L’aigua, un negoci?
Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Contra la planta de residus de Forallac Diem no al fracking Ja tenim els guanyadors de la 25a edició del Concurs de Fotografia Naturalista Entrevista a Joana Palahí, biòloga
núm. 11 / hivern 2013
EDITORIAL núm. 11 / hivern 2013
Medi ambient, política i eleccions
Les eleccions al parlament de Catalunya han tornat a posar de manifest la importància de les polítiques ambientals en el discurs dels partits polítics.
Només cal revisar la majoria dels programes electorals per veure que compten amb una secció dedicada al medi ambient i la sostenibilitat. Cal dir que les propostes de fons varien enormement segons els partits polítics, i podem afirmar que en la majoria dels casos ens trobem davant de propostes buides de contingut, on el discurs polític banalitza termes com sostenibilitat, foment de les energies renovables o lluita contra el canvi climàtic.
grans reptes als quals ens enfrontem. Cal d’una vegada apostar per decisions polítiques que assegurin el benestar de les persones i el medi ambient, cal avançar cap a un nou sistema econòmic i social que permeti garantir la igualtat de drets socials i ambientals.
vant del fracking, davant de l’energia nuclear, davant dels transgènics, davant de la destrucció del territori i davant de tot allò que ens porta a pou sense fons. Ara més que mai farem sentir la nostra veu, la veu del medi ambient i les persones.
Els governs que no escoltin les demandes ecologistes es trobaran al davant una societat civil cada vegada més nombrosa, més organitzada i més reivindicativa.
Enric Cortiñas President de l’Associació de Naturalistes de Girona
EDICIÓ
L’actual govern de l’Estat Espanyol i la pròpia Generalitat de Catalunya aposten d’una manera discreta davant dels
Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org.
Els grups ecologistes ens rebel·lem davant de la privatització de l’aigua, da-
Coordina i maqueta: Anna Grabalosa Martín. Dipòsit legal: Gi-417/1997, 520 exemplars.
Consell de redacció: Alba Argerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí. Foto portada: Pau Masramon.
La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.
NOTÍCIES
SOS Empordanet i l’ANG, així com propietaris afectats, hem presentat al·legacions en el tràmit d’informació pública i veïnal sobre la sol·licitud d’autorització ambiental i declaració d’impacte ambiental per a la instal·lació d’una planta de tractament i valorització de residus al paratge Els Ramals de Forallac. El projecte inclouria 5 naus de formigó de fins a 8 metres d’alçada, ocupant prop de 5.000 m2 de sos-
Territori i Urbanisme ha fet un informe desfavorable per l’impacte visual i per situar-se en medi rural. tre, en sòl no urbanitzable d’especial protecció a tocar del jaciment ibèric dels Clots de Sant Julià, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Al·leguem que no és una bona ubicació per
una gran planta de residus i la naturalesa industrial de les activitats projectades. També denunciem les insuficiències del projecte, com la inexistència d’un veritable anàlisi d’alternatives d’emplaçament, la inexistència d’estudi de mobilitat, la insuficiència de l’anàlisi acústic, la insuficiència de l’estudi d’impacte ambiental i els extraordinaris efectes i impactes ambientals. El caràcter supracomarcal d’aquesta planta fa encara
Promoció del consum responsable
Aventura Girona et proposa realitzar activitats al medi natural, plenes d’emocions i bons moments on la diversió estarà garantida, creant una experiència inoblidable. Personalitzem els serveis en funció de les teves necessitats, experiència, edat i nivell tècnic. Realitzem grups reduïts. Descompte als socis de l’ANG. Aventura Girona · 633161679 · http://www.aventuragirona.com
més inadequat el seu emplaçament en sòl no urbanitzable fins i tot al Baix Empordà. Es podria analitzar el seu emplaçament en una zona ben connectada amb la xarxa viària general (AP-7 – N-II) propera a les principals zones industrials de Girona i a les dues comarques que són les principals productores de residus, segons reconeix el propi projecte (Gironès i la Selva). Foto: Paratges on se situaria la planta, SOS Empordanet.
