Del 4 de març al 18 d’abril de 2022 Amb aquesta exposició, el Museu d’Història de Sabadell vol posar en valor la figura de Joaquima Torres Oriol, mestra de l’escola pública elemental de nenes de Sabadell durant cinquanta anys: des del 1876, data del seu nomenament, fins al 1924, moment en què es jubila. En la mostra s’exposa la placa commemorativa que en honor seu es descobrí dins els actes de l’homenatge ciutadà que se li feu amb motiu de la jubilació i en què l’Ajuntament la nomenà “filla adoptiva” de Sabadell. Aquesta placa s’instal·là a la seu de l’escola, situada al carrer de Sant Cugat, 127, en un edifici que feia cantonada amb la carretera de Barcelona.
Placa commemorativa en honor de la mestra Joaquima Torres Oriol, amb motiu de la seva jubilació. Ha estat restaurada per l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Bens Culturals de Catalunya (ESCRBCC), durant el curs 20021-2022. Marbre, 43 x 93 cm. Fons del MHS. Foto: ESCRBCC.
Joaquima Torres Oriol Autor: Francesc Casañas Riera (?) 1924 Diario de Barcelona, 4 d’agost de 1924, AHCB, Hemeroteca Digital.
Joaquima Torres Oriol va guanyar la plaça de mestra “nacional” per oposició, en què obtingué la millor nota. Aquestes proves van tenir lloc el juny de 1876 i el 16 de setembre de 1876 la Dirección General de Instrucción Pública la va nomenar mestra de l’escola pública elemental de nenes de Sabadell. Procedent de la vila de Gràcia, s’establí a Sabadell als 21 anys, en prendre possessió de la plaça, i restà a la nostra ciutat fins que es va morir, als 80 anys. Exercí una dilatada carrera de mestra i també participà activament en la vida ciutadana. Va ser molt apreciada i considerada pels seus companys d’ofici, però fou especialment estimada per les successives generacions d’alumnes que va tenir. Moltes portaren les seves filles i netes a l’escola de la mestra que les havia format. Quan es feu càrrec de l’escola, aquesta estava situada al carrer de Sant Jaume. Però l’edifici no estava en bones condicions i, a parer de la Joaquima, no reunia els requisits necessaris per acollir una escola. Així doncs, “donya” Quimeta –com era anomenada atès el seu càrrec– ben aviat feu arribar les seves queixes a la Junta Local d’Ensenyament i demanà un canvi de local. Les queixes foren escoltades i, a partir de l’1 de maig de 1879, l’escola quedà instal·lada en una casa del carrer de Jovellanos que l’Ajuntament va llogar a Antoni Carafí Roca, per un període de 5 anys, al preu de 500 ptes. l’any, a pagar en trimestres vençuts amb monedes d’or i plata. L’escola funcionà aquí uns 11 anys, fins que a finals de 1890 Maria Gubart, vídua Carafí, necessità la casa i demanà de rescindir el contracte amb l’Ajuntament, de manera que ambdues parts van convenir que la casa quedaria lliure a partir del mes de juliol de 1891. L’Ajuntament publicà un ban per fer saber la necessitat de llogar una casa que acolliria l’escola elemental de nenes. Finalment es llogà la casa situada al carrer de l’Estrella, 98, que era propietat de Feliciana Ferret, vídua del fabricant Joan Coromines Pla. L’agost de 1891 se signà el contracte d’arrendament, per un preu de 375 ptes. l’any, a pagar en trimestres vençuts. L’arrendatari havia de lliurar la casa en bones condicions, al corrent de claus i amb vidres.
Al centre d’aquesta imatge es pot veure l’edifici de l’escola pública de nenes que dirigia Joaquima Torres Oriol. Era situada al carrer de Sant Cugat, 127, fent cantonada amb la carretera de Barcelona. La fotografia va ser presa per la Festa Major de Sabadell, al mes d’agost de 1924, amb motiu d’una cursa de motos. Autor: Francesc Casañas Riera. Fons Arxiu Històric de Sabadell.
Així, el primer de setembre de 1891 l’escola de “donya” Quimeta estrenà nova seu, tot i que no seria l’última. L’any 1900 trobem l’escola al carrer de Sant Cugat, 127, on seguirà com a mínim fins al 1924, quan es va jubilar, a l’edifici on es col·locà la placa commemorativa, durant l’acte d’homenatge que la ciutat li feu amb motiu de la seva jubilació, quan va ser nomenada filla adoptiva de Sabadell. Els promotors d’aquest homenatge foren els seus companys de professió, mestres “nacionals” de Sabadell. Així, el primer d’abril de 1924, Antoni Giol, Enric Casassas, Rafael Serrano, Baltasara Nidel, Isabel Sullà, Dolores Monzón, Carme Simó i Àngela Espino van adreçar una carta a l’alcalde de Sabadell demanant es fes un homenatge a Joaquima Torres amb motiu de la seva jubilació, proposta que fou acceptada de bon grat per la corporació municipal.
Homenatge a la mestra Joaquima Torres Oriol, al centre de la imatge, asseguda. A sobre, s’observa la placa commemorativa que se li dedicà i que enguany el Museu d’Història exposa en aquesta mostra. Autor desconegut. 13 de juliol de 1924.
La iniciativa de l’homenatge fou acollida molt favorablement pel conjunt de mestres nacionals de la província de Barcelona. Així l’Asociación de maestros nacionales de la província de Barcelona publicà l’article “¿Y a quien Mejor?” a la primera plana del seu butlletí setmanal “El Monitor de primera enseñanza”, el 28 de juny de 1924. En aquest escrit glosà la figura de Joaquima, fent un repàs de tota la seva brillant i dilatada trajectòria, i llançà la proposta que l’Ajuntament nomenés Joaquima Torres Oriol filla adoptiva de Sabadell. El reconeixement general de la categoria docent i l’estima ciutadana a la mestra Joaquima Torres Oriol es fa palès rellegint els documents municipals relatius a l’escola que ella va regentar durant aproximadament cinquanta anys. Així, a l’expedient relatiu al seu homenatge, es pot resseguir tota la seva trajectòria docent, amb menció dels premis i reconeixements que rebé, com el “Diploma honorífico” i la “Medalla de merito” de l’exposició Universal de Barcelona de 1888 –on presentà una selecció dels treballs escolars fets per les seves alumnes– o el premi extraordinari
que se li atorgà el 1908, durant la Primera Fiesta Escolar de la Junta Provincial de Instrucción pública de Barcelona. Al llarg del seu dilatat mestratge van ser moltes les nenes que reberen la seva instrucció. La seva escola va ser sempre força concorreguda i molts cursos escolars va arribar a tenir més de 100 alumnes. Per poder atendre-les millor, va sol·licitar que li assignessin una mestra auxiliar o que li apugessin el sou. Però la Junta Local d’Ensenyament optà per complementar-li la remuneració només en el cas que l’escola tingués més de 80 alumnes. De l’acte d’homenatge, que tingué lloc el 13 de juliol de 1924, se’n feu un ampli ressò no solament la premsa local, sinó també la nacional. Així, El Diari de Sabadell i sa comarca li dedica sengles columnes a la portada dels dies 5, 11 i 13 de juliol, amb el títol, “Homenatge a la mestressa Dª Joaquima Torres i Oriol”. I dues de les principals capçaleres barcelonines també en donaren àmplia notícia. És el cas de La Vanguardia, que el 17 de juliol de 1924 li dedicà un article, i d’El Diari de Barcelona, que el primer d’agost de 1924 publicà unes fotos de l’acte a la portada i en feu una àmplia ressenya a les pagines interiors. Des del Museu d’Història esperem que aquesta petita mostra serveixi per recuperar la figura d’aquesta insigne mestra que en jubilar-se rebé tots els honors i reconeixements dels seus companys de professió, com també de Sabadell, tot i que amb el pas dels anys la ciutat n’ha perdut la memòria.
Fonts Expedients Generals de Cultura 1/ 1879. Fons Municipal AHS Expedients Generals de Cultura 1/1884 Fons Municipal AHS Expedients Generals de Cultura 4/1890 Fons Municipal AHS Expedients Generals de Cultura 1/1894 Fons Municipal AHS Expedient de governació 133/1924 AHS Dossier biogràfic Joaquima Torres Oriol/ Fons Simó Bach. AHS Diari de Sabadell i sa comarca, dissabte 5 de juliol de 1924 AHS Diari de Sabadell i sa comarca, divendres 11 de juliol de 1924 AHS Diari de Sabadell i sa comarca, dissabte 12 de juliol de 1924 AHS Diari de Sabadell i sa comarca, diumenge 13 de juliol de 1924 AHS La Vanguardia, dijous 17 de juliol de 1924. Hemeroteca digital de La Vanguardia Diario de Barcelona, divendres 1 d’agost de 1924 AHCB Hemeroteca Digital
Organitza:
Hi col·laboren:
Amb el suport de: