Butlletí número 6 de l'Associació de Naturalistes de Girona

Despertem del malson nuclear

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona Celebrem el 30è aniversari a la fira Eco.Sí 2011 Cal revisar la necessitat de construir variants al Ripollès Demanem el cessament del Director General d’Urbanisme Els Grans Camins de l’Aigua, a la Selva Entrevista a Anna Burrassó, presidenta de l’ANG entre 1992 i 1997

núm. 6 / juny 2011

EDITORIAL núm. 6 / juny 2011

EDICIÓ

Fukushima som tots, nuclears mai més!

Un cop més el desastre nuclear al Japó mostra d’una manera dràstica com de perillosa és l’energia nuclear.

Tot i la suposada seguretat d’aquesta, la realitat dels fets és una altra: l’accident de Three Mile Island (1979), de Txernòbil (1987), de Tokaimura (1999) i ara Fukushima (2011), demostren la inviabilitat d’aquest model energètic. Casa nostra no és una excepció, l’octubre de 1989 va tenir lloc l’accident de la central nuclear de Vandellòs I, que va donar lloc al tancament definitiu d’aquesta instal·lació. La resta de centrals operatives pateixen habitualment nombrosos incidents i aturades no programades, fins al punt que els gestors d’Ascó 2 van posar en perill un grup d’escolars i el conjunt de la població al realitzar una excursió per les instal·lacions malgrat existir una fuita radioactiva.

La situació actual ens demostra que l’energia nuclear no pot tenir un paper eficaç i significatiu en la producció energètica, hem de recordar la seva perillositat i els impactes que genera, com l’expoli del Sud; l’extracció de l’urani en pèssimes condicions socials, laborals i ambientals als països empobrits; els greus perills i la generació de milers de tones de residus d’alta activitat pels quals no existeix cap solució.

Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org.

Des de l’ANG, continuem treballant per tancar les centrals nuclears i donar un fort impuls al canvi de model energètic amb la decidida promoció de l’eficiència, la suficiència i les energies renovables.

Enric Cortiñas President de l’Associació de Naturalistes de Girona

Per totes aquestes raons us convidem a participar en el Grup antinuclear de les comarques gironines i a recolzar el tancament de les centrals nuclears (www.comarquesgironinesantinuclears.blogspot.com/).

Coordina: Anna Grabalosa · premsa@naturalistesgirona. org Dipòsit legal: Gi-417/1997, 520 exemplars.

Consell de redacció: Alba Argerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí.

Foto portada: Almusaiti, flickr, creative commons.

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.

NOTÍCIES

Enguany que estem d’aniversari no podríem perdre l’ocasió de participar en la fira Eco.sí, que ha canviat de dates i es fa del 3 al 5 de juny de 2011 al Palau Firal de Girona. En total hi farem gairebé vint activitats per a grans i petits per commemorar els 30 anys de l’entitat. Un dels moments més emotius serà l’acte institucional sobre els 30 anys d’història de l’entitat i trobada de socis històrics, que serà el diumenge 5 de juny a

L’ANG organitza més de vint activitats, com la trobada de socis històrics i el lliurament de premis del Somcurts. les 17 h, precisament el Dia del Medi Ambient.

En el marc de l’Eco.sí també hi haurà el lliurament de premis del festival Somcurts (4 de juny a les 18 h);

la primera trobada de grups de consum ecològic de les comarques gironines i un tast de productes (4 de juny a les 16 h); l’última sessió del curs d’eines de defensa del territori (3 de juny a les 18 h); i un cicle de xerrades.

Els temes que es tractaran són l’estat de la pesca i la biodiversitat marina; la dependència del petroli; els boscos i el canvi climàtic; i la lluita de la MAT i la nova cultura de la energia. Per als infants hi haurà un taller de

Tornem a l’hort!

