Revista enero 2013

1 Centro S.E. Es Fusteret

Aﾃ前 20113 REVISTA1

Coordinación: Nuria López Maquetación: Severino Álvarez Supervisión: Antonio Sánchez Colaborador especial: Centro Zabalik

2

2

Z

PASEN Y LEAN

3

Amargas son las raíces del estudio, pero los frutos son dulces.

Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres.

(Pitágoras)

(Catón)

El principio de la educación es predicar con el ejemplo.

Turgot

4

4

P A S S I N I L L E G E I X I N

5

SUMARIO

6

6

SUMARI

7

7

Los días se alargan, la temperaturas va subiendo, los almendros empieza a sacra su flor…LLEGA LAPRIMAVERA Y EL BUEN TIEMPO!!!!!…Y con ella ¡otro trimestre que cerramos! …

Este número los hemos dedicado a algo muy importante para nosotras/os: LA FORMACIÓN

Por último recordaros que podéis saber más de nosotros y nosotras en nuestro blog: www.esfusteret.blogspot.com

Algunos de nuestros alumnos y alumnas os explicaran su trayectoria y la opción que han escogido para seguir formándose. Y a través de ellos y sus experiencias podréis conocer un poco más a nuestros chicos y chicas y indirectamente las posibilidades que da el sistema educativa actual a los adolescentes.

0 en el blog de nuestros compis dela FISE: http://aulesfundaciosestel.blogspot.com.es/

Seguimos en contacto. Un abrazo y HASTA JUNIO!!!!!

LA MAES

8

Els dies s'allarguen, la temperatures va pujant, els ametllers comencen a florir …ARRIBA LA PRIMAVERA I EL BON TEMPS!!!!!…I amb ella un altre trimestre que tanquem! …

Aquest nombre els hem dedicat a alguna cosa molt important per nosaltres: LA FORMACIÓ.

Alguns dels nostres alumnes i alumnes us explicaran la seva trajectòria i l'opció que han escollit per seguir formant-se. I mitjançant ells i les seves experiències podreu conèixer una mica més als nostres alumnes i indirectament les possibilitats que dóna el sistema educativa actual als adolescents.

Parlarem de ESO, ESPA o PQPIs fins i tot de curs d'iniciació professional…i és que tenim uns alumnes molt competents que estan formant-se per poder tenir moltes possibilitats positives en el seu futur.

Finalment recordar-vos que pogueu saber més de nosaltres i nosaltres en el nostre blog: www.esfusteret.blogspot.com.

0 en el blog dels nostres compis de la FISE: http://aulesfundaciosestel.blogspot.com.es.

Seguim en contacte... Una abraçada i FINS A JUNY!!!!!

La Maes

9

Para mí la formación es el aprendizaje que vas acumulando a lo largo de tu vida en cualquiera de los aspectos. Sea a nivel escolar es decir en el colegio los estudios... o ya sea a nivel de la vida de la forja de tu carácter.

Antes de entrar a un centro socioeducativo mi vida fue un bucle infernal en el que decidí dejar de estudiar.

En mi primer año de instituto empecé a tener comportamientos disruptivos y repetí, tuve que cambiar de instituto porque en ese no me querían más.

En mi segundo año de instituto volví a las mismas que el año anterior lo que tampoco acabé el curso.

El año siguiente me llevaron a un internado en Salamanca en el que tuve el mismo comportamiento y no cambie, al cabo de un mes me expulsaron y fui al instituto del barrio IES PUIG DE SA FONT, fue mi perdición.

Fui expulsado 3 meses y en el momento en el que me di cuenta que yo tenía que estudiar era demasiado tarde.

Aterricé en un centro de acogida, empecé en otro instituto pero la droga pudo conmigo otra vez más y deje otra vez de estudiar.

Y aquí llegué yo, aterricé en el Centre Socio-educatiu “Es Fusteret” .

En la actualidad estoy realizando un PCPI de Electricidad y Telecomunicaciones en el que estoy trabajando no exageradamente bien pero si lo suficiente para aprobar. No me he portado muy bien me han expulsado dos veces y a la tercera me han abierto un expediente escolar y un mes de expulsión. No sé si voy a volver. A lo mejor si no me dejan volver al I.E.S puede que me apunte al E.S.P.A . Por lo que tengo claro es que quiero y necesito seguir formándome!!!

Es interesante pero sobre todo estoy realizando este curso para en el futuro sacarme la ESO gracias a los módulos voluntarios y después si consigo estudiar lo suficiente me gustaría estudiar y llegar a conseguir un bachiller.

En el futuro pues me gustaría mucho conseguir mi meta y aprender e idiomas poder independizarme tener mi pisito y mi buen trabajo.

10

Richard D.

Per a mi la formaci贸 茅s l'aprenentatge que vas acumulant al llarg de la teva vida en qualsevol dels aspectes

11

11

Yo pienso que la formación es prepararte académicamente en los estudios y en ti mismo, aunque a veces te cueste un poquito, es bueno porque si te cuesta y te consigues sacar los estudios te sentirás feliz contigo mismo y harás feliz a los de tu alrededor, y aparte te sirve para que el día de mañana puedas ser alguien en la vida.

Bueno cuando me echaron empecé a callejear más todavía, veía todo lo malo y todo lo bueno a la misma vez pero la verdad es que me tiraba y ahora me arrepiento, porque pienso que si hubiese estudiado no estaría aquí.

Mi futuro después del centro, ¡buf! espero que salga con estudios para poder seguir formándome, también espero tener trabajo poder ayudar a mi padre y a mi hermano en todo lo que pueda ya sea económicamente o en lo que les haga falta y ser un hombre ya que creo que me lo merezco y si no puedo ser un hombre espero ser un niño educado, responsable etc…. En fin ser alguien en la vida.

12

12

Jo penso que la formació és preparar acadèmicament en els estudis i en tu mateix, encara que de vegades et costi una mica, però això en realitat és bo perquè si et costa i et aconsegueixes treure els estudis et sentiràs feliç amb tu mateix i faràs feliç als del teu voltant, i a més et serveix perquè el dia de demà puguis ser algú en la vida.

La meva etapa formativa abans d'arribar aquí, la veritat és que va acabar aviat, amb 15 anys, en segon d'ESO em van fer fora de l'institut perquè no em aguantaven, anava sempre tot fumat, no li feia cas a ningú, em reia de tot el món i em pensava que la vida era (Jauja). .

Bé quan em van fer fora vaig començar a passejar més encara, veia tot el dolent i totes les coses bones a la mateixa vegada però la veritat és que em tirava i ara em penedeixo, perquè penso que si hagués estudiat no seria aquí.

La veritat és que aquí, al Fusteret he après a passar el temps d'altres maneres que no sigui fumant porros, marxant de festa, passejant, robant etc ...

He après a fer els deures en el meu temps lliure, que si m'avorreixo puc agafar un llibre i llegir, a ajudar els meus companys i tutors i la veritat és que em sento millor amb mi mateix. Aprenc a llegir millor, sé que estic agafant més coneixements, millor lletra, en fi aquí aprens a valorar-. Al centre estudi amb unes professores molt amables, faig esport quan feia molt temps que no em posava a córrer. La veritat és que ens ajuden en tot el que poden... i més.

El meu futur després del centre, buf! espero que surti amb estudis per poder seguir formant-me, també espero tenir feina poder ajudar el meu pare i el meu germà en tot el que pugui ja sigui econòmicament o en el que els calgui i ser un home ja que crec que m'ho mereixo i si no puc ser un home espero ser un nen educat, responsable etc .... En fi ser algú en la vida.

13

Hola me llamo Laura, Os voy a explicar lo que es la formación para mi Yo pienso que un PQPI como curso de FP 1 es estudiar más de cara a lo que te gustaría ser de mayor. Y además te da posibilidad de acceder al graduado escolar en la ESO Tanto la ESO, como un PQPI son cursos muy importantes en estos tiempos, ya que es difícil encontrar un trabajo sin estudios. Es algo que he aprendido en Fusteret: HAY QUE ESTUDIAR! Antes de entrar en el Fusteret, no iba a ningún Instituto, me quedé en 2º de la ESO en el Instituto Aurora Picornell .

Abandoné porque no me sentía capaz.

Antes de dejar el primer instituto en 1º de la ESO, estaba muy activa en el tema de los estudios, pero los dejé porque no me gustaba hacer la ESO, no me sentía bien haciendo ese curso. Quería hacer un PQPI, pero en los tres institutos que estudie, me dijeron que hasta los 16 no podía, entonces deje los estudios hasta poder empezar un PQPI en su momento.

Em este tramo de abandono no entre en un camino fácil y todas mis acciones me llegaron a Fusteret. Entrar aquí ha supuesto un punto y aparte.

