CATALEG PREMI JUAN RAMON MASOLIVER

v+iij¿*:.:'i i'i¡,i :ll'j

'tffi

i1t,:

i.:1.i.'. !.f: 1:'I '-:-,1 ,:':l Éi) {

NĂşria Guinovart

Teniu a les vostres mans el catáleg de I'exposició d'obres que l'artista barcelonina Núria Guinovart ens porta a l'Auditori Municipal i que romandrá exposada en aquest equipament del 26 de marg al 27 d'abril.

Guinovart va ser la guanyadora de la darrera edició del Premi de Pintura Juan Ramón Masoliver amb l'obra 'Per molt que em pentini sempre tinc els mateixos embolics', una original proposta que combina diferents formes de treballar el ciment, juntament amb ceres i quitrá.

Núria Guinovart ens apropa al seu particular univers creador, en qué dóna un especial protagonisme als materials reciclats. Durant la seva trajectória ha experimentat amb un gran nombre de disciplines artístiques. En aquesta exposició ens presenta un recull de les seves composicions abstractes, que conviden a una reflexió reposada.

Des de l'Ajuntament de Montcada i Reixac fem una aposta clara per la difusió cultural i per donar a conéixer les propostes dels artistes locals i d'aquells de fora que part¡cipen a les convocatóries que sorgeixen

delmunicipi.

Es el cas del Premi de Pintura Juan Ramón Masoliver, una iniciativa plenament consolidada que desperta

l'interés de creadors d'arreu.

Us convido a gaudir de l'exposició de Núria Guinovart, val la pena.

Gésar Arrizabalaga Zabala Alcalde de I'Ajuntament de Montcada i Reixac

NÚR|A GUINOVART. UNA PINTURA DE REFLEXIONS I SILENCIS "Les nostres percepcions del món exterior estan hab¡tualment envoltades per les nocions verbals conforme a les que pensem. Sempre estem tractant de convertir les coses en signes per a les abstraccions més intel.ligibles, de la nostra própia invenció. Peró, en fer aixó, prenem a aquestes coses bona part del seu ésser natural"'

Aldous Huxley.

Les

portes de la percepció. Cel i infern. 1979

Haig de reconéixer que el títol té relació amb un text del també pintor Gabriel Rigo en el qual, en referir-se a I'obra de Núria Guinovart, la veia com una "alquimista del silenci". Estic d'acord amb aquesta afirmació, i ho estic per diverses raons. La primera, per la técnica emprada; la segona, per la utilització de colors neutres, principalment el gris; ifinalment, per la manera d'enfrontar-se als temes que sorgeixen en les seves com posicions abstractes.

Quan contemplem la pintura de Núria Guinovart ens adonem que no és una pintura fácil, ans al contrari, és una pintura complexa tant per la técnica que usa -ciment asísmic, ceres i quitrá damunt una superfície de porexpan o fusta- com pel seu contingut formal -o no formal-, en qué les seves propostes van més enllá, almenys aparentment, de la prÓpia realitat connatural' Peró aquesta complexitat també és positiva i intentaré explicar el perqué. L'artista, amb el seu treball, está

tractant de descobrir les infinites possibilitats que li ofereixen materials com per exemple el ciment asísmic, del qual jo no n'havia sentit parlar mai, només del fibrociment o del mateix ciment, peró ella mateixa em va comentar que es referia a un tipus de ciment a prova de terratrémols, molt utilitzat al Japó, que és :

t I

t

tan flexible com, posem pel cas, la fibra de vidre. Un altre material que també sol emprar són les ceres, perd, a diferéncia de Tápies, per posar un exemple d'artista que treballa habitualment amb elles, que els dóna un cert protagonisme compositiu, sobretot per la lluminositat i transparéncia que s'adverteix -em ve a la memória una exposició monográfica titulada "Tápies i la mel" exhibida a la fundació que porta el seu nom-, en el cas de la Núria, les ceres actuen de manera diferent, no s'aprecien tant a primer cop d'ull, sinó que són tractades amb més ductilitat i elasticitat.

Aquest interés pel món material no li ve de nou, ja que en époques anteriors, concretament els anys 80, es va interessar pel reciclatge, o sigui, investigava i experimentava amb materials de rebuig, els reutilitzava i en creava noves composicions pictÓriques. Per tant, la seva obra no només es pot considerar pictórica, sinó que va més

enllá de la bidimensionalitat de la pintura, i va camí de I'escultura. És evident, doncs, que no podem parlar exactament d'escultura, perd si que existeix una certa idea de tridimensionalitat: espais buits com a resultat d'extreure la própia matéria -no sol emprar pigments, per tant és el propi ciment- formant-se uns forats; la técnica del grattage, en base a ratllar la superfície formant solcs, tant verticalment com horitzontalment, que evoca la idea d'espacialisme, o incorporant matéria que visualment fa la sensació de collage, peró només és una il.lusió óptica.

