, aprendrà a ser just amb els altres.

6.Evita ridiculitzar amb freqüència a un nen perquè formaràs una persona tímida.

7.Fes que se senti segur perquè aprengui a confiar en els demés.

8.No denigris ni infravaloris a un nen perquè estaràs sembrant en ell un fort sentiment de culpa i baixa autoestima.

9.Accepta les seves idees i opinions amb freqüència perquè aprengui a sentir-se bé amb si mateix.

Alenta’l i motiva’l en les feines quotidianes perquè guanyi seguretat.

10.Assegura’t de que l’entorn del nen és agradable. Fes que es senti necessari. Així aprendrà a buscar l’amor al món i no es conformarà amb menys.

11.No parlis malament del teu fill davant d’ell. I tampoc ho facis quan no hi estigui.

12.Escolta’l sempre i respon quan et pregunti.

13.Donar-li un cop de mà quan necessiti ajuda, però passa desapercebut si és capaç de trobar la resposta per si sol.

14.Respecta al teu fill encara que hagi comès un error, ell sol ho aconseguirà en algun moment.

15.Quan et dirigeixis al nen, fes-ho sempre de la millor manera. Ofereix-li en cada moment la millor versió de tu mateix. Recorda que ets el seu model a seguir.

18

SETEMBRE 2016

criança

Nou claus

per gestionar els nervis de la tornada . al col legi La tornada al col·legi pot desfermar un remolí d’emocions en els nens; si no és el seu primer any i l’escola és un lloc en el qual, en general, gaudeixen, probablement viuran aquest dia amb més il•lusió que por; i així i tot, podrien estar més nerviosos de l’habitual. Però per a altres nens, el primer dia d’escola es torna angoixant, sobretot quan comencen en un col•legi nou o han de tornar a un lloc en el qual ho han passat malament durant l’any anterior. Si bé aquests primers dies són una miqueta caòtics per a tota la família i suposa un període d’adaptació, en alguns casos, els nens necessitaran una mica més que simplement temps per passar-los. Per això, us proposo els següents trucs:

1 Paciència i comprensió Com deia abans, fins i tot en el millor escenari, la tornada al col·legi provoca una sobreexcitació en molts nens.

Hem de ser comprensius i pacients. Aviat s’adaptaran a la rutina i tot tornarà a la normalitat.

2

Durant els dies previs, emfatitza en allò positiu.

En aquest punt, hem de ser realistes i basar-nos en el coneixement que tenim dels nostres fills. Per exemple, si el nen ha de tornar a un col·legi on té amics, és oportú recordar-li que tornarà a veure’ls. Si ha de començar en un de nou, en la possibilitat de conèixer nous companys. Però si el nen té problemes de socialització, 20

recordar-li-ho a tota hora pot provocar més angoixa.

Podem centrar-nos en les activitats esportives, en les manualitats, en el material escolar a estrenar… Sempre que coincideixi amb les seves preferències reals.

3 Comunicar-se.

Parlar, preguntar i escoltar. Pregunta al teu fill com li ha anat el dia i, si el notes alacaigut o irritable, què li preocupa; i sobretot, escolta’l. De vegades no es tracta de donar els millors consells, sinó simplement de fer-li sentir que, passi el que passi, tu estàs aquí per donar-li suport. Que senti que els seus pares són una font de seguretat. Tampoc és aconsellable atabalar-lo amb una miríada de preguntes.

4

Gestionar les nostres emocions i transmetre seguretat.

De vegades, els pares poden transmetre la seva pròpia preocupació als fills; recorda que les emocions són contagioses. En la mesura en què puguem transmetre seguretat i optimisme, el nen podrà sentir-se segur i optimista.

5 Participar en el període d’adaptació.

Si cap la possibilitat, seria beneficiós per al nen que un dels seus pares el portés i recollís del col·legi durant els primers dies de classe. Si no es disposa d’aquesta flexibilitat, almenys seria oportú organitzar-se per

SETEMBRE 2016

passar més estona amb el nen a les tardes, quan torni del col·legi. Aquest temps pot ser clau perquè et comuniquis, i li facis sentir que compta amb el teu suport incondicional.

6

Si el teu fill comença en un col·legi nou, programa una visita prèvia amb ell.

Informa’t per si fos possible fer una visita a l’escola.

Si no ho fos, podeu passejar pels voltants perquè es familiaritzi. Pregunta si hi ha algun programa d’acompanyament per a nous alumnes, o si fos possible contactar amb altres pares que portin els seus fills també per primera vegada.

7 Establir una rutina.

Les rutines són molt bones per reduir l’ansietat dels nens. Podem començar a canviar la rutina de menjar i dormir per adaptar-la a la del curs escolar des d’uns dies abans.

