SABADELL: EL POUM, LA GUERRA I L’EXILI
Aquesta bandera es pot datar entre els mesos de juliol i agost de 1936, a l’inici de la Guerra d’Espanya. Pertanyia a una “secció” de voluntaris del POUM de Sabadell (grup de 30 o més milicians). Segons l’historiador Andy Durgan, podria haver pertangut a una agrupació enquadrada en algunes de les dues columnes comandades, entre d’altres, per membres destacats del POUM sabadellenc: la columna “Balada Oltra (Josep Oltra Picó)” o la columna “Iborra Mañé (Jesús Mañé Pascual)”. A l’octubre de 1936 aquestes columnes es van combinar amb la columna “Arquer Picó Grossi” per formar la nova columna “Miquel Pedrola”. En aquesta etapa de la guerra van combatre principalment al front d’Aragó, a la zona d’Osca.
Símbol comunista de la falç i el martell i lletres retallades amb roba de cotó blanc, tot cosit a màquina sobre un teixit de cotó vermell.
Mides: 92 x 86 cm
Cedida per la Fundació Andreu NinLes arrels d’aquest partit marxista a la nostra ciutat les trobem en l’entorn de la Joventut Republicana Federal del Círcol Republicà Federal (CRF), a l’empara del qual naixerà el Bloc Obrer Camperol (BOC). Galileu Molins Ventura, que havia estat durant força anys el secretari del CRF, juntament amb alguns altres companys seus com Josep Oltra Picó i Joaquim Hutesà Costajussà, així com també amb alguns altres membres de la Joventut, com Joan Vila Comas, Ramon Arteu i Camil Formosa, entre d’altres, fundaren, el novembre de 1930 i a la mateixa seu del CRF, la secció local d’aquest nou partit. El BOC depenia de la Federació Comunista Catalano Balear, s’oposava a la subversió de la FAI i més endavant s’oposà a la moderada ERC; proposava un model d’Estat federal i conferia a Catalunya el dret a l’autodeterminació. A Sabadell va tenir diverses seus, fins que el seu estatge es va consolidar al raval de Dins. Dins d’aquest partit es fundà, l’any 1933, la Joventut Comunista Ibèrica (JCI). El juny de 1931 tenia 77 adherits i en acabar l’any ja tenia 135 militants, 325 el 1933 i 315 el 1935.
La secció local del POUM es constituí clandestinament el 29 de setembre de 1935, amb militants del BOC i d’Estat Català i amb un paper molt actiu de les JCI a partir de la primavera del 1936. El prestigi d’aquest partit a Sabadell era remarcable: s’oposava a la Federació Local de Sindicats (FLS) liderada per Josep Moix. També formaren part del partit dos coneguts mestres sabadellencs, Josep Vall i Jaume Viladoms. El mes de març de 1936 el POUM de Sabadell era la secció més important de Catalunya, amb 200 membres; ja en plena guerra, al final del 1936 tenia 700 militants i a principis de 1937 arribà a tenir ne 1.800.
Altres membres significats d'aquest partit foren Joan Sala Campanà i el barber Ricard Simó Bach, que mantingué una forta i llarga amistat amb Fidela Renom Soler, la primera regidora de Sabadell (1934 1936) i amb els seus dos fills més grans, Joan i Mateu Romeu Renom, també membres del POUM. El fundador del partit, Andreu Nin, va ser un reconegut esperantista, com ho foren Mateu Romeu, Galileu Molins i Jaume Santandreu, que procedien del CRF els dos primers i del Casal Català Republicà el tercer, i els que militaven d’origen al BOC: Ramon Arteu, Josep Oltra Picó, Salvador Aymerich, Joan Bartomeu Valls, Lluís Mimó Espinalt i Joan Sala Campanà, entre d'altres.
