EXPOSICIÓ AL MUSEU D’HISTÒRIA DE SABADELL Del 4 al 24 de març de 2022
El 27 de març de 2022 es posarà una “pedra de la memòria” en record i homenatge a Maria Garcia Sanchís, una de les cinc milicianes de l’expedició de l’exèrcit republicà, comandada pel capità Albert Bayo, que van ser executades a Mallorca per les tropes franquistes dirigides pel feixista italià comte Rossi, el 5 de setembre de 1936. L’any 1930 Maria Garcia i la seva família, que residien a Barcelona, s’havien fet construir una casa al nucli de Can Rull, on més endavant, l’any 1935, hi van bastir una quadra on van instal·lar un teler manual i una bobinadora. La família GarciaAlonso consta al padró de Sabadell de l’abril de 1936 com a resident en aquesta casa del carrer de Gustavo Adolfo Bécquer, 25 (actual 62). Amb aquesta família convivia una íntima amiga seva, Josefa Villa Paniagua, les descendents de la qual n’han mantingut viva la memòria, com també la de la Maria. Maria Garcia, teixidora d’ofici, autodidacta i àvida lectora, de fermes conviccions espiritistes, compromesa amb l’anarquisme i gran oradora, probablement va decidir d’instal·lar-se a Sabadell perquè sabia que era una ciutat d’arrels tèxtils i amb una forta tradició de lluita obrera i anarquista, com també una ciutat popular i republicana, a més de ser una població amb una marcada tradició espiritista i un referent d'aquesta doctrina a tot Catalunya i a Espanya. El seu compromís polític amb la nova República assolida l’abril de 1931 va ser tan intens que fins i tot va participar en la campanya de les eleccions municipals de l’any 1934. L’hem pogut localitzar com una de les oradores del míting femení celebrat al Teatre Principal el 10 de gener, compartint cartell amb les republicanes Aurora Farràs, Fidela Renom, Rita Enrich, Francesca Vergès i Maria Dolors Bargalló i també amb la propagandista de la Unió Socialista de Catalunya, Gavina Viana, que a la llarga esdevindrà una companya seva de lluites compartides. Tanmateix, la Guerra d’Espanya ho va estroncar tot. Maria Garcia no dubtà gens a comprometre’s amb la lluita antifeixista en els primers temps del conflicte i s’enquadrà amb les Milícies Femenines Antifeixistes dirigides per la seva companya Gavina Viana, ambdues del PSUC. Maria i les seves companyes milicianes del batalló femení marxaren el 16 d’agost de 1936 del port de Barcelona cap a Mallorca, enquadrades en la Columna del comandant Antonio Calero. Després de donar suport a les forces republicanes i de lluitar-hi contra l’exèrcit feixista durant vint dies, finalment ella i quatre companyes seves van ser capturades i tot seguit executades a Manacor. Aquesta llamborda d’acer és una continuació del projecte de les stolpersteine de l’artista alemany Gunter Demnig; en aquest cas es dediquen a les víctimes de la repressió franquista. La pedra en record a Maria Garcia Sanchís ha estat fruit d’una iniciativa de l’Associació Memòria de Mallorca, del Consell de Mallorca i del programa de les pedres de la memòria impulsat per la Vicepresidència de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria democràtica.
Maria Garcia Sanchís va néixer a L’Olleria (Vall d’Albaida, València) el 24 d’agost de 1881. D’allà se’n va anar a viure a Barcelona, on es va casar amb Agustí Alonso Castells, fill de Palau-Solità, nascut el 6 de gener de 1888. Ella era teixidora i ell comerciant de gènere de punt, ambdós eren militants anarquistes i estaven molt compromesos amb la lluita obrera. Vivien al barri del Camp de l’Arca del Clot, al carrer de Foment núm. 46 (avui Degà Vehí). La Maria va ser una dona d’esperit revolucionari, autodidacta, àvida lectora, una militant convençuda, bona oradora i espiritista. Tenien un fill, Floreal, nascut a Barcelona, el 8 d’octubre de 1915. Més endavant van tenir una segona filla, Aroma, nascuda el 7 d’octubre de 1922, que va morir als vuit anys, el 16 d’octubre de 1930, fet que va trasbalsar profundament a la seva mare. És a Barcelona on la família Alonso Garcia van entaular una estreta amistat amb Josefa Villa Paniagua (Màlaga, 25-9-1882 / Barcelona, 412-1945), que havia quedat vídua del seu marit José Espejo Espejo (Turón, Granada, 28-31877 / Barcelona, 1909), mort en un tiroteig i en ple toc de queda durant la Setmana Tràgica. La Josefa, que també era espiritista (mèdium), naturista i coneixedora de l’esperanto, i la Maria, van ser amigues inseparables, i d’ençà que quedà vídua, se n’anà a viure amb ells. Josefa Villa tenia una parada de merceria al mercat de Sant Andreu. L’any 1930 Maria Garcia encarregà a l’arquitecte Joaquim Manich Comerma el projecte de construcció d’una casa al nucli de la urbanització de Can Rull. Més endavant, l’any 1935 feren un segon projecte de modificació i ampliació de la casa, en la qual hi bastiren un magatzem on hi van instal·lar un teler manual i una bobinadora. La casa no la van acabar de construir del tot quan just va esclatar la guerra, el juliol de 1936, segons confirmen els testimonis familiars que recorden com li faltava una part dels sostre. La família Garcia-Alonso consta al padró de Sabadell de l’abril de 1936 com a resident en aquesta casa del carrer de Gustavo Adolfo Bécquer, 25 (actual 62). Amb la família hi convivia la seva íntima amiga Josefa Villa Paniagua, les descendents de la qual n’han mantingut viva la memòria, com també la de la Maria.
Retrat de les famílies Espejo Villa i Alonso Garcia. D’esquerra a dreta: Josefa Villa Paniagua, Rafaela Espejo Villa, Floreal Alonso Garcia, Agustí Alonso Castells, Aroma Alonso Garcia i Maria Garcia Sanchís. Barcelona, cap a l’any 1925 (Flaqué / Arxiu familiar de Josefa Gil Espejo).
Retrats de Josefa Villa Paniagua i de José Espejo Espejo, matrimoni amic de la família Alonso Garcia. Barcelona, cap al 1900 (Jhp. Kharbó / Arxiu familiar de Josefa Gil Espejo).
Poc després de l’esclat de la Guerra d’Espanya, Maria Garcia Sanchís, que militava al PSUC, va esdevenir membre de les Milícies Femenines Antifeixistes dirigides per Gavina Viana Viana,1 i va ser nomenada cap d’un batalló femení que formava part de la Columna del comandant Antonio Calero i que va salpar del port de Barcelona el 16 d’agost de 1936, rumb a Mallorca. Uns dies abans, el seu fill Floreal, militant de la UGT, també hi havia marxat com a milicià voluntari, enquadrat en la Columna Zapatero. Floreal va poder tornar cap a Catalunya amb els contingents republicans derrotats, en un dels successius reembarcaments realitzats entre els dies 5 i 12 de setembre de 1936, va donar la notícia al seu pare que la mare ja no tornaria mai més, va acabar lluitant de nou, aquest cop al front d’Aragó, i allà va desaparèixer definitivament. A Manacor Maria Garcia i altres quatre companyes seves de les milícies femenines –les germanes Daría i Mercedes Buxadé Adroher, Teresa Bellera Cemelli i una desconegudahavien estat detingudes pels feixistes el 4 de setembre de 1936 i tot seguit foren torturades i vexades, i finalment executades, l’endemà mateix.
1
Gavina Viana Viana (Sant Sebastià, 19-2-1891 / ?) fou una militant de la USC i del PSUC. Durant la Segona República va ser una oradora molt popular. El mes de febrer de 1936 va participar plenament en la tasca propagandística electoral dins la coalició del Front Català d'Esquerres. Va ser una defensora de la participació activa de les dones a la Guerra Civil i l'organitzadora de la Secció de Guerra de les Milícies Femenines que van anar a lluitar al front de Mallorca. Va ser secretària del Socors Roig Internacional a Catalunya. L'any 1939 es va exiliar a França (Berger i Balló, 2020: 71-79).
Les cinc de Mallorca. D’esquerra a dreta, les milicianes que van ser executades: desconeguda [Ramona Soldevilla?], Teresa Bellera Cemelli, Daría Buxadé Adroher, Mercedes Buxadé Adroher i Maria Garcia Sanchís. Escola Graduada de Manacor, 4 de setembre de 1936 (autor desconegut / cedida per Gonzalo Berger).
Acabada la guerra el seu marit Agustí se n’anà a viure amb Josefa Villa Paniagua, a Barcelona. La Josefa va morir pocs anys després, el desembre de 1945. Al llarg de la postguerra i fins als anys 1960, de tant en tant l’Agustí Alonso i la família Espejo Villa feien escapades a la casa de Can Rull. Tanmateix, l’Agustí s’acabà suïcidant a la platja de Castelldefels, a finals dels anys 1950. El record de la vinculació de la Maria Garcia amb el veïnat de Can Rull encara es preserva en la memòria d’algunes velles residents del barri, com és el cas de la Teresa Mas Magallón (Sabadell, 7-1-1928), que de petita n’havia sentit a parlar molt a casa seva, d’aquella “senyora que tenia una cara tan singular i que tenia una fabriqueta de fer mocadors <de manyà>, per obrers, allà al costat de cal Serracant [Pau Serracant]”. També en la memòria de la neta de Josefa Villa Paniagua, Josefa Gil Espejo (Barcelona, 1927), es conserva al detall com era aquella casa, com feia anar el teler amb la llançadora, i el jardí que tenia, amb el pou, l’hort i alguns arbres fruiters. La Pepita s’hi va estar amb la seva besàvia durant la guerra, per fugir dels bombardejos de Barcelona, i recorda com s’amagaven de l’alerta per bombardejos, primer a casa seva i després a cal Serracant, una torre gran que hi havia a prop i que tenia un gran soterrani.2
2
Documentació sobre la casa de Can Rull i l’empadronament de la família Alonso-Garcia a Sabadell: Fons Municipal, Llicències d’obres, AMH-362, expedient 39/1931 i AMH-422, exp. 982/1935; Padró de veïns, abril de 1936 (AHS). Referències biogràfiques sobre Maria Garcia Sanchís: entrevista a Josefa Gil Espejo i Anna Argany Gil (Badalona, 10-22022) i Berger i Balló (2020), Les combatents. La història oblidada de les milicianes antifeixistes, Barcelona: Rosa dels Vents, p. 217-219 i 225-226.
Retrat familiar fet al pati de la casa de Can Rull. Drets, els primers d’esquerra a dreta: Josefa Villa Paniagua, Joan Gila Parera i Agustí Alonso; asseguda, la primera per la dreta, Josefa Gil Espejo. Sabadell, cap a l’any 1944 (autor desconegut / Arxiu familiar de Josefa Gil Espejo).
“Parlà, després, Maria Garcia que en paraules abrandades de sentiment per Catalunya, que prenien major força pel seu origen valencià, palesà el seu agraïment a la nostra hospitalària terra, demanant l’ajut de tots, catalans i no catalans, per defensar la República que també és l’Estatut de Catalunya.” Miting femení celebrat al Teatre Principal de Sabadell el 10 de gener de 1934, durant la campanya de les eleccions municipals. Fragment extret de l’article “L’acte d’ahir al Teatre Principal, extret del diari El Poble, òrgan d’ERC a Sabadell, núm. 527, p. 2, 11 de gener de 1934.
Retrat de grup fet a la masia de Torre Berardo (Castellarnau), en una excursió familiar. Drets, d’esquerra a dreta: desconegut, Agustí Alonso Castells i Joan Gil Parera; asseguda, la primera per la dreta, Josefa Gil Espejo. Sabadell cap a l’any 1944 (autor desconegut / Arxiu familiar de Josefa Gil Espejo).
Retrat de Maria Garcia Sanchís. Barcelona, anys 1920-1930 (autor desconegut / Arxiu familiar de Josefa Gil Espejo).
Organitza:
Hi col·laboren:
Amb el suport de: