Butlletí número 2 de l'Associació de Naturalistes de Girona

Un Pla Territorial subjectiu, continuista i poc eficaç Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona L’ANG se suma a les veus contràries a les obres de la C-31 Es presenta el Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic Ja tenim els guanyadors/es del 22è Concurs de Fotografia Naturalista La descoberta de deu paratges emblemàtics Entrevista a Doris Gómez, coordinadora del projecte de cooperació a Tinjacá

núm. 2 / febrer 2010

EDITORIAL núm. 2 / febrer 2010

La lluita continua!

En aquest butlletí volem agrair la tasca desenvolupada per l’Eduard de Ribot en els darrers temps.

L’Eduard és soci i advocat de l’entitat des de fa més de 10 anys, on ha portat casos emblemàtics en la nostra història com són: la urbanització de la Cala Morisca (Tossa de Mar); el contenciós per l’incompliment del PEIN; les urbanitzacions i macro polígon industrial a Vidreres; el Pla d’urbanització del sector Aurora a les Riberes del Ter (Girona); el polígon industrial en el connector Cap de Creus - Aiguamolls de l’Alt Empordà (Roses; junt amb IAEDEN); o el circuit de motocros a Sant Hilari Sacalm.

No només a nivell legal o realitzant les al·legacions necessàries, sinó també liderant el moviment d’oposició, contribuint- hi en tot moment, creant opinió, debat, etc.

Salutacions cordials, La Junta Directiva

o:

La lluita continua! Gràcies Eduard per la teva dedicació!

Però ens heu de fer arribar, per correu postal, electrònic o de qualsevol altra forma, el nom complert del soci titular, el NIF i el domicili fiscal (ull!, indicar si és diferent del correu postal). Així podrem omplir el full de dades per Hisenda. Si no disposem d’aquestes dades no podreu figurar en la comunicació a Hisenda. Per qualsevol dubte o aclariment no dubteu en contactar-nos.

Aquest butlletí ha estat imprès en paper sense clor i reciclat Cyclus Print.

EDICIÓ

El seu suport, consell i professionalitat han estat al servei de l’entitat en nombroses ocasions. Darrerament cal agrair-li més que mai la seva implicació amb el moviment ecologista i de defensa del territori. I és que a nivell personal, de manera altruista, s’ha sumat a la lluita contra la variant de la Bisbal i les brutals obres de la C-31.

Un cop més el temps i la història ens donen la raó: els moviments ciutadans poden moure muntanyes. I, en aquest cas aturar projectes, com la variant de la Bisbal al calaix fins la propera legislatura i l’avantprojecte de Pla Territorial de les comarques gironines contemplant la reducció o extinció del Parc d’Activitats que Vidreres promou a la plana agrícola selvatana. I com aquests, molts altres litigis impulsats per demés entitats gironines (IAEDEN, No a la MAT, Veïns de Vilert) i en les quals l’Eduard també ha participat de forma incansable.

Informació fiscal important L’aplicació de la llei 16/08 farà que al 2011 pogueu deduir el 40% de la vostra quota a l’Associació de Naturalistes de Girona al fer la declaració de renda, i que Hisenda us ho comuniqui en l’esborrany de declaració i en les vostres dades fiscals.

Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20 • 17007 Girona • Tel. 972 22 36 38 • info@naturalistesgirona.org

Coordina: Anna Grabalosa • premsa@naturalistesgirona. org Dipòsit Legal: Gi- 417/1997 500 exemplars

Consell de Redacció: Alba Argerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí.

Fotografia de portada: Obres de la C-31 prop de Ventalló.

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.

NOTÍCIES

L’ANG, La Copa i la Diputació de Girona han presentat el Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines on es cataloguen 211 espais singulars que necessiten protecció.

L’any 1999 l’Associació de Naturalistes de Girona va proposar a la Diputació de Girona i a la Fundació Territori i Paisatge l’elaboració del Catàleg d’Espais d’Interès Natural

Es presenta la tercera fase del Catàleg d’Espais d’Interès Natural, amb més zones de la Garrotxa, Ripollès i Cerdanya. i Paisatgístic de la Costa Brava. Fruit d’aquella proposta i d’uns anys de treball, l’any 2005 es presentava en societat la seva publicació.

Posteriorment l’any 2006 es

10 mirades més enllà del paisatge

va presentar una ampliació d’aquell primer catàleg cap a altres zones de les comarques gironines. En concret s’englobava la franja de terreny que restava entre el corredor d’infraestructures principal (A2, AP7 i TAV) i la franja de terreny que abastava el primer catàleg.

Ara s’ha presentat la tercera fase, que inclou tota la informació elaborada fins al moment, més les comarques gironines que havien quedat fora del passat catàleg.

En concret aquests dos treballs es complementen amb aquest tercer que inclou les comarques de la Garrotxa, Ripollès i Cerdanya, més una petita zona de La Selva.

Els socis i sòcies de l’ANG rebran el Catàleg per correu postal ordinari. Per a sol•licitar-ne exemplars contacteu amb la Secretaria de l’ANG al telèfon 972 22 36 38 o a través de l’a/e info@naturalistesgirona. org.

L’ANG, amb el suport de l’Obra Social de Caixa Catalunya, ha editat aquesta publicació que vol donar a conèixer, i per tant ajudar a preservar, els paisatges amb tradició cultural, històrica i espiritual. S’han escollit deu paratges emblemàtics de les comarques gironines. La publicació s’ha encartat el gener al Diari de Girona i s’ha enviat als socis i sòcies de l’entitat.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Es presenta el Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic

NOTÍCIES núm. 2 / febrer 2010

L’ANG se suma a les veus contràries a les obres de la C-31

Demana l’aturada immediata deles obres i el replantejament i revisió del projecte atès l’impacte ambiental i paisatgístic crític sobre el territori.

El mes d’octubre l’entitat va denunciar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la Direcció General de Carreteres per l’execució de les obres de la carretera C-31 de La Tallada d’Empordà a Torroella de Fluvià i per l’aprovació del projecte de traçat de millora general

obra en la forma projectada. Es passa d’una carretera integrada en el territori, a la cota natural del sòl i de traçat rectilini panoràmic per la plana empordanesa, a la carretera de major impacte de l’entorn, provocant corbes innecessàries, sobreelevada en alguns llocs i en alçada en tretze ponts,

rotondes i passos superiors, que trinxen el territori. Sens dubte, l’obra en execució és faraònica i desproporcionada i respon més al model d’àrea metropolitana, en el qual s’inspira darrerament el DPTOP i la Direcció General de Carreteres, que no al fràgil, delicat i bell paisatge empordanès.

Hi ha col•laborat una desena d’entitats i campanyes de solidaritat i d’ecologia i les fotografies estan cedides per set fotògrafs de les comarques gironines.

Enguany l’ANG s’ha sumat a aquesta iniciativa amb un article sobre la il•luminació nadalenca i el consum de

béns i recursos naturals en aquesta època de l’any. La fotografia és autoria de Martí Artalejo.

Per a sol•licitar exemplars del calendari podeu adreçarvos a la Coordinadora al telèfon 972 21 99 16 o a través de l’a/e solidaries@solidaries.org.

d’aquest tram. La denúncia va en la mateixa línia que la que ja van presentar el setembre les entitats SOS Empordanet, Salvem el Terraprim, IAEDEN- Plataforma Salvem l’Empordà, Plataforma Cívica Gent de Ventalló, Fòrum Escala- Empúries. L’ANG considera innecessària aquesta

Col·laboració amb el calendari 2010 de consum responsable Al llarg dels dotze mesos s’exposen temes com el deute ecològic, el decreixement o la nova cultura de l’aigua.

La Coordinadora d’ONG Solidàries i la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible (DHS) de la Universitat de Girona han tornat a impulsar la campanya per sensibilitzar la ciutadania envers el consum responsable a través d’un calendari de paret.

CONCURS FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Exodo, d’Àngel Pujol Primer premi Categoria General 2009

Ja tenim els guanyadors/es del 22è Concurs

“Exodo” d’Àngel Pujol ha estat ha estat guardonada amb el primer premi de la Categoria General. El segon i tercer premis han estat per “El Príncipe nocturno”, d’Isaac Fernández Galisteo, i “Actitud defensiva” de Rafa Tarín.

En foto- denúncia, “La mort d’un tità” de F. Xavier Solé Guimerà ha rebut el primer premi i el segon ha estat per la fotografia “El” d’ Andrés López. “On

està el Mar?” d’Anna Aluart Gomez ha guanyat el primer premi de la Categoria Aigua, Natura i Costa Brava.

En la Categoria de Socis de l’ANG i l’Ateneu, el primer premi ha estat per “Precisió “ de Miquel Boix i Moradell.

Gràcies a tots/es els participants! Seguiu les novetats del concurs a www. naturalistesgirona.org/fotografia.

TEMA CENTRAL

Un Pla Territorial subjectiu, continuista i poc eficaç per garantir el futur sostenible

núm. 2 / febrer 2010

Autors. Albert Albertí i Núria Puigdevall, La Copa SCCL El Pla esdevé l’instrument que ha de definir el model territorial i urbanístic futur de la província. Estableix les pautes que han de regir l’ordenació dels creixements urbanístics municipals i les infraestructures de mobilitat adoptant una òptica a escala supracomarcal.

Ara bé, després d’analitzar i avaluar la proposta que ha presentat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, podem establir que el resultat és decebedor, ja que aquest no dissenya un canvi en el model de desenvolupament urbanístic i territorial vigent. D’una banda, continua amb la planificació poc sensible que ha caracteritzat la política d’ordenació de les infraestructures viàries actuals i, de l’altra, dóna cobertura a molts dels despropòsits que estableixen els plans d’ordenació urbanístics municipals vigents. En aquest sentit, no posa fre al creixement desmesurat que molts planejaments actuals preveuen. Fins i tot, podem establir que el seu desenvolupament implica superar amb escreix les previsions que el mateix Pla defineix i justifica.

Una urbanització a mig fer.

Obres d’ampliació de l’autopista AP-7.

No incorpora, com seria d’esperar per una eina territorial d’aquest tipus, una visió holística i sostenible del territori ja que obvia aspectes claus com la disponibilitat i la gestió de reserves d’aigua, l’estalvi energètic o la preservació adequada dels sistemes naturals.

A més, manté la mateixa proposta que

els diferents Plans Directors Urbanístics pendents d’aprovació proposen.

El Pla sí que estableix, tal i com ja marca l’actual Llei d’urbanisme de Catalunya (LU), una regulació clara i precisa per no permetre la implantació de noves zones residencials aïllades.

Ara bé, manté en molts casos sòls urbanitzables residencials aïllats situats, sovint, en sòls forestals i que ja estaven contemplats en molts planejaments urbanístics vigents anteriors a la LU, com el cas de Pedrinyà a la Pera o el de Niubó a Campdevànol, entre altres.

Així, tot i que el Pla proposa desclassificar algunes urbanitzacions que encara no s’han construït, es considera que aquestes són insuficients. Cal fer una política més real i adient amb els objectius que el propi pla defineix i, per tant, hauria de desclassificar aquelles àrees urbanitzables que provoquen un impacte negatiu sever o crític, com les dues anteriorment esmentades.

En aquest sentit s’hauria, per incompatibilitat amb les directrius del Pla i de la LU, de contemplar tots els sòls urbanitzables que els diferents plane-

TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

jaments urbanístics municipals preveuen i desclassificar tots aquells sòls classificats com a àrees especialitzades amb l’estratègia d’extensió i reducció.

Un altre aspecte que caldria millorar és el que fa referència al desenvolupament d’eines jurídiques necessàries perquè els ajuntaments estableixin les seves estratègies de creixement segons el que estableix el Pla per a cada un d’ells i no es deixi a la bona intencionalitat d’aquests perquè revisin voluntàriament el seu planejament.

Pel que fa als polígons industrials manca definir una regulació més específica i no ser tant permissiu i generalista. Cal establir una planificació per aquests tipus de sòls més adients i evitar l’actual política de dispersió. Així, es proposa que acoti o localitzi aquests sòls i no es permeti la construcció de nous polígons industrials quan actualment n’hi ha molts que no es troben omplerts ni tampoc finalitzats. A més, molts dels quals el Pla manté i que no es troben desenvolupats es situen en zones d’alt valor paisatgístic, agrícola o ecològic. Aquest seria el cas dels

sectors industrials situats a l’oest de Gualta, al sud-oest de Fortià, a l’oest de Llançà, al nord de Vilobí d’Onyar i a l’est de Maçanet de la Selva, entre altres.

Respecte a les infraestructures de mobilitat, tot i la seva importància territorial, el Pla hi fa poc incís i no es proposen canvis substancials respecte a les estratègies i als planejaments de les polítiques de grans infraestructures portades fins ara (Anella de les Gavarres, desdoblament i condicionament de carreteres comarcals sense valorantne l’impacte, variants sense justificació, etc.). La planificació que proposa respon a un model de mobilitat continuista que es recolza en el vehicle privat, el desenvolupament infinit de la xarxa viària i la relegació del transport públic a la marginalitat.

Com a conclusió, es considera que el Pla no estableix uns criteris clars i ferms vers la sostenibilitat territorial, deixant molts aspectes oberts sense concretar ni implicar-s’hi. És, per tant, una eina poc eficaç pel futur del conjunt de les comarques gironines.

El pla de Pedrinyà, al costat de la Pera, està amenaçat per un polígon industrial.

L’avaluació ambiental del Pla és insuficient i hi manquen les tres alternatives mínimes que exigeix la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes a l’hora d’avaluar-lo. Per tant, no s’assegura que l’opció de desenvolupament presentada sigui ambientalment la més adient i sostenible. Així doncs, tota conseqüència ambiental que aquest implica no s’ha reconegut en el cicle del projecte ni s’ha pres en compte en el disseny del mateix Pla.

núm. 2 / febrer 2010

ARTICLES D’OPINIÓ

Alba Sud

“Planeta Terra, tenim un problema: sense rumb i enfonsant-nos. Repetim...”

L’associació AlbaSud va ser present a la Cimera COP10. “La gran tasca d’aquesta generació, la nostra: canviar el sistema per preservar la vida humana sobre la Terra”.

La Conferència de Copenhaguen s’ha tancat amb un “acord”, però absolutament insuficient i lamentable.

Fins i tot se salten la cita prevista a Mèxic per finals de 2010 i l’ajornen set anys més, fins el 2016. Copenhaguen passarà a la història com el punt de no retorn de la credibilitat del sistema mundial que hem conegut després de la Segona Guerra Mundial i el final de la Guerra Freda. El caràcter patrioter i irresponsable dels màxims dirigents dels

països que generen més del 40% dels gasos letals per al clima comú suposa un fiasco colossal i confirma que ens trobem al pitjor escenari possible.

internacional, el missatge de l’”acord de Copenhaguen” és clar: la festa ha acabat, ningú està al comandament, que cadascú es busqui la vida com pugui.

Sense objectius vinculants a la reducció de gasos contaminants, amb un horitzó d’inversió en el Sud equivalent al 3% de l’actual ajuda oficial al desenvolupament per 2010-2012 (...) i sense haver adoptat cap mecanisme real per reduir l’impacte la deforestació i el transport

On podem mirar? Davant la frivolitat els VIP, és temps de girar la mirada a les propostes sorgides del KlimaForum (http://www.klimaforum09.org). Compten amb un avantatge crucial: són realistes i saben que no tenim un Planeta B. www.albasud.org/

Junta de l’ANG

El Diari de Girona publica falsedats sobre l’ANG El passat 6 de gener el Diari de Girona va publicar una notícia titulada “Saura subvenciona entitats ecologistes perquè al·leguin contra projectes de la Generalitat” que contenia diverses afirmacions falses sobre l’ANG.

Davant d’aquest fet la Junta directiva de l’entitat va decidir escriure una carta al director del diari (la notícia no anava signada) i concertar dia i hora per donar-li en mà la nostra queixa. El director del diari, Jordi Xargayó, ens va indicar que havíem de fer arribar la queixa al senyor David Céspedes. A hores d’ara el senyor David Céspedes encara no ens ha proposat cap dia per reunirnos, tot i que hem insistit de veure’ns i parlar del tema cara a cara.

Si voleu veure el text íntegre de la notícia i de la carta de resposta de la Junta de l’ANG aneu a www.naturalistesgirona.org.

La notícia pretenia desacreditar i ridiculitzar una mesura del Govern de la Generalitat que implementa una proposta europea per millorar el funcionament democràtic en l’aprovació de projectes. A més, ho feia de tal manera que lluny d’explicar la mesura en qüestió barrejava altres temes fins a convertir-la en una qüestió

de baralla de partits polítics catalans. De totes maneres entenem que això és senzillament una “manera” de fer periodisme, poc correcte en la nostra opinió, però en cap cas per si sol hagués motivat la nostra carta. El que justifica la carta és el fet que l’article conté falsedats objectivament demostrables i, a més, mal intencionades.

Entre d’altres, la que va generar més indignació en el si de la Junta, és la que vinculava la nostra entitat a un partit polític.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

És una de les primeres guies dels parcs naturals en què estan representades les espècies més comunes i singulars dels animals i de les plantes que trobarem en la nostra visita a l’espai protegit. Conté textos descriptius breus i concisos, i unes icones que sintetitzen les dades d’interès com ara l’hàbitat. Les il•lustracions són de Toni Llobet, artista i naturalista que des dels 16 anys ha il•lustrat desenes de publicacions i materials d’interpretació de fauna i espais naturals. Publicades per Brau edicions, la col•lecció es completa amb els títols Alt Pirineu, Montseny i Delta de l’Ebre.