El contingent sabadellenc de milicians i milicianes que anaren al front de guerra de forma voluntària va ser d’un total de 1.578 homes i dones, 399 dels quals militaven al POUM (Deu, 2021 :49 53). Segons l’historiador Esteve Deu, el POUM de Sabadell “va ser el primer partit que va enviar milicians al front, va mantenir una actitud seriosa i convençuda en defensa dels ideals revolucionaris i va sostenir posicions crítiques tant contra el PSUC com contra la CNT-FAI. Era una formació molt respectada a la ciutat i ho corrobora el fet que no hi va haver una forta animadversió contra els seus militants després dels fets de maig de 1937.” Diversos d’aquests milicians van tenir grau militar durant la guerra: Jesús Mañé Pascual, Jaume Massaguer Rodríguez i Salvador Aymerich Gras, majors; Joan Vila Comas, Albert Gispert Coll (germà de Maria Gispert Coll), Lluís Mimó Espinalt, Pere Serravinyals Porta i Jaume Tronchoni Genés, capitans; Ramon Morera Martí, tinent.
Sabadell, cap a l’any 1936, abans de la guerra Mateu Romeu al despatx del local del POUM de Sabadell; al capdamunt delmoble llibreria, un bust de Lenin, líder bolxevic del Partit Comunista de la Unió Soviètica.
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU FAMILIAR D’ANNA DURAN DOMÈNECH
Guerra, mort i exili: el cas de tres milicians del POUM sabadellenc Albert Buron Senar (Sabadell, 14 12 1914 / París, 27 8 1971)
Fill de Miguel Buron Paisan, empleat de la Companyia Elèctrica de Catalunya, i Amàlia Senar Bernat, era el petit de vuit germans i dues germanes: Antoni, Miquel, Josep, Vicenç, Francesca, Honorina, Lluís, Joaquim i Joan.
De jove es va vincular a la JCI, branca juvenil del BOC, en el si de la qual practicà l’atletisme (cros), i va participar en els Campionats de Catalunya per a debutants, l’any 1933. Albert Buron de seguida va destacar com a militant articulista del partit: el 12 de gener de l’any 1934 va publicar un primer article al setmanari Vertical, òrgan de la FLS. Era un ferm defensor de l’esperanto.
A partir de 1935 va ser secretari polític i membre de l comitè de la JCI, ja en el si del POUM sabadellenc.
El juliol de 1936 va ser cridat al servei militar i va ser destinat a Ceuta; el 18 de juliol, quan s’esdevé la rebel·lió militar feixista de Franco al Marroc, ell estava de permís a Sabadell. De seguida s’allista voluntari com a milicià de la Columna Lenin comandada per Josep Rovira. Intervingué en mítings i feu locucions a “Radio POUM”, i va col·laborar regularment al diari Impuls, òrgan del POUM de Sabadell dirigit per Maria Gispert Coll, on a partir del gener i fins l’abril de 1937 hi escriurà diversos articles, amb el seu nom o amb el pseudònim de Víctor Cabré, els darrers ja des del front d’Osca. Va estar combatent a la zona de Fañanás i Siétamo. Més endavant i ja com a soldat de l’exèrcit regular de la República, el trobem enquadrat a la Companyia de Transmissions de la 26a Divisió.
Tots els seus germans en edat militar van combatre en defensa de la República i van sobreviure a la guerra: en Josep com a sergent-instructor del 2n Regiment d’Infanteria de Tarragona, en Vicenç com a xofer d’una patrulla de control del POUM, en Lluís com a milicià i després incorporat a l’Exèrcit regular, en Joaquim com a cap de l’11a Divisió, Brigada 100, 3r Batalló, 2a Companyia, i en Joan com a milicià de la CNT enquadrat a la columna Durruti.
Durant la retirada va travessar la frontera francesa el 10 de febrer de 1939 i va ser internat als camps de concentració de refugiats espanyols de Vernet i Sètfonts. Va sortir del camp el 23 10 1939, probablement allistat en una Companyia de Treballadors Estrangers, i va ser destinat primer al refugi Verger (Montauban) i tot seguit a Sainte-Livrade-sur-Lot, entre Tolosa i Bordeus, per treballar en la construcció d’un polvorí. Allà se li perd la pista i no el retrobem fins a l’any 1941, treballant com a empleat de la Legació de Mèxic de Vichy, on efectuava tasques de suport per elaborar els dossiers dels refugiats espanyols i catalans que feien els tràmits per marxar a l’exili mexicà. Abans de l’ocupació nazi d’aquesta localitat va participar en la destrucció de la documentació compromesa, amb els seus companys de la legació. El 14 de desembre de 1942 el prefecte de l’Haute Loire va emetre, a nom seu, una ordre de reclusió domiciliària amb residència forçosa a Blesle, amb l’obligació de presentar se diàriament a la gendarmeria.
Serà a Blesle on Albert Buron es casarà amb Suzanne Sauvat, el 5 d’agost de 1944, encara en plena guerra, i el matrimoni s’instal·larà a Perpinyà; ell treballà en una impremta. Durant aquesta etapa i fins la fi de la Segona Guerra Mundial, l’Albert va formar part del Grup Martin comandat pel català exiliat i militant del POUM Josep Rovira, que entre els anys 1942 i 1945 es dedicava a passar a Espanya agents i refugiats procedents dels països ocupats per Alemanya, i també resistents, paracaigudistes i aviadors tombats a França.
Acabada la guerra, el novembre de 1946, nasqué la seva primera filla, Michèle, i la família es traslladarà a viure a París. Ell es nacionalitzarà francès l’any 1949 i treballarà a l’Ambaixada d’Argentina entre els anys 1947 1954; després treballà a l’empresa Atéliers de Technochimie d’Ivry-sur-Seine, com a secretari. En aquest període naixeran, a París, els seus altres dos fills, Jean-Louis (1954) i Fabrice (1960).
Durant l’exili l’Albert farà un viatge clandestí amb la seva dona a Espanya, l’any 1945, i vint anys més tard, l’any 1965, visitarà de nou Sabadell i es retrobarà amb alguns familiars seus.
Mentrestant els seus germans Lluís i Joan moriren a l’exili francès a principis dels anys 1950, i ell no va perdre el contacte amb els altres dos germans exiliats a França, Vicenç, instal·lat prop de Niça, i Joaquim, instal·lat a Pamiers, i la seva germana Francesca, resident
Siétamo (Osca), 26 d’abril de 1937
Albert Buron Senar llegint el Semanario Mural del Combatiente. División Lenin (POUM).
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU FAMILIAR DE JEAN LOUIS BURON
a Béziers; tots ells acabaran morint a França sense haver volgut ni pogut tornar a Catalunya.
Els germans Joan Romeu Renom (Sabadell, 4 3 1913 / Sierra Trapera, Córdova, gener de 1939) i Mateu Romeu Renom (Sabadell, 8-10-1915 / Ermont, França, 16-12-1997)
Els fills gran i mitjà de Joan Romeu Ribas i Fidela Renom Soler van créixer en un entorn familiar d’arrels republicanes, espiritistes i laïcistes. Tenien un germà més petit, Enric, que va néixer el 22 9 1922. De ben joves van estar vinculats al Centre d’Estudis Psicològics. En el si d’aquesta entitat en Joan va formar part de la Joventut Artística Literària i allà en Mateu també va començar a aprendre l’esperanto, una llengua que anys més tard, a l’exili francès, va seguir cultivant i parlant.
Essent membres de la Joventut Republicana Federal del CRF de Sabadell van acabar militant al BOC. Joan i Mateu es van afiliar al POUM l’any 1935; Mateu també s’acabà afiliant al Sindicat d’Empleats i Tècnics (UGT). Joan treballava de paleta a la Constructora Vallesanas, SA i Mateu d’ebenista a la casa Ramon Miserachs Manau.
Front d’Osca, cap a l’any 1937
Joan Romeu Renom, soldat de l’exèrcit republicà, al front de guerra.
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU FAMILIAR D’ANNA DURAN DOMÈNECH
Joan Romeu Renom era de la lleva de 1934 i quan esclatà la guerra es va allistar de milicià a la Columna Joaquín Maurín, al Batalló de Metralladores del front d’Osca, a Montflorite i al Molino Luna de Tierz, on havia assolit el grau de capità. Després s’incorporà a l’exèrcit popular republicà i el febrer de 1938 va ser nomenat capità d’Infanteria de la Divisió 29 (Cuadro Eventual del Ejército de Levante). Finalment va lluitar a la Campanya d’Andalusia i Extremadura i va morir a la Sierra Trapera, al nord oest de Còrdova, el gener de 1939, en el marc de la Batalla de Valsequillo. Molt probablement va ser assassinat per afusellament per part d’alguns companys seus, acusat de traïció per haver se negat a obeir ordres que anaven contra la seva consciència.
Mateu Romeu Renom era de la lleva del 1936 i quan esclatà la guerra també s’allistà de milicià a la Columna Joaquín Maurín com el seu germà i marxà al front d’Osca (Tierz); tot seguit s’afegí al Batallón Alpino de Sabadell on tenia el grau de sergent (25-1-1937) i fou traslladat a la zona de Benasc. La majoria dels integrants d’aquesta columna, l’únic destacament organitzat pel Comitè Local de Defensa de Sabadell i el més ben equipat, eren militants del PSUC, de la FLS-UGT i alguns elements del POUM. Quan es convertí en unitat regular s’anomenà Batalló Alpí; arribà a tenir prop de 1.000 combatents i s’acabà dissolent l’1 d’abril de 1937. L'agost del 1937 es dissolgué aquesta unitat alpina quan el Mateu es trobava al front de Barbastre com a suboficial de la Companyia de Metralladores del 2n Batalló de la 128 Brigada Mixta (Ejercito del Este, 29a Divisió "Lenin"). El certificat
de dissolució està signat per Salvador Aymerich, comissari de guerra d'aquesta divisió. Després s’incorporà a l’exèrcit popular republicà i adquirí el grau de tinent d’Artilleria de la Divisió 29ª de la 142 Brigada Mixta basco pirenaica, del 565è Batalló (7-10-1937). Després de la batalla de Barbastre, el seu destacament es va anar replegant més cap a l'est seguint la serralada dels Pirineus. Amb la derrota de l’exèrcit popular republicà i l’avenç de les tropes franquistes, durant la Retirada va travessar la frontera francesa per la zona de Font romeu (Andorra).
Una vegada travessada la frontera ell i els seus companysvan ser capturats per la policia francesa i internats al camp de refugiats del Barcarès. Allí van patir un tracte inhumà i, a causa de les pèssimes condicions higièniques del camp, ell va haver de superar el paludisme. En aquest camp va coincidir amb vells companys del POUM sabadellenc: Francesc Abad Samper, Joan Bartomeu Valls, Ramon Jou Bertran, Jesús Mañé Pascual, Albí Sangres Serarols i l’amic Ricard Simó Bach, entre d’altres.
Vers mitjan finals del 1940 i ja en plena Segona Guerra Mundial, Mateu va ser obligat a incorporar se al Grup de Treballadors Estrangers (GTE) 431 i tot seguit fou traslladat al 417è GTE d’Aurillac (Cantal, Auvergne), on hi havia altres companys seus i també el sabadellenc, i vell amic de la família Romeu-Renom, Enric Mampel Martí, que havia estat regidor per la CNT a l'Ajuntament i alcalde efímer el 26 de gener de 1939. Allà feia feines de reconstrucció a la presa de l’Aigle al riu Dordonya (Chalvignac)i residia al poble proper de Mauriac. Va ser en aquesta vila on, vers el 1941, va conèixer a Madeleine Lafont, de família d’arrels alvarneses, amb qui s’acabaria casant, el 8 de desembre de 1942. Mateu s’havia modificat la grafia del primer cognom per poder passar més desapercebut; va mantenir, però, el segon cognom matern de manera explícita: Roméo Renom.
A Mauriac nasqué el primer fill d'en Mateu, al qual els pares posaren el nom de Jean Henri (18 7 1943), en record als seus dos germans, Joan i Enric. L’any 1043 es retrobà amb la seva mare, Fidela Renom, també exiliada a França. El 23 de juliol de 1944 va néixer Maricel Claire, la segona filla d'en Mateu, que morí al cap d’uns mesos, el 23 de gener de 1945. L’any 1945, un cop acabada la Segona Guerra Mundial i assolit l'alliberament de França, Mateu va treballar com a paleta i fuster per a l’obra pública arreu del país (principalment a Normandia i a la regió parisenca), en la reconstrucció d’infraestructures. L’any 1948 nasqué el tercer fill d’en Mateu Romeu, en Marcel (20 de març de 1948), a Le Havre (Normandia), quan feia ben poc que s'hi havien establert. Més tard la família de Mateu es traslladà a la regió d'Ile de France, primer a Gennevilliers (La Seine), del 1951 a 1955, i després Soisy sous Montmorency (Val d’Oise), des de 1955 fins a la mort d'en Mateu (Ermont, 1612 1997).
Pirineus, 1937 Mateu Romeu Renom, soldat de l’exèrcit republicà, al front de guerra.
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU FAMILIAR DE JEAN HENRI ROMÉO RENOM
Carnet del milicià Mateu Romeu Renom: Sergent del Batalló Alpí de Sabadell, 25 1 1937. ARXIU FAMILIAR DE MARCEL RÓMEO RENOM
Per saber-ne més
Benaul, Josep Maria; Calvet, Jordi; Casals, Lluís; Domingo, Artur i Pozo, José Antonio (1986). La República i la Guerra Civil. Sabadell, 1931 1939. Sabadell: Ajuntament de Sabadell. Bonamusa, Francesc (1974). El Bloc Obrer i Camperol: els primers anys, 1930 1932. Barcelona: Curial, 400 p. Buron, Jean Louis (2019). Le voyage d’Albert Buron, de Sabadell a Blesle. Hommage à Albert Buron (1914 1971, ses frères et soeurs, ses compagnons de combat ou d’exil Paris Sabadell Blesle Belver de Cinca Sietamo Fañanas: text inèdit.
Castells Peig, Andreu (1980). Sabadell: informe de l’oposició, volum IV. Del terror a la Segona República, 1918 1936. Sabadell: Edicions Riutort.
Castells Peig, Andreu (1982). Sabadell: informe de l’oposició, volum V. Guerra i revolució, 1936 1939. Sabadell: Edicions Riutort.
Deu Baigual, Esteve (2017). Sabadell, 1936: economia, societat i política. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliva, 202).
Deu Baigual, Esteve (2021). Els sabadellencs que van anar a la guerra 1936 1939 Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliva, 312).
Durgan, Andy (1996). BOC, 1930 1936. El Bloque Obrero y Campesino. Barcelona: Laertes. Durgan, Andy (2016). Comunismo, revolución y movimiento obrero en Cataluña, 1920 1936. Los orígenes del POUM. Barcelona: Laertes, 524 p.
Majó i Ortín, Tona i Ribé i Monge, Genís (en premsa). Fidela Renom i Soler: republicana, espiritista, feminista i laica. La primera regidora de sabadell (1891 1987). Barcelona: Fundació Josep Irla. Simó Bach, Ricard (1986). Sabadellencs morts en l’exili. Sabadell: Agulló Costa.
A càrrec de M. Lourdes Prades Artigas, directora del CRAI Biblioteca Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) i Andy Durgan, autor del llibre.
La participació de milers de voluntaris internacionals del costat de la República durant la Guerra Civil és coneguda com un dels exemples més èpics de l’internacionalisme en la història del moviment obrer. Molt menys coneguda, amb la notable excepció de George Orwell, és la presència d’uns 500 combatents estrangers en les files del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), i la forta vinculació que aquest partit tenia amb la ciutat de Sabadell, la qual ja venia dels anys anteriors a la guerra i des de la fundació del Bloc Obrer i Camperol, partits molt arrelats a la nostra ciutat des de principis dels anys 1930.
En el llibre es fa referència a diversos milicians sabadellencs que van lluitar bàsicament al front de l’Aragó Osca, amb l’exèrcit de la República, com també a alguns voluntaris internacionals que van tenir residència a la nostra ciutat ja abans de la guerra o bé com a destí puntual durant el conflicte, com a treballadors en la indústria aeronàutica, com són els casos dels alemanys Hans Johann Reiter, Arthur Bartels, Waldemar Bolze, Karl Bräuning i Gottfried Kahn, aquest darrer d’origen jueu.
Text: Genís Ribé Monge (MHS)
Sabadell, 29 de setembre de 2022
Organitza: Amb el suport de:
Exposició de la bandera miliciana del POUM sabadellenc amb motiu de la presentació del llibre