mums_tgn_55

Page 1

EMBARÀS, MATERNITAT I CRIANÇA

55 OCTUBRE 2018

planificació

familiar natural LA POR AL PART

integració sensorial

càncer de mama

R E V I S TA G R AT U Ï TA

®



lactància.04

LACTÀNCIA EXTRACCIÓ MANUAL

5 anys Directora Laura Aresté laura@mums.cat 675 742 579 Publicitat info@mums.cat 675 742 579 foto portada criterifotografic.com 675441916 Distribució botarell cambrils creixell l’ametlla de mar la selva del camp l’hospitalet de l’infant miami platja montbrió mont-roig del camp móra d’ebre móra la nova pratdip reus riudoms salou tarragona tivissa valls vandellòs vilafortuny vila-seca

www.mums.cat @MumsMgz info@mums.cat Partida de la Coma, 7 43320 PRATDIP

psicologia.06 5 anys, 55 edicions i 5 capçaleres. Tot i que actualment aquesta de Tarragona és l’única MUM’S que edito, puc assegurar que aquests 5 anys han sigut una autèntica aventura. fertilitat.08 Durant aquest temps més de 150 col·laboradors han fet créixer la revista amb contingut proper, útil i molt interessant. Amb llegeixes són situacions, experiències i necessitats que en algun moment ens trobem totes les mares/famílies. I moltes d’elles basades en la necessitat d’aprendre a gestionar situacions amb la meva pròpia nena.

propostes.10

CC La FIRA “MÉS VIDA”

En aquesta edició trobaràs com sempre contingut sobre

dona. 12

l’embaràs, lactància, part, educació i dona, fins a un especial

dia mundial del càncer de mama

dedicat al càncer de mama. Segurament ja coneixes la meva necessitat de divulgació envers el càncer de coll uterí. Una experiència que vaig viure en primera persona i que realment crec que és molt important

puericultura. 14

phill&teds

parlar-ne, conèixer, normalitzar i desestigmatitzar la situació. Però en aquesta edició i aprofitant el 19 d’octubre, crec que és necessari que ens conscienciem de la necessitat de fer-nos

dona. 16

autoexploracions cada mes. Així que a tu que estàs llegint aquest editorial et dic: TOCA’T! I fes de la prevenció un hàbit. ;P

PLANIFICACIÓ FAMILIAR NATURAL

Per cert, la fadeta de la portada és Alma, la meva nebodeta. La

infància.20

que ens té el cor robat a tots i per la que moro d’amor. Gràcies Àngels de Criteri Fotogràfic, per aquesta magnífica foto de portada

no seria possible. Un petó gegant!

_ISSN Ed. Imp. 2462-3946 _ISSN Internet 2462-3954 El contingut d’aquesta revista és propietat dels professionals i col·laboradors de MUM’S, i/o està recopilat d’internet. Si algun dels contingut estigués protegit per copyright o qualsevol altra llei que prohibeixi la seva publicació, preguem ens ho comuniquin immediatament a admin@mums.cat Els distribuïdors no han d’estar d’acord amb els continguts publicats pels autors. Prohibida la reproducció de qualsevol anunci de la revista.

PRESERVAR LA FERTILITAT

una filosofia natural, respectuosa i intuïtiva, els articles que

Moltes gràcies per aquests 5 anys, sense tu que ens llegeixes _Dipòsit legal T-1236-2013

LA POR AL PART

Disfunció en el processament sensorial salut.27

Associació madres solteras por elección dona.28

consultes del sòl pelvià en la dona Mum’s mgz col·labora amb l’apadrinament d’una nena a Kalugotla, India.

cuina en família.30

panellets saludables


L A C TÀ N C I A

LactApp I l’experta de lactància a la teva butxaca

Descarrega

LactAPP

Extracció de la llet materna TÈCNICA MANUAL

La majoria de mares en algun moment de la seva lactància van a necessitar extreure’s llet per una o una altra raó. En aquest article facilitem informació sobre l’extracció i transport de llet materna.

Motius per treure’s la llet Els motius per treure’s la llet són nombrosos, i entre ells cal destacar: Provocar el reflex d’ejecció per ajudar al bebè a prendre adequadament el pit. Al principi de la lactància, si el bebè és prematur o està malalt. Per alleujar la ingurgitació. Per extreure la llet quan no és possible donar de mamar en una presa determinada. Per mantenir la producció quan no és possible donar el pit. Per guardar la llet i donar-la-hi al nen a un altre moment. Per donar-la, o donar-la a un banc de llet. Per extreure i rebutjar la llet temporalment mentre es pren un determinat fàrmac. Per ajudar a drenar el pit en cas d’obstrucció, mastitis, … Per iniciar i establir la producció de llet en cas de relactación o lactància induïda. MUM’S MGZ I 4

Consideracions prèvies Abans de començar una sessió d’extracció de llet, indiferentment que aquesta es realitzi de forma manual o mecànica (amb sacaleches) és important tenir en compte: · Rentar-se sempre les mans abans de manipular el pit. · Efectuar un massatge en el pit. L’alliberament d’oxitocina i l’ejecció de la llet milloren amb estímuls externs: el plor del bebè, una foto del nen o el suau massatge del pit. L’alliberament de prolactina i la producció de llet es produeixen per la succió del bebè o per l’estimulació del pit. Una vegada la mare ha trobat una posició còmoda per asseure’s tranquil·lament, es descobreix el pit i ho estreny suaument amb les puntes dels dits des de la perifèria cap a la areola. A continuació es realitza un suau massatge segons els següents dibuixos: En finalitzar, fregar suaument el mugró i la areola, amb el polze i l’índex, per ajudar a desencadenar el reflex d’ejecció.

Tipus d’extracció L’extracció de la llet pot realitzar-se de manera manual o mecànica, segons les preferències o les possibilitats de la mare.


Grups l’Extracció manual és un tècnica utilitzada a tot el món que permet a la dona familiaritzar-se amb el seu pit i perdre la por a realitzar l’extracció. Per realitzar l’extracció manual tan sol és necessari aprendre la tècnica sense que es requereixi res més. Aquest tipus d’extracció és ideal per als primers dies de postpart, ja que les quantitats de calostre produïdes són molt petites i així es poden recol·lectar en una cucharita i oferir-les al nen. No moltes dones aconsegueixen grans volums sense l’ajuda d’un extractor elèctric, però encara així són bastants les que prefereixen aquest mètode, en comptes d’usar sacaleches. Per realitzar l’extracció manual col·locar la mà en el pit, per a la majoria de les dones és ser més fàcil amb una mà damunt de la areola i l’altra sota. La zona sobre la qual cal estrènyer està a uns 3 cm. des de la base del mugró el que no sempre coincideix amb la vora de la areola. Cal estrènyer cap a la paret toràcica i després comprimir el pit entre el polze i els altres dits. Seguir comprimint el pit mentre se separa la mà de la paret toràcica, en una acció de “munyiment” cap al mugró, sense lliscar els dits sobre la pell. No cal estirar, aixafar ni fregar el pit. Repetir aquest moviment de forma rítmica a una velocitat que resulti còmoda i no abrasiva. La mà ha de rotarse al voltant de la mama per masajear i estrènyer tots els quadrants. Cada mare desenvolupa el seu propi estil natural, per la qual cosa seguir rígidament un mètode pot ser contraproduent. L’eficàcia es mesura per la comoditat amb que s’extreu la llet. Una sessió d’extracció manual pot durar de 20 a 30 minuts, alternant els pits cada 5 o 10 minuts. Pot ser útil inclinar el cos cap a davant i sacsejar el pit suaument.

de lactància i criança

La SELVA DEL CAMP _Associació Descobreix (LACT. I CRÇ.) Dm. 17H A 19H I Aula Rosa Sensat de l’Hort Iglèsies gruplactanciadescobreix@gmail.com

L’HOSPITALET DE L’INFANT _GRUP DE SUPORT A L’ALLETAMENT MATERN (LACT. ) Dv. 11.30H a 13.30H I A. B. de Salut Hospitalet-Vandellòs _LA TRIBU Associació Familiar (CRÇ.) @LaTribuAssociacioFamiliar

REUS _ASSOCIACIÓ MAREUS (LACT. I CRÇ.) Dc. 17.30H I Espai Nadó (Mas Pintat) 651 858 334 I 652 818 324 I @Mareus.org _Grup de sup. a la lactància materna d’atenció primària de Reus-Altebrat - ihan (LACT. ) Dl. 16H A 18H I DJ. 11H A 13H I Unitat d´Atenció a la Dona Camí de Riudoms, 53-55 · Tel. 977 312 088

salou _AULA ALLETAMENT MATERN- ihan (LACT. ) Dj. 11H A 13H I CAR SALOU (Carrilet ,12 ) I 977 383 018 _LA LLIGA DE LA LLET (LACT. ) 2n Dv. 10.30H A 12H I Centre Cívic, c/ Advocat Gallego Laura 658 056 131

Tarragona _GRUP DE SUPORT A L’ALLETAMENT MATERN I CURA DEL NADÓ - CAP MURALLES Dm. 11.30H A 13H I Escultor Verderol, s/n I 977 249 404 _CAP San Salvador (LACT. ) 2n i 4t DV. 18H A 19.30H I Alzina del mas, 2 I 977 521 462 _ABS-ASSIR La Granja-Torreforta (LACT. ) Dv. 11.30H A 13.30H I c/ Gomera s/nº I 977 548 088 _DO DE PIT (LACT. ) Dv. 18H I Plaza Imperial Tárraco I CAP DE PEDIATRIA www.dodepit.org _PORTA’M A PROP (LACT. I CRÇ.) Dm.17.30H a 19H I Espai Jove Kesse www.facebook.com/Portamaproptgna _ATENCIÓ A LA DONA TARRAGONA (LACT. ) Dv. 18H I c/ Jaume I , 29 _associacio dhides Dones i Homes per la Igualtat i el desenvolupament. Rosa Casas I 685 151 013 www.facebook.com/associaciodhides/ _TECLETES (CRÇ.) Dl. 17.30H I Espai Elysian. Sant Francesc 20, bx. TGN _Associació de prematurs de Catalunya Som Prematurs Telf. 626 873 249 / 656 820 821 Info@somprematurs.cat _MADRES SOLTERAS POR ELECCIÓN delegadacatalunya@madressolterasporeleccion.com

VALLS _Alletar i Criar (LACT. I CRÇ.) 1r i 3r Dm. 17H A 19H. I Casa Caritat. Ctra. del Plan, 37 www.alletaricriar.org _Espai Familiar El Niu (LACT. I CRÇ.) 4t Dv. Espai I Magrana de Valls. @elniudevalls

L’espluga de francolí MUM’S MGZ Friendly

LLETETA SPLUC (LACT.) 1r i 3r Dll. 17H I C/ de la Font, 4 L’Espluga FrancolíMGZ 5 de I MUM’S @lletetaspluc


PSICOLOGIA

LA POR AL PART Tot i que el cos de la dona està dissenyat per donar a llum de forma natural, aquest moment desperta moltes pors i ansietat, fins al punt que algunes dones poden patir tocofòbia o por patològica al part i l´embaràs. Les raons d’aquestes pors poden ser molt variades: una mala experiència anterior, històries de parts difícils que han explicat amigues o les dones de la nostra família, tenir una personalitat més aviat poruga i obsessiva, etc. Això porta a l’embarassada afrontar la idea del part amb molta ansietat. Cal dir que la nostra societat ens n’ofereix una imatge molt negativa, del part. Des de la sentencia bíblica “pariràs amb dolor” fins les imatges que habitualment ens mostren les pel·lícules, on la partera es mostra cridant i descontrolada com si fos quelcom horrible. Aquesta visió ha portat a la dona a sentir-se vulnerable i indefensa com si no pogués fer res per gestionar aquest patiment, fet que encara reforça més les seves pors. Alguns dels temors més habituals són la por al dolor del part, por a patir seqüeles d’algun tipus o inclús la mort (tant d’ella com el seu nadó) i por a no tenir control de la situació. No gestionar saludablement aquestes pors no tan sols ens comporta patiment psicològic, ansietat i malestar emocional; també ens afecta a nivell físic, perquè la tensió psíquica provocar tensió muscular. Quan apareixen aquestes pors al moment del part es crea una cercle viciós de por-tensió-dolor, com un peix que es mossega la cua. La por al part esta associada a problemes durant el part i el postpart, a un major dolor durant el procés, una prolongació del part i sentiments d’insatisfacció. També s’ha demostrat que augmenta la probabilitat d´haver de sotmetre’s a una cesària. La bona notícia és que les pors tenen el seu origen en l’àmbit de la ment i que, si escoltem el seu missatge, ens duran a cercar recursos i entrenar les habilitats necessàries per gestionar-les saludablement per gaudir de l’experiència de l’embaràs i preparar-nos per un part serè. MUM’S MGZ I 6

COIA BORRÀS I Psicologa reproductiva i perinatal

Un obstacle per gaudir l’experiència de l’embaràs i viure un part serè PAUTES PER AFRONTAR LA POR AL PART 1. Assistir als cursos de preparació al part Les investigacions demostren que la preparació comporta habitualment menys dolor i menys complicacions. 2. Informar-me bé del procés del part Conèixer a fons el procés del part, com seran les contraccions i com puc gestionar el dolor o quines situacions em puc trobar en el procés del part, entre altres, ajuda a reduir la incertesa i l’ansietat. A les classes de preparació al part ja rebràs molta informació, però també pots aclarir dubtes amb el teu ginecòleg/a o llevadora. 3. Conèixer físicament el lloc on donaràs a llum Visitar el centre, conèixer els seus protocols i el personal que t’atendrà aporta seguretat i confiança. 4. Redactar de un pla de part Assentar unes bases de com vols ser atesa dona seguretat. 5. Compartir les pors Parla’n amb els professionals, amb la parella, amigues, mare, sogra o qualsevol persona que t’escolti respectuosament. És natural que apareguin aquests temors i una bona manera de que minvin és compartirlos. 6. Practicar exercici suau És beneficiós tant per la salut física com psicològica durant l’embaràs. Abans de practicar-ho consulta al teu metge si és indicat en el teu cas concret. 7. Practicar tècniques de relaxació i respiració T’ajudaran a sentir-te més relaxada durant l’embaràs i a gestionar l’ansietat i tensió durant el part. Això beneficia tant a la salut de la mare com la del nadó. 8. Rebre suport professional Si seguint les pautes anteriors veus que aquesta por no remet, és aconsellable acudir a un psicòleg o psicòloga que t’ajudarà a acabar de superar aquestes pors per afrontar el part amb més seguretat i confiança en tu mateixa.


7 I MUM’S MGZ


F E R T I L I TAT

BIOGEST I www.biogest.es

Métodos para preservar

la fertilidad Actualmente es posible preservar la fertilidad (tanto femenina como masculina). Quizá en este momento no tengas claro si el día de mañana desearás ser madre (o padre). O puede que tengas la certeza de querer tener hijos, pero como plan de futuro. O tal vez te enfrentes a una enfermedad que puede poner en peligro tu fertilidad futura. Sea por estos u otros motivos, recurrir a la preservación de la fertilidad es una decisión inteligente y madura.

No importa si no tienes pareja (o si no tienes pareja masculina). Si crees que en el futuro querrás ser madre, pero no puedes o no deseas serlo aún, la congelación de tus propios óvulos es una decisión acertada.

Congelación de óvulos

Congelación de espermatozoides o de tejido testicular

La congelación de óvulos o vitrificación de ovocitos es el método para preservar la fertilidad femenina más empleado. Por diferentes razones. La primera de ellas es que ello depende únicamente de la decisión de la mujer. Si bien es recomendable que aún no haya cumplido los 35 años. MUM’S MGZ I 8

La vitrificación de óvulos es un tratamiento sencillo y te proporcionará una gran tranquilidad de cara al futuro. ¿En qué consiste exactamente? Mediante una aspiración de los ovarios se obtienen los óvulos. Para facilitar la obtención de estos, previamente la mujer se somete a un tratamiento hormonal de estimulación de la ovulación.

El equivalente masculino a la congelación de óvulos es la congelación de espermatozoides o de tejido testicular. Este método es utilizado sobre todo por hombres que piensan que querrán ser padres en un futuro y no desean arriesgarse a que con el paso del tiempo su capacidad


de concepción disminuya y por hombres que deben someterse a algún tipo de tratamiento médico que ponga en riesgo su futura fertilidad.

Congelación de embriones

el momento de ser padres. Para evitar problemas al concebir si en un futuro uno de ellos (o ambos) tuviera problemas de fecundidad debidos a la edad u a otras cuestiones, la congelación de embriones es la solución. El método es sencillo y se inicia con el mismo tratamiento que la congelación de óvulos. Solo que en este caso, antes de congelar los óvulos estos se fecundan con espermatozoides de la pareja.

La congelación de embriones es un método de preservación de la fertilidad especialmente indicado para parejas heterosexuales. Pueden existir diversos motivos por los que la pareja decida que debe aplazar

Conocer los métodos para preservar la fertilidad te ayudará a tomar decisiones en el presente sobre tu futura maternidad (o paternidad). ¿Te has planteado preservar tu fertilidad?

El método es muy sencillo; la congelación de una muestra de semen o de tejido testicular obtenido por biopsia.

9 I MUM’S MGZ


PROPOSTES

LA FIRA I www.lafiracentrecomercial.com

La Fira Centre Comercial proposa un mes d’octubre

ple de salut

En el marc de la campanya Més Fira, La Fira Centre Comercial ha preparat un mes d’octubre ple d’activitats al voltant de l’esport i la salut adreçades als seus visitants i a la ciutadania en general. Sota el lema “Mes Vida”, del 2 al 14 d’octubre la Planta Segona del Centre Comercial s’omplirà d’accions encaminades a promoure l’activitat física. El dimarts dia 2 es farà la primera que girarà al voltant dels reptes motrius en família. El dimecres dia 3 hi haurà salsa en família i Zumba, el dijous dia 4 la proposta és de Gimnàstica hipopressiva i Ioga mentre que el divendres dia 5 hi haurà de nou Zumba i després, Hip Hop. La setmana següent el calendari d’activitats s’iniciarà el dilluns dia 8 amb Hip Hop i Combat, el dimarts dia 9 hi haurà Pilates i Tai txi, el dimecres dia 10 la proposta de Balls Llatins i el dijous dia 11 tornarà el Zumba. Totes aquestes activitats seran gratuïtes i es faran de 18.30h a 19.15h i de 19.30h a 20.15h, menys la de reptes motrius en família, Balls Llatins i la sessió de Zumba del dia 11 que ocuparan els dos trams. Però la proposta de La Fira Centre Comercial no acaba aquí perquè es configura amb diverses xerrades que aniran a càrrec de professionals del sector de la salut i l’esport. Dilluns 8 d’octubre el Doctor Luis Franco parlarà sobre el runing com a esport massiu i el control mèdic i posteriorment es presentarà el llibre “La belleza de las cicatrices” de Xavier Miralpeix. El dimarts dia 9, la ciclista i influencer Sandra Jordà conversarà sobre el ciclisme femení i els grans desafiaments esportius. La tercera xerrada la protagonitzarà Núria Castán, millor esportista de Reus 2018 que competeix en la disciplina de snowboard. Les tres xerrades seran gratuïtes i també es faran a Cinemes Axion. A les activitats i xerrades s’hi sumarà la segona Bicicletada Popular Solidària de Reus, que enguany té el patrocini exclusiu de La Fira Centre Comercial i que espera reunir a més d’un miler de persones el diumenge 14 d’octubre. Precisament aquesta és, com la resta de propostes que fa La Fira, Centre Comercial gestionat per Merlin Properties, una activitat esportiva, familiar i, en aquest cas, també solidària ja que es fa a benefici de la Fundación Noelia que treballa per promoure la recerca i el coneixement a l’entorn de la malaltia de la distròfia muscular congènita per dèficit de col·lagen VI. Segueix-nos a les xarxes socials: facebook.com/LaFiraCentreComercialReus Twitter: @CCLaFira Instagram: @CCLaFira



DONA

19 d’octubre

Dia Mundial del Càncer de Mama Cada any es diagnostiquen 4.563 casos de càncer de mama a Catalunya i moren 979 dones*. El càncer de mama és un tumor maligne que s’inicia en el teixit de la glàndula mamària. Les cèl·lules del cos són la unitat més bàsica de vida. S’agrupen i formen els teixits, els quals alhora es constitueixen en els òrgans del cos, com ara els pulmons, el fetge, etc. Normalment les cèl·lules creixen i es divideixen per formar noves cèl·lules que el cos necessita. Quan les cèl·lules envelleixen moren i són reemplaçades per les noves. De vegades aquest cicle es pot alterar: les cèl·lules no moren quan ho haurien de fer i alhora en van creant de noves, de manera que el cos es troba amb un excés de cèl·lules que no necessita. Aquestes cèl·lules poden formar una massa o un teixit que es denomina tumor.

TUMORS Tumors benignes. No són càncer. Les seves cèl·lules no envaeixen altres parts del cos; generalment es poden treure i no solen tornar a aparèixer. Tumors malignes. Sí que són càncer. Les cèl·lules d’aquests tumors poden envair teixits propers o bé disseminar-se per altres parts del cos. Aquesta disseminació des d’una part del cos a una altra s’anomena metàstasi. El càncer de mama es pot trobar en diferents situacions: In situ. Es diu així quan es troba localitzat on es va iniciar, al ducte o al lòbul. Infiltrant. quan trenca el ducte o el lòbul i infiltra el teixit de la mama. MUM’S MGZ I 12

Amb disseminació limfàtica. Les cèl·lules canceroses són transportades als ganglis a traves de la limfa. El grup ganglionar que més sovint queda afectat és el de l’aixella. Amb disseminació a través de la sang. La sang transporta les cèl·lules canceroses a altres òrgans; els més freqüents són els ossos, el fetge, el pulmó i el cervell. Així, el càncer que es genera en aquests òrgans té el mateix tipus de cèl·lules que el càncer de mama, per tant s’anomena càncer de mama amb metàstasi òssia, per exemple; no és un càncer d’ossos i, per tant, és tractat com a càncer de mama amb metàstasi.

Causes La investigació mostra que algunes dones amb certs factors de risc tenen més probabilitat que altres dones de desenvolupar càncer de mama. Un factor de risc és qualsevol element que augmenta les possibilitats que una persona pugui desenvolupar càncer, però la majoria no en són causa directa. Hi ha factors de risc que es poden controlar, com el tabaquisme, i d’altres que no, com l’edat i els aspectes hereditaris. En el cas del càncer de mama, es consideren de risc elevat: L’edat. El risc de patir càncer de mama augmenta amb l’edat. La majoria dels casos se solen donar per sobre dels 50 anys. Aquesta malaltia no és freqüent abans de la menopausa. Els antecedents familiars. Les dones amb un familiar de primer grau (mare, germana, filla) que han passat o passen per un càncer de mama tenen més risc de desenvolupar-lo. Aquest risc pot ser més elevat si hi ha més d’un familiar de primer grau afectat, especialment si a més s’ha produït abans de la menopausa. Aquests casos estan relacionats amb canvis genètics.


Canvis genètics: alguns canvis o mutacions en certs gens són els responsables de l’augment del risc. Els gens als quals s’ha associat més risc són el BRCA1 i BRCA2. Aquestes mutacions es detecten mitjançant una anàlisi de sang específica. Aquesta prova no està recomanada per a totes les dones en general, només per a aquelles a qui el metge ho indiqui, especialment en les famílies de les característiques esmentades.

augmenta el risc de desenvolupar càncer de mama al llarg dels anys. Per exemple, en el cas d’haver estat tractada per limfoma no hodgkinià amb radiació en el tòrax. Factors de l’estil de vida. Com en altres tipus de càncer, els estudis continuen mostrant que diversos factors de l’estil de vida poden contribuir al desenvolupament del càncer de mama, com ara:

Altres factors de risc són els següents: Antecedents personals de càncer de mama. Les dones que han tingut un càncer de mama tenen més risc, al llarg del temps, de desenvolupar-ne un altre a l’altra mama. Alteracions a la mama. En ocasions, a través d’una biòpsia es detecten cèl·lules anormals no canceroses. S’anomena hiperplàsia atípica, i la seva presència augmenta el risc de càncer. Exposició a estrogen. L’estrogen és una hormona femenina que controla el desenvolupament de les característiques sexuals secundàries, com el desenvolupament de les mames. La producció d’estrògens disminueix amb la menopausa. Alguns estudis mostren que l’exposició a l’estrogen durant molt de temps pot incrementar el risc de càncer de mama: Les dones que han tingut la primera menstruació abans dels 12 anys o la menopausa després dels 55 tenen més risc, perquè han estat més temps exposades a l’estrogen. Les dones que han tingut el primer fill després dels 30 anys. Les dones que no han tingut mai fills. Les dones que utilitzen la teràpia substitutiva hormonal en la menopausa. Radioteràpia. La utilització de la radiació a altes dosis per a tractaments específics abans dels 30 anys

L’autoexploració mamària CADA

1

Observa

Dreta a mig metre d’un mirall. Amb els braços als costats, per examinar el contorn de cada pit; s’ha de buscar alguna asimetria, distorsió, inflamació, desigualtat o vermellor.

MES!

Sobrepès o obesitat després de la menopausa Poc exercici físic Excés de consum d’alcohol

Símptomes En fases inicials de la malaltia el càncer de mama no acostuma a presentar símptomes. Quan es diagnostica en aquestes fases, normalment és perquè la dona està seguint un programa de prevenció (cribratge) o perquè es fa una mamografia per una altra causa. Els símptomes més comuns són: Aparició d’un nòdul a la mama que prèviament no hi era. Aparició d’un nòdul a l’aixella. Canvi de mida d’alguna de les mames. Irregularitats en el contorn de la mama. Alteracions en la pell de mama: canvis de color, pell de taronja, nafres. Canvis en el mugró: retracció, secreció de fluid. Menys mobilitat en una de les mames quan s’aixequen els braços alhora. Aquests símptomes també poden ser causats per altres problemes de salut. Davant la seva aparició s’ha de consultar el metge per tal de fer el diagnòstic al més aviat possible.

* Dades estadistiques - 2017. Gencat

És més recomanable d’efectuar l’autoexploració en acabar la menstruació, de manera ideal al cinquè dia des que s’inicia la regla. ,

2 palpa DRETA

3 palpa al llit

4 EL MUGRO

Dreta a mig metre d’un mirall. Palpar cada mama cuidadosament amb les puntes dels dits, amb moviments rotatoris. Aixeca el braç esquerre i amb les puntes dels dits de la mà dreta es palpa. Repeteix amb l’altre pit.

Palpació estirada. S’ha d’estirar el braç dret i doblar el colze per darrera del cap. Amb les puntes dels dits s’ha d’examinar la mama dreta des la punta del mugró en cercles cada vegada més grans fins l’estèrnum, l’espatlla i l’axil·la

Palpació DEL MUGRÓ. S’han de pressionar lleugerament els dos mugrons per tal d’observar si es produeix alguna secreció que no sigui llet.

13 I MUM’S MGZ


Disponible en to2Bebé&Kids

P U E R I C U LT U R A

SILLA DE PASEO

GO

PHIL&TEDS

Lleva el día a día con tus hijos a otro nivel con la NUEVA silla de paseo ligera go! compacta & ligera que ofrece una funcionalidad exepcional con opciones que te dejan disfrutar del día a día con hijos en la ciudad!

listo para recién nacidos Con su opción para recién nacidos, go™ es un cochecito compacto que permite a los padres adaptarse&sobrevivir en su día a día desde el nacimiento de los hijos.

plegado en vertical compacto y sin esfuerzos Con uno de los plegados más compactos del mercado, go™ ocupa solo 54 x 44 x 19cm / 21 x 17 x 7”, para poder guardarlo sin problema en espacios de almacenamiento reducidos y maleteros pequeños.

Peso: 5kg / Dimensiones desplegado (alto x ancho x largo): 103x44x82cm Dimensiones plegado (alto x ancho x profundidad): 54x44x19cm Ancho del asiento: 32cm RANGO edad: desde recién nacido hasta 4 años aprox.

compacto,con asiento de tamaño completo go™ proporciona un cómodo asiento con múltiples posiciones de reclinado para siestas en movimiento y posición vertical para los niños más curiosos.

traveller™

la cuna de viaje

que es más ligera que el bebé

ACCESORIO

capazo

Ligera y súper compacta para viajar

viaja ligero&duerme cerca del bebé

Con tan sólo 2.8 kg, traveller™ es la única de cuna de viaje que pesa menos que el bebé! super compacta perfecta para pequeños maleteros y para maletas, traveller se monta para convertirse en una cuna de viaje cómoda y transpirable o en un parque para usarla tanto en casa como fuera, para dormir y jugar, todos los días!

Tejidos con certificación OEKO-TEX® y malla transpirable, el capazo para traveller es suave sobre pieles delicadas y proporciona una ventilación excelente. Sábana a medida (incluida)

Al igual que la cuna de viaje, el accesorio capazo para traveller es muy ligero y fácil de transportar para viajar. tu bebé puede descansar en un espacio que le es familiar, tanto si estás en tu salón, como lejos de casa.

ligero, compacto y con tejido transpirable seguro

MUM’S MGZ I 14

viaja con tu bebé, cerca o lejos


15 I MUM’S MGZ


DONA

Mètode de la temperatura, el moc cervical i el calendari Planificació Familiar Natural El cos de les dones manifesta, mitjançant diferents canvis, les fases fèrtils i infèrtils del cicle menstrual, tot i que, a diferència del món animal, aquestes fases no tenen cap relació amb la libido. La planificació familiar natural (PFN) consisteix en diferents mètodes de prevenció de la gestació que es basen a observar aquests signes corporals del cos per identificar en quin moment del cicle es pot produir un embaràs. Són mètodes naturals, fàcils, innocus, barats i amb una base científica contrastada, i els poden utilitzar les persones que no tenen infeccions de transmissió sexual i que saben escoltar i observar el seu cos per identificar els dies de fertilitat i que, a més a més, estan disposades a prescindir de relacions coitals sense altres mètodes durant aquests dies, si volen evitar o ajornar un embaràs. Els que desitgen un embaràs utilitzen la PFN per determinar la fase més fecunda i elevar així la probabilitat d’aconseguir-lo.

Hi ha diferents mètodes de PFN (temperatura basal, simptotèrmic, cicle tèrmic, mucotèrmic, MELA, Billings i l’Ogino/ritme/calendari) però no tots tenen la mateixa eficàcia. Tots els mètodes es poden seguir amb un termòmetre (preferentment de gali), llapis de colors (negre, vermell i verd) i un regle. És important que algun professional et pugui ensenyar a utilitzar aquests mètodes i explicar-te la seva eficàcia, riscs i avantatges.

Què haig de saber sobre el meu cicle menstrual i sobre la fertilitat? Per poder usar els mètodes d’observació de la fertilitat, has d’aprendre molt sobre el teu cicle menstrual. Has de saber quan estàs ovulan i ets fèrtil, i quan és segur per a tu tenir relacions sexuals sense risc d’embaràs. MUM’S MGZ I 16

Perquè ocorri un embaràs, un espermatozoide s’ha d’unir amb un òvul (això es denomina “fertilització”). Durant el cicle menstrual, hi ha certs dies en els quals és possible que l’esperma fertilitzi un òvul i provoqui un embaràs; aquests són els teus dies fèrtils. Tots els mesos, l’ovari allibera un òvul en les trompes de Fal·lopi (això es denomina “ovulació”). L’òvul està en les trompes de Fal·lopi entre 12 i 24 hores. L’esperma pot romandre en l’úter i les trompes de Fal·lopi fins a 6 dies després de la relació sexual. Si un espermatozoide s’uneix amb l’òvul en la trompa, l’òvul fertilitzat es trasllada des de les trompes de Fal·lopi fins a l’úter i es pot adherir a la paret uterina, la qual cosa inicia un embaràs. Si no es fertilitza l’òvul, es dissol i finalment tens el període menstrual. A causa que l’òvul viu al voltant d’un dia després de l’ovulació i l’esperma viu 6 dies després de la relació sexual, tu ets bàsicament fèrtil al voltant de 7 dies de cada cicle menstrual: els 5 dies abans de ovular i el dia que ovules. També pots quedar embarassada un o 2 dies després de l’ovulació, però és menys probable.

Mètodes de planificació familiar natual 1_ Temperatura El mètode de la temperatura t’ajuda a predir quan ovularàs mitjançant el seguiment dels canvis en la teva temperatura corporal durant el cicle menstrual. Com s’usa el mètode de la temperatura? La temperatura corporal canvia lleugerament durant el cicle menstrual. És més baixa en la primera part del cicle, i després augmenta quan ovules. Per a la majoria de les dones, la temperatura típica abans de l’ovulació és de 35.5 a 36.6 °C. Després de ovular, puja a entre 36.1 °C i 37.2 °C


Per usar el mètode de la temperatura, has de prendre’t la temperatura de la mateixa manera tots els dies, i registrar-la en una taula d’observació de la fertilitat. Al principi, pots demanar-li a la teva llebadora que t’ajudin a llegir la taula. Molt ràpid podràs llegir-la i comprendrela per tu mateixa. Espera fins a haver registrat, almenys, 3 mesos abans de basar-te en el mètode de la temperatura com a anticonceptiu. El mètode de la temperatura és més eficaç quan ho combines amb altres mètodes d’observació de la fertilitat (com el mètode del moc cervical). Com em prenc la temperatura? Per fer un seguiment precís de la teva temperatura, ho has de fer tan aviat com et despertis, abans de sortir del llit. Pren-te la temperatura abans de parlar, menjar, beure, tenir relacions sexuals, revisar el telèfon: prente la temperatura abans de fer RES. Mantingues el termòmetre en el seu lloc durant uns cinc minuts. Els canvis en la temperatura són realment petits, fraccions de grau, de manera que has de tenir un termòmetre basal especial de gran escala (de gali o digital). Alguns termòmetres basals s’usen en la boca, i uns altres en el recte (l’anus). Els termòmetres rectals solen ser més precisos i confiables. Després de prendre’t la temperatura, registra-la en la taula. A mesura que facis un seguiment de la teva temperatura, començaràs a veure un patró. Els canvis en la temperatura poden succeir ràpida o lentament, i el patró pot variar d’un cicle a un altre. La temperatura pot canviar quan estàs molesta o no has dormit prou. Fumar, beure alcohol, el desfasament horari, estar malalta o estressada, i usar una manta elèctrica també poden afectar la temperatura normal. Escriu aquestes dades en la taula per saber quan aquests canvis de temperatura no formen part del teu cicle menstrual natural. Quins són els dies infèrtils per tenir relacions sexuals amb l’ús del mètode de la temperatura? Els dies infèrtils comencen després que l’augment de la temperatura es manté durant, almenys, 3 dies i acaben quan la temperatura descendeix just abans que comenci el següent període menstrual. Durant els dies infèrtils pots tenir sexe vaginal sense protecció. En els dies fèrtils, evita tenir sexe vaginal o utilitza un altre mètode anticonceptiu.

Entre dues menstruacions les temperatures varien i els dies anteriors a la propera regla la temperatura és unes 3-5 dècimes més elevada. Això significa que en aquell cicle menstrual hi ha hagut una ovulació.

2_ moc cervical El mètode del moc cervical t’ajuda a predir quan vas a ovular mitjançant el seguiment dels canvis en el moc cervical (flux vaginal) al llarg del cicle menstrual. Com s’usa el mètode del moc cervical? Les hormones que controlen el cicle menstrual també fan que el coll uterí produeixi moc, la substància viscosa en el coll uterí que surt de la vagina en forma de flux. El moc cervical canvia de color, textura i quantitat durant el cicle menstrual (especialment prop de l’ovulació). Per evitar l’embaràs amb el mètode del moc cervical, has de controlar el moc tots els dies i anotar els resultats en una taula. Els canvis en el moc t’ajuden a saber quan ovularàs i pots quedar embarassada. Durant els dies segurs pots tenir relacions sexuals vaginals sense protecció. En els dies fèrtils, no tinguis sexe vaginal o utilitza un altre mètode anticonceptiu. El mètode del moc cervical també es denomina “mètode de l’ovulació” o “mètode Billings”. És millor començar a usar aquest mètode amb l’ajuda d’un expert ja que pot ser difícil d’aprendre per tu mateixa. No et basis en el mètode del moc cervical com a anticonceptiu fins que hagis registrat el moc durant, almenys, 1 cicle. El mètode del moc cervical és més eficaç quan ho combines amb el mètode de la temperatura. Un altre tipus de mètode del moc cervical és el denominat mètode dels 2 dies. Com reviso el moc cervical? Has de sentir i observar el moc (o flux) tots els dies i registrar el que notis en una taula especial. Pots començar a fer el seguiment del moc el dia després que el període menstrual acabi completament. Pots revisar el moc cervical de 3 maneres: Neteja l’obertura de la vagina amb paper higiènic o un mocador de paper (ABANS d’orinar). Observa el color i sent la textura del moc. Observa el color i la textura del flux a la roba interior. Introdueix els dits nets en la vagina i després observa el color i la textura del moc en els dits. 17 I MUM’S MGZ


DONA

La millor manera de sentir la consistència del moc és fregar-ho i estendre-ho entre el dit polze i l’índex. Tots els dies, registra tot el que notis sobre el moc en una taula: els dies del període menstrual, els dies secs, els dies humits, els dies pegajosos, els dies tèrbols i els dies esmunyedissos. Quan comences a registrar el moc, és millor evitar el sexe vaginal durant 1 cicle complet (o utilitzar condó). La relació sexual pot fer que el cos produeixi més moc o un moc diferent, la qual cosa pot ser confús quan estàs començant. Com ha de ser la textura del moc cervical? El moc cervical canvia al llarg del mes, segons en quin moment del cicle menstrual et trobis: Durant el període menstrual, el flux de sang cobreix el moc, de manera que no ho notes. Els dies en els quals tens el període menstrual són dies fèrtils. Després del període menstrual, normalment tens alguns dies sense moc i sense flux a la roba interior. Aquests es denominen “dies secs”, i si el teu cicle és llarg, poden considerar-se dies infèrtils. El cos produeix més moc quan un òvul comença a madurar, abans que estigui per ocórrer l’ovulació. Aquest moc sol ser groc, blanc o tèrbol, i té una textura pegajosa o viscosa. Ho pots notar en l’obertura de la vagina. En general, la major quantitat de moc apareix just abans de l’ovulació. És clar i té una textura lliscosa, semblada a la clara d’ou crua, i es pot escampar entre els dits. Aquests són els “dies lliscosos” i són els teus dies fèrtils, quan és més probable que quedis embarassada. Després d’uns 4 dies lliscosos, de sobte pots tenir menys moc, i aquest es torna tèrbol i enganxadís novament, seguit per alguns dies secs més; aquests també són dies infèrtils. Després comença el període menstrual i es repeteix el cicle.

enganxadís, i els dies secs que segueixen són encara més infèrtils. Si tens un cicle llarg, els dies secs després del període menstrual també poden considerar-se infèrtils. Els dies fèrtils comencen 2 o 3 dies abans dels primers signes de moc lliscós, i duren fins a uns 3 dies després del màxim de moc lliscós. Els dies del període menstrual també són fèrtils, especialment, si tens un cicle curt. Durant els dies infèrtils pots tenir sexe vaginal sense protecció. En els dies fèrtils, no tinguis sexe vaginal o utilitza un altre mètode anticonceptiu. Què pot provocar canvis en el moc cervical? Algunes activitats o condicions poden alterar el moc cervical natural i fer que aquest mètode sigui menys eficaç i més difícil d’usar. Això inclou el següent: Lactància Cirurgia de coll uterí Dutxes vaginals Menopausa prematura L’ús recent d’anticonceptius hormonals (inclosa la píndola del dia després) Malalties de transmissió sexual (MTS) Vaginitis Els mètodes del moc cervical no són una bona elecció per a les dones el cos de les quals no produeix molt flux. Parla amb el teu metge si utilitzes aquest mètode per evitar l’embaràs i tens inquietuds sobre el moc. En què consisteix el mètode dels 2 dies? El mètode dels 2 dies és un tipus de mètode del moc cervical més simple. Funciona millor si estàs completament segura que pots dir si tens moc tots els dies o no. El mètode dels 2 dies és fàcil d’usar. Has de fer-te les següents preguntes:

Quins són els dies infèrtils per tenir relacions sexuals quan s’usa el mètode del moc cervical?

Tinc moc cervical avui? Vaig tenir moc cervical ahir?

Els dies infèrtils i fèrtils varien d’una dona a una altra i depenen de la durada del cicle menstrual. En general, els dies infèrtils comencen després que desapareix el moc més lliscós i el flux torna a ser tèrbol i

Si la teva resposta a AMBDUES preguntes és no, pots tenir sexe vaginal. Si la teva resposta a QUALSEVOL de les dues preguntes és sí, evita tenir sexe vaginal (o utilitza un altre mètode anticonceptiu).

MUM’S MGZ I 18


És possible que les dones que utilitzen aquest mètode tinguin solament 12 dies infèrtils durant cada cicle.

3_ mÈtodE del calendari El mètode del calendari t’ajuda a predir els teus dies fèrtils en fer un seguiment de la durada dels cicles menstruals durant diversos mesos. Com s’usa el mètode del calendari? Abans que puguis usar el mètode del calendari com a anticonceptiu, has de fer un seguiment de la durada dels teus cicles menstruals durant, almenys, 6 períodes. Pots fer això amb un calendari comú o amb una aplicació. Així és com es fa: Marca el primer dia del teu període menstrual (aquest és el dia 1). Després marca el primer dia del teu període menstrual següent. Conta el total de dies entre cicles (és a dir, entre el primer dia de cada període menstrual). Has de registrar, almenys, 6 cicles, però registrar alguns més és encara millor. (Si tots els teus cicles duren menys de 27 dies, el mètode del calendari no caldrà para tu). Per predir quin serà el primer dia fèrtil (quan pots quedar embarassada) en el teu cicle actual, fes el següent: Busca el cicle més curt en els teus registres anteriors. Resta-li 18 al nombre total de dies d’aquest cicle. Conta aquesta quantitat de dies des del dia 1 del teu cicle menstrual actual i marca aquest dia amb una X. (Inclou el dia 1 al contar). El dia marcat amb una X és el teu primer dia fèrtil. Per predir quin serà l’últim dia fèrtil del teu cicle actual, fes el següent: Busca el cicle més llarg del teu registre. Resta-li 11 al nombre total de dies d’aquest cicle. Conta aquesta quantitat de dies des del dia 1 (el primer dia del teu període menstrual) del teu cicle actual i marca aquest dia amb una X. (Inclou el dia 1 en el teu compte). El dia marcat amb una X és el teu últim dia fèrtil.

El mètode del calendari solament prediu quins són els probables dies infèrtils i fèrtils; no pot dir amb exactitud quan ets fèrtil. En conseqüència, és difícil d’usar si tots els teus cicles no tenen sempre la mateixa durada, i no ho pots usar en absolut si tots els teus cicles tenen menys de 27 dies. El mètode del calendari és més eficaç quan ho combines amb altres mètodes d’observació de la fertilitat, com el de la temperatura i el del moc cervical. El més eficaç és combinar aquests 3 mètodes. Quan s’usen en conjunt, es denomina “mètode sintotèrmic”: només té una taxa d’error real del 2 al 4%. Es tracta d’anotar en una gràfica simptotèrmica els signes i símptomes de fertilitat (temperatura basal, moc cervical, reconèixer els dies infèrtils del cicle, canvis en el coll de l’úter,etc.) durant tot un cicle menstrual. Els mètodes d’observació de la fertilitat tenen al voltant d’un 76% d’efectivitat: això significa que cada any, 24 de cada 100 parelles que utilitzen aquest mètode tenen un embaràs. Si uses el mètode de la temperatura, del moc cervical i del calendari junts, són més eficaços per evitar l’embaràs: cada any, entre 1 i 20 parelles de cada 100 tenen un embaràs si usen aquests 3 mètodes combinats. Quant millor utilitzis els mètodes d’observació de la fertilitat, en fer un seguiment diari dels teus signes de fertilitat i evitar les relacions sexuals, o amb l’ús de mètodes anticonceptius, en els dies fèrtils, més eficaços seran. De totes maneres, existeix la probabilitat que quedis embarassada àdhuc si sempre els utilitzes correctament. Els mètodes d’observació de la fertilitat tenen al voltant d’un 76% d’efectivitat: això significa que cada any, 24 de cada 100 parelles que utilitzen aquest mètode tenen un embaràs. Actualment existeixen moltes aplicacions gratuïtes per ajudar-nos a elaborar un calendari amb dies i dades reals per controlar l’ovulació i els dies infèrtils o fèrtils segons la nostra necessitat.

coneix el teu cos, coneix el teu cicle! 19 I MUM’S MGZ


INFÀNCIA

Bàrbara Viader

,

disfuncio

en el processament sensorial Un trastorn en el processament sensorial afecta a l’aprenentatge, al comportament i a la coordinació motora. Visualitzem una família que està ajudant a vestir al seu fill petit de 3 anys mentre crida: - Això no! Té punxes! Aquesta roba em pica! No! No! No! Pocs minuts després seu a la cadira de la cuina i li ofereixen un bol de llet amb cereals, davant del qual crida de nou: -Això no! Em fa fàstic! Això no ho puc menjar! A continuació quan intenten sortir per la porta de casa el nen de nou torna a iniciar un episodi de crits i plors mentre s’assenyala els peus amb les sabates posades tot dient: -Em fan mal! Em fan mal! Finalment l’infant s’asseu a la cadireta del cotxe, esgotat de tant plorar, i agitant els braços i les cames plora de nou i crida en veu alta: -No vull anar a l’escola! No vull anar a l’escola! I per acabar d’arrodonir el matí, quan el pare l’acomiada a la porta de l’escola amb un petó, el seu fill crida ben fort mentre s’eixuga la galta: - Està mullat! No m’agrada! Aquesta és una història real que algunes famílies experimenten quan els seus fills presenten hipersensibilitat al tacte. La disfunció en el processament sensorial és una alteració neurològica que afecta la qualitat de vida dels infants que la presenten, i altera les dinàmiques familiars i escolars (Kranowitz, 2006). Obtenir el correcte diagnòstic és un component essencial per a la tranquil·litat de la família i pel benestar de l’infant, perquè permet aplicar la teràpia adequada, i fer les modificacions ambientals necessàries per millorar la vida diària dels infants i les famílies. Per iniciar aquest article és important que ens familiaritzem en algunes frases que sovint escoltem dir a MUM’S MGZ I 20

les famílies dels infants que presenten disfuncions en el processament sensorial.

El meu fill no suporta les etiquetes de la roba, ni determinades textures. Odia que li fem pessigolles. No tolera els petons. Es posa molt nerviós quan li tallem les ungles o els cabells.

El meu fill és molt irritable, plora de seguida, tot li molesta. Només està tranquil quan li donem moviment molt intens i fort!

La meva filla té pànic al moviment. Li fan por les alçades, la velocitat, els llocs oberts a l’aire lliure o els parcs d’atraccions.

El meu fill és molt inquiet i mogut. Sovint no pot parar quiet, però hi ha moments que és capaç d’estar dues hores mirant la tele o mirant un conte.

La meva filla té pànic als sons forts com els petards, la música o les motos. Si anem a un lloc on hi ha molts sorolls li costa molt estar atenta i es neguiteja fàcilment.

El meu fill no sap com tocar. Sempre que ens abraça ens fa mal perquèutilitza molta força. Trenca les joguines, els animals i els nens fugen d’ell perquè no controla la força que fa. És com si no diferenciés les coses dures de les toves.

La meva filla té moltes dificultats per vestir-se sola. Li costa saber per on ha de començar, es posa sempre les sabates del revés, li costa planificar els moviments, ordenar els espais o seguir passos i indicacions.


21 I MUM’S MGZ


INFÀNCIA

“ Al meu fill li costa anar en bicicleta de dues rodes, i li

costa molt nadar per sobre de l’aigua (sap bussejar molt bé, però no sap moure els braços per fer crol). També li costa aprendre passos de ball o seguir el ritme.

La meva filla té dificultats per controlar les seves mans. Totes les tasques de motricitat fina li costen: escriure, utilitzar forquilla i ganivet, cordar sabates o retallar amb tisores. Li falta força a les mans.

“ El meu fill cau molt sovint, xoca amb els objectes i les

persones que hi ha al seu voltant. Fins i tot a vegades pensem que no nota el dolor, i moltes vegades gaudeix de la sensació de tirar-se a terra i donar-se cops.

La meva filla és molt mala menjadora. Els aliments que mengen els seus companys a ella li fan fàstic i li produeixen arcades. Ni tan sols és capaç de tocar el menjar amb les mans.

“ El meu fill sempre ho està olorant i tocant tot. Li costa

diferenciar on pot posar les mans i on no, i li costa saber quan resulta molesta aquesta necessitat per olorar-ho tot.

Quan una família comenta alguna d’aquestes característiques i expressa que aquestes situacions interfereixen en la vida diària de l’infant i en la dinàmica familiar i escolar, podem plantejar-nos la següent pregunta: “Podria tractar-se d’una disfunció en el processament sensorial?” Tots aprenem a través dels nostres sentits. El processament sensorial és la manera com nosaltres transformem la informació sensorial, des de dins del nostre propi cos i des de l’exterior, en missatges sobre els quals podem actuar. És temptador pensar que els sentits (tacte, vista, so, moviment, consciència corporal, sabor i olor) són canals separats d’informació, però no és així, sinó que treballen junts per donar-nos una imatge completa del món, i del lloc que hi ocupem nosaltres. Ara els vostres sentits estan treballant tots alhora. Sentiu sons de fons i noteu la vostra roba, la cadira, i el terra sota els vostres peus. Resistiu la gravetat per estar asseguts. MUM’S MGZ I 22

Bàrbara Viader

Veieu les lletres. Filtreu estímuls sensorials importants per poder donar sentit al que esteu llegint. Però si de tant en tant perdeu la concentració perquè l’etiqueta de la vostra camisa us molesta, pot ser que tingueu un problema sensorial lleu. Si contínuament rellisqueu avall de la cadira, mireu cap a una altra banda quan sentiu un soroll, noteu com la vostra camisa us fa mal, o les paraules que esteu llegint vibren, podeu tenir un trastorn de processament sensorial, també conegut com a trastorn d’integració sensorial. Els problemes sensorials afecten a tot tipus de persones: des d’aquelles que tenen retards en el desenvolupament, trastorns de l’espectre autista i altres diagnòstics, fins aquells infants que tenen dificultats més lleus com problemes d’atenció i d’aprenentatge, dificultats conductuals i/o emocionals, descoordinació motriu… És important determinar si l’alteració que l’infant presenta té un origen neurològic i sensorial o si es tracta d’un desordre de la conducta (Bundy, 1991). En funció de quin sigui l’origen, l’abordatge terapèutic serà un o altre, i d’això dependrà l’èxit de la intervenció terapèutica.

Com afecta la disfunció d’integració sensorial en la vida familiar? La disfunció en el processament sensorial pot tenir un gran impacte en la vida familiar. Posem per exemple l’hora de dinar, que pot ser molt estressant quan l’infant no pot seure tranquil·lament durant l’àpat, no sap utilitzar els coberts o no tolera les textures o olors d’alguns aliments. Així doncs, el simple fet de l’hora del dinar es converteix en un gran punt de tensió (sobretot si afegim el sortir a menjar fora de casa). O pensem en l’estona del bany, que pot ser molt desorganitzant per a l’infant que no tolera aspectes com el canvi de temperatura, les olors, el rentat dels cabells, que se li esquitxi una mica d’aigua, o tenir el cap inclinat cap enrere. Sovint els pares es troben amb la necessitat d’estructurar el temps del bany d’una manera molt específica i peculiar, perquè el seu fill pugui tolerar-ho mínimament. En la tasca del vestir, l’infant pot presentar moltes dificultats i pot suposar un veritable estrès de bon matí,



INFÀNCIA

ja sigui perquè ho fa amb gran lentitud, perquè no tolera les textures de la roba, o perquè no és capaç de mantenir la concentració en el que està fent. Els infants amb trastorns d’integració sensorial sovint necessiten controlartot el que està succeint, i poden arribar a ser molt exigents (tenint en compte que perceben la majoria dels entorns com aterradors, és fàcil comprendre aquesta necessitat de control). D’altra banda hi ha infants que no responen als estímuls ni a les indicacions que reben del seu entorn, per una manca de registre, i no aprenen de les experiències que viuen (els pares acaben totalment esgotats per haver de repetir i repetir les mateixes indicacions constantment, per l’excés de moviment i la manca de consciència del perill).

Bàrbara Viader

És important parlar del fet que sovint es pot confondre una alteració del comportament amb una disfunció del processament sensorial. Per això es fa imprescindible una valoració del context familiar, conjuntament amb una valoració del processament sensorial, de la maduresa motriu i de totes les àrees ocupacionals de l’infant.

Quines característiques podrien fer sospitar que el meu fill/a té una Disfunció en el Processament Sensorial. Existeixen alguns indicadors que els pares podeu observar i que poden fer sospitar que el vostre fill/a pot tenir una disfunció del processament Sensorial.

Els infants amb trastorns d’integració sensorial tenen dificultats per interpretar molts dels estímuls sensorials que reben, sobretot si es tracta de noves informacions (Kranowitz, 2001); per això prefereixen ambients molt predictibles i que siguin iguals dia rere dia. Per tant, el que succeeix en una trobada familiar, és que enlloc de gaudir-la, els infants amb alteracions en el processament sensorial es desorganitzen fàcilment per la gran quantitat de soroll, de moviment, de gent i perquè en general regna el caos i la falta de predicibilitat.

Alteració en el nivell d’alerta

Alguns infants estaran organitzats si els seus pares s’estructuren molt bé el dia, perquè el seu fill sàpiga què esperar a cada moment, donant-li temps suficient per completar amb èxit totes les tasques. Quan de sobte apareixen canvis en l’entorn i l’infant no ha tingut temps per adaptar-se a aquest canvi o transició, l’infant es neguiteja, es pot tornar irritable i molest, presentar reaccions explosives o gran ansietat i nerviosisme.

«Hipoalerta» Nens que necessiten una intensitat de la informació sensorial molt elevada per tal d’oferir una resposta. Col·loquialment, es poden titllar com a nens «lents», «desconnectats», «desorientats», «amb poca consciència de risc».

Així doncs, moltes activitats que són divertides per a la majoria de famílies, com anar a un parc d’atraccions, a una festa o sortir a dinar fora, poden suposar un gran trasbals per a la família i l’infant amb dificultats d’integració sensorial (Kranowitz, 2001). Entendre la integració sensorial i comprendre els comportaments que cada infant utilitza autoregulant-se és essencial per abordar les necessitats específiques de cada infant, i per donar suport a les famílies, que viuen un estrès diari i fan un gran esforç per ajudar als seus fills. MUM’S MGZ I 24

Es observable des dels dos extrems. «Hiperalerta» Nens/es que estan pendents de tot el que succeeix al seu voltant. Estan en «posició de defensa» constantment i tenen moltes dificultats per focalitzar i mantenir l’atenció en un sol aspecte, dispersant-se amb molta facilitat. Els hi resulta especialment difícil focalitzar l’atenció en un sol aspecte i habituar-se i inhibir la informació que no és important en aquell moment.

No nota el dolor dins dels rangs habituals si es colpegen o es fereixen. Pot no percebre els objectes que són massa freds o calents Es perd durant la lectura. No respon quan l’anomenes pel nom. No diferencia bé els sabors, textures. Se li pot escapar el pipi, pot no adonar-se que té gana. Sembla poc interessat en la interacció amb els altres. Pot tenir interessos restringits, concentrar-se sobre un punt fort; com que no detecta l’entrada sensorial ordinària, pot recórrer a un món cognitiu d’idees per obtenir l’estimulació que el seu cervell necessita.


Alteració en el nivell d’activitat En funció de com processa la informació, es poden observar des dels dos extrems: «Cercador de sensacions» Observem un nen/a que cerca constantment estimulació sensorial. Pot se degut a diferents raons; bé perquè té un baix registre de la informació en relació al moviment i la postura, perquè ho necessita per mantenir un nivell d’alerta, com a mecanisme compensatori de la hipersensibilitat tàctil i/o per les dificultats alhora de mantenir una bon control postural. Nen/a que cerca activament o anhela l’estimulació sensorial i sembla tenir un desig gairebé insaciable d’informació sensorial. ”La recepció de l’entrada sensorial és directament proporcional a la desorganització”. Pot tenir dificultats per respectar el torn de parla, en els jocs, a la fila, els temps de les coses. Pot envair l’espai personal. Poca consciència de risc amb accidents freqüents. Preferència per saltar, estavellar-se i xocar contra els objectes i empènyer-los, preferència per les activitats “ràpides”. Li agrada que el sacsegin, el tirin a l’aire, posar-se del revés, penjant, etc. Pot gaudir d’entorns sorollosos, parla i/o fa sorolls acompanyant l’activitat. Pot “necessitar” tocar tot, tothom. Nen/a “massa afectuós”. Pot mastegar objectes no alimentaris, mossegar i olorar objectes i/o persones. Preferència per tipus d’aliments picants, salats, forts, agres, molt dolços. Preferència per la roba ajustada. Li agrada portar pesos. Pot fer grinyolar les dents. »Hipoactiu» Són nens amb una manca de desig espontani de jugar i/o explorar, ja sigui per les dificultats motrius, per la por al moviment, o pel baix nivell d’alerta que comporta sovint lentitud i inactivitat. -Nen/a amb to muscular baix, poca força i poc control postural. “Nen/a feble”. -Pobre consciència corporal, “nen/a maldestre”. -Es cansa ràpidament. -Preferència per tasques sedentàries.

-A l’escola és un nen “enfonsat” a la cadira, recolzat a la taula. Pot donar impressió que no escolta, que no participa. Habitualment és lent i, dels últims en acabar les tasques. -Dificultats per fer amics, perquè no pot mantenir el ritme de moviment com la resta al pati, perquè quan respon, l’altre està ja en una altra cosa. Per tant, nen/a que té menys oportunitats de desenvolupar àrea social i habilitats relacionals. -Nen/a “solitari” -Sentiment de que «sap menys» que els seus companys. Poden aparèixer sentiments de baixa autoestima, sentiment de diferència, poca capacitat, tristesa. Dificultats en la coordinació motriu Tot i tenir bones habilitats motrius, mostra dificultats en els les activitats que impliquen moviments de coordinació motriu bilateral. Nen/a amb dificultats en el control postural. Pot tenir dificultats en l’equilibri. Alteració en el to muscular. Dificultats en la motricitat fina sobretot en les tasques de coordinació bimanual. Dificultat en activitats i jocs que impliquen seguir un ritme, jocs d’anticipació. Nen/a titllat com a «trasto» Dificultats en l’aprenentatge motor. Són nens/es que tenen dificultats per aprendre activitats, tasques noves que correspondrien per la seva edat, i en la planificació motriu. Especialment observable en les activitats quotidianes. Les famílies dels infants que presenten aquesta disfunció, sovint naveguen de terapeuta en terapeuta, perquè no troben resposta a la problemàtica dels seus fills, i no entenen què els està passant. Una vegada reben el diagnòstic de disfunció en el processament sensorial, es posa en marxa un engranatge que allibera molta tensió i permetmillorar ràpidament la dinàmica familiar, escolar, i aporta un gran benestar al propi infant. La intervenció es realitzarà amb un professional de Teràpia Ocupacional amb l’especialitat en Integració Sensorial. El resultat és que el sistema nerviós del nen/a podrà anar processant la informació de forma més eficient permetent-li donar respostes cada cop més adaptades a les demandes i, per tant, anar construint noves i millors habilitats en el seu desenvolupament motriu, cognitiu, emocional, social, conductual. 25 I MUM’S MGZ


VA D E CO N T E S

INTEGRACIó SENSORIAL 3 contes per llegir i 3 manuals per entendre

Desavenencia CLAUDE BOUJON. Editorial Corimbo Valors com la tolerància, el respecte, l’amistat i la col·laboració són el rerefons d’aquesta bonica aventura que, narra les disputes entre dos conillets...

Com criar un fill sensorialment intel·ligent Lindsey Biel, OTR

Aquest llibre pot ser considerat com el manual definitiu per ajudar als vostres fills amb dificultats de processament sensorial.

MUM’S MGZ I 26

El gallo Jacinto Everest Jacinto era un gall jove i simpàtic. Li agradava llevar-se de matí, buscarcucs a la terra i reunir-se amb elsamics. Clar que el que li agradavamés era cantar però ho feia tan malament! Desafinava molt, i els altres animals no podien suportar-ho.

LA INTEGRACION SENSORIAL Y EL NIÑO MAD

Todos los niños nacen con la capacidad de organizar la información que captan a través de sus sentidos, pero en algunos casos hay disfunciones en el proceso de integración sensorial.

Flicts The side up Un color estrany anomenat Flicts no troba el seu lloc al món. No es veu a sí mateix, amb les qualitats dels altres colors ni ells el volen tampoc: ni els de la caixa de llapis ni els de l’arc de Sant Martí ni els de les banderes dels països, etc. Com s’ho farà per a trobar-ho?

¿Por Qué Me Siento Diferente? miret guía pedagógica para comprender la integración sensorial y el desorden en el procesamiento sensorial.


,

Associacio

MADRES

SOLTERASporelección

L’associació “Madres Solteras por Elección” celebra una trobada el pròxim 20 d’octubre a les 11 hores a la ciutat de Tarragona. La delegació catalana es reuneix per a compartir experiències i inquietuds respecte la maternitat en solitari. La trobada té com a propòsit donar a conèixer l’associació i reivindicar la maternitat en qualsevol de les seves formes possibles. Qualsevol persona que estigui pensant en formar, o ja hagi format, una família monoparental i vulgui conèixer i informar-se serà benvinguda. No es necessari pertànyer a l’associació per acudir a la trobada. L’associació MSPE (Madres Solteras por Elección) és un col·lectiu format per persones que elegim lliurement ser les úniques progenitores/tutores dels nostres fills i filles. L’Associació compta amb més de 100 sòcies a Catalunya, que és una de les comunitats autònomes amb major índex de creixement. Els seus objectius són:

Fonamentalment, l’associació promou davant les administracions públiques mesures de conciliació familiar, reclams per discriminació i reivindica una Llei de Famílies Monoparentals d’àmbit estatal. L’alegria de ser mares o el desig de ser-ho és la nostra senya d’identitat: De vegades, els tractaments de reproducció assistida, els processos d’adopció, la criança en el seu dia a dia, la falta de conciliació laboral i familiar, fan que et sentis molt sola en el procés, d’allí la importància de viure-ho en companyia, acompanyada per dones que passen o han passat pel mateix camí. ¡Animat a coneixents i compartir! Per a facilitar l’organització, es sol·licita a qui desitgi assistir que s’inscrigui enviant un correu a: delegadacatalunya@madressolterasporeleccion.com Segueix-nos: delegadacatalunya@madressolterasporeleccion.com http://madressolterasporeleccion.org/

· Teixir una xarxa de recolzament i reflexió · Brindar referents pels nostres fills i filles i, visibilitzar el seu model de família.

Madres solteras por eleccion AsociacionMSPE_Catalunya asociacion_mspe

27 I MUM’S MGZ


DONA

GINSOL I Núria Raspall Bernaus, Col.6715a

CONSULTES DEL SÒL PELVIÀ MÉS FREQÜENTS EN LA DONA Portem ja molt de temps explicant-vos coses relacionades amb la fisioteràpia a cada revista. Aquest mes volem fer un recull de les patologies del sol pelvià que més ens consulten al nostre centre. Moltes són comuns en dones, homes i nens, però aquí ho descriurem per separat. Aquest mes començarem amb la dona.

fer una valoració. A vegades, els prolapses poden tenir un tractament quirúrgic però sempre dependrà de la incomoditat i de com afecti la qualitat de vida. En tot cas, la fisioteràpia sempre et pot ajudar en el tractament pre i post quirúrgic.

Incontinència urinària d’esforç

Quan tinc relacions íntimes sento dolor amb la penetració...

Dolor amb les relacions sexuals

Quan esternudo o tusso se m’escapen unes gotes d’orina... Aquesta pot ser més o menys greu segons la freqüència dels episodis, però ja ens indiquen que la musculatura del perineu no té la força adequada per mantenir la pressió suficient a la uretra i assegurar la continència. Les contraccions perineals o de Kegel són els exercicis com a primera línia d’actuació per millorar la força muscular. Però pot no ser suficient o el adient. Si no notes una millora notable o no estàs segura de fer-los correctament és convenient que et visiti un fisioterapeuta especialitzat.

Incontinència urinària d’urgència Quan poso les claus al pany de la porta de casa, les ganes d’orinar augmenten i no arribo a temps al bany...

El dolor durant les relacions pot ser provocat per un augment del to de la musculatura que rodeja les parets de la vagina o també a cicatrius si has tingut un part vaginal amb episiotomia o esquinçament. També la falta de lubrificació, que és més freqüent en la menopausa pot provocar molèsties. En qualsevol dels casos és aconsellable fer una valoració per plantejar el tractament més adient. La fisioteràpia uroginecològica de ben segur et podrà ajudar.

Hiposensibilitat Quan tinc relacions íntimes no tinc la mateixa sensibilitat que abans del part i no puc arribar a l’orgasme...

En aquest cas hi ha causes que estan afectant el funcionament de la bufeta. La primera mesura que t’ajudarà a disminuir la sensació d’urgència miccional és evitar tots els excitants com el cafè, el te i l’alcohol. És molt interessant fer un diari miccional per veure el comportament de la bufeta. Hi ha proves específiques, fàrmacs però la fisioteràpia també et pot ajudar.

Després del part les parets de la vagina poden quedar més disteses i, si la musculatura no té molta capacitat per contraure’s, el contacte amb el penis disminueix notablement. En aquest cas, augmentar la força i la consciència d’aquesta musculatura millorarà la qualitat de les relacions. Si no hi ha una lesió nerviosa, amb tècniques com l’electroestimulació i el biofeedback perineal pots millorar aquestes qualitats.

Prolapse visceral

Dolor perineal

Tinc la sensació de tenir un pes a la vagina sobretot al final del dia...

Quan canvia el temps encara em fa mal l’episiotomia...

Els òrgans pèlvics com la bufeta, l’úter o el recte poden patir un descens de la seva posició i provocar aquesta incomoditat de pesadesa. És important reforçar la musculatura perineal i la zona abdominal de forma correcta per disminuir aquesta sensació i evitar que el prolapse avanci. Si en alguna ocasió quan vas al bany notes algo a l’entrada de la vagina no t’alarmis, segurament es tracti d’un prolapse. En aquest cas acut al teu metge per MUM’S MGZ I 28

Si notes els canvis de temps per una cicatriu, significa que els teixits estan adherits o més rígids del que hauria de ser. La variació de la pressió atmosfèrica no la notem en condicions normals però si la cicatriu està menys elàstica que la pell que la rodeja pot desencadenar dolor quan els receptors sensitius s’estiren. Tècniques de fisioteràpia com la radiofreqüència, que augmenta la temperatura i millora la vascularització, augmentant així la formació d’elastina estan especialment indicades en aquests casos.


29 I MUM’S MGZ


c u ina en fa m í lia

panellets sense gluten I sense sucre Fer els panellets amb els nens ens farà mantenir viva una tradició familiar antiga i molt dolça, i els nens s’ho passaran genial fent de pastissers. La quantitat de sucre necessària per fer-ne “és altíssima” així que et proposem una recepta de panellets sense gens de sucre.

panellets saludables per tots sants En un recipient, batem 2 ous. Hi afegim la farina d’ametlla, l’atzavara i els moniatos al forn, que abans haurem pelat i triturat. Ho barregem tot bé, fins que tinguem una massa llisa i sense grumolls. Ho deixem reposar tota la nit a la nevera. Batem el tercer ou, i hi afegim els pinyons. Fem boles d’uns 15 grams amb la massa, i les passem pels pinyons fins que quedin cobertes.

INGREDIENTS Rendiment: aprox. 2 pax 1 quilo de farina d’ametlla 300 g de pinyons 3 ous

Les cuinem en un forn preescalfat a 220º, durant 8 o 10 minuts.

panellets macrobiòtics

400 g de moniato al forn 250 g d’atzavara

Recepta de panellets per fer amb els nens sense sucre, sense lactosa i sense gluten. Els ingredients: 150 grams d’ametlla mòlta 150 grams de melassa d’arròs 150 grams de moniato Ratlladura d’una llimona Barrejarem tots els ingredients per fer una massa base. + Panellets de pinyons: 80 grams + Panellets de coco: 100 grams de coco ratllat (50 grams massa) + Panellets de garrofer: Afegir farina a la massa. + Panellets de llavors. Barrejar i arrebossar amb pipes i sèsam. Fer boletes, arrebossar i enfornar fins que estiguin daurats. MUM’S MGZ I 30

Una preparació molt senzilla per fer en família! Abreviatures c/s = Cullera sopera c/p = Cullera per a postres c/c = Cullera de cafè c/n = Quantitat necessària


31 I MUM’S MGZ


agenda octubre

02/10, DIMARTS REPTES MOTRIUS EN FAMÍLIA 18.30 - 20.15 h

MÉS FIRA MÉS VIDA La Fira Centre Comercial

REUS

03/10, DIMECRES SALSA EN FAMÍLIA 18.30 - 19.15 h

MÉS FIRA MÉS VIDA La Fira Centre Comercial

REUS

04/10, Dijous

PRIMERS AUXILIS EN NADONS 10 h

A càrrec de Sanitàrea. Activitat gratuïta. Inscripcions/informació: 977 07 32 78 o info@lacasetadelarbre.cat

REUS

04/10, Dijous L’HORA DEL CONTE 18 h

“Tots nosaltres”. Contes de la diversitat familiar. Biblioteca

CAMBRILS

04/10, DIJOUS

18 -18.30 h HIPOPRESSIUS 19.30 -20.15 h IOGA

MÉS FIRA MÉS VIDA La Fira Centre Comercial

REUS

MUM’S MGZ I 32

05/10, DIVENDRES SALUT, ALIMENTACIÓ I MICROBIS 19 h

A càrrec de Manuel Suárez Biblioteca

CAMBRILS

07/10, DIUMENGE

Divertim-nos amb els romans! 11 h

Conèixer el món romà a través dels seus jocs i espectacles. Vine a jugar com ho feien els nens i les nenes a l’època romana! Cal reserva prèvia: T. 977 25 15 15 mnat@gencat.cat Tinglado 4. Moll de Costa-Port

Tarragona

10/10, Dimecres

PRESENTACIÓ PROJECTE EDUCATIU “LES CUQUES DE LLUM” 17 h Espai familiar per a infants de 0-16 anys a Marçà. Activitat gratuïta Inscripcions/informació: 977 07 32 78 o info@lacasetadelarbre.cat

REUS

11/10, dijous

crèixer en familia. sessió 1: Mama! papa! Upa! 17 h Programa formatiu adreçat a families (0 a 3 anys). familiaiciutat@reus.cat www.maspintat.reus.cat

REUS

08/10, Dilluns

11, 18 i 25/10, Dijous

Nivell iniciació. A càrrec de Sandra Salomó, sòcia de La caseta de l’arbre. Preu: 5€ a descomptar en una compra realitzada el mateix dia. Inscripcions/informació: 977 07 32 78 o info@lacasetadelarbre.cat

Un espai on reunir-nos, compartir experiències, dubtes i pors des de la vivència de la ma/paternitat. Activitat gratuïta. 977 07 32 78 o info@lacasetadelarbre.cat

TALLER DE PORTA-NADONS 17.30 h

GRUP DE CRIANÇA 17 h

REUS

REUS

09/10, Dimarts

14/10, Diumenge

Taller de música en família, adreçat a infants de 0-5 anys. Facilita: La capseta de música Organitza: La caseta de l’arbre Al Centre Cívic Ponent de Reus Activitat gratuïta Inscripcions/informació: Centre Cívic Ponent de Reus, Tel. 977 010 044

Recorregut urbà en bicicleta de 5,5 km amb activitats esportives i d’animació. La inscripció requerirà l’aportació d’un donatiu de 5 euros destinat íntegrament a la Fundació Noelia. La Fira Centre Comercial

TALLER “LA MÀGIA DE LA MÚSICA” 18 h

REUS

bicicletada popular solidaria 10.30 h

REUS


15/10, Dilluns

DESLLETAR RESPECTUOSAMENT 17.30 h

A càrrec d’Anna Sentís, assessora de lactància i sòcia de La caseta de l’arbre. Activitat gratuïta 977 07 32 78 o info@lacasetadelarbre.cat

REUS

15/10, DILLUNS

TALLER DE PLANIFICACIÓ DE MENÚS SALUDABLES 19 h A càrrec deL Dr. Rafael Balanzà Biblioteca

CAMBRILS

16/10, DIMARTS

TALLER PRÀCTIC BABY-LED WEANING 16.30 h

Introducció al BLW, avantatges, què oferir i com cuinar-ho. Part pràctica amb aliments locals i de temporada. Dirigit a famílies i a responsables a càrrec de l’alimentació de bebès. A càrrec de Rosi Yáñez, nutricionista. Preu: 10€/persona 15€/família 977 07 32 78 o info@lacasetadelarbre.cat

REUS

16/10, DIMARTS

Trobada de voluntaris i presentació dels tallers de Som Prematurs 2018/2019 17.30 h Grup de famílies i professionals que hem viscut i compartit l’experiència de la prematuritat.

Volem treballar per la millora de l’atenció al nadó prematur i donar suport i acompanyar als pares, abans i després del naixement i en el seguiment

durant la infantesa. Mas Pintat REUS

18/10, dijous

crèixer en familia. sessió 2: deixa’m! jo sol! 17 h Programa formatiu adreçat a families (0 a 3 anys). Inscripcions/informació: familiaiciutat@reus.cat www.maspintat.reus.cat

REUS

20/10, dijous

trobada de l’associació “madres solteras por elección” 11 h

agenda

Compartir experiències i inquietuds respecte la maternitat en solitari. La trobada té com a propòsit donar a conèixer l’associació i reivindicar la maternitat en qualsevol de les seves formes possibles. delegadacatalunya@ madressolterasporeleccion.com

TARRAGONA

21/10, DIUMENGE

Dels Munts a Tamarit: un recorregut per l’entorn natural de l’època romana a l’actualitat. 11 h

Itinerari a peu des de la Vil·la romana dels Munts a la platja de Tamarit i a la desembocadura del riu Gaià. Cal reserva prèvia: T. 977 25 15 15 mnat@gencat.cat

Tarragona

23/10, Dimarts

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

17.30 h

A càrrec del Col·legi Sant Pau. Preu: 5€/persona · 8€/família 977 07 32 78 o info@lacasetadelarbre.cat

REUS

27/10, Dissabte XERRADA DE LÍMITS 11 h

A càrrec d’Elisenda Pascual i Martí, d’Acompanyament familiar. Psicòloga i escriptora. Preu: 15€/persona 977 07 32 78 o info@lacasetadelarbre.cat

REUS

27/10, Dissabte

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CRIAR Y JUGAR”, D’ELISENDA PACUAL I MARTÍ 17.30 h L’autora ens presentarà el seu nou llibre sobre criança respectuosa. Activitat gratuïta 977 07 32 78 o info@lacasetadelarbre.cat

REUS

28/10, DIUMENGE

CSI... a la Necròpolis Paleocristiana! romana a l’actualitat 11 h

Una proposta que ens permet conèixer els costums en relació a lamort a l’època romana. Cal reserva prèvia: T. 977 25 15 15 mnat@gencat.cat Museu i Necròpolis Paleocristians

Tarragona

Si vols que publiquem les teves activitats gratuïtes, envia-les per mail a info@mums. cat Mum’s no es fa responsable dels canvis d’última hora que es puguin realitzar.

33 I MUM’S MGZ


LactApp I l’experta de lactància a la teva butxaca

ESPORTS

L A C TÀ N C I A

Equips Aleví A i Infantil A Torneig Ciutat de Martorell 2018

TECNIFUTBOL SALOU FEMENÍ,

torna el futbol de la mà de les dones

Ja ha arribat el mes d’octubre, inicien les competicions els nostres equips de FUTBOL FEMENÍ. Al llarg de tot el mes de setembre els tècnics han treballat sota la metodologia SMARTFOOTBALL per tal de ficar a punt els 7 equips de futbol femení del nostre club. Tecnifutbol encara nous reptes, amb més jugadores, més equips, més entrenadors i més il·lusions que l’any passat. El vaixell surt de port carregat amb més de 100 dones que estimen el futbol amb bogeria, més de 100 noies de totes les edats, dels 7 fins als 28 anys, que jugaran a les diferents competicions de la FCF, molts d’ells a les màximes categories. Som el primer club de la província de Tarragona que tenim equips federats a totes les categories, cosa que ens enorgulleix, en tan sols 2 anys s’ha consolidat un projecte que encara té molt camí a recórrer i molts aspectes a millorar. Cal seguir treballant per cercar l’excel·lència, Col•laborador del projecte

MUM’S MGZ I 34

cal seguir treballant fort per superar totes les dificultats, i cal seguir treballant per cercar la complicitat de les institucions públiques i privades, per ajudar-nos a fer créixer i consolidar una aposta ferma i clara pel FUTFEM a la província de Tarragona. Enguany farem que el nostre club TECNIFUTBOL SALOU, tingui presencia a les ciutats veïnes Tarragona i Reus, per tal donar a conèixer el nostre projecte i els seus fruits. No dubteu si a la vostra filla li agrada el FUTBOL, nosaltres de ben segur tindrem un lloc on poder fer que la vostra filla s’iniciï o evolucioni dins l’àmbit esportiu i personal, fent de l’esport un nexe i una eina pel seu desenvolupament com a persona. Que la pilota rodi, i que els nostres anhels avancin com avança la pilota sobre la verda gespa, carregada d’emocions i sense aturador, amb un únic objectiu, evolucionar i millorar dia a dia. Joan Pere Vidal Coordinador FUTFEM Tecnifutbol Salou


Descobriu les Muntanyes de la Costa Daurada

La vila de Prades La Vila Vermella, una de les localitzacions més pintoresques de les Muntanyes de la Costa Daurada Durant la Reconquesta, les muntanyes de Prades van servir com a element de defensa per als sarraïns que s’havien establert a l’entorn de Siurana. A mitjan segle XII, però, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, després d’apoderarse de Lleida i Tortosa, encerclà i reduí Siurana, n’expulsà els sarraïns i repoblà la contrada. Aleshores, el centre de gravetat de la muntanya es desplaçà de Siurana a Prades, que l’any 1159 rebé una carta de poblament. A Prades crida l’atenció que tot està envoltat pel color vermell de les pedres que aixequen la muralla, l’església i una bona part de les cases. Aquesta coloració és la de la pedra afilada que configura una bona part de la perifèria de la vila. Aquesta característica, única a Catalunya, li ha donat el nom de Vila Vermella. Entre els llocs d’interès del poble hi trobem la plaça Major, la font esfèrica renaixentista, l’Església de Santa Maria la Major,

sortir en gòtica, d’una sola nau amb volta ogival i façana renaixentista rematada per un frontal triangular. També trobem trams de muralla amb restes del castell, dos portals romànics, diverses mostres d’art gòtic i una torre de defensa quadrangular. Durant la Reconquesta, les muntanyes de Prades van servir com a element de defensa per als sarraïns que s’havien establert a l’entorn de Siurana. Et proposem altres llocs interessants per descobrir d’aquesta zona: El tossal de la Baltasana Descobreix el cim més alt de la comarca del Baix Camp, de 1.201 m, flanquejat a l’est per la mola d’Estat i al nord pel puig de Sales. S’hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar. Forma part de la cresta que parteix la conca de l’Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí.

La Roca Foradada Formació natural foradada a causa de l’erosió Una paret de roca d’uns 10 m d’alçària ha estat foradada per l’erosió, que ha desgastat la roca i ha provocat alguna ensulsida formant un arc natural.

Per arribar-hi, es pot sortir des del portal de Prades cap a les escoles i després cap a l’ermita de St. Antoni. Es continuarà per la pista de sorra fins trobar el cartell indicador de la roca Foradada. Ermita de l’Abellera Un edifici de l’any 1570 incrustat dins una cova en una cinglera de 1020 m Està situada a 2 km de Prades. Per arribarhi, s‘ha d’agafar un camí a l’esquerra de la carretera que va cap a la Febró i Capafonts i que travessa una petita urbanització. L’ermita és un edifici de l’any 1570, incrustat en una cinglera de 1.020 m aprofitant una cova que havia servit d’aixopluc. Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades Descobreix la inmensitat i els detalls encantadors d’aquesta terra El Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades us permetrà descobrir la immensitat i els detalls encisadors d’aquesta terra. Carrer Muralla, 3 - Centre Cívic 977 86 83 02 / turisme@prades

35 I MUM’S MGZ



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.