Visites en caiac pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus Descomptes pels socis de l’ANG M. 627 433 332, www.skkayak.com

planter, de joies i joguines amb material reciclat, contes naturalistes i una parada dels productes cultivats al curs d’hort de la vall de Sant Daniel, entre d’altres.

Durant tota la fira es podrà escriure un desig de sostenibilitat; hi haurà el joc dels transgènics i s’exposaran les fotografies guanyadores del 23è Concurs de Fotografia Naturalista. Més informació a www.naturalistesgirona.org. Imatge commemorativa aniversari, Oriol Piferrer.

El 30 d’abril va començar una nova edició del curs d’horticultura ecològica per a nens i nenes a la Vall de Sant Daniel, organitzat per l’ANG. Més d’una desena d’infants d’entre 5 i 16 anys hi participen els dissabtes de 10 a 13 h fins el 25 de juny. En el curs aprenen a cuidar l’hort, les verdures que s’hi sembren i planten i descobreixen els cicles de la natura mentre es diverteixen conreant. Foto: edició 2010.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Celebrem el 30è aniversari a la fira Eco.Sí 2011

NOTÍCIES núm. 6 / juny 2011

Cal revisar la necessitat de construir variants al Ripollès

Gedena i l’ANG hem presentat al·legacions a l’estudi informatiu de les variants de Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol.

Les infraestructures plantejades suposen un elevat impacte en el context d’una comarca com el Ripollès i les entitats demanem que hi hagi un estudi de fluxos de trànsit i que es tinguin en compte els corredors ecològics. Ens mostrem contràries a un model d’infraestructures viàries

lògics, socials i paisatgístics, i d’espècies en recuperació, com el Trencalòs.

L’informe de la carretera no contempla la protecció del medi nocturn, les anàlisis de la contaminació atmosfèrica degudes al transport terrestre, ni l’impacte acústic de la via, especialment important tenint en compte

l’orografia del terreny.

Les entitats denunciem que l’administració segueix amb la política de fragmentar els projectes d’infraestructures, quan en realitat parlem d’un projecte d’impacte molt major com és un eix transpirinenc. Cal que s’avaluï tot el tram sencer , és a dir, tota la carretera N-260.

tor General d’Urbanisme, el Sr. Pere Solà, va afirmar, després de la darrera comissió d’urbanisme a Girona el passat 16 de març, que traslladarà al Tribunal Suprem un incident d’impossibilitat legal d’execució de la sentència, és a dir, que li comunicarà que no es pot complir

la sentència contra la zona industrial de Roses. Aquestes declaracions mostren un menyspreu absolut pel deure de complir les sentències dictades pels Tribunals.

Les entitats hem reclamat el seu cessament immediat.

que fomenti el transport privat i poc sostenible.

Els nostres arguments són que hi ha una manca de demanda real de trànsit que justifiqui la definició de la N-260 com a eix transpirinenc de gran capacitat i de velocitat elevada. També que en l’àrea afectada hi ha presència de corredors eco-

Demanem el cessament del Director General d’Urbanisme Considerem que cal fer efectiva la sentència del Tribunal Suprem d’anul·lar el Pla Parcial de Vilajuïga.

L’ANG i la IAEDEN- Salvem l’Empordà recordem que l’obligació d’executar les sentències és un deure que afecta a tots els ciutadans i a tots els poders públics i això inclou a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona i a la Direcció General d’Urbanisme. El Direc-

Foto: Roda de premsa, Girona, 3 de març de 2011.

CONCURS FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Illes Formigues, d’Abel Serra Primer Premi Categoria Aigua, Natura i Costa Brava 2010

Lliurament de premis del Somcurts

El concurs de curtmetratges ambientals Somcurts arriba al seu punt àlgid, amb el lliurament de premis el 4 de juny de 2011 a les 18h en el marc de la fira Eco.sí, al Palau Firal de Girona.

Més informació a www.naturalistesgirona.org/somcurts.

D’altra banda, ja estem treballant en la propera convocatòria del Concurs de Fotografia Naturalista, que arri-

barà a la seva 24a edició. El termini de recepció de fotografies s’obrirà, com és habitual, de l’1 de setembre al 31 d’octubre a través del portal www.naturalistesgirona.org/fotografia.

Aneu preparant les fotografies per presentar-hi, no us perdeu cap bona imatge! I recordeu que els socis de l’ANG i l’Ateneu també podeu participar en la Categoria Soci Naturalistes.

TEMA CENTRAL

Despertem del malson nuclear

núm. 6 / juny 2011

Autor: Xevi Planas i Puigbert – Grup antinuclear de les comarques gironines L’accident nuclear de les centrals de Fukushima ens demostra que res ha canviat des de la catàstrofe de Txernòbil, l’accident nuclear més greu que havíem patit fins ara la humanitat.

L’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica va reconèixer que s’han mesurat concentracions de Cs137 en el sòl, a indrets allunyats 40 km de la central, de fins a 3.7 MBq/m2.

Això es pot comparar amb el llindar d’1.48 MBq/m2 que va fixar l’URSS, l’any 1990, per forçar l’evacuació de l’entorn de Txernòbil. Les emissions radioactives de Iode-131 procedents de Fukushima superen en 100.000 vegades les que hi va haver a Three Mile Island (accident nuclear als EEUU l’any 1979).

L’eòlica ha cobert aquest mes de març el 21% de la demanda elèctrica de l’Estat Espanyol i ha estat, per primer cop, la primera font d’electricitat per davant de la nuclear, que ha cobert el 19% del consum elèctric. En total les energies renovables han cobert aquest mes el 42,2% de la demanda elèctrica.

Manifestació contra les nuclears a Girona, 18 de març de 2011.

Acció contra els parcs eòlics al paratge natural de l’Albera. Foto: IAEDEN.

Un cop més, després de tan sols 25 anys, veiem com la industria nuclear falla, contamina, espolia, mata, enverina, amaga, improvisa, enganya,... fins arribar a situacions límit totalment desoladores i catastròfiques.

L’accident de Fukushima és comparable al de Txernòbil, fins i tot més greu si considerem tot el que s’ha recalcat amb arrogància des dels lobbies i governs pronuclears, que afirmaven que la indústria nuclear era segura. Veiem, però, que la trista pràctica de repetir mil cops una mentida per convertir-la en veritat només ens condueix cap al desastre. Allò que mai més podia tornar a passar, ha passat.

Les conseqüències d’aquest llarg i agònic accident són tan dures com ho van ser llavors a Ucraïna. Aquest també s’ha elevat al nivell 7 de l’escala INES. També s’està alliberant enormes quantitats de radioactivitat a l’entorn: Iode-131, Cessi-134 i 137, fins i tot s’ha detectat Urani a les illes Hawai i Marianes.

Aquest també ha suposat l’evacuació de milers i milers de persones i s’ha establert igualment una zona prohibida, 20 km de radi que han resultat ser totalment insuficients i negligents.

També s’ha arribat a la fusió dels nuclis dels reactors, almenys de tres unitats.

La indústria nuclear torna a deixar una extensa zona del nostre planeta inhabitable durant segles. Els aliments com

TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

la verdura, el peix, l’aigua potable, han quedat contaminats i els abocaments radioactius al mar comencen a afectar a les cadenes tròfiques llargues dels peixos. El govern japonès està permetent exposicions de fins a 2 rem/any per els escolars de la zona, una exposició a la radioactivitat fins a 20 vegades superior als estàndards internacionals.

El govern japonès tampoc permet investigar a organismes independents com Greenpeace els nivells de radioactivitat.

I malauradament, aquest accident nuclear també pateix el silenci institucional a casa nostra. Com aquell abril de 1986, no s’ha pres cap mesura per minimitzar els afectes sobre la salut que pot suposar l’accident del Japó. No s’ha informat dels nivells de radiació que han arribat fins a Catalunya, ni es fa un seguiment de com evoluciona la catàstrofe nuclear. Com tampoc s’informa de la perillositat de les centrals de Catalunya, de les nombroses incidències que pateixen contínuament Ascó, Vandellòs, Cofrents, etc. Sembla que l’accident de Fukushima passi de llarg de les nostres institucions, cap aten-

ció, cap pas pel tancament d’aquestes instal·lacions després de les greus alarmes internacionals que ens van arribant amb els anys.

El terratrèmol i posterior tsunami de l’11 de març ha ocasionat tot el desastre nuclear en deixar sense alimentació elèctrica ni refrigeració els 6 reactors de la central Fukushima-Daiichi. És molt significatiu assenyalar que els parcs eòlics propers a l’epicentre del terratrèmol i situats també a la costa no van patir cap dany i continuen aportant electricitat a l’inestable xarxa japonesa actual. Les energies renovables a l’Estat Espanyol ja s’apropen al 50 % de cobertura de la demanda elèctrica, uns percentatges que pocs anys enrere semblaven impossibles per a molta gent. Malgrat aquests grans avenços de les energies renovables, encara ens manca aconseguir aspectes molt importants relacionats amb l’energia, com és la seva democratització, la implantació massiva de les energies renovables per a l’autoconsum dels edificis i el foment de l’estalvi i l’eficiència.

Dades extretes de www.energiasostenible.org.

Manifestació a Girona el 12 de novembre de 2006.

Foto: IAEDEN. Cal preguntar-nos com és que malgrat existir totes aquestes possibilitats de funcionar amb sistemes 100% renovables, els governs persisteixen en mantenir-se fidels a les centrals nuclears de fissió. I l’única resposta que podem obtenir és que hi ha una estreta relació mantinguda des de sempre entre les centrals nuclears i les aplicacions d’armament militar. Per tant, ens queda pendent la gran assignatura de desmilitaritzar i desnuclearitzar el món.

Més informació: www.comarquesgironinesantinuclears.blogspot.com

núm. 6 / juny 2011

ARTICLES D’OPINIÓ

Miguel Muñiz. Observatori de l’Energia a Catalunya

Fukushima, Txernòbil, Catalunya, Espanya

El 26 d’abril es van complir 25 anys de la catàstrofe nuclear de Txernòbil, i 45 dies des de l’inici de la de Fukushima. Un altre cop es posen de manifest les conseqüències socials i ambientals de l’energia nuclear.

Txernòbil continua marcant el dia rere dia de centenars de milers de persones, de l’economia i la vida d’àmplies zones de Ucraïna i Bielorússia. Ara només cal imaginar com podria avançar la recuperació del Japó després del terratrèmol i el tsunami, si no tinguessin quatre reactors nuclears parcialment destruïts. Fukushima demostra que l’energia nuclear pot convertir una catàstrofe natural en un desastre inacabable. La reconstrucció

de les zones devastades pel terratrèmol es realitzarà en un temps més o menys llarg, però la radiació i les seves seqüeles perduraran molt més enllà de la reconstrucció civil. Fukushima és un Txernòbil a càmera lenta.

També en l’aspecte informatiu. Si a Txernòbil es va aplicar la censura pura i dura, a Fukushima predomina la desinformació, les mitges veritats i mitges mentides del govern japonès i l’empresa TEPCO. Fukushima no tan sols ens

afecta perquè les seves partícules van començar a arribar a Catalunya als 8 dies de l’inici de la catàstrofe.

El control de productes de tot tipus, preferentment d’aliments, que provinguin de zones que hagin estat afectades és una prioritat social, i un altre aspecte sobre el que es guarda un acurat silenci. Per reaccionar davant tot això calen dues coses: informació i mobilització. Demanem un calendari urgent de tancament de les centrals nuclears.

Jaume Serrasolses, SEBA

El desastre econòmic de les nuclears

El nombre de reactors nuclears al món va assolir el seu punt àlgid el 1989, des de llavors el nombre de centrals nuclears tancades ha superat el de les noves.

Als EUA des de 1977 no s’ha iniciat cap nova central.

A Europa, després de 20 anys sense construir cap nova central nuclear, i sense cap projecte en previsió (excepte un a França), ara se n’està construint una a Finlàndia. Des de l’any 2003 les empreses AREVA (França) i Siemens (Alemanya) estan construint la central d’Olkinoto a Finlàndia (1.600 MW), amb una nova generació de reactors d’aigua a pressió i s’enfronten a un desastre econòmic que només se sustenta amb l’aportació dels

dos estats. Aquest reactor nuclear és d’una tecnologia avançada respecte els actuals en funcionament, i es va contractar “claus en mà” per uns 3.000 milions d’euros -amb finançament del banc públic alemany BayernLB, a un interès molt baix i crèdits garantits per l’Estat francès. Si bé estava previst que l’obra acabaria el 2009, ara es preveu pel 2012. Aquest retard suposarà una penalització de 1.400 milions d’euros, que s’afegeixen als ingents in-

crements de costos de producció que han fet duplicar el preu de la central i que l’empresa elèctrica finesa TVO no assumirà. Per això, l’empresa pública AREVA ha de fer una ampliació de capital per tal de poder fer front, entre d’altres, a la reclamació de TVO. Després de Fukushima, les possibilitats de la indústria nuclear s’han reduït de forma definitiva en bastants anys.

AREVA ha obert una nova línia de negoci: construir parcs eòlics.

Un pare i un fill lluitant per sobreviure en un món tan gris i trist que molts no han pogut ni plantejar-se l’opció de viure. Una història fosca en un nou món apocalíptic. Una reflexió sobre la força de l’amor, la responsabilitat i les misèries de l’ésser humà davant les adversitats. Cormac McCarthy ens ofereix exquisides descripcions en una novel•la escrita per pensar.

Fou la base d’una pel•lícula protagonitzada per Viggo Mortensen el 2009. La trobareu editada en català per Edicions62 i es considera una de les millors obres de la literatura universal. Recomanació de Carme Dolz.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Més brillant que una galàxia

RECOMENACIONS

La carretera

Extracte de la fotografia que va obtenir el Segon premi de la categoria fotodenúncia de la 23a edició del Concurs de Fotografia Naturalista.

No siguis gamarús!

Quan fem una acció, una dita errònia, o en general qualsevol cosa equivocada i que una altra persona té clar que ho hem fet malament -tot i que sense mala intenció- ens pot dir: “No siguis gamarús!”.

De fet, ens està dient que som curts de gambals, un xic aturats (gens actius) o sense xispa, que és com en diuen ara.

Com és aquest ocell, el gamarús, que ens serveix de model per una persona de poca volada? És un ocell rapinyaire que viu als boscos i zones arbrades, nia en forats de les soques d’arbres vells, també pot niar en cases abandonades. No té por de l’home i és mou només al vespre

i la nit. Fa uns dos pams de llargària, pesa mig quilo, té cap gros amb uns ulls negres rodons i grossos (per volar i veure-hi de nit), és de color grisós amb tons marronosos. Vola al capvespre i de nit cercant menjar, sobre tot talps, ratolins i morruts, també granotes i gripaus. No s’esforça gaire per cercar menjar ni per atacar; és un bonàs i sembla que no te mala intenció, per això és un gamarús.

A nivell ornitològic, és una au de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, del gènere estrix i espècie o varietat Estrix aluco, com a varietat més abundant a les nostres contrades i gairebé a tot Europa.

Foto: Gamarús, Sergey Yeliseev, flickr.

EXPRESSIONS POPULARS

Foto: Miquel Jover

RECEPTA REGALEM...

núm. 6 / juny 2011

Tiramisú vegetal amb préssec Com a ingredients necessitarem: 200 grams de crema de soja o de civada (semblant a la crema de llet, però vegetal); 100 grams de puré d’ametlles; 2 cullerades grosses de sucre integral; 8 galetes; 4 cullerades petites de cacau en pols sense sucre; 3 préssecs; 2 cullerades soperes de suc de llimona; 2 o 3 cullerades de sirop o mel; i una beina de vainilla.

Aquestes postres s’han de preparar unes hores abans. Pelem els préssecs i els traiem el pinyol. Els tallem a daus

Descarrega’t gratuïtament el llibre Quan l’om demana peres

i els posem en una cassola petita amb la branca de vainilla tallada en dos en la seva llargada. Hi afegim suc de llimona i els coem una mica. Quan ja estan cuits, si és necessari, hi afegim una mica de sirop o mel per a endolcir-los.

Ho repartim en quatre copes i deixem refredar. Batem bé el puré d’ametlles amb la crema de soja i hi afegim el sucre. Ho reservem a la nevera. Abans de l’àpat deixem a punt les copes posant dues galetes sobre cada copa amb préssecs, estrenyent una mica perquè

n’agafin el suc, i ho recobrim amb la crema. Hi espolsem el cacau a sobre, generosament, amb un tamís.

Podem variar aquestes postres segons la temporada, a l’hivern podem fer-les amb poma o amb préssec en almíbar (en aquest cas els triturarem directament sense coure i no hi afegirem cap endolcidor). Deliciós!

Recepta de Valérie Cupillard adaptada per Nuri Negre. Per informació de tallers de cuina: cuinavegetariana@gmail.com.

Foto: Muffet, flickr, creative commons.

Sabíeu que amb l’energia que estalviem evitant anar una sola vegada a comprar amb cotxe podem tenir il·luminada una bombeta més de 800 hores? Quan l’om demana peres, un estudi publicat per Enginyers Sense Fronteres i realitzat per Maria Heras López, membre del Centre de Recerca i Informació en Consum, descriu el nostre sistema agroalimentari des del consum d’energia. Ens introdueix al sistema agroalimentari mundial i les seves alternatives, ens parla dels consum energètic i ens ofereix una comparativa energètica entre quatre aliments provinents de diferents models alimentaris a partir de casos reals: la poma, el tomàquet, la carn de porc i la llet de vaca.

Podeu descarregar-lo des del bloc www.opcions.org.

RUTA Fotografies. Caminada a Arbúcies i caminada a Tossa de Mar, 2009.

Autor: Selwa.

L’aigua és l’element comú d’una comarca de paisatges molt diversos distribuïts per territoris de costa, de plana i de muntanya.

Per gaudir-ne intensament, des del Consell Comarcal de la Selva es gestiona una extensa xarxa de camins adequats per a la pràctica del senderisme i el cicloturisme, que creuen de nord a sud i d’est a oest la comarca. Són els Grans Camins de l’Aigua, una xarxa d’itineraris de 325 km que uneixen els diferents pobles de la comarca i que permeten a l’usuari descobrir un patrimoni natural i cultural poc conegut de rius, molins, estanys, rieres, ponts, rescloses, penya-segats, llacunes, pous de glaç, etc. Podeu entrar a la pàgina web de l’associació de turisme “la Selva, comarca de l’aigua” (www. laselvaturisme.com/ca/grans-camins) i escollir entre els 54 trams, amb l’opció de descarregar la fitxa descriptiva i el track per gps a partir del portal wikiloc.

D’altra banda, a la comarca també s’impulsa el projecte “SELWA, un compromís amb l’aigua”, una aposta del territori per un model eficient i sostenible de gestió de l’aigua a la comarca que es fomenta en la participació dels agents econòmics i socials i en la implicació activa de la ciutadania.

En concret, s’ha realitzat un recull de bones pràctiques en l’ús de l’aigua per aplicar a nivell domèstic, una exposició itinerant, publicacions temàtiques i activitats educatives amb escolars i un programa de caminades guiades. Podeu consultar aquests materials i la programació de les caminades a www.selva.cat/selwa.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Els Grans Camins de l’Aigua, a la Selva

ENTREVISTA

Anna Burrassó Professora de Llatí a l’institut de Santa Eugènia de Girona i presidenta de l’ANG entre el desembre de 1992 i el desembre de 1997.

núm. 6 / juny 2011

“Haurem d’aprendre a viure amb menys coses, amb la nostra actitud mica a mica podrem aconseguir canvis” Què et va motivar a unir-te a l’ANG? Vaig arribar a l’ANG perquè ja estava a l’Agrupament Escolta Joan Pons i treballàvem per inculcar als nanos el coneixement i respecte a la natura. Vaig començar a col.laborar-hi organitzant activitats, excursions, cursos. Més endavant em vaig animar a presidir l’entitat perquè m’ho van demanar, coneixia com funcionava i vaig pensar que era una manera que la gent que no venia del camp de la biologia veiés que la protecció de la natura ha d’implicar a tothom.

Quins projectes et van agradar més?

Potser no era un projecte “per agradar” però sí que va moure molta gent i va ser poder formar part, com a ANG, de tot el moviment que es va generar en contra de l’Eix de Bracons. Penso que va aglutinar molta gent i que sense la pressió que es va fer no s’haurien tingut

tant miraments a l’hora de construir-lo.

Quin ambient es respirava?

Era un moment de canvi i la gent venia amb moltes ganes i il•lusió. Hi havia com dues branques, d’una banda una oficina tècnica de gent amb formació que portava endavant projectes i assessorava i, de l’altra, un voluntariat que començava a encetar una part més social, de compromís ambiental.

Creus que s’ha avançat en educació ambiental?

Sí que s’ha avançat. En aquest camp les escoles, mestres, educadors ambientals, han fet molta feina, però crec que encara falta conscienciació ciutadana.

Molts dels avenços es fan per força. També és veritat que la majoria no estem disposats a renunciar a les comoditats que hem anat aconseguint, però crec que no hi altre camí que tornarnos, tots plegats, més austers. Com a ciutadans també

hauríem d’estar més conscienciats i ser més exigents amb els polítics que gestionen els diners públics. Val la pena trinxar mig Empordà per estalviar deu minuts en el trajecte de Figueres a La Bisbal? Calia fer la variant si finalment s’ha d’ampliar l’autopista i fer dos carrils més que serviran de variant?

Com veus l’actual situació de crisi?

No podem deslligar el creixement econòmic dels problemes ambientals. Durant anys ens hem estimat més créixer econòmicament i no pensar en les conseqüències ambientals i socials que aquest creixement desorbitat podia portar. Ens pensàvem que aquesta eufòria econòmica no tindria fi i que es podia fer caler fàcil. No hem invertit en educació ni en cultura i ara ens trobarem amb una gran bossa de gent que no té res.

A vegades penso que la crisi encara hauria d’haver estat més forta per sacsejar de

veritat tot el sistema, em fa ràbia quan penso que vint anys enrere ja hi havia gent que clamava contra aquest desgavell i ningú se’ls escoltava. Ara ho estem pagant els de sempre i haurem d’aprendre a viure amb menys coses. Cal trobar l’AUREA MEDIOCRITAS, com deia Horaci, el terme mig més preuat que l’or.

A nivell personal, quines mesures de sostenibilitat apliques?

Ara que puc, procuro anar a treballar en bicicleta; també reciclo tant com puc, paper, plàstic, olis, vidre; emboliquem els entrepans amb paper,... Em resisteixo a tenir aire condicionat i penso que sóc una persona força austera amb els meus gustos.

Quin consell donaries als lectors del butlletí?

Que el canvis han de començar per nosaltres mateixos i que és amb la nostra actitud que, mica en mica, podem aconseguir-los.

Fes-te soci/ sòcia de l’ANG! T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona