Museu del Disseny Exposicions permanents
El museu de les arts de l’objecte i del disseny
Introducció
Del món al museu Disseny de producte, patrimoni cultural
El Museu del Disseny de Barcelona és el museu de les arts de l’objecte i del disseny, producte de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la ciutat. És a dir, el denominador comú de totes les col·leccions i entre l’ahir i l’avui és l’objecte i tot el que significa o ha significat i ha aportat: des de la seva concepció, creació i producció fins al seu ús segons el temps i la societat, tant en l’etapa artesanal i preindustrial com en la industrial o la digital.
És a dir, el Museu del Disseny conserva un triple patrimoni: · Les col·leccions històriques d’arts decoratives (mobiliari, ceràmica, vidre, teixits, rellotges, papers pintats, papers de guarda…). · Les col·leccions de disseny (de producte, gràfic i de moda). · Les arts d’autor dels segles XX-XXI (ceràmica d’art, esmalt d’art, joia d’art…)
El museu conserva un fons de més de 70.000 objectes que tradicionalment s’han classificat sota la denominació d’arts decoratives o arts aplicades. Abracen des del segle IV aC fins a l’actualitat, amb col·leccions úniques i de ressò internacional, com ara els teixits medievals, el vidre català esmaltat del segle XVI o la ceràmica de l’Alcora, entre d’altres. Aquestes arts de l’objecte enllacen amb les col·leccions de disseny del segle XX —de producte, gràfic i de moda— d’una manera natural. La majoria són o han estat «objectes per viure», és a dir, propis de la vida quotidiana, personal o col·lectiva. Alhora, les col·leccions històriques d’arts decoratives es vinculen també de manera lògica amb les denominades arts contemporànies d’autor, aquelles expressions artístiques que adopten tècniques tradicionals, com ara la ceràmica, el vidre o l’esmalt.
Una nova museografia flexible i plural Lluny de seguir un discurs cronològic mitjançant una museografia convencional basada en un sol itinerari i amb una selecció de totes les col·leccions, s’ha decidit aprofitar els espais expositius en funció del discurs general de manera plural i flexible. Des del coneixement de les col·leccions, el museu n’ofereix diverses lectures mitjançant quatre exposicions permanents de durada mitjana.
I, alhora, es proposa una reflexió crítica sobre quina ha de ser l’aportació real del disseny a la societat del segle XXI.
Espremedora Citromatic MPZ-2, 1970 Gabriel Lluelles, Dieter Rams
Extraordinàries! Col·leccions d’arts decoratives i arts d’autor (segles III–XX)
El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)
El disseny gràfic: d’ofici a professió (1940-1980)
Tocador, 1902 Joan Busquets i Jané
Cotilla, 1750–1770
Cartell Indústria y Arquitectura, 1954 Ricard Giralt Miracle
Introducció
Àmbits exposició
En gairebé tot el que fem al llarg del dia utilitzem un o més objectes. Si volem seure utilitzem una cadira, per fer la bugada una rentadora, per veure’ns-hi encenem un llum..., objectes de múltiples dissenys i funcions que ens han acompanyat al llarg de la vida i que ens mostren que a mesura que el món canvia també ho fan els objectes.
Referència
Materialitat
Context
Alguns objectes sobresurten per la seva significació, d’altres per la rellevància històrica o sociocultural. Són els exponents, les icones més representatives d’una època o d’un moment àlgid del disseny. També hi ha els prototipus, els primers models dels dissenyadors, mentre que d’altres estan personalitzats segons el gust del client o les seves necessitats personals. Fins i tot n’hi ha de capdavanters, els que, per primera vegada, aporten una solució original que els destaca de la resta.
Materials i tècniques són els elements bàsics amb què els dissenyadors desenvolupen els seus projectes. De l’elaboració artesana a l’alta a tecnologia, conceben els objectes amb materials tradicionals o amb d’altres que no s’havien emprat mai abans amb la mateixa finalitat. Els procediments que utilitzen per elaborar-los, les aportacions o les noves prestacions acaben definint el producte final.
Quan la societat accepta els objectes, sovint perduren dins del mercat. Alguns reben premis per la seva qualitat i d’altres són reconeguts per haver esdevingut símbols d’una època o d’un esdeveniment concret. També n’hi ha que són populars gràcies a la seva funcionalitat o aspecte, i darrerament, molts d’ells per la seva sostenibilitat en pro d’un consum més racional.
Innovadors Objectes que aporten noves solucions en introduir nous materials a funcions de sempre.
Reconeguts Objectes que han estat distingits amb algun premi nacional o internacional en reconeixement de la seva qualitat.
Com és, doncs, que uns determinats objectes i no d’altres passen a formar part de la col·lecció del Museu? Cadascuna de les peces exposades són considerades una mostra representativa del disseny del seu temps, de les diverses aportacions materials i tècniques proposades pels seus autors, així com del seu ressò sociocultural. El disseny de producte és un dels nostres grans patrimonis culturals. Perquè quan posem la mirada en Barcelona o en Catalunya, ara o d’aquí a uns anys, només podrem entendre com vam viure si coneixem aquells objectes que vam tenir al nostre costat, alguns d’ells avui patrimoni del Museu.
Exponents Objectes que ens remeten a una època, un estil o un moment àlgid del disseny i n’han esdevingut les icones més representatives.
Artesanals Objectes producte de materials i tècniques artesanes actualitzades, dotats d’un caràcter contemporani.
Populars Objectes d’èxit, sobretot per la bona relació qualitat-preu, i d’altres adreçats a sectors més específics, que han perviscut en el mercat durant dècades.
Versàtils Objectes que permeten que l’usuari els adapti a les seves necessitats específiques i que adquireixen una personalitat distinta segons els diferents usos.
Prototipus Model original o prototipus dels objectes seriats que és valorat com a primera intenció o idea de l’autor. Personalitzats Objectes encarregats i dissenyats especialment per a una destinació concreta que, posteriorment, poden haver estat produïts en sèrie.
Ecodisseny Objectes de disseny sostenible que afavoreixen un consum racional d’energia i que solen tenir en compte l’impacte de la seva producció i ús en el medi ambient.
Desafiadors Objectes que comporten nous reptes constructius, especialment els que afronten un desafiament a les lleis de l’equilibri i de l’estàtica.
Capdavanters Objectes que per primera vegada aporten una solució que els fa sobresortir entre els seus predecessors.
Evocadors Redissenys d’altres objectes del passat, reals o de ficció, o bé objectes de caràcter humorístic, d’estètica pop, crítics amb el món del disseny o volgudament de “contradisseny”.
Ergonòmics Objectes que s’adapten especialment a les característiques físiques del cos de l’usuari i li permeten assolir la màxima eficàcia possible. Funcionals Objectes amb un valor utilitari i pràctic que contribueix a facilitar el funcionament de la vida quotidiana.
Del món al museu Disseny de producte, patrimoni cultural.
Referència
Materialitat
Context
1. Exponents Setrilleres, 1961 Rafael Marquina Audouard
5. Innovadors Rostidor al vapor, 2011 Compeixalaigua Designstudio: Ruth Pérez i Xavier Flores
11. Reconeguts Cadira de braços Toledo, 1988 Jorge Pensi
Donació Nani Marquina, 1994
Donació Amat SA, 1996
Donació Lékué S. L., 2011
Motocicleta Impala, 1962 Leopoldo Milá
12. Populars Llum de peu TMC, 1960 Miguel Milá
6. Artesanals Còmoda de doble cos Samuro, 1989 Jaume Tresserra
Donació, 2002
2. Prototipus Cadira BKF, 1938 Grupo Austral: Antoni Bonet Castellana, Juan Kurchan i Jorge Ferrari-Hardoy
Donació família Campi Valls, 1994
Donació Tresserra Col., SL, 1995
Donació Victòria Bonet, 1994
3. Personalitzats Cadira Pedrera, 1955 Francisco Juan Barba Corsini
7. Versàtils Bicicleta Orbea Grow 2, 2011 Àlex Fernández Camps
13. Ecodisseny Aixeta monocomandament de lavabo Lógica, 1991 Ramón Benedito
Donació A. Fernández Camps, 2012
Donació Cia. Roca Radiadores SA, 1995
8. Desafiadors Llum de taula Calder, 1975 Enric Franch Miret
Donació Galeria H2O, 1994
4. Capdavanters Batedora Minipimer MR1, 1959 Gabriel Lluelles Rabadà
Donació Metalarte SA, 1994
Donació Carmen Barreda, 1994
Donació Oken SA, 2002
Espremedora Citromatic MPZ-2, 1970 Gabriel Lluelles, Dieter Rams
10. Funcionals Pinça de gel, 1964 André Ricard Sala
Donació Gabriel Lluelles Rabadà, 1994
Donació, 1994
14. Evocadors Cadira Garriri, 1987 Javier Mariscal Donació Akaba SA, 1999
9. Ergonòmics Cadira de braços giratòria Neko, 1999. Josep Lluscà
3 11
14
5
8 10
4 1
2 Amb el suport de:
9
6 7
10
13 12
12
4
2
7
13
5
1
9
11
8
3
10
14
6
Introducció
Àmbits exposició
Aquesta exposició proposa un recorregut cronològic, del segle III al segle XX, entre les diverses col·leccions conservades al museu, de ceràmica, teixits, mobiliari, vidre, miniatures, rellotges, papers pintats i altres objectes. Aquesta disposició destaca el valor de les col·leccions alhora que permet establir diferents relacions entre elles.
Col·leccions
Peces singulars
Arts d’autor
Les diferents col·leccions es poden seguir reunides tipològicament però exposades cronològicament, des de la més antiga, els teixits coptes del segle III, fins a la més recent del primer terç del XX, els papers pintats.
Els museus de les arts de l’objecte en conserven de dos tipus. D’una banda, els que, classificats per tipologies, matèries o llocs de producció, acostumen a formar part de sèries o col·leccions. De l’altra, els que solen formar part de conjunts propis d’un estil o un ambient, entre els quals sol haver-ne de singulars.
Al segle XX les arts de l’objecte enceten una nova via: el món del “nom propi”, de les anomenades arts d’autor contemporànies, generalment obres úniques o realitzades en petites sèries.
Al llarg del recorregut una trentena de peces singulars per diferents motius, que constitueixen un repàs sintètic i lliure de la història de les arts decoratives a Catalunya, hi estableixen un diàleg. D’altra banda, algunes de les col·leccions i les peces exposades han estat molts anys allunyades del públic. En arribar al primer terç del segle XX, l’exposició s’introdueix en les anomenades arts d’autor, com el vidre, la ceràmica, l’esmalt i la joieria, creacions amb nom propi i majoritàriament d’artistes catalans. Resultat de donacions i adquisicions a ciutadans, col·leccionistes i artistes, aquesta exposició esdevé així un homenatge al col·leccionisme que ha contribuït a configurar el gran patrimoni artístic de Barcelona.
Extraordinàries! Col·leccions d’arts decoratives i arts d’autor (segles III-XX)
Això permet destacar el sentit global de les arts de l’objecte, presentar les col·leccions unes al costat de les altres i realçar el valor de cada una per si mateixa. A més, dóna peu a fixar l’atenció en la producció, els materials, l’ús o la funció, sense oblidar el paper d’objectes de col·leccionisme. Aquestes col·leccions, notables pel volum, la singularitat i la qualitat, recullen objectes que han estat en gran part “objectes per viure”, propis, doncs, de la vida quotidiana, i que ens evoquen certes maneres de viure. Propers o llunyans, procedeixen sobretot de notables col·leccions barcelonines dels segles XIX i XX. Noms com ara Pascó, Cabot, Gómez Novella, Plandiura, Rocamora, Muntadas, Estany, Roviralta o Amades, entre altres, són els fonaments del patrimoni que avui constitueix el Museu del Disseny de Barcelona.