8 El dia previ.

9 El primer dia de col·legi.

Seria oportú despertar-se amb temps de sobres per no augmentar l’ansietat amb les presses. Hem d’evitar que el nen arribi tard el seu primer dia de col•legi perquè pugui integrar-se amb la major normalitat possible. Si és nou a l’escola i està nerviós, almenys aquest dia, seria bo que el portessis tu.

Encara que et preocupi que el teu fill pugui passarho malament els primers dies, recorda que els canvis positius i la flexibilitat poden ser promotors de la resiliència en la infància. La resiliència és aquesta capacitat que ens permet afrontar les dificultats de la vida i superar-les amb èxit, que ens permet aprendre dels nostres errors i no tenir por als canvis. Aquesta pot ser una oportunitat de creixement personal per al nen, aprofita-la!

Helena Arias Vidaurre – Psicòloga http://saludbutragueno.es

Aquest serà el dia de més nervis. Si el teu fill està molt ansiós, seria positiu mantenir-lo entretingut i allunyat de les seves preocupacions. A la nit, deixar-ho tot preparat perquè al matí següent no sorgeixin imprevistos.

mums.cat

21

S r. M u s s o l

SabIEs quÈ? el primer dia de classe Arregla’t!!! És important que deixis la teva fastigosa rutina i et banyis. Arregla’t de la millor manera possible, neteja les teves sabates, utilitza roba neta.

Explota les teves qualitats.

Sigues social Saluda a tothom abans d’arribar al teu col·legi, parla amb la senyora de la botiga i el sentor de la fleca. Això farà que vagis desenvolupant la teva capacitat de comunicar-te amb desconeguts.

Recorda, el primer dia de classes aniran moltes persones noves i has de conèixer-les.

Quan arribis a l’escola Si tenies pensat fer la rutina del noi seriós i interessant assegut en un racó analitzant a tothom, deixa que t’avisi: No et funcionarà!!. Parla amb tothom, saluda, sigues amable, somriu i diverteix-te, després de tot és el primer dia de classes.

La primera impressió La primera impressió és molt important. Recorda: Només tens una oportunitat de fer molt bona impressió. Per això, segueix al peu de la lletra el punt 3.

No siguis el ximple de la classe Això és molt important. Si ets el ximple de la classe, això et perseguirà durant tot un any o el que és pitjor: Durant tot el teu transcurs a l’escola, i en algun cas tota la teva vida. Impedeix això des del primer moment, impedeix que es burlin de tu. De tant en tant un acudit cap a tu no està malament, però si veus que això es repeteix molt és que alguna cosa va malament, analitza. No riguis cada vegada que es riguin de tu: Això és una típica reacció del ximple de la classe, i tu no vols ser-ho, Oi ?

Sigues tú mateix

De res val ésser social del primer dia, si al següent sembles una tortuga amagada en la seva closca.

Sigues segur de tu mateix, res sortirà malament si ho ets.

No es tracta de demostrar una personalitat que no ets, es tracta de desenvolupar un “millor tu mateix”. Jo sempre sóc jo mateix, és lògic. Es tracta que donis el millor de tu, és a dir, treure la millor part de tu mateix i evolucionar en alguna cosa molt millor. Tracta de millorar cada dia com a persona, jo sempre ho he fet i m’ha portat excel·lents resultats.

Para atenció als professors

Deixa aquesta llista a casa i diverteix-te

Part del punt 4 sobre fer una bona impressió el primer dia de classes, també val amb els professors. Sigues bo, comporta’t bé a classes, para atenció quan parlin.

El més important en el primer dia de classes és: divertir-se. No estiguis repassant la llista per veure quina serà el proper pas. El més important de tot és que gaudeixis el teu primer dia de classes de la millor manera possible.

Mantenir la primera impressió en el temps

22

Això NO vol dir que hagis de ser un adulador ni el ratolí de laboratori de la classe, però si et fiques als professors a la butxaca amb el teu bon comportament i participació, causaràs una bona impressió en ells i es traduirà en fets molt positius més endavant.

SETEMBRE 2016

ser vei s

mums.cat

23

associacions

Qui som la FaPaC La FaPaC som la federació d’AMPA més gran de Catalunya, tant a primària com a secundària. Som més de 2.200 AMPA repartides en més de 750 municipis i representem més de 400.000 famílies.

La nostra missió és reforçar i defensar una educació pública de qualitat, catalana, laica, equitativa, integradora, inclusiva, gratuïta, democràtica i coeducativa.

