mums_tgn_66_octubre

EMBARÀS, MATERNITAT I CRIANÇA

66 OCTUBRE

2019

NEUROEDUCACIÓ neurociència i educació

COLLIT I VINCLE PATERN I SMLM I REFORÇ POSITIU l’informe de l’ONU sobre violència obstètrica

R E V I S TA G R AT U Ï TA

®

SIS ANYS!!!

I així en un pim-pam passen 6 anys des de la primera edició de MUM’S. Sis anys plens de sorpreses, neguits, lluites, satisfaccions. Sis anys d’emporament, de resilència, Sis anys fent tribu, ajudant a famílies, a mares, a emprenedores, creant sinèrgies, col·laboracions.

amb de testimonis de mares, reconeixent i validant així una realitat: sistemes sanitaris arcaics.

Durant aquest temps la maternitat i la criança han evolucionat de tal manera, que la majoria de mares som plenament conscients i estem ben informades respecte a temes tan importants com són el part, la lactància, l’educació, sexualitat, drets laborals...

És cert que hi ha cesàries, episiotomies i altres intervencions que són necessàries però en molt comptades ocasions. Que ens diguin amb calma, paraules amables i sense crits que ens faran una episiotomia innecessària no vol dir que no sigui violència obstètrica. Clar que hi ha grans professionals, respectuosos i actualitzats però no hauria de ser una excepció, sinó la regla. L’article on analitzem l’informe el podeu trobar a la pàgina 28.

El coneixement és poder, i estar ben informades ens dóna la capacitat, la consciència, la confiança i l’autoestima suficient per prendre decisions, acord amb els nostres valors, implicant-nos i preocupantnos per un futur millor.

A més aquest en edició també parlem del “càncer de mama” i de la “Setmana Mundial de la Lactància Materna” (SMLM) que amb el lema d’aquest any: “Empoderem-nos. Fem possible la lactància materna!” promou polítiques de protecció social,

La responsabilitat de canviar vells rols estereotipats, protocols obsolets i masclistes, i comportaments patriarcals està a les nostres mans.

i com sempre, nous temes de salut, criança, fertilitat i educació i propostes! Per cert, si voleu aconseguir una nova tote bag de MUM’S, us espero a la Taula Rodona que ha organitzat l’Associació Do de Pit, amb motiu de la SMLM.

Un gran exemple del poder que tenim és el nou informe publicat per l’ONU, on gràcies als centenars de grups socials que han clamat des de diverses parts del món, que es validessin els milers d’informes

Ens llegim al novembre!

LAURA ARESTÉ

www.mums.cat Directora: Laura Aresté

I

laura@mums.cat

I

675 742 579

I

Publicitat: info@mums.cat

I

675 742 579

Distribució BOTARELL, CAMBRILS, CREIXELL, L’AMETLLA DE MAR, LA SELVA DEL CAMP, L’HOSPITALET DE L’INFANT, MIAMI PLATJA, MONTBRIÓ, MONT-ROIG DEL CAMP, MÓRA D’EBRE, MÓRA LA NOVA, PRATDIP, REUS, RIUDOMS, SALOU, TARRAGONA, TIVISSA, VALLS, VANDELLÒS, VILAFORTUNY, VILA-SECA Dipòsit legal: T-1236-2013 I ISSN Ed. Imp. 2462-3946 I ISSN Internet 2462-3954

4

6

8

12

EMPODERA’T SMLM

Jornades de l’Arròs de Tardor

Càncer de mama

Neuroeducació

22

24

28

SMLM

Reforç positiu

l’Informe de l’ONU sobre violència obstètrica

LACTÀNCIA

18

CRIANÇA

Collit i vincle patern

PROPOSTES

LACTÀNCIA

SALUT

CRIANÇA

EDUCACIÓ

DONA

La impressió de la revista compleix els requisits de bones pràctiques ambientals del Gremi de la indústria i la comunicació gràfica de Catalunya, promou la disminució dels impactes sobre el medi ambient i el està feta en paper seguint els criteris de gestió forestal sostenible PEFC. A més MUM’S MGZ col·labora amb l’apadrinament d’una nena a Kalugotla, India.

3 I MUM’S MGZ

L A C TÀ N C I A

ALBA PADRÓ

Apoderament I RESILIÈNCIA

Si us dic que apoderament vol dir “empoderament” tot ja té més sentit, oi?? I avui vull parlar d’això del apoderament.

La maternitat El part i la lactància poden ser un moment de crisis per moltes dones. Aquestes situacions biològiques poden fer sentir a les dones petites, indecises o perdudes...

Una de les missions que se’ns suposa a les assessores és aquesta capacitat per apoderar a les mares i aconseguir atorgar-les aquesta força que els permetrà prendre les regnes de la seva lactància.

L’apoderament fonamentalment implica un procés de canvi pel qual s’eleven els nivells de confiança, autoestima i la capacitat per respondre a les pròpies necessitats.

Fa un parell de setmanes vaig tenir el plaer de llegir una entrada al bloc de l’Eloísa López, “Empoderamiento y lactancia”, (tens unes pinzellades més endavant). De casualitat al cap de pocs dies vaig llegir en una contra al Periódico al fundador d’”Actuable”, Francisco Polo: “Un solo ciudadano puede provocar cambios en el mundo” i vaig començar a entendre moltes coses.

Durant molt temps he pensat que érem nosaltres, les assessores, que mitjançant les nostres habilitats: l’escolta activa, la cordialitat, el no jutjar, l’empatia... les que donàvem l’impuls a les mares per sortir reforçades i vencedores de les situacions de crisi que es poden produir en la maternitat i la lactància.

I també durant molt temps m’he preguntat el perquè hi havia mares que se’n sortien i perquè hi havia mares que no ho aconseguien tot i viure MUM’S MGZ I 4

situacions similars. Per quina raó si jo feia sempre (o com a mínim ho intentava) el mateix amb totes les mares els resultats no sempre eren positius i hi havia mares que decidien abandonar. Quina era la raó per la qual el procés d’apoderament no sorgia?

Si aconseguim fer bé la nostra feina mostrem a les dones la força, l’energia i la capacitat que tenen dins seu per fer el que vulguin; nosaltres només som un mirall on les mares es poden veure reflexades a elles mateixes. Així poden veure el que els agrada i el que no i trobar la força per modificar el que no els agrada.

Però si fos així totes les dones podrien sortir-se’n, si féssim, és clar, la nostra feina bé. Però aquesta força interior per moure el món es té o no és té.

Hi ha qui no pot treure aquest força interior, qui es queda a mig camí oqui directament es rendeix.

D’això en diuen resiliència, el poder superar les dificultats i sortir-ne vencedor, i això només depèn de cada dona. Nosaltres no podem fer res si no tenen dins elles aquesta capacitat deresiliència que és la que juntament amb l’apoderament els donarà la forçanecessària per ferel que vulguin fer.

Per altra banda cada vegada sóc més conscient que ser assessora és molt complicat i demana una entrega total. Dimecres mateix vaig ficar la pota i vaig estar a punt espifiar-la en una consulta telefònica. I tot perfalta de temps i perquè no vaig ser honesta, ja que la meva situació emocional no era l’oportuna per ajudar a ningú. Vaig fer pensar a una mare que la meva resposta era un retret i la vaig fer sentir malament.

Per ser assessora cal estar al 100% per poder donar el 100% a les mares. Qualsevol error de càlcul pot destruir el procés d’apoderament i aquesta pot ser la raó que es perdi una lactància.

Nosaltres els mostrem la força que tenen però la resiliència ja no és a les nostres mans...

El mirall de la lactància Encara que es parli de l’apoderament sobretot en l’àmbit del part i avaluant la qualitat de l’atenció obstètrica, la veritat és que la lactància també juga un paper fonamental en l’apoderament de la dona.

En el cas que hagi tingut un part d’acord amb les seves expectatives, la lactància suposa un pas més en l’autoconfiança de la dona. Però en el cas que la dona hagi viscut l’enllumenament com un esdeveniment en el qual ha perdut el control i les regnes de la seva vida, la lactància pot ser el bàlsam que l’ajudi a reconciliar-se amb el seu propi cos i a recuperar el protagonisme del seu cos, la seva vida i les seves decisions.

Considero que és important que totes les persones relacionades amb la lactància (professionals sanitaris, però també assessores de lactància o doulas, per exemple) estiguin familiaritzades amb aquest terme i aquest procés, ja que contribuirà al fet que la relació amb les mares s’orienti a l’apoderament i no a l’empobriment del seu autopercepción.

Mans fora Quan vaig iniciar la meva formació com a assessora de lactància, em va cridar poderosament l’atenció el fet que se’ns instés a guardar les mans en les butxaques a l’hora de tractar amb les mares. No m’entrava al cap que si calia corregir la postura no es pogués tocar a la mare o al bebè per a demostrar fàcilment quins eren els canvis o les millores a aconseguir. No obstant això, he acabat captant el missatge. Quan una dona ajuda una altra a fer les coses per si mateixa, l’està capacitant per a repetir aquesta mateixa acció milers de vegades. Quan una dona fa les coses per una altra dona, només està adobant el terreny per a major inseguretat i està permetent que aquesta mare es vagi a casa pensant que necessita ajuda externa per a alletar.

Tan simple com aquest popular de donar peix o ensenyar a pescar.

Una mare apoderada s’implica en el procés de l’alletament, el gaudeix incontribueixen al seu creixement personal.

MUM’S MGZ Friendly

GRUPS

DE LACTÀNCIA I CRIANÇA

LA SELVA DEL CAMP _ASSOCIACIÓ DESCOBREIX (LACT. I CRÇ.)

Dm. 17H A 19H I Aula Rosa Sensat de l’Hort Iglèsies gruplactanciadescobreix@gmail.com

L’HOSPITALET DE L’INFANT _GRUP DE SUPORT A L’ALLETAMENT MATERN (LACT. ) Dv. 11.30H a 13.30H I A. B. de Salut Hospitalet-Vandellòs _LA TRIBU ASSOCIACIÓ FAMILIAR (CRÇ.) @LaTribuAssociacioFamiliar

REUS _ASSOCIACIÓ MAREUS (LACT. I CRÇ.)

Dc. 17.30H I Espai Nadó (Mas Pintat) 651 858 334 I 652 818 324 I @Mareus.org _GRUP DE SUP. A LA LACTÀNCIA MATERNA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE REUS-ALTEBRAT - iHan (LACT. ) Dl. 16H A 18H I DJ. 11H A 13H I Unitat d´Atenció a la Dona Camí de Riudoms, 53-55 · Tel. 977 312 088

SALOU _AULA ALLETAMENT MATERN- iHan (LACT. ) Dj. 11H A 13H I CAR SALOU (Carrilet ,12 ) I 977 383 018 _LA LLIGA DE LA LLET (LACT. ) 2n Dv. 10.30H A 12H I Centre Cívic, c/ Advocat Gallego Laura 658 056 131

TARRAGONA _GRUP DE SUPORT A L’ALLETAMENT MATERN I CURA DEL NADÓ - CAP MURALLES Dm. 11.30H A 13H I Escultor Verderol, s/n I 977 249 404 _CAP SAN SALVADOR (LACT. ) 2n i 4t DV. 18H A 19.30H I Alzina del mas, 2 I 977 521 462 _ABS-ASSIR LA GRANJA-TORREFORTA (LACT. ) Dj. 11H A 13H I c/ Gomera s/nº I 977 548 088 _GRUP DE SUPORT A L’ALLETAMENT - CAP LLEVANT Dc. 11H A 13H I Carrer Joan Fuster, s/n I 977 25 80 05 _DO DE PIT (LACT. ) Dv. 18H I Plaza Imperial Tárraco I CAP DE PEDIATRIA www.dodepit.org _PORTA’M A PROP (LACT. I CRÇ.)

Dm.17.30H a 19H I Espai Jove Kesse www.facebook.com/Portamaproptgna _ATENCIÓ A LA DONA TARRAGONA (LACT. ) Dv. 18H I c/ Jaume I , 29 _ASSOCIACIO DHIDES Dones i Homes per la Igualtat i el desenvolupament.

Rosa Casas I 685 151 013 www.facebook.com/associaciodhides/ _TECLETES (CRÇ.)

Dl. 17.30H I Les trobades: consultar al Facebook _ASSOCIACIÓ SOM PREMATURS Telf. 626 873 249 / 656 820 821 Info@somprematurs.cat _MADRES SOLTERAS POR ELECCIÓN delegadacatalunya@madressolterasporeleccion.com

VALLS _ALLETAR I CRIAR (LACT. I CRÇ.)

1r i 3r Dm. 17H A 19H. I Casa Caritat. Ctra. del Plan, 37 www.alletaricriar.org _ESPAI FAMILIAR EL NIU (LACT. I CRÇ.)

4t Dv. Espai I Magrana de Valls. @elniudevalls

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ LLETETA SPLUC (LACT.) 5 I MUM’S MGZ 1r i 3r Dll. 17H I C/ de la Font, 4 L’Espluga de Francolí @lletetaspluc

PROPOSTES

JORNADES GASTRONÒMIQUES

DE LA CUINA DE L’ARRÒS DE TARDOR MONT-ROIG I MIAMI PLATJA Del 5 al 20 d’octubre es podran degustar, en format plat o menú, les propostes culinàries de setze restaurants de Mont-roig i Miami Platja.

La tercera edició de les jornades gastronòmiques de la Cuina de l’Arròs de Tardor arrenca aquest cap de setmana amb les propostes culinàries de 16 restaurants de Mont-roig i Miami Platja. Del 5al 20 d’octubre oferiran plats i menús amb l’arròs com a protagonista acompanyat dels productes típics d’aquesta època.

Arròs melós amb llagostins i carxofa, arròs caldós amb secret ibèric i rovellons, arròs de cranc blau i bolets, risotto de bolets amb pernil i poma o arròs amb bacallà i verdures a la brasa, són algunes de les propostes d’aquesta edició.

La Cuina de l’Arròs de Tardor, permetrà degustar diverses propostes d’arròs a preus per tots els públics.

MUM’S MGZ I 6

restaurants participants CA L’ANTON CAL HUED CÀMPING MIRAMAR CAN SALVADOR CAN TABARES CASA XAVI CASABLANCA CRISTAL ECLIPSE LA BORDA D’EN MANEL LA CUINA DE L’ERMITA LA TASCA D’EN JOAN LIMONERO MAS ROMEU MESÓN BAHÍA PAPAYA BAR PLATS&CO Més informació Pl. de Tarragona, s/n 43892 Miami Platja turisme@mont-roig.com 977 810 978

Del 5 al 20 d’octubre de 2019

7 I MUM’S MGZ

DD OO NN AA

19 D’OCTUBRE DIA MUNDIAL DEL CÀNCER DE MAMA

L’objectiu principal del cribratge és detectar el càncer en L’any 2018 es van les fases inicials, abans que se’n presentin els símptomes, quan és més fàcil tractar-lo i curar-lo. El Departament diagnosticar a Catalunya de Salut, mitjançant el Programa de Detecció Precoç de 5.238 casos de càncer Càncer de Mama, convida totes les dones entre 50 i 69 de mama, 63 més que al 2017 anys a fer-se una mamografia gratuïta cada dos anys. i 335 més que l’any 2012 degut a l’envelliment de la EN CAS DE DESCOBRIR ALGUNA ANOMALIA població.

El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones i el risc de patir-lo augmenta amb l’edat. Si es detecta a temps, té moltes probabilitats de curació.

La majoria d’aquest casos 1.117 es van detectar en dones de més de 75 anys, mentre que uns 600 van ser diagnosticats en dones d’entre 50 i 54 anys.

Les dades dels estudis disponibles indiquen que la mamografia no és un prova de detecció precoç tan efectiva en les dones més joves, ja que tenen una major densitat del teixit mamari que dificulta la interpretació de la mamografia. Així mateix, la freqüència del càncer de mama és menor en les edats més joves.

ALS TEUS PITS, NO DUBTIS EN CONSULTAR EL TEU METGE

Tot i que t’hagis fet una mamografia recentment, cal consultar el teu metge sempre que detectis alguna anomalia als pits: alteracions de qualsevol tipus, canvi de color o de textura de la pell, presència de bonys, dolor, secreció de líquids, canvi de mida o de forma…

Heu de consultar sempre amb el vostre metge per tal que valori la situació i, d’acord al que preciseu, establir els procediments necessaris per al diagnòstic i/o tractament.

FACTORS DE RISC

Tot i així és necesari que ens concienciem i ens realitzem una autoexploració mamària cada mes.

La investigació mostra que algunes dones amb certs factors de risc tenen més probabilitat que altres dones de desenvolupar càncer de mama.

DETECCIÓ PRECOÇ DE CÀNCER DE MAMA MOLT ABANS QUE ES MANIFESTI

Un factor de risc és qualsevol element que augmenta les possibilitats que una persona pugui desenvolupar càncer, però la majoria no en són causa directa. Hi ha factors de risc que es poden controlar, com el tabaquisme, i d’altres que no, com l’edat i els aspectes hereditaris. En el cas del càncer de mama, es consideren de risc elevat:

Avui en dia, es curen el 85% dels càncers de mama que es detecten quan el tumor encara està poc desenvolupat.

MUM’S MGZ I 8

_ Les dones que han tingut la primera menstruació abans dels 12 anys o la menopausa després dels 55 tenen més risc, perquè han estat més temps exposades a l’estrogen. _ Les dones que han tingut el primer fill després dels 30 anys. _ Les dones que no han tingut mai fills. _ Les dones que utilitzen la teràpia substitutiva hormonal en la menopausa.

L’EDAT El risc de patir càncer de mama augmenta amb l’edat.

La majoria dels casos se solen donar per sobre dels 50 anys. Aquesta malaltia no és freqüent abans de la menopausa.

ELS ANTECEDENTS FAMILIARS Les dones amb un familiar de primer grau (mare, germana, filla) que han passat o passen per un càncer de mama tenen més risc de desenvolupar-lo. Aquest risc pot ser més elevat si hi ha més d’un familiar de primer grau afectat, especialment si a més s’ha produït abans de la menopausa. Aquests casos estan relacionats amb canvis genètics.

CANVIS GENÈTICS alguns canvis o mutacions en certs gens són els responsables de l’augment del risc. Els gens als quals s’ha associat més risc són el BRCA1 i BRCA2. Aquestes mutacions es detecten mitjançant una anàlisi de sang específica. Aquesta prova no està recomanada per a totes les dones en general, només per a aquelles a qui el metge ho indiqui, especialment en les famílies de les característiques esmentades.

RADIOTERÀPIA. La utilització de la radiació a altes dosis per a tractaments específics abans dels 30 anys augmenta el risc de desenvolupar càncer de mama al llarg dels anys. Per exemple, en el cas d’haver estat tractada per limfoma no hodgkinià amb radiació en el tòrax.problemes de salut.

FACTORS DE L’ESTIL DE VIDA Com en altres tipus de càncer, els estudis continuen mostrant que diversos factors de l’estil de vida poden contribuir al desenvolupament del càncer de mama, com ara: _ Sobrepès o obesitat després de la menopausa _ Poc exercici físic _ Excés de consum d’alcohol

ALTERACIONS A LA MAMA En ocasions, a través d’una biòpsia es detecten cèl·lules anormals no canceroses. S’anomena hiperplàsia atípica, i la seva presència augmenta el risc de càncer.

ALGUNS CONSELLS

EXPOSICIÓ A ESTROGEN

Per reduir el risc de patir un càncer, a més a més de ferte autoexploracions i mamografies, és important que segueixis alguns consells:

L’estrogen és una hormona femenina que controla el desenvolupament de les característiques sexuals secundàries, com el desenvolupament de les mames. La producció d’estrògens disminueix amb la menopausa.

Alguns estudis mostren que l’exposició a l’estrogen durant molt de temps pot incrementar el risc de càncer de mama:

L’AUTOEXPLORACIÓ CADA MES! 1

- Practica exercici físic amb regularitat - Controla el teu pes - Limita el consum d’alcohol - Menja 5 racions de fruita i verdura al dia com a mínim. * Dades estadistiques -http://observatorio.aecc.es

És més recomanable d’efectuar l’autoexploració en acabar la menstruació, de manera ideal al cinquè dia des que s’inicia la regla.

2 palpa DRETA

3

DRETA A MIG METRE

DRETA A MIG METRE

D’UN MIRALL Amb els braços als costats, per examinar el contorn de cada pit; s’ha de buscar alguna asimetria, distorsió, inflamació, desigualtat o vermellor.

D’UN MIRALL Palpar cada mama cuidadosament amb les puntes dels dits, amb moviments rotatoris.

Aixeca el braç esquerre i amb les puntes dels dits de la mà dreta es palpa.

PALPACIÓ ESTIRADA S’ha d’estirar el braç dret i doblar el colze per darrera del cap. Amb les puntes dels dits s’ha d’examinar la mama dreta des la punta del mugró en cercles cada vegada més grans fins l’estèrnum, l’espatlla i l’axil·la

Observa

Repeteix amb l’altre pit.

palpa al llit

,

4 EL MUGRO PALPACIÓ DEL MUGRÓ S’han de pressionar lleugerament els dos mugrons per tal d’observar si es produeix alguna secreció que no sigui llet.

9 I MUM’S MGZ

F E R T I L I TAT

BIOGEST I www.biogest.es

QUÉ HACER CUANDO TE DIAGNOSTICAN

MENOPAUSIA PRECOZ Y QUIERES SER MADRE

La menopausia precoz es un problema que golpea por sorpresa. Para muchas mujeres supone todo un trauma al sentir que se está acortando una etapa de su vida.

Especialmente cuando la menopausia precoz aparece en la veintena y la treintena. Se estima que afecta a una de cada mil mujeres de menos de treinta años y a una de cada cien de entre treinta y cuarenta años.

Además, si la mujer aún no es madre, pero desea serlo ya sea de forma inmediata, ya sea en un futuro, o si lo es pero en sus planes estaba tener más hijos, esta situación es especialmente complicada. Sin embargo, actualmente una mujer diagnosticada de menopausia precoz puede ser madre. Eso sí, es importante que actúe de inmediato y sin pérdida de tiempo.

