Deportats sabadellencs als camps nazis (1940-1945) (pàgines 105-154)

Deportats de Mauthausen, membres de l’organització militar interna alliberadora del camp, retratats just després de l’alliberament. Vicente Garcia Negrillo és el novè per l’esquerra, darrera i mig amagat de la persona amb el fusell penjat de l’esquena. Mauthausen, 5-6 de maig de 1945 (autor desconegut / Arxiu Agustí Serra d’Andreu Castells / AHS).

Deportats alliberats de Mauthausen davant l’avió de l’exèrcit americà que els havia de traslladar a París. Vicente García Negrillo és el desè de la fila del darrera, per l’esquerra; el primer, amb barret i ulleres, és Josep Bailina Sivila (autor desconegut / Arxiu Agustí Serra d’Andreu Castells / AHS).

Certificat de sortida del camp de Mauthausen de Vicente Garcia Negrillo, emès pel Comité Nacional Español. Mauthausen, 17-5-1945 (Arxiu Agustí Serra d’Andreu Castells).

Medalla de deportat de Vicente Garcia Negrillo, atorgada pel govern de la República Francesa (Arxiu Agustí Serra d’Andreu Castells / AHS).

EDUARD GARRIGÓS I SOLER

Benilloba (Alacant), 10-3-1909 / Frontignan (França), 19-1-1998

Fill de Vicenç Garrigós Monllor, pagès, i Teresa Soler Ramon, llevadora. La seva darrera adreça fou al carrer de Piferrer, 25, a la Creu Alta. La família s’havia establert definitivament a la ciutat l’any 1912.104 Treballava a la filatura d’estam de Jenny Turull (Ca la Daniela), de nuador. Havia estat membre de la Federació Local de Sindicats i militava a la UGT. Tenia sis germans (Vicenç, nascut el 27-1-1897; Rogeli, nascut el 25-1-1899; Adolf, nascut el 24-10-1901; Eugeni, nascut el 16-2-1904; Salvador, nascut el 2-1-1906 i Joan, nascut el 22-6-1911) i dues germanes (Maria Teresa, nascuda l’1-8-1893 i Neus, nascuda l’1-3-1895). Estava casat amb Maria Balagué Alós i tenien un fill, Hilari, nascut el 26-1-1934.

GUERRA CIVIL Va ser milicià de la Columna Alpina (Jaca), on coincidí amb els també sabadellencs Pablo Alòs Escartín i Enric Tomàs Urpí, entre d’altres. Després fou designat comissari polític de la Brigada 139 de la Divisió Líster de l’Exèrcit Republicà, destinada a Torredongimeno (Jaén); allà va combatre per la zona de Porcuna i Andújar, i finalment la brigada es va haver de desplaçar al front de Terol. Garrigós va acabar lluitant en l’ofensiva de l’Ebre, a la zona del Tossal de la Gaeta i les serres de Pàndols i Cavalls. El seus germans Salvador i Joan també van combatre amb l’exèrcit republicà: el Salvador va caure malalt de tuberculosi i va sobreviure a la guerra; el Joan va ser donat per desaparegut al front, el 5-12-1938, però en realitat havia estat capturat i fet presoner per l’exèrcit franquista: el van destinar al 90 Batalló de Treballadors.105 En plena desfeta de l’exèrcit republicà al front de l’Ebre, va iniciar la retirada: va anar a Olesa de Montserrat per preparar el contratac a Lleida però la derrota era inevitable: va fugir cap a Olot i Figueres i va continuar el camí cap a la frontera. En plena guerra, cap a l’any 1937, Garrigós es va separar de la seva muller.106

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera, a principis de febrer del 1939, va ser internat successivament als camps d’Argelers, el Barcarès,107 Agde i Sant Cebrià de Rosselló, fins a

finals de 1939.108 Tot seguit es va allistar a una Companyia de Treballadors Estrangers i fou destinat a la Línia Maginot, prop de la ciutat de Metz i de la frontera amb Luxemburg, on de nou es retrobà amb el seu company Pablo Alós.109 Al cap d’uns mesos i ja en el context de la Segona Guerra Mundial van ser capturats per l’exèrcit nazi a Saint Dié-des-Vosgues (departament de les Vosges, regió del Gran Est): primer va ser traslladat i empresonat al Frontstalag 110 i després a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), d’on sortí el 25-1-1941. Fou deportat a Mauthausen el 27-1-1941, on ingressà amb el número de matrícula 6793 i va ser internat a la barraca 19. Allí va coincidir amb altres sabadellencs: els germans Esteve i Melcior Cañellas, Joan Capellas i Pablo Alós. En les seves memòries recorda escruixidorament la brutalitat d’aquest camp, dels seus comandaments de les SS i dels treballs forçats a la pedrera: va ser testimoni de diversos assassinats indiscriminats. En una entrevista que li va fer l’historiador Josep Maria Benaul el 7 de juliol de 1990 recordava:

“A la pedrera, a carregar camions i vagonetes. A garrotades i treballant molt! Encara els semblava que anaves a poc a poc! Quan acabaves la jornada, una pedra que pesava 15, 20, 30 quilos a l’esquena... Les havíem de pujar per unes escales perquè allí hi havia un grup de paletes que anaven fent camp. I els que es morien treballant els havíem de dura coll cap dalt. I aleshores passaven llista: tants vius i tants morts. Jo no sé si ho feien expressament o si és que no sabien comptar o què, que ens comptaven deu o dotze vegades. Ens fotien a la barraca i la mateixa música... A l’hivern, amb aquell fred, nevant, dormint per terra i ens obrien totes les finestres. Mecandéu sagrat! Si t’aixecaves, que tenies ganes d’anar a orinar, perdies la plaça. Si aixafaves algú es cagava amb el déu que t’ha parit. Era la misèria puta. Eren desequilibrats. Bojos tothom. El que s’aguantava serè és perquè o no pensava gaire o tenia molt coneixement. Jo era un d’aquests que deia: “Ja veurem, ja veurem!” Perquè al filat se’n tiraven molts. Jo deia: “Collons! Al filat no m’hi tiro!”110

Entre desembre de 1942 i febrer de 1943 va ser traslladat, juntament amb el seu company Pablo Alós, al subcamp de Steyr-Münichholz, a una fàbrica d’avions, i allà va agafar una pulmonia doble i va caure malalt: va ser evacuat a un hospital

Retrat de casament d’Eduard Garrigós Soler i Maria Balagué Alós, anys 1930 (Rafael Molins Marcet / cedida per Elisabet Garcia Garrigós, AHS).

Eduard Garrigós acabat d’alliberar del camp de Mauthausen, amb el número de matrícula de deportat arrencat del vestit de ratlles. Cap al 6 de maig de 1945 (Francesc Boix / MHC, Fons Amical de Mauthausen).

Targeta d’inscripció d’Eduard Garrigós Soler al camp de Mauthausen, amb data del 27-1-1941 (Arolsen Archives).

Eduard Garrigós, amb boina, a l’exili. Montpeller, França, anys 1950. L’acompanyen, d’esquerra a dreta: Núria Ferràndiz Vidal, muller d’Adolf Garrigós Soler; Pierre, fill de la segona parella d’Eduard Garrigós; i Josefina, la seva parella (autor desconegut / cedida per Elisabet Garcia Garrigós, AHS).

Llamborda stolperstein d’Eduard Garrigós i Soler, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

situat en un “camp rus” i es va recuperar. El 13-9-1943 va ser traslladat al subcamp de Bachmanning, situat al mateix districte de Steyr, a la vall del Danubi.111 Desconeixem quan va retornar al camp central; cap a l’any 1944 va treballar en un taller tèxtil dins del mateix camp, fent tiretes i cinturons, juntament amb una colla de deportats russos mutilats i ferits de guerra. Garrigós va formar part del grup relacionat amb el Comitè Internacional Clandestí del camp, format essencialment per comunistes i van aconseguir de robar algunes pistoles que van mantenir amagades fins a l’alliberament del camp. Els testimonis fotogràfics del moment confirmen plenament que Eduard Garrigós va ser un dels primers que va obrir les portes del camp a les tropes americanes que l’alliberaren el 5 de maig de 1945, i ell també apareix en l’emblemàtica fotografia de grup dels republicans espanyols i catalans antifeixistes supervivents del camp, sota la pancarta penjada sobre la porta principal del camp alliberat, amb el text “Los espanyoles antifascistas saludan a las fuerzas liberadoras”, obra del fotògraf Francesc Boix.

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT

Eduard Garrigós Soler va ser testimoni de l’assassinat del sabadellenc Enric Tomàs Urpí, el kapo de Gusen, i recorda en les seves memòries orals inèdites que “per riure de la gent fotia burrades i matava gent per caprici. La gent durant l’alliberació anava a la cuina a menjar i menjar. Aquest Tomàs va venir a la cuina però jo no el vaig [re]conèixer. Es van acostar dos i el van matar. Jo els vaig dir que era espanyol i un d’ells em va dir: mató a un hermano mío”, i hala, al crematori. Aquells sí que el van reconèixer.” Al cap d’uns dies de l’alliberament, Eduard Garrigós va ser traslladat al llac Constança, on va estar-s’hi un parell de setmanes, per reposar i recuperar-se, amb alguns companys espanyols i un grup de soldats francesos. Després els van portar en tren a Suïssa i els van retornar cap a França, a París. De París i a causa del seu estat de salut, encara amb problemes als pulmons, va marxar cap al sud, a Montagnac, prop de Montpeller, convivint amb Pablo Alós Escartín, i treballant a les vinyes. Aquí, entre els anys 1945 i mitjans dels anys 1950, va acabar refent la seva vida i seguí treballant al camp: aleshores es va tornar a casar amb Josefina Santamaría, vídua espanyola que s’havia exiliat a França durant la guerra, amb un fill del seu primer matrimoni,

en Pedro, i es van acabar establint a la vila occitana de Frontignan (Hérault). Es va naturalitzar francès. Entre els anys 1962 i 1962 i en el marc de la causa que tenia oberta a Espanya per part del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y del Comunismo, se li obriren un seguit de diligències per tal de localitzar-lo, ja que en desconeixien el seu parador; finalment el seu cas va ser sobresegut provisionalment.112 Amb el temps i una vegada ja havent aconseguit el passaport francès, anà reprenent el contacte i les visites a la família de Sabadell.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva la targeta d’inscripció del seu ingrés a Mauthausen. Eduard Garrigós sovint surt esmentat en la correspondència d’exili que mantingué amb la seva família de Sabadell el

Eduard Garrigós a casa del seu germà Adolf, a Sabadell, al barri de Sant Oleguer, anys 1990 (cedida per Elisabet Garcia Garrigós / AHS).

seu company de camp Joan Capellas Fages, de l’any 1945. La seva primera dona i el seu fill ja són morts, com també la seva segona muller Josefina, morta l’any 1987. Fins a la seva mort, l’Eduard va comptar amb el suport familiar del Pedro, el seu fillastre, que havia format una nova família. L’any 1990 va venir a Sabadell per tramitar la documentació per percebre la pensió com a exmilitar de l’exèrcit de la República. Eduard Garrigós va ser enterrat al panteó familiar Garrigós-Ibáñez del cementiri de Frontignan, juntament amb les despulles de la seva muller i del seu primer marit, Miguel Ibáñez. La seva besneboda Elisabet Garcia Garrigós i el besnebot Adolf Pla Garrigós conserven un petit tresor documental del seu testimoni de vida: les seves memòries personals enregistrades en sis cintes de casset, a banda de fotografies i algun document escrit, que són un valuosíssim testimoni d’aquells fets.113 El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust. El 12 de març de 2020, a Muro d’Alcoi, es va fer un homenatge a les víctimes valencianes assassinades en els camps de concentració nazis, i es va lliurar a la família una rajola commemorativa.114

104 El pare i els quatre fills més grans ja s’hi havien traslladat anteriorment, arran d’una gran gelada que va tenir lloc el 2 de maig de 1910; a Sabadell hi havia feina i hi vivia un oncle de la família, en Santiago. Van tornar al poble al cap d’un temps, però l’any 1912, arran d’una forta sequera i després que morissin la seva mare i filla gran (4 i 5 de març, respectivament), fou quan la resta de la família, amb la iaia i l’Eduard inclosos, es traslladaren i s’instal·laren definitivament a Sabadell, i a partir del 1924 ja vivien al carrer de Piferrer 16, a la Creu Alta (http://subhastador. blogspot.com/2018/10/eduard-garrigos-soler-de-benilloba.html // Sáiz i Gallart, 2006 // Padrons de veïns dels anys 1924, 1936 i 1940, AHS).

105 A finals de l’any 1939 ja consta treballant a Sabadell. El seu germà Salvador també consta treballant a la ciutat l’any 1939, però al padró de 1944 ja és baixa per defunció (informacions inèdites proporcionades per Esteve Deu).

106 Maria Balagué s’acabarà casant en segones núpcies amb Avel·lí Gimeno Cortés (Torrebaixa, 1913 – Sabadell, 1992), i ella va morir entre l’any 1971 i 1992. El seu fill Hilari es va casar amb Rosario Giménez Ojeda l’any 1957 i va morir el 16 de gener de 1983, havent tingut un fill i una filla (AHS).

107 El seu nom consta a la 1a llista del camp del Barcarès (Llistes nominals amb la professió dels refugiats catalans internats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès [16.05.1939] / Arxiu Nacional de Catalunya).

108 En el camp d’Agde va estar en el camp núm. 3, conegut com el “camp dels catalans”; va sortir d’aquest camp per fer la verema i quan havia de tornar el van enviar al camp de Sant Cebrià (Memòries orals inèdites, Sabadell, abrilmaig de 1997; transcripció del 2022).

109 Probablement es tractava de la 115 CTE, emplaçada a Maizières-les-Metz (departament del Mosel·la, regió del Gran Est).

110 Sáiz i Gallart, 2006, p. 136-137.

111 El seu nom consta en una llista de 20 presoners traslladats del KL Mauthausen a aquest subcamp, divuit dels quals eren espanyols i dos polonesos, datada el 14-9-1943. Bachmannig, que depenia del subcamp de Großraming, era en realitat una asserradora on els deportats eren obligats a treballar la fusta per fabricar marcs de finestres i estructures d’armaris. Aquesta indústria va tancar la seva activitat cap a finals de l’agost de 1944 (Arxiu de l’Amical de Mauthausen // https://www.mauthausen-guides.at/aussenlager/kz-aussenlager-bachmanning).

112 Documentació judicial cedida per Elisabeth Garcia Garrigós a través d’un investigador de Benilloba.

113 Memòries orals enregistrades en sis cintes de casset a càrrec del seu besnebot Adolf Pla Garrigós (Sabadell, abrilmaig de 1997), i transcrites a càrrec de la seva besneboda Elisabet Garcia Garrigós (Sabadell, abril de 2022).

114 L’acte va ser organitzat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica del Govern de la Generalitat Valenciana. Aquestes rajoles formen part del projecte “Construint Memòria” i en aquesta ocasió es van lliurar als ajuntaments i familiars de les vint víctimes procedents de les comarques del Comtat i l’Alcoià.

Elisabet Garcia Garrigós, besneboda del deportat Eduard Garrigós i Soler el dia de la col·locació de la seva llamborda stolperstein. Sabadell, 25 de gener de 2020 (Jesús Rodríguez Pérez/ @IStolpersteine).

Panteó familiar Garrigós-Ibáñez del cementiri de Frontignan, on va ser enterrat Eduard Garrigós i Soler. Sobre la seva tomba un parell de plaques ben significades: una de record a càrrec de la Federació Nacional de Deportats i Internats Resistents Patriotes de França i una altra de record a càrrec de la família sabadellenca, aquesta darrera posada l’any 2019 (Elisabet Garcia Garrigós).

JOAN GRAU FARRÀS

Sant Feliu de Codines, 12-1-1911 / ?

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer del Pare Sallarès, 74. Treballava a la indústria tèxtil, de filador. Era solter.

GUERRA CIVIL Va ser carrabiner.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Exiliat a França després de la retirada, en el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XVII-A de Kaisersteinbruch (prop de Viena, Àustria). Estigué reclòs a la presó de la Gestapo a Viena, entre el 5-4-1941 i el 7-4-1941, quan en sortí per ser deportat a Mauthausen, on ingressà amb el número de matrícula 4693.

Va estar un temps internat en el subcamp o kommando de Vöcklabruck, situat uns 90 km a l’oest del camp central, probablement fent treballs forçats en obres civils que havien quedat aturades perquè els operaris havien hagut d’anar al front de guerra.115 Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT No tenim dades sobre el que li esdevingué un cop fou alliberat del camp nazi.

MEMÒRIA I FAMÍLIA El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

115 Desconeixem, encara que pot ser plausible, si va formar part del grup de treball dirigit per l’anarquista César Orquín, conegut com el kommando César, un grup format per 337 (o 297 segons altres fonts) republicans espanyols i 30 guàrdies que s’hi estigueren fins al 14-17 de maig de 1942. Les obres principalment eren la construcció de carreteres, ponts i canals d’aigua. És probable que en aquest destí coincidís amb una altre deportat sabadellenc: Josep Maria Medina Solé.

Targeta d’inscripció de Joan Grau Farràs al camp de Mauthausen, amb data del 7-4-1941 (Arolsen Archives).

Llamborda stolperstein de Joan Grau Farràs, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Acte de col·locació de la llamborda stolperstein en record de Joan Grau Farràs davant del que va ser el seu darrer domicili, al carrer del Pare Sallarès, 74. A la primera imatge la llamborda un cop col·locada, i a la segona Genís Ribé Monge, tècnic del Museu d’Història, i Marta Morell Albadalejo, tinenta d’alcaldessa i responsable del Programa de Memòria Històrica. Sabadell, 25 de gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

El nom de Joan Grau Farràs consta a la Liste officielle nº 62 des prisonniers de guerre français: d’après les renseignements fournis par l’autorité militaire allemande : nom, date et lieu de naissance, unité, nº du camp. París: Centre National d’Information sur les prisonniers de guerre, 11-1-1941, p. 19, com a presoner de guerra de l’Stalag XVII-A de Kaisersteinbruch (Àustria) (Bibliothèque nationale de France).

ANTONI HILARIO PLANELLAS

Sabadell, 13-1-1904 / Gusen (Àustria), 8-1-1942

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de les Comèdies, 19. El seu pare era originari d’Alcoi i la seva mare, de Sabadell, i tenien una llauneria. Va estudiar a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i formava part de la Societat Coral La Americana. Era mosso de despatx a l’empresa de Francesc Franquesa i a les Filatures Ribé. El 16 de gener de l’any 1928 es va casar amb Balbina Mateu Trilla, que feia de minyona i també va treballar en el tèxtil, i van tenir una filla, Rosa (9-9-1929)i un fill, Antoni (nascut l’any 1930).

GUERRA CIVIL Va ser guàrdia d’assalt de l’Exèrcit Republicà. Durant la retirada va ser traslladat a Llavaneres, Banyoles i Girona.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Es va haver d’exiliar a França i va travessar la frontera pel coll del Pertús. Durant el pas dels Pirineus es va ferir als peus i va ser ingressat en un hospital de sang uns dies. Tot seguit va ser internat al camp de concentració de refugiats d’Argelers. Després va ser traslladat a una Companyia de Treballadors Estrangers a Pommereuil (Alts de França), on ja hi era al 10-3-1940, en plena Segona Guerra Mundial. Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat primer a l’Stalag XIII-A de HohenfelsOberpfalz (Baviera, Alemanya), amb el núm. 40518, des d’on envià una carta postal (postkarte) a la família, amb data de 5-6-1940, on deia: “Balbina Mateu e hijos. Esposa: estoy prisionero me encuentro bien. Besos y abrazos para todos. De los demás no sé nada”.116 El juliol de 1940 fou traslladat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya), d’on sortí el 5-8-1940. Va ser deportat a Mauthausen el 6-8-1940, on ingressà amb el número de matrícula 3185; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest destí. El 24-1-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 9339 i on va acabar morint al cap d’un any.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva el document d’inscripció de la seva defunció,

registrada el 12-1-1942. El 2 d’octubre de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa es va emetre un avís de la seva defunció que havia de ser notificat a la seva muller Balbina Mateu, resident a Sabadell.117 El certificat de defunció de les autoritats alemanyes li arribà, via la Creu Roja Espanyola, el 23 -10-1951. El seu nom també consta al document de constitució del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS).

A l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen s’hi conserven algunes dades documentals biogràfiques, recollides a partir d’una entrevista que li varen fer membres d’aquesta associació l’any 1998. Balbina Mateu va cobrar una pensió vitalícia del govern alemany i la família també va rebre un ajut del govern francès per l’internament sofert en camps de concentració de refugiats espanyols. El seu fill Antoni, casat amb Adelina Sancho i que va morir el 21 de desembre de 2020, sempre havia conservat algunes fotografies seves i alguna documentació personal. L’Antoni va fer una visita al camp de Mauthausen en memòria del seu pare i s’havia fet soci de l’Amical de Mauthausen de Barcelona. La seva filla Rosa va morir a Sabadell el 5-5-2020. Un net seu, Ramon Fernàndez Hilario, també en conserva la memòria i una fotografia seva. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.118

116 En aquest període la seva muller va intentar aconseguir avals perquè l’alliberessin, però l’empresari Francesc Franquesa Miró, que durant la guerra civil es va exiliar a França, no en va voler saber res perquè un fill seu, Francesc Franquesa Sampere, va morir al front.

117 Ibídem, nota 15.

118 Per un error material, aquesta llamborda porta la data de l’any de defunció equivocada: no és l’any 1941, sinó el 1942.

Llamborda stolperstein d’Antoni Hilario Planellas, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Retrat d’Antoni Hilario Planellas. Sabadell, anys 1930 (cedida per Antoni Hilario Mateu / AHS AHS). Retrat de grup de carnestoltes al pati de la Societat Coral La Americana, de la qual formava part Antoni Hilario Planellas. Ell és el quart de la primer de persones dretes, per la dreta, amb barret, el més alt. El local estava situat a la Via de Massagué cantonada amb Garcilaso. Sabadell, 1925 (atribuïda a Francesc Casañas i Riera; cedida per Antoni Hilario Mateu / AHS).

Carta postal enviada per Antoni Hilario Planellas a la seva muller, Balbina Mateu, quan ell estava internat al camp de presoners de guerra de l’Stalag XIII-A de HohenfelsOberpfalz, el mes de juny de 1940 (cedida per Antoni Hilario Mateu / AHS).

Document d’inscripció de la defunció d’Antoni Hilario Planellas [8-1-1942], registrada amb data del 12-1-1942 al camp KL Mauthausen (Arolsen Archives).

El fill (en cadira de rodes) i familiars del deportat Antoni Hilario Planellas el dia de la col·locació de la seva stolperstein Sabadell, 27 de gener de 2018 (Cesc Prat / Ajuntament de Sabadell).

Certificat de defunció emès pel govern alemany, amb data de 4-10-1951, que va rebre la muller d’Antoni Hilario Planellas, Balbina Mateu, a finals d’octubre de 1951, a través de la Cruz Roja Española – Servicio de Información para los familiares de subditos de naciones beligerantes que residen en España (cedit per Antoni Hilario Mateu / AHS).

AGUSTÍ IBÀÑEZ SOLVES

Sabadell, 25-12-1903 / Reus, 15-2-1957

El seu darrer domicili va ser al carrer de Brutau, 217, que era el domicili familiar de referència. Tenia un germà, Josep, i una germana, Asumpció. Treballava a la indústria tèxtil, de teixidor, i estava casat amb Regina López Tallada, teixidora, amb la qual van tenir una filla, Teresa (Sabadell, 10-5-1929).

GUERRA CIVIL Va ser milicià de la Columna del Barrio (José del Barrio Navarro, formada principalment per militants de la UGT i del PSUC) i capità d’Infanteria de l’Exèrcit Republicà.119

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la Retirada es va haver d’exiliar a França. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-A d’Altengrabow (prop de Magdeburg, Saxònia-Anhalt, Alemanya). Va sortir d’aquest camp de presoners el 24-4-1941 i fou deportat a Mauthausen, on va ingressar el 26-4-1941, amb el número de matrícula 3370.120 El 14-1-1943 va ser traslladat al subcamp de GrossRaming, situat al districte de Steyr.121 Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT Va restar exiliat a França uns anys, en un estat de salut mental molt precari. L’any 1944 la seva dona i la seva filla, que vivien al carrer de les Comèdies, 13, i que no sabien on es trobava d’ençà de la guerra civil, van demanar un ajut a l’Obra Nacional de Protección a los Huérfanos de la Revolución y de la Guerra, ajut que se’ls va denegar.122 Agustí Ibàñez va tornar a Sabadell l’any 1947, però de seguida el van haver d’ingressar a la Casa de la Caritat, atès que continuava patint un estat psicològic força

degradat. Passat un temps fou ingressat a l’Institut Pere Mata de Reus (hospital psiquiàtric), on acabà morint. Va ser enterrat al nínxol 388 del cementiri de Reus.

119 La Columna del Barrio, formada per 10 centúries, va sortir de Barcelona el 24 de juliol de 1936, amb destí al nord del front d’Aragó (Berger, 2022, p. 208).

120 El testimoni del deportat Pere Freixa, metge català que va ser president de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics), recollit per l’escriptora Montserrat Roig al seu llibre Els catalanas als camps nazis, descriu l’angoixant trajecte de més de 600 quilòmetres en tren i en unes condicions deplorables: en vagons de bestiar, gairebé un centenar de persones per vagó, sense pràcticament poder veure la llum del dia, amb una mica de palla a terra i una galleda en un racó per fer les necessitats, entaforats i apretats “com a sardines” (p. 170-172).

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius

d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserva la targeta d’inscripció al camp de Mauthausen. La seva filla Teresa va morir el 14-1-2018, i les seves neta, Regina Roca Ibàñez, i besneta, Teresa, n’han conservat algunes fotografies i el record del periple que va haver de patir el seu avi. El 26 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Targeta d’inscripció d’Agustí Ibàñez Solves al camp de Mauthausen, amb el número de matrícula 3370. Hi consta, com a ofici, el de fuster (Arolsen Archives).

121 Aquest camp satèl·lit de Mauthausen va estar en funcionament fins a finals d’agost de 1944, i els internats estaven obligats a treballar en la construcció de la central hidroelèctrica al riu Enns i en la d’un petit assentament residencial per les persones afectades per la inundació dels seus habitatges, amb motiu de la construcció de la presa. Hi van ser internats fins a 1.800 deportats polítics de Ioguslàvia, Alemanya, Polònia, Rússia, Grècia, Espanya i altres països, en unes condicions de treball molt dures i esgotadores: hi van morir més de 227 persones (https:// www.mauthausen-guides.at/en/subcamp/satellite-camp-grossraming).

122 Dada confirmada per la seva néta Regina Roca Ibàñez (entrevista feta a Sabadell, el 13-5-2019).

Retrat de grup en una trobada de familiars i amistats. En primer terme i al centre de la imatge, ajupit i amb una cigarreta a la boca, Agustí Ibàñez Solves. Lloc indeterminat, anys 1930 (autor desconegut / Arxiu familiar de Regina Roca Ibàñez).

Familiars del deportat Agustí Ibàñez Solves el dia de la col·locació de la seva llamborda stolperstein. Sabadell, 26 de gener de 2020 (Joan Comasòlivas Font / MHS).

Llamborda stolperstein d’Agustí Ibàñez Solves, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Retrat de matrimoni d’Agustí Ibàñez Solves i Regina López Tallada. Sabadell, cap als anys 1927-1928 (autor desconegut / Arxiu familiar de Regina Roca Ibàñez).

MARIÀ LLONCH CASANOVAS

Sabadell, 19-2-1898 / Gusen (Àustria), 31-8-1941

El seu darrer domicili fou al carrer de Salvador Seguí (ara Papa Pius XI), 172, a la Creu Alta. Els seus pares, Joan i Francesca, van tenir set fills: Marià, Pau, Quim, Antoni, Josep, Josepa i Maria. D’ofici era xofer. El 8-12-1923 es va casar amb Dolors Vives Bisbal i van tenir dos fills (Bernat, nascut el 9-101924 i Joan, nascut el 15-4-1935), i una filla (Pepita, nascuda 13-3-1930).

GUERRA CIVIL. Va ser milicià voluntari i carrabiner, i l’any 1938 (juny) havia estat vigilant d’un camp de treball republicà per a presoners.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ. Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera i en el context de la Segona Guerra Mundial, ens consta que es va allistar i va ser traslladat a les Companyies de Treballadors Estrangers 140 CTE de Bourg-en-Bresse / Ambronay (Ain, regió d’Auvergne-Rhône-Alpes, prop de la frontera suïssa) i 11 CTE (Novéant-sur- Moselle, departament del Mosel·la, regió del Gran Est). Durant l’avenç de l’exèrcit alemany va ser capturat i fou traslladat i empresonat primer al Frontstalag 140 de Belfort (Borgonya-Franc Comtat, França) i després a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87758. Després fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, i hi ingressà amb el número de matrícula 6003. El 30-6-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, amb el número de matrícula 12909, on va morir al cap de dos mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA. Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserven la targeta d’inscripció i d’ingrés al camp de Gusen, així com també la inscripció de la seva defunció, registrada el 2-9-1941. El 2 d’octubre de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a Dolors Vives, la seva dona, amb domicili a Sabadell.123

El seu fill petit, Joan, va morir el 20-3-2022; les seves nebodes, Rosa Llonch i Josefa Llonch Sáez, guarden algunes fotografies i documents familiars, així com el record d’aquells fets. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Targeta de matrícula del deportat Marià Llonch Casanovas del camp de Gusen, amb data del 30-6-1941 (Arolsen Archives).

La neboda del deportat Marià Llonch Casanovas, Rosa Llonch, el dia de la col·locació de la seva stolperstein. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Ajuntament de Sabadell).

Retrat de la família Llonch - Casanovas. Al centre, asseguda, la mare, Francesca Casanovas; amb l’uniforme del servei militar, Marià Llonch Casanovas. Sabadell, anys 1920 (Albert Rifà / cedit per Josefa Llonch).

Retrat de casament de Marià Llonch Casanovas i Dolors Vives Bisbal. Sabadell, 8-12-1923 (Albert Rifà / cedit per Rosa Llonch, AHS).

Llamborda stolperstein de Marià Llonch Casanovas, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Document d’inscripció de la defunció de Marià Llonch Casanovas [31-8-1941], registrada amb data del 2-9-1941 al camp KL Mauthausen (Arolsen Archives).

JOAQUIM LOU RIPOLLÉS

Plou (Terol), 8-3-1906 / Gusen (Àustria), 6-11-1941

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Paco Mutlló, 55, a la Creu Alta. Tenia un germà, Isidre, i dues germanes. Treballava a la indústria tèxtil i era obrer del ram de l’aigua (tintorer). Militava al POUM. Es va casar amb Josefa (Pepita) Ferrer Llobet (nascuda a Castelló de Farfanya el 2-6-1911).

GUERRA CIVIL Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà. El seu únic fill, Joaquim, va néixer a Sabadell el 19-1-1939, pocs dies abans que la ciutat fos ocupada per les tropes franquistes.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França, i més endavant, en el context de la Segona Guerra Mundial, va ser traslladat al camp de concentració de refugiats de Les Alliers, al Frontstalag 184 d’Angulema (Charente, Nova Aquitània, França). El 20-8-1940, molt poc després que França (el règim de Vichy) firmés l’armistici amb l’Alemanya nazi (22-6-1940), va ser deportat al camp de Mauthausen en un comboi en el qual hi anaven 927 republicans espanyols.124 Es tractava del primer enviament documentat de deportats a un camp nazi, procedent de l’Europa occidental. En un viatge que durà quatre dies, recorreren més de 1.500 km. Arribaren a Mauthausen el 248-1940, on ingressà amb el número 4145. El 17-2-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 10859 i on va acabar morint al cap de nou mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva el document d’inscripció de la seva defunció, registrada el 10-11-1941. Poc després d’acabada la Segona Guerra Mundial, l’any 1947, el seu germà Isidre, que residia a Casteljaloux (França), va contactar amb la Federación

Española de Deportados e Internados Politicos de París per iniciar les tràmits per cobrar les indemnitzacions del govern alemany envers els deportats, gestions que van esdevenir infructuoses. El 2 d’octubre de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia

de ser notificat a Josefa Ferrer, la seva dona, amb domicili a Sabadell.125 El seu fill, que es va casar amb Hermínia López Somoza l’1-7-1965, ja és mort, però li sobreviuen tres fills, és a dir, un net i dues netes del deportat: Joaquim, Carme i Anna. La família conserva poquíssima documentació seva i tenien algunes informacions sobre aquells fets. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Familiars del deportat Joaquim Lou Ripollès el dia de la col·locació de la seva stolperstein, amb l’artista alemany Gunter Demnig, creador d’aquestes llambordes (amb barret). Sabadell, 27 de gener de 2018 (Cesc Prat / Ajuntament de Sabadell).

124 Aquest comboi en principi estava format per civils i exsoldats republicans. Tanmateix les dones i els menors de 13 anys, 497 persones, foren separades del grup i retornades a Espanya per Irún, i la resta, 430 homes, continuaren el trajecte vers Mauthausen. Aquest fou el quart comboi de deportats espanyols amb destí a Mauthausen: amb anterioritat n’hi hagué un primer que havia sortit de l’Stalag VII-A de Moosburg, el 6-8-1940 (amb 392 presoners republicans), un segon procedent de l’Stalag I-B de Hohenstein, el 9-8-1940 (amb 168 presoners republicans) i un tercer procedent de l’Stalag IX-A de Ziegenhain, el 13-8-1940 (amb 91 presoners republicans). Montserrat Roig recull diversos testimonis sobre les condicions condicions d’internament dels refugiats espanyols i catalans a Angulema i del seu posterior trasllat a Mauthausen (homes) i a Espanya (dones i nens), al seu llibre Els catalans als camps nazis (p. 96-99).

125 Ibídem, nota 15. Amb el pas del temps Josefa Ferrer es va tornar a casar (font oral, entrevista a Jaume Manyosa Ribatllada, Sabadell, 21-1-2019).

Avís oficial de defunció de Joaquim Lou Ripollès, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència Josefa Ferrer, la seva muller, amb domicili a Sabadell. París, 2-10-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

Carta de la Federación Española de Deportados e Internados Políticos adreçada a Isidre Lou, amb informació relativa al seu germà Joaquim. París, 4 d’agost de 1947 (cedida per Joaquim Lou

López).

Llamborda stolperstein de Joaquim Lou Ripollès, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Retrat dels germans Isidre i Joaquim Lou Ripollés (el del barret), anys 1920 (cedida per Joaquim Lou López).

Document d’inscripció de la defunció de Joaquim Lou Ripollès [6-11-1941], registrada amb data del 2-9-1941 al camp KL Mauthausen (Arolsen Archives).

EMILI MARQUÈS ARACIL

Alcoi (Alacant), 7-7-1908 / Mauthausen (Àustria), 1-4-1942

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Manso, 71, al barri de Gràcia. El seu pare, Rafael Marquès Blanquer, era un conegut actor amateur local;126 la seva mare, Amàlia Aracil, ja era morta el 1930. Emili tenia dos germans nascuts a Alcoi, Rafael (2-7-1905) i Hèctor (27-1-1910), i dues germanes, Amàlia (Alcoi, ca. 1912) i Montserrat (Sabadell, 10-9-2018). Era forner d’ofici i estava solter. Militava a la CNT.

GUERRA CIVIL Va ser milicià de la Columna Alpina i soldat de l’Exèrcit Republicà.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Oflag XVII-A (416) de Döllersheim (nord-est d’Àustria), des d’on va poder enviar dues cartes i una fotografia seva amb uns companys de reclusió, entre els mesos de setembre i octubre de 1941. D’aquí va ser traslladat a l’Stalag XVII-B (289) de Krems-Gneixendorf (Àustria), amb el número 30111, des d’on va escriure la seva darrera carta a la família, el 18-111941, explicant-los que va estar hospitalitzat nou dies a causa d’una ferida que es va fer al peu, treballant. Finalment va ser deportat a Mauthausen el 19-12-1941, on ingressà amb el número 4314 i on va morir al cap de poc més de tres mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserven el document d’inscripció de la seva defunció, registrada a Mauthausen el 2-4-1942, i la partida de defunció emesa a Arolsen amb data de 27-9-1949. El 13 d’octubre de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a Rafael Marquès, el seu pare, amb domicili a Sabadell.127 El seu nom consta al document de constitució del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). El pare de l’Emili va morir el 17-1-1953.

El seu company de camp i supervivent Conrad Crespí l’esmenta en les seves memòries Prova demostrativa d’uns fets viscuts, autoeditades l’any 1978. La germana petita de l’Emili, Montserrat, que ja és morta, va preservar la memòria escrita, fotogràfica i oral d’aquells fets, una memòria que ara està en mans de la neboda del deportat, Montserrat Rubio, i de la seva filla Meritxell Penas. La família també conserva correspondència del seu periple pels camps de presoners per on va passar abans de ser deportat, així com diverses fotografies. Des del 2014 el seu nom consta en una placa en record dels 20 alcoians morts al camp de Mauthausen en el pont de Francisco Aura Boronat, un dels darrers supervivents d’aquest camp d’extermini que va morir el 27 de novembre de 2018. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.128

La neboda del deportat Emili Marquès Aracil, Montserrat Rubio Marquès, el dia de la col·locació de la seva stolperstein. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Cesc Prat / Ajuntament de Sabadell).

Llamborda stolperstein d’Emili Marquès Aracil, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Retrat d’estudi d’Emili Marquès. Sabadell, cap a l’any 1925 (Josep Soldevila Moragas / cedit per Montse Rubio i Meritxell Penas, AHS).

Emili Marquès amb els seus pares, Rafael i Amàlia, en un retrat d’estudi. Barcelona, cap a l’any 1920 (autor desconegut / cedida per Montse Rubio i Meritxell Penas, AHS).

Emili Marquès (amb gorra, el segon de la fila del davant, al costat del cuiner) amb companys presoners a l’Oflag 416 XVII-A d’Edelbach (Allenteig, Aústria). Setembre de 1941 (autor desconegut / cedida per Montse Rubio i Meritxell Penas, AHS).

Document d’inscripció de la defunció d’Emili Marquès Aracil [1-4-1942], registrada amb data del 2-4-1942 al camp KL Mauthausen (Arolsen Archives).

Darrera carta enviada per Emili Marquès a la família, datada el 18-11-1941 i rebuda el 9-12-1941, des del camp de presoners de l’Stalag 289 XVII-B de Krems-Gneixendorf, pocs dies abans de ser deportat a Mauthausen (Arxiu familiar de Montse Rubio i Meritxell Penas / AHS).

JOSEP MARIA MEDINA SOLÉ

Lleida, 20-10-1910 / ?

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Narcisa Freixas, 29, 2n pis. Fill de Florencio Medina Torquet (Tamarit de Llitera) i de Maria Solé Solé (Alcoletge), tenia tres germans. Era escrivent de l’estació del Nord i vivia a la ciutat des del 1935. Era secretari del Comitè Local i militava a la UGT.

GUERRA CIVIL Va ser membre de la Comissió d’Indústries de Guerra i s’incorporà a les Milícies Ferroviàries. Es va casar amb Consol Puigpelat Vilanova el 25-6-1938.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat als camps de refugiats d’Argelers i Setfonts. L’octubre de 1940 i ja en el context de la Segona Guerra Mundial, fou capturat per l’exèrcit nazi i traslladat i

empresonat a l’Stalag XII-D de Trier (Trèveris, Renània-Palatinat, Alemanya) i a l’Stalag VIII-C de Zagan (Polònia). El 22-11941 va sortir d’aquest camp de presoners i va ser deportat a Mauthausen, on ingressà el 25-1-1941, amb el número matrícula 3488. El 14-6-1941 va ser traslladat al sucamp o kommando de Vöcklabruck.129 Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT No disposem de dades sobre el que li esdevingué un cop fou alliberat.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva la targeta d’inscripció al camp de Mauthausen. El 26 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

129 Aquest subcamp es va establir a partir del 6-6-1941 i estava format principalment per deportats espanyols, un grup liderat per l’anarquista César Orquín. És probable que coincidís, en aquest destí, amb un altre sabadellenc: Joan Grau Farràs. Vegeu nota 112.

Targeta d’inscripció del deportat Josep Maria Medina del camp de Mauthausen, amb data del 30-6-1941 (Arolsen Archives).

Llamborda stolperstein de Josep Maria Medina Solé, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

RAFAEL MONLLOR BELENGUER

Alcoi (Alacant), 19-2-1906 / Castell de Hartheim (Àustria), 22-9-1941

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Llobet, 32, interior 1ª (ara núm. 28-34). Tenia dos germans, Camil i Josep, i altres familiars a Alcoi i Xile. Era teixidor i militava a la UGT. L’any 1930 s’havia casat a Alcoi amb Maria Llorens Ferrer, nascuda l’any 1907, i de seguida van venir a viure a Sabadell, on van tenir un fill, Rafael, nascut el 17-12-1933.130

GUERRA CIVIL Quan va esclatar la guerra va portar el seu fill a casa d’uns familiars d’Alcoi, on s’hi estigué fins al final del conflicte.131 Ell va a ser milicià de la Columna Alpina, el març de 1937 havia estat destinat Osca, al front del Segre, i al 1938 ja formava part del cos de carrabiners.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Abans de fugir en la retirada va passar per Sabadell a veure la seva dona i família. Un cop passada la frontera francesa, i almenys entre els mesos de juny i setembre de 1939, va ser internat als camps de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló (camp núm. 7, carrer F, barracó núm. 8), d’Agde, de Vernet d’Arièja i de Sètfonts. Després i ja en el context de la Segona Guerra Mundial es va allistar i va ser destinat a les Companyies de Treballadors Estrangers 24 CTE de Faulquemont (Mosel·la, regió del Gran Est, prop de la frontera alemanya; 4rt Bataillon de Cantonniers, 3r Groupement), on hi era almenys des del 8-11-1939 i hi va estar destinat almenys fins al 6-6-1940, i 140 CTE de Bourg-en-Bresse / Ambronay (Ain, regió d’AuvergneRhône-Alpes, prop de la frontera suïssa). De l’estada en la 24 CTE destaquem dos fragments de sengles cartes enviades a la seva muller, els dies 2 de feber i 10 de març, respectivament:

“2 DE FEBRERO DE 1940. Maria, por mi no quiero que padezcas pues estoy muy bien y también me preguntas como duermo pues te diré que duermo en un buen barracón, de madera, y tengo mucha ropa en fin que aunque este año es año de frío, yo no tengo pero naturalmente que estaría mejor a tu lado.”

te diré que estoy pasando una de las pruebas más grandes de mi vida, pero yo quiero que seas fuerte com lo soy yo y cuando llegue el día que termine esto entonces haremos una vida nueva, en fin paciencia.”

Durant tota aquesta etapa va compartir el seu destí amb diversos companys catalans i alcoians, als quals fa esment en la correspondència familiar. Ja en el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit alemany i fou traslladat i empresonat primer al Frontstalag 140 de Belfort (Borgonya-Franc-Comtat, França) i després al Dulag de Colmar (Alt Rin, Gran Est; Grup 11, Caserna d’Artilleria), on hi era almenys des de l’1-7-1940 i des d’on escrigué la seva darrera carta a la família el 12-7-1940.132 Després va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número de presoner 87097. Va sortir d’aquest camp el 25-1-1941 i fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941 i va ingressar amb el núm. de matrícula 6753.133 El 8-4-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 12176. El 21-8-1941 va ser traslladat al camp de Dachau, i al cap d’un mes va morir assassinat al Castell de Hartheim.

“10 DE MARZO DE 1940. Pues yo lo que te puedo decir es que hay ratos de todos los gustos, que cuando venga ya te los explicaré, y por último

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserven la targeta d’inscripció al camp de Gusen i el document d’inscripció de la seva defunció. Als anys 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la família.134 El fill de Rafael Monllor Belenguer conserva, amb cura i estimació, un important fons de correspondència d’aquesta etapa, que ha estat una font d’informació cabdal per poder resseguir el seu periple abans de la seva deportació a Mauthausen.135 A l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen es conserva una còpia d’una carta enviada per Casimir Climent Sarrion, supervivent de Mauthausen, al fill del deportat, Rafael Monllor Llorens, en la qual li explica tot el que sap del periple del seu pare i també li informa de les

Rafael Monllor al Front d’Osca. Al revers diu: “Recuerdo de mi estada en el frente de Huesca cumpliendo con mi deber, de hombre antifascista. Vuestro primo, Rafael Monllor. Sabadell, 12-3-37” (autor desconegut / cedida per Rafael Monllor Llorens, AHS).

Carta enviada per Rafael Monllor a la seva família des de la 24 CTE de Faulquemont (Mosel·la, regió del Gran Est, França), el 10-3-19401940 (Arxiu familiar de Rafael Monllor Llorens, AHS).

Retrat d’estudi del matrimoni de Rafael Monllor Belenguer i Maria Llorens Ferrer. Sabadell, 1930 (Josep Soldevila Moragas / cedit per Rafael Monllor Llorens, AHS).

Document d’inscripció de la defunció de Rafael Monllor Belenguer registrada amb data del 22-9-1941 al camp KL Mauthausen, el mateix dia del seu assassinat (Arolsen Archives).

Llamborda stolperstein de Rafael Monllor Belenguer, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

infructuoses gestions fetes fins a la data del 5-7-1977, per tal d’aconseguir el certificat de defunció que li demanava. El seu fill ha visitat en diverses ocasions el camp de Mauthausen i Hartheim, en memòria del seu pare. La seva mare va poder cobrar la indemnització per als deportats, per part del Govern alemany; els tràmits els van poder fer gràcies a l’ajut de l’advocat barceloní i membre històric del PSUC, Josep Solé i Barberà, que va intercedir amb la Creu Roja Internacional. Des del 2014 el nom del seu pare consta en una placa en record dels 20 alcoians morts al camp de Mauthausen en el pont de Francisco Aura Boronat, un dels darrers supervivents d’aquest camp d’extermini que va morir el 27 de novembre de 2018. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

130 A casa era conegut com “Rafaelin” i en els seves cartes el pare li deia Chato

131 Rafael Monllor Llorens conserva unes notes manuscrites autobiogràfiques en què descriu les seves vivències durant aquest període de guerra a Alcoi i rodal. També descriu com en un dels bombardejos sobre la vila va patir una ferida al cap de la qual trigà tres mesos a recuperar-se, per culpa d’una infecció. Aquestes notes també recullen el seu periple fins al retorn a Sabadell amb la seva mare i les seves vivències durant els primers anys de postguerra sota el règim franquista (Arxiu familiar de Rafael Monllor Llorens).

132 Pel que esmenta en alguna de les cartes, treballava en tasques forestals, en llargues i esgotadores jornades. En aquest camp de presoners va compartir internament amb el també sabadellenc Manuel Mullor Català.

133 Des del front de guerra i un cop travessada la frontera francesa durant la retirada, Rafael Monllor va haver de recórrer en total més de 2.700 km.

134 Ibídem, nota 15.

135 Aquest fons familiar està format per 48 cartes, sobres i cartes-postal enviades per Rafael Monllor Belenguer a la seva muller i fill, a la seva mare i a les seves germanes. Hi ha 4 cartes enviades des del camp de concentració de refugiats de Vernet d’Arieja, 1 des del camp de Sètfonts, 30 cartes des de la 24 CTE de La Mosel·la i 4 cartes des del Dulag de Colmar; altres 9 cartes són incompletes o bé es tracta de sobres i cartes postal retornades al remitent. L’anàlisi d’aquesta correspondència permet constatar que ell anava rebent correu de la seva dona, en algun cas fins i tot fotografies, fins que tot plegat es va interrompre en el moment de la deportació. També hi ha un conjunt de correspondència, 8 cartes dels anys 1940, 1941 i 1947, de caràcter familiar, enviades des d’Alcoi per a Maria Llorens (Arxiu familiar de Rafael Monllor Llorens)

Darreres dues cartes enviades per Rafael Monllor Belenguer a la família des del Dulag de Colmar (Alt Rin, Gran Est, França), els dies 11 i 12 de juliol de 1940 (Arxiu familiar de Rafael Monllor Llorens, AHS).

Targeta de matrícula de Rafael Monllor Belenguer del camp de Gusen, amb data d’ingrés del 8-4-1941 (Arolsen Archives).

Rafael Monllor Llorens, fill del deportat Rafael Monllor Belenguer. Sabadell, 13 de desembre de 2017 (Genís Ribé / MHS).

Familiars del deportat Rafael Monllor Belenguer el dia de la col·locació de la seva stolperstein, acompanyats de l’artista creador Gunter Demnig (amb barret). Sabadell, 27 de gener de 2018 (Jesús Rodríguez Pérez / @IStolpersteine).

PEDRO MONTER FERRIS

Binaced (Osca), 13-8-1899 / Auschwitz - Birkenau (Polònia), 22-2-1943136

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a la carretera de Caldes, 11; s’havia instal·lat a Sabadell cap a l’any 1926. Abans la família havia viscut al carrer de Manaut, 4. Era peó rajoler. Estava casat amb Esperanza Fernández Santín, natural de Ruitelan, que havia vingut a Sabadell l’any 1922, i van tenir una filla, Antònia (1932), i un fill, Alfred, nascut el 24-4-1936.

GUERRA CIVIL Va ser milicià del Comitè Local de la FAI.

ITINERARI EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va exiliar a França, i en el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat i empresonat a l’Stalag XVII-A de Kaisersteinbruck (prop de Viena, Àustria). Després va ser deportat al camp de Dachau (Baviera, Alemanya) el 7-7-1941, on va ingressar amb el número de matrícula 26617. Posteriorment fou traslladat als camps d’extermini d’Auschwitz-III (Monowitz-Buna, Polònia), el 29-10-1942, amb el núm. 71361, i d’Auschwitz-I,

el camp principal situat prop d’Oswiecim, el 18-12-1942, on al cap de dos mesos va acabar morint assassinat.137

MEMÒRIA I FAMÍLIA A l’Arxiu Històric de Sabadell es conserva un expedient de l’any 1946, on ja constava la certificació documental oficial de la seva mort a Auschwitz, tramesa des d’Alemanya el març del 1943 i una fitxa de l’Obra Nacional de Protección a los Huérfanos de la Revolución y de la Guerra, a nom de la seva muller, dels anys 1944-1945. Els seus nets, Alfred, Osvald i Natàlia Monter Vilardell, i Francesc i Emília Pena Monter, fa pocs anys que van poder confirmar les seves dades de deportació disponibles als arxius internacionals del International Tracing Service - UNESCO de Bad Arolsen (Alemanya) i de l’Arxiu d’Auschwitz – Birkenau (Polònia).138 El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.139

Llamborda stolperstein de Pedro Monter Ferris, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

136 La data de naixement és la que consta al Padró d’habitants de Sabadell de l’abril de 1936 (AHS). En altres fonts consta, com a data de naixement, el 12-8-1900.

137 La seva esposa, Esperanza, va rebre una comunicació emesa per la Policia Política Estatal alemanya en què es notificava la seva mort a l’hospital per una “insuficència cardíaca” i que el seu cos va ser inicinerat a càrrec de l’Estat (font: http://www.aragonesesdeportados.org/es/669/monter-ferris-pedro/biografia.html). Els treballadors

Fitxa de l’Obra Nacional de Protección a los Huérfanos de la Revolución y de la Guerra, corresponent a l’esposa de Pedro Monter Ferris, Esperanza Fernández Santín, ca. 1944-1945 (AHS).

forçats del camp d’Auschwitz-III un cop estaven massa dèbils o malalts, eren trasnportats a un dels altres dos camps d’Auschwitz-Birkenau, on eren assassinats sense contemplacions.

138 En aquest darrer arxiu les fonts procedeixen de les llistes de transports dels presoners transferits al KL Auschwitz, llistes dels hospitalitzats al KL Auschwitz-III-Monowitz i al llibre de defuncions (Arxiu familiar d’Osvald Monter Vilardell).

139 Per un error material el segon cognom té la grafia incorrecta.

Familiars del deportat Pedro Monter Ferris el dia de la col·locació de la seva stolperstein. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Cesc Prat / Ajuntament de Sabadell).

El nom de Pedro Monter Ferris consta en una de les llistes dels internats al camp de Dachau on es registren els noms i les adreces de contacte dels familiars a l’estranger. Any 1941 (Arolsen Archives).

Retrat de casament d’Esperanza Fernández Santín i Pedro Monter Ferris, finals dels anys 1920 (Arxiu familiar d’Osvald Monter Vilardell).

Fitxa d’ingrés de Pedro Monter al camp nazi de Dachau, el 7-7-1941 (Arxiu ITS-UNESCO de Bad Arolsen, Alemanya / Arxiu familiar d’Osvald Monter Vilardell).

MANUEL MULLOR CATALÀ

Penàguila (Alacant), 10-6-1913 / Gusen (Àustria), 27-1-1942

Fill de Pere Mullor Agulló, organista de professió i natural de Penàguila, i Maria Català Matarrodona, mestressa de casa i natural d’Alcoi. El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Manresa (ara passeig de Manresa), 3. Des de l’any 1930 residia a Sabadell i formava part de l’ Asociació d’Obrers de l’Art Fabril i Tèxtil de Sabadell. També era soci de la Joventut Excursionista Pensament, des del 5-3-1931, i treballava a l’empresa Tintes y Aprestos Casanovas Argelaguet, SA (TAECASA). Era delegat sindical de la UGT, solter i tenia un germà, Pau, i dues germanes, Concepció i Maria Teresa.

GUERRA CIVIL Va deixar la feina de TAECASA el 3-8-1936. Va marxar al front el 5 d’octubre del 1936 com a milicià del Batalló de Xoc Rovira del POUM i formà part de la 129 Brigada Mixta, 1r Batalló.140 Entre 1937 i 1938 va lluitar al front d’Osca, a la zona de Castejón de Monegros; el 27-6-1937 havia estat ingressat en un hospital militar de Siétamo, potser arran de l’acció ofensiva que va dur a terme aquesta divisió sobre la capital d’Osca, justament aquell mes de juliol. A finals del mes de desembre de 1938 va ser traslladat al front del Pirineu.

RETIRADA,

EXILI

I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat al camp de concentració de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló.141 Després es va allistar i va ser destinat a la Companyia de Treballadors Estrangers 22 CTE,142 des d’on escrivia, el desembre de 1939 i ja en el context de la Segona Guerra Mundial, a la seva família, “estoy en una compañía de trabajadores españoles sacados de los campos, unos voluntarios otros por la fuerza...”, i feia esment que se sentien enganyats, tractats com a presoners, sense llibertat. També va estar destinat a la 2 CTE de Bouxwiller (Baix Rin, Gran Est). El mes de juny de 1940 va ser capturat i fet presoner per l’exèrcit alemany, i el van traslladar primer al Frontstalag de Belfort (Borgonya-Franc Comtat, França) i després al Dulag de Colmar (Alt Rin, Gran Est, França), proper a la frontera alemanya, des d’on va escriure les seves darreres cartes (juliol de 1940).143 Després va ser traslladat a l’Stalag XI-B de

Llamborda stolperstein de Manuel Mullor Català, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Retrat familiar dels germans Mullor Català. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Pau, Manuel, Maria Teresa i Conxita. Sabadell, ca. 1930 (Josep Soldevila Moragas / Arxiu familiar de Dolors Junoy Mullor, AHS).

Retrat d’estudi de Manuel Mullor Català vestit amb l’uniforme del servei militar, 1934 (autor desconegut / Arxiu familiar de Dolors Junoy Mullor, AHS).

Retrat d’estudi de Manuel Mullor Català, vestit de milicià del POUM. Sabadell, cap a l’any 1936 (autor desconegut / Arxiu familiar de Dolors Junoy Mullor, AHS).

Grup de soldats i milicians al front d’Aragó, probablement a la zona de Castejón de Monegros (Osca). El segon per l’esquerra de la fila del darrere és Manuel Mullor Català. Cap a l’any 1937 (autor desconegut / Arxiu familiar de Dolors Junoy Mullor, AHS).

Carta i sobre de Manuel Mullor Català, adreçada als seus germans i germana Conxita, datada el 12.12.1939, enviada des de la 22 CTE (Arxiu familiar de Dolors Junoy Mullor, AHS).

Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya) amb el número de presoner 87399. Fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941 i va ingressar amb amb el número de matrícula 5645. El 8-4-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 12116 i on al cap de deu mesos va morir, assassinat, al filat elèctric.144

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva el document d’inscripció de la seva defunció, registrada el 29-1-1942, dos dies després de la seva mort. El seu cunyat Salvador Junoy Prunés, exiliat a Tolosa del Lleguadoc, va fer gestions, l’estiu de 1945, per localitzarlo. Inicialment no el donaven per mort, però un Organisme oficial li comunicà la seva mort. La seva germana Concepció (Conxita) demanà informació a la Creu Roja espanyola el 1946 i finalment el 12-1-1947 la Federación de Deportados e Internados Políticos (FEDIP) envià a la família la confirmació de la seva defunció a Mauthausen-Gusen, amb un certificat signat pel seu secretari general Josep Ester Borràs. El 13 d’octubre de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat al seu pare, amb domicili a Penàguila.145 A l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen es conserva còpia de diversa documentació biogràfica i familiar. La seva neboda Dolors Junoy Mullor conserva la documentació originals i fotografies personals seves i familiars, com també la correspondència rebuda entre els anys de la Guerra d’Espanya i el període dels anys 19391940, guardades prèviament per la tieta soltera, la Conxita,

140 Informe del SIPM (Servicio de Información y Policía Militar), 17-2-1940: “Relación de parte del personal de la empresa <Tintes y Aprestos Enrique Casanovas Argelaguet SA> de Sabadell y la actuación de los mismos que nos es conocida, durante el periodo rojo”. Informes de la delegació de Sabadell (servei d’espionatge, antics SIFNE i SIM, a partir de l’abril de 1938; AP 665/2, agent 2003, després 28, AHS). A l’informe hi diu: “(...) Delegado sindical de la U.G.T. y saboteador del trabajo.”

141 El seu germà Pau també es va haver d’exiliar i fou internat en el camp de concentració de refugiats del Barcarès (illot P), com també ho fou el seu cunyat Salvador Junoy Prunés, en diversos camps (Argelers, Agde, El Barcarès i Noé); ambdós consten a les llistes nominals d’exiliats polítics pertanyents a partits republicans democràtics de Catalunya, elaborades vers el maig de 1939 (Arxiu Nacional de Catalunya).

142 Hi havia dues CTE amb aquesta denominació: una a la població occitana d’Alignant-du-Vent i una altra a la localitat de Frémestoff, al departament del Mosel·la, a la regió de la Lorena.

143 En aquest camp de presoners va compartir internament amb el també sabadellenc Rafael Monllor Belenguer.

144 “Un suïcidi per electrocució” segons l’eufemisme i la documentació nazi coetània.

145 Ibídem, nota 15.

146 El company es deia Joan Miquel Llorens Ortiz i també va morir a Gusen (6-11-1900 / 14-1-1942).

un material valuós que ha cedit per còpia a l’Arxiu Històric de la ciutat i per al seu estudi al Museu d’Història. A la població nadiua de Penàguila li van col·locar una placa d’homenatge, a ell i a un altre company seu també mort al mateix camp, el 25 de juliol de 2015.146 El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Carta postal de Manuel Mullor adreçada a la seva germana Conxita enviada probablement des del Dulag de Colmar, ca. juliol 1940 (Arxiu familiar de Dolors Junoy Mullor, AHS).

Carta de Manuel Mullor Català adreçada Salvador [Junoy Prunés], amb data de 12.7.1940, enviada des del Dulag de Colmar (Camp des Prisonniers, Caserne Artillerie-Stade, Haute-Rhin). Diu que per arribar aquí han hagut de recórrer més de 400 km a peu (Arxiu familiar de Dolors Junoy Mullor, AHS).

Document d’inscripció de la defunció de Manuel Mullor Català [27-1-1942] registrada amb data del 29-1-1942 al camp KL Mauthausen (Arolsen Archives).

Familiars del deportat Manuel Mullor Català, autoritats i tècnics municipals el dia de la col·locació de la seva stolperstein. D’esquerra a dreta: Genís Ribé (MHS), Gunter Demnig (artista creador de les stolpersteine). Dolors Junoy Mullor (neboda), Primari Calvet (marit de Dolors), Maties Serracant (alcalde de Sabadell) i Carme Garcia (directora General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Generalitat de Catalunya). Sabadell, 27 de gener de 2018 (Jesús Rodríguez Pérez / @IStolpersteine).

Carta de Concepció Mullor Català adreçada a la Creu Roja Española (Madrid), sol·licitant informació sobre el lloc i la situació del seu germà, Manuel Mullor Català, datada el 27-2-1946. Esmenta la darrera notícia que van tenir d’ell per una carta rebuda el juliol de 1940 [es tracta d’un codi postal fictici, per confidencialitat militar; la referència que es fa a una localitat “Sion” és errònia: és 1ª Division; la referència del lloc “Aux Ameers” també és un error: és “Aux Armées”]. (Arxiu familiar de Dolors Junoy Mullor, AHS).

Carta resposta de la Creu Roja Espanyola, signada pel Duque de Hernani, datada a Madrid el 8-3-1946, sol·lictant més dades sobre Manuel Mullor Català a la peticionària Conxita Mullor Català (Arxiu familiar de Dolors Junoy Mullor, AHS).

PERE NAVARRO BIELSA

Sabadell, 27-5-1919 / Gusen (Àustria), 14-11-1941

Fill de Bru Navarro Lastrada i Assumpció Bielsa Miranda, la família ja vivia a Sabadell l’any 1924. Tenia dues germanes més grans: Mercè (nascuda a Morilla, Osca, l’any 1909) i Roser (nascuda a Castejón de Sos, Osca, l’any 1910). Era jornaler. El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Turull, 71: Pere Navarro, jove i solter, hi havia viscut amb la seva germana Mercè i el seu marit, Ramon Torrecillas Aros.147

GUERRA CIVIL Va ser cridat a files amb la lleva del 1938.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Allà es va allistar a la Companyia de Treballadors Estrangers 140 CTE de Bourg-en-Bresse / Ambronay (Ain, regió d’Auvergne-Rhône-Alpes, prop de la frontera suïssa) i a la 115 CTE de Bertring (Mosel·la, Gran Est, França). Després i ja en el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat primer al Frontstalag 140 de Belfort (BorgonyaFranc Comtat, França) i després a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87434. Finalment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941 i va ingressar amb el número de matrícula 5655. El 8-4-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, amb el número de matrícula 12098, on al cap de set mesos acabà morint.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva el document d’inscripció de la seva defunció, registrada al camp de Mauthausen amb data del 18-11-1941. Les seves germanes van rebre les dades sobre l’itinerari de la seva deportació i la seva defunció en un certificat emès per la Federation Nationale des Déportés et Internés Résistants et Patriotes / Association des Déportés Espagnols Antifascistes, amb data del 12-11-1946. El 19 d’octubre de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva

defunció, que havia de ser notificat a Mercè Navarro, la seva germana, amb domicili a Sabadell.148 El seu nom consta al document de constitució del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). Les seves besnebodes Mercè, Gemma i Rosa Maria Torrecillas Hernàndez (netes de la germana del deportat, Mercè) conserven el seu record i molt poca documentació d’aquella època, que van cedir per còpia a l’Arxiu Històric de Sabadell el gener de 2020. El 26 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Document d’inscripció de la defunció de Pere Navarro Bielsa [14-11-1941] registrada amb data del 18-11-1941 al camp KL Mauthausen (Arolsen Archives).

Retrat de grup dels familiars de Pere Navarro Bielsa el dia de la col·locació de la seva llamborda stolperstein. Sabadell, 26 de gener de 2020 (Joan Comasòlivas Font / MHS).

Certificat emès per l’Asociación de Deportados Españoles Antifascistas, amb les dades sobre l’itinerari de la deportació i defunció final de Pere Navarro Bielsa. París, 12-11-1946 (Arxiu familiar de Gemma Torrecillas Hernàndez, AHS).

Avís oficial de defunció de Pere Navarro Bielsa, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència la seva germana Mercè Navarro Bielsa, amb domicili a Sabadell. París, 19-10-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

Llamborda stolperstein de Pere Navarro, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

VALENTÍ OLIVERAS VALLS

Navarcles, 8-3-1894 / Gusen (Àustria), 3-11-1941

El seu darrer domicili va ser a la plaça de Prat de la Riba (després plaça de Castilla), 28 (ara plaça del Vallès, 26-29). Era peó fonedor i treballava en un taller de la ronda de Ponent cantonada amb la carretera de Terrassa. Tenia un germà, Joan. Estava casat amb Josefa Castellanas Ros (nascuda el 14-6-1907)149 i tenien un fill, Enric (nascut el 1926) i una filla, Angelina (nascuda el 18-5-1928).

GUERRA CIVIL Va ser milicià comunista. El seu germà va morir al front.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat al camp de concentració de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló, on consta registrat amb el número 7582, amb data de 16-5-1939. Després, entre el desembre del 1939 i el juny de 1940, en el context de la Segona Guerra Mundial, es va allistar i va ser destinat a la Companyia de Treballadors Estrangers 93 CTE de Le Sauze-du-Lac (departament dels Alts Alps, regió de Provença-Alps-Costa Blava, França)150 i de Pont-à-Mousson, a prop de l’entorn de Fermont i de la Línia Maginot (departament de Meurthe i Mosel·la, regió del Gran Est). A continuació va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat primer al Frontstalag 140 de Belfort (Borgonya-Franc Comtat, França) i després a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87010. Fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941 i va ingressar amb el número de matrícula 6466. El 17-2-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 10556 i on va acabar morint al cap de nou mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA La seva muller va morir a finals dels anys 1940, pocs anys després d’haver sabut el que li havia passat al seu marit: el desembre de 1945 havia rebut, a través de l’Agence Centrale des Prisonniers de Guerre del Comité International de la Croix-Rouge, la confirmació de la seva

deportació al camp de Mauthausen i posterior mort al camp de Gusen. L’any 1966, la seva filla i fill, Angelina i Enric, van intentar, infructuosament i a través d’un advocat madrileny, fer els tràmits per obtenir la indemnització del Govern alemany per a familiars directes de deportats. La seva filla és viva i la família conserva algunes fotografies d’abans de la guerra i alguna correspondència i documentació documentació sobre els fets que van esdevenir durant el seu periple inicial i en relació a la seva mort com a deportat als camps nazis. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust. Amb posterioritat a aquests actes de reconeixement i memòria, els familiars van rebre, l’estiu de 2019 i per part del Govern de la República Francesa, una indemnització econòmica en reconeixement de la seva responsabilitat pel seu internament en els camps de concentració de refugiats francesos i la seva posterior deportació als camps nazis.151

149 Josefa Castellanas treballava de filadora a Corbera Feliu SC, empresa que durant la guerra va ser col·lectivitzada com a Indústria Col·lectivitzada de Filatura de Llana i Estam. Un dels membres del Comitè Obrer de Control i del Consell d’Empresa va ser Celestí Altarriba Bosoms, un altre dels sabadellencs que acabarà essent deportat al camp nazi de Gusen (informació inèdita proporcionada per Esteve Deu Baigual).

150 Desconeixem si en aquesta CTE i en aquest destí va coincidir amb un altre sabadellenc que acabarà essent capturat i deportat al mateix camp nazi que ell, Francesc Sabatés Esperanza.

151 Les gestions es van fer al Consulat de França de Barcelona i per mediació de l’Amical de Mauthausen i del Museu d’Història de Sabadell.

Retrat de grup de les treballadores, puny en alt, de l’empresa col·lectivitzada Indústria Col·lectivitzada de Filatura de Llana i Estam (abans Corbera i Feliu SC), del carrer de l’Escola Pia, 96. La nena asseguda amb llaç blanc al cabell és Angelina Oliveras Castellanas, la filla de Valentí Oliveras; de la filera del darrere del tot, la sisena des de l’esquerra és Josefa Castellanas Ros, la muller de Valentí Oliveras. Sabadell, 1937-1938 (autor desconegut / cedit per Angelina Oliveras Castellanas, AHS).

Llamborda stolperstein de Valentí Oliveras Valls, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Retrat de casament de Valentí Oliveras Valls i Josefa Castellanas Ros. Sabadell, cap a l’any 1925 (Albert Rifà / cedit per Angelina Oliveras Castellanas, AHS).

Retrat dels fills de Valentí Oliveras Valls i Josefa Catsellanas Ros, Angelina i Enric. Sabadell, cap als anys 1939-1940 (Josep Soldevila Moragas / cedit per Angelina Oliveras Castellanas, AHS).

El nom de Valentí Oliveras consta a una de les llistes dels refugiats catalans internats al camp de Sant Cebrià de Rosselló (font: Llistes nominals amb la professió dels refugiats catalans internats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès [16.05.1939], 6a llista del camp de Sant Cebrià / ANC).

Targeta de matrícula de Valentí Oliveras Valls del camp de Gusen, amb data d’ingrés del 17-2-1941 (Arolsen Archives).

Document d’inscripció de la defunció de Valentí Oliveras Valls [3-11-1941], registrada amb data del 7-11-1941 al camp KL Mauthausen (Arolsen Archives).

≤

Carta postal enviada per Valentí Oliveras Calls a la seva dona Josefa Castellanas i als seus dos fills des de Sauze (Le-Sauze-du-Lac,França), on estava destinat a la 93 CTE, el 31 de desembre de 1939, al seu domicili de la plaça de Castilla (ara del Vallès). (Arxiu familiar d’Angelina Oliveras Castellanas / AHS).

Carta postal enviada per Valentí Oliveras Calls a la seva dona Josefa Castellanas des de Mousson (Pont-à-Musson, França), on estava destinat a la 93 CTE, el 3 de juny 1940, al seu domicili de la plaça de Castilla (ara del Vallès). Li reconeix que està passant un “calvari”… (Arxiu familiar d’Angelina Oliveras Castellanas / AHS).

Notificació amb dades de la deportació i mort de Valentí Oliveras, tramesa pel Comitè Internacional de la Creu Roja / Agència Central de Presoners de Guerra. Ginebra, 4-12-1945 (Arxiu familiar d’Angelina Oliveras Castellanas / AHS).

Angelina Oliveras Castellanas, la filla de Valentí Oliveras Valls. Sabadell, desembre de 2018 (Susanna Giménez Díaz).

PAU PALLÀS ALSINA

Ripollet, 5-9-1906 / Gusen (Àustria), 11-4-1941

Els Pallàs Alsina residiren a Ripollet fins que al pare li van oferir la sagristia de l’església de Santiga, fet que va provocar el trasllat de la família. Es van instal·lar a Sabadell, on trobaren feina en la indústria tèxtil. El seu darrer domicili en aquesta ciutat va ser a l’avinguda de Joaquim Costa (ara avinguda de Barberà), 343. En Pau treballava de filador i era solter.

GUERRA CIVIL Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França i en el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat primer a l’Stalag XIII-A de Hohenfels-Oberpfalz (Baviera, Alemanya), amb data del juliol de 1940 i amb número de matrícula 40650, i després a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya), d’on en sortí el 5-8-1940. El 6-8-1940 va ser deportat, amb un grup de 392 persones, a Mauthausen, on ingressà amb el número de matrícula 3269; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest

destí. El 24-1-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 9538, i on va morir tres mesos després.

MEMÒRIA I FAMÍLIA

Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserva la inscripció de la seva defunció al camp de KL Mathausen, amb data del 15-4-1941, quatre dies després de la seva mort. El 8 de novembre de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat al seu pare.152 A Ripollet encara hi viu una neboda seva, la qual en conserva un record molt feble i cap documentació, així com també hi ha familiars més llunyans a Santa Perpètua de Mogoda. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust. Amb posterioritat a aquests actes de reconeixement i memòria, el mes de gener de 2021 l’Ajuntament de Ripollet va dur a terme un reconeixement públic als ripolletencs deportats als camps nazis, entre els quals Pau Pallàs Alsina.153

(https://www.ripollet.cat/serveis/memoria-historica/jornades-de-memoria/2021 // https://www.ripollet.cat/ serveis/memoria-historica/deportats-de-ripollet/biografies).

152 Ibídem, nota 15.

153 Els altres companys deportats procedents d’aquesta vila eren: Tomás Caballero Vico, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe i Sotero López Tello, als quals se’ls va posar sengles llambordes stolpersteine en aquesta localitat. També es van realitzar una exposició i unes Jornades de Memòria Històrica centrades en aquests fets

Llamborda stolperstein de Pau Pallàs Alsina. Sabadell, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

La llamborda stolperstein de Pau Pallàs Alsina es va col·locar davant del que fou el seu darrer domicili a Sabadell, a l’avinguda de Barberà, 343. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Genís Ribé / MHS).

Document d’inscripció de la defunció de Pau Pallàs Alsina [11-4-1941]. KL Mauthausen, 15-4-1941 (Arolsen Archives).

Avís oficial de defunció de Pau Pallàs Alsina, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència Sebastià Pallàs, el seu pare, resident a Sabadell. París, 8-11-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

JAUME PALOMA MASAFRET

Sabadell, 22-4-1917 / Gusen (Àustria), 11-11-1941

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al raval de Fora, 34 (ara 36). Treballava a la indústria tèxtil, de teixidor. Era solter i militava al POUM.

GUERRA CIVIL Va ser milicià de la Columna Joaquín Maurín (POUM).

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França i en el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 86481. El 25-1-1941 fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, va ingressar amb el número 6742. Finalment el 20-10-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 13786 i on va acabar morint al cap de menys d’un mes.

després de la seva mort. El 8 de novembre de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat al seu pare.154 El seu nom consta al document de constitució del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

MEMÒRIA I

FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserva la inscripció de la seva defunció al camp de KL Mathausen, registrada amb data del 14-11-1941, tres dies

Ibídem, nota 15.

Llamborda stolperstein de Jaume Paloma Masafret. Sabadell, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Acte de col·locació de la llamborda stolperstein en record de Jaume Paloma Masafret, al carrer del Raval de Fora, 36, a càrrec de l’artista alemany Gunter Demnig. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Jesús Rodríguez Pérez / @IStolpersteine).

Avís oficial de defunció de Jaume Paloma Masafret, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència Domènec Paloma, el seu pare, resident a Sabadell. París, 8-11-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

Document d’inscripció de la defunció de Jaume Paloma Masafret [11-11-1941]. KL Mauthausen, 14-11-1941 (Arolsen Archives).

PELEGRÍ PELEGRÍ PORQUERAS

Torrebesses, 28-7-1896 / Gusen (Àustria), 8-12-1941155

Tenia diversos germans i germanes, un dels quals, l’Emili, havia nascut l’any 1910. El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer del Convent, 96. Treballava a la indústria tèxtil i era peó sortejador de llana. Estava casat amb Pilar Agustí Malet, amb qui van tenir dos fills, Rosa (“Rosita”) i Josep.

GUERRA CIVIL Va ser milicià de la Columna Alpina i soldat de l’Exèrcit Republicà.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Va travessar la frontera fent d’escorta dels consellers del govern de la Generalitat156 i va ser internat al camp de concentració de refugiats d’Argelers, on consta registrat amb el número 4850, el 16-5-1939; en aquest camp també hi estava internat el seu germà Emili. Quan va sortir d’aquest camp va treballar de carter una temporada, però després es va haver d’allistar a la Companyia de Treballadors Estrangers 40 CTE d’Agde (Hérault, França). En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat primer al Fronstalag 140 de Belfort (Borgonya-Franc Comtat, França) i després a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87766. El 25-1-1941 va ser deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, i ell va ingressar amb el número de matrícula 6096. Al cap de dos mesos va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar el 29-3-1941 amb el número de matricula 11418 i on va acabar morint vuit mesos després.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva el document d’inscripció de la seva defunció al camp KL de Mauthausen, registrada l’11-12-1941, tres dies de la seva mort. El 8 de novembre de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva muller.157 La seva dona va demanar informació sobre ell a l’Amical de Mauthausen, l’any 1966, tal com consta al

seu arxiu, i com a vídua de deportat va aconseguir cobrar la pensió vitalícia del govern alemany, tot i els entrebancs que li van posar des de l’administració espanyola.158 Els seus nets en conserven alguns records i algun document fotogràfic, però desconeixien els detalls del periple que li va tocar viure.159 El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

155 Tot i que en algunes fonts consta com a any de naixement el 1897, la data correcta és la de l’any 1896, contrastada per una correcció efectuada en el padró d’habitants de 1936 i també per les dades disponibles de la lleva militar a la qual pertanyia, la de l’any 1917 (AHS).

156 Segons fonts familiars, havia estat escorta del conseller d’Agricultura.

157 Ibídem, nota 15.

158 Per fer aquestes gestions van fer pinya amb Josefina Closa Vilaplana, vídua d’un altre deportat sabadellenc, Emili Ferrando Rosell, i van aconseguir desencallar el tema a través d’un advocat alemany (font oral: entrevista amb Xavier Pelegrí Escobar, Sabadell, 27-1-2020).

159 Són en Josep i en Xavier, els fills de Josep Pelegrí Agustí (Sabadell, 4-1-1924 / 2019), casat amb Marina Escobar Rubio; en Carles, un altre net, ja és mort. Acabada la guerra, en Josep Pelegrí Agustí, com a fill d’un soldat català republicà exiliat, va haver de patir un servei militar obligatori molt dur a les Illes Canàries, al llarg de tres anys.

Llamborda stolperstein de Pelegrí Pelegrí Porqueras, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Pelegrí Pelegrí Porqueras internat al camp de concentració de refugiats d’Argelers, cap al febrer-març de 1939 (autor desconegut / cedida per Xavier Pelegrí Escobar, AHS).

Els dos nets de Pelegrí Pelegrí Porqueras el dia de la col·locació de la seva llamborda stolperstein, acompanyats de la tinenta d’alcaldessa de Sabadell, Marta Morell Albaladejo. Sabadell, 25 de gener de 2020 (Joan Comasòlivas Font / MHS).

El nom de Pelegrí Pelegrí Porqueres consta a una de les llistes dels refugiats catalans internats al camp d’Argelers (font: Llistes nominals amb la professió dels refugiats catalans internats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès [16.05.1939], 7a llista del camp d’Argelers / ANC).

Document d’inscripció de la defunció de Pelegrí Pelegrí Porqueras [11-12-1941]. KL Mauthausen, 8-12-1941 (Arolsen Archives).

JOSÉ PÉREZ COELLO

Aubin (França), 16-5-1920 / Ternberg (Àustria), 20-6-1943

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a la carretera de Barcelona, 480 a l’estada número 5, en el lloc conegut com “La Molineta” (actualment carrer de Santa Cecília, 3). Treballava de pagès a jornal per Josep Galí de Castellar del Vallès i era solter. El seu pare, José, era originari de Ricote (Múrcia), i la seva mare es deia Maria; van immigrar primer a Barcelona, al barri del Poble-sec, on van contactar amb nuclis anarquistes, després degueren marxar una temporada a França, i finalment la família es va traslladar a Sabadell, on hi residiren des del 1934. Tenia dues germanes, Consuelo i Esperanza, i tres germans, Antonio, Vicente i Fernando (aquest darrer nascut a Sabadell).

GUERRA CIVIL Sembla ser que amb setze anys s’allistà com a milicià voluntari a l’exèrcit republicà. El seu germà Antonio també va ser cridat per lleva i va lluitar amb el mateix exèrcit.160

ser notificat al seu pare.162 Gràcies a l’empenta i la recerca documental duta a terme per la seva besneboda, Rebeca Pérez Hernàndez, el seu nom consta a l’espai virtual Sala dels Noms - Els morts del Camp de Concentració de Mauthausen, del Memorial de Mauthausen.163 El 26 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

RETIRADA,

EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va exiliar a França i en el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag III-C d’Alt Drewitz bei Küstrin (Kostrzyn-Drzewice, Polònia), amb el número 6012. Després va ser deportat a Mauthausen des de Frankfurt, en un comboi on hi anaven altres 24 republicans expanyols, on ingressà el 5-8-1941, amb el número de matrícula 3789. Va morir al subcamp extern o kommando de Ternberg161 i les seves restes van ser incinerades al crematori municipal de la població veïna de Steyr.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserven, entre d’altres documents, la inscripció de la seva defunció al subcamp de Ternberg, registrada el 23-6-1943, com també el seu registre als llibres d’entrades, de matrícules i de defuncions del camp de Mauthausen, i un certificat de defunció posterior de l’any 1953, emès pels mateixos arxius alemanys de Bad Arolsen. El 8 de novembre de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de

concretament de la seva besneboda Rebeca Pérez Hernàndez i del seu nebot Mario Pérez Torreguitart (Sabadell, 2 i 8-1-2020). L’Antonio Pérez Coello va ser ferit al front de Lleida, i un cop acabada la guerra va ser obligat a fer de nou el servei militar, amb una durada d’uns tres anys aproximadament. Rebeca Pérez també disposa de la informació documental sobre l’internament i el periple que va viure el seu tiet avi als camps de Mauthausen-Ternberg, transmesa per l’Internacional Tracing Service de Bad Arolsen i del Centre de Recerca del Mauthausen Memorial, entre els anys 2018-2020.

161 A Ternberg s’esmenta com a professió, probablement errònia, la de mecànic.

162 Ibídem, nota 15.

163 https://raumdernamen.mauthausen-memorial.org/indexphp?txtSearch=P%C3%A9rez+coello&txtClickedName =&id=5&L=6

160 Fonts orals familiars,

Llamborda stolperstein de José Pérez Coello, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Retrat de José Pérez Coello, anys 1930 (autor desconegut / cedit per Rebeca Pérez Hernàndez).

Retrat familiar dels germans Pérez Coello, d’esquerra a dreta: José, Esperanza, Antonio, Vicente (assegut) i Consuelo. Saint-Aubin (França), cap als anys 1925-1928 (autor desconegut / cedit per Rebeca Pérez Hernàndez).

Les estades de “La Molineta”, a tocar de la carretera de Barcelona, 480, on vivia la família Pérez-Coello (estada núm. 5, actualment carrer de Sant Cecília, 3). Sabadell, 1972 (AHS, Parcel·lari urbà).

Document d’inscripció de la defunció de José Pérez Coello [20-6-1943]. Mauthausen (Ternberg), 23-6-1943 (Arolsen Archives).

Llibre de registre d’entrades al camp de Mauthausen on hi consta el nom de José Pérez Coello, amb el número de matrícula 3789 (Arolsen Archives).

Liste Officiale nº 1 des decédés des camps de concentration. Mauthausen et ses kommandos, on hi consta el nom de Joseph Pérez [sic]. Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de Guerra. París (Arolsen Archives).

Registre de cremacions del crematori municipal de Steyr (Àustria), en el qual hi consta la data d’incineració del cadàver de José Pérez Coello: 29-6-1943 (Mauthausen Memorial. Research Center).

GINÉS PÉREZ GARRIDO

Cartagena (Múrcia), 2-7-1911 / Gusen (Àustria), 7-11-1941

Va arribar a Sabadell l’any 1937, procedent de Lió (França). El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Riera Villaret, 46, a la Creu Alta. Era peó paleta. Tenia un germà, Salvador, també veí de la Creu Alta, que durant la guerra va desaparèixer.

GUERRA CIVIL Pertanyia a la lleva del 1932, però en desconeixem el seu destí militar.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va exiliar a França i en el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87722. Finalment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: van sortir el 25-1-1941, hi arribaren el 27-1-1941, i hi va ingressar amb el número de matrícula 6099. El 20-10-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el

número de matrícula 14419 i on va acabar morint al cap d’un parell de setmanes.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserva la inscripció de la seva defunció, registrada al KL de Mauthausen amb data de l’11-11-1941, quatre dies després de la seva mort. El 8 de novembre de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat al seu germà.164 El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust. Els deportats murcians, inclòs Ginés Pérez, van ser objecte d’un reconeixement extens en el marc del projecte “Murcianos deportados a campos de concentración nazis”, amb el muntatge d’una exposició entre els mesos de juny i setembre de 2021.165

164 Ibídem, nota 15.

165 Exposició que també es troba consultable i visitable en format virtual, en línia (https://my.matterport. com/show/?m=oyhyJqsmm46). Més informació a: https://archivogeneral.carm.es/archivoGeneral/arg. contenido?idsec=1054.

Llamborda stolperstein de Ginés Pérez Garrido, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

La llamborda stolperstein de Ginés Pérez Garrido es va col·locar davant del que fou el seu darrer domicili a Sabadell, al carrer de Riera Villaret, 46, a la Creu Alta. Sabadell, 25 de gener de 2020 (Jesús Rodríguez Pérez / @IStolpersteine).

Document d’inscripció de la defunció de Ginés Pérez Garrido [7-11-1941]. KL Mauthausen, 11-11-1941 (Arolsen Archives).

Avís oficial de defunció de Ginés Pérez Garrido, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència Domènec Paloma, el seu pare, resident a Sabadell. París, 8-11-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

CARLES RETANA VALLS

Sabadell, 29-12-1913 / París, 5-1-2002

Fill de Manel Retana i Maria Valls Portal (comptable de l’Agència de Transports Casas). El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Garcilaso, 60. Era dependent de comerç, treballava a la casa Josep Marimon de Barcelona i militava a la CNT-FAI. Era solter. Tenia dos germans, Manel (nascut el 1911) i Eduard (nascut el 1914), i una germana, Montserrat (nascuda el 1915).

GUERRA CIVIL Va ser milicià de la Columna Durruti (CNT) al front d’Osca, tinent de campanya de la 133 Brigada Mixta de la 31 Divisió (juliol de 1937), va passar per l’Escola Popular de Guerra i fou ascendit a capità de la Divisió 26 de l’Exèrcit Republicà (octubre de 1938).166 El seu darrer destí fou a València.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial es va incorporar a la Resistència francesa. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou empresonat a l’Stalag XIII-A de HohenfelsOberpfalz (Baviera, Alemanya), d’on va sortir el juliol de 1940 per ingressar a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya). Va sortir d’aquest camp de presoners de guerra el 5-8-1940 i va formar part dels primers grups de deportats espanyols enviats a Mauthausen, el 6-8-1940, on ingressà amb el número de matrícula 3483. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT Carles Retana, després de ser alliberat del camp, va refer la seva vida a París, on s’establí definitivament. Es casà a la capital francesa amb Cécile Parès, el 4-10-1952, i van tenir dues filles: Martine (nascuda el 8-9-1953) i Sylvie (nascuda el 6-8-1955). Al llarg del seu exili va mantenir una estreta relació i correspondència amb la seva germana Montserrat, que viatjà en més d’una ocasió a França, com també ho va fer la seva mare abans de morir l’any 1955. Un cop mort el dictador Franco, Carles visitava, cada any i per les festes de Nadal, la família de Sabadell. L’any 1992 va rebre el reconeixement màxim del govern francès amb la condecoració de la Legió d’Honor com a antic combatent de la Resistència. La seva dona va morir el 18-6-1996 i ell va

morir el 5-1-2002; ambdós estan enterrats a Trouville-sur-Mer (Calvados, Normandia), lloc on passaven els estius.

Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserven la seva targeta d’inscripció al camp de Mauthausen i una fitxa mèdica de control de vacunació. Les seves dues filles encara viuen a París i conserven alguna documentació personal i familiar d’ell. Diversos familiars seus viuen a Sabadell: la seva neboda Maria Alba i la besneboda Cristina Miró Retana167 conserven fotografies i documentació que sempre havia guardat la germana del Carles, la Montserrat (morta l’any 2017), que mantenia una relació molt estreta amb ell, i que són un rellevant testimoni de la seva història de vida. Aquesta documentació ha estat cedides per fer-ne còpia a l’Arxiu Històric de Sabadell. El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

MEMÒRIA I FAMÍLIA

166 Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, núm. 163, 8 de juliol de 1937, p. 161 i Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, núm. 276, 23 d’octubre de 1938, p. 326.

167 Maria Alba Retana és la filla del germà gran del Carles, en Manel; es va casar amb Emili Miró, matrimoni del qual és filla la Cristina.

Llamborda stolperstein de Carles Retana Valls, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Targeta d’inscripció de Carles Retana Valls del camp KL Mauthausen, amb data d’ingrés del 6-8-1940 (Arolsen Archives).

La família Retana - Valls. D’esquerra a dreta: el pare, Manel Retana; la mare, Maria Valls Portal; i el germans, Manel, Montserrat i Eduard. Carles Retana no surt a la imatge. Anys 1930 (autor desconegut / cedida per Cristina Miró Retana, AHS).

Acte de condecoració de Carles Retana Valls (a l’esquerra) amb l’insígnia de Cavaller dins l’Ordre de la Legió d’Honor, a càrrec del ministre d’Estat Roland Dumas. Al centre, Cécile Parès. Palau dels Afers Estrangers, París, 28-10-1992 (autor desconegut / cedida per Cristina Miró Retana, AHS).

Retrat de Carles Retana Valls a l’exili. París, 21-12-1945 (autor desconegut / cedida per Cristina Miró Retana, AHS).

Casament de Carles Retana Valls amb Cécile Parès. Esglesia de Sant Jaume i Sant Cristòfor de París, 4-10-1952 (cedida per Cristina Miró Retana / AHS).

Retrat de grup dels familiars de Carles Retana Valls el dia de la col·locació de la seva llamborda stolperstein. Sabadell, 25 de gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

JOSEP RODRÍGUEZ ESCURSELL

Sabadell, 3-12-1919 / Gusen (Àustria), 7-5-1943

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Tetuan, 191. Treballava a la indústria tèxtil, com a obrer del ram de l’aigua. Era membre del Comitè Local de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Era solter.

GUERRA CIVIL Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat als camps de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès, entre el febrer i l’estiu del 1939. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag VI-C de Bathorn-Emsland, amb el número de presoner 24852, i després a l’Stalag XII-D de Trier (Trèveris, Renània-Palatinat, Alemanya), d’on va sortir el 22-1-1941. Va ser deportat a Mauthausen el 25-1-1941, on ingressà amb el número de matrícula 4868; en aquest camp va coincidir amb el seu amic, també militant de les JSU de Sabadell, Joan Capellas. Al cap de dos mesos, el 29-3-1941, va ser traslladat al camp de Gusen, on ingressà amb el número de matrícula 11683 i on acabà morint passats dos anys i escaig.

fotografies i en confirma la mort al camp nazi en Josep Xinxó Bondia, antic militant i company seu de les JSU de Sabadell, a les seves memòries publicades per Jordi Serrano Blanquer l’any 2004. El 26 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

MEMÒRIA I FAMÍLIA

Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva el document d’inscripció de la seva defunció, datat al KL de Mauthausen el 8 de maig de 1943, l’endemà de la seva mort. Una altra traça de la seva memòria és la que ens va deixar escrita el seu amic i deportat supervivent Joan Capellas Fages en la seva correspondència de l’any 1945, durant el seu exili posterior a l’alliberament del camp: en algunes de les seves cartes adreçades a la família de Sabadell fa esment de la seva mort, ocorreguda l’any 1943, després d’haver-li perdut la pista al mateix Mauthausen durant uns mesos, i demana que es comuniqui la notícia als familiars més propers del Josep. El seu nom consta al document de constitució del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). Finalment també en fa referència, n’aporta algunes

Llamborda stolperstein de Josep Rodríguez Escursell, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Josep Rodríguez Escursell, dret i primer per la dreta, amb gorra, al camp d’internament de refugiats del Barcarès, cap al maig de 1939. Dels companys drets, el segon per l’esquerra és Joan Capellas Fages. Altres companys seus: Aragonès (dret, primer per l’esquerra), Àngel Rodríguez (dret, tercer per l’esquerra), Albert Girabau (ajupit, primer per l’esquerra), Josep Xinxó (ajupit, segon per l’esquerra) i Guilà (ajupit, tercer per l’esquerra) (autor desconegut / Fons Josep Xinxó Bondia, AHS).