Rio + 20: de l’Agenda 21 a l’Economia Verda
Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Creem un directori d’entitats ambientals de Catalunya Recepta de pastís de carbassó i rocafort Participa al Concurs de Fotografia Naturalista fins el 31 d’octubre Entrevista a Carme Dolz, pedagoga
núm. 10 / tardor 2012
EDITORIAL núm. 10 / tardor 2012
EDICIÓ
Rio+20: un futur incert
El passat 22 de juny, es clausurava la Conferència Rio+20 sobre Desenvolupament Sostenible, a Rio de Janeiro.
Vint anys després de la històrica “Cimera de la Terra”, el món tenia els seus ulls i les seves esperances posades en aquesta nova Conferència, el futur de la humanitat està en joc i, com gairebé sempre, res no ha canviat.
sense definir els impactes negatius en els drets socials, ambientals i humans de les companyies (sobretot les multinacionals), que han de ser dirigides cap a un desenvolupament més sostenible i just.
Es pot dir que els resultats de Rio+20 són decebedors i no són ni de bon tros el que el món necessita. Lamentablement, el text de la declaració final de la conferència no fa cap intent seriós per reduir les diferències entre rics i pobres. Rio+20 s’ha centrat fonamentalment en el pilar econòmic del desenvolupament sostenible amb una definició d’economia verda excessivament àmplia, que deixa obert el camp a la mercantilització de la naturalesa,
Pel que fa als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb prou feines s’ha concretat res. L’any 2015, data de compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni (ODM) està a la molt prop i difícilment s’assoliran. És més necessari que mai que la comunitat internacional es posi d’acord en un nou marc de desenvolupament que superi les debilitats i incorpori els aprenentatges dels ODM.
Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org.
Coordina i maqueta: Anna Grabalosa. Dipòsit legal: Gi-417/1997, 520 exemplars.
A Rio+20 hem assistit a una nova derrota de les persones i el medi ambient, cal d’una vegada apostar per decisions que es prenguin pensant realment en les persones i en el medi ambient i no en els mercats. Enric Cortiñas President de l’Associació de Naturalistes de Girona
Consell de redacció: Alba Argerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí. Foto portada: StopClimateChaosCoalition, flickr.
La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.
NOTÍCIES
El ple de l’Ajuntament de Girona ha aprovat la moció de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i l’ANG en defensa del cabal del Ter i que la plataforma ecologista “Aigua és Vida” ha fet arribar a tots els ajuntaments de la conca. Les dues entitats reclamen que es garanteixi el compliment del cabal del Ter que, amb la privatització d’Aigües del Ter Llobregat, s’enfronta a un nou obstacle per a la normalització de la seva si-
En els darrers 12 anys la captació de l’aigua ha suposat el transvasament mitjà d’un 75% del cabal tuació. Tant l’Ateneu com l’ANG es refermen en la necessitat que l’aigua del Ter no esdevingui “moneda de canvi polític”. Aquesta moció és germana de la moció que la plataforma ja ha
presentat als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, on actualment 18 municipis - amb un total de 1.015.947 habitants- s´han adherit a la moció contra la privatització d´ATLL. En els darrers 12 anys la captació de l’aigua del Ter destinada a l’àrea metropolitana ha suposat un transvasament mitjà d’un 75% del cabal del riu, comportant un greuge ambiental, social i econòmic per la conca del Ter. Això fa inviable el
Recurs educatiu Erutes
Visites en caiac pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus Descomptes pels socis de l’ANG M. 627 433 332, www.skkayak.com
compliment de la Directiva Europea Marc de l´Aigua que exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015. Les entitats demanen el compliment dels cabals legals de manteniment del riu Ter i una aposta clara per la gestió pública i racional de l’aigua; per tal d’assegurar el dret humà bàsic d’accés a l’aigua potable i al sanejament reconegut per les Nacions Unides al 2010. Foto: fragment, Jofre Ferrer, flickr.
E-rutes és un recurs adreçat a l’alumnat d’ESO en format pàgina web consultable a través del portal de l’ANG www.naturalistesgirona.org/erutes. L’objectiu principal és sensibilitzar l´alumnat de la problemàtica del canvi climàtic a través d´una sèrie d´activitats que permeten prendre consciència dels hàbits de consum i reflexionar com esdevenir més sostenibles.
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Girona per la defensa del cabal del Ter
NOTÍCIES núm. 10 / tardor 2012
Creem un directori d’entitats ambientals
Com a entitat de segon nivell, l’ANG participa del Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya, promogut per la Generalitat.