Col·leccions
Peces singulars
1. Caixa amb calaixos. El Naixement i l’Epifania Barcelona, 1525-1550
4. Cofre Barcelona, segle XIV
2. Rellotge personal de penjar Monnier & Mussard Ginebra, 1720-1760
5. Plafó La xocolatada, Barcelona,1710
Donació Martí Estany, 1936
6. Berlina Mallorca, c 1750
Al llarg de l’exposició de les col·leccions, una trentena de peces sobretot de procedència catalana, ordenades també cronològicament del segle XI al primer terç del XX, les acompanyen, oferint una ràpida i sintètica lectura de la història de les arts decoratives.
Llegat Joaquim de Càrcer, 1923
8. Arquimesa Barcelona, 1898 Joan Busquets i Jané
12. Got, plat, 1929 Xavier Nogués amb Ricard Crespo
9. Bressol Número 3 Àustria, 1890 Jacob & Josef Kohn producció
Llegat Santiago Espona, 1958
Donació ESPAI CORBAT, 2010
7. Estufa ornamental Alemanya (Berlín, Núremberg o Heildelberg). 1890-1900 Donació Fausta Furlan, 1994
10. Tocador Barcelona, 1902 Joan Busquets i Jané 11. Paravent La Creació Barcelona, 1929 Ramon Sarsanedas i Francesc d’A. Galí.
5
4
A Catalunya les arts decoratives i aplicades, molt ben representades a partir del modernisme i impulsades pel noucentisme, han estat conreades des d’aleshores per gran nombre d’artistes i artífexs, i han assolit un renom internacional.
Arts d’autor
Donació Junta de Museus, 1932
3. Ventall plegable de país, 1840-1900
Alguns són singulars perquè són peces úniques o perquè no en queden d’altres d’equivalents. Altres perquè el material o la tècnica constructiva són excepcionals. Altres perquè són exponents notables d’una cultura o una època. O altres també per la procedència, ja que sovint són encàrrecs d’institucions, associacions, famílies nobles o benestants a grans artífexs o tallers de renom.
Al mateix moment de la progressiva desaparició de la tradició artesanal i el desenvolupament del disseny, la creació artística esborra les fronteres i els artistes esdevenen lliures per explorar els més diversos camins. La ceràmica, el vidre, l’esmalt, la joieria, etc., són expressions artístiques de tècniques seculars que al segle XX donen pas a objectes d’art amb personalitat pròpia.
9
10
11
12
1 8
6
3 2
Amb el suport de:
7
1
2
10
9
12
5
5
3
7
4
2
11
8
Introducció
Àmbits exposició
Des de l’antiguitat els humans han alterat la forma i l’aparença del seu cos amb pentinats, joies, tatuatges i, sobretot, mitjançant el vestit. Les diferents maneres de vestir-se tenen a veure amb els codis morals, socials i estètics de cada època. La moda imposa cànons de bellesa i les siluetes i els volums es modifiquen: la natura deixa pas a l’artifici. El vestit canvia les proporcions i modifica la relació de la persona respecte de l’espai i dels altres individus. L’exposició El cos vestit explica com el vestit modifica l’aparença del cos mitjançant unes accions que tendeixen a comprimir-lo i alliberar-lo alternativament, des del segle XVI fins avui dia.
El vestit modifica l’aparença del cos.
1 El cavaller i el cortesà. El vestit comprimeix el cos 1550–1789
Amplia Crea volum mitjançant estructures interiors o bé amb teixits rígids i amples, que el separen del cos.
2 Vestit i Revolució. El cos s’allibera, 1789–1825 3 Dames etèries. El vestit infla el cos, 1825–1845
Eixamplen la figura de la cintura als peus: guardainfantes, enagos, mirinyacs i polissons.
4 Els burgesos mudats. Exageració dels volums 1845–1868
Embolcallen i amplien la silueta: xals i capes.
5 L’època del polissó. L’important és al darrere 1868–1888
Redueix Minva les formes naturals del cos, especialment el tòrax i la cintura.
6 Belles en forma de “S”. El vestit deforma el cos, 1888–1910
Comprimeixen el tors: Cotilles, gipons, sostenidors i cinturons.
7 El vestit ensenya el cos. Fora cotilles! 1910–1930
Allarga Estira la imatge perquè el cos sembli més alt.
8 Alta costura. La silueta artificial, 1930–1960
Prolonguen la figura: sabates de talons i plataformes, pentinats, barrets i vestits amb cues llargues.
9 Prêt-à-porter. El cos es mostra 1960–1990
Perfila Ressegueix les formes del cos sense modificar-lo.
10 Dissenyadors versus globalització. El vestit perfila, embolica o ensenya el cos 1990–2015
Marquen la silueta: mitges, guants, bodis i samarretes de gènere de punt i teixits elàstics.
11 Estructures interiors Elements amagats a l’interior del vestit que ajuden a crear siluetes i volums.
Destapa Insinua la silueta, mostra cames i braços i ensenya la pell. Revelen la figura: teixits transparents; vestits curts, sense mànigues i escotats.
El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)
Espai 1: 1550-c. 1920
Espai 2: 1920-2015
Espai 3: 1920-2015
5. Vestit Barcelona, 1885 Tafetà i vellut de seda, cinta acanalada de seda i punta mecànica.
8. Vestit Col·lecció tardor–hivern, 1956–1957 Cristóbal Balenciaga Paris, 1956
11. A la portada Cotilla, 1750–1770 Acanalat i llavorat de seda i fil daurat, barnilles
2. Vestit Espanya, 1790-1810 Batista de cotó brodada amb fil de cotó.
Donació Roser Palomera, 1987
Donació família de Forn-Homs, 2002
Donació Manuel Rocamora, 1969
9. Mono pantalons curts Paco Rabanne París, 1966 Plàstic i anelles metàl·liques d’acer i d’alumini.
3 Vestit i mocador França, 1830-1835 Tafetà de cotó estampat
7. Vestit. Anita Monrós Barcelona, 1926 Crepè georgette i gasa de seda, serrells, brodat de granadura, lluentons i fil d’argent
1. Vestit de cort França, C. 1760 Tafetà de cotó estampat i puntes de lli Donació Manuel Rocamora, 1969
Donació Manuel Rocamora, 1969
4. Vestit Barcelona, 1850–1855 Tafetà i ras de seda, cinta de vellut de seda
6. Vestit de núvia Caroline Montagne Barcelona, 1905-1907
Donació Manuel Rocamora, 1935
Donació AEPFQ, Sra. Azañón de Aguirre, 1981
Donació Paco Rabanne, 1979
10. Conjunt de capa i faldilla. Col·lecció de dona Sardonicus Primavera-estiu 2013. Martínez Lierah Barcelona-París, 2012. Capa de neoprè de cotó i doble tela de punt. Faldilla de neoprè de cotó.
Donació Manuel Rocamora, 1969
Donació A. Martínez i D. Lierah, 2013
Donació Manuel Rocamora, 1969
8
8
9 4
5
6
3
7 11
2
1
10 10
Amb el suport de:
6
7
8
2
1
3
4
10
9
5
Àmbits exposició
Introducció Aquesta sala es dedica aquesta sala a la Col·lecció de Disseny gràfic. Fa uns quants anys, el Museu va proposar-se d’aplegar una col·lecció significativa des de final del segle XIX fins a l’actualitat, per tal de poder resseguir la història del disseny gràfic a través dels seus fons. Gràcies a les donacions generoses de molts professionals i entitats, o dels seus col·laboradors o descendents, avui el Museu compta amb una col·lecció —tot i que encara en construcció— ben representativa d’algunes etapes.
1940 – 1952 Cartellistes i dibuixants publicitaris
Aquesta primera exposició està dedicada a la generació que, com indica el títol, va impulsar el pas d’ofici a professió del que ja coneixem, des de fa dècades, com a disseny gràfic. És a dir, explica com els creadors, just acabada la Guerra Civil —els anomenats cartellistes o dibuixants publicitaris—, van fer el salt cap a la professionalització, van assolir una nova consideració com a grafistes, i més endavant van esdevenir dissenyadors gràfics.
1953 – 1960 Cap a la professionalització 1961 – 1968 La institucionalització dels grafistes 1969 – 1980 La consolidació del disseny gràfic Continuarà... Camí de la normalització del disseny gràfic
La tradició gràfica autòctona més les influències estrangeres, tant del món suís com francès i anglosaxó, van donar pas a unes produccions no sols rellevants des de l’òptica gràfica —del text i de la imatge—, sinó també referents d’una època i d’una cultura. El període que engloba l’exposició s’acaba cap al 1980, però n’estan previstes de posteriors dedicades a altres generacions de dissenyadors gràfics. És a dir, continuarà...
El disseny gràfic: d’ofici a professió (1940-1980)
1940 – 1952 Cartellistes i dibuixants publicitaris
1953 – 1960 Cap a la professionalització
1961 – 1968 La institucionalització dels grafistes
1969 – 1980 La consolidació del disseny gràfic
1. Publicitat farmacèutica. Recsodan. Anys 50. Amand Domènech
3. A la Portada Cartell Indústria y Arquitectura 2a Exposición, 1954 Ricard Giralt Miracle
5. Cartell Sector Automóvil, 1967 Tomás Vellvé
8. Cartell Combinación perfecta, 1962 Josep Pla-Narbona
Donació família Domènech Serra, 2014
Donació Daniel Giralt-Miracle, 2008
2. Display. Polil, Cruz Verde, 1948 Josep Artigas
4. Coberta de llibre Retrat en fum, Col. La cua de palla, 1968 Jordi Fornas (1927-2011)
6. Pots de cuina, 1974 Josep Baqués
Prèstec CRAI-Bib. Belles Arts (UB)
Donació Anna Calvera, 2014
Donació família Vellvé Arilla, 2014
Donació Pla-Narbona, 2010
9. Publicitat farmacèutica i veterinària Calcium Sandoz Forte, Lab. Sandoz, 1974 Enric Huguet
Donació Josep Baqués, 2014
7. Gràfica publicitària Blevit carne, 1968. Blevilat 12 , Blevilat 18. Àngel Grañena
Donació Enric Huguet, 2014
10. Cartell. Concursos hípicos de Asturias, 1970 Elías + Santamarina
Donació Àngel Grañena, 2014
Donació José Santamarina, 2014
Continuarà... Camí de la normalització del disseny gràfic 11. Cartel. ICSID 1971 Ibiza, 1971 Yves Zimmermann Donació Yves Zimmermann, 2008
2
3 4
1 Amb el suport de:
5
6
8
7
10
9
11
1
10
2
11
6
4
9
7
5
8
Museu del Disseny de Barcelona Edifici Disseny Hub Barcelona Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38 08018 Barcelona Tel. +34 932 566 800 museudeldisseny@bcn.cat www.museudeldisseny.cat facebook.com/museudeldisseny twitter.com/museudeldisseny Horari De dimarts a diumenge, de 10 a 20 h Tancat: 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre, i dilluns (excepte festius) Preus* Entrada general: 6 € Entrada reduïda: 4 € *Aquests preus estan subjectes a modificacions. Per als preus d’exposicions temporals i altres activitats del museu, consulteuho al web www.museudeldisseny. cat o truqueu al tel. 932 566 800. Entrada vàlida per a 2 dies dins els 6 mesos següents a la seva compra.
Entrada reduïda (amb l’acreditació corresponent) · Persones a l’atur · Posseïdors de la Targeta Rosa reduïda · Les famílies, amb un màxim de dos acompanyants adults, sempre que com a mínim un d’ells sigui el pare, la mare o el tutor/a legal. És imprescindible que hi hagi com a mínim un membre menor de 16 anys. · Posseïdors del carnet de família nombrosa · Posseïdors del carnet de família monoparental · Persones de 16 a 29 anys · Persones de 65 anys o més · Posseïdors del carnet de Biblioteques de Barcelona · Grups a partir de 10 persones · Posseïdors de bitllet d’autobusos turístics (Barcelona Bus Turístic), amb una reducció del 20 % en el preu de l’entrada del museu Entrada gratuïta Diumenge a la tarda, de 15 a 20 h, i cada primer diumenge de mes Jornades de portes obertes: 12 de febrer (Santa Eulàlia) i 24 de setembre (Mare de Déu de la Mercè)
Amb l’acreditació corresponent: · Menors de 16 anys · Posseïdors de la Targeta Rosa gratuïta · Membres de l’ICOM (International Council of Museums) · Membres de l’Associació de Museòlegs de Catalunya · Guies turístics professionals en l’exercici de la seva feina · Professors d’ensenyament reglat acreditats per la direcció del centre educatiu · Professors d’ensenyament reglat quan acompanyin un grup d’estudiants · Persones que disposin del passi metropolità d’acompanyant de persones amb discapacitat · Periodistes degudament acreditats · Posseïdors de la targeta Barcelona Card Transports Metro: Línia 1 (Glòries) Autobús: Línies 7, 60, 92, 192, H12 Tramvia: T4, T5, T6 (Glòries) Estacions de Bicing: Av. Meridiana, 66; Bolívia, 76 Aparcaments: Ona Glòries (c. de la Ciutat de Granada, 173-175),
Motocicleta Impala, 1962 Leopoldo Milá
Centre Comercial Glòries (av. Diagonal, 208) El Museu del Disseny disposa d’un servei de préstec de cadires de rodes. Visites amb guia propi Cal fer reserva prèvia al tel. 932 566 801 (de dimarts a divendres, de 10 a 13 h; dijous, de 15 a 17.30 h). Fotos i vídeos Es permet la presa d’imatges sense flaix a les exposicions del Museu del Disseny. Educació Informació de les activitats i programes educatius del museu a www.museudeldisseny.cat o al tel. 932 566 801 (de dimarts a divendres, de 10 a 13 h; dijous, de 15 a 17.30 h). Publicacions Els catàlegs de les exposicions es poden adquirir als punts d’informació de l’edifici o a través del web www.museudeldisseny.cat.
Centre de Documentació (biblioteca i arxiu del museu) Horari: Dimarts i dimecres, de 10 a 20 h; dijous, de 15 a 20 h; divendres, de 10 a 15 h Tancat: Tots els festius i de l’1 al 31 d’agost Tel. + 34 932 566 830 documentació.mcb@bcn.cat twitter.com/dissenydoc Visita guiada Pis-museu de la Casa Bloc, Habitatge 1/11 Horaris: Dissabtes, a les 11 h i a les 12.30 h Durada de la visita: 1 h 30 min Preus: Visites individuals: 3 € per persona. Compra per Internet a www.museudeldisseny.cat Visites en grup: 45 € per grup. Imprescindible reserva prèvia. Grups no superiors a 15 persones Informació i reserves al tel. 932 566 801 (de dimarts a divendres, de 10 a 13 h; dijous, de 15 a 17.30 h) Només és accessible amb cadira de rodes la planta baixa del dúplex.