JOAQUIM ESPUNY De terra, de riu, de fang... MUSEU DE LA VIDA RURAL 04.03.2011 - 01.05.2011
Catàlegs del Museu de la Vida Rural Núm. 2 - Joaquim Espuny De terra, de riu, de fang... Fotografia de la portada: Cercant en lo negre... © dels textos, Josep Miquel Garcia, Xavier Pino, Núria Gil i Joaquim Espuny, 2011 © de les fotografies, Albert Carreras, 2011 Dipòsit legal: T.288-2011 Impressió: Grup Bou © Museu de la Vida Rural, 2011 Fundació Lluís Carulla Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí www.museuvidarural.cat
Col·labora:
JOAQUIM ESPUNY VOLUMETRIES ORGÀNIQUES L’any 1986 el Centre Pompidou de París presentava una exposició de tesi: qu´est-ce que la sculpture moderne? on argumentava dues distincions conceptuals entre l’estètica de la Cultura i la de la Natura. En el primer grup incloïa el cubisme, el futurisme, dadà i el constructivisme fins arribar a l’art minimal. En el segon diferenciava el que havia estat el primitivisme, l’expressionisme, l’arte povera, els objectes onírics i lúdics i l’abstracció orgànica. André Breton havia anat més lluny respecte l’abstracció orgànica i dels objectes, quan l’any 1936 els subdividia encara més com a objectes matemàtics, naturals, salvatges, trobats, irracionals, interpretats, readymade, icorporats o mòbils. L’obra de Joaquim Espuny s’insereix en aquest món complex de l’escultura orgànica a l’empara d’una proximitat del món dimensional de l’objecte. La seva conseqüència és lírica, si més no, de la mateixa manera que pretenien els surrealistes tot agermanant poesia i pintura, poesia i literatura. L’escultura llavors, com ara, per la seva vinculació material i dimensional oferia una resistència major a l’expressió atzarosa del pensament i a la plasmació d’un món interior. La propietat del procediment escultòric limita la immediatesa discursiva i en aquest distanciament entre la pulsió i l’execució, els escultors malden per trobar formes que disposen una morfologia que indueix a l’aparença de la naturalitat i del gest expressiu. Espuny configura un món de volumetries oníriques que s’afaiçonen com a properes al món vegetal i mineral, com una volumetria d’ossos o de figures metamòrfiques. S’esdevenen com una orografia natural que pren la forma d’una geografia de somnis on perviu el mètode de Breton o de Caillois, quan consideren que la troballa d’objectes a la naturalesa resulta, en si, un acte de creativitat.
Josep Miquel Garcia
DE TERRA, DE RIU, DE FANG... És curiós, però cada cop que he tingut l’ocasió d’assistir a una exposició de Joaquim Espuny, m’ha sorprès l’originalitat de les seves peces. O potser només m’ha sorprès en part, perquè recordo algunes xerrades en què vam arribar a la conclusió que un artista, si no pot evolucionar, no progressa. És a dir, que si no aporta res de nou, es queda estancat i es pot arribar a copiar ell mateix. Normalment, les obres artístiques reflecteixen el caràcter i l’estat anímic de l’artista que les ha creat i, per lògica, l’evolució del seu treball va lligada a la seva evolució com a persona. Per aquest motiu, se’m fa difícil parlar únicament d’aquestes obres. Considero que les últimes peces de qualsevol artista són el resultat dels coneixements tècnics i les experiències i reflexions que anem reunint al llarg de tota la nostra vida artística. Podem recordar les primeres obres de Joaquim: al principi eren composicions molt espacials; després, volums que quedaven suspesos en difícil equilibri; més tard, peces amb buits; i, tot seguit, la incorporació de materials no ceràmics, tot passant per composicions murals amb diferents terres. Diferents etapes fins arribar a aquests treballs. És evident que cada cop ens apropem més al control total de l’espai: l’espai ocupat per la terra refractària i determinat per aquesta mateixa matèria.
Cercant en lo blanc... Detall Fang refractari 40 x 23 x 78 cm
Les obres són cada cop més delicades i més contundents, més fràgils però més dures, més lleugeres però més volumètriques. I és així com evoluciona un artista i com rep, de cada obra, l’experiència d’aportar quelcom diferent a la següent. D’aquesta manera, Espuny arriba a l’equilibri, amb la tècnica de l’artesà experimentat i un bon concepte artístic. Xavier Pino
Cercant en lo blanc... Fang refractari 45 x 43 x 56 cm
Cercant en lo blanc... Fang refractari 36 x 34 x 25 cm
Cercant en lo blanc... Fang refractari 38 x 40 x 48 cm
Cercant en lo blanc... Fang refractari 38 x 21 x 38 cm
Cercant en lo blanc... Fang refractari 26 x 33 x 31 cm
Cercant en lo blanc... Fang refractari 40 x 23 x 78 cm
Cercant en lo marr贸... Fang refractari 41 x 38 x 35 cm
Cercant en lo marr贸... Fang refractari 50 x 33 x 33 cm
Cercant en lo marr贸... Fang refractari 60 x 30 x 42 cm
Cercant en lo marr贸... Fang refractari 29 x 31 x 59 cm
Cercant en lo negre... Fang refractari 57 x 52 x 32 cm
Cercant en lo negre... Fang refractari 53 x 32 x 43 cm
Cercant en lo marr贸... Fang refractari 42 x 34 x 37 cm
Cercant en lo marr贸... Fang refractari 52 x 40 x 36 cm
PERFIL BIOGRÀFIC
Nascut a Tortosa l’any 1967, Joaquim Espuny viu i treballa actualment a cavall entre Tortosa i El Vendrell.
Fotografia: Albert Carreras
Ceramista, escultor i muralista, és graduat en Arts Aplicades per l’Escola Llotja de Barcelona. Les seves peces han estat exposades a diferents museus, galeries i espais d’una llarga llista de ciutats com ara Barcelona, Madrid, Còrdova, Saragossa, Reus, l’Alcora, Manises i Valladolid. Joaquim Espuny és essencialment un escultor que utilitza els procediments ceràmics com a mitjà tot defugint del concepte tècnic limitatiu del material emprat. Treballa amb el gres i terres refractàries, que barreja molt sovint amb altres materials com pedres, vidres, fustes o metalls. El resultat
són unes obres on es potencien en gran manera les propietats d’aquests materials. El nou suggeriment que ara presenta és un punt d’inflexió on la terra és l’unic material emprat com a forma d’expressió. Aquest és el coratge que dóna sentit a l’obra que pretén seduir l’espectador, interrogar-lo a cada una de les propostes creatives. Núria Gil, reflexionant sobre la trajectòria d’aquest autor, afirma que “el laboratori d’art que Espuny experimenta, on es troba endinsat, no és del tot previsible: crea peces que són reinterpretacions del passat amb contingut i adaptacions innovadores, són els misteris de la transmutació.” www.joaquimespuny.com
Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí Conca de Barberà www.museuvidarural.cat