La rápida actuación es necesaria cuando te diagnostican menopausia precoz y deseas ser madre.

El primer paso es acudir a un centro de reproducción humana. En este y según su situación le dirán cuáles son sus opciones para ser madre.

Si la menopausia precoz aún permite hacerlo porque se ha diagnosticado de forma temprana se puede proceder a la vitrificación de óvulos. Esto permitiría en un futuro relativamente cercano la fecundación de estos con esperma de una pareja masculina o de un donante anónimo y la implantación en la mujer para desarrollar el embarazo. Pero esto no siempre es posible porque el diagnóstico a menudo MUM’S MGZ I 10

llega cuando ya es demasiado tarde para ello.

Cuando la mujer ha sido previsora y ha congelado sus óvulos previamente sí puede recurrir a ellos para su fecundación e implantación en el útero.

No obstante, también se puede recurrir a la donación de óvulos o de embriones. En el caso de la donación de óvulos se requerirá el semen que puede proceder de la pareja masculina de la mujer que desea el embarazo o de un donante anónimo para la fecundación de estos óvulos.

En el caso de la donación de embriones simplemente se trataría de la implantación de estos como en cualquier otro caso de reproducción asistida de este tipo.

En cualquier caso, estas no dejan de ser generalidades.

Lo ideal es contemplar cada caso concreto de forma personalizada. Dependiendo de tu edad, el momento en el que haya llegado el diagnóstico, tu situación personal y de salud, puede ser más interesante para ti una u otra opción para ser madre.

Si recibes este tipo de diagnóstico y no quieres renunciar a la maternidad solicita cita cuanto antes en un centro de reproducción humana. Si sospechas que puedes estar sufriendo menopausia precoz acude a consulta de ginecología cuanto antes para salir de dudas y poder tomar las decisiones adecuadas no sólo para ser madre sino también en otros ámbitos de salud a los que esta problemática puede afectar.

11 I MUM’S MGZ

EDUCACIÓ

NEURO

EDUCACIÓ

NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ Us heu preguntat mai om influeix la manera d’ensenyar en la maduració del cervell? o per què és tant fàcil per un nadó aprendre a parlar, però en canvi costa tant aprendre idiomes quan ja som grans?

Cada cop hi ha més estudis científics sobre com es forma i com funciona el cervell. El creixent interès per una educació basada en l’evidència científica, així com els recents progressos en el camp de la neurociència sobre els processos d’aprenentatge, ha permès el naixement de la neuroeducació, un nou camp de coneixement que pretén oferir una visió dels processos d’ensenyamentaprenentatge basada en el funcionament del cervell.

Què és la neuroeducació? És una transdisciplina que neix de la interacció de: la neurociència (funcionament del cervell), la psicologia (atenció, emoció, motivació i aprenentatge) i l’educació (metodologies d’aula, didàctica, materials, competències bàsiques o habilitats docents). La neuroeducació, o neurodidàctica, és una nova disciplina científica que intenta configurar els aprenentatges de manera que encaixin millor al cervell, a les seves característiques i al seu ritme de maduració. És a dir, és una nova visió de l’ensenyament i dels processos d’aprenentatge basada en el cervell.

MUM’S MGZ I 12

El cervell El cervell humà és un òrgan extremadament plàstic, que canvia la seva estructura i el seu funcionament de forma constant a partir de l’experiència. En el moment de néixer el nostre cervell és, sens dubte, l’òrgan més immadur, més poc desenvolupat i el que més canvis ha d’experimentar i experimentarà durant els primers mesos i anys de la nostra vida.

Els primers anys són un moment de gran capacitat d’aprenentatge, on es creen mil·lers de connexions neuronals. Al cap d’uns anys, s’inicia un procés de selecció el cervell perd aquelles connexions que no han estat estimulades. És fàcil creure que sobreestimular els infants els pot anar bé per a poder aprendre molts idiomes, practicar esports o entrenar certes habilitats musicals amb l’objectiu d’evitar aquesta pèrdua.

Si bé és cert que, com més immadur és un cervell, més fàcil serà l’aprenentatge de qualsevol habilitat, és important recordar que els infants, i els seus cervells, necessiten jugar, necessiten relaxar-se i necessiten reposar per poder consolidar totes les experiències i aprenentatges que, inevitablement, van acumulant dia a dia amb una estimulació i una interacció social normal.

Mens sana in corpore sano La cura que tinguem del nostre cos repercutirà de manera directa sobre el funcionament del nostre cervell, i, en l’eficiència i el desenvolupament dels processos d’aprenentatge.

L’ALIMENTACIÓ: UN FACTOR NEUROPROTECTOR Cal tenir present la importància de la nutrició per al desenvolupament cerebral. S’ha observat que el tipus de dieta pot esdevenir un factor de risc associat al deteriorament cognitiu, o bé, contràriament, pot actuar com a factor neuroprotector.

S’ha comprovat que la vitamina B6 és un element clau per al bon funcionament de processos com l’atenció ila consolidació de la memòria. El consum d’àcids grassos polinisaturats (omega 3), presents especialment en el marisc, el peix blau i els fruits secs, és necessari per al desenvolupament i l’activitat del cervell durant la infància, l’adolescència i l’edat adulta. A més s’ha s’ha observat que podrien ser un complement eficaç per a trastorns com la malaltia d’Alzheimer, la depressió o el dèficit d’atenció i la hiperactivitat.

LA IMPORTÀNCIA DE DORMIR La fase de son REM té un paper crític per a l’aprenentatge, ja que s’ha vist que és quan es consolida la memòria. Les últimes hores de son, quan s’acumula més son REM, són les més necessàries per a l’aprenentatge, i això entra en contradicció amb les poques hores que, sovint, dormen tant els infants com els adolescents.

La majoria d’instituts, se solen introduir les classes més complexes a primera hora perquè pensen que l’alumnat ve amb major energia. Per aquest motiu, alguns experts suggereixen endarrerir l’horari dels instituts, fent que les classes comencin a les 10 hores. Un altre concepte a tenir present durant el transcurs de les activitats educatives és el fet de donar períodes en què es puguin produir descansos cerebrals. Quan el nostre cervell es troba en repòs es produeix l’associació d’idees, la creativitat, la consolidació de la memòria i la plasticitat. És per aquest motiu que es considera altament recomanable fer ús dels descansos cerebrals a través d’activitats lliures o activitats de consciència plena a l’aula.

L’ACTIVITAT FÍSICA L’exercici físic regular promou la memòria, la flexibilitat i la velocitat de processament de la informació i també s’ha relacionat amb una reducció dels nivells d’estrès i una major capacitat d’autocontrol.

D’altra banda, una manca de moviment i un excés de sedentarisme també es relacionen amb un pitjor processament de la informació, així com una menor capacitat d’atenció.

S’aprèn allò que s’estima Podem afirmar que no hi ha raó sense emoció. Els avenços en neurociència demostren que el nostre cervell està preparat per a atendre i consolidar de manera més ràpida i eficient els continguts i les experiències que tenen lloc en situacions d’aprenentatge associades a vivències emocionals potents.

En aquest sentit, un clima d’aula relaxat, de confiança, on els infants no se sentin qüestionats, ni jutjats, ni avaluats, i on se sentin respectats, reconeguts i estimats, afavorirà de forma clara els processos d’aprenentatge i suposarà un repte per als infants, un desafiament, una resposta d’estrès positiva. Però cal tenir present que, si els nivells de resposta emocional són excessivament elevats, ens podem trobar en situacions de sobreactivació o d’estrès emocional que dificultin o impedeixin l’aprenentatge.

Aquí entren en joc, a més, les diferències individuals, de manera que el que per a un infant pot ser un repte estimulant, per a un altre pot ser una amenaça paralitzadora i insuperable. Per aquest motiu potenciar contextos d’aprenentatge emocionalment positius, relaxats i, en definitiva, motivadors.

PERÒ, COM PODEM ACONSEGUIR QUE ALLÒ QUE FEM A CLASSE INTERESSI O MOTIVI TOTS ELS INFANTS IGUAL? Si plantegem una dinàmica d’aula més lliure, amb diferents opcions que puguin respondre a aquestes diferents motivacions i permetem que siguin els mateixos infants els que triïn què volen fer i com han de ferho, estarem una mica més a prop de donar resposta a aquestes necessitats més ajustades a les maneres d’aprendre de cada infant. No és una tasca fàcil, però, poder dissenyar pràctiques d’aula prou obertes i flexibles per a permetre aquesta versatilitat promou un augment de la motivació dels alumnes i per tant un major èxit en l’aprenentatge.

Per tant si permeten que l’alumne tingui un rol actiu i autònom en la cerca de coneixements, podrem garantir una resposta motivacional major i un aprenentatge més real, significatiu i durador.

13 I MUM’S MGZ

EDUCACIÓ

Com ho fem?

La planificació, la presa de decisions i el raonament resulten imprescindibles per a l’èxit escolar i es poden promoure mitjançant una pràctica pedagogia adequada.

A més aquestes tasques milloren quan una persona es troba relaxada, socialment acceptada, emocionalment estable, amb confiança i amb bona salut. És per aquest motiu que, en comptes d’entrenar cada una de les funcions executives de manera aïllada, les metodologies més indirectes i holístiques semblen tenir més èxit i utilitat en l’àmbit educatiu. Així doncs, propostes pedagògiques en les quals l’aprenentatge es trobi vinculat al joc, al moviment, a les activitats lliures i creatives i a la cooperació permetran un desenvolupament de les funcions executives i un major desenvolupament cognitiu, social i afectiu de la persona.

I l’espai d’aprenentatge?

L’impacte dels espais d’aprenentatge sobre els sentiments, els pensaments i el comportament dels infants és un element fonamental per a promoure els processos d’atenció, aprenentatge i memòria dels infants en els espais educatius. Per exemple, els alumnes exposats a llum natural tenen una millor execució en tasques acadèmiques. D’altra banda, estudis recents demostren la importància de reduir l’excés d’estimulació sensorial. Per exemple, un excés d’estímuls visuals, com unes parets plenes de decoració i de coloraines, típiques de moltes aules, estarà dificultant l’atenció sostinguda

MUM’S MGZ I 14

dels aprenents i l’execució de les activitats proposades donada la facilitat de distracció que suposen tots aquests estímuls irrellevants que l’infant ha d’inhibir per a poder concentrar-se en allò que està fent.

El color dels espais també és un altre element significatiu, espais amb colors freds (com blau i verd) es relacionen amb un major benestar i una major sensació d’atenció que espais amb colors calents (com vermell i taronja).

D’altra banda, s’ha comprovat que la contemplació d’entorns naturals (jardins, camps o boscos) afavoreix la concentració.

Per tant, si l’espai és flexible, transformable i vinculat al procés educatiu, permetrà el moviment dels alumnes, facilitarà el joc i promourà la interacció social, la col·laboració i afavorirà l’aprenentatge.

Tips per facilitar els processos naturals d’aprenentatge En resum, els factors que intervenen en les experiències d’aprenentatge són: LA MOTIVACIÓ INTRÍNSECA Llliure elecció que permet a l’infant, de forma autònoma i d’acord amb la seva pròpia iniciativa, triar allò que més li atrau o encurioseix, cosa que garanteix uns nivells d’atenció i concentració òptims perquè s’esdevingui l’aprenentatge real.

L’APRENENTATGE ENTRE IGUALS L’accés lliure a les diverses propostes facilita la interacció natural entre iguals, la comunicació i l’intercanvi d’idees. Aquesta dinàmica pedagògica dóna resposta al disseny eminentment social del cervell humà i a la seva predisposició a aprendre més i millor en situacions grupals que individuals.

ESPAI QUE PROMOU L’ÚS DE LES FUNCIONS EXECUTIVES Promoure l’ús i el desenvolupament de les funcions executives (planificació, presa de decisions i raonament) en les primeres edats afavoreix el desenvolupament de les funcions cognitives superiors en edats posteriors, i això s’ha vist relacionat amb l’èxit acadèmic i la capacitat d’autoaprenentatge.

L’APRENENTATGE ACTIU El context de lliure elecció i el format de les propostes d’experimentació afavoreixen que sigui l’infant el protagonista de la situació d’aprenentatge i que sigui ell el que hagi de provar i pensar de forma autònoma i intencionada a fi de resoldre el repte, i es doni resposta així a l’aprenentatge actiu que necessita el nostre cervell D’aquesta manera, es procura que l’adult tingui una intervenció molt acurada, respectuosa i poc directiva. En cap moment es diu a l’infant què ha de fer o com ha de fer-ho. En canvi, es procura mantenir la seva curiositat i que vulguin seguir fent-se preguntes, plantejant-los problemes o contradiccions.

EL DISSENY DE L’ESPAI Garantir les condicions de confort òptimes perquè l’organisme estigui equilibrat i afavorir la concentració i l’aprenentatge.

Finalment, ens diuen que l’anatomia del cervell és immensament complexa, i encara no es coneixen bé les estructures i les interconnexions de les seves nombroses parts així que benvinguda sigui tota disciplina i tota obra que aporti coneixements per millorar l’educació dels nostres infants.

CONTEXT EMOCIONALMENT POSITIU Una dinàmica d’aula lliure d’estrès, on els infants poden anar a la proposta d’experimentació que volen, amb qui volen i l’estona que volen afavoreix els processos naturals d’aprenentatge i posen en marxa processos que garanteixen una resposta emocional positiva i afavoreix que els infants visquin les propostes com a reptes o jocs i no com a amenaces.

Portero, M., i Carballo, A. (2017). Neuroeducació: aportacions de la neurociència als plantejaments educatius. Revista Catalana de Pedagogia, 11, 17-55. Publicat a http://www.publicacions.iec.cat

15 I MUM’S MGZ

EDUCACIÓ

LES LLARS BRESSOL de la fundació en xarxa LLAR DE COLORS. LLIM DELS PALLARESOS I LLAR L’AGULLA. LLIM DEL CATLLAR Fa vuit anys la Fundació en Xarxa començà a gestionar el primer projecte de llar-bressol pública: la Llar de Colors.

LLIM dels Pallaresos. Sis anys després, consolidada la nostra proposta educativa en el 0-3, vàrem fer-nos càrrec de la llar municipal del Catllar, Llar de l’Agulla. Amb col·laboració ambdós consistoris.

Sovint la Llar és el primer pas en l’educació dels infants fora de l’entorn familiar. D’ací la importància de que el nostre projecte educatiu per al primear cicle d’educació infantil es basi en una mirada cap a l’infant competent. Des del reconeixement, i el respecte, a la curiositat i desitjos d’aprendre per si mateixes i mateixos que tenen les nenes i els nens.

L’infant en aquests primers anys de vida aprèn a dominar el cos, a través de la llibertat de moviments, a desenvolupar la seva autonomia i a establir vincles afectius amb altres infants i adults, que no són de la família, en el marc de

MUM’S MGZ I 16

la vida quotidiana. Perquè és en aquests moments, el quotidians, que els infants realitzen activitats de moviment, de descoberta, de manipulació, d’experimentació, de construcció, de recreació, de representació, de comunicació i de convivència.

Aleshores davant de l’infant capaç la tasca de les educadores a les nostres llars és la d’acompanyar als infants, i a les famílies, en els cuidatges per al benestar físic i emocional, i la de facilitar entorns d’aprenentatge (espais i materials) per l’activitat de l’infant, protagonista actiu del seu desenvolupament.

Eduquem amb la confiança a l’infant capaç, oferintli autonomia i seguretat. Acompanyant-lo amb una presència, respectuosa i curosa, en el procés del seu desenvolupament vital.

Llars Bressols de la Fundació en Xarxa. Creixem juntes

17 I MUM’S MGZ

CRIANÇA

COLLIT

I VINCLE PATERN

Collit sí, collit no... cada família és única, per tant, la decisió de dormir junts ha de ser una cosa consensuada dins de la parella. A MUM’S li hem dedicat molts articles a aquesta pràctica, però en aquest cas aprofundim en una nova recerca relacionada amb el vincle patern.

Al voltant de la meitat dels pares dorm sovint amb els seus fills. En països com el Regne Unit, la meitat dels nounats i la cinquena part dels lactants passen gran part de la nit en el llit dels seus pares. A Alemanya, la xifra ascendeix al 23% i a Itàlia al 24%. A Espanya la realitat no és molt diferent.

No obstant això, encara que es tracta d’una pràctica freqüent, encara és controvertida en l’àmbit professional ja que alguns experts asseguren que té un perill potencial. De fet, s’ha demostrat que els nens que dormen amb els seus pares tenen un major risc de sofrir problemes d’asfíxia. En canvi, altres especialistes i pares estan a favor del llit familiar. El Comitè de Lactància Materna de l’Associació de Pediatria assegura que no existeix suficient evidència que desaconselli aquesta pràctica, sempre que es prenguin les mesures de seguretat necessàries, una afirmació que també recolza la neurociencia.

Dormir amb els pares fins als 3 anys beneficia el cervell infantil Experts de la Universitat de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, afirmen que el collit és una pràctica molt beneficiosa per al desenvolupament cerebral infantil: redueix els MUM’S MGZ I 18

nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès i la por, alhora que millora el cicle del son, fent que el llindar d’alerta cerebral descendeixi i que el bebè pugui aconseguir una fase més profunda, la qual estimula la segregació de l’hormona de creixement infantil i facilita l’eliminació de toxines a nivell cerebral.

Aquests especialistes també afirmen que el collit ajuda a prevenir problemes de comportament infantils derivats de l’increment del cortisol. Per això, recomanen mantenir aquesta pràctica fins a al voltant dels 3 anys, moment a partir del qual el petit ja ha d’adaptar-se a dormir sols.

Collit fins als 3 anys No obstant això, aquest no és l’únic estudi que avala la importància de dormir amb els nens durant els seus primers anys de vida. Científics del Centre per a la Salut Mental Infantil de Londres comparteixen la idea que el llit familiar converteix als nens en adults més sans i equilibrats. Després d’analitzar les ressonàncies magnètiques de nens que dormien amb els seus pares o sols, van trobar que en els petits que dormien separats dels seus pares solia activar-se durant la nit les mateixes àrees cerebrals que s’activen davant el dolor físic. En altres paraules, dormir separats dels seus pares els “feia mal”.

Així mateix, s’ha trobat que els nens que dormen sols solen tenir un menor rendiment acadèmic en comparació amb els seus coetanis que dormen al costat dels seus pares. Aquests últims també solen ser més segurs de si mateixos i desenvolupen millors habilitats cognitives.

Beneficis de dormir junts

Una nova recerca de la Universitat de Notre Dame mostra que els pares homes que dormen prop dels seus S’ha dut a terme una recerca exhaustiva sobre la fisiologia fills experimenten una reducció en els nivells de la del son i la lactància materna de la mare i el bebè, però testosterona. Recerques anteriors suggereixen que com veurem a continuació, la proximitat del son pare-fill aquesta disminució podria fer que els homes responguin afectar la fisiologia dels homes. millor a les necessitats dels seus fills i els ajuda a respondre a les demandes de la paternitat.

1. Afavoreix la lactància materna

Una recerca publicada en la revista Pediatrics va trobar que la durada de les preses de llet en els bebès que comparteixen el llit amb les seves mares solen estendre’s tres vegades més que en els bebès que dormen separats dels seus pares.

Gettler va mostrejar a 362 pares, tots ells de 25 i 26 anys d’edat, i els van dividir d’acord amb la ubicació nocturna dels quals dormien: els que dormien sols, els que dormien en la mateixa habitació que els seus fills i els pares que dormien en la mateixa superfície que els seus fills.

Els nivells de testosterona dels pares es van mesurar a partir de mostres de saliva recollides en despertar i de nou 2. Redueix el risc de mort sobtada just abans de dormir. Encara que els nivells hormonals del lactant dels tres grups no van mostrar diferències significatives Contrari al que pensen molts pares, un estudi realitzat en aixecar-se, aquells que dormien en la mateixa superfície pel Centre d’Estudis Alemany GeSID, va revelar que que els seus fills van mostrar una testosterona més baixa dormir amb els pares redueix en un 50% el risc de a la tarda. mort sobtada en el bebè. Estar prop dels pares calma al bebè, regula la respiració i la temperatura corporal, alhora La recerca ha demostrat que quan els homes es que ajuda a conciliar millor la soni, la qual cosa redueix converteixen en pares, la seva testosterona disminueix, i que aquells que dediquen molt temps a la seva cura considerablement el risc de morir durant la nit.

-jugant amb els seus fills, alimentant-los o llegint-lostenen una testosterona més baixa. Aquests nous resultats 3. Enforteix el vincle entre el bebè i el seu complementen la recerca original fent un pas més enllà, pare sintonitzant biologicament mostrant que la proximitat nocturna o la proximitat entre pares i els seus fills té efectes sobre la biologia dels homes Està desmotrat que el contacte físic que manté el bebè i això sembla ser independent del que estiguin fent durant amb els seus pares mentre dormen junts no només li fa el dia. sentir més segur sinó que també contribueix a estrènyer el vincle patern-matern.

19 I MUM’S MGZ

L A C TÀ N C I A

SMLM setmana mundial de la lactància materna La setmana mundial de la lactància materna, instaurada oficialment per l’Organització Mundial de la Salud i UNICEF en 1992, és actualment el moviment social més estès en defensa de la lactància materna.

Com cada any, de l’1 al 7 d’agost la Waba (Aliança Mundial pro Lactància Materna), entitat que treballa conjuntament amb OMS i UNICEF, coordina la celebració de la Setmana Mundial de la Lactància Materna (SMLM) en més de 120 països i que en 2019 celebra el seu 27è aniversari.

A Europa, per motius vacacionals, se solen programar una sèrie d’actes i activitats per aquest mateix motiu però en la primera setmana d’Octubre.

El lema proposat per WABA per aquesta edició és “Empoderem-nos. Fem possible la lactància materna!” i vol servir com una plataforma per a exigir normes socials equitatives quant al gènere, com el treball en equip entre les mares i les seves parelles per a una lactància amb èxit, així com l’equilibri del treball remunerat i no remunerat.

Amb aquest lema vol fer una crida als governs, sindicats, ocupadors i organitzacions de la societat civil per a advocar i implementar solucions innovadores i intel·ligents que condueixin a la igualtat de gènere i a millors taxes de lactància materna.

Els objectius Els objectius de la SMLM 2019 se centren en el foment de les polítiques de protecció social parental (PSP) i en difusió del que es pot arribar a aconseguir instaurar-les: Informar les persones sobre els vincles entre la

* protecció social parental equitativa relacionada amb el gènere i la lactància materna.

*

Establir valors positius per a mares i pares/parelles, i normes socials equitatives relacionades amb el gènere.

Informar les persones i organitzacions per a aconseguir un major impacte.

MUM’S MGZ I 20

Incitar a l’acció sobre la protecció social parental amb

* igualtat de gènere per a donar un avanç a la lactància materna

La protecció social parental (PSP) inclou polítiques de llicència remunerada amb fons públics, legislació i llocs de treball favorables per a mares, pares i famílies. Per a apoderar a les mares i pares/parelles i garantir els seus drets, s’advoca per:

*

Polítiques i legislació de protecció social parental.

*

Llocs de treball amigables amb les mares i pares/ parelles en sectors tant formals com informals

*

Valors que donin suport a mares i pares/parelles, així com normes socials que contemplin la igualtat de gènere.

Aquestes mesures promouen la lactància materna, la salut i el benestar òptims, així com la protecció contra la discriminació en el treball. La protecció social parental equitativa relacionada al gènere també fomentarà els Objectius de Desenvolupament sostenible (ODS).

Encara que tradicionalment es considera que la lactància materna està en el domini de la mare, quan els pares, les parelles, les famílies i la societat la donen suport, les taxes de lactància materna augmenten. La lactància materna és treball en equip. Capacitar a dones i homes com a pares en igualtat també permet facilitar la lactància materna.

Aquest any, l’OMS està treballant amb l’UNICEF i els associats per a promoure les polítiques favorables a la família que permeten la lactància materna i ajuden els pares a criar als seus fills i establir vincles amb ells en la fase més important: la primera infància. En aquest sentit, destaca l’aprovació de la llicència de maternitat i de la llicència de paternitat remunerada per a fomentar la responsabilitat compartida de cuidar als fills en peus d’igualtat. Les mares també necessiten tenir un entorn laboral propici que les protegeixi i doni suport per a seguir amb la lactància materna quan tornen al treball, donant-los accés a descansos per a alletar; a un

21 I MUM’S MGZ

L A C TÀ N C I A

espai segur, privat i higiènic per a extreure i guardar la llet materna.

La lactància materna promou una millor salut tant per a les mares com per als nens. L’augment de la lactància materna a nivells gairebé universals podria salvar més de 800 000 vides a l’any, la majoria d’elles de menors de 6 mesos. La lactància materna disminueix el risc que les mares pateixin càncer de mama i ovari, diabetis de tipus 2 i malalties cardíaques. S’estima que l’augment de la lactància materna podria evitar 20 000 morts maternes a l’any per càncer de mama.

L’OMS recomana la lactància materna exclusiva des de la primera hora del naixement fins als 6 mesos d’edat.

Després s’han d’agregar aliments complementaris mentre es continua alletant fins als 2 anys o més.

La fulla informativa SDG d’ONU Dones informa que les dones realitzen 2.6 vegades més la cura no remunerada i el treball domèstic que fan els homes. L’equilibri de la cura no remunerada i el treball domèstic és part integral per a aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones.

Per a aconseguir una lactància materna òptima, hem

llibres

d’atendre les necessitats de la dona i el nen i els seus sistemes de suport a través de l’atenció contínua durant els primers 1000 dies, des de l’embaràs fins al segon aniversari del nen.

La recerca ha demostrat que quan la preparació prenatal es dirigeix a les parelles en comparació amb les dones solament, les taxes de lactància augmenten. Dóna com a resultat molts altres beneficis, com a millors actituds i coneixements sobre la lactància materna, menys ús de fórmules infantils, més suport domèstic i assistencial del pare del nen i major satisfacció en general.

La falta de suport per als pares en el treball és una de les principals barreres per a la lactància materna òptima.

La protecció social dels pares amb igualtat de gènere en totes les seves formes (permís parental, de maternitat, de paternitat o familiar) pot ajudar a crear l’entorn propici per a la lactància materna en el context del treball.

Treballem conjuntament per a fer d’això una realitat i garantir el dret a la lactància materna ara i en el futur.

guies de lactància

Lactancia

Somos la leche

Noelia Terrer y Jose Bravo

Alba Padró

Un regalo para toda la vida

el arte femenino de amamantar

LITERA LIBROS

GRIJALBO ILUSTRADOS

Carlos González

liga de la leche

Aquest llibre ens compta com és donar teta avui (no com ha de ser, ni com voldríem que fora, ni com ens diuen que és).

Com compatibilitzo la lactància materna amb la volta al treball? Quins atuells necessito realment per a donar mamar?

BOOKET

MEDICI

L’important d’aquest acte és el llaç d’unió que s’estableix entre tots dos i que és una sort de continuació del cordó umbilical.

Recerques que avalen els beneficis d’alletar al bebè, així com tot tipus de consells perquè la lactància sigui plaent, fructífera i reeixida.

MUM’S MGZ I 22

llibres lactància i feminisme

la lactancia materna Política e identidad

Maternidades subversivas

Mamà desobedient Esther Vivas

Beatriz Gimeno

María Llopis

ARA LLIBRES

CATEDRA

TXALAPARTA

L’ecologisme, el neoliberalisme, el feminisme, la religió, l’ètica, el racisme i les classes socials són qüestions que incideixen en la lactància materna construint una pràctica personal i política molt complexa.

La maternitat s’inscriu en un context capitalista i patriarcal en el qual es desenvolupa asexuada, medicalizada i desempoderada. Per això, cada vegada són més les persones que opten per embarassos, parts i criances fora de norma.

L’experiència personal sobre la maternitat, des d’una òptica feminista: infertilitat, l’embaràs, la pèrdua gestacional, el part, la violència obstètrica, el puerperi, la lactància i el negoci del biberó.

llibres lactància i criança

Lactivista

Pequeños pasos

Ibone Olza

Alba Padró

OB STARE

PALOMA ESTORCH RUIZ

Revisions actualitzades dels estudis científics sobre lactància materna: l’oxitocina sintètica intraparto afecta a la lactància, tant en la mare com en el bebè; els beneficis de la lactància són majors com més dura la lactància.

La història verídica d’una família; el naixement natural, la lactància materna, la criança amb respecte, les necessitats dels bebès, nens i adolescents, l’escola, la influència de la tecnologia, l’educació en família.

Lo que nadie te conto sobre la maternidad, el parto y la lactancia Jose Maria Lloreda Garcia ARCOPRESS Amb un inconfusible i genuí to d’humor, curiositats i anècdotes de llegenda sobre l’embaràs, el part, la lactància i els nounats.

Maternidad, Igualdad Y Fraternidad Patricia Merino Murga CLAVE INTELECTUAL Aquest llibre és una gosadia, una gosadia i una anomalia, perquè qui escriu no ho fa des de l’Acadèmia, ni des de la funció pública, ni tan sols des de l’activisme polític formal, sinó des dels marges en els quals habiten les mares.

Piel con piel Adolfo Gómez Papí EDICIONES MARTÍNEZ El reconegut pediatre i especialista en nounats: l’embaràs de la mare fins als primers mesos de vida del bebè. Criança respectuosa, i lactància materna per gaudir-la al màxim.

23 I MUM’S MGZ

CRIANÇA

REFORÇ

POSITIU EN L’EDUCACIÓ

Durant molts anys el càstig ha estat sovint utilitzat com a estratègia en l’educació dels fills. Avui dia, afortunadament, sabem que existeixen altres recursos més bastant més beneficiosos per als nens, com l’ús del reforç positiu. Però, són realment útils? Et comptem pros i contres d’aquesta pràctica i com aplicar-la a casa.

Reforç positiu vs càstig En general podem dir que es recomana l’ús del reforç enfront del del càstig, pels beneficis d’un i els (més que provats) contres de l’altre. A grans trets:

Què és el reforç positiu?

El reforç posa el focus d’atenció en la conducta positiva del nen, mentre que el càstig el fa sobre la negativa.

Els pares estem educant tot el temps, amb independència al fet que siguem conscients d’això o no. Si li expliquem al nostre fill que no es creua quan el semàfor està en vermell, estem educant de manera voluntària en aquest moment.

Mitjançant el reforç el nen pot adquirir nous comportaments, mentre que amb el càstig el que li indiquem és el que no ha de fer (o com no ha de ferho) sense oferir alternatives i per tant sense afavorir l’aprenentatge de noves conductes i/o estratègies.

Però també existeix l’educació incidental o fortuïta, que és la que es produeix per la pròpia interacció amb el nen, quan ens veu actuar, ens escolta… Els pares som models per als nens, i amb la nostra conducta eduquem.

Possibles conseqüències negatives de l’ús de reforços

Un exemple: hem anat a recollir al nen a l’Escola. Entrem en la seva classe i en veure’ns el nen ens somriu i ens abraça. Què ens passa als papis quan els nostres fills ens fan això? A part de fondre’ns allí mateix el més normal és que ens posem contents, li somriguem també i li retornem l’abraçada.

On hi ha reforç aquí? La nostra resposta resulta agradable per al nen, li agrada que li somriguem i l’abracem , i això fa que sigui més probable que l’endemà torni a fer-ho. Això és reforç positiu.

Dit de manera més formal, el reforç positiu consisteix a emprar una espècie de recompensa (un elogi, una acció, un objecte…) davant una conducta que ha realitzat una altra persona (adult o nen, això és igual per a tots) que ens ha resultat adequada o agradable. Aquesta recompensa fa que sigui més probable que aquesta conducta concreta es repeteixi en el futur.

MUM’S MGZ I 24

El reforç en si mateix no implica conseqüències negatives, és el seu ús en excés o en exclusiva el que fa que els beneficis es dilueixin entre alguns aspectes menys positius per als nostres fills. Vegem alguns d’ells: Un ús massa freqüent del reforç pot fer que el nostre fill acabi centrant-se més a obtenir la recompensa que en el plaer d’aprendre una cosa nova (just el contrari del que volem i del que de manera natural busquen els nens).

L’abús del reforç transmet als nens el missatge que l’aprovació (concretament la nostra) és necessària, la qual cosa pot afectar la seva autoestima actual i futura.

Si ho emprem en excés és possible que el nen s’habituï a les recompenses, de manera que cada vegada tinguin menys valor i per tant menys “efecte”. Això el podem veure, per exemple, amb l’ús d’elogis: si a tot el que fa li diem “Bé, afecte, ho has fet genial” aquesta frase aviat deixarà de tenir valor i significat.

Com utilitzar positivament els reforços?

Tria sempre un elogi, una conducta o expressió d’afecte abans que una recompensa física tipus regal. És preferible reforçar el procés, els passos que va seguint el nen, que el fet que aconsegueixi l’objectiu final. D’aquesta manera afavorim la seva curiositat, les seves ganes d’esforçar-se, d’aprendre… i no les medalles (que després ens porten al perfeccionisme que tan mals efectes té en ells i en adults).

Reforcem la conducta, no a la persona. Per què?

Per tres motius: primer perquè si no el que li estem transmetent és la idea que ha de fer les coses bé perquè l’estimem, i això no és així, el nostre amor és incondicional, veritat? D’altra banda en reforçar la conducta i l’esforç, estem afavorint que el nen desenvolupi una motivació intrínseca (pròpia, interna) per l’aprenentatge. I finalment, perquè amb això també aconseguirem que comprengui i assimili que és possible millorar, avançar, que l’aprenentatge porta a aconseguir cada vegada més coses.

El reforç ha de ser ajustat a la conducta del nen: és a dir, no ens vinguem a dalt i muntem una festa temàtica només perquè hagi recollit el seu got i plat després d’acabar de menjar. Reforç i conducta han d’estar ajustats i ser proporcionals.

el seu comportament. Quan motives el teu fill, agafa confiança en si mateix i això el fa ser més valent davant de nous reptes.

Pistes per reforçar positivament a l’infant *

Recorre al reforçament positiu quan vols que una conducta es repeteixi.

*

Si, al contrari, vols que no es repeteixi més una conducta opta per l’extinció. Els psicòlegs anomenen extinció a la no reacció, ni positiva ni negativa, davant d’una conducta no desitjada.

*

Com a reforç positiu pots començar per dedicar al teu fill un elogi o permetre-li algun privilegi. Cal que sigui quelcom positiu en si mateix.

*

Rebre l’atenció dels pares és el reforç positiu més valorat pels nens.

*

Els càstigs i el fet de renyar un infant és una manera de rebre l’atenció dels pares. Això explica que no sigui una solució per alguns nens i, fins i tot, alguns busquen cridar l’atenció encara que rebi l’escarment com a resultat.

*

Fes que algun familiar (avi, tiet, cosí, etc.) amb qui tingui una certa afinitat el truqui especialment per felicitar-lo. La família té molta importància pels infants i això incrementa encara més la importància del gest.

*

Acompanya el reforç positiu d’un bon clima domèstic Per poder fer un bon reforç positiu al teu fill has de crear un clima de confiança a casa, entre la parella i la resta de família.

No hem de caure en exageracions: els elogis globals, tipus “Ets el millor nen del món” acaben convertint-se en una llosa per a ells: un llistó massa alt.

Aplicar-ho amb sentit comú: no té sentit reforçar absolutament tot el que fa el nostre fill, per tots els motius que he explicat abans, però tampoc té sentit ser molt exigent amb què reforcem: el que volem és que aprenguin, que gaudeixin i que siguin feliços, veritat?

Perquè d’això es tracta.

Et proposo accions que pots portar a terme per millorar la confiança del teu fill:

El reforç positiu no és sinònim de sobreprotecció

*

Fes-li una bona abraçada o un petó (no calen regals materials).

A vegades es confon el reforç positiu amb sobreprotecció.

Els pares sobreprotectors intervenen en qualsevol situació conflictiva que es troba el seu fill, impedint un aprenentatge necessari per convertir-se en una persona madura i preparada per la vida adulta.

*

Comparteix una tarda de passeig, cinema o qualsevol altra activitat.

*

Dirigeix-li una mirada còmplice en un moment donat.

*

Comenta en veu alta com de satisfet et sents d’ell.

*

Atorga-li alguna responsabilitat fent que se senti valorat.

Quan parlem de reforç positiu no ens referim a evitar als nens emocions negatives, aquest no és l’objectiu. El reforç positiu busca la motivació de l’infant per millorar

25 I MUM’S MGZ

DONA

Eva Hernando. Col.3715 I GINSOL

NO TODO ES KEGEL...

Hemos avanzado… Ya son muchas las mujeres que conocen qué es y donde está el suelo pélvico.

Gracias a toda la información que tenemos a nuestro alcance con algo tan sencillo como el móvil, muchas mujeres han aumentado su conocimiento “el suelo pélvico convive con nosotras y sirve para algo”. Pero nos queda camino por recorrer…

Cuando se habla de Suelo Pélvico se suele hacer referencia a los problemas de incontinencia y los prolapsos viscerales, dando mucha importancia a ejercitar los músculos del periné para prevenir o solucionarlos. En muchos casos, es la primera opción terapéutica. Pero el suelo pélvico es más complejo y puede presentar disfunciones muy diferentes.

Además, no todos los suelos pélvicos son iguales, ni todas las recomendaciones sirven para todas.

Se habla mucho de la debilidad o hipotonía del suelo pélvico, pero en muchas ocasiones, los problemas aparecen cuando el suelo pélvico tiene una “hipertonía”. Esto significa que los músculos están demasiado tensos y no son capaces de relajarse. En estos casos ni se recomienda utilizar “bolas chinas” ni hacer los “Kegel al uso”.

Una musculatura hipertónica puede ser causa de: - ​dolor o imposibilidad para mantener relaciones sexuales - dolor en la región lumbar y pélvica hasta la zona inguinal o anal MUM’S MGZ I 26

- ​aumento de la frecuencia miccional con sensación de urgencia - ​ micciones dolorosas e interrupción en la continuidad del chorro de orina - ​estreñimiento - ​dolor durante o después de la defecación.

Estos síntomas se relacionan con diferentes disfunciones del suelo pélvico y es imprescindible una exploración y diagnostico correcto para pautar el tratamiento más adecuado por equipo multidisciplinar.

El abordaje terapéutico de fisioterapia es muy amplio y estará basado en la anamnesis y exploración. Cada caso es único, cada tratamiento se diseña según las necesidades de la persona. La evidencia científica respalda el tratamiento del fisioterapeuta experto en este ámbito.

Las técnicas manuales para disminuir el tono muscular y recuperar el equilibrio de tensiones en todos los tejidos será imprescindible para lograr de nuevo un periné normotónico adaptable a las solicitaciones de la vida diaria. Pero igual de importante será enseñar y trabajar con la mujer, todos los aspectos que debe conocer relacionados con sus síntomas, el trabajo sobre la respiración y el diafragma, el ejercicio terapéutico, y las técnicas especificas para enseñar a relajar los músculos como el biofeedback.

Lo importante es valorar cada caso de forma individual y hablar contigo.

27 I MUM’S MGZ

DONA

VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA Durant aquests dies, la polèmica autorització d’una jutgessa per a la realització d’una cesària a una mare embarassada de 32 setmanes, ha obert de nou el debat sobre la violència obstètrica. És cert que cada situació requereix un protocol, i que sense conèixer tots els detalls, és complicat saber si hi va haver abús per part d’equip jurídic de l’hospital que va sol·licitar un permís d’urgència al jutjat. Però realment hem d’arribar a aquests extrems?

Des del meu punt de vista, estic totalment segura que si la praxi normalitzada envers les cesàries no fos generalitzada i sistemàtica, la mare no hagués dubtat en donar el seu consentiment. Però l’evidència diu que la violència obstètrica existeix, i així ho ha reconegut l’ONU en un informe publicat el passat mes d’abril.

L’informe L’informe redactat per l’experta independet Dubravka Šimonović (Zagreb, 11 d’agost de 1958), jurista croata especialista en polítiques d’igualtat entre homes i dones i Drets Humans, va ser nomenada al 2015 Relatora Especial sobre la violència contra la dona, les seves causes i conseqüències pel Consell de Drets Humans de l’ONU amb l’objectiu de recomanar mesures i estratègies en l’àmbit nacional, regional i internacional per a eliminar la violència contra les dones.

El document, centrat en “el maltractament i la violència contra la dona en els serveis de salut reproductiva, amb especial recalcament en l’atenció del part i la violència obstètrica, així com les causes profundes i els problemes estructurals que han d’afrontar-se per a lluitar contra aquestes formes de maltractament i violència”, visibilitza un problema que enfronten milions de dones amb total impunitat L’informe aprofundeix en les causes del maltractament i la violència, reconeix que el problema és estructural i assenyala les males condicions de treball dels professionals de l’atenció al part. També desculpabilitza a les mares, validada les seves experiències, qualifica de ‘tortura’ el realitzar una cesària o una episiotomia sense consentiment i descriu les formes de maltractament més

MUM’S MGZ I 28

I L’HISTÒRIC INFORME DE L’ONU habituals en el part, especialment el xantatge i com es minimitzen o invisibilizan les seves conseqüències.

Però, què és la Violència Obstètrica?

Episiotomies, cesàries programades, parts induïts…

Mentre que la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia rebutja la pràctica de tècniques invasives, la dona segueix sent el subjecte passiu sense capacitat de decisió sobre el seu propi cos, ni sobre el de qui li sobrevé.

El terme violència obstètrica fa referència a aspectes del procés d’embaràs i part que van des de la falta d’informació i consentiment informat i el tracte infantilizador de l’embarassada a la realització de cesàries i tècniques de risc (maniobra de Kristeller) innecessàries i rutines de benefici qüestionat com són l’episiotomia o la posició supina de la dona durant el part.

Ibone Olza, psiquiatra perinatal i directora de l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal, qualifica i defineix l’informe com importantíssim i històric.

La cesària És l’ús de la cirurgia quan mèdicament és necessari i quan un part vaginal posaria a la mare o al nen en situació de risc. Quan està justificat des del punt de vista mèdic, és un procediment que salva vides. No obstant això, recentment hi ha hagut una tendència creixent a l’ús excessiu de la cesària a tot el món, i aquest tractament està substituint al part vaginal o s’està triant com a forma preferida.

(Epígraf 24, pàgina 10/26)

Quan es practica sense el consentiment de la dona, una cesària pot constituir violència per raó de gènere contra la dona, i fins i tot tortura. (Epígraf 24, pàgina 11/26) L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que la taxa de cesàries no superi el 10-15% i es practiquin només en casos necessaris segons criteri mèdic. No obstant això, segons dades del Departament de Salut, en els últims anys la taxa de cesàries a Cataunya ha

augmentat fins a arribar al 26,2%, dades del 2017. A la província de Tarragona aquesta taxa és d’un 24,9%, sent el centre MQ Reus, l’hospital amb més taxa per cesàrea de tota Catalunya, amb un 62,8% i l’ HU St JoanReus, H. St. Pau i Sta. Tecla Tarragona i l’H. Joan XXIII Tarragona els de menor amb un 14,7%, 17,1% i 17,9%, respectivament.

- Garantir en la llei i en la pràctica el dret de la dona a estar acompanyada per una persona de la seva elecció durant el part. (Epígraf 81-d, pàgina 25/26)

L’epistomia

- Aplicar els instruments de drets humans de la dona i les normes de l’OMS sobre una atenció materna respectuosa, l’atenció durant el part i la violència contra la dona.

L’episiotomia és un tall profund en el periné de la dona que arriba fins al múscul del sòl pèlvic, dissenyat per a ajudar quirúrgicament la dona que tindrà un part vaginal.

Encara que aquest procediment pot resultar beneficiós per al bebè i la mare, en cas que resulti necessari des del punt de vista mèdic, si no és necessari o es fa sense el consentiment informat de la mare, pot tenir efectes físics i psicològics en la mare, pot ocasionar la mort i pot constituir violència de gènere i un acte de tortura i tractament inhumà i degradant. (Epígraf 25, pàgina 11/26) La pràctica de l’episiotomia oscil·la entre el 30% de les dones que donen a llum de forma vaginal a Mèxic, el 50% a Itàlia29 i fins al 89% a Espanya. (Epígraf 25, pàgina 11/26) L’episiotomia és una pràctica clínica freqüent a Catalunya, pot comportar riscos com la disfunció de l’esfínter anal, dolor en les relacions sexuals i producció d’esquinços greus. Per aquests motius, no es recomana la realització d’episiotomia rutinària en els parts espontanis/normals Segons la revisió de la biblioteca Cochrane, l’estratègia selectiva d’episiotomia té més avantatges en comparació de l’estratègia basada en l’episiotomia de rutina.

Maniobra Kristeller La pràctica de la pressió manual del fons uterí durant la segona fase de part també coneguda com a “maniobra Kristeller”, ja no està recomanada per l’OMS, però continua sent una pràctica generalitzada, a vegades amb el colze, l’avantbraç o amb tot el cos, amb la finalitat d’ocasionar l’expulsió del bebè. (Epígraf 27, pàgina 12/26)

Conclusió i recomanacions L’informe conclou amb tota una llista de recomanacions als Estats. Entre altres:

- Considerar la possibilitat de permetre el part a casa i impedir la penalització d’aquesta modalitat de part.

(Epígraf 81-e, pàgina 25/26)

(Epígraf 81-g , pàgina 25/26)

- Garantir la reparació a les víctimes de maltractament i violència, en particular una indemnització econòmica, el reconocimient de la conducta inapropiada, una disculpa formal i una garantia que el fet no tornarà a repetir-se.

(Epígraf 81-j , pàgina 25/26)

- Garantir la recerca exhaustiva i imparcial de les denúncies de maltractament i violència contra les dones durant l’atenció del part. (Epígraf 81-l , pàgina 25/26) - Suprimir qualsevol obligació d’obtenir l’autorització del cònjuge o un parent en tots els serveis de salut reproductiva que concerneixen les dones. (Epígraf 81-q, pàgina 25/26)

Amb aquestes dades es preten qüestionar la labor vital dels ginecòlegs i obstetres de la sanitat pública/privada, sinó donar veu a les mares i als drets reproductius.

El tipus d’atenció al part que les gestants reben per part de les matrones i ginecòlegs, afecta directament sobre el sentiment de satisfacció respecte al mateix, sent la humanització d’aquesta un mètode més que eficaç per a garantir una millora en la valoració del procés i en l’experiència viscuda.

La reducció de l’intervencionisme obstètric, eliminant la sobremedicación del part de forma innecessària i fomentant la posada en marxa de tècniques humanitzadores de l’assistència (p. ex.: acompanyament al part, deambulació de la dona en la dilatació i canvis de posició durant dilatació i expulsiu), es tradueix en la disminució de la taxa de cesàries, millorant la salut matern-fetal i reduint la llarga estada hospitalària derivada de la intervenció quirúrgica obstètrica, ocasionant una millora en els costos sanitaris.

- Respectar l’autonomia de la dona, la seva integritat i la seva capacitat per a prendre decisions informades sobre la seva salut reproductiva (Epígraf 81-c, pàgina 25/26)

29 I MUM’S MGZ

MACÍRLAÀ IC ASI Ó DABU EEFM

SOPEM EN FAMÍLIA Posar en ordre l’alimentació és tot un repte quan estem en família! Amb el ritme de vida que portem i les presses, el temps que destinem a cuinar cada cop es veu més reduït, però no per això hem de menjar malament. De tots els àpats que fem durant el dia, indubtablement, el sopar és el que provoca més discussions i disputes, ja que normalment els nens mengen a l’escola o fins i tot a casa els avis, mentre que els adults mengen a la feina, en restaurants, etc.

A l’hora de sopar és quan tothom està més cansat, quan tenim menys ganes de posar-nos a cuinar i, a més, és quan costa més improvisar i idear un àpat que es complementi al que la resta de familiars ja han menjat durant el dia. Per aconseguir una alimentació equilibrada per a tothom i sense queixes, la regla bàsica és la planificació, un concepte que, si el fem bé i els consensuem amb tota la família, ens estalviarà molts mals de cap d’última hora.

A continuació us mostrem els punts claus per una bona planificació dels nostres sopars en família. Si teniu la sort de poder dinar i sopar tots junts a casa, la fórmula serà la mateixa: 1. Reuniu a tota la família en un espai tranquil, sense presses. Per pensar i dissenyar els menús primer heu de parlar amb els de casa! I tenir en compte l’opinió de cada familiar. Fer-los partícips d’aquesta planificació és essencial per construir un menú fet a mida. Cal explicar-los que l’objectiu de la planificació és que entre tots decidiu què menjar i que les decisions que es preguin no podran ser objecte de discussions en el dia a dia.

2. Tingueu en compte els grups d’aliments que hem de menjar. Penseu que un sopar sempre ha de tenir una mica de verdura (cuita o crua), una mica de farinacis (pasta, arròs, llegums, pa...) i una mica de proteïnes (carn, peix, ous...), i que depenent del que hagueu dinat al llarg de la setmana, caldrà equilibrar-ho a les recomanacions.

3. Poseu en comú els aliments que us agraden més i els que menys i consensueu-ho. Un cop sapigueu els aliments que hem de menjar per sopar, identifiqueu aquells que cadascú prefereix o rebutja per així tenir-ho en compte en la planificació.

Penseu que hem d’intentar menjar tots de tot, i que existeixen moltes maneres de preparar els aliments per tal d’ampliar la varietat. Si a algú no li agrada un aliment en concret, heu d’intentar trobar aquella manera de MUM’S MGZ I 30

preparar-lo per tal que acabi sent acceptat per tothom.

Per exemple, suposem que els espinacs agraden molt als pares però gens a un dels petits. Com que són bons i importants per la salut, cal que estiguin presents durant la seva temporada algun dia de la setmana. En aquest cas seria una bona opció fer-ne truites, croquetes o posar-les en una crema amb verdures més dolces.

Us proposem que agafeu paper i llapis i us feu una taula semblant a la que apareix a continuació. D’aquesta forma us serà molt més fàcil trobar el punt mig entre aliments i maneres de preparar-los:

ALIMENTS NO AGRADEN

OPCIONS DE PREPARACIÓ

Espinacs

Truita, amb llegums, amb beixamel o en croqueta

Tingueu en compte que, com serà un menú consensuat amb tothom, si s’ar- riba a un acord aquest s’haurà de mantenir i en cap cas podrà ser objecte de baralla el dia que toqui aquella preparació.

4. Agafeu la plantilla de planificació setmanal i aneu distribuint els aliments i preparacions que posaríeu a cada dinar i sopar. En aquest punt tingueu en compte de: • Menjar, sempre que sigui possible, el mateix menú tota la família. Sense crear diferències entre comensals, per tal de fomentar el consum de tot tipus d’ali- ments.

• Estar informats dels menús escolars per complementar el sopar i evitar repeticions.

• Procurar sempre variar no només d’aliments sinó també de tècniques culinàries. Com més variat mengem i cuinem més ens assegurem d’estar ben nodrits.

• Escollir productes de temporada. Són els que estan en el seu punt maduració, els més bons, més econòmics i més sostenibles pel nostre ecosistema.

• Fer rotacions cada dues/tres setmanes del menú setmanal. Per tal d’anar variant i d’anar-nos adaptant a la temporalitat dels productes.

I un cop ho tinguem tot ben planificat i consensuat amb tothom... toca posar-ho en marxa!

Pengeu la planificació setmanal a la nevera i feu la llista de la compra en funció dels ingredients.

AGENDA

Octubre 2, 9, 16 I 25/10

TALLER “MASSATGE INFANTIL” 10 h 5 sessions on crear vincle amb el nostre nadó, on aturar-nos per estar presents amb ells i aprendre a fer-li’s massatges pel seu benestar i el nostre. Dirigit a famílies amb infants de 0-12 mesos. A càrrec d’Anna Sentís, Educadora de massatge infantil per AEMI i sòcia de La caseta de l’arbre.Preu: 65€/família les 5 sessions Inscripcions: www.lacasetadelarbre.cat LA CASETA DE L’ARBRE REUS

05/10, DISSABTE TALLER TÈCNIQUES HIPOPRESSIVES 10 h Més info: 600 22 87 32. info@equilibri-ioga.cat EQUILIBRI IOGA CAMBRILS

05 I 20/10,

JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA CUINA DE L’ARRÒS DE TARDOR Per diferents establiments del municipi.

MONT-ROIG I MIAMI PLATJA

06/10, DIUMENGE

DELS MUNTS A TAMARIT: UN RECORREGUT PER L’ENTORN NATURAL DE L’ÈPOCA ROMANA A L’ANTIGUITAT 11 h Itinerari a peu des de la Vil·la romana dels Munts a la platja de Tamarit i a la desembocadura del riu Gaià. En col·laboració amb l’Hort de la Sínia. Centre d’educació ambiental.Preu 5€. Cal reservar prèviament (mnat@gencat.cat). MNAT TARRAGONA

MUM’S MGZ I 32

06/10, DIUMENGE

VISITA GUIADA AL TEATRE ROMÀ DE TARRAGONA 11 h Activitat gratuÏta. Cal reservar prèviament (mnat@gencat.cat). MNAT TARRAGONA

05 I 06/10

VITRUM FESTA DEL VIDRE ARTESÀ A VIMBODÍ I POBLE 10 h Amb la participació de mestres vidriers d’arreu Catalunya. Activitats: demostracions de diferents tècniques del vidre, mercat artesanal, tallers i jocs infantils, visites guiades al Museu del Vidre, concurs de beure amb porró...i molt més. Al Museu i Forn del Vidre i pels carrers del municipi.

VIMBODÍ I POBLET

06/10, DIUMENGE

CONCERT FAMILIAR ‘A CAU D’ORELLA’ 18 h La companyia Com Sona? ens ofereix aquest espectacle familiar ambientat als Estats Units dels anys vint i trenta: cinc músics amb cinc instruments diferents fan gaudir els més petits d’un recorregut musical a través de cançons populars amb petites pinzellades de jazz.

Activitat recomanada per a famílies amb infants de 0 a 6 anys..

CAIXAFORUM TARRAGONA

07/10, DLLUNS

TALLER FAMILIAR ‘DIVERTIM-NOS AMB ELS ROMANS!’ 11 h Coneixeu el món romà a través dels seus jocs i espectacles. Veniu a jugar com ho feien els nens i nenes a l’època romana!.

Preu 5€. Cal reservar prèviament (mnat@ gencat.cat). MNAT TARRAGONA

09/10, DIMECRES

TALLER “FINANCES PER A LA FAMILIA” 18 h Quins són els conceptes clau per a gestionar les nostres finances? Com podem treure suc als nostres estalvis?

Com aconseguir que els nostres fills tinguin uns coneixements mínims? En aquesta xerrada veurem la importància que tenen conceptes com la inflació o l’interès compost, i com utilitzar-los per a maximitzar el valor dels nostres estalvis.

A càrrec de Carles Figueres, de Fortior Capital. Preu: Gratuït Inscripcions: www. lacasetadelarbre.cat LA CASETA DE L’ARBRE REUS

10/10, DIJOUS

TALLER “HIGIENE RESPIRATÒRIA” 10.30 h Vols saber com preveure els referdats?

Com fer-li el rentat nasal al teu nadó?

Saber més sobre la bronquitis? A càrrec d’Anna Ferran d’Inspira’t, fisioterapeuta especialitzada en l’aparell respiratori. Preu: 10€/persona · 15€/familia Inscripcions: www.lacasetadelarbre.cat LA CASETA DE L’ARBRE REUS

10 I 13/10,

FIRA EXPRO/REUS 2019 Fira multisectorial distribuïda en les àrees següents: automoció, llar, tecnologia, salut, gastronomia, zona infantil i multisectorial. Activitats per a tota la família: exhibicions de cuina, activitats infantils, màgia, humor i música. Al Centre de Fires i Convencions de Fira de Reus.

REUS

11 I 13/10,

17A FIRA DE BANDOLERS D’ALCOVER Espectacle de bandolers, gegants, cercaviles, mostra d’oficis, arts tradicionals i productes gastronòmics, concerts…Per diversos espais del municipi.

ALCOVER

10A MOSTRA DEL VI I LA GASTRONOMIA A CAMBRIL Amb degustacions de vi i tapes elaborades per restaurants de Cambrils, tast guiat de vi gratuït, tallers infantils i espectacles musicals, castellers. Al Parc del Pescador..

CAMBRILS

13/10, DIUMENGE

ACTIVITAT FAMILIAR “OBSERVEM, ESCOLTEM I TOQUEM EN FAMÍLIA” 11 h A través d’una visita dinamitzada, petits i grans descobriran els personatges i els trets més essencials de la vida i l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. Al final de la visita, es realitza un taller de manualitats relacionat amb l’obra de Gaudí. Preu: 5€.

Cal inscriure’s prèviament. .

CENTRE GAUDÍ REUS

13/10, DIUMENGE

VISITA GUIADA AL TEATRE ROMÀ DE TARRAGONA 11 h Activitat gratuÏta. Cal reservar prèviament (mnat@gencat.cat).

MNAT TEATRE ROMÀ

14/10, DILLUNS

TALLER “PORTA-NADONS” 17.30 h Parlarem dels beneficis del porteig, descobrirem quins porta-nadons són idonis a les nostres necessitats i a les del nostre bebè per tal de trobar el que us vagi millor.

Practicarem la seva col·locació i resoldrem dubtes. A càrrec de Sandra Salomó, sòcia de La caseta de l’arbre Preu: 5€/família Inscripcions: www.lacasetadelarbre.cat LA CASETA DE L’ARBRE REUS

15/10, DIMARTS

XERRADA “10 HÀBITS PER MILLORAR L’ALIMENTACIÓ DE TOTA LA FAMÍLIA DE FORMA FÀCIL” 17.30 h Inclou petita degustació i infografia per

endur-se a casa. A càrrec de Yolanda Anfrons, de Con eSe de Salud Preu: 10€/ persona · 15€/família Inscripcions: www. lacasetadelarbre.cat LA CASETA DE L’ARBRE REUS

16/10, DIMECRES

CICLE ‘CONTES DI-VERSOS’ 17.30 h A càrrec d’Imma Pujolon els més petits podran gaudir cada mes d’històries, poemes i cançons, BIBLIOTECA MUNICIPAL VILA-SECA

20/10, DIUMENGE

VISITA GUIADA AL TEATRE ROMÀ DE TARRAGONA 11 h Activitat gratuÏta. Cal reservar prèviament (mnat@gencat.cat).

MNAT TEATRE ROMÀ

20/10, DIUMENGE

CONSTRUEIX LA URBS, VIU LA CIVITAS! 11 h Els participants (convertits en ciutadans d’aquesta urbs) construiran una ciutat ideal segons les seves necessitats, amb l’ajuda d’una maqueta didàctica. Dividits en grups s’hauran d’encarregar de problemàtiques com l’habitatge, l’economia, la política o l’oci, amb l’ajuda d’un còmic que servirà de guia per aquesta nova ciutat.Preu 5€. Cal reservar prèviament (mnat@gencat.cat).

MNAT TARRAGONA

20/10, DIUMENGE

CICLE DIUMENGES AL TEATRE 17.30 h ‘El cel de la Jojó’ a càrrec d’Inspira Teatre TEATRE DEL CASAL PARROQUIAL CAMBRILS

20/10, DIUMENGE

CONCERT FAMILIAR ‘A CAU D’ORELLA’ 18 h La companyia Com Sona? ens ofereix aquest espectacle familiar ambientat als Estats Units dels anys vint i trenta: cinc

músics amb cinc instruments diferents fan gaudir els més petits d’un recorregut musical a través de cançons populars amb petites pinzellades de jazz.

Activitat recomanada per a famílies amb infants de 0 a 6 anys..

CAIXAFORUM TARRAGONA

24/10, DIJOUS

XERRADA “QUIROPRÀCTICA EN L’EMBARAÇ I EN L’ETAPA DE CREIXEMENT D’INFANTS 17.30 h Quiropràctica abans, durant i després de l’embaraç. Beneficis de la quiropràctica en nadons i infants en l’etapa de creixement.

A càrrec de Centre Quiropràctic Reus Preu: Gratuït Inscripcions: www.lacasetadelarbre.cat LA CASETA DE L’ARBRE REUS

25/10, DIVENDRES

SMLM. TAULA RODONA EMPODEREM-NOS! 17.30 h La maternidad como oportunidad de desarrollo profesional.

DO DE PIT TARRAGONA

29/10, DIMARTS

XERRADA “LES CLAUS DEL SON INFANTIL” 17.30 h A dormir no s’aprèn, contràriament al que tantes vegades ens han dit. El nostre cervell va adquirint paulatinament les diferents fases del son que els adults ja tenim adquirides. Per tant, és un procés maduratiu. Quines són aquestes fases, quina actitud ens pot ajudar, com optimitzar el descans i quines opcions tenim. A càrrec de Cristina Oliva, doula i assessora de criançaPreu: 10€/ persona · 15€/família. Inscripcions: www. lacasetadelarbre.cat LA CASETA DE L’ARBRE REUS Si vols que publiquem les teves activitats gratuïtes, envia-les per mail a info@mums. cat MUM’S no es fa responsable dels canvis d’última hora que es puguin realitzar.

33 I MUM’S MGZ

AGENDA

11 I 13/10,

Cuinar AMB NENS La pastanaga és un altre dels aliments que pot convertir-se en un dels vostres aliments preferits. És rica en fòsfor i potassi i un gran aliat per a les ments cansades.

Avui proposem dues receptes amb pastanaga una salada i una dolça, fàcils i per a nens!

GALETESDE PASTANAGA salades Renta, pela i ralla les pastanagues, col·loca-les en un bol amb mig got d’aigua, tapa’l i fica’l en el microones durant 3 minuts.

Escorre bé la pastanaga i col·loca-la sobre paper de cuina perquè absorbeixi l’excés de líquid.

Torna a posar la pastanaga en un bol, afegeix el formatge ratllat, la de farina de civada (o una altra farina) i els ous, i barreja-ho tot bé.

Agafa una bola de massa, aixafa-la i dóna-li forma d’estrella amb l’ajuda d’un tallador de galetes d’aproximadament mig centímetre de gruix.

Finalment enforna-les uns 10-15 minuts fins que estiguin lleugerament doraditas.

Dolces

* * * * * * * * * * *

salades 200 gr. pastanaga 70 gr. formatge ratllat 4 c. farina de civada 2 ous Dolces 225 gr. margarina 225 gr. sucre moreno 330 gr. farina 100 gr. pastanaga 1 culleradeta canela 50 gr. xocolata 50 gr. panses

Desfem la mantega i la barrejem amb la farina, el sucre i la canela.

Finalment afegim la pastanaga i amassem bé amb les mans per aconseguir una massa llisa. Separem la massa en tres parts, a una li afegim la xocolata esmicolada a trossets, a l’altre les panses i l’altre la deixem com està.

(També ho podem barrejar tot junt, això ja és al gust).

Fem tres boles amb les masses i les forrem amb paper film.

Deixem reposar uns 15minuts i ja podem fer les galetes.

Preescalfem el forn i fornejem les galetes 10-15’ a 180º.

MUM’S MGZ I 34

Una preparació molt senzilla per fer en família!

ABREVIATURES c/s = Cullera sopera c/p = Cullera per a postres c/c = Cullera de cafè c/n = Quantitat necessària

TRAVESSA DE L’ALT GAIÀ Des de Seguer al Pont d’Armentera

sortir en

Preciosa, sorprenent i atractiva travessa Son Molts els indrets de Catalunya que tenen un cert encant per l’ excursionista o per aquelles persones que busquen indrets singulars i espais oberts o la petjada històrica del nostre passat.

Pocs coneixen però, l’encisador perímetre natural conegut per l’Alt Gaià i el seu entorn mes immediat , en aquest espai marcat pel naixement del riu Gaià , les possibilitats que el visitant pot trobar son increïblement variades i del tot atractives Aquesta zona d’ una bellesa natural fascinadora i un important eix hidrogràfic on l’entorn mes immediat i neixen a mes del riu Gaià , els rius Corb, Ondara, la riera de Clariana afluent del riu Anoia, el riuet de Vallvert afluent de l’Anguera - Francolí i la riera de Pontons afluent del riu Foix.

Estem parlant d’ un desconegut altiplà on el visitant pot gaudir en sobremanera de la interessant mostra arquitectònica, de esglésies romàniques, fortaleses de la reconquesta Castells feudals, molins fariners i paperers, pous de gel, cases fortes, masies de tall senyorial, torres d’ aguait, colomers i també espais naturals amb engorjats, gorgs, penya segats, arbres monumentals, cims fortificats amb impressionants vistes, i com a complement l’ interessant tema culinari amb l’especialitat única del Romesco ( bacallà guisat).

La ruta Es tracta d’un bonic recorregut que ressegueix el riu en la seva major part i permet descobrir encantadors llocs que gairebé havien quedat esborrats per la

vegetació i la malesa. Una preciosa, sorprenent i atractiva travessa pel curs alt del riu Gaià a l’Alt Camp, entre el nucli de Seguer i el Pont d’Armentera, passant per les Roques d’en Benet, el Gorg Negre, Querol, mas Boixanc, i el mas de l’Espluga, creuant en diverses ocasions el riu Gaià i passant majoritàriament per antics corriols recuperats, amb trams de camí més ample i algunes pistes.

Te trams equipats amb corda, passarel·les, ponts i un pont penjant que li donen un major atractiu. No presenta dificultats, es pot considerar de dificultat baixa, pel que la qualifiquem de fàcil.

Distància: 12,300 km Desnivell: 270 m positius.

Dificultat: Fàcil.

Durada: 3:30 hores.

35 I MUM’S MGZ