L’ANG ha dut a terme dues accions concretes: la creació d’un directori territorialitzat i actualitzat d’entitats ambientals de Catalunya i el desenvolupament d’un directori de projectes ambientals singulars. Aquesta base de dades serà accessible a través d’un espai web, que facilitarà la ràpida cerca
aquest aplicatiu s’integri en la plataforma web del Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya. Les entitats registrades podran accedir-hi per tal d’actualitzar la seva informació, doncs, un dels valors prioritaris del directori és el caràcter actualitzat de les dades. L’ANG espera haver
desenvolupat una eina útil per acostar el tercer sector ambiental al conjunt de la ciutadania, així com crear llaços entre les entitats per tal d’enfortir la nostra activitat i potencialitats. Animem a tothom a fer ús i difusió del directori. Fragment
ble una altra alternativa que passi més pròxima al nucli de Torroella i Ullà, aprofitant part de l’actual traçat de la C-31 entre Ullà i la rotonda amb la Gi-632. Així, no només s´aconseguiria un estalvi econòmic, sinó que s´afectaria una superfície menor de sòl agríco-
la. L’entitat demana que es plantegi la necessitat real d’aquesta infraestructura i recorda que cal evitar la creació de noves infraestructures que no faciliten l’accés al transport públic i redueixen els recursos disponibles per la seva millora.
d’entitats i projectes en un territori o àmbit de treball determinat. L’objectiu final d’aquest projecte és millorar l’accés a la informació relativa a les entitats així com a la seva activitat, tant a nivell intern com per al públic en general. El web estarà operatiu i públic a finals d’octubre. Es preveu que
foto: Estany de Sils, Jaume Albaigès, viulaterra.cat.
Impacte massa elevat del projecte de variant de Torroella El projecte de variant de Torroella de Montgrí s’hauria de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental.
La infraestructura podria causar greus perjudicis en un entorn d’alt valor agrícola i paisatgístic. L´ANG considera que les propostes plantejades per la variant de Torroella de Montgrí signifiquen uns recorreguts molts més llargs del necessari. Per l’entitat, seria preferi-
Foto: Lady Madonna, flickr.
CONCURS FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Manatí, de Juanma Orta 3r Premi Categoria General 2011
Participa al Concurs fins el 31 d’octubre!
Les inscripcions al 25è Concurs de Fotografia Naturalista estan obertes fins el 31 d’octubre a través del portal www.naturalistesgirona.org/fotografia. En aquesta nova edició s’ha modificat una de les categories del concurs. Aquest any la categoria Soci Naturalistes, on només podien participar socis de l’ANG i de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona
s’ha eliminat i s’ha inclòs la categoria “Riu Ter”, patrocindada pel Consorci Alba-Ter en la qual es premiaran fotografies que reflecteixin aspectes relatius al paisatge fluvial i el patrimoni natural del riu Ter i els seus afluents. A diferència de la categoria Socis, aquesta és oberta a tothom i té per objectiu posar de manifest el gran valor paisatgístic d’aquest entorn proper.
TEMA CENTRAL
Rio + 20: de l’Agenda 21 a l’Economia Verda
núm. 10 / tardor 2012
La Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992 es va popularitzar per l’aprovació de l’Agenda 21; l’esquelet bàsic per a l’assoliment d’un desenvolupament sostenible al llarg el s.XXI. Autor: Sergi Nuss
I es va acompanyar l’acord amb el compromís de promoure (dins de cada Estat) que els ens locals s’impliquessin en aquests objectius comuns, mitjançant l’elaboració i adopció de llurs pròpies Agendes 21. Això va incitar la mobilització internacional d’ens locals, desembocant en la creació de diverses xarxes (Conferència europea de ciutats i pobles sostenibles, ICLEI, etc.) i referents comuns per a la construcció de polítiques de sostenibilitat local com la Carta d’Aalborg (1994). Tot i així, el 2012 la Humanitat està afrontant l’anomenda Crisi de la triple E: Ecològica, Econòmica i Energètica, posant de manifest que els 20 anys transcorreguts han progressat en una direcció molt distant de la suggerida a Rio el 1992. El Canvi Climàtic ha entrat en una dinàmica accelerada de desplegament. Malgrat les polítiques que es puguin arribar aplicar fins el 2050, l’augment de la temperatura, onades de calors, sequeres, inundacions, huracans i altres desastres meteorològics seran probablement més forts i més freqüents que allò estimat per la ciència d’avui. Al damunt, si la població continua el seu
creixement exponencial, d’acord a un article recent de Nature (2012) en 10 anys podríem tenir el 50% del planeta transformat a cultius i assentaments urbans, fent pràcticament inevitable el col·lapse ecològic a gran escala. I la realitat és que les tendències demogràfiques indiquen que el 2050 haurem creuat la marca del 9 mil milions, més del 70% dels quals residint en ciutats. Una conseqüència evident pot ser l’increment dramàtic de la pobresa i les disparitats. Però, a més, les economies emergents confien en incorporar 1.500 milions de persones a estils de vida d’elevada demanda energètica, doblant el nivell actual. Aquests nous pols de mercat estan pivotant un canvi de rumb total en l’economia d’avui dia, allunyant-la dels seus centres històrics i posant en risc la qualitat de vida i els estàndards de benestar de múltiples països de l’anomenat Primer Món, com són Espanya, Irlanda, Itàlia, Portugal i Grècia. Si bé aquesta relació no s’explica a les discussions diàries sobre la crisi del deute i la prima de risc, el cert és que l’adveniment de l’ementat escenari poblacional i de patrons de
TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
consum, junt a l’esgotament del petroli -per al qual encara no s’ha trobat alternativa de gran abast-significaran un profund canvi en la distribució dels recursos i la riquesa al Món. Davant de tot això, el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) va llançar el 2009 la idea de l’Economia Verda com a proposta per fer de l’economia un factor d’impuls de la sostenibilitat; una economia “baixa en carboni, eficient en recursos i socialment inclusiva”. L’economia verda hauria de poder contribuir a l’objectiu establert a la Conferència del Clima de Copenhaguen de 2009 d’impedir que l’escalfament global superi els 2ºC, mitjançant l’inversió en energies netes i eficiència, tot generant una enorme quantitat de llocs de treball alhora. Rio+20 ha sigut el fòrum de reafirmació d’aquest nou discurs econòmic. Però no serà fins el 2020 que els Estats compten disposar dels acords, els fons i les tecnologies per inflexionar la curva de la demanda energètica i d’emissions d’efecte hivernacle. I l’economia verda pot quedar com un nou clam de bones voluntats, com ho va ser l’Agenda 21 l’any 1992. Més i tot quan no s’ha
assolit una renovació del Protocol de Kyoto que conclou enguany. Tanmateix, en parlar d’economia verda és molt fàcil caure en un re-etiquetatge del desenvolupament sostenible, i cal entendre que és només una de les moltes vies per emprendre la incerta aturada o frenada de la Crisi de la Triple E. Ara bé, quan hom s’ajusta a les defincions oficials d’ambdós conceptes, no pot sinó qüestionar-los. Així com recull l’Informe Final de Rio+20 (2012): “[l’economia verda no hauria de] constituir un mitjà per a la discriminació o restricció disfressada arbitrària o injustificable del comerç internacional”. I: “Nosaltres [els Caps d’Estat] també reafirmem la necessitat d’assolir el desenvolupament sostenible mitjançant la promoció sostinguda, de creixement econòmic [inclusor i equitatiu]”. Queda clar que els principis bàsics del neo-liberalisme econòmic continuen sobre-arquejant el model de desenvolupament i d’economia per superar la crisi ambiental global. Així, es fa difícil de creure que els propers 20 anys avancem gaire més que els 20 darrers.
Cimera Rio + 20 Foto: jonikarjalainen, Flickr
Tal com mostra la Figura 1, amb la Crisi de la Triple E el món occidental -i també les economies emergentsenlloc d’evolucionar cap a societats sostenibles, verdes, intel•ligents o resilients, pot acabar en estatus crític de llarga durada, a menys que el talent, esforç, recursos i prevenció siguin invertits de manera estable d’ara en endavant.
núm. 10 / tardor 2012
ARTICLES D’OPINIÓ
Josep Xercavins i Valls, Professor Titular UPC
Rio+20: un primer canvi de rumb significatiu cap a la sostenibilitat Rio+20 ha estat un cimera bastant maltractada: pels mitjans de comunicació, per moltes ONGs, pels moviments socials, etc. I no serà senzill, a curt termini, canviar aquest mal gust de boca.
Emperò, des del meu punt de vista, tenint en compte que el context era tant negatiu (tenim tantes crisis plantejades i tant poques llums sobre elles) i que, per tant, no podíem pas esperar que la cimera fos una mena de ruptura cap a un canvi civilitzatori. Crec, fins i tot amb sorpresa, que el document final obre molts camins de treball en una bona i, a voltes fins i tot agosarada, direcció. Una reforma important del marc institucional: un nou, i amb impor-
tants competències, Consell de Desenvolupament Sostenible de les NNUU (que comprendrà els tres pilars de la sostenibilitat: social, ambiental i econòmic), un PNUMA molt més reforçat pel que fa al pilar mediambiental de la sostenibilitat, etc. Una conceptualització reformista del que s’ha anomenat economia verda però que s’entén com un estadi transitori cap a la sostenibilitat i que, sobretot, s’aplicarà en cada cas (regió, país, municipi, etc.) d’acord
amb les possibilitats i necessitats pròpies i que no pot oblidar mai que, en qualsevol cas, ha de contribuir a l’eradicació de la pobresa (sostenibilitat social). I uns plans d’acció sectorials prou progressistes i interessants (i en alguns casos –oceans per exemple- inesperats) que han de sintetitzar-se i projectar-se en una agenda unitària global, a mena d’uns Objectius de Desenvolupament Sostenible, que es definiran, participadament, els propers dos anys!
Diversos autors
Després d’Eurovegas, mantenir l’atenció
Eurovegas finalment no es farà a Catalunya, però aixpò no implica que el Parc Agrari del Baix Llobregat quedi lliure de les amenaces d’especuladors.
De fet, una de les poques virtuts que ha tingut Eurovegas, i sobretot la mobilització en contra, és que ha permès que molta gent se n’adonés de la importància del Parc Agrari i de l’agricultura periurbana. Amb 4.000 hectàrees de terra excel·lent, aquí es produeix el 15% de la producció d’horta de Catalunya. Això suposa un canal de proveïment d’aliments propers a la gran àrea metropolitana gens menyspreable. A més, dóna feina a entre 1.500 i
2.000 persones de forma directa i unes 6.000 de forma indirecta. L’àrea és també fonamental en el funcionament de l’ecosistema de la Gran Barcelona. Aquest tipus d’espais són centrals per a la interconnexió de diferents tipus de territoris i dels seus ecosistemes (el riu Llobregat, la Plana que s’ha creat durant milions d’anys, les muntanyes del Garraf i Collserola, la costa, etc.), així com per mantenir la matriu ecològica que permet la conservació equili-
brada dels ecosistemes, dels seus elements i biodiversitat. Si, en lloc de promoure operacions especulatives, es mantingués el Parc Agrari es crearia una base formidable per enfortir els espais agraris periurbans i transformar la producció cap a l’agroecologia. Els beneficis que socialment s’obtindrien serien encara més grans. Versió completa de l’article: albasud.org. Autors: Ernest Cañada (Alba Sud / CST), Jordi Gascón (XCS / ATR) i Xavier Montagut (XCS).
Aquest és un manual divulgatiu que dóna a conèixer les diferències i les singularitats climàtiques del territori de les comarques gironines. Carles Bayés, Xavier Soler i Gerard Taulé proposen una mirada exhaustiva a la climatologia, amb una forta incidència sobre el territori en aspectes com són el paisatge, el desenvolupament econòmic, la salut humana, els riscos naturals, la recerca científica i el patrimoni cultural. Col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» de la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa”.
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Pelea de gallos
RECOMANACIONS
Guia “El Clima”
Participant a la categoria Foto-denúncia del 24è Concurs de Fotografia Naturalista, edició 2011.
Ésser una fura Al passar per un lloc estret, amb poc espai, i no fer remor, de manera que no se n’adonin, o sortir-se’n amb habilitat i elegància de qualsevol tema espinós, es diu “ets com una fura!”, volent dir que has passat d’esquitllentes i gairebé sense que t’hagin vist. Doncs així és com es comporten les fures. Animal mamífer, petit, estret i allargat, de dos pams i gairebé tres amb la cua, semblant a la mostela, a la llúdriga o al gat mesquer; és de color marró a l’esquena i negre al ventre. És carnívor, menja conills, ocells, llangardaixos, etc, també pot menjar peixos de riu. Aquest cos allargat i estret es fica a dins els caus dels conills per menjar-se’ls i per
això havia estat emprat per la cacera; ara és del tot prohibit. Sempre ha estat un animal temut per les cases de pagès amb galliner perquè entrava per qualsevol forat o escletxa i feia mortaldat. És un animal vertebrat i mamífer, de l’ordre carnívora, de la família mustelidae, gènere mostela, espècie mostela putorius, i subespècie mostela putoris furo. El nom ve de la pudor que fa quan està alterat (putoris) i de que viu als boscos (furo, foret en francès). Hi ha verals que en diuen gat pudent. És un animal protegit des del 1992 i en perill d’extinció a Catalunya. A Amèrica n’hi ha una varietat domesticada. Text: Lluís Ball-llosera. Foto: Roger Manulenda, flickr.
EXPRESSIONS POPULARS
Foto: Cristian
RECEPTA INTERESSANT
núm. 10 / tardor 2012
Pastís de carbassó i rocafort El pastís que proposem és un entrant molt senzill de fer i que donarà molt bons resultats. Els ingredients d’aquesta recepta estan pensats per 6-8 comensals, però es poden reduir les quantitats o augmentar-les en funció del nombre de persones. Necessitem: 4 carbassons mitjans, 3 cebes tendres, 100 grams de formatge rocafort, 100 ml de llet (mig got aproximadament), 6 ous, oli, sal i un pessic de margarina. Comencem tallant la ceba petita i la posem a sofregir amb un raig d’oli
La conservació és ara! Escola de petits naturalistes
a foc mig. Un cop la ceba comença a estar una mica transparent i daurada, afegim el carbassó tallat a daus i un pessic de sal. Quan sembla que el carbassó comença a estar cuit, retirar les verdures del foc i posar-les a un bol una mica gran. No cal acabar de coure les verdures ja que més tard anirà tot plegat al forn. En un got a part posem el formatge i la llet i ho escalfem perquè es fongui el formatge, i ho afegim a les verdures. Deixem que baixi una mica la tempe-
ratura de la barreja i hi afegim els ous. Corregim la sal. Untem un motlle amb la margarina, hi posem la barreja i ho posem tot al forn a una alçada un pèl més baixa que el mig durant 20 minuts a 220ºC a la part de baix i 10 minuts a 170ºC amb la part de baix i el gratinador. Ho traiem i ens ho podem menjar fred, calent o tebi, acompanyat d’una mica d’amanida. No hi ha cap problema en treure el formatge o canviar-lo per un de més suau. Text i foto: Selena Gismeros Prat.
Busques una activitat extraescolar diferent pels teus fills, els agrada la natura? tens cura del nostre entorn i vols que els teus fills aprenguin a conviure amb armonia i respectar el món natural? Vine a l’escola de petits naturalistes de l’ANG! Podran descobrir l’entorn natural de la Vall de Sant Daniel, faran tallers per reconèixer els arbres i les plantes, aprendran a treure el màxim profit del que la natura ens fa obsequi... Adreçat a nens i nenes de 6 a 11 anys Horari: dimarts i dijous de 17.30 a 19 h Quota mensual: 30€/mes socis i 40€/mes no socis. Data inici: 2 d’octubre. Data finalització: 20 de juny Més informació: info@naturalistesgirona.org, tel. 972 22 36 38 de dilluns a divendres de 9 a 13 h.
RUTA Fotografia esquerra: Cala de les Assutzenes (km 6,3). Fotografia dreta: Vistes a Llançà des de la Platja del Cap Ras (km 6,9) Text i fotos: Selena Gismeros Prat.
Aquesta ruta que proposem comença a Portbou, on es pot arribar en una mica menys d’una hora en tren des de Girona.
La ruta s’inicia al carrer Frederic Marès, perpendicular al mar molt ben senyalitzat. És força dura al principi, ja que tenim una primer sender de pujada força empinat, però es relaxa després de la primera pujada. Aquesta ruta travessa muntanya i diverses cales i platges i s’arriba a Llançà per la costa. La ruta està molt ben senyalitzada com a GR, a més a la pàgina oficial de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, està molt ben indicada (http://www.feec.cat/ senders/sender-del-mediterrani) i la trobem com a l’Etapa 1 d’aquesta ruta. Aquesta primera etapa (Portbou-Port de Llançà) té una distància de 9,2 km i es pot fer bé en unes 3 hores. Un cop s’arriba a Llançà, es poden passar unes hores
a les primeres platges que trobem i a la tarda anar a buscar l’estació del poble per agafar el tren i tornar novament a Girona. Per fer aquesta ruta cal tenir força present la meteorologia, ja que degut a les fortes pendents de sorra i pedra pot ser una mica perillós que ens hi enganxi la pluja. D’altra banda, és un camí força obert i poc ombrívol, de manera que els dies de sol i calor cal anar ben equipat amb gorra. També és important anar ben calçat, i sobretot recordar-se dur aigua i una mica de menjar, ja que durant el camí trobarem pocs punts on poguem abastir-nos (en tindrem al km 3,5 a Colera i al km 5 al xiringuito de la platja del Garbet).
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Ruta del Mediterrani, GR 92 de Portbou a Llançà
ENTREVISTA
Carme Dolz Pedagoga i màster en Psicopedagogia Clínica. Vinculada a l’ANG des del 2002, actualment treballa a La Copa, SCCL. Cooperativa de Projectes Ambientals, entitat sense ànim de lucre. Li agrada escriure, llegir, l’hort i el galliner i el mar.
núm. 10 / tardor 2012
“Podem aprendre a recuperar l’emoció que senten els petits amb aquelles petiteses que descobreixen cada dia” Quan vas començar a col•laborar amb l’ANG? L’any 2002. Acabava d’arribar a comarques gironines, fugint de la meva ciutat natal, i volia establirm’hi. Vaig començar a buscar feina, venia del món de l’educació en el lleure i volia dedicar-me a l’educació ambiental. Vaig contactar amb el GEA-ANG (l’antic Grup d’Educació Ambiental de l’ANG) i de seguida em vaig sentir molt a gust amb l’associació, així que la relació professional i personal va quallar. Quines tasques has desenvolupat? Primerament vaig començar formant part del GEA-ANG, i com a tal col·laboràvem en les activitats lúdiques que es preparaven i en un espai al butlletí. Després em vaig fer vocal de Junta. Actualment col·laboro poc activament, però m’agrada estar al dia del que s’hi cou.
lació quin ambient es respirava? El primer dia que vaig anar a l’ANG era la meva “presentació oficial” a la Junta. Era una reunió de junta ordinària i, tot i així, potser hi havia quinze persones. S’hi va debatre molt i es van prendre decisions importants en base a una tolerància enorme entre tots els integrants, ja que hi havia gent molt diferent però amb un objectiu comú, ho vaig trobar emocionant! Em va semblar molt potent perquè agrupava un grup d’educació ambiental amb molta empenta i una oficina tècnica molt professional, a més de la Junta i l’Oficina de Premsa. El dia a dia era motivant perquè érem força gent treballant-hi, sempre hi havia algú amb ganes de fer feina i era senzill trobar voluntaris. Jo diria que era una entitat molt compacta, tot i les divergències naturals en un grup nombrós.
Al principi de la teva vincu-
Hi ha alguna activitat que
t’hagi agradat especialment preparar o realitzar? Vaig organitzar directament durant un parell d’anys el casal d’estiu El Blauet i el camp de treball a Celrà; l’educació en el lleure em continuava agradant i ho vaig gaudir molt. En l’àmbit de l’educació formal, i ja un cop escindits com a cooperativa, vam desenvolupar el projecte “Ecoauditories al centre educatiu”, del que estic especialment orgullosa. Com creus que ha de ser l’educació ambiental? Em costa molt tractar l’educació ambiental com a una sola branca de l’educació, hi està integrada. M’agradaria que es deixés de pensar en l’educació naturalística o l’educació ambiental amb nens quan es parla del concepte “educació ambiental”. Per a mi és una errada que continua donant-se. Prefereixo introduir-hi els conceptes d’educació per a la sostenibilitat, de sensibilització
ambiental, fins i tot difusió o divulgació, obrir les portes a totes les edats i a totes les temàtiques relacionades amb el medi ambient. L’objectiu, per a mi, és crear la consciència d’unitat, de la pertinença a un planeta. Algun suggeriment de llibre o pel·lícula? Un llibre que em va agradar és La carretera de Cormac McCarthy. I un clàssic, El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry. Un parell de documentals que m’han emocionat: The Cove, Deep Blue i Home. Què recomanaries als pares per fomentar el respecte al medi ambient? Si ells el respecten no els caldrà fomentar res en especial, que els infants aprenen del que veuen en sons pares. Es podria fomentar aquesta presa de consciència de tots (pares i fills) tenint un contacte més directe amb la natura, aprendre a relaxar-nos, a no tenir tanta pressa.
Fes-te soci/ sòcia de l’ANG! T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona / Twitter: @natusterritori