Hace tres meses empecé un PQPI de cocina. Desde Fusteret me ayudaron a buscar la modalidad que me fuera mayor a mis capacidades.

Elegí este curso porque me gusta mucho cocinar.

Me va muy bien, Sacaba buenas notas y me esforzaba, aunque la verdad hacia bastante el vago y sé que podría haber aprovechado más.

El horario era de 8:15 a 13:30, me levantaba a las 6:45 para poder llegar a tiempo, porque me tenía que arreglar y hacer la habitación y mis responsabilidades antes de irme.

En el PQPI las primeras tres horas hacíamos aula; donde seguimos preparándome para acceder al graduado escolar. En ella hacemos proyectos, tareas de clase, deberes y exámenes.

Después nos íbamos a la cocina de Es Pinaret a hacer las prácticas.

Que consistían en hacer galletas, bizcochos, ayudar a la cocinera a cortar, pelar cebollas etc... Vamos preparados para ser unos Buenos cocineros.

14

14

Hola em dic Laura, Us vaig a explicar el que és la formació per a mi Jo penso que un PQPI com a curs de FP 1 és estudiar més de cara al que t'agradaria ser de major. I a més et dóna possibilitat d'accedir al graduat escolar a l'ESO. Tant l'ESO, com un PQPI són cursos molt importants en aquests temps, ja que és difícil trobar una feina sense estudis. És una cosa que he après en Fusteret: CAL ESTUDIAR! Abans d'entrar al Fusteret, no anava a cap Institut, em vaig quedar en 2 º de l'ESO a l'Institut Aurora Picornell. Vaig abandonar perquè no em sentia capaç.

Abans de deixar el primer institut en 1 º de l'ESO, estava molt activa en el tema dels estudis, però els vaig deixar perquè no m'agradava fer l'ESO, no em sentia bé fent aquest curs. Volia fer un PQPI, però en els tres instituts que estudiï, em van dir que fins als 16 no podia, llavors deixi els estudis fins a poder començar un PQPI en el seu moment.

Fa tres mesos vaig començar un PQPI de cuina. Des Fusteret em van ajudar a buscar la modalitat que em fos major a les meves capacitats. Vaig triar aquest curs perquè m'agrada molt cuinar.

Em aquest tram d'abandonament no entre enunciats camí fàcil i totes les meves accions em van arribar a Fusteret.

La meva arribada aquí ha suposat un punt a part.

Em va molt bé, Treia bones notes i m'esforçava, encara que la veritat cap bastant el vague i sé que hauria haver aprofitat més.

L'horari era de 8:15 a 13:30, m'aixecava a les 6:45 per poder arribar a temps, perquè m'havia de arreglar i fer l'habitació i les meves responsabilitats abans d'anar-me'n.

Al PQPI les primeres tres hores fèiem aula; on seguim preparant per accedir al graduat escolar. Hi fem projectes, tasques de classe, deures i exàmens.

Després ens anàvem a la cuina d'Es Pinaret a fer les pràctiques.

Que consistien en fer galetes, bescuits, ajudar a la cuinera a tallar, pelar cebes etc ...

Anem prepara'ns per ser uns Bons cuiners.

15

15

La verdad que los días que hacia prácticas acababa algo cansada, pero no me importaba porque al menos no estaba en el centro y eso me motivaba más.

Con los compañeros del PQPI estaba bien, aunque tenía mis discusiones y problemas como cualquiera.

Los viernes nos íbamos de excursión a recoger almendras o a mercados.

En el PQPI, a los menores que mejor se han portado, les conceden prácticas en una empresa y los candidatos eran Julián, Carlos y yo, Pero de camino un día al PQPI decidí no volver.

Estuve 8 días fugada, Durante la fuga cometí delitos y me pillaron.

Me fugué porque vi que no salía para navidades y estaba pasando un mal momento personal, tenía un lío en la cabeza y veía a la gente fuera y me agobie y decidí no volver.

Cuando volví me dijeron que pasaran las vacaciones de navidad y, si estaba bien, a lo mejor volvería.

Ahora tengo que hacer unas cuantas semanas de aula en el centro y si estoy bien, Hablaran de si puedo volver.

Espero poder acabar este PQPI porque me gusta y quiero ser algo en la vida.

Cuando salga del centro quiero conseguir un trabajo de cocinera o pinche, aprender cosas nuevas, nuevos estudios.

Estar en mi casa pudiendo hacer lo que me apetezca, siempre y cuando mantenga un trabajo.

Me gustaría estudiar peluquería y estética, aparte de la formación de cocinera, y acabar mis estudios de la ESO. Laura G .

16

Els divendres ens anàvem d'excursió a recollir ametlles o mercats. Al PQPI, als menors que millor s'han portat, els concedeixen pràctiques en una empresa i els candidats eren Julián, Carlos i jo, Però de camí un dia al PQPI vaig decidir no tornar.

Vaig estar 8 dies fugada, Durant la fugida vaig cometre delictes i em van enxampar. personal, tenia perquè un embolic cap ique veia la Em FUGUE vaig alveure gentnofora i em i vaigpassant decidir no sortia peraclapari Nadal i estava tornar un mal moment personal, tenia un embolic al cap i veia la gent fora i em aclapari i vaig decidir no tornar.

Quan vaig tornar em van dir que passessin les vacances de Nadal i, si estava bé, potser tornaria.

Ara he de fer unes quantes setmanes d'aula al centre i si estic bé, parlaran de si puc tornar.

Espero poder acabar aquest PQPI perquè m'agrada i vull ser alguna cosa a la vida.

Quan surti del centre vull aconseguir una feina de cuinera o ajudant, aprendre coses noves, nous estudis.

Estar a casa meva i pot fer el que em vingui de gust, sempre que mantingui un treball.

M'agradaria estudiar perruqueria i estètica, a part de la formació de cuinera, i acabar els meus estudis de l'ESO. Laura G.

17

Para mí, La formación es lo que aprendemos en el colegio y en el instituto.

Antes de llegar al Fusteret, mi etapa formativa era que, cuando estaba en mi casa, pues hacía un par de cosas, me levantaba por la mañana desayunaba y me iba a comprar, después volvía a mi casa me vestía y me iba al parque. Al mediodía me volvía y me iba a comer a mi casa con mi familia, después de comer y hacer la digestión me iba a conectarme al tuenti en mi cuarto. Estaba allí hasta que me cansaba y cuando quedaba por el tuenti con mis amigas pues me iba a buscarlas a su casa o quedaba con ellas en un sitio y nos íbamos a dar una vuelta.

Cuando a veces me peleaba con mi madre, mi madre se llegaba a cansar y empezó a hablar con servicios de menores porque yo llegaba tarde a mi casa sin obedecerla y me fui a un centro.

Cuando me fugaba de los centros cometía delitos y me pusieron tantas denuncias que me salió el juicio y me fui 12 meses al Fusteret.

En el centro, he aprendido a controlar mis impulsos, a resolver problemas, a tener paciencia y a mirar a los ojos. Lo más importante es que con la ayuda de Carmen Prior mi familia y yo no hemos reconciliado otra vez y ahora estamos aprendiendo a respetarnos unos a los otros.

Además he retomado mis estudios y me estoy preparando para los exámenes de ESPA, que es la ESO pero en un centro de adultos. Es más rápido porque es por cuatrimestres y en un curso puedes sacarte un ciclo.

Cuando salga del centro, mi futuro va a ser muy tranquilo, me voy a sacar la ESO, voy a hacer un FP y voy a ayudar a mi familia por este tiempo que he perdido, lo necesitarán mucho más que yo.

Debo de disfrutar ya durante todo el tiempo que he perdido no lo he hecho.

Para vivir con mi familia en un futuro deseado.

Andrea

18

18

Per a mi, La formació és el que aprenem a l'escola i a l'institut.

Abans d'arribar al Fusteret, la meva etapa formativa era que, quan estava a casa meva, ja que feia un parell de coses, m'aixecava al matí esmorzava i em compraria, després tornava a casa em vestia i anava al parc. Al migdia em tornava i m'anava a dinar a casa meva amb la meva família, després de dinar i fer la digestió m'anava a connectar-me al tuenti a la meva habitació. Estava allà fins que em cansava i quan quedava pel tuenti amb les meves amigues ja m'anava a buscar a casa o quedava amb elles en un lloc i ens anàvem a fer un volt.

Quan de vegades em barallava amb la meva mare, la meva mare s'arribava a cansar i va començar a parlar amb serveis de menors perquè jo arribava tard a casa sense obeir i em vaig anar a un centre.

Quan fugia dels centres cometia delictes i em van posar tantes denúncies que em va sortir el judici i em vaig anar 12 mesos al Fusteret.

Al centre, he après a controlar els meus impulsos, a resoldre problemes, a tenir paciència i mirar als ulls. El més important és que amb l'ajuda de Carmen Prior meva família i jo no hem reconciliat altra vegada i ara estem aprenent a respectar-nos uns als altres.

A més he reprès els meus estudis i m'estic preparant per als exàmens d'ESPA, que és l'ESO però en un centre d'adults. És més ràpid perquè és per quadrimestres i en un curs pots treure't un cicle.

Quan surti del centre, el meu futur serà molt tranquil, em vaig a treure l'ESO, vaig a fer un FP i vaig a ajudar la meva família per aquest temps que he perdut, el necessitaran molt més que jo.

He de gaudir ja durant tot el temps que he perdut no ho he fet.

Per viure amb la meva família en un futur desitjat.

Andrea

19 19

¿Qué hacías antes del centro?

Me juntaba con gente que no estudiaba y que lo que hacían no era muy recomendable. Iba a un equipo de fútbol pero no hacia amistad con ellos, después cada uno iba por su lado y yo tenía otras amistades. No eran malos pero a veces se descontrolaban y después caíamos en la tentación de robar o hacer alguna locura. Más tarde fue peor, pasé e a juntarme con otra gente que consume y me enganché a las drogas.

¿Cuál ha sido mi formación?

Antes de llegar al centro mi vida formativa no había sido muy positiva. En el IES no me fue muy bien, reconozco que no era buen alumno. Sé que no supe aprovechar la ocasión. No me sentía a gusto, no me sentía capaz así que tome un camino malo.

¿Sabéis que a veces en la vida tiene que pasar algo malo para darte cuenta del camino que vas no es el adecuado?

A mí me ha pasado con 18 años pero más tarde hubiese sido peor. Gracias a Dios, por esto no me voy a quejar de esto porque creo que es una ayuda a los jóvenes perdidos en un mundo de droga.

Me gustaría ayudar a todos los niños que tienen este problema como yo o hacer algo por ellos.

Mi etapa más productiva ha sido la actual. Antes de entrar inicié un curso de mecánica en la OPEL, cursó que he finalizado en este internamiento. Era un curso privado que mi madre pagó con mucho esfuerzo Además ahora he iniciado un curso de idiomas, en concreto alemán y estoy acudiendo a la autoescuela.

20

Quina ha estat la meva formació?

Abans d'arribar al centre meva vida formativa no havia estat molt positiva. A l'IES no em va anar molt bé, reconec que no era un bon alumne. Sé que no vaig saber aprofitar, no em sentia be, no em sentia capaç així que vaig prendre un camí dolent.

Que feia abans del centre?

Em ajuntava amb gent com jo que no estudiava i que els

que feien no era molt recomanable. Anava a un equip de futbol però no cap a una amistat amb ells, després cada un al seu costat i jo tenia altres amistats que no eren dolents però de vegades es descontrolaven i després quèiem en la temptació de robar o fer alguna bogeria. Més tard va ser pitjor, vaig passar a ajuntar-me amb altra gent que consumeix i em vaig enganxar a les drogues. Sabeu que de vegades en la vida ha de passar alguna cosa dolenta per adonar-te del camí que vas no és l'adequat. A jo m'ha passat amb 18 anys però més tard podria ser pitjor.

Gràcies a Déu, per això no em vaig a queixar d'això perquè crec que és una ajuda als joves perduts en un món de droga. M'agradaria ajudar a tots els nens o fer alguna cosa per ells.

La meva etapa més productiva ha estat l'actual. Abans d'entrar vaig començar el curs de mecànica a la OPEL, Un curs que he finalitzat en aquest internament. Era un curs privat que la meva mare em va pagar amb molt esforç A més ara he iniciat un curs d'idiomes, en concret alemany i estic anant a l'autoescola.

21

¿Qué has aprendido en el centro?

Lo cierto es que ha supuesto un cambio importante en mi vida. Hay muchas cosas que he mejorado y ahora empiezo a darme cuenta. He aprendido a ser más educado, he aprendido a estudiar (sobre todo a que soy capaz de estudiar) y aprendido a ser responsable de mí mismo. A ser autónomo, a marcar mis metas y saber cómo usar mi inteligencia y mi mente; a ser amigo de mi corazón y estudiar cada latido. He aprendido a tener paciencia, a ser más empático y ordenado y respetar a las personas y su opinión. A canalizar mi ira y no ser agresivo. Ahora sé cómo escuchar a mis compañeros, aprender de ellos. Ya sé pedir las cosas con educación y respeto y a implicarme y a ser parte del grupo.

Además en el aula he aprendido a ser de nuevo alumno. A llevar las tareas al día, a investigar, a tener curiosidad, a concentrarme y sobre todo he aprendido que necesito formarme.

He aprendido los hábitos del día a día, a ser responsable de mis cosas, a asumir las responsabilidades de una casa de manera autónoma. Y lo más importante; a afrontar mi miedo al salir a la calle.

Tenía mucho miedo pero pienso que me he adaptado bien al centro socio educativo Es Fusteret y ahora me voy al Mussol (otro centro para menores donde tienes que ser más autónomo y no te controlan tanto) a empezar algo nuevo

Mi futuro después del centro.

Seguiré con la rutina de siempre tener buenos pensamientos y estudiar más y más hasta lograr lo que quiero y conseguir mis objetivos; ser responsable de mí mismo, actuar bien, pensar antes de hacer las cosas etc… Seguiré el camino recto e iré al ejército (si dios quiere) si es posible o trabajar de mecánico en algún taller y hacer los posible para estar bien con mi familia también así estarán contentos de mil gracias

22

Què has après al centre La veritat és que ha suposat un canvi important en la meva vida. Hi ha moltes coses que he millorat i ara començo a donar compte. He après a ser més educat, he après a estudiar (sobretot a que sóc capaç d'estudiar) i après a ser responsable de mi mateix. A ser autònom a marcar els meus objectius i saber com utilitzar el meu intel·ligència i la meva ment a ser amic del meu cor i estudiar cada batec. He après a tenir paciència, a ser més empàtic i ordenat i respectar les persones i la seva opinió. A canalitzar indignació, no ser agressiu. Ara sé com escoltar als meus companys, a aprendre d'ells. Ja sé demanar coses amb educació, amb respecte a implicarme i ser part del grup.

A més a l'aula he après a ser de nou alumne. A portar les tasques al dia, a investigar, a tenir curiositat, a concentrar-me i sobretot he après que necessito formar.

A més he après els hàbits del dia a dia, a ser responsable de les meves coses, a assumir les responsabilitats d'una casa de manera autònoma. I el més important a afrontar la meva por en sortir al carrer.

Tenia molta por però penso que m'he adaptat bé al centre socioeducatiu Fusteret i ara me'n vaig al Mussol a començar una cosa nova meu imagino i vaig a aconseguir el mateix El meu futur després del centre.

Segueix amb la rutina de sempre, tenir bons pensaments i estudiar més i més, fins aconseguir el que jo vull i aconseguir meus objectius: ser responsable de mi mateix, actuar bé, pensar abans de fer les coses etc... Seguiré el camí recte i aniré a l'exèrcit si déu vol si és possible o treballaré de mecànic en algun taller i faré els possible per aconseguir-ho amb la meva família també així estaran contents.

Seguiré el camí recte i aniré a l'exèrcit o treballaré de mecànic

Ara sé com escoltar als meus companys, a aprendre d'ells. Ja sé demanar coses amb educació, amb respecte a implicar-me i ser part del grup.

23

Me presento. Me llamo Elena D. y nací el 2 de mayo de 1996.

Cuando tenía hacia 1 año y medio o 2 empecé a ir a la Escoleta de niños "Arcoiris", en el barrio de la Gruta, en el Molinar. Esta guardería fue la base de lo que sería mi aprendizaje en Educación Infantil.

se convierten en amigos míos también lloraban.

Pero sólo era por el miedo el primer día,

Así pues, al cumplir los 3 años empecé Educación Infantil en el Colegio Público Infante Don Felipe, al Molinar.

Recuerdo que el primer día lloré muchísimo y recuerdo que otros niños y niñas que más adelante

de ser pequeño y no conocer los nuevos lugares, porque recuerdo los 3 años siguientes de mi vida muy felices, inocentes...

24

Em presento. Em dic Elena D. i vaig néixer el 2 de maig de 1996. Quan tenia devers 1 any i mig o 2 vaig començar a anar a l’Escoleta d’infants “Arcoiris”, al barri de la Gruta, es Molinar.

Aquesta guarderia va ser la base del que seria el meu aprenentatge a

Vaig fer els 6 anys i ja era hora de

Educació Infantil. Així

passar a 1r de