Textos Roser Enrich Gregori/ MMS Fotografies Antoni Peñarroya/MMS Arxiu Agustí Serra, Marc Castells AHS Disseny gràfic i producció Magem Torrella Associats Fonts i Bibliografia Arxiu Fundació CASSA. Arxiu Històric de Sabadell (AHS). ARGEMÍ, Mercè; DEU, Esteve, 900 anys d’història de l’aigua a Sabadell, CASSA, 1999. ARTIGAU, Montserrat, “Recuperació de terracotes procedents de l’obrador de ceràmica de cal Bolsós de Sabadell”, UNICUM 5, Barcelona, maig de 2006. CIRICI PELLICER, A. “La decoración ochocentista catalana en barro cocido”, Anales y Boletin de los Museos de arte de Barcelona, vol. II-2, Barcelona, abril de 1944. FONTBONA, Francesc, “Del Neoclassicisme a la Restauració, 1808-1888”, Història de l’art català, volum VI, Edicions 62, 4a edició, 1997. La Compañía de Aguas de Sabadell, S. A. Historia y proyección al servicio de la ciudad. CASSA, 1969. LARROSA PADRÓ, Manel, “Acció pública i iniciativa privada en el subministrament d’aigües de Sabadell durant la industrialització”, Arraona, 3a època, 11, Sabadell, 1992. ROIG DEULOFEU, Albert, “L’obrador de ceràmica de l’Escaiola (Sabadell, Vallès Occidental)” Museu d’Història de Sabadell, sense data. SALVADOR ROIG, Josep; FORRELLAD SOLÀ, Antoni, “La portada d’aigües a Sabadell Síntesi històrica”, Cuadernos de Archivo de la Fundación Bosch y Cardellach, XIII, Sabadell, 1967. SOLER GILI, Domènec, “Records de ma infantesa”, Butlletí Centre Excursionista de Sabadell. volum III, núm. 43, pàg. 132, abril-maig-juny, 1932. Agraïments AHS Museu de l’Aigua, Fundació CASSA Marc Castells FOC, Família Ventura Salut Pardellans Carla Del Valle
Museu d’Art de Sabadell c. del Doctor Puig, 16 Telèfons 93 727 85 55 - 93 725 77 47
Horari dt.-ds.: 5 t.-8 v. dg. i f.: 11-2 m. dl.: tancat.
Museu d’Art de Sabadell
Dia internacional dels Museus La joia del Museu Del 18 de maig al 18 de juliol de 2010
Dia Internacional dels Museus. El Templet de les Aigües. Del 18 de maig al 18 de juliol de 2010
1
5
2
com Joan Salt, Antoni Oriach, Antoni Casanovas, Joan Sallarès o Pere Turull, fet que potser explicaria aquesta ostentació. De totes maneres, no tots els accionistes van estar d’acord amb aquest dispendi. És possible que aquesta voluntat d’ornamentació estigués relacionada amb una primera intenció de construir la seu social de la Societat en els terrenys adjacents al Templet. A l’arxiu de la Fundació CASSA es conserva un expedient amb un primer projecte del Templet i també amb uns plànols que, per la denominació dels espais, semblen correspondre a una seu social. Aquest primer projecte, que finalment va ser desestimat, la Societat el va encarregar a l’arquitecte Joan Caballé.
Funció de l’edifici
3
4
1. Vista frontal del Templet de les Aigües, sense data, Arxiu Agustí Serra, Marc Castells (Sabadell) 2. Detall de l’Agricultura, sense data, Arxiu Agustí Serra, Marc Castells (Sabadell) 3. Detall de la Indústria, sense data. Arxiu Agustí Serra, Marc Castells (Sabadell) 4. Vista de la ubicació del templet poc abans de ser enderrocat (autor desconegut) AHS
El Templet de les Aigües és la denominació donada a l’edifici que acollia els dipòsits clarificadors de l’aigua que, procedent de la mina de Ribatallada, es distribuïa a la xarxa pública de la ciutat. Estava situat en uns terrenys delimitats pels carrers de Vilarrúbias, Sant Miquel i Taulí. Promogué la construcció dels dipòsits la Sociedad de Amantes de la Agricultura e Industria de la Villa de Sabadell, constituïda el 1843 amb la finalitat de proveir d’aigua la població. El 1865 aquesta societat encarregà el projecte al mestre d’obres Josep Lacueva i Sanfeliu. L’obra es va acabar el 1867. Quan el 1978 va ser enderrocat, es van conservar diversos dels elements de terra cuita ornamental que decoraven les façanes. Aquests elements es conserven entre la Companyia d’Aigües (CASSA) i els museus d’Art i d’Història de Sabadell. Enguany s’ha cregut oportú, per celebrar el Dia Internacional dels Museus, tornar a reunir aquests elements ornamentals i presentarlos conjuntament en el marc de l’exposició “El Templet de les Aigües”, tot fent una contextualització històrico- estilística de l’edifici. Des de 1996 el Museu d’Història de Sabadell (MHS) i l’Escola Superior de Restauració de Béns Culturals de Catalunya col·laboren en la restauració d’objectes del museu. Aquesta col·laboració ha permès avançar molt en la restauració del fons de terracota emmotllada del MHS. En aquesta mostra en presentem algun exemple.
L’edifici: característiques i programa decoratiu L’edifici del Templet tenia planta de creu grega, presentava una exedra a la capçalera i l’accés es feia per una escala situada als peus de l’edifici. La coberta era a quatre vessants. La decoració de les façanes alternava pilastres i plafons. Els capitells i el plafó decoratiu de la porta d’entrada estaven realitzats amb terra cuita emmotllada. També eren de terracota les escultures situades a ambdós costats del peu de l’escala. El coronament de les façanes consistia en un entaulament decoratiu amb fris llis i cornisa motllurada. Un dels trets més destacats d’aquest edifici eren els ornaments de terra cuita. El seu programa decoratiu estava relacionat, d’una banda, amb l’aigua —atesa la funció de l’edifici— i, d’altra banda, amb el nom de la societat propietària, la Sociedad de Amantes de la Agricultura é Industria de la Villa de Sabadell; d’aquí la presència de Neptú en el plafó de l’entrada i de les escultures al·legòriques de l’Agricultura i la Indústria del peu de l’escala. L’autor de les terracotes decoratives del Templet és Josep Escaiola,
àlies Bolsós, que tenia l’obrador a l’actual via de Massagué, prop de la desapareguda placeta de Manresa. Tenim notícia que amb Escaiola col·laborava un artista establert a la placeta de Manresa, cosa que explicaria la qualitat artística de les obres sortides del seu obrador. Pensem que en aquest cas es combinaren peces de catàleg de l’Escaiola com els capitells, amb obres d’encàrrec, com les escultures del peu de l’escala.
Aquest era l’edifici dels dipòsits clarificadors de l’aigua procedent de la mina de Ribatallada. La Sociedad de Amantes de la Agricultura e Industria de la Villa de Sabadell, propietària de la mina, va encarregar, el projecte d’aquest sistema de filtres al mestre d’obres barceloní Eduard Fontseré i Mestre, que el lliurà el mes d’agost de 1866, un any després es posaren en funcionament. Estigueren en ús fins al 1960, aproximadament.
L’artista Domènec Soler Gili, que de petit vivia a la placeta de Manresa, el 1932 escrivia en els seus Records de ma infantesa: “En una raconada d’aquest pati hi tenia el taller d’escultura un italià anomenat Sr. Joan [...]. Allà hi havia un munt de peus, braços, angelets, etc., tot de guix o de fang [...]. El seu treball era destinat a tombes per al nou cementiri, cornises i altres models per al gerrer de cal Bolsós de la mateixa plaça [...]” .
L’interior de l’edifici allotjava un complex de dipòsits comunicats entre si. L’aigua procedent de la mina passava de l’un a l’altre seguint un circuit i així, al final del recorregut, quan s’havien eliminat els elements en suspensió presents a l’aigua —petits elements vegetals, pols, sorra...— era enviada a la xarxa pública de distribució: fonts, safareigs i abonats de la companyia.
No sabem si aquest Sr. Joan va ser l’autor de les escultures, però si més no el text testimonia la col·laboració existent entre el terrisser i altres artistes.
El Templet estava situat en un indret elevat respecte al pla de Sabadell; així mateix, els dipòsits es situaven per sobre del nivell del terreny. Tot plegat per assegurar una bona distribució de l’aigua, que es feia per circulació natural aprofitant la gravetat.
L’edifici del Templet estilísticament es pot emmarcar dins el corrent eclèctic del romanticisme català del moment, ja que combina l’arquitectura d’inspiració clàssica amb relleus decoratius de terra cuita d’aspecte neobarroc. La utilització de les al·legories com a tema iconogràfic és molt habitual en l’àmbit català durant el segle XIX, així com la representació de divinitats del panteó clàssic greco-llatí. Ens trobem davant d’una obra notable, amb unes decoracions de qualitat, fet que sorprèn en un edifici que simplement té la funció de dipòsit. S’ha de tenir en compte, però, que els principals accionistes de la Societat eren membres molt destacats de la burgesia local,
6
5. Capitell Museu de l’aigua, Fundació CASSA, Foto Toni Peñarroya/MMS 2010 6. Plomer, Museu de l’aigua, Grup CASSA, foto Foto Toni Peñarroya / MMS 2010 7. Plafó decoratiu de l’entrada. Museu de l’Aigua, Fundació CASSA, foto Toni Peñarroya / MMS 2010
7