L´ANG i l´Ateneu van realitzar el 17 de novembre un taller de consum responsable al casal l’Estol de l’Ateneu per promoure el consum responsable a la ciutat de Girona. Triar productes de proximitat, no tractats amb productes químics (o amb tractaments mínims), és una de les millors opcions que tenim avui en dia per millorar la nostra salut així com la dels ecosistemes i la economia local.
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Contra la planta de residus de Forallac
NOTÍCIES núm. 11 / hivern 2013
Diem no al fracking
Considerem que es podrien contaminar aqüífers, causar danys ambientals i amenaçar la salut humana. La Vall d’en Bas seria una zona afectada per les prospeccions a la recerca de gas.
Des de l’ANG hem presentat al·legacions a la sol·licitud dels permisos d’investigació d’hidrocarburs anomenats Darwin (que afecta a 89.683 ha) i Leonardo (que afecta a 76.641 ha) en diferents zones de Catalunya (Osona, La Garrotxa, La Segarra) mitjançant l´ús de la fractura hidràulica (fracking) a
ble. A més, provoca gravíssimes conseqüències sobre el medi ambient, les persones i les reserves d´aigua dolça: emissió de contaminants a l’atmosfera, contaminació de les aigües subterrànies a causa de cabals de fluids o gasos provocats per fuites o abocaments, fugides de líquids de fracturació i des-
càrregues no controlades d’aigües residuals, així com la utilització de més 600 productes químics per alliberar el gas natural. L’ANG demana que es deneguin els permisos i que s’obri un procés d’informació i participació pública. Més info: http://aturemfracking.wordpress.com/.
l’acatament i el compliment de la sentència, que no admet cap recurs. És a dir, que es mantingui el règim d’ordenació del PGOU en la versió aprovada en el seu dia, que l’edifici de l’Aurora es transformi en un equipament destinat a mostrar l’arqueologia industrial de
la ciutat i que no s’hi faci una àrea comercial. En el plet s’ha demostrat el caràcter inundable dels terrenys.
l’empresa Montero Energy Corporation, de Madrid. La tècnica de Fracturació Hidràulica, combinada amb la perforació horitzontal a grans profunditats, és una tècnica agressiva (usada sovint per explotar les últimes reserves de gas natural) que esdevé excessivament complexa, costosa i gens rendi-
Exigim el compliment de la sentència de l’Aurora El Tribunal Superior de Justícia ha estimat el recurs contra de la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
L’aleshores Conseller Joaquim Nadal va modificar el Pla General d’Ordenació Urbanística de Girona (PGOU) per poder augmentar l’edificabilitat de la zona de l’Aurora, al costat del Ter. Davant els pronunciaments de l’actual Ajuntament de Girona, l’ANG exigeix
L’ANG i els veïns també exigeixen que es conservin les sèquies, canalitzacions i les arbredes del Ter. Foto: ElseMiguel, flickr.
CONCURS FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
El pingüino solitario, de Juanma Orta 1r Premi Categoria General 2012
Ja tenim els guanyadors de la 25a edició
“El pingüino solitario” de Juanma Orta guanya el primer premi de la categoria General del 25è Concurs de Fotografia Naturalista. En aquesta edició s’han presentat un total de 1.012 fotografies de 309 fotògrafs. Per categories, s’han presentat 32 fotografies a la categoria Riu Ter, 169 fotografies a la categoria foto denúncia, 190 fotografies a la categoria Aigua, Natura i Costa Brava
i 621 imatges a la categoria General. Precisament la categoria Riu Ter ha estat la novetat d’enguany i substitueix la categoria Soci Naturalista. Per celebrar aquest aniversari tant especial hem editat el llibre “25 anys de fotografies de natura i paisatges” (vegeu la pàg. 10 d’aquest butlletí per adquirir el vostre exemplar).
TEMA CENTRAL
L’aigua, un negoci?
L’aigua és un bé públic bàsic fonamental per a la vida i el desenvolupament social i econòmic, que es mostra com un recurs cada vegada mes escàs. núm. 11 / hivern 2013
Autor: Pau Masramon
Presentació llibre del Ter i bandera al riu Ter al seu pas per Girona. Fotos: Pau Masramon i Observatori del Ter.
Per a una bona gestió es fa indispensable un ús i distribució racionals, la participació social i una gestió transparent. En aquest sentit, la privatització no és en cap cas una solució als problemes de gestió actual de l’aigua, sinó que representa contràriament un greuge. Lluny de plantejar-se un debat amb els diferents agents socials sobre la gestió de l’aigua, s’opta per abandonar el camí cap a un model territorial sostenible, equitatiu i eficient, esquivant l’assoliment d’un consens sobre quines són les necessitats i prioritats; sobre quins usos han de ser prioritaris i en quines conques cal reequilibrar l’esforç solidari. A Catalunya tenim aigua suficient per a tothom, i disposar-ne a un preu just depèn, altra vegada, de la bona gestió que se’n faci. Les institucions públiques tenen la funció inalienable de garantir-la amb els criteris esmentats, i la privatització com a solució se’ns presenta com una contradicció i una greu equivocació. La gestió duta a terme els darrers anys i el desequilibri territorial en l’abastament d’aigua han portat a un
greu dèficit econòmic i a solucions insuficients i parcials. Un exemple són les dessaladores, que ni solucionarien el problema (tan sols 2m3/s amb un enorme desgast energètic), ni s’estan podent utilitzar a ple rendiment en l’escenari de carència econòmica actual. La solució no és esquivar un debat seriós i vinculant sobre l’origen, la distribució i l’ús d’aquest recurs, plantejant-ne la privatització –ni que sigui parcialment- en la distribució en alta. Els últims anys el Govern de la Generalitat ha actuat d’una forma poc sostenible territorial i econòmicament, generant una gran despesa a través de la construcció d’infraestructures i emprenent mesures d’utilitat qüestionable. Van ser llavors els episodis de sequera que van justificar-ne les mesures, i ara volen servir-se de la “manca de caixa” com argument per a la privatització d’un recurs bàsic. Amb tot, creiem necessari replantejar urgentment el fet que un riu modest com el Ter sigui l’encarregat de satisfer les necessitats d’abastament d’aigua de 4,5 milions de persones, i que estigui a disposició de ser “venut al millor preu” a terres tan llunyanes com Vilanova i la
TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Geltrú on consumeixen aigua de boca del Ter. Durant llargs períodes no s’ha complert el cabal mínim legal de manteniment del riu Ter. Des de que es van construir els embassaments de Sau i Susqueda fa més de 50 anys, el Baix Ter no ha rebut mai cap contraprestació per l’aigua transvasada. Fins ara, tampoc s’ha fet participar a ningú de la conca cedent amb un vot decisori. Cap de les solucions en les quals s’han invertit diners públics els últims anys (dessaladores o reaprofitaments d’aigua) són alternatives prou vàlides ni suficients per satisfer les necessitats actuals d’aigua de boca a Barcelona i la seva conurbació (15 m3/segon). Una Catalunya hídricament interconnectada Tenint en compte els àmbits territorials de les xarxes CAT i ATLL, així com el dels grans sistemes de reg (canals d’Urgell, de Pinyana, Segarra-Garrigues i del delta de l’Ebre), la interconnexió de la xarxa ATLL amb el sistema Segre i amb la xarxa CAT, faria possible que, en situació de sequera, es pogués realitzar una gestió integrada dels re-
cursos hídrics en un territori (sistemes Sud, Ter-Llobregat, Ebre i Segre) que suposa el 92% de la superfície de Catalunya, un 97% de la població i un 94% de la superfície de reg. Aquesta gestió integrada es refereix tant als recursos (superficials, subterranis, dessalinització) com a les demandes (domèstica, agrària, industrial i de serveis). En referència al tipus de demanda, cal insistir en el marcat caràcter complementari del sistema Segre (sobretot agrícola) amb relació als àmbits de les xarxes CAT i ATLL (marcadament urbà). Aquestes interconnexions, en cas de realitzar-se de manera socialment consensuada, podrien constituir un element de gran interès per afavorir la cohesió territorial de Catalunya i el seu desenvolupament equilibrat. Es d’interès indicar que la factibilitat politicosocial d’aquestes actuacions en gran mesura es circumscriu a Catalunya. Tanmateix, amb relació a això últim, no hem d’oblidar que l’administració de la conca de l’Ebre correspon bàsicament a l’Estat.
Pasteral Foto: Pau Masramon
Un altre aspecte a tenir en compte és la incidència que una interconnexió Segre-ATLL podria tenir en la forta sensibilitat que altres comunitats autònomes tenen respecte als recursos hídrics de la conca de l’Ebre. El que s’hauria de tenir en compte en plantejar a la societat una possible interconnexió és el caràcter permanent o esporàdic de la transferència d’aigua que està previst realitzar. Tal com ja s’ha comentat en diverses ocasions, són conceptualment molt diferents un transvasament pràcticament continuat de cabals (actualment és el cas del CAT) i l’aportació esporàdica d’un volum limitat d’aigua en una situació d’intensa sequera (possible interconnexió Segre-ATLL).
ARTICLES D’OPINIÓ
Gent del Ter
L’aigua del Ter no està en venda
núm. 11 / hivern 2013
Qui la va posar a la venda? Podia l’ACA donar en concessió l’empresa pública Aigües Ter Llobregat, hipotecar els nostres recursos hídrics per 50 anys?
De cop i volta el Ter ja no ens pertany. Ara dues companyies s’ho reparteixen (ACCIONA i AGBAR), l’aigua passa de ser de domini públic, un recurs de primera necessitat, a ser un negoci i a cotitzar en borsa. L’estratègia ha estat pensada de fa anys i executada a poc a poc. Actualment tenim l’aigua de boca, la industrial i la de regar ben entubadeta, amb aixetes pel control i comptadors, pagat entre tots i ara ho traspassen bo i a punt a l’empresa
privada. No senyors, els gironins des del Pasteral fa 50 anys que donem més aigua a Barcelona que la que permet la Llei del Ter. Mentrestant al Baix Ter s’han carregat els recs i la biodiversitat que comportaven, fent creure als pagesos que hi sortien guanyant. Els han fet invertir en gota a gota i sistemes d’estalvi. Ens volen convèncer de que al Baix Ter anem escassos d’aigua i que hem d’actuar com una plana de secà, mentre converteixen les garrigues de Lleida en
regadiu. Als gironins ara ens volen fer entrar en una absurda guerra de conques, amb els de l’Ebre perquè el seu riu és més cabalós. Tot aquest desgavell contradiu la Directiva Europea Marc de l’Aigua segons la qual cada conca ha de ser sostenible, és diversa i ha de viure d’acord amb l’aigua que té i que ha configurat els ecosistemes pertinents. Demanem un referèndum sobre la privatització de l’aigua. Fragment de la nota difosa el novembre de 2012.
Quim Pérez, Plataforma Aigua és Vida
L’aigua un bé essencial per a la Vida
Tenim el repte social d’evitar que l’aigua sigui un negoci, ja que és un bé essencial per a la vida que al llarg de la història ha estat fonamental per a l’evolució de les societats. * Versió íntegra d’aquest article a www.naturalistesgirona.org.
El fet que els humans s’establissin en comunitats està estretament relacionat amb les tècniques de regadiu i l’activitat agrícola lligada a l’ús de l’aigua. La màquina de vapor va ser fonamental per a la industrialització. Les pròpies persones som en més d’un 80 % aigua. L’aigua transformada en recurs humà és un bé públic segons la pròpia llei d’aigües i l’ONU ha reconegut el seu accés i sanejament com un dret humà fonamental per a la vida. Es
fa evident que l’aigua mai pot ser una mercaderia. A Catalunya, però, s’ha optat per la seva privatització, és a dir, que sigui bàsicament un negoci. Aquests beneficis i despeses han de sortir d’algun lloc i no serà un altre que el de les butxaques de la ciutadania. Les conseqüències d’aquesta privatització sobre el promès retorn de cabal al Ter són, malauradament, previsibles. En el nostre món neoliberal, les empreses tenen com axioma de funciona-
ment el lucre econòmic i transvasar l’aigua del Ter a Barcelona és més econòmic que produir-ne amb desalació, reutilitzar les aigües depurades o potabilitzar l’aigua contaminada. Per al nostre bé, la gestió de l’aigua a Catalunya s’ha de fer de forma pública, transparent i participativa. Des d’Aigua és Vida demanem la complicitat de la societat per evitar que aquest bé comú sigui controlat per empreses que només tenen l’objectiu de fer-hi negoci.
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Telaraña mortal
RECOMANACIONS
El conte “Què passa a la bassa?”, redactat per l’Elisenda Queralt i il·lustrat per l’Elisenda Adell, explica els canvis que es realitzen per millorar l’hàbitat de la tortuga de terra Lola -una bassa on viu amb altres espèciescom a resultat d’un acord de custòdia. Es pot descarregar gratuïtament en formats pdf, conte narrat, cançó i Flippbook a www.viulaterra.cat. El conte format part del projecte LANDLIFE liderat per la Xarxa de Custòdia del Territori i cofinançat per la Comissió Europea i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Fragment de la fotografia guanyadora del primer premi de la categoria Fotodenúncia del 25è Concurs de Fotografia Naturalista, edició 2012. Autor: Ferran Aguilar.
Ets un capsigrany! Ves què t’han dit! Quina una n’hauràs fet per ser un capsigrany? I, què és un capsigrany? És un ocell petitet, no arriba a un pam de llarg (17 cm) i és abundós a Catalunya. Té el cap vermellós amb una mena de vena negre que li envolta els ulls i el clatell; l’esquena és negrusca i la panxa blanquinosa. Menja aranyes, cucs, sargantanes i tota mena d’insectes i acostuma a clavar els insectes a les punxes dels arbustos espinosos. Viu als marges i camps assolellats, on fa un niu molt mal girbat amb branquillons, arrels, plomes i pèls. Al maig la femella cova mitja dotzena d’ous, que als 20 dies de sortir ja s’espavilen pel seu compte. És
un au de l’ordre dels passeiformes, de la família laniidae, del gènere lanius, espècie senator i amb varies subespècies: badius, rutilans, niloticus, etc. Tal vegada, i a causa de fer un niu mal acabat i deixar el menjar a les espines, fa que se’l consideri matusser, de poc seny, babau i poc espavilat o sense gaire enteniment. És per això que una persona és considerada capsigrany quan s’és un xic curt de gambals. Era usual que, quan un nen feia una “rucada” (acció de poc seny), l’altre li digués “ets un capsigrany!”. Ara sembla que aquesta forma d’insultar s’ha ben perdut tot i que els capsigranys –en tots els sentitssón ben presents al país.Text: Lluís Ballllosera. Foto: Agustín Povedano, flickr.
EXPRESSIONS POPULARS
Què passa a la bassa? Un conte sobre la custòdia
RECEPTA INTERESSANT
núm. 11 / hivern 2013
Hamburgueses de quinoa i verdures En aquest cas el protagonista és la quinoa, un cereal amb un alt contingut en proteïnes i un dels cereals amb més vitamines i minerals, fàcil de digerir, ràpid de cuinar i sense gluten. Per fer les hamburgueses necessitem 120 grams de quinoa, 1 patata grossa, 1 pebrot vermell, 1 carbassó, 1 ceba petita, 10 xampinyons, orenga, pebre vermell, pebre negre, llorer, una pastilla de brou vegetal, oli i sal. Primer de tot posem a bullir una patata amb un parell de fulles de llorer
Llibre dels 25 anys del Concurs de Fotografia Naturalista Com fer-ho per enquibir 12.000 fotografies de 25 anys en un sol exemplar? No es pot, la naturalesa és inabastable, encara que el llibre que hem editat n’és un petit resum. Ja podeu adquirir -lo al preu de 10 € (despeses d’enviament no incloses) a través de l’adreça info@naturalistesgirona. org o bé al 972.223.638. Reserveu el vostre exemplar!
i una mica de sal, estarà llesta en 15 o 20 minuts. En una altra cassola hi posem la quinoa i aigua amb sal i el brou, ho deixem bullir a foc mig durant 15 minuts o fins que la quinoa estigui ben cuita. Mentre tenim la patata i la quinoa al foc tallem les verdures ben petites. Sofregim primer la ceba amb els xampinyons i quan comencin a quedar tous afegim la resta de verdures i seguim coent. Un cop tenim les verdures ben cuites, traiem la quinoa de l’aigua i la passem per aigua freda i
la reservem. Traiem la patata del foc i l’aixafem amb una forquilla fins a ferne puré. En un bol hi posem les verdures cuites, el puré de patata i la quinoa, afegim un polsim de cada espècie i barregem aixafant una mica la mescla. Es fan boles de massa amb les mans ben netes, i les aixafem premsant-les lleugerament. S’ha d’intentar que la massa quedi una mica compacta, es posen a la paella amb una mica d’oli, es fregeixen i ja les tenim llestes. Text i foto: Selena Gismeros Prat.
RUTA Fotografia esquerra: Cova de Rocacorba. Fotografia dreta: Santuari de Rocacorba. Text i fotos: Selena Gismeros Prat.
Aquesta ruta parteix del km 13 de la carretera GI-531 des de Girona a Les Planes d’Hostoles. Es comença a caminar per una pista cimentada que puja entre xalets cap a Termes. En 30 minuts d’anar seguint recte, en un revolt passem sobre el pont del torrent de l’Estarder. Seguim recte i ja no trobem més cases fins a Rocacorba. Quan portem 45 minuts de camí s’arriba a Coll del Racó. Al davant tenim el Puig de Banya de Boc i el bosc de Casabones, que limiten l’olla del volcà de Banya de Boc. Es travessa la part baixa de l’olla fins a una cruïlla de Can Noguer on arribem en 10 minuts. Arribem a la carretera, girem a la dreta (N) i comencem a voltar el costat oest de l’olla. Es puja suau per un collet que tanca l’olla i es continua en direcció nord fins a Coll Sasserra, a 20 minuts des de Can Noguer. Seguim recte deixant una pista a la dreta i una altra a l’esquerra, i seguim sense baixar, prenem un camí cap al nord. Arribem a una bifurcació on cal estar atents, i anem
a l’esquerra, enfilant-nos i deixant el camí principal. Després d’un revolt a la dreta arribem a una nova bifurcació en una petita clariana, i deixem el camí de la dreta que sembla molt més clar i prenem un que gira a l’esquerra. Arribem amb unes bones vistes de la Vall del Llémena al Coll de la Creu d’en Llong. Trobem una cruïlla important i agafem el camí del mig inclinant-nos al costat de la vall de Rocacorba, i immediatament girem a l’esquerra, sense prendre cap més desviació arribem a la riera de Rocacorba a les dues hores de camí, la travessem i seguim endavant i pugem cap a una pista que va de Rocacorba a Granollers. Travessem el veïnat de Rocacorba, prenem el camí de l’Escaleta que surt a la dreta, i en 10 minuts arribarem a la cova de Rocacorba, aquest és el final de la ruta. Més informació: http://www. xtec.cat/~probert/it/gir/cat.htm.
Voluntariat i pràctiques universitàries amb fauna i cursos de biodiversitat tropical a Perú, Veneçuela, Costa Rica, Xina, Kènia, Madagascar, Austràlia, Cuba, etc. Per a més informació: sonia@biotropical.org
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
De Llorà a la cova de Rocacorba
ENTREVISTA
Joana Palahí Biòloga, forma part de l’ANG des de 2004. Li agrada llegir, la botànica i el ioga.
núm. 11 / hivern 2013
“Donem a conèixer tot allò que tenim al voltant: allò que es coneix es pot estimar.”
Quan vas començar a col•laborar amb l’ANG? Què et va motivar a participar-hi? Era cap a l’any 2004. En aquell llavors complementant les juntes es feien sessions de formació ambiental. Estaven obertes a tota persona interessada i, en assabentar-me’n, no vaig dubtar en assistir-hi. A partir d’aquí vaig començar a implicar-me a l’ANG, de fet col·laborar en alguna entitat ecologista -de forma activa- era quelcom que sempre m’havia motivat però que no havia tingut l’oportunitat de fer. I a partir d’aquí va seguir sense incidents el meu pas pels Natus, el caràcter obert de l’Associació i les ganes de fer coses van fer la resta. Quines tasques has desenvolupat al llarg de tots aquests anys? Vaig començar com a voluntària activa, incorporant-
me a la junta i a moltes de les activitats que es feien a l’ANG. Al principi també participava de l’antiga Comissió del VAG (Voluntariat Ambiental Gironí). Més tard em vaig incorporar com a alliberada, primer com a secretària i més endavant com a secretària tècnica. Durant aquesta època també feia de secretària del Concurs de Fotografia. Finalment vaig tornar a incorporar-me a la junta, primer com a vocal i després com a tresorera i durant un temps vaig col·laborar a la Comissió de Defensa del Territori (CDT). Hi ha alguna activitat que t’hagi agradat especialment preparar o realitzar? Una, de tantes, la vam realitzar amb la col·laboració de ‘Mou-te en bici’ i de diferents escoles verdes de la ciutat de Girona. Era dins del context de la Setmana de la Mobilitat Sostenible
i Segura, on vam escenificar l’ocupació d’un carrer tenint en compte diferents mitjans de transport. Va ser divertit i enriquidor, tant en el procés previ de preparació de material educatiu, de fer xerrades informatives a les escoles, com en la posada en escena. Quina evolució creus que hi ha hagut en la societat des de la teva entrada a l’entitat? És una pregunta difícil de contestar, després de tot la meva trajectòria a l’entitat no és tant llarga. Però també és cert que des del ‘boom immobiliari’ a la crisi actual hem assistit a molts canvis. Crec que la societat ha madurat i que ha abandonat el seu rol passiu del passat per exigir un sistema democràtic just i transparent amb una participació ciutadana real. En aquest sentit crec que la irrupció de les xarxes socials hi ha ajudat molt, és un bon exemple de com la
tecnologia ens pot recolzar. Algun suggeriment de llibre o pel·lícula? Sí, de pel·lícula ‘El jardiner fidel’, i de llibre ‘Joguines de la natura: Històries i secrets per fabricar-les’ de la Christine Armengaud. Què recomanaries als pares amb infants per fomentar el respecte al medi ambient? Primer de tot l’exemple. Si nosaltres no som respectuosos amb el medi ambient, difícilment l’infant ho serà. Això comença a casa, incorporant hàbits de vida responsables com per exemple les ja imprescindibles 3R (reduir, reutilitzar i reciclar), l’ús eficient d’aigua, d’energia, etc. I també es fomenta donant a conèixer tot allò que tenim al voltant: allò que es coneix es pot estimar.
Fes-te soci/ sòcia de l’ANG! T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona / Twitter: @natusterritori