La FaPaC aplega el 76% d’AMPA de Catalunya que representen el 66% de famílies. Concretament, el 95% de les AMPA de primària de centres públics; el 66,1% d’instituts públics; el 18% d’escola concertada (el 25,9% no està associada a cap federació). A més, aplega associacions d’escoles bressol, llars d’infants i centres d’educació especial.

Des de l’any 1975 la FaPaC dóna força al moviment associatiu de mares i pares d’alumnes, i és l’espai de relació, coordinació i treball comú entre les AMPA de Catalunya.

Els principals valors de la federació se centren en la participació, representativitat, transparència i independència.

La FAPAC és una de les organitzacions educatives amb més ressò en la vida pública catalana.

Durant la seva existència la FAPAC ha incidit sobre la política educativa i ha establert i desenvolupat relacions amb l’administració educativa, les organitzacions de professorat tant de tipus sindical com d’altres, organitzacions d’estudiants, federacions i entitats de lleure i molts altres agents de la comunitat educativa i del tercer sector. El seu discurs i la seva actuació ha inclòs temes relacionats amb l’educació, tant formal com informal, l’àmbit familiar i les relacions dels pares i mares amb els fills i les filles, així com la gestió i assessorament econòmic i legal de les AMPA. La FAPAC també ha desenvolupat i promogut diversos projectes al voltant dels seus interessos.

24

Què fem

Oferim serveis de suport a les AMPA per facilitar la seva activitat, actuem com agent d’influència social i política perquè s’escolti la veu de les famílies, i fomentem la participació associativa.

Carnet Ampa-FaPac El nou Carnet AMPA-FaPaC és l’element d’identificació de les famílies associades a una AMPA federada a la FaPaC, els hi dóna drets de sòcies de consum de les cooperatives “Abacus” i “Més Opcions” i les fa partícips d’iniciatives solidàries.

Amb el Carnet AMPA-FaPaC podreu fer les vostres compres amb descomptes a la cooperativa Abacus i a les que formen part de la plataforma Més Opcions: Arç Corredoria d’Assegurances, Som Energia, BiciClot, Cos, Diva Hogar, Eticom, Fem Escala, Fem País, Fiare Banca Ètica, SocialCar, així com a altres entitats amb què FaPaC està negociant acords de col·laboració. Això inclou una amplíssima gamma de productes i serveis, com material escolar, llibres, música, joguines, assegurances, energia renovable, finances ètiques, telefonia mòbil i internet, ús col·laboratiu d’automòbils i bicicletes, serveis a comunitats veïnals, medicina integrativa, turisme responsable, reparacions a la llar...

El Carnet AMPA-FaPaC és un producte solidari perquè amb cada compra que es faci amb el carnet es contribuirà a l’acció solidària de la FaPaC i a fer arribar llibres i materials escolars als qui més ho necessiten.

Més info a: www.fapac.cat

SETEMBRE 2016

educació

E st im ar els alu m nes i l’assignatura LI VAIG SENTIR un cop a Jaume Cela la frase que el mestre s’ha d’estimar més els alumnes que l’assignatura, i la faig servir sempre que parlo amb docents. Hi sol haver coincidència que hauria de ser així, i que no sempre passa.

Aquests dies tenim l’ocasió de parlar-ne amb professionals dels que aprofiten el juliol per fer formació. Hem discutit l’equilibri entre passió per la matèria i per l’ensenyament, les frustracions que pot generar un dia a dia que desgasta, la gestió de les expectatives i del decalatge entre les ambicions i idealitzacions de la feina i la dura realitat que s’imposa. L’Eva Bach, que veu l’educació com la jardineria, com una feina de fertilització, troba que el mestre ha d’assumir que els fruits solen arribar sempre però sovint ja no els veurà. On trobo més coincidència absoluta és en un fet del qual fa bandera Jaume Funes, l’obligació de confiar en els alumnes.

Si l’etiquetes, si li dius que és un fracassat,

mums.cat

si li transmets que no hi ha res a fer, costarà que hi hagi res a fer.

La idea m’emociona i em trasbalsa per l’alt grau de dificultat i de responsabilitat que ha de suposar. I em porta a una conclusió lògica: la necessitat que com a societat creguem en els mestres, que els transmetem la confiança que se’n sortiran.

Amb un suport que ha de ser exigent, però explícit. Mentre hi penso llegeixo que la Laura Pavón és una de les vint alumnes que farà la carrera que demana millor nota, que combina matemàtiques i física i només té vint places. I que el seu somni és ser professora. Parteix d’una estima per les assignatures i unes ganes d’encomanar-la molt prometedores. És una de les estudiants més brillants, i que vulgui ser professora em sembla una decisió brillant, sense marge d’error matemàtic. #Carles Capdevila Llicenciat en filosofia i periodista Diari Ara (13/7/2016)

25

adolescència

Un jove pateix un trastorn per ús de substàncies quan consumeix certs tipus substàncies amb freqüència i de manera compulsiva (no sap dir que no), de manera que afecta negativament a la seva salut, o al seu desenvolupament personal, a les seves relacions amb la família o amb els seus amics, als seus estudis o al seu treball, o li ocasiona problemes econòmics o legals.

Una combinació de factors (biològics, psicològics i socials) poden fer que la persona perdi el control sobre l’ús de la substància i sigui incapaç de parar el seu consum, encara que sigui conscient dels perjudicis que li provoca.

A qui afecta?

En els últims anys el consum de drogues il· legals entre els joves ha augmentat.

Les dades mostren que pràcticament un de cada quatre joves ha consumit alguna substància, sobretot, cànnabis i cocaïna. No totes les persones que consumeixen acaben patint un trastorn d’addicció.

Quines conseqüències tenen?

El consum de substàncies durant l’adolescència pot tenir greus conseqüències físiques, psicològiques i socials (fracàs escolar, conflicte familiar i dificultats de relació).

26

El consum de substàncies pot desencadenar un trastorn mental com l’ansietat, la depressió o la psicosis.

Cóm es tracten?

El tractament dels trastorns additius l’ha de realitzar un equip multidisciplinari d’especialistes que atenguin les complicacions mèdiques, psiquiàtriques, psicològiques i socials. Aquest equip aplicarà el tractament adaptat a la persona i a la substància de consum.

SETEMBRE 2016

Quines són les senyals d’alarma?

·Senyals físiques Pèrdua de pes Hipertensió Ulls vermells Irritació Hnasal Ronquera Tos crònica Dolor de pit Marques de xeringa Lesions

·Hàbits personals Us de gotes oculars Alteració de la son i de la gana Higiene deficient Pèrdua d’interès pels esports Nous amics o interessos Canvis en la forma de vestir Nous interessos musicals especials

·

Rendiment acadèmic Alteracions de la memòria Pobresa mental Informes de l’escola negatius i crítics No assistència a classe Falta d’interès pels estudis Problemes amb els mestres Suspensos i expulsions

·Es produeixen canvis emocionals i de conducta

Què s’ha de fer davant una sospita?

Quan tenim la sospita és important actuar aviat, ja que la intervenció i detecció precoç, evita que el trastorn es consolidi o es compliqui amb problemes associats i perquè també facilita a la recuperació.

Si la persona es nega a rebre ajuda perquè considera que el seu consum no és perjudicial, és necessari fer-li veure els riscs físics, psicològics i socials als que s’exposa i la importància de seguir un tractament especialitzat si és necessari. Consulta-ho amb el seu pediatra o metge de família.

És important recordar:

·

El consum de substàncies és un factor de risc pel correcte desenvolupament intel· lectual, afectiu i social de l’adolescent.

·

Les drogues de major consum són l’alcohol, el tabac, el cànnabis i la cocaïna.

·

No existeix una modalitat única de tractament ja que s’ha d’adaptar al tipus de substància i a la persona.

·

És important consultar al metge o a l’especialista quan hi hagi el pressentiment de consum perjudicial.

La intervenció precoç redueix el risc que apareguin problemes mentals

Activitats de risc Estat d’ànim molt variable Depressió Reaccions de pànic Trastorns com al·lucinacions o deliris Problemes amb les amistats o la família Robatoris Promiscuïtat Problemes legals

mums.cat

27

l´entrevista

ANNA MANSO:

“La creativitat beu molt de la ment oberta i de la disciplina” “Tinc idees i les escric”. Amb aquesta contundència es presenta l’Anna Manso (Barcelona, 1969) als seus perfils de xarxes socials. Lluny de ser una declaració d’intencions, l’extensa producció literària com escriptora de literatura infantil i juvenil, columnista, dramaturga i guionista de cinema i televisió deixen palesa la seva vocació i entrega a la paraula escrita. Tot (o gairebé tot) impregnat d’un fi sentit de l’humor, marca indiscutible de la casa.

Mare de tres MEC (menors d’edat a càrrec), col·laboradora al “Criatures” del diari Ara i autora del bloc “La pitjor mare del món” (des de 2013 també en format llibre, Ed. Columna), la seva vessant més geek la duu a escriure també oracions “a un petit Déu de ficció perquè m’il·lumini”, en paraules seves, relats curts i contes 2.0, de tant en tant.

Com a gran defensora de la literatura infantil i juvenil que ets, quines fites t’agradaria poder aconseguir en els pròxims anys, en relació amb aquesta causa?

Distingiria dos nivells, el personal, i el d’activista cultural. A nivell personal vull poder seguir escrivint. No és fàcil. A Catalunya els escriptors tenim un prestigi figurat que no es correspon amb la realitat dels índexs de lectura, ni de les vendes, ni del respecte per l’ofici. Passo molt temps fent feines i feinetes diverses al voltant de l’escriptura, però el temps d’escriptura en si és inferior al que voldria. Però, ai, cal pagar factures. I em disperso en ocupacions molt variades. També m’agradaria, és clar, escriure cada cop millor, amb més ambició literària. I a nivell d’activista cultural seguiré insistint en que cal estimar i promocionar la literatura infantil i juvenil catalana.

I estimar vol dir llegir els llibres. I també comprar-los. Tan de bo totes les escoles que diuen que estimen els llibres deixessin 28

de socialitzar llibres de lectura. O els de literatura catalana, com a mínim.

“Amb creativitat la vida és més rica, més intensa, més interessant”. Això ho dius als nens i joves del projecte “El cove de les paraules”. Al teu dia a dia, fas servir alguna tècnica específica per estimular-la?

Em poso «deures» diversos: canviar els trajectes habituals, observar i tafanejar al metro i l’autobús (cosa que significa oblidar el mòbil!), llegir, treballar cada dia, cada dia, cada dia (bé, dissabte i diumenge, doncs no), tenir, permanentment, l’antena activada per captar un inici d’història, és a dir, no deixar de rumiar, i tenir una disposició especial, una porta oberta per on es pot colar qualsevol idea. I no rendir-se. Insistir, picar pedra, insistir més, picar encara més pedra.

En quina mesura t’ha ajudat el fet de ser mare a l’hora d’escriure per a nens? Et fan de crítics els teus MEC? SETEMBRE 2016

Quan vaig començar a escriure llibres infantils eren massa petits com perquè m’influissin. Aquell primer impuls va venir del desig de poder emular aquells escriptors que llegia de petita i que em van regalar dies i dies d’autèntic plaer. Ara que són més grans sí que s’escolten en les meves històries. La Ru, la protagonista de la sèrie «Una noia N.O.R.M.A.L.» (Cruïlla) té molt de la MEC número 1. I l’Albert, el coprotagonista de la sèrie «Quin fàstic de fama!»

(Cruïlla) està inspirat en el MEC número 2. I el MEC número 3, va ser el primer a qui vaig llegir «L’últim violí» (Arcàdia). Tinc una butaca vermella al meu despatx que els MEC fan servir de confessionari. Arriben, seuen, m’expliquen la seva vida i sempre em pregunten «I ara què escrius, mama?».

El passat mes de maig vas ser guardonada amb el Premi Atrapallibres de Literatura Infantil i Juvenil pel teu llibre “Amics monstruosos”. Als clubs de lectura als que hi has treballat amb aquesta obra proposaves els nens i nenes de canviar el final de la història. Entre tu i jo: n’hi va haver cap que t’agradés més que el que vas escriure tu en el seu dia?

Ha, ha, ha! Potser quedarà pretensiós, però no. M’agrada el «meu» final, precisament perquè és el que vaig triar. Va costar, no va ser gens fàcil. Però en vaig quedar convençuda. Ara bé, la literatura es diferencia de les ciències exactes, perquè no hi ha una sola resposta correcta. I la resta de finals eren molt divertits, personals i engrescadors. Però eren els finals de cada lector.

De fet, estic convençuda que els llibres no els acabem els escriptors, ni els editors. Els acaba cada lector quan imagina el seu final.

Una versió pròpia i intransferible.

Aquest mes de setembre els alumnes de primer de primària de l’Escola Pere Vila, guanyadors dels passats Jocs Florals Escolars, viuran l’experiència de veure el conte animat amb el que hi van participar convertit en un capítol de l’espai “Una mà de contes” del Club Super3, del que n’ets mums.cat

guionista. Com vas viure el moment de comunicar-los el premi? Ens pots explicar quin paper tindran ells en la producció del capítol?

Va ser molt emocionant. Són nens molt petits, de sis i set anys, i saltaven i cridaven d’alegria. Uns dies després el Manuel Barrios, el director del programa, i jo mateixa, vam visitar-los a l’escola per parlar de la feina que faríem plegats. Al setembre treballarem la història conjuntament, per arrodonir-la encara més. I els nens i nenes, amb l’ajuda de les mestres i el Manuel Barrios, crearan els dibuixos de cap i de nou i gravarem una producció professional fins a crear un nou capítol que s’emetrà al programa «Una mà de contes». Fa uns anys vam crear cinc contes amb els nens i nenes de sisè de l’Escola Drassanes, en una experiència molt similar, i el resultat va ser molt enriquidor. Televisió pública al 100%.

L’escola a la tele i la tele a l’escola.

Ara que parlem del Club Super3: aquest any ha estat premiada la seva App, per la qualitat dels seus continguts i el prestigi del canal temàtic infantil. I et preguntem: tablets i mòbils, sí o no com a cangurs, quan els pares hem d’atendre obligacions d’intendència o per gaudir de “sobretaules disteses” per tothom?

Són tant temptadors, són les nou del vespre, encara has de fer el sopar, el MEC et reclama atenció, i què fas? Té, nen, la tauleta/tele/mòbil/ordinador/consola...

La nostra generació de progenitors s’està guanyant una estàtua als herois que van haver de bregar amb el món digital per primera vegada a la història. Per mi les paraules claus són: límits, i no em fas cap pena.

Límits per als MEC i per a nosaltres mateixos. Perquè de vegades ens despistem i els MEC s’han passat 4 hores amb l’aparell de marres i ja té el cap en format panoràmic. I el “no em fas cap pena” perquè fora del món digital hi ha vida i avorriment. I l’avorriment fa que descobreixin encara més vida. Pena zero.

29

El Club de Lectura dedicat al llibre de família, del que n’has estat impulsora i dinamitzadora, va assolir la magnífica xifra de dos-cents cinquanta-un membres inscrits.

Com valores l’experiència?

M’ho he passat molt i molt bé triant llibres, acompanyant en la lectura, assenyalant allò que em semblava important, llegint els comentaris de la gent. Només demanaria un desig per al proper curs, que la gent s’animés a escriure més comentaris. Els catalans som tan repunyeterament discrets...

Una mica de rauxa seria fantàstic.

Per acabar: Salva un sol dels teus llibre de la foguera

“De professió malabarista... o bolera”, afirmaves en un dels teus articles (per allò de les boles de malabars però també per les que expliquem, de vegades, com a mares i pares imperfectes que som). Quina és la mentida més matussera que has hagut d’explicar mai?

Impossible, un de sol no pot ser: les obres completes de Jean Austen, per exemple. I Jesús Moncada. I Jim botón y Lucas el maquinista. I Lola Anglada. I... Ja paroooo.

Perdona, era a una reunió, i en realitat era a: la perruqueria, el pediatre, la cua de la peixateria, la classe oberta de dansa... perquè quan ets autonta, ai, vull dir, autònoma, autònoma, els horaris no són gens estàndard, i vas a la perruqueria a les onze del matí, i al vespre treballes. O a mig matí un MEC t’anuncia que té una otitis galopant i ho deixes tot i el portes al metge. I al vespre treballes. I així totes les variables del món.

Espaterrant

“La perfecció mata i l’humor salva vides” (“La pitjor mare del món” dixit). Podries considerar-te la precursora de comunitats com #elclubdelasmalasmadres o #elclubdelesmaresdignes, entre d’altres? Quina opinió et mereixen aquest tipus d’iniciatives?

La pitjor mare del món va néixer l’any 2010, o sigui que sí, perquè tot això ve després.

Però també cal dir que sense la figura del Carles Capdevila i les seves ganes de comunicar amb humor, tota l’experiència de ser pares, jo no seria aquí, signant com la pitjor progenitora mundial. L’únic que m’amoïna de les iniciatives que esmenteu, és que són iniciatives de mares adreçades a mares. I 30

ho trobo un error absolut des del punt de vista feminista. Perquè ens queixem quan els senyors no assumeixen la criança dels fills, però quan parlem de fills, tot i fer-ho de forma hipsteriana, sobretot llegeixo senyores adreçant-se a senyores. I els senyors? Eo! Això també és cosa seva, no els ignorem! És un error. Per això vaig tenir molta cura a insistir que tant els articles com el llibre o les conferències van adreçades tant a mares com a pares.

La teva paraula catalana favorita del món mundial

Ídem en llengua castellana Cariño Parles algun idioma estranger?

Anglès ultrabàsic. I idioma MEC. Un llibre que tot adolescentis comunis hauria d’haver llegit abans dels vint anys El que faci que no pugui deixar de llegir-lo.

Cadascú tindrà el seu. En el meu cas va ser «El senyor dels anells» i «Mecanoscrit del segon origen» i «Orgull i prejudici» i...

Un llibre de literatura infantil que la Humanitat es podria haver estalviat.

Molts dels que es van publicar durant el franquisme, per fatxes i masclistes. #Redacció Mum’s Magazine

SETEMBRE 2016

ser vei s

mums.cat

31

va de llibres

La casa

Cafè dolç, cafè amarg

Les vacances del ratolí Carter

Anna Obiols i Subi Totes les edats, 32 pàgs.

Proteus, 2010 Hi ha nens que viuen una realitat però en somien una altra. L’Anna Obiols ha creat un text sensible que és la dolça melodia dels pensaments d’un nen que viu al carrer. Les il·lustracions que l’acompanyen surten de la mà mestra d’en Subi, dels seus pinzells i de la barreja de les pintures amb cafè...

Marianne Dubuc 32pàgs. A partir de 3 anys Juventut, 2016 El Ratolí Carter marxa de vacances amb la seva família. Però de cap manera deixarà de fer la seva ruta!Segueix repartint els seus paquets, acompanyat de la senyora Ratolí i els seus tres ratolinets.

Acompanya’l tu també en el seu viatge i obre molt els ulls: trobaràs un munt d’animals divertits i moltes altres coses.

No sé si vull un nòvio o un gos

Explica-m’ho

Glòria Marín 118 pàgs. A partir de 11 anys Animallibres, 2015 No sé si vull un nòvio o un gos és una lectura per a joves lectors que aborda, de manera amable i distesa, les inquietuds i les experiències pròpies de l’adolescència.

L’Alba té tretze anys i se sent aclaparada pel primer curs d’institut, la relació amb els seus germans bessons, els crits a casa... Per canalitzar tots aquests problemes, l’Alba comença a escriure un diari secret

Katharina Von der Gathen Anke Khul 216 Pàgs. Per pares i mares Takatuka, 2016 Aquí tenim un llibre perfecte per poder parlar amb els més petits d’un tema tan interessant i, a vegades, difícil com la sexualitat. Una oportunitat per obrir un debat entre pares i fills, adults i menuts.

Els fantasmes no truquen a la porta

Paco Roca Totes les edats, 136 pàgs.

Astiberri ediciones, 2016 Si algú, de xiquet, ha passat els estius en una casa de camp, quan obri aquest volum s’hi retrobarà de sobte: l’interior en penombra —per controlar la calor—, quatre o cinc habitacions, els mobles rústics i pràctics, un munt de figuretes i trastos vells que els pares ja no feien servir ...

32

Eulàlia Canal Rocio Bonilla 40 pàgs. Per pares i mares Animallibres, 2016 És una història que ens parla de l’amistat i de la gelosia amb toc d’humor molt interessant i un xic, molt xic de por.

L’Ós i la Marmota juguen a dards i a trobar tresors amagats. Ballen, riuen i passen grans estones junts… És per això que quan l’Ós anuncia que aquella tarda els visitarà l’ànec per jugar plegats, la marmota entra en un estat de gelosia” SETEMBRE 2016

agenda

setembre

03 i 04/09/2016 per llepar-se’n els dits Per a nens de 5 a 12anys.

Un taller participatiu on els nois i noies prenen contacte amb la cuina i els pares descobreixen alguns trucs que els poden ajudar en el dia a dia. món sant benet

ACTIVIT ZES FAM ATS

ILIARS?

Si vols apa secció rèixer en aqu posa’t esta e amb no n contacte sa mcc@m ltres ums.ca t

10/09/2016 de les 9 a les 10h PORTES OBERTES: IOGA A càrrec de Marina Ubach

04 /09/2016 a les 10h GRUP DE PREPARACIÓ AL PART I CRIANÇA A càrrec de l’equip Migjorn

Migjorn C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net

Migjorn C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net

SANT VICENÇ DE CASTELLET

SANT VICENÇ DE CASTELLET

10 i 11/09/2016 de l’hort al plat Per a nens de 5 a 12anys.

Taller participatiu de cuina on anirem a l’hort ecològic a collir els productes i després aprendrem com cuinar-los.

Finalment, es podrà fer un tast dels plats que hem preparat. món sant benet

24/09/2016 a les 20h TEATRE “MUJERES DE OJOS GRANDES”

info. 93.8759401 www.monstbenet.com

sant fruitós de bages

05/09/2016 A LES 20h CURS D’INICIACIÓ AL IOGA AURA IOGA C/Pompeu Fabra,13 2a planta 1-2 938720951 MANRESA

17 I 18/09/2016 CARMANYOLA I ENTREPÀ Per a nens de 5 a 12anys.

Per anar ben preparats a l’escola i a la feina us proposem un taller àgil i divertit on podrem elaborar receptes d’entrepans saludables i també alguns dinars de carmanyola. món sant benet

