El Perxe Núm. 4 by Museu Vida Rural

ARXIU COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

BUTLLETÍ DEL MUSEU DE LA VIDA RURAL

Núm. 4 Any 2011

MVR

ARXIU COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

Divendres 8 d’abril 19.00h MUSEU DE LA VIDA RURAL Amb la presència de Cosima Dannoritzer

ORGANITZEN:

MVR

EL PERXE

Editorial

Índex

El Museu de la Vida Rural no para de créixer. I ho fa en un doble sentit: d’una banda, es guanya en espai, en equipaments; de l’altra, es guanya, també, en projecció i en oferta d’activitats. El fet és que, tal com el plantegem nosaltres, un museu és un espai de rica interactivitat entre sectors diversos. Un espai dinàmic, en constant evolució, perquè dóna compte d’una realitat canviant. No ens sembla arriscat afirmar, doncs, que som un museu de referència tant per l’atractiu espai físic ubicat a l’Espluga de Francolí com pel febril desplegament a la xarxa.

4 La col·lecció 5 El visitant convidat Pep Riera, membre fundador d’Unió de Pagesos 6 L’article Josep Maria Cortès, president de la Colla Joves Xiquets de Valls 8 D’un altre temps 9 El rebost La recepta de Manel Romero, del restaurant Castell del Remei El vi, maridatge de la D.O. Conca de Barberà 10 L’entrevista Ismael Porta i Balanyà 12 Sortim Fonda Casa Miret Dansa de la Mort de Verges 13 Lectures 14 Programa cultural 15 Estem en xarxa

En aquest sentit, el passat 28 de desembre del 2010, vam celebrar, al Palau Robert de Barcelona, una presentació múltiple per als mitjans. Hi eren presents el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, el director del Museu, Ramon Rosich, l’arquitecte Dani Freixes, i el director de la nova col·lecció Museu de la Vida Rural de llibres d’etnologia, Jordi Llavina. Carles Duarte va esbossar els principals punts de creixement del Museu de la Vida Rural i va posar en relleu l’esforç que es fa des de la Fundació per millorar el MVR, tant des del punt de vista infraestructural com des del punt de vista editorial. I així va insistir en la important reforma i ampliació del museu, a càrrec de Dani Freixes i el seu equip, i en l’aparició de la nova col·lecció de llibres de tema etnològic, el primer número de la qual és el nou catàleg del MVR. Tot seguit, Ramon Rosich va fer una valoració del primer any de vida del MVR d’ençà de la reinauguració el 10 d’octubre del 2009. Els números conviden a l’optimisme, va suggerir Rosich, que, això no obstant, va remarcar la importància de continuar treballant per adequar un fons tan valuós a les necessitats del visitant actual del museu. El següent a prendre la paraula va ser l’arquitecte Dani Freixes que, amb l’ajut d’un power point, va explicar d’una manera planera i entenedora la imminent ampliació del museu. Aquestes obres permetran l’exhibició de peces molt voluminoses, com els diversos carros que, fins ara, era impossible mostrar. A més, l’ambiciosa ampliació dotarà el museu d’unes noves dependències, destinades als estudiants, en què es realitzaran tallers diversos. Finalment, Jordi Llavina va presentar el primer número de la nova col·lecció Museu de la Vida Rural: el catàleg del MVR, que du per títol La força de la mà de l’home, que ha estat dissenyat per Tere Moral i inclou les fotografies d’Albert Carreras i Jordi Vidal. El relat acompanya el visitant al llarg de les diverses plantes i sales d’exposició del museu i li’n fa veure les peces més destacades i els processos professionals més significatius. El nou catàleg incorpora, a banda el català, la traducció del text en tres llengües: castellà, anglès i francès.

El perxe Butlletí del Museu de la Vida Rural Número 4, març de 2011 Equip de redacció: Montse Cabal, Albert Carreras, Jordi Llavina, Carme Martí, Jordi Puig, Ramon Rosich. Fotografies: Albert Carreras, Ramon Rosich, Arxiu de la Colla Joves Xiquets de Valls i Arxiu del Museu de la Vida Rural. Disseny Gràfic: APRODISCA Edició: Museu de la Vida Rural SUBSCRIPCIÓ: Si desitgeu rebre gratuïtament el butlletí del MVR en format digital envieu un correu electrònic a l’adreça info@museuvidarural.cat Fundació Lluís Carulla Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí Tel. 977 87 05 76 www.museuvidarural.cat HORARIS D’OBERTURA DEL MVR De dimarts a dissabte, de 10.30 a 14.00 i de 16.00 a 18.30 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.00 h El Museu obre tots els dies de l’any excepte els dilluns, l’1 i 6 de gener, el Dilluns de Pasqua, i el 25 i 26 de desembre.

A més, el MVR ha engegat una fructífera col·laboració amb la revista Sàpiens. Cada mes, aquesta publicació ofereix una pàgina sobre els oficis perduts, aprofitant els materials i el discurs del nostre museu.

MVR

LA COL·LECCIÓ

Joaquim Espuny. De terra, de riu, de fang... El divendres 4 de març s’inaugurà al MVR l’exposició De terra, de riu, de fang...de l’escultor tortosí Joaquim Espuny, un autor que utilitza els procediments ceràmics com a mitjà tot defugint del concepte tècnic limitatiu del material emprat. Treballa amb el gres i les terres refractàries, que barreja molt sovint amb altres materials, com pedres, vidres, fustes o metalls. El resultat són unes obres on es potencien en gran manera les propietats d’aquests materials. En aquesta exposició la terra és l’unic material emprat com a forma d’expressió. Terres refractàries, en aquest cas, tractades amb tècniques ceràmiques. Aquest és el coratge que dóna sentit a l’obra que pretén seduir l’espectador, interrogar-lo a cada una de les propostes creatives. De terra, de riu, de fang... es podrà veure al Museu fins l’1 de maig.

