Butlletí número 12 de l'Associació de Naturalistes de Girona

La variant de Sant Daniel i la vella concepció de la política Riudaura: capital de la lluita en contra el fracking

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona Contra les prospeccions marines Elaboren un informe sobre la macroplanta de residus de Forallac Concurs #naturahivern a Instagram Expressions populars: “Sec com un gaig” Entrevista a Pitu Planas, ex-portaveu de la Coordinadora N-II per l’autopista

núm. 12 / primavera 2013

EDITORIAL núm. 12 / primavera 2013

Les infraestructures ahir i avui

Fa més de 30 anys que des de l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) defensem el territori i proposem un nou model social, ambiental i econòmic.

Ara fa 20 anys de la inauguració de la Variant de Sant Daniel, en aquell moment l’ANG amb la Coordinadora N-II per l’Autopista s’hi van deixar el cor i l’ànima, vam lluitar i desafortunadament vam perdre, però l’ANG segueix treballant i aconseguint victòries, com salvar el Pla de Vidreres o la sentència del polígon de Roses.

Aquests darrers anys els moviments ecologistes hem demostrat que treballem pel bé comú, que la situació actual genera desigualtats socials i ambientals, i que els reptes que ens trobem davant només es poden encarar des de la justícia ambiental i social.

El model d’infraestructures és un clar exemple de com les polítiques i les decisions del passat condicionen la nostra qualitat de vida actual i futura. Cal apostar d’una vegada per totes per un model econòmic i ambiental que garanteixi el benestar de les persones i el territori.

EDICIÓ

Enric Cortiñas President de l’Associació de Naturalistes de Girona

Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org.

Coordina i maqueta: Anna Grabalosa Martín.

Dipòsit legal: Gi-417/1997.

Foto portada: ©trepax.com.

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.

NOTÍCIES

Diverses entitats hem presentat al·legacions contra les prospeccions marines d’hidrocarburs. Actualment hi ha dos projectes de recerca d’hidrocarburs (gas i petroli) que planen sobre la costa catalana.

D’una banda, el de l’empresa Seabird Exploration FZLCC, que sota el nom de “Campaña sísmica en áreas libres del Golfo del León, frente a las costas de Cataluña y Baleares”, va presentar un projecte de

Estem recollint signatures en línia al portal Change.org, on ja comptem amb gairebé 2.500 adhesions. prospecció de la geologia del fons marí en una extensa àrea entre Menorca i aigües nacionals franceses.

Les entitats ecologistes hem presentat al·legacions en la fase d’informació pública

de l’Estudi d’Impacte Ambiental.

D’altra banda, el segon projecte és el que anunciava el BOE el passat 17 de gener, on l’empresa Capricorn Spain Limited sol·licitava permisos de prospeccions per localitzar hidrocarburs a la costa catalana.

Les entitats hem presentat al·legacions al projecte davant la Dirección General de Política Energética y Minas del Ministerio de Industria, Energía y Turismo.

Green Drinks Girona, un nou punt de trobada Aventura Girona et proposa realitzar activitats al medi natural, plenes d’emocions i bons moments on la diversió estarà garantida, creant una experiència inoblidable. Personalitzem els serveis en funció de les teves necessitats, experiència, edat i nivell tècnic.

Realitzem grups reduïts. Descompte als socis de l’ANG. Aventura Girona · 633161679 · http://www.aventuragirona.com

Aquests dos projectes no contemplen les normatives espanyoles i europees de protecció del medi marí, incompleixen la Llei estatal d’hidrocarburs per superar la superfície màxima autoritzada i, en cas de dur-se a terme, tindrien greus afectacions sobre la fauna i flora marina i sobre activitats econòmiques com la pesca.

Més informació a www.naturalistesgirona.org.

Foto: Acció de presentació d’al·legacions, ANG i NINAM.

L´ANG posa en marxa una nova forma de parlar de medi ambient a la ciutat de Girona. Es tracta de les reunions Green Drinks Girona, trobades periòdiques i informals, obertes a tothom que vulgui informar-se de projectes, activitats, interessos, etc. en l´àmbit del medi ambient. L´activitat és gratuïta i no cal inscripció prèvia. La propera trobada serà el 9 de maig. Informeu-vos al web naturalistesgirona.org.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Contra les prospeccions marines

NOTÍCIES núm. 12 / primavera 2013

Elaboren un informe sobre la macroplanta de residus

SOS Empordanet, Amics dels Clots del Sant Julià i Veïns i Fills de Forallac encarreguen un estudi per avaluar les característiques i els possibles impactes del projecte a Els Clots, a Forallac.

El treball, elaborat per l´expert mediambientalista Jordi Bigues, amb la col·laboració del Centre d´Ecologia i Projectes Alternatius i Josep Martí i Valls, Doctor en medecina i membre del Centre d´Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), conclou que la macroplanta no sols és un

residus (CDR) per a la incineració el contingut dels contenidors de recollida selectiva, quelcom que xoca frontalment amb la política de recuperació de residus de la Generalitat i la Unió Europea.

Els veïns i ecologistes, es queixen que la macroplanta es preveu en un lloc in-

apropiat i que serà font de sorolls, pudors, hi haurà un augment desmesurat del trànsit de camions de gran tonatge per pistes rurals, generació i dispersió de pols, contaminació lumínica i possibles afectacions al medi natural i la salut de les persones per les emissions atmosfèriques i de lixiviats.

de l’aigua; i el compliment dels cabals de manteniment dels rius, prioritzant l’aigua vida per damunt l’aigua negoci. L’acte va començar a l’estació vella del carrilet del Pasteral i va consistir en una passejada amb tres parades informatives, una d’Ecologistes en Acció sobre

la privatització de l´aigua; la segona del Grup de Defensa del Ter sobre la problemàtica del Ter per sobre del sistema d´embassaments Sau-Susqueda-Pasteral; i la tercera de l’Ateneu sobre problemàtica del cabal del Ter aigües avall dels embassaments.

risc per al medi ambient i la salut humana, sinó que a més és inviable tècnicament i econòmicament.

El projecte vol construir sis plantes de tractament de residus industrials i domèstics procedents de la recollida selectiva i de diferents activitats. Es preveu convertir en combustible derivat dels

Acte reivindicatiu pel manteniment el cabal ecològic dels rius La Plataforma Aigua és Vida, amb el suport de l’ANG i altres entitats, denuncia la manca de cabal del Ter.

El dissabte 13 d´abril es va fer un acte reivindicatiu al Pasteral per demanar el manteniment del cabal ecològic dels rius i la gestió pública de l´aigua. La Plataforma Aigua és Vida (de la qual l´ANG en forma part) promou la gestió pública, democràtica i transparent

FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Volant per damunt l’hivern Fotografia de Pere Hosta, feta a la platja de Port-Bo.

Concurs #naturahivern a Instagram

Aquest hivern vam posar en marxa un concurs de fotografia naturalista a través de la xarxa social Instagram amb l´objectiu de difondre els valor naturals de l´entorn proper. S’hi van presentar 98 fotografies que, guiant-se per les bases, eren preses a les comarques gironines, tenien caràcter naturalista i expressaven algun tret característic de l´estació hivernal. Els participants van

marcar les fotografies amb l’etiqueta #naturahivern, i havien fer un comentari amb una menció del compte a Instagram de @natusterritori.

El primer premi va ser per a Pere Hosta, que va guanyar un any de quota gratuïta en la quota de soci de l´ANG i un exemplar del llibre commemoratiu del XXVè aniversari del Concurs de Fotografia Naturalista.

TEMA CENTRAL

La variant de Sant Daniel i la vella concepció de la política Correspon a l’estament polític prendre les decisions necessàries i establir el moment en que ho són.

Poques vegades, a casa nostra, s’ensopeguen. núm. 12 / primavera 2013

Autor: Josep Planas i Gamundi, exportaveu de la Coordinadora N-II per l’autopista O potser és la ciutadania la que no encerta en les seves demandes ni tampoc en el moment que les formula?

Fa 20 anys, ben cofois, alguns dels representants polítics del moment inauguraven la variant est de Girona. Encara ara -molts d’ells fora de la primera línia- mantenen que era l’única opció possible per descongestionar de tràfic la ciutat de Girona. Gran part de la ciutadania no ho veia, ni ho veu, de la mateixa manera.

Fotografies preses un mes abans de la inauguració de la variant, quan es va fer una caminada reivindicativa.

Fons: Desvariant.cat

Fem números: la construcció de la variant va costar, fent un capmàs, 60 milions d’euros. L’alternativa que proposaven un bon grapat d’entitats i la Coordinadora NII per l’autopista consistia en la construcció d’un tercer carril i la gratuïtat entre Fornells i Medinyà. Aquesta alternativa suposava 27 milions d’euros i l’allargament de la concessió en 20 mesos a partir de l’any 2004. Si l’alliberament del peatge s’hagués estès als 18 km entre Fornells i Medinyà, la xifra hagués pogut ascendir a 36 milions d’euros.

Quan la Coordinadora demanava la gratuïtat del tram entre Girona Nord i Sud, a canvi de prorrogar la conces-

sió, no devia ser el moment. A banda, el ministre Borrell va dir que una operació d’aquestes característiques, obeïa a “càlculs financers complicadíssims”.

Només set anys després, el tram Girona Nord–Girona Sud de l’autopista va ser gratuït. Ja devia ser el moment. En aquests set anys, el Ministeri competent va tenir temps per aprendre mates tot i que els càlculs van resultar esbiaixats: la compensació a ABERTIS (llavors ACESA) per alliberar de peatge aquests 8 km va ser de 150 milions d’euros, a pagar en 25 anys. Cent cinquanta milions d’euros són, cada any, 6 milions d’euros, mil milions de pessetes. Ho paguem des de l’any 2000 i ho estarem pagant fins al 2025. Aquesta sí devia ser una gran idea.

En resum, la variant va suposar una inversió de 60 milions innecessaris i el rescabalament a l’empresa concessionària per la gratuïtat de l’autopista va ser mal plantejat i pitjor resolt: estem pagant anualment molts diners que no calia esmerçar i la concessió s’ha prorrogat -de moment- fins a l’agost de l’any 2021. Fa ben pocs dies, ABERTIS ha inaugurat un quart carril

TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

i ha incorporat 20 quilòmetres gratuïts i tres noves sortides: Fornells, Girona centre i Vilademuls. Tot plegat, una inversió de 11’8 milions d’euros. És clar que ABERTIS, amb aquests 6 milions d’euros anuals (més la gestió d’una infraestructura que no és gens deficitària) i que s’embossa des de l’any 2000, n’ha fet prou i de sobres amb dos anys per amortitzar la nova inversió.

Es fa evident que no és pas la ciutadania, aquí tampoc, qui ha fet un bon negoci. Quan en Pere Macías i Gemma Aguilera escrivien “La gran bacanal” es varen descuidar d’afegir la variant est al cúmul de despropòsits en obra pública dels diferents governs a partir de Felipe González. Potser perquè les dimensions del “negoci” que va suposar la construcció de la variant és poca cosa (poca cosa!) al costat del reguitzell d’obres tan faraòniques, com sovint innecessàries, com les que tots tenim al cap. Però la construcció de la variant gironina no ha estat només un exemple de malbaratament econòmic. A la vall de Sant Daniel, la gent ja no hi viu confiada. Es pregunten quan es trigarà a incomplir, com van fer amb el Pla especial que la protegia, les mesures vi-

gents de preservació. El soroll dels motors que utilitzen la variant no permet d’oblidar fàcilment l’episodi.

Fotografies de les diverses accions reivindicatives.

Fons: Desvariant.cat

A més, la seguretat de la variant ha estat sempre qüestionada des dels primers esbossos del projecte. Pregunteu a les desenes de ferits per accident en aquesta carretera en aquests 20 anys.

Per a ells, el preu ha estat més alt que per ningú. I no parlem dels morts (quants?) perquè ja no poden respondre. Som on som i no és pas per casualitat sinó per l’endeutament, la falta de visió estratègica i de reflexió i la impermeabilitat a la crítica i a les propostes ciutadanes. L’exercici despòtic de la política troben, en el cas de la variant de Sant Daniel, un cas paradigmàtic.

Amb la variant est de Girona, la variant de Sant Daniel, Girona i la ciutadania han pagat un preu massa alt perquè els qui en tenien la responsabilitat es van entestar en mantenir, sota aparences progressistes, el dictat i les maneres d’un ben ranci conservadorisme.

Vint anys després, el formigueig d’activitat que va generar el rebuig a la variant pot ser vist amb noves perspectives. Segurament va ser el primer moviment ciutadà “modern”: transversal, popular, carregat de raons i alternatives tècniques viables. Des d’aleshores ençà, s’han multiplicat les formes de protesta, les temptatives de fer política des del carrer.

Han augmentat i s’han diversificat els centres d’interès en els que la ciutadania vol i pot intervenir. Moviments com la PAH o com l’ANC no responen a una determinada opció política, almenys no a la manera clàssica. Els polítics, tot i les generacions que se succeeixen, s’han fet vells mentre el món ha canviat.

Tota la documentació generada per les variants de Girona al llarg del segle XX és accessible a www.desvariant.cat.

TEMA CENTRAL

Riudaura: capital de la lluita en contra el fracking La història ens ha demostrat molts cops que no hi ha pobles o causes petites.

núm. 12 / primavera 2013

Autor: Llorenç Planagumà, CST/ ALBA SUD

L’octubre de 2012 la Generalitat de Catalunya atorgà un permís d’investigació per l’obtenció d’hidrocarburs a una empresa multinacional que preveia explotar-los vora de Riudaura (Catalunya).

La denúncia i pressió popular va fer que el 15 de març se li retirés el permís.

Des del mes de desembre passat un poble situat al nord de Catalunya ha pres consciència que alguna cosa cal canviar i que ningú, en cap lloc del món, s’escapa d’aquest cicló d’acaparació de recursos en poques mans i a qualsevol preu. Riudaura ha pogut palpar aquest fet a través del fracking, una tècnica extractiva amb un elevat risc de problemàtiques ambientals per contaminació d’aqüífers, impacte paisatgístic, soroll,… i moltes altres com a conseqüència d’intentar posar una activitat econòmica extractiva en un espai rural i d’interès natural.

Mobilitzacions a Riudaura.

Fotos: ©trepax.com

No té cap sentit. La nostra societat, que ha basat el seu desenvolupament econòmic amb un creixement a base d’infraestructures, extracció de recursos i consum desaforat, està arribant a la seva fi i els fets de Riudaura en són una prova. Riudaura s’ha despertat i

està lluitant per prohibir el fracking a Catalunya, a Espanya i que la Unió Europea el reguli a partir de les problemàtiques ambientals que genera.

Amb aquest despertar, Riudaura s’adona que per solucionar el problema no només ha d’aturar el permís, que ja ho ha fet, sinó demanar també que aquesta tècnica es prohibeixi a tot l’Estat Espanyol i això vol dir que els líders polítics comencin a debatre quin model volem per no dur el país a un carreró sense sortida al que estem abocats. La qüestió és que en aquests moments estem en una cruïlla històrica i hem de decidir si deixem que avancem cap a aquest model injust i desigual escurant fins el darrer recurs natural i humà que té el territori per a satisfer les necessitats d’uns pocs o un model compartit per tothom i sostenible, on totes les persones hi tenen cabuda sense necessitat de passar penúries. Penúries ambientals, penúries econòmiques i penúries socials. En aquests moments poques coses representen tant bé la cobdícia humana com el fracking. Un sistema d’extracció de molt poca rendibilitat econòmica i de gran impacte so-

TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

cial i ambiental en el territori. El 50% dels hidrocarburs que dóna la perforació (gas o petroli) s’extreuen durant el primer any. És d’una efimeritat extractiva mai vista.

El que és important en tots aquests processos és que una vegada un poble o col·lectiu pren consciència d’aquest disbarat es mobilitza i demana responsabilitat als ciutadans que han estat escollits i ens representen perquè vetllin per l’interès general i no de les grans empreses. Es podria prendre l’opció de defensar el poble i després de la victòria aïllar-se a esperar temps millors però alguna cosa, la intuïció, diu que ningú es salvarà d’aquest cicló en el qual estem immersos i que ens cal treballar per un canvi de model. Això només es pot fer amb cuitadania compromesa que agafi les regnes de la Política.

Aquesta és l’estratègia de Riudaura: exigir que qui ha de gestionar ho faci, i ho faci pensant en el bé de tota la societat. Per això Riudaura no en té prou d’haver agrupat una majoria social i política entorn el poble per aturar el fracking a Catalunya, també vol ferho en tot l’estat Espanyol i per això cal

treballar i cercar complicitats i aliances. El poble de Riudaura ja ha après que l’única solució és una lluita més enllà del poble i de Riudaures en sortiran molt més per plantar cara a aquest sistema que permet no tenir en compte la ciutadania. Ara és temps de política en majúscules, no podem deixar que ens la facin, la reivindicarem dia a dia i si cal no dormirem per garantir que qui ens governa ens dugui a bon port a tots i totes, sense deixar-se a ningú pel camí i amb el territori sa i estalvi. Riudaura ho ha entès que la Política és la clau de tot i que cal influir-hi des de baix.

Aquesta pràctica de pressió social per assolir uns objectius és un senyal de maduresa democràtica. Els poderosos, en forma de lobbys d’interessos, tenen els diners però no tenen la força del poble. La “batalla” de Riudaura n’és un exemple. Aquest conflicte sorgeix de dues enfadades, una per l’estupidesa del fracking, i l’altre, per la manera com es tracta a la ciutadania en les decisions que l’afecten. Com si fossin immadurs i que no poden decidir qüestions claus encara que tinguin tota la informació.

Foto: ©trepax.com

Quantes retallades s’han consultat a la ciutadania per exemple? Cal rescatar els bancs? Perquè no es fa una consulta de tot això? De la mateixa manera no podem col•locar una extracció en un territori sense abans analitzar la seva viabilitat, interès i consultar-ho al territori aportant tota la informació. És una obligació despertar i reivindicar els nostres drets, un deute moral amb la democràcia que tant finament ens han segrestat. Aquesta, la de Riudaura, com moltes altres que estan sorgint, és la manera de tornar a recuperar allò que és nostre, el dret a decidir, el dret a reclamar que el poder bé del poble i qui governa l’ha d’aconseguir dia a dia i no només en unes eleccions. El lideratge, com el respecte, es guanya, no ve donat.

ARTICLES D’OPINIÓ

Raül Valls, CST

L’esperança es diu Riudaura

CASAL D’ESTIU

núm. 12 / primavera 2013

La batalla de Riudaura ha demostrat que la mobilització ciutadana pot aturar els interessos destructius de les empreses multinacionals i dels seus aliats polítics.

La plataforma Riudaura Junts Contra el Fracking ha tingut l’habilitat d’articular les diferents fases i dimensions necessàries de la mobilització social per fer patent l’absurditat d’uns projectes extractivistes amb un fort impacte territorial, cap benefici per la gent que viu al territori i que ens haguessin deixat una trista hipoteca de contaminació i destrucció pel futur. La plataforma, d’una manera ràpida i eficaç, ha construït un moviment que ha mobilitzat als veïns

Obertes les inscripcions al casal d’estiu El Blauet Un any més, l´Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i La COPA organitzen el casal naturalista d´estiu El Blauet.

El Blauet es desenvolupa en un dels espais més bells de la ciutat de Girona, a la vall de Sant Daniel, i ajuda als més petits a conèixer i gaudir de la natura. Aquest any el Casal serà del 25 de juny al 31 de juliol i del 2 al 6 de setembre. Com sempre l´horari és de 9h a 13.30 h i ofereix la possibilitat de quedar-se a dinar fins les 15h.

Ens adaptem a les necessitats de cada família permetent la inscripció al casal sencer o bé per setmanes i/o dies concrets.

Més informació a www.naturalistesgirona.org. Inscripcions obertes fins el 31 de maig de 2013.

del poble i de la comarca, sensibilitzant-los pedagògicament dels perills de la tècnica en qüestió. Ha atret el suport dels moviments ecologistes, ha estès el conflicte més enllà de les fronteres del poble, i ha establert una potent interlocució amb experts i intel·lectuals apuntalant les seves justes reivindicacions amb arguments científics raonats.

Aquesta és l’esperança que Riudaura ens porta: que una ciutadania més activa, amb ganes d’aprendre, més

sàvia, sense complexos, pot reconstruir sobre noves bases una democràcia limitada, falsa i totalment esgotada. L’exemple de Riudaura, com d’altres que l’han precedit ens demostra que hi ha alternatives al parlamentarisme burgès i a la seva pobre democràcia en mans dels lobbys del empreses multinacionals. Ara ens cal construir una nova Internacional que els planti cara al seu mateix terreny.

Article complet a www.riudaurajunts.cat.

RECOMANACIONS Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Les Cadiretes cremen

Fragment de la fotografia “Les Cadiretes cremen”, de Jordi Gallego, finalista de la categoria Foto-denúncia del 25è Concurs de Fotografia Naturalista, edició 2012.

Sec com un gaig Les persones que tenen una complexió física astènica, que són prims i carregats d’ossos i no se’ls veu cap gota de grassa, sembla que només tinguin pell i os, se’ls diu que “estan secs com un gaig”; sec i prim és el contrari de gras i gros.

El gaig, què hi fa aquí? El gaig és un ocell del nostre país que té la característica de tenir un cos poc molsut. És sec, per això es diu “sec com un gaig”.

A més, tot i ser omnívor, el gaig menja invertebrats i fruits –sobretot glans- i els amaga en “graners” que fan de rebost per tenir menjar l’hivern. Per tant, se li atribuïa una alimentació de poca consistència, i essent així no

podia tenir grassa. El gaig és un ocell de uns 30 cm de color marronós, pit blanc i cua negre, amb les plomes de les ales llistades de blau brillant i negre, precisament aquesta lluentor de les ales és característica del gaig. És una au de l’ordre passeriforme, de la família dels còrvids, gènere garrulus i espècie gladarius. És sedentari, encara que hi ha la varietat gaig blau que emigra cap a Africa durant l’hivern.

El crit del gaig és el carrisqueig, tot i que fa altres sons segons la situació de perill o atac, vola lentament i camina a saltirons. És fàcil de sentir però costa de veure. Text: Lluís Ball-llosera. Foto: Agustín Povedano, flickr.

EXPRESSIONS POPULARS

Derzu Uzala Un clàsic

Basada en el llibre homònim escrit el 1923 per l’explorador rus Vladimir Arseniev, la pel·lícula Derzu Uzala va guanyar un Òscar el 1975 com a millor pel·lícula de parla no anglesa. De coproducció soviètica- japonesa, el film dirigit per Akira Kurosawa parla d’un caçador nanai que està totalment integrat en el seu entorn i que té un profund respecte per la humanitat i la natura , un estil de vida que serà destruït per l’avanç de la civilització. Està rodada a la taiga siberiana. Recomanació de Pitu Planas.

RECEPTA INTERESSANT

núm. 12 / primavera 2013

Pa de llet

Per aquesta primavera us proposem un magnífic esmorzar o berenar per a tota la família. Fàcil d’emportar a sortides i excursions, i fàcil de fer, tot i que porta una mica de temps.

Per fer-lo necessitem 500 gr de farina de pastisseria, 300 ml de llet tèbia, 100 gr de sucre, 20 gr. de sucre amb aroma de vainilla, ½ cullerada de sal, 2 sobres de llevat sec per a pa, 1 rovell i 1 clara d’ou, 50 gr de mantega estovada i sucre en pols per decorar.

Primer de tot posem la farina, els su-

Lluís Ball-llosera, president d’honor de l’ANG L’objectiu de la figura del president honorífic és commemorar persones que s´hagin dedicat de forma destacable a l’entitat. El primer és el soci i actual tresorer de l’entitat, Lluís Ball-llosera. Membre històric, Ball-llosera fa 24 anys que és soci i col·laborador de l’ANG. Al llarg d’aquests anys ha ajudat en la gestió econòmica i ha estat involucrat en la comissió de fotografia, que organitza el Concurs de Fotografia Naturalista. Gràcies, Lluís!

cres i la sal tot junt i ho mesclem. Es fa una forma de volcà i al mig hi afegim el llevat, el rovell d’ou, la meitat de la llet i amassem. A mida que anem amassant, es va afegint la llet que necessitem ja que segons la humitat ambiental la quantitat pot variar. Ha de quedar una massa homogènia, llisa i elàstica amassant aproximadament 10 minuts. Ho deixem llevar dins el forn a 30ºC durant una hora. Passat aquest temps amassem un altre cop i ho deixem llevant 30 minuts més. Un cop ha

crescut, es fan boles de la mida desitjada, pensant que doblaran el seu volum, i ho deixem llevar 30 minuts més. Passat aquest temps, es puja la temperatura del forn fins a 200ºC i es deixa coure uns 15-20 minuts aproximadament.

En sortir del forn hi afegim sucre en pols per decorar, i ja ho tenim tot llest.

Queda molt bé sol, per sucar amb llet amb xocolata o cafè, o bé obrint-lo per la meitat i posant-hi pernil dolç amb formatge.

Text i foto: Selena Gismeros Prat.

RUTA Text i fotos: Selena Gismeros Prat.

Una ruta ideal per escaladors, naturalistes i famílies.

A Girona hi podem trobar racons realment bonics, entre ells, el Parc Natural de Sadernes que es troba a l’Alta Garrotxa. Per aquesta zona s’hi poden fer diverses rutes. Aquest lloc té un atractiu especial per escaladors, amants de la natura, i famílies a l’estiu, ja que al llarg del recorregut de la riera s’hi troben nombroses gorgues on refrescar-se.

D’entre les rutes que s’hi poden fer, hem escollit la pujada a Sant Aniol d’Aguja, una antiga ermita de moment tancada. Dita ruta està senyalitzada en tot el seu recorregut i no hi ha pèrdua. Caminarem 12 km d’anada i 12 de tornada pel mateix camí, tot i que allargant una mica la ruta, es pot agafar una altre alternativa de tornada que també trobem indicada. En el nostre cas, proposem baixar pel mateix recorregut. El temps aproximat de l’excursió és d’unes 4 hores.

Cal anar ben calçat, ja que hi ha trams pedregosos. És una zona força arbrada, de manera que a l’estiu i primavera hi trobem molta ombra on aixoplugar-nos del sol.

Es pot arribar en cotxe fins un dels aparcaments de Sadernes. Un cop a l’aparcament es troben unes rústiques escales que baixen fins a una pista que ressegueix el riu, i es segueixen les indicacions. El camí tot i tenir cert desnivell és força recte i no té pèrdua. Es travessen dos ponts penjants força segurs i de nova construcció, i amb l’ajuda de l’equilibri tocarà travessar la riera de pedra en pedra un parell de cops també. L’últim tram s’ha d’anar en compte, ja que hi trobem pedra humida amb la que es podria relliscar. Un cop s’arriba a Sant Aniol, es desfà el camí, molt més agradable de tornada ja que ens vindrà de baixada.

L’escola taller de bioconstrucció Orígens ofereix descomptes als socis de l’ANG. Més informació a www.escolaorigens.com.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Anem a Sant Aniol d’Aguja

ENTREVISTA

Josep Planas Mestre i exportaveu de la Coordinadora N-II per l’autopista.

Li agrada el cinema, el bàsquet i veure els partits del Barça amb la colla d’amics.

núm. 12 / primavera 2013

“Quan t’impliques en un projecte t’has de divertir, t’has de sentir satisfet amb el que fas.”

Quin paper vas tenir en el moviment contra la Variant de Sant Daniel?

Inicialment, des del Col•lectiu Ecologista de Girona, proposant com a alternativa l’alliberament del peatge de l’autopista.

Des del 1987 vaig compartir amb l’Oriol Balliu la tasca de portaveu de la Coordinadora N-II per l’autopista.

Com vas viure aquell conflicte?

Amb molta intensitat. Penso que quan algú s’implica en un projecte, s’hi ha de divertir, s’ha de sentir satisfet amb el que hi fa. I això té premi, obtinguis o no èxit en la reivindicació. Allà hi vaig fer una bona colla d’amics amb la majoria dels quals, vint anys després, mantinc molt bones relacions.

Què creus que va quedar d’aquella mobilització?

Bona part de les persones que es varen mobilitzar en aquells anys segueixen encara treballant en diversos

moviments socials. A nivell ambiental, cal dir que des de llavors tota obra pública ha introduït, amb més o menys encert, els estudis d’impacte ambiental.

manifestació s’apunten a una recollida de signatures de Change.org, col·laboren en un projecte de Verkami o pengen piulades a les xarxes socials.

però... no és més perillosa una central tèrmica o nuclear? M’agradaria trobar alguna alternativa viable que em permetés resoldre el dilema.

Quina evolució creus que hi ha hagut en la societat des de llavors?

Des de mitjans dels 70 fins a mitjans dels 90 va ser l’època de l’esclat ecologista, els atacs del capitalisme salvatge contra els espais naturals eren a tots els fronts: la zona volcànica de la Garrotxa, els aiguamolls de l’Empordà, les urbanitzacions a les Gavarres, les centrals nuclears, les prospeccions d’urani...

Les accions per protegir el territori es feien sobre el terreny, a través de la premsa i amb impugnacions jurídiques. En els temps actuals l’esclat d’Internet ha afavorit la globalització de les accions, qualsevol, des de casa, pot promoure accions de gran repercussió. Persones que mai no ocuparien uns terrenys o anirien a una

Com veus el fracking i les prospeccions, que actualment també mobilitzen els ecologistes?

Qualsevol fórmula que persegueixi obtenir més recursos fòssils per després cremar-los per obtenir energia és un projecte del segle passat. Les energies del segle XXI (i del futur) passen per les energies renovables.

I aquí, he de dir-ho, entro en contradicció amb força grups ecologistes. Si no volem centrals nuclears, ni prospecció i ús de combustibles fòssils, d’on obtindrem energia? Cal, per tant, potenciar l’energia eòlica i la solar, tant tèrmica com fotovoltaica. Entenc que creen camps electromagnètics, que poden interceptar el pas d’aus i que han d’estar en llocs elevats,

Actualment estàs implicat en alguna entitat?

Els anys 80 els ecologistes consideràvem que reclamar la independència del país deixant de banda la independència física del territori era un mal negoci.

Ara cal anar més enllà, o la desaparició serà total. Treballo, com un membre més, a l’Assemblea Territorial de Girona de l’ANC. Què recomanaries per fomentar el respecte al medi ambient?

Els fets demostren que les decisions polítiques solen portar almenys 20 anys de retard respecte de les reivindicacions. Davant de cada reivindicació s’ha de presentar un projecte alternatiu, no utòpic, sinó amb cara i ulls.

Fes-te soci/ sòcia de l’ANG! T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona / Twitter: @natusterritori