El color l'he deixat a banda, ja que per a mi és el principal protagonista de les seves composicions. Ouan ens referim a que la seva és una pintura de reflexió i de silenci, veurem que el color ens dóna la clau perqué puguem tenir la idea que estem davant d'una obra meditada, sensible, peró també emocionalment dura, que pot originar angoixa -aixó últim m'ho va fer observar la pintora, encara que jo no hi estic gaire d'acord, ja que aparentment no em fa aquesta sensació. lJús de tonalitats neutres, principalment les diferents gammes de grisos, així com verds, blaus i sípies, peró tots ells cromáticament molt suaus i ténues, donen l'aspecte de ser una obra esmorteida, sense vida, perd aixó només ho és a priori, ja que si observem amb deteniment cadascuna de les peces exhibides ens adonarem que succeeix el contrari. La seva és una pintura vital -no confondre vitalisme amb agressivitat i colors vermells, ja que existei-

xen altres maneres de representar-la-, plena de connotacions personals, i per tant emocionals' La sobrietat que experimenten aquestes gammes cromátiques no són alienes a la idea de moviment, doncs la línia corba, els regalims que fluctuen quasi aleatóriament per la superfície, l'aplicació del foc i, com s'ha mencionat abans, la técnica del grattage creen una obra dinámica i en conseqüéncia vital.

Núria Guinovart s'endinsa en una pintura de marcat cont¡ngut abstracte, entenent l'expressionisme des de diferents vessants: espacialisme, matéria, gest, peró també amb reminiscéncies del passat. El passat entés no pas pels materials emprats, que evidentment són contemporanis, sinó per Ia manera de representar-los. Les seves pintures semblen evocar l'art prehistóric -coves amb esgrafiats, pintures esquemátiques, etc.-, com també l'art románic. Em preguntaran perqué menciono aquí l'art románic, no és perqué l'artista estigui representant un pantocrátor en els seus quadres, sinó que sembla que estigui pintat sobre una paret, a mode de mural -ella mateixa ha realitzat estudis d'encáustica a la ciutat ital¡ana de Bérgamo-, veuríem, doncs, que existeix una relació amb la idea de muralisme.

Tot aixd reconec que és una hipótesi i que comentant-ho amb I'artista, ella ho accepta per cortesia i perqué és una més de les interpretacions que l'espectador pot tenir. D'altra banda, també és positiu que tothom doni la seva opi-

nió, la qual cosa invita a contemplar l'obra amb més deteniment i no quedar-se amb alló superflu. De totes maneres, és cert que quan hom veu el trebalt de Núria Guinovart entén que l'art té moltes vessants, molts camins creatius, i que aixó fa que mantinguem obertes les portes a noves maneres de representar-lo, que no tot está immers en la lluita estér¡l de la confrontació abstracció-figuració, sinó que la idea de pintura va més enllá, que existeixen més formes d'entendre l'art i no dirigir-lo en una sola direcció. Per sort, Núria Guinovart ho ha entés perfectament, i deixa.clar que el silenci i la reflexió són els millors antídots per contemplar assossegadament l'obra d'art.

Ramon Gasalé Associació lnternacional de Crítics d'Art

Ritmes del silenci, 20OB Ciment asĂ­smic . 150 x 100 cm

Camins fressats, 2008 Ciment asĂ­smic . 45 x 200 cm

I

-z

Frágil, 2008 Ciment asísmic

.

100 x 200 cm

Gamí i esquerda, 2008 Ciment asísmic

.

122 x55 cm

Moviment segons la seva llei, 2008 Ciment asĂ­smic o 180 x 77 cm

Série, 2008 Ciment asísmic

I

.

22 x 179 cm

Ritme glagat, 2008 Ciment asĂ­smic

.

55 x 140 cm

Gemec,2008 Ciment asĂ­smic

.

30 x 100 cm

I

Ritmes eterns, 2008 Ciment asĂ­smic . 161 x 100 cm

Llavor, 2008 Ciment asĂ­smic

.

84 x 139 cm

Desitjos, 2008 Ciment asĂ­smic

.

100 x 60 cm

Ombres,2007 Ciment asĂ­smic

.

72 x 60 cm

Rastres, 2007 Ciment asĂ­smic

.

50 x 65 cm

Trams curts, passes llargues, i io d'esquena a Ia tramuntana, 2007 Ciment asĂ­smic . 100 x 153 cm

Bosc, 2007 Ciment asĂ­smic

'

100 x 200 cm

Veig més del que vull, sento més del que puc, 2007 Ciment asísmic . 200 x 100 cm