El mar sobre el cos
Irina Torres Conejero 2n Fotografia ArtĂstica
EVOLUCIÓ DEL TREBALL A partir d'una part del cos, pensar fotografies de manera formal i després conceptual: Per començar penso en parts del cos de la dona darrere d'un símbol feminista. Descarto aquesta idea i em ve l'imatge d'un dit amb la seva ungla molt ben pintada, i una altra imatge de la ungla mal pintada pel pas dels dies. Amb això podia parlar del pas del temps, igual que les parets amb esquerdes, pel pas dels anys. Amb aquesta idea començo a enlairar-me d'alguna manera en el paisatge al nostre cos. Inicio la meva idea final fotografiant esquenes sense res, amb una paret blanca de fons, com si es tractés de muntanyes i de corbes del paisatge. Llavors imagino el paisatge sobre el cos, amb les seves formes i elements incorporats. Començo amb fotografies senzilles de pedres sobre el cos. Però allò no em donava ben bé el que buscava. Després d'això, poso el cos a la natura amb elements a sobre. Això em fa agafar elements de la natura per trobar un paisatge de veritat al cos.
Agafo els elements i comenรงo a provar
Veient les possibilitats que em donaven els elements dibuixo llavors el paisatge.
Segones proves de fotografies: Agafo l'esquena, posant-hi oli de nad贸 per crear reflexos, i petxines diferents per provar quines s贸n les que hi queden b茅.
A la tercera he creat a l'esquena com la platja i el mar, amb sal, pebre i oli estès per l'esquena.
FOTOGRAFIES FINALS
REFETENTS M. Kenna
M. Levin
Aquests referents els he aplicat al meu treball per els reflexes i els blancs i negres. TambĂŠ tinc present a Carmen Mariscal, per les seves obres sobre el cos-paisatge
COS COM A PAISATGE
Quan sents la paraula “paisatge” crees al cap una imatge representativa del que realment és un paisatge urbà o natural. Quan sents les paraules “cos humà”, imagines la figura fidel del cos d'alguna persona. Però, amb els dos conceptes units, s'aconsegueix una imatge real i una representació. Es tracta de convertir aquest cos humà en una cosa que no és i fotografiar-la diguen que el que es veu a aquesta fotografia és un paisatge. Molts artistes han treballat sobre això: formes del cos com si fos paisatge, cossos pintats amb la perspectiva del paisatge o inclòs cossos esquerdats com la terra (Carmen Mariscal). Tots arriben a un punt sobre dos materials naturals en un de sol. El meu treball representa aquesta idea de confusió entre el paisatge i el cos, en dos fotografies, i aquesta idea que et pot portar a veure la fotografia diferent.
PART TÈCNICA Les dos fotografies estan il·luminades amb llum natural en un espai tancat, una paret blanca darrere i elements naturals per sobre de l'esquena. A les dos els hi he posat oli (a les probes es veu més, ja que finalment no m'ha servit de tant perquè costava que el color negre de les petxines es reflexes) i diferents elements fins donar amb l'idoni. Finalment les he retocat, posant-les en blanc i negre, i jugant enfosquint i aclarint parts de la fotografia basant-me una mica en Levin i Kenna.