El Dia de la Terra
Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona Demanem més connectivitat al Parc Natural del Montgrí Fem un hort ecològic a Sant Daniel Si us plau, rius vius! Comença la 23a edició del Concurs, animeu-vos! Entrevista a Gabi Barbeta, ecoarquitecte
núm. 3 / agost 2010
EDITORIAL núm. 3 / agost 2010
Gràcies Ramon!
Responsabilitat, esforç, voluntat, insistència, valentia i, per sobre de tot, perseverança. Aquests són alguns adjectius per descriure un dels saltencs més lluitador i incansable, en Ramon Torramadé.
Malauradament, el 23 d’abril en Ramon ens va deixar. Són moltes les coses que en podríem dir però si una cosa el defineix és el seu “activisme polièdric”. No escatimava hores ni energies per a defensar i lluitar per a qualsevol tema per petit o lluny que fos si ell considerava que valia la pena.
(MAT), la campanya per a la recuperació del cabal ecològic del riu Ter, la campanya per a protegir els roures de la plaça del Mercat de Salt, la participació a la plataforma de les Hortes, el Big Jump, l’impuls i coordinació del Projecte Rius a Salt, etc. i en podríem dir moltes més. Però, per sobre de tot, un dels aspectes que ens agradaria subratllar és la gran aportació que ha fet en Ramon a la protecció i millora del Parc de les Deveses de Salt.
Des d’aquest espai que ens ha prestat l’Associació de Naturalistes de Girona, l’Associació Marfull de Salt vol donar a conèixer a tothom l’enorme –i sempre imprescindible- implicació d’en Ramon en el moviment ecologista i de defensa del territori.
EDICIÓ
Per a nosaltres és difícil resumir en poques línies les experiències i lluites viscudes amb en Ramon: la campanya contra la línia de Molt Alta Tensió
Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20 • 17007 Girona • Tel. 972 22 36 38 • info@naturalistesgirona.org
En certa manera, ha fet un treball com la de l’escultor amb la seva obra. Amb una combinació perfecta d’energia, vitalitat, constància i tossuderia ha contribuït, juntament amb altres saltencs i saltenques, a esculpir el que és ara el Parc de les Deveses. De la mateixa manera que l’escultura té una funció
Coordina: Anna Grabalosa • premsa@naturalistesgirona. org Dipòsit Legal: Gi- 417/1997 520 exemplars
estètica (contemplació de la bellesa) i una funció pedagògica, en Ramon amb la seva constant lluita ha contribuït a que, avui, tothom pugui contemplar no només la bellesa del Parc de les Deveses sinó també valorar la seva importància ecològica i social. Gràcies Ramon, per ser un escultor tan tossut i constant. Com diu Miquel Martí i Pol: “...cap esforç no cau en terra eixorca”. Estigues ben segur que des de Marfull, l’Associació de Naturalistes de Girona i el conjunt d’entitats ecologistes de les comarques gironines continuarem la teva feina! Marfull Foto: En Ramon en bicicleta fluvial.
Consell de Redacció: Alba Argerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí.
La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.
NOTÍCIES
Valorem molt positivament l’actual projecte de Llei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, sobretot per l’ampliació dels límits del Parc, però considerem que calen prendre més mesures per assegurar la connectivitat i un mínim de personal per a la seva gestió. El projecte de Llei ha incorporat més àmbits a la delimitació, com l’espai de Natura 2000 del riu Ter fins a la resclosa d’Ullà, els
L’ANG compareix davant la comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya per defensar les seves al·legacions ullals de Pals, la praderia de Cymodocea nodosa situada al front del port de l’Estartit i la zona litoral del municipi de l’Escala situada entre el Bol Roig i l’illa Mateua.
Molts d’ells eren reclamats per l’ANG, que el març va intervenir en la comissió parlamentària de Medi Ambient. Més enllà d’aquests detalls en el límit del Parc, l’entitat continua considerant molt negatiu el fet que hi hagi tres àrees separades ja que afecta la connectivitat del futur Parc, alhora que complica la gestió i la conservació. L’entitat ha demanat que s’aprovi el Pla especial en el termini màxim de dos anys i que s’asseguri
Fem un hort ecològic a Sant Daniel
Natural, 2008.