RECOMaNACIONS

Descobreix la Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus

La mort d’un Tità Aquesta és la fotografia guanyadora de la categoria foto- denúncia de la 22a edició del Concurs de Fotografia Naturalista. Com passa tot sovint, una imatge val més que mil paraules.

30 gen.

5 feb.

14 feb.

22 feb.

Finals gener- febrer Lluna plena el dissabte 30 de gener i el diumenge 28 de febrer. Del 2 al 4 i del 21 al 23 són bons dies per a totes les plantes d’arrel. Del 16 al 19 de febrer podeu treballar amb plantes de fulles.

El dijous 11 eviteu traballar abans de les 10 h i tampoc el matí del dijous 25.

El 5 i el 6, del 13 al 15 i el 24 i 25 són bons dies per treballar amb les flors, amb les excepcions comentades.

28 feb.

7 mar.

15 mar.

23 mar.

Març El dissabte 20 a les 17.32 h (aprox), hi ha l’equinocci de primavera i el dimarts 30 de març lluna plena. La lluna nova serà el vespre del dilluns 15.

Els dies 1, del 8 al 10, 19, 27 i 28 són un bon moment per treballar les plantes amb grana i fruits. Feu les tasques relacionades amb les plantes d’arrel del 2 al 4, l’11, el 21, el 22 i del 29 al 31.

Eviteu treballar la terra el matí del di-

30 mar.

mecres 10 i del divendres 12, així com entre les 8 i les 18 h del dimecres 24.

Informació per a ús orientatiu extreta de Jardinez avec la Lune 2010 de Rustica Éditions.

CALENDARI LLUNAR

Foto: F. Xavier Solé Guimerà .

DE L’HORT A LA TAULA CONCURS

núm. 2 / febrer 2010

La fred al camp i a l’hort La fred marca l’activitat al camp i a l’hort d’aquests primers mesos de l’any, reduïnt-la al mínim i deixant-la quasi exclusivament a les tasques de preparació.

Durant el febrer es continua la plantada de cebes, cols, enciamns, escaroles bròquils i bledes. També se sembren espinacs, julivert i comença la temporada de plantar els alls, pèsols, faves tardanes, pastanagues i raves. S’acaben els treballs de poda i empelt dels frui-

Sortegem un exemplar de Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus

ters, estant molt atents a les glaçades que podren provocar danys als arbres fruiters. ÉS ÈPOCA DE DESCANS I DE PLANIFICACIÓ DE LA TEMPORADA PERQUÈ QUAN LA PRIMAVERA DESPUNTI HO TINGUEM TOT A PUNT.

Durant el febrer es poden plantar les groselleres i els casis si no s’ha fet durant la tardor, sempre que la terra no estigui gelada ni negada. Al març

arrenca la bonança i l’horta comença a demanar. S’intensifica la sembra i plantada, com les tomates primerenques, els fesols d’enramar, els espàrregs i les escarxofes, en zones més càlides.

En altres se sembren raves i pastanagues i es trasplanten els maduixots. Es poden posar a germinar les patates. És el moment de posar a punt les eines i el material per a fer planter.

Font: Calendari dels Pagesos.

Foto: Sergi Bou.

Com a novetat, des del butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona busquem la participació dels socis i sòcies de l’entitat a través d’un sorteig. Només cal que ens enviïs un correu electrònic amb el teu nom i cognoms a premsa@ naturalistesgirona.org amb la resposta a la següent pregunta: Com es diu l’animal que apareix a la imatge?

Entre tots els participants es sortejarà un exemplar del llibre Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus, de Toni Llobet, cortesia de Brau Edicions. Teniu temps fins el 31 de març de 2010.

RUTA

La publicació “10 mirades més enllà del paisatge” fa un recorregut cultural, històric, espiritual i natural per deu indrets de les comarques gironines.

Es defineix així una xarxa d’indrets religiosos que ofereixen una esplèndida panoràmica sobre el conjunt de la futura vegueria de les comarques gironines, del seu medi natural i dels valors històrics i culturals, intentant sensibilitzar i difondre les principals característiques i tendències del paisatge, aspectes cada vegada més valorats.

Els espais escollits són: Monestir de Sant Pere de Rodes, Santuari de la Mare de Déu del Mont, Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades, Santuari de Sant Sebastià de la Guarda, Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, Santuari de la Mare de Déu d’Argimon, Santuari de la Mare de Déu del

Esquerra: Vista de Banyoles, Besalú i Rocacorba des del cim de la Mare de Déu del Mont.

Dreta: Des del mateix indret també es veu l’Alta Garrotxa.

Coll, Santuari de la Mare de Déu de Núria i Santuari de Santa Maria de Montgrony. En total s’ha fet una edició de 15.000 unitats.

Aquesta és una iniciativa de l’ANG, amb la col•laboració de l’Obra Social de Caixa Catalunya, el Diari de Girona, l’Àrea d’Acció Territorial de la Diputació de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, l’Observatori del Paisatge, Cicloturisme i Medi Ambient, Can Llobet Turisme Rural, La Canal i Mas La Torre Turisme Rural.

Per a més informació truqueu al 972 22 36 38 o envieu un correu a info@naturalistesgirona.org.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

La descoberta de deu paratges emblemàtics

ENTREVISTA

Doris Gómez Dissenyadora industrial i coordinadora del projecte d’agroturisme a Tinjacá

núm. 2 / febrer 2010

“Un mateix ha de fer allò que li agradi” La Doris sempre té a punt un somriure i una bona explicació del projecte de cooperació internacional que l’ANG, juntament amb la Fundación Casa de Teja, està duent a terme a Tinjacá (Colòmbia). El passat setembre va venir a Girona de visita i vam aprofitar per compartir un dia d’entrevistes als mitjans de comunicació de la ciutat.

ANG. Una dissenyadora industrial coordinant un projecte d’agroturisme... què t’hi ha portat?

DG. Fa uns anys vaig treballar com a professora, també en convivències i en escoles de pares. El treball comunitari m’atrau i el projecte que estem duent a terme a Tinjacá en té una bona base.

ANG. Hi deu haver molta gent implicada?

DG. Sí, el projecte compta amb el suport de l’Associació internacional per a l’educació, la cooperació i la sostenibilitat, la UdG i el seu Institut de Medi ambient, l’Ajuntament de Tinjacá, Colòmbia, la Universitat Pedagògica i Tecnològica de Colòmbia, i ha estat subvencionat per l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i Obra Social Caixa Sabadell.

ANG. Ens explicaves que has fet una tesi, què tracta?

DG.He fet una investigació sobre com recuperar la tradició artesanal de les comunitats. Va obtenir una menció de disseny i un premi per l’excel•lència en l’ofici per a uns artesans de Tinjacá amb els quals vaig col•laborar.

aconseguir els objectius finals.

ANG. Artesania…?

DG. Sí, l’artesania és viva, reflecteix la cultura i cal tenir-la present en la vida diària. Cal conservar el territori però primer cal que la gent s’hi quedi, que hi tingui un mitjà de vida. I això és el que intentem fer a Tinjacá diversificant la producció agrària, la ramaderia i l’artesania.

ANG. Les teves aficions no deuen ser gaire diferents de les noies d’aquí…

DG. No, no gaire, m’agrada anar en bici, caminar per alta muntanya, escoltar música (sobretot la camperola) i veure documentals i pel•lícules. M’agrada molt la pel·lícula Amélie.

ANG. També es treballen els valors socials i personals?

DG. Estem potenciant la relació d’afecte, d’estima, vers el patrimoni i la cultura propis. Cultivar aquest valor individual és tant important en el projecte com

ANG. També has estat en altres països de Sud-Amèrica?

DG. Sí, he col·laborat amb artesans de Bolívia i Veneçuela, entre d’altres.

ANG. Un llibre per recomanar?

DG. La insoportable levedad del ser, de Milan Kundera.

Per a més informació sobre el projecte d’agroturisme a Tinjacá us podeu adreçar a la Comissió de Cooperació de l’ANG.

AGENDA

ANG. En quines línies s’està treballant?

DG. Estem treballant en els tres grans eixos: cultura de l’aigua, diversificació

de la producció sostenible i rendible, i enfortiment de l’organització i autogestió comunitària. S’han iniciat parcel·les demostratives d’agricultura orgànica i cria d’espècies menors, entre d’altres. També s’ha editat una guia dels recursos agroturístics del municipi.

Agenda Notícies Opinió Enquestes Concursos Propostes