Peces destacades del fons del MVR

Trepant de baster Dimensions: 14 x 1,5 cm Data: Segle XX

Alena Dimensions: 26 x 4 x 4 cm Data: Segle XX

Tipus d’escarpre amb el tall circular (en forma de cor en aquest cas) que els basters utilitzen per fer forats decoratius al cuiro.

Punxó d’acer emprat per espardenyers, sabaters, basters i d’altres oficis, per punxar, cosir, teixir o repuntar.

Ensulfatadora manual Dimensions: 48 x 40 x 19 cm Data: Segle XIX - XX

Esclopet Dimensions: 15,5 x 8 x 4 cm Data: Segle XVIII

Aparell que consta d’un dipòsit de coure de forma aplanada que s’adapta a l’esquena d’una persona i que mitjançant una bomba de pistó accionada per una palanca comprimeix el líquid en un petit dipòsit cilíndric d’on surt per la boqueta polvoritzat.

Peça de fusta, semblant a un esclop petit, que serveix com a guant sense dits per guardar la mà del segador dels talls que es podria fer amb la falç.

MVR

VISITANT CONVIDAT

L’origen rural de la riquesa L’agricultura és l’art de produir aliments, a partir d’unes tècniques que han anat evolucionant des del neolític, quan hom descobreix la manera de reproduir unes plantes considerades comestibles. A Catalunya l’agricultura ha estat fonamental per fer possible el desenvolupament econòmic del país, sobretot a partir dels segles XVII i XVIII, quan amb un important creixement demogràfic apareix la manufactura i després la indústria. L’agricultura havia treballat fins aleshores per a l’autoconsum, amb ben poc excedent per vendre als mercats, que en tot cas sempre eren molt propers. Els volums de producció eren tan baixos que qualsevol contratemps meteorològic condemnava els pagesos a passar gana. És important que un procés necessàriament identitari com el nostre conegui molt bé l’evolució històrica i el paper que hi ha tingut la pagesia, que fins el segle XIX constituïa el 80% de la població activa.

I per conèixer i sobretot entendre aquest procés, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí té un important valor pedagògic a l’abast de petits i grans. Jo tinc la sort d’haver-hi estat tres vegades i he pogut observar les ampliacions que s’hi han fet. Vull tornar-hi ben aviat, aquest cop acompanyant els meus néts perquè contemplin les eines, els estris i finalment les primeres màquines, que van fer possible rompre la dura terra primer i millorar les produccions després, passant per les transformacions artesanals dels cereals, el raïm i les olives. Aquests productes aconseguits artesanalment van fer possible un comerç agrari a llarga distància i les primeres acumulacions de capital cara al posterior desenvolupament industrial.

físic del pagès era essencial, treballar de sol a sol també i en definitiva “cansar-se com un animal”. Perquè al capdavall el tractor, la veritable revolució des de l’arada romana, és cosa de quatre dies mentre que l’agricultura i l’ofici de pagès tenen deu mil anys.

Tot el que hi ha al Museu ens fa adonar de la importància també de tots aquells oficis que en el medi rural feien possible la construcció d’arades, carros, aixades, guarniments o premses per als cellers i trulls. I a imaginar-nos que malgrat l’aparició d’aquests estris, l’esforç

Pep Riera Exdirigent d’Unió de Pagesos

ACTUALITAT

Els pagesos expectants amb el nou govern Després del canvi de govern fruit del triomf de Convergència i Unió a les passades eleccions, els pagesos, i molt especialment els seus representants sindicals, resten amatents per veure si el nou executiu tirarà endavant les mesures que es van acordar el passat 14 d’abril en el ple monogràfic extraordinari celebrat al Parlament de Catalunya sobre l’estat de la pagesia al país. Hem de recordar que Convergència i Unió va votar a favor de tots els compromisos que es van acordar aquell dia, per unanimitat, al Parlament. Josep Maria Pelegrí, nou conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, ja ha rebut les demandes del sector per tal que tiri endavant els acords presos amb la major diligència i celeritat possibles, donada la gravíssima

crisi que travessa la pagesia. La mesura que més urgència corre és la d’evitar, si cal mitjançant sancions, injustícies en el preu que les grans distribuïdores paguen als pagesos pels aliments. La lluita per uns preus dignes és vital pels pagesos si es vol que aquest sector tingui un encaix viable en la Catalunya del segle XXI. Una altra de les demandes que Josep Maria Pelegrí s’haurà d’afanyar a acomplir és la modificació del Programa de Desenvolupament Rural, que ha de prioritzar aspectes als que no ha donat prou importància en els darrers anys, o que, tot i ser ja dins el programa, no han rebut l’atenció suficient per part de les institucions resoponsables. Els més importants entre ells, la modernització del sector i la necessària incorporació del jovent al món de la pagesia. MVR

L’ARTICLE

Caminant durant 200 anys JOSEP MARIA CORTÈS - COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

L’any passat la UNESCO va declarar els castelleres Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El fet casteller és un acte cultural únic, que implica tots el valors i més, que la UNESCO pretén protegir i impulsar. Aquesta fita és un descans més en el llarg camí que va començar fa 200 anys. Com tots els camins llargs, hi ha pujades que costen més i baixades on tot va millor. El fet casteller no ha estat diferent i, tot i tenir bones èpoques, no tan bones i dolentes, ara viu el millor moment, tot i que queda molt camí per fer. Fa 200 anys van començar els castells a Valls, de la mà de Josep Batet, àlies el Casteller, artífex de la Colla dels Menestrals (actual Colla Joves Xiquets de Valls). Aquests castells eren una evolució del Ball de Valencians, amb la principal diferència que el Ball de Valencians eren sostres de gent, o més ben dit, a cada pis de l’estructura hi havia menys gent que al pis de sota, formant així una estructura humana piramidal. Només en el pilar i el dos (o torre) es complia, que menys a la pinya1 i en el pom de dalt2, a tots els altres pisos hi havia el mateix número de persones. Com deia, això es va modificar intentant estructures de pilars agafats entre ells, que són els castells que coneixem avui en dia. Aquestes estructures permetien fer castells més alts, tot i la seva inestabilitat. Per això es va poder superar el sostre de set pisos i fer-ne de vuit, de nou i, fa onze anys, aconseguir els castells de deu pisos. En aquests 200 anys, hi ha hagut èpoques de tot. Hi va haver una primera època, anomenada d’or (18511889), en què es van aconseguir els primers castells de nou de la història. A finals del segle XIX es van establir els millors castells que fins fa poc no hem pogut igualar. Encara en queda un, però, que no s’ha pogut assolir, el tres de nou amb folre. 6

MVR

anys setanta va començar a millorar la situació gràcies a la constància de les colles resistents i a reconeguts intel·lectuals, com Pere Català i Roca, que va introduir a la premsa fotografies i cròniques castelleres. També van aparèixer més colles i es van consolidar els castells de vuit, fins i tot es va poder veure el dos de vuit amb folre en alguna ocasió. Als anys vuitanta es va realitzar el salt necessari per reimpulsar el fet casteller i començà la segona època d’or (1981-1993). Les dues colles de Valls van aconseguir descarregar el cinc de vuit, i el tres i quatre de nou amb folre. A més, es van començar a emetre imatges i reportatges per TV3. Els anys noranta van significar el gran boom, començava l’època de platí (1993-actualitat) amb la reaparició de gammes extres com el dos de nou amb folre i manilles i el cinc de nou amb folre. A més van aparèixer colles per tot Catalunya. 4 de 7 de la Colla Joves Xiquets amb motiu de la inauguració Ha estat en l’última dècada de la Biblioteca Municipal de Valls. 1918 - Foto Pere Català Pic quan s’ha consolidat aquest El segle XX ha estat un camí tortuós gran èxit, amb aparicions de més gamper al fet casteller. Va començar amb mes extres, com el quatre de nou senuna gran crisi que quasi va fer desa- se folre, quatre de nou amb folre i aguparèixer els castells. La fil·loxera va lla3, tres de nou amb folre i agulla, dos provocar que molta gent marxés del de vuit sense folre, pilar de vuit amb camp per anar a la ciutat i els caste- folre i manilles, tres de deu sense folre llers van desaparèixer a la majoria de i manilles i el dos de nou amb folre. llocs. Només a la zona més tradicio- Durant aquests anys, s’han consolinal, Camp de Tarragona i el Penedès, dat els castells a TV3 amb programa es va mantenir una dèbil activitat, mal propi, a més se n’ha fet gran difusió vista per l’alta cultura, sense reconei- per ràdio i premsa escrita, tant a diaris xement social, on era molt difícil arri- com a la primera revista exclusiva, la bar a veure castells de vuit pisos. Als revista Castells.

L’ARTICLE

Actualment, el fet casteller és molt valorat per la societat catalana. Han aparegut colles a tot el principat a més de Mallorca i a la Catalunya Nord. Hi ha 59 colles i més de 10.000 castellers en actiu. A més, s’han creat colles a Xile, Brasil, Mèxic i Xina. En moltes festes majors tenen l’actuació castellera com la principal atracció (la Bisbal, Arboç, Vilafranca, Valls...). És un espectacle molt rentable, ja que implica que per pocs diners tens la participació de centenars de persones en la festa, tant dels castellers com d’espectadors, cosa que garanteix una major afluència de gent. A més de l’aposta per un element propi de la nostra cultura popular i tradicional. Qualsevol país que es valora potencia la cultura pròpia davant d’altres i a Catalunya, moltes vegades, s’ha preferit apostar per coses de fora de casa. Un cop hem contextualitzat la situació actual del fet casteller, caldria especificar per què es mereix i per què serveix el reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Els valors que intenta divulgar la UNESCO són la tradició, la integració i la representativitat en base a la comunitat4. El fet casteller representa aquests valors. A més, els castells són el màxim exponent del treball en equip. Tothom, tingui la condició física o social que tingui, és vàlid per fer castells. Un cop ens posem la camisa i anem a fer un castell, la persona més forta, la més fluixa, home, dona, vell, nen, nena... són necessaris. L’esforç, la constància, l’equilibri de forces en el treball en equip... es posen en pràctica cada vegada que es munta una pinya i es realitza un castell. La igualtat es demostra en el castell en si, ja que és un treball on tots tenim la nostra participació i el mateix mèrit, ningú pot fer un castell sol. És evident que també cohesiona la societat catalana, ja que hi ha un trobada de gent de totes les procedències. Aquest nomenament implica dos grans repercussions. D’una banda, el compromís internacional del govern espanyol de protegir i potenciar el fet casteller. I de l’altra, la promoció, ja que en tot el món són uns 300 elements culturals que han rebut aquest reconeixement. Un cop fet aquest descans, hem de reprendre el camí. Els reptes del futur són dos, mantenir el nivell actual i continuar amb la mi-

llora de la seguretat, camí que es va començar excel·lentment amb la introducció del casc en el pom de dalt. Com heu pogut veure, portem un llarg camí fet, en què aquest reconeixement ha estat una parada més. Però tots estem convençuts de continuar. JOSEP MARIA CORTÈS

President de la Colla Joves Xiquets de Valls

Notes: 1. És la base del castell. Està formada per homes i dones de totes les edats, alçades i complexions. 2. Últims dos pisos dels castells, format per dos nens que n’aguanten un altre que s’acotxa per ajudar a pujar-ne un últim, l’anxaneta. 3. Nom del pilar que munta dins de l’estructura de tres, quatre o cinc. És una construcció composta. 4.http://www.unesco.org/culture/ich/index. php?lg=es&pg=00002

5 de 9 amb folre aixecat durant les festes de Santa Tecla de Tarragona . 2010

MVR

D’UN ALTRE TEMPS

Impressionant espectacle!

De vegades, si trobo un portal obert, dono una ullada a les quadres dels animals. Impressionant espectacle! La foscor dels locals, les penjarelles de teranyines, els vidres trencats, els corrents d’aire, les parets plenes de m..., els sostres plens de m..., els sols de terra plens de m..., els mosquers de l’estiu, la tebior glaciar de l’hivern, les goteres, els desballestament general... Pobres animals! El menys que es pot dir és que estan mal instal·lats. Molts pagesos

troben, però, que ja estan bé, que no hi ha res a tocar, que qualsevol millora seria diners llençats. (A les masies, els propietaris, per als quals és axiomàtic que l’agricultura és un negoci que es pot fer sense capital, tenen la culpa de l’abandó quasi general, de la misèria de les cases i de les quadres).

150 anys mesurant el temps Aquest any es commemoren els 150 anys del Calendari dels pagesos, editat per primera vegada el 1861. Es tracta de la publicació viva més antiga en català, tot i que durant el franquisme es va publicar en castellà. L’edició del 2011 inclou 22 pàgines extres amb un repàs del que ha estat el calendari aquests anys, la vida de la pagesia i una efemèride destacada per cada any. La publicació s’ha mantingut fidel al seu esperit. Recull la sortida i posta del sol, les llunes, el santoral, pronòstics del temps, mercats, fires i calendari de pràctiques agrícoles. Tampoc ha canviat gaire el format, de fet, en 150 anys s’ha renovat la portada en només tres ocasions, la darrera el 1874. L’edició d’enguany és de 76.000 exemplars. Per commemorar aquesta efemèride l’editorial Publicacions Tomàs, propietària de l’almanac, ha creat una exposició itinerant que fa un repàs a aquest segle i mig d’història de l’anuari.

MVR

JOSEP PLA El campanaret (1964)

EL REBOST

La recepta Arròs de pagès amb conill i cargols Cuiner: Manel Romero Restaurant Castell del Remei Finca Castell del Remei s/n 25333 Castell de Remei 977 340 293

Dotze propòsits per a una alimentació ecològica L’alimentació és un aspecte que podem millorar per tenir cura de la salut i del medi ambient. Hem elaborat una llista de dotze propòsits que volem compartir: • Utilitza una cistella o carro enlloc de bosses d’un sol ús. • Menys quantitat i més qualitat.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES • ½ kg de conill • ½ kg de cargols escaldats • 50 g de cansalada trossejada • 1 ceba • 1 pebrot verd • ¼ de pebrot vermell • 3 tomàquets madurs pelats • ½ got de brandi • 400 g d’arròs bomba

• 10 cl d’oli d’oliva • 50 g de botifarra negra • 50 g de carbassó trossejat • 50 g de bolets de temporada • 1 carxofa pelada i trossejada • 1 picada amb 2 grans d’all, julivert, safrà, 4 avellanes i 4 ametlles • 2 l de brou de carn • Sal • Llorer • Farigola

PREPARACIÓ Posarem l’oli a escalfar en una paella on afegirem el conill i la cansalada deixant-ho rostir. Afegirem la ceba i el pebrot tot ben picat i un cop sofregit hi afegirem el brandi fent-lo reduir. Seguidament afegirem el tomàquet trossejat i la botifarra negra i ho deixarem reduir junt amb els cargols. Quan tindrem la marca a punt afegirem l’arròs, donarem dos tombs i posarem el brou de carn prèviament escalfat. Anirem posant la mongeta verda, la carxofa, el carbassó i els bolets. Afegirem la picada, la sal, el llorer i la farigola deixant-ho coure entre 10 i 15 minuts (depenent de la varietat d’arròs utilitzada). Aquest arròs és molt bo una mica caldós. La quantitat de brou pot variar segons si es bull més intensament o menys, segons el gust del cuiner.

El vi Portell rosat trepat 2010 Celler Vinícola de Sarral www.cava-portell.com Aquest és un plat complex i els seus múltiples components poden maridar-se de maneres molt diverses. En triarem una d’elles i apostarem per un rosat trepat, el de la Cooperativa de Sarral, 2010. Les aromes amíliques de maduixa i gerd, tan potents en el tast, minvaran una mica davant del plat però el costat especiat del vi, normalment amagat, ressorgirà amb força al costat del safrà, els bolets, el llorer i la farigola. La melositat del plat, amb la cansalada i la botifarra, potenciarà el lleuger costat sucrós del vi i les textures de l’arròs i els cargols arrodoniran a la perfecció la seva acidesa.

• Minimitza els productes envasats i redueix els residus. • Productes de proximitat. Menys transport, menys emissions de CO2 i més desenvolupament econòmic de la zona. • Fresc i de temporada. La terra t’ofereix el que necessites en cada època de l’any. • Substitueix estovalles i tovallons de paper pels de roba reutilitzables. • Productes ecològics. Són saborosos, saludables, estan produïts sense pesticides ni adobs químics, amb els additius indispensables i no s’utilitzen organismes modificats genèticament. • Dieta equilibrada i sana. Rica en verdures, cereals, llegums i fruites, reduint la ingesta d’alcohol, de greixos saturats i de dolços. • Informa’t sobre el peix i marisc. Es pesca mitjançant mètodes selectius respectant altres espècies i el fons marí? • Informa’t sobre la carn i els derivats animals. S’ha respectat el benestar dels animals? S’han utilitzat antibiòtics preventius o hormones? • Estris de cuina. Hi ha metalls que transmeten substàncies tòxiques al menjar a temperatures altes. Han d’estar recoberts d’algun material que sigui innocu, com la ceràmica. • Dóna al menjar la importància que es mereix: dedica-li temps i un ambient agradable. Bon profit!

HORTUS APRODISCAE MVR

L’ENTREVISTA

“Els pessebres catalans són més realistes i detallistes que els d’altres països” Ismael Porta, director del futur Museu del Pessebre de Catalunya

Naixement. Obra d’Ismael Porta i Balanyà (1992)

L’afició pels pessebres ve de família? El meu avi matern, l’Ismael Balanyà Freixa, abans de la guerra feia pessebres panoràmics i amb diorames. Anava a comprar figures a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. Un figuraire que li agradava era el Pep del Nas, que creava un figura, en treia el motllo, en feia tres còpies i després destruïa el motllo. Conservo figures seves dels anys 20. Quan fa el primer pessebre? Jo només havia vist els pessebres de l’avi en fotografia. Tenia 11 anys quan vaig veure una exposició de diorames a “la Caixa” i en vaig sortir tan impressionat que vaig intentar copiar-los. Vaig muntar el primer pessebre amb cartolines en un caixó de cartró tancat. I quan passa de ser una afició més, a ser una passió? Des del primer moment. Tornava del col·legi, berenava, feia deures i em dedicava a muntar el pessebre. Primer ho feia a la taula del menjador, després, quan vaig introduir el guix, a la cuina, 10

MVR

i més endavant vaig fer cap a les golfes. No és fins el 1981, quan cobro el primer sou d’autònom per la creació de la Mulassa, que encarrego figures a l’escultor Martí Castells. Quins pessebristes hauríem de conèixer? En el món del pessebrisme cal diferenciar paisatgistes i escultors o figuraires. D’entre els escultors destacaria Ramon Amadeu, Domènech Talarn, Martí Castells i Josep Traité. D’entre els paisatgistes, Joan Mestres Baixes. Fins on l’ha portat aquesta afició? M’ha portat a viatjar en funció dels pessebres. A visitar qualsevol indret i buscar-ne. Abans era més difícil, per exemple, trobar-ne a Egipte va costar molt, ara puc sortir documentat de casa. La darrera aventura ha estat comissariar l’exposició de 45 diorames a Ponte San Pietro, a Itàlia, el desembre passat. Van sortir en un camió amb un remolc de 18 metres de llargada i alguns van arribar una mica xafats i els vaig haver

de refer tots abans de la inauguració de la mostra. Els pessebres d’aquí són molt diferents dels d’arreu? Els catalans són més realistes i detallistes. A Alemanya el cel i el paisatge acostuma a ser pintat. Al Tirol es fan en fusta, tot de fusta. Amb quins materials treballa actualment? Ara pràcticament tothom els fa amb poliuretà, un material que no pesa tant, cosa que en facilita el transport, però jo continuo treballant amb guix. Els altres materials també són els de tota la vida: fusta de balsa, que és molt tova i fàcil de treballar, paper de diari, arpillera, suro, escorça. El que ha canviat és tema de la molsa, ara anar a buscar-la al bosc està penalitzat i toca anar a comprar-la. Quin és el seu millor pessebre? L’últim naixement, que el devia fer el 1992. Feia anys que encarregava les figures al Martí Castells, però quan

L’ENTREVISTA

li vaig presentar el dibuix amb el nen Jesús despullat va dir que no, que ho trobava irreverent i que no el faria. Li vaig explicar que era una escena amb la llevadora, tot just el moment en què la Mare de Déu mostra l’infant a Josep, tal com ha vingut al món. Després va acceptar fer-lo despullat, però no signaria. Al final va signar-lo i quan va veure el pessebre acabat va quedar encantat, de fet, sempre me l’anomenava. Com va sorgir la idea de crear un Museu del Pessebre? En Josep Garrut, historiador, escriptor i pessebrista, un dia va trobar en un contenidor figures de palillo, que és com anomenem aquestes peces fetes a mà perquè el treball final es feia amb escuradents. Fins i tot va entrar-hi dins per poder treure totes les que hi havia. Arran d’això, vam plantejar la qüestió dels llegats dels pessebristes, quan els descendents no valoraven el que tenien a les mans. La manera més idònia per recuperar col·leccions i poder mostrarles vam considerar que era la creació d’un museu.

escola, un espai dedicat a la creació artística en general, des de dibuix, pintura i escultura a tallers de realitzacions de diorames i de restauració. Un espai per a aprendre tant les tècniques més tradicionals com les més innovadores que s’apliquen actualment. Quin és el fons del Museu? Disposem d’un fons amb 12.800 escultures, parlem de figures dels materials més diversos, fang, pedra, vidre, roba, canya, closques de fruita, cartró, llaunes, etc. que provenen de països diferents. De diorames en tenim 150 amb mesures que van des dels 4 metres al pam. També hem de destacar la col·lecció de 200 pessebres retallables, la més important que coneixem, i altres productes com llibres i segells. El museu també serà un espai de conservació, de recerca, de documentació, d’educació i de divulgació. La preinaguració del passat 29 de gener, què va representar? Va ser un pas endavant de cara a les institucions, com si tornéssim a posar

la primera pedra, podem dir que va ser una preinauguració reivindicativa, un recordatori de la Federació de Pessebristes a l’administració. Ja hi ha molta feina feta.

El 1979 va ingressar a l’Institut del Teatre de Barcelona i va cursar els estudis d’escenografia. A principis dels anys vuitanta va participar en diversos muntatges als teatres Lliure, Poliorama i Liceu, i al Poble Espanyol. El 1982 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Perspectiva, Retroprojecció i Falsejament de l’Espai per un projecte realitzat a l’Institut del Teatre. El 1988 va assumir el càrrec d’escenògraf de la Passió d’Olesa de Montserrat i el 1989 va crear el celatge de l’obra Mar i cel, de Dagoll Dagom. Als anys vuitanta també va fer la Mulassa i els Nanos de Montblanc i als noranta els nous gegants, una reproducció dels antics, però en fibra de vidre, de manera que reduïa el seu pes a la meitat. És el responsable de l’escenografia d’Els Pastorets de Montblanc, on també ha participat com a actor, i en els inicis de la representació de la Llegenda de Sant Jordi també ho va ser de la seva il·luminació.

El Museu preservarà la cultura, la història, la tradició i el futur del patrimoni cultural i etnogràfic dels pessebres i els calvaris de Catalunya. I, a més, el museu ja serà un pessebre, de fet, tres pessebres: el de l’exterior, el de l’entrada i el dels diorames.

Des del 1973 mostra la seva particular col·lecció de pessebres. El 2009 va participar en la remodelació del Museu de la Vida Rural, restaurant els pessebres de la col· lecció “Homenatge al pessebrisme català”.

Projecte de la segona planta del Museu del Pessebre de Catalunya. Esbós de Castells Planas, 2010

Quin any corria? En vam començar a parlar el 93 i després de la mort del Martí Castells, el 1995, vam recuperar la conversa. El 2001 feia el primer pas comprant el terreny on hem edificat el museu. Com serà el Museu del Pessebre de Catalunya de Montblanc? L’edifici consta de quatre plantes. La planta baixa es dedicarà als pessebres, la primera als calvaris, la segona a diorames i figures i la tercera serà el taller

Ismael Porta és la cinquena generació de la familia Balanyà que es dedica a la creació artística, en múltiples vessants. Els seus mestres van ser els seus tiets. Va col· laborar en els murals d’Ismael Balanyà i també pintava parets amb Josep M. Balanyà.

MVR

SORTIM

Fonda Casa Miret

LA DANSA DE LA MORT Processó de Verges Dijous Sant Verges

De com una antiga casa senyorial en runes es va convertir en un acollidor allotjament rural on es pot degustar una selecció dels millors productes de la zona. Aquesta història podria començar com els contes tradicionals, amb allò de “hi havia una vegada”. Bé, doncs per què no començar-la d’aquesta manera: Hi havia una vegada, ja fa ja vuit anys, una jove parella de Barcelona que va decidir marxar de la ciutat. El soroll, la contaminació i les presses havien fet de la gran ciutat un lloc no gaire amable per viure. Així és com l’Àlex i la Raquel van anar a viure a la Conca de Barberà. Allà, en un petit poble que es diu Vallverd, que no surt en molts mapes i que gairebé ningú no coneix, es van enamorar d’una casa molt vella i van comprar-la per restaurar-la com a allotjament rural. Fa tres anys que van obrir i els seus esmorzars amb embotits artesans i melmelades fetes a casa han aconseguit les millors crítiques (ho podeu comprovar si visiteu algun dels webs de turisme rural on apareixen). També els seus sopars casolans i amb fruites i verdures de cultiu ecològic s’han fet d’allò més populars. El secret: un servei de primera per fer que els clients se sentin com a casa i una acurada selecció de productes de la comarca. Juntament amb l’allotjament, van decidir tirar endavant una altra idea que els rondava pel cap: cursos de tast de vins gairebé fets a peu de vinya i amb vins de la Conca de Barberà. Un dels objectius dels cursos és donar a conèixer les propostes d’uns quants elaboradors de la zona que han decidit invertir temps, diners i il·lusió a fer vins de qualitat. L’Àlex, la Raquel i la Maria, la seva filla de cinc anys, són al capdavant d’aquest projecte, i la història no s’ha acabat aquí ja que encara queda molt camí per endavant, així que com es diu en aquests casos: continuarà. Fonda Casa Miret - Vallverd - 977 89 82 34 12

MVR

La Dansa de la Mort és l’acte més rellevant de la processó de Verges, que se celebra cada any la tarda i la nit de dijous Sant. Es troba documentada des de mitjans del segle XVII i el text que actualment es representa -una adaptació realitzada el 1773 per fra Antoni de Sant Jeroni- és el més antic de les passions de Catalunya. El primer acte comença a la tarda amb el ball de manaies (els soldats romans) a la Placeta. A continuació es van a recollir les imatges a les cases del poble on les han guarnit i es porten a l’església. A les 10, a la plaça Major s’hi representa la vida de Crist, des de la predicació fins que és condemnat, i a mitjanit comença la processó amb els misteris pels carrers del poble i representacions teatrals al llarg de l’itinerari, amb la participació d’unes vuit-centes persones. D’entre el seguici destaca la Dansa de la Mort que apareix en la representació de la plaça Major, en la Processó i acaba amb l’adoració del Santíssim a l’església. Es tracta d’una dansa macabra d’origen medieval que es ballava a l’Europa occidental i que simbolitzava la igualtat de tothom davant Déu a l’hora del Judici Final. La de Verges és l’única que encara es conserva, de manera que ha esdevingut una de les manifestacions més tradicionals de la Setmana Santa de Catalunya. El cos de la Dansa de la Mort està format per deu membres, dividits en dos grups. El primer grup executa la coreografia i el segon l’ambienta. Els components de la dansa són l’esquelet de la dalla, el de l’estendard, el del rellotge sense busques i dos esquelets infants amb plats de cendra. Els cinc esquelets ballen al so repetitiu del tabal, fan uns saltirons secs i modifiquen la postura sobre si mateixos mentre van avançant seguits per cinc esquelets amb túniques i torxes enceses. La direcció de la processó durant els anys 2009-2011 va a càrrec de Lluís Llach que, mantenint-ne la tradició, n’ha renovat alguns aspectes escenogràfics, com la rellevància de la llum de les torxes, i musicals. Cal dir que la Dansa de la Mort de Verges fou declarada l’any 1983 Festa Nacional d’Interès Tradicional per la Generalitat de Catalunya.

PUBLICACIONS

LLIBRE DELS SECRETS DE AGRICULTURA CASA RUSTICA Y PASTORIL Edició facsímil Edicions i propostes culturals Andana, S.L. Mida: 22 x 30,5 cm Pàgines: 462 Preu: 60 euros

Edició facsímil del llibre editat a Barcelona el 1617 i que va tenir una vintena d’edicions en castellà. En català l’havia recuperat l’editorial Alta Fulla el 1988 i ara el tornem a tenir a l’abast gràcies a l’edició de luxe que n’ha fet l’editorial Andana, en tapa dura i estampada en or. Es tracta d’un compendi d’escrits, tal com es llegeix sota el títol: “Recopilat de diversos autors, antichs y moderns, de llenguas llatina, italiana y francesa, en nostra vulgar llengua catalana per fra Miquel Agustí, Prior del Temple de la fidelíssima vila de Perpinyà (...)” És, en aquest sentit, un document important per a la història del català. El llibre abasta diversos temes: agricultura, ramaderia, arquitectura popular, etnobotànica, jardineria, farmacologia, veterinària, indústria de la destil· lació, de la producció de mel, oli, vins, seda... Els secrets són molt diversos, des del cultiu a la collita d’un gran ventall de productes al camp a remeis molt diversos: lliris, fer-los de color de grana; gallines perque fasen ous tot lany; per quan lo bou va coixo; cabres, pera ferlos abundar la llet; puces, som fe destruexen y maten; confitar sireras; aygua, pera emblanquir les mans; cabells, ferlos gentils y llustrosos; lleuar las rugas de la cara; dolor de neruis; incitar lo apetit; secrets per remediar la fam, secrets de empeltar vinyes, o parres etc. Deixem com a tast un fragment del compendi que explica un remei per mantenir la cara ben fresca i neta: “Aygua de llet de vaca per tenir la cara fresca y neta, preneu llet de Vaca en lo mes de Maig, y no als altres mesos dos lliures, quatre Naranges, y sinch Toronges, Alum y Sucre fi, de quiscun vna onsa, posau les Narangas, y Taronges en quartos petits, y feu ho estar tot en remull ab la llet, apres destilauho tot, aquesta aygua es molt bona per tenir la cara neta y fresca.

LLIBRE DEL REI EN PERE Bernat Desclot (A cura de Stefano M. Cingolani)

GUIA DE VINS DE CATALUNYA - Tast a cegues 2011 Jordi Alcover i Sílvia Naranjo

Editorial Barcino Mida: 20 x 15 cm Pàgines: 483 Preu: 22 euros

Editorial Pòrtic Mida: 12,5 x 20 cm Pàgines: 440 Preu: 23,50 euros

Una de les quatre grans cròniques de la literatura medieval catalana, El llibre del rei En Pere, atribuït a Bernat Desclot, relata el regnat de Pere II, dit el Gran, fill de Jaume I i Violant d’Hongria. Document d’incalculable valor, més literari que no pas històric, la crònica narra els grans conflictes d’un regnat molt convuls: les Vespres Sicilianes que fan a Pere II rei de l’illa, l’enfrontament amb la dinastia Anjou i el desafiament de Bordeus; les baralles amb el papat, que l’arriba a excomunicar i a proclamar la croada contra Catalunya, que provoca la invasió del Princioat per part de l’exèrcit francès, la traïció del seu germà, Jaume II de Mallorca, el setge de Girona per part de les tropes franceses, les gestes navals de Roger de Llúria i, finalment, la desfeta de l’exèrcit franc al coll de Panissars. Stefano M. Cingolani, curador de l’obra, ofereix en aquest volum una versió crítica, profundament revisada i amb el llenguatge adaptat, per tal de fer-la accessible a tots els lectors.

Aquesta és la tercera edició de la guia de vins que ens ofereixen Jordi Alcover i Sílvia Naranjo. La guia no accepta publicitat i es proclama imparcial. La metodologia seguida per categoritzar els vins és la següent. A finals de gener de cada any, la Guia convoca tots els cellers catalans a participar-hi. Els cellers que ho desitgen envien un parell d’ampolles de cada vi que volen que hi participi, junt a una fitxa amb diverses dades. Un equip de cinc persones tasta vins a cegues diàriament, a més d’altres equips convidats com estudiants d’enologia, comercials del vi, blocaires, etc. La puntuació final de cada vi s’obtindrà fent una mitjana de les puntuacions de l’equip. La guia d’aquest any analitza 1.600 vins i els presenta ordenats per puntuació segons cada Denominació d’Origen. A més de la puntuació, de cada vi ens indica les valoracions de tast, el tipus de raïm, el tipus de verema, possibles maridatges, preu, etc. Completa l’anàlisi una nova entrega de L’ull de l’ocell, una panoràmica anual de l’estat del vi català. MVR

PROGRAMA CULTURAL

Agenda

Recull d’actes

DIVENDRES 25 DE MARÇ Presentació del llibre El llop i els humans. Passat i present a Catalunya de Josep Maria Massip.

Exposicions temporals

DIJOUS 7 D’ABRIL Presentació de No era lluny ni difícil, de Joan Margarit, a càrrec de Jordi Llavina. DIVENDRES 8 D’ABRIL Presentació i projecció del documental Comprar, llençar, comprar, sobre l’obsolescència programada amb la participació de la seva directora, Cosima Dannoritzer. DIVENDRES 6 DE MAIG Inauguració de l’exposició temporal ORIGEN/UBICACIÓ de Quico Estivill. DIVENDRES 13 DE MAIG Primera sessió del cicle de cinema sobre el medi ambient. DIVENDRES 27 DE MAIG PassFOTO mou projectes projecta Notes de camp fotogràfiques. DIVENDRES 3 DE JUNY Segona sessió del cicle de cinema sobre el medi ambient. DIUMENGE 5 DE MAIG Entrega dels XXXIII Premis Baldiri Reixac al Casal de l’Espluga de Francolí. EXPOSICIONS TEMPORALS Fins l’1 de maig De terra, de riu, de fang... de Joaquim Espuny Del 6 de maig al 31 de juliol ORIGEN/UBICACIÓ

de Quico Estivill

MVR

D’entre totes les activitats que s’han fet al Museu en els darrers mesos destaquem l’exposició temporal de Joan Solé, que feia un repàs a la seva trajectòria. Partia dels seus inicis com a esgrafiador, amb quadres matèrics, fins als poemes visuals i la pintura acrílica de l’actualitat. Joan Solé ja va ser el responsable de tots els esgrafiats que es van fer per a la inauguració del Museu, l’any 1988, seguint dibuixos de Llucià Navarro. També han passat pel Museu una exposició dedicada a la salut i l’educació a l’Àfrica subsahariana i una que commemorava els 150 anys del Calendari dels pagesos.

Actes Els darrers han estat mesos d’actes atípics en la trajectòria del Museu, actes que, per la resposta obtinguda, de ben segur que es repetiran. Un cicle de conferències sobre la història de Catalunya, dividit inicialment en quatre sessions va acabar prorrogant-se; també es va organitzar un curs de tècniques de guiatge i interpretació del patrimoni per a professionals d’aquests sectors; un espectacle infantil, que reinterpretava cançons tradicionals catalanes amb instruments de joguina; un recital de clàssics medievals catalans, de la mà de l’editorial Barcino i la seva iniciativa Amics d’Els Clàssics, que pretén acostar els clàssics literaris medievals catalans als joves; una conferència de l’enginyer agrícola i vicepresident de la Fundació Agrícola Catalana Oriol Comas Vancells sobre la gestió integral del bosc; i, per acabar, una jornada dedicada al conreu de la vinya, de la mà dels Joves Agricultors i

Ramaders de Catalunya (JARC) que va combinar una conferència amb la presentació del llibre El conreu de la vinya. Alternatives i viabilitat. El mateix dia que es van escoltar fragments escollits de Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi o Ramon Llull, també es va presentar el Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot, una de les quatre grans cròniques medievals catalanes, en una edició especial a cura de Stefano Maria Cingolani.

D’altra banda, Josep Vallverdú, gran amic del Museu, ens ha dut aquests darrers mesos tres obres. La reedició de Proses de ponent, escrits de l’any 1960 sobre les terres de l’occident català. Veïnats i fesomies, una peça autobiogràfica on feia un itinerari vital a través dels llocs on ha viscut i els homes que hi ha conegut. I, per acabar, Bestiolari, un poemari on descriu, amb la gràcia i ironia característiques, una seixantena d’animals.

ESTEM EN XARXA

Museus 2.0 i més

La xarxa segueix dotant d’eines a la creativitat De la mà de l’excel·lent equip del Museu Picasso de Barcelona i durant els últims mesos han passat pel nostre país les persones més influents i amb major vocació d’innovació museològica a la xarxa; una oportunitat d’or perquè els professionals dels museus de Catalunya hagin pogut intercanviar, aprendre i veure multitud d’exemples de l’aplicació de la xarxa i de les social media en l’àmbit dels museus. Nina Simon, un dels exponents revolucionaris del canvi dels Museus creadora del blog Museum 2.0 va desglossar, en una conferència i un taller al Picasso, la necessària participació del públic (avui en dia participants o cocreadors) en la constant creació de coneixement dels museus, siguin de l’àmbit que siguin. Simon, autora del llibre The Participatory Museum, ha recollit i creat experiències per tot el món sobre com els museus han d’abordar el públic, no com a individus estàtics sinó com a dinamitzadors d’un coneixement que es deriva a tots els sentits, des de la institució al visitant i a la inversa. En aquest sentit les experiències, que parteixen d’una interacció física dins de les seus dels diferents museus, han passat en

PremsaComarcal_188x127.pdf

15/2/11

els últims anys a una interacció a la xarxa, a través de xarxes socials i de propostes participatives on l’usuari es converteix en partícep de la mateixa creació artística. És l’experiència de per exemple The Johnny Cash Project, un projecte col·laboratiu en constant creació en relació a un vídeo de Johnny Cash. A més, la interacció a través d’Internet multiplica les possibilitats i fa que l’audiència dels museus pugui tenir un lligam personal perquè les experiències no només siguin en moments puntuals d’una visita sinó que tendeixin poc a poc a una relació constant. Simon destacava la necessitat que la interacció amb els museus sigui una experiència social, per tant necessàriament compartida entre els visitants (o participants) on el Museu s’erigeix en un recipient per a “fer i compartir”, on una peça pot generar un coneixement compartit i on l’individu pot aportar-hi més valor. En aquest cas, el Museu de la Vida Rural, gràcies als seus fons i a la seva estructura, té la capacitat de catalitzar una experiència social dels visitants on la història personal aflora immediatament davant la proposta (o provocació) museística.

09:59:38

Atreveix-te a observar!

Tenim desafecció per la política o només pels polítics? La immigració, la veiem com una qüestió econòmica o com un problema cultural? Treballem per poder consumir o encara creiem en la feina? Què influeix més els nostres fills: el que veuen a la televisió o el que veuen fer als pares? Per a tots aquells que busquen respostes a preguntes com aquestes, però que no volen caure en els tòpics, l’Editorial Barcino edita la col·lecció Observatori dels Valors, un seguit d’obres escrites per sociòlegs, filòsofs i politòlegs que fan una radiografia crítica i aprofundida dels catalans d’avui.

CMY

Fes-te subscriptor de la col·lecció Observatori dels Valors! Als cent primers, els regalarem el llibre de l’Enquesta Europea de Valors a Catalunya, Valors tous en temps durs. Consulta els volums publicats i informa-te’n a: www.observatoridelsvalors.cat

MVR

Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí Conca de Barberà www.museuvidarural.cat