El curs d’horticultura, de vuit dissabtes de durada, té per objectiu apropar la cultura dels horts ecològics a nens i nenes de 5 a 12 anys. Va començar l’1 de maig i va finalitzar el 17 de juny. Enguany hi han participat tretze nens i nenes, que han treballat un hort al bell mig de la Vall de Sant Daniel cada dissabte de 10 a 1 del matí. El projecte ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Girona.
Encara no ets soci de l’Associació de Naturalistes de Girona?
Truca’ns, envia’ns un correu o troba’ns al Facebook tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org
un mínim de personal de gestió del nou parc, creant un equip plurisdisciplinar a l’estil d’altres parcs gironins com seria el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L’ANG, que va presentar les seves al·legacions l’estiu de 2008, demana una especial atenció al paper que ha de tenir l’àmbit del Bol Roig - Salpatx al Parc Natural, zona que ja estava inclosa en l’avantprojecte de Llei. Foto: Acte pel Parc
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Demanem més connectivitat al Parc Natural del Montgrí
NOTÍCIES núm. 3 / agost 2010
Si us plau, rius vius! Una d’elles va ser l’exposició Aigua, rius i pobles que, tal i com introduïa el seu director, Pedro Arrojo, “pretén donar la paraula als 1.100 milions de persones que no tenen garantit l’accés a l’aigua potable i de les quals cada dia moren 10.000 per aquest motiu, la majoria nens (…). Potser no tenen “la solució” als problemes; però els pateixen en primera línia i, per això mateix, mereixen
ser escoltades i tingudes en compte.” Des de l’ANG vam participar, el 17 de maig, al cicle de ponències “El riu Ter i els seus reptes pendents”, on vam presentar l’anàlisi de la manca de cabal del riu Ter (fet junt amb l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona), que completa el mapa dels nou conflictes més destacats en la gestió de l’aigua a les conques internes de Cata-
Aquesta primavera s’han celebrat diversos actes relacionats amb els rius. lunya (imatge). Malgrat que el transvasament del Ter es va iniciar als anys 60, ha estat en la darrera dècada quan s’ha evidenciat el seu abús fins a límits inversemblants. Entre 1996 a 2007 el transvasament ha suposat el transport d’un 75% del volum d’aigua fora de la conca. La magnitud d’aquest transvasament no respecta ni la legislació existent ni les propostes de gestió de la
mateixa administració que la incompleix, i ocasiona impactes econòmics, socials i ecològics notables. D’altra banda, el dia 30 de maig es va celebrar una multitudinària manifestació a Barcelona per demanar a les institucions europees que instin el govern espanyol a complir les directives ambientals sobre aigua i fixar els cabals ecològics. Mapa:
ves, és continuïsta i mancat de diàleg”, explica el tècnic Albert Albertí de l’ANG. “Alhora, és insuficient la regulació dels usos del sòl no urbanitzable i del sistema d’espais oberts”, afegeix Eduard Martí de la IAEDEN. Un dels punts més treballats per les entitats ha
estat la mobilitat i adverteixen que el Pla no assoleix una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies dirigida a la sostenibilitat i la seguretat, i no garanteix en cap cas a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles.
font Aigua, Rius i Pobles.
Exposem les al·legacions al Pla Territorial L’ANG i la IAEDEN hem demanat protegir més espais i revisar les infraestructures projectades a les comarques gironines.
Les dues entitats considerem que el Pla no aporta un model territorial clar i que no frena el creixement desmesurat d’un sistema sòcioeconòmic esgotat i amb un alt impacte ambiental. “El Pla no incorpora una avaluació ambiental de l’impacte de les alternati-
CONCURS FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
On està el Mar?, d’Anna Aluart Primer premi Categoria Aigua, Natura i Costa Brava 2009
Comença la 23a edició del Concurs, animeu-vos!
L’edició d’enguany del Concurs de Fotografia Naturalista es posa en marxa. La recepció de fotografies serà de l’1 de setembre al 31 d’octubre de 2010. Recordeu que el concurs s’ha digitalitzat, les fotografies s’han de fer arribar a través de la pàgina web del Concurs, no s’acceptaran còpies en paper. La deliberació del jurat serà a mitjans de novembre, mentre que el lliurament
de premis serà el 17 de desembre (data per confirmar). L’exposició de les fotografies guanyadores es podrà veure al Centre Cultural La Mercè de Girona del 17 de desembre al 24 de gener. Aquest espai estarà tancat per Nadal, del 24 de desembre al 8 de gener. Per conèixer les darreres novetats i participar en el Concurs entreu a www. naturalistesgirona.org/fotografia.
TEMA CENTRAL
El dia de la Terra
núm. 3 / agost 2010
Autor. Sergi Nuss, OSCG El passat 22 d’abril es commemorava el Dia de la Terra, cita que enguany compleix 40 anys d’existència i que té repercussió a 190 països de tot el món. És una iniciativa que va ser promoguda el 1970 per l’exsenador dels USA Gaylord Nelson i que va suposar que vint milions de nord-americans sortissin als carrers per expressar la necessitat d’un progrés més harmònic amb les lleis de la natura.
Mapa del consum d’aigua per habitant i dia a les llars de les comarques gironines. Mapa de la qualitat de l’aigua.
Des de l’Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines (OSCG) vam voler celebrar aquesta data amb la presentació a la Universitat de Girona del llibre “Sostenibilitat a les Comarques Gironines: Balanç després de 10 anys d’Agendes 21 Locals” que recull quatre anys de treballs de registre, avaluació i seguiment de la sostenibilitat del desenvolupament gironí. L’acte es va acompanyar d’una taula rodona amb quatre personalitats de prestigi en l’àmbit del pensament sostenibilista, tan gironí com català. Més enllà de l’esdeveniment, però, hi ha dues qüestions que ens van sobtar i voldríem compartir. Per un costat que, amb la crisi, el Dia de la Terra ja no és notícia. Fa uns anys els nostres pobles i ciutats s’esmerçaven en fer algunes activitats de conscienciació aquest dia com tallers, xerrades, bicicletades, etc. Hi havia un interès institucional per no deixar passar aquesta data sense emetre algun tipus de missatge sobre la importància de la salut ambiental pel nostre futur. Aquest any, els diaris gironins només recollien quatre titulars clarament referits a la sostenibilitat: l’anunci de
l’Ajuntament de Girona que millorava el seu web per fer molt més accessible tota la informació ambiental a la ciutadania; l’informe del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) del Servei Meteorològic de Catalunya, segons el qual la Demarcació s’està escalfant a un ritme de 0,2ºC per dècada des de 1950; una crida ecologista a la defensa del clima feta des de Madrid; i el nostre acte a la Universitat de Girona. I val a dir que els únics esments al Dia de la Terra van ser en aquests dos darrers casos. La crisi sembla haver esborrat del mapa aquesta data en el nostre entorn, exceptuant la tradicional Fira de la Terra que tingué lloc a Barcelona els dies 24 i 25 d’abril en llur 15a edició. L’altre aspecte que voldríem destacar és que, amb la crisi, aparentment el medi ambient ja no és tema de debat. L’informe presentat és el quart elaborat per l’OSCG des de 2006. Tots ells han tingut ressò als mitjans i per això volem fer palès el nostre agraïment a aquest sector tan bàsic per una societat oberta i amb pensament crític. Amb tot, pràcticament no hi ha hagut reaccions institucionals a les afirmacions fetes i a les conclusions generades. I
TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
tampoc als més que preocupants signes que el model de desenvolupament socioeconòmic gironí és ambientalment depredador, ple de dinàmiques injustes i insolidàries, i culturalment més focalitzada en la materialitat que no pas en els valors. Per posar uns exemples, l’obra presentada a la UdG assenyala la manca d’eficàcia dels Plans d’acció local cap a la sostenibilitat (o Agendes 21; elaborats o en procés per gairebé el 90% de municipis i comarques gironins) si s’observa l’estat i/o evolució d’indicadors de qualitat mediambiental de la demarcació (producció de residus, qualitat de l’aigua als cursos fluvials, emissions de CO2, territori construït, etc.). El desitjable fóra que aquest anunci despertés dos tipus de respostes. D’una banda, la reafirmació institucional envers allò que s’està fent per ser més ecoeficients en el nostre desenvolupament, la visibilització que el discurs de la sostenibilitat no és merament un discurs que es fa perquè toca. De l’altra, la reivindicació local de les Agendes 21 com a instrument rector de l’administració per governar
sosteniblement el desenvolupament urbanístic, l’activitat econòmica, la mobilitat, els serveis ambientals que fa la natura (absorció d’emissions hivernacle, depuració de les aigües, prevenció de l’erosió, etc.), la qualitat social de llurs poblacions, o la “personalitat” de la relació entre autoritats públiques i ciutadania, entre d’altres qüestions. Enlloc d’això, ens trobem que la majoria de municipis han posat el crit al cel a les perspectives del Pla Territorial de les Comarques Gironines de limitar llur creixement urbanístic. Globalment estem parlant que, si fóra viable la recuperació de la construcció, la superfície urbanitzada del 2026 (o abans) podria créixer un 45% i assolir les 45.000Ha sense comptar l’àrea coberta per infraestructures; gairebé una desena part del territori gironí, quasi tant com el Cap de Creus, el Massís de l’Albera i el Parc Natural de la Zona Volcànica junts. Seria hora que alguns ajuntaments sortissin a dir: “Sí! Hem de posar fre al malbaratament de sòl. Hem de racionalitzar tot el que ja tenim construït. I hem de prioritzar que la gent pugui desplaçar-se sosteniblement”.
Cala Garbet, Cap de Creus.
Cal començar a apuntar i apuntalar les bases conceptuals perquè fem del desenvolupament quelcom per assolir felicitat; més qualitat de vida en un sentit integral, molt més enllà d’aconseguir un sou per cobrir necessitats bàsiques, fornir-nos de tota mena d’artilugis de benestar domèstic, tenir un cotxe de gamma alta i fer una escapada a l’any. La Terra no té ni necessita dies, perquè la Terra ja té els seus propis remeis a les picors i febrades que pateix. Els dies els tenim i necessitem nosaltres, per posar- nos d’acord en tenir-li una mica més de respecte, perquè sinó és indubtable que ens anirà esbandint amb la virulència que hem vist que té quan llurs forces es desencadenen.
ARTICLES D’OPINIÓ
Sergi Nuss
L’energia de la neu
núm. 3 / agost 2010
Passats cinc mesos de la nevada, les conseqüències encara són impressionants, sobretot al litoral gironí. Boscos trinxats a Castell-Cap Roig, a les Gavarres, a l’Ardenya, etc.
Queden molt lluny els milers de llars sense llum una setmana i totes les torres caigudes. També les paraules oportunistes dels defensors de la MAT com a solució als problemes de la nevada. Els anys de crítica argumentada han fet que molts qüestionin aquestes veus cada cop que llancen crits d’alarma. Encara no és prou potent, però, la reivindicació d’un model energètic local alternatiu. Les comarques
gironines amb prou feina generen un 0,6% de tota l’energia que consumeixen sigui electricitat, calor, o combustibles pel transport. D’electricitat se’n produeix entorn l’11%, menys que el 2000 (un 15%) per l’augment continuat de la demanda, i gairebé tota ve dels grans embassaments. Ara estan essent notícies les plataformes contràries a plantes de biogàs i de biomassa. Això, en una regió amb grans excedents de purins (contaminant les ai-
gües) i més del 60% del territori forestal, el qual a causa de la nevada necessitarà tres anys de feina ininterrompuda d’extracció de restes vegetals. Respecte l’eòlica, sortosament, a l’Alt Empordà, el Consell Comarcal, l’Ajuntament de Figueres i el CILMA han promogut un mapa propi. Sense concertació social el que haurien de ser solucions esdevenen amenaces per un territori ja prou esquarterat per infraestructures, polígons i urbanitzacions.
Hugo Plazas i Maria Clara Suarez
Comencem la tercera fase del projecte de cooperació a Tinjacá: la cultura de l’aigua La migració camperola a les ciutats solament pot aturar-se si creem les condicions necessàries perquè les famílies que viuen del camp no l’abandonin per la falta de recursos i de condicions que afavoreixin la seva estabilitat.
Les persones i famílies camperoles que abandonen els camps perden la seva identitat, la seva cultura i tradicions. Una cultura que hem de preservar avui més que mai, perquè els monopolis de l’aliment ens han convertit a gairebé tots els humans en éssers dependents i analfabets de, potser, la més imprescindible de les necessitats humanes, l’aliment. El pas que dóna el projecte a Tinjacá (Colòmbia) amb els Pactes socioambientals es veurà reflectit en la cura
i protecció que les comunitats locals es comprometin a realitzar a la conca del riu Funza i en les seves pròpies finques. Es farà mitjançant la sembra de tanques vives, la protecció de naixements d’aigua, la transformació de cultius i ramaderia agressius o sembrant i conreant 3.000 arbres nadius que van ser rigorosament escollits i cuidats en el viver que el projecte va crear amb aquesta finalitat. També generant una producció agropecuària i arte-
sanal sostenible, plantejant i resolent ofertes agroturístiques i, com objectiu principal d’aquesta fase del projecte, recuperant el recurs aigua per a l’ús domèstic i la producció. En paraules del projecte: conreant l’aigua. El projecte de cooperació està impulsat per l’ANG i Teixidors de Xarxes i es duu a terme gràcies a les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Obra Social Caixa Sabadell i Universitat de Girona.
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Xavier Montagut i Esther Vivas han escrit aquest llibre (Icaria Editorial, 2009) que vol donar a conèixer els circuits actuals de producció i distribució d’aliments, sotmesos a la lògica capitalista. “L’alimentació no és un dret garantit avui”, afirmen els autors, també coordinadors de Supermercados, no gracias (idem, 2007) i ¿Adónde va el comercio justo? (idem, 2008). De la mà de testimonis i experts expliquen qui és qui i com actuen per, després, plantejar les alternatives que plantegen els moviments socials: la sobirania alimentària, el comerç just i el consum crític.
RECOMaNACIONS
Coneix la nostra cadena alimentària amb Del campo al plato
El
Fotografia que va obtenir el 2n premi de la categoria foto-denúncia de la 22a edició del Concurs de Fotografia Naturalista.
3 ago.
10 ago.
16 ago.
24 ago.
Agost Lluna plena el 24 d’agost, màxim a les 17.04 h (aprox). Els dies 2 i 3, 10 i 11, del 19 al 21 i el 30 i 31 són bons dies per a treballar amb les plantes de fruits (tomates, cogombres, carbassons, pebrots, etc). El 17 i 18 i del 26 fins al 29 al migdia són òptims per fer tasques amb plantes de fulles. Els dies 7 i 10 no treballeu l’hort després de les 12.20 h, com tampoc tot el divendres 20.
1 set.
8 set.
15 set.
23 set.
Setembre Lluna plena el 23 de setembre, que coincideix amb l’equinocci de tardor. Treballeu les plantes d’arrel els dies 1, 2, 9, 10, 11, 18, 28 i 29. El dijous 16 eviteu treballar l’hort després de les 8.55 h, mentre que el dimarts 21 no ho feu abans de les 13.05 h. Comença la plantada de bròquils, cols, bledes, escaroles i cebes. Es cullen peres i pomes i ha arribat el moment de la verema.
1 oct.
7 oct.
14 oct.
Octubre Lluna plena el 23 d’octubre. Els millors dies per a les flors són l’1, el 9, el 10, el 17, el 18, el 28 i el 29. El dimecres 6 no treballeu l’hort a partir de les 8.35 h ni el dilluns 18 després de les 13.15 h. Se sembren faves, espinacs, raves, naps, jullivert i pèsols. Informació per a ús orientatiu extreta de Jardinez avec la Lune 2010 de Rustica Éditions i del Calendari dels Pagesos.
CALENDARI LLUNAR
Foto: Andrés López .
DE L’HORT A LA TAULA CONCURS
núm. 3 / agost 2010
Olidecoop, cooperativa de consum crític a Girona Ara farà un any, un grup de persones amb ganes de trencar amb el model de consum insà i insostenible, es van començar a reunir per tal de construir una cooperativa de consum crític a Girona. La intenció era adquirir productes ecològics, propers i socialment justos, un objectiu que en principi semblava complicat, però que ja ha començat a rutllar. Des de març, una vintena de famílies han començat a consumir verdura, fruita, pa, mató, iogurts, formatge, pollastre, vedella i llet provinents de diverses explotacions de l’Empordà,
Regalem dos exemplars del llibre Com salvar-nos amb el planeta
el Pla de l’Estany i el Ripollès. S’ha procurat que el sistema de funcionament sigui àgil i còmode, amb un grau de participació flexible. Així, cadascú pot fer comandes petites o grosses, d’un sol proveïdor o de varis, cada setmana o més esporàdicament. Per coordinar-se i fer les comandes, es fa ús de les eines que proporciona internet: mitjançant un document compartit, s’elaboren les comandes i es traslladen als proveïdors, els quals les deixen al local de l’ANG a Sant Daniel, de manera que cada dimecres al ves-
pre cadascú pot passar-les a recollir. S’ha establert un sistema de torns rotatius – un cop cada dos mesos – per fer la tasca de confeccionar les cistelles. És una implicació mínima que es considera que és assumible per a la majoria de participants, tot i que també s’agraeix la col·laboració en les diferents comissions de treball i l’assistència a les assemblees generals. Més informació: olidecoop.blogspot. com o per correu electrònic a olidecoop@gmail.com Foto: Pau Planas.
Per cortesia de la Comissió de l’Agenda Llatinoamericana, des del bulletí Natus! regalem dos exemplars de la publicació Com salvar-nos amb el planeta, de Joan Surroca i Sens. Els sortejarem entre les persones que ens envieu un correu electrònic amb el vostre nom i cognoms a premsa@naturalistesgirona.org i ens expliqueu alguna acció quotidiana que dueu a terme per minimitzar la vostra petjada ecològica. Els llibres s’hauran de recollir a la seu de l’ANG (Carrer de les Monges, 20 de Girona).
PUBLICACIONS
L’Ajuntament de Girona i l’ANG editen la guia Recupera 2010 de comerços de reparació, de lloguer i de segona mà. Molts dels residus que avui es generen són productes que deixen de tenir interès per al seu propietari abans que acabin la seva vida útil, o bé que han deixat de rutllar i el seu propietari desconeix que es poden reparar. Per facilitar la tasca de saber quin establiment pot reparar el nostre objecte s’edita la segona edició de la Guia Recupera, per l´any 2010, que permet també conèixer les botigues de segona mà i de lloguer que existeixen a la ciutat. La primera edició de la guia va ser ideada i publicada el 2008 per l´Associació de Naturalistes de Girona i, per tal de donar continuïtat a aquesta poderosa iniciativa, l´Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l´Ajuntament de Girona, seguint la línia de treball de crear i potenciar eines perquè la
Esquerra: Portada de la guia Recupera 2010. Dreta: Presentació de la guia amb el president de l’ANG, Enric Cortiñas, i el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntamnt de Girona, Enric Pardo.
ciutadania generi menys residus, ha reeditat aquesta Guia, que té com a objectiu allargar la vida dels béns de consum. Com a novetat, al web www.girona.cat/guiarecupera podeu trobar tota la informació de la guia. Amb l´actual edició de 15.000 unitats, es potencia un canvi necessari en la mentalitat del consumidor, que consisteix en deixar enrere la cultura d´usar i llençar i substituir-la per una de més respectuosa amb el medi ambient, consistent en Reduir, Reparar i Recuperar. Organitza: Àrea de medi ambient i sostenibilitat de l´Ajuntament de Girona. Elaboració dels continguts: Associació de Naturalistes de Girona. Amb el suport de: Agència de Residus de Catalunya i Diputació de Girona.
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
On ho puc portar a arreglar?
ENTREVISTA
Gabi Barbeta
És un conjunt de diverses professions, com la d’arquitecte, professor d’universitat, pare i ciclista, entre d’altres.
núm. 3 / agost 2010
“Animo a tothom a fer alguna cosa per ser més conscient de qui és ell mateix o ella mateixa” Va col·laborar amb l’ANG en el projecte d’Ecoauditories a les llars i ha assessorat l’entitat en temes d’arquitectura sostenible. El visitem a casa seva, a la Garrotxa, una casa que sorprèn per les seves formes arrodonides, la seva calidesa i una torre circular amb teulat ondulant. Les plaques solars, la coberta vegetal i el petit molí de vent són alguns dels detalls inspiradors.
ANG. Ets arquitecte... GB. Jo puntualitzaria que més aviat treballo d’arquitecte, ja que també faig de constructor, pare, agricultor, entre d’altres. Crec que no s’hauria d’identificar la persona amb la professió, així no s’augmenta l’ego. I una bona manera és treballant en grup, com fem amb la Xarxa d’Ecoarquitectura. ANG. Sou una unió de professionals? GB. Fusionem les nostres forces i busquem solucions per alguns problemes del món. No són només solucions tècniques o materials, sinó també per generar un canvi d’actitud. Per exem-
ple, una pràctica que faig fer cada any als meus alumnes és abraçar un arbre.
en un entorn saludable i que incrementi els seus potencials d’origen.
ANG....i, com responen? GB. Alguns ho troben estrany i a d’altres els agrada. És un petit exercici per tornar-nos a connectar amb la natura. Crec que cal cultivar la sensibilitat, estar en contacte amb la Terra. És una via, a banda de l’acció directa i la protesta, per aconseguir aturar infraestructures viàries, la MAT, etc.
ANG. Què et va portat a escollir aquest tipus d’arquitectura? GB. Des de fa temps he estat vinculat a moviments de solidaritat i cooperació i també a moviments ecologistes. El 1992 aquests dos camps es van unir en la Cimera de Rio. La meva tesi doctoral la vaig dedicar a investigar les construccions amb terra, per posar-la a l’alçada d’altres materials. Un terç de la població viu en cases de terra, i un 20% del patrimoni d’Europa és construït amb terra.
ANG. Com és l’arquitectura que fas? GB. La podríem anomenar orgànica, amb formes ergonòmiques, acollidores, utilitzant poc material, aplicant els principis tècnics de la bioclimàtica, la bioconstrucció i la permacultura. ANG. Tot això junt en un edifici...? GB. Sí, i tenim exemples recents com l’escola bressol de Santa Eulàlia de Ronçana, que hem construït recollint el principi natural de la cova o úter matern. És edificar un futur esperançador a la base d’uns nens educats
ANG. Com veus la situació actual (ambiental, econòmica, etc.)? GB. Crec que és el moment de crear, no de criticar o jutjar. I això ho estem aplicant en l’arquitectura, provant altres materials (terra del propi lloc, fustes, voltes, etc) i deixant-nos portar per la intuïció. Volem aconseguir que la nostra llar sigui un paradís. Hem viscut en desharmonia amb l’entorn,
i les nostres cases en són un reflex, fins i tot algunes fan emmalaltir als seus habitants. Pel que fa a la crisi, som molts els que sentim que és necessari un canvi, que cal dir “prou” al patiment, a la fam, al mal que estem fent a la Terra. ANG. Quin consell donaries als lectors? GB. Fer alguna cosa per ser més conscients de qui som, cadascú per a ell/a mateix/a. Això ens revelarà quines accions locals hem de fer, encara n’hi ha moltes per imaginar i cocrear! Hem de començar a canviar el món des de l’interior, ja que llavors l’exterior (casa, feina, aparença, etc.) serà la cristalització d’aquesta forma de veure el món. Més informació Xarxa Ecoarquitectura www.ecoarquitectura.info Informació sobre l’escola bressol de Santa Eulàlia de Ronçana http://perso.gratisweb.com/ gabrielbarbeta/ESCOLA. htm.