Les masies de Sabadell. El llegat rural

Page 1

2

De l’1 de setembre de 2016 al 19 de febrer de 2017


«Diseminadas por fuera de la población y por uno y otro lado de la misma, se encuentran diferentes casas de campo habitadas por sus colonos, con habitaciones reservadas por si las quieren utilizar sus propietarios.» Agustí Rius i Tarragó (1914). Topografía médica de Sabadell. Estudio médico-demográfico higiénico-social con Historia y Folk-lore. Barcelona: Imprenta J. Huguet, p. 169.

Vista aèria de la masia de can Lletget. Sabadell, ca. 1967. Aquesta masia ara es troba en estat ruïnós (Trabajos Aéreos y Fotográficos / Arxiu Historico-fotogràfic UES).


EL LLEGAT RURAL Les paraules del metge progressista Agustí Rius i Tarragó són ben premonitòries que, a l'entrada del segle XX, el rol de les masies començava a viure un gir important, tant pel que fa al seu paper econòmic com pel que fa al seu rol social i polític en la comunitat i a la seva relació amb la ciutat. Les seves paraules ens transporten, directament, a una valoració higienista de la situació de les masies i altres cases i torres de camp del municipi sabadellenc prop de l'any 1920. «Su construcción es antigua y no ofrece nada de particular digno de ser mentado, de condiciones higiénicas reunen pocas, a no ser por su situacion dentro de los bosques y por la distancia del centro de la urbe.» (Agustí Rius i Tarragó, 1914, p. 169). Aquestes explotacions es veien com uns indrets que mantenien un equilibri pel que fa al component humà: «En estas casas de campo viven no solamente los colonos o masovers si[no] también un número determinado de sirvientes que les ayudan en las tareas propias del campo, no faltando en ninguna de ellas el simpático zagal, niño de 10 a 12 años amo y señor de nuestros más corpulentos rumiantes; reinando entre todos ellos una paz y armonía envidiables.» (Agustí Rius i Tarragó, 1914, p. 169). També es veien, però, com unes reminiscències del passat: «Sentados amos y criados en el característico y antiguo ascó rodeando el fuego que calienta por igual a unos que a otros, pasan tranquila y reposadamente el rato dando gracias a Dios Nuestro Señor por los beneficios recibidos, rogándole que les dé salud y vida para proseguir el camino emprendido y conceda paz eterna a los muertos. ¡Qué cuadro más hermoso y consolador era este que nos ofrecían nuestros antepasados y que hoy desgraciadamente va perdiéndose!» (Agustí Rius i Tarragó, 1914, p. 170). Agustí Rius ens continua descrivint alguns aspectes quotidians d'aquestes masies de principis del segle XX, com també ens fa palesa la relació que hi establien els sabadellencs que sortien d'excursió o bé que anaven a les fonts properes de l’entorn a esmorzar i hi trobaven el recolliment i l’hospitalitat que oferien els masovers. Aquest mateix autor feia una relació final de les «casas de campo» que existien al terme municipal i n'inventariava un total de 46. D'aquestes 46 cases, avui en queden 29 dempeus, la major part en ús, una dotzena llarga han desaparegut del mapa i set més es troben en un estat ruinós, fet que no fa augurar un final digne de la seva història i del llegat rural que ens han deixat.


Plano TopogrĂĄfico del TĂŠrmino Municipal de Sabadell, abril de 1920, 1:5000, Josep Renom / AHS).


«Cap de les grans regions industrials que es van configurar a Europa entre els segles XVII i XIX va poder desenvolupar-se i créixer sense establir algun tipus de relació amb els seus entorns rurals. Aquestes relacions han demostrat ser d’una enorme complexitat i difícilment les podem entendre com una simple relació causa—efecte, en què el desenvolupament agrari precedia la modernització industrial. Va ser més normal que una agricultura dinàmica estimulés el creixement urbà en les seves primeres fases i després fos la ciutat industrial la que transmetés estímuls al seu entorn rural, que, sense poder seguir els ritmes de la revolució industrial, quedava progressivament desfasat.» «[...] Fins i tot, en els moments de màxima esplendor de la ciutat industrial, Sabadell no va deixar mai d’establir forts nexes d’unió amb el seu entorn rural.» Pere Roca Fabregat, Joan Carles Sallas i Antoni Freixes Perich (2001). Can Deu, de mas a parc. Història i medi. Sabadell: Fundació Caixa Sabadell, p. 21-22.

___________________________________

«Les cases pairals agrícoles, les masies i els masos han estat els darrers reductes d’un sistema de vida que a les terres sabadellenques comença a acabar-se. Foren el signe d’una concreta i profunda cultura humana, el sedàs dels ritus, costums i tradicions, que ens han arribat fins al dia d’avui. [...] Ja no batega l’ànima pagesa entre les vetustes parets de moltes masies. Ca n’Oriac, ara voltat de barraques i cases primàries, encara s’aguanta amb les desgraciades reformes que va sofrir a primers d’aquest segle; can Puiggener, el cèlebre mas Canals de la competència d’arbitris jurisdiccionals, està ensorrat; l’Oleguer no té terres de conreu, sinó que al seu volt hi ha les petites cases de la urbanització Nostra Llar; can Roqueta, fogar prehistòric, està abandonada, i s’alça al seu redós un complex arquitectònic industrial.» Andreu Castells Peig (1961). L’art sabadellenc. Assaig de biografia local. Sabadell: Edicions Riutort, p. 272.

«La urbanització no és un procés espontani, sinó el resultat de lluites polítiques i socials; l’escassetat de recursos com l’aigua no és una condició física i universal, sinó la conseqüència d’una determinada demanda per a uns usos determinats; el progrés no té un significat únic, sinó que admet múltiples interpretacions i formes d’encaminar-s’hi.» Vicenç Ruiz i Iago Otero, eds. / Raül Aguilar Cestero, autor (2012). Memòries d’una feixa. La urbanització d’un poble pagès de la regió de Barcelona (Matadepera, 1931-1983). Matadepera: ECOS, p. 17.


Can Miró del Pla, ca. 1932-1934. Aquesta masia estava situada al pla dels actuals terrenys de l’aeroport de Sabadell; va ser expropiada i enderrocada per fer-hi el camp d’aviació. (Autor desconegut, cedida per Carme Roquer Roca / AHS).

La masia de can Borgonyó, amb el barri de la Concòrdia en plena construcció al seu entorn. Sabadell, 1971. La masia va ser enderrocada l’any 1977. (Albert Roig i Deulofeu / AHS).


La masia de can Viloca, engolida pel barri de la Creu de Barberà. Encara està habitada, i la família Girbau hi continua comerciant amb vi. Sabadell, juny de 1984. (Antoni Carbonell Busoms / AHS).

La masia de can Llong, amb el nou barri construït al seu redós. De propietat municipal, actualment està en estat ruïnós i sense ús. Sabadell, 2012. (Norbert Vila i Navarro).


La masia de can Fadó Vell es troba a l’oest del terme de Sabadell, prop del municipi de Polinyà; actualment està en estat ruïnós. Sabadell, 2013. (Norbert Vila i Navarro).

La masia de can Lletget es troba a l’oest del terme de Sabadell, prop del municipi de Polinyà; actualment està en estat ruïnós. Sabadell, 2013. (Norbert Vila i Navarro).


La masia de Sant Oleguer, ara engolida pel barri de les cases de cal Garcia, sector de Nostra Llar, és la seu del Club Falcons Sabadell. Sabadell, 2016. (Norbert Vila i Navarro).

Una imatge paradoxal del present de les masies: una antena de comunicació ocupa el lloc del vell rellotge de sol de la masia de can Vilar, encara habitada i amb una certa activitat pagesa. Sabadell, juliol de 2016. (Genís Ribé i Monge / MHS).


El celler de la Casa Duran del Pedregar, de finals del segle XVIII. La planta baixa d’aquest edifici conserva diverses dependències relacionades amb les activitats agrícoles que es portaven a terme en les terres i propietats de la família Duran. La Casa Duran és un punt museístic del MHS i patrimoni de la ciutat. Sabadell, 2004. (Juanma Peláez / Ajuntament de Sabadell).

Eines, estris i altres objectes agrícoles del fons del MHS. (Carlos Rivera i Romero / MHS)


Pagès llaurant el camp amb una arada romana i un parell de bous com a animals de tir. Principis del segle XX. (Albert Rifà Plans / MAS).

Pagès llaurant el camp amb una arada de mà i un cavall com a animal de tir als terrenys de la finca de cal Piteu. Sabadell, 11 de gener de 1986. (Lluís Fernàndez i López).


IDEA, COORDINACIÓ I PRODUCCIÓ Museu d’Història de Sabadell (MHS) COMISSARIAT Genís Ribé i Monge (MHS) TEXTOS ÀMBIT “ARRELS” I GENEALOGIES Esteve Canyameres i Ramoneda FOTOGRAFIES ACTUALS DE LES MASIES Norbert Vila i Navarro MUNTATGE Laura Pascual i Pascuas (MHS) Carlos Rivera i Romero (MHS) ACTIVITATS DIDÀCTIQUES Isabel Argany i Comas (MHS) REPRODUCCIONS FOTOGRÀFIQUES Joan Carles Lorenzo / NEO 30 CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Assessoria lingüística. Ajuntament de Sabadell AGRAÏMENTS Assumpció Carulla Meritxell Casadesús (MAS) Joan Comasòlivas Jordi Domingo Roser Enrich Lluís Fernàndez

ORGANITZA

Josep Font Magdalena Font Josep Gallart Bernat Garriga Oriol Garriga Pere Girbau Roser Girbau David González (AHS) Ismael Guillamón Carola Magem Tona Majó Montse Mañosa (AHS) Joaquim Morera Teresa Morera Antonio Onetti (AHS) Salut Pardellans (Arxiu Històric / Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859) Jordi Renom Carme Roquer Pere Sanfeliu Miquel Tarté Hilari Teixidó (Espai Natura / Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859) Jaume Torrella Jordi Torruella (AHS) Laura Vicens (Fundació Bosch i Cardellach) Fons Pere Calders (UAB) Fundació Bosch i Cardellach Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 Museu d’Art de Sabadell (MAS) Unió Excursionista de Sabadell (UES)

HI COL·LABOREN

AMB EL SUPORT DE Sabadell, setembre de 2016



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.