08/09/2016 FESTA MAJOR Info. ajsolsona.cat SOLSONA 10/02/2016 FESTA MAJOR Info.ajcardona CARDONA

mums.cat

A càrrec de Rosa Palacios

C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net

SANT VICENÇ DE CASTELLET

07/09/2016 a les 18h XERRADA: COM EL CERVELL APREN, RECORDA I OBLIDA A càrrec del Dr. Ignacio Morgado Sala d’actes campus UManresa MANRESA

24/09/2016 de les 18 a les 19:30h BIODANSA

Migjorn

info. 93.8759401 www.monstbenet.com

sant fruitós de bages

agenda

ORGANIT

A càrrec de: Martha Escudero

Migjorn C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net

SANT VICENÇ DE CASTELLET 24/09/2016 a les 12h L’HORA DEL CONTE “ELS CULDOLLA” A càrrec de Clara Gavaldà Sala infantil BIBLIOTECA VIVES CASAJUANA SANT VICENÇ DE CASTELLET 28/09/2016 FESTA MAJOR Info.ajcastellar de n’hug CASTELLAR DE N’HUG

info. 93.8759401 www.monstbenet.com

sant fruitós de bages 24 i 25/09/2016 RODA EL MÓN I TORNA AL BORN Per a nens de 9 a 14anys.

Us proposem conèixer els sabors que van sorprendre els paladars europeus de l’època moderna elaborant unes receptes que sense l’aventura de Colom no haurien estat mai possibles. món sant benet

AQUESTA AGENDA ÉS UN PETIT RECULL D’ALGUNES DE LES ACTIVITATS FAMILIARS PREVISTES A LA CATALUNYA CENTRAL. MUM’S NO ES FA RESPONSABLE DELS CANVIS D’ÚLTIMA HORA QUE ES PUGUIN PRODUIR.

info. 93.8759401 www.monstbenet.com

sant fruitós de bages

33

34

SETEMBRE 2016

ser vei s

Vols viure una aventura única i descobrir llocs màgics?

Et proposem una sortida en família a prop de casa!!!

La Mola

i el santuari de Lord

Distància: 1,6 km Desnivell: 154 m Dificultat: Fàcil Temps: 0 h 36 m

santuari de Lord

Ruta curta i assequible que permet tenir una visió general de l’entorn muntanyenc de la bella vall de Lord des d’un mirador privilegiat, la Mola de Lord, on es troben el santuari homònim i la petita ermita de Sant Jaume.

Ruta senyalitzada.

Per arribar al punt d’inici de l’excursió, s’ha d’agafar la carretera LV-4241 de Sant Llorenç de Morunys a Berga.

S’hi pot anar des de Solsona per la carretera que, en direcció NE i resseguint el Cardener, creua l’embassament de la Llosa del Cavall. A 1,5 km de Sant Llorenç de Morunys i a 6,5 del coll de Jou, hi ha un revolt. Cal prendre una pista de 3 km que passa pel costat de l’església romànica de Sant Serni del Grau i després pel túnel de Roca Foradada.

Es continua seguint el vessant solell del riu Rasa de Torroella

mums.cat

fins que, al final, s’arriba al collet del Santuari, una esplanada on es pot aparcar el cotxe.

D’aquí surt el camí a l’ermita, així com un petit telefèric per pujar provisions.

0,00 km (1.071 m). Collet del Santuari. Es comença l’excursió remuntant cap al S unes escales que segueixen un viacrucis. Passats uns 15 o 20 min, s’arriba al fil de l’altiplà, on hi ha l’estació superior del petit telefèric, que encara conserva el torn manual.

Es creua una portella de ferro i se surt a un petit promontori que permet gaudir d’una bona vista sobre el peculiar i agradable ras de la Mola de Lord. A mà dreta, es divisa la petita capella de Sant Pere Màrtir i, davant i al fons, el santuari. Es continua pel mateix camí.

0,61 km (1.157 m), 0 h 18 min.

Santuari de la Mare de Déu de Lord, habitat permanentment per una petita comunitat de

monjos. Per visitar-lo, cal demanar la clau.

Després, val la pena donar un tomb sencer resseguint el perímetre de la mola (cal vigilar amb els espadats verticals) i veure, al seu extrem SE, a uns 200 m, la petita ermita de Sant Jaume (km 0,83, 1.129 m). La vista de les serres de Busa i de Bastets sobre les aigües de l’embassament de la Llosa del Cavall són imponents.

Tot l’indret convida a la meditació. Per tornar, es desfà el camí.

1,66 km (1.071 m), 0 h 35 min.

Collet del Santuari, punt de partida i final de l’itinerari.

font i imatges:

© Palau Robert Centre d’informació de Catalunya 02

Atenció a la donant de llet: 93 557 35 66 bancdellet@bst.cat ¡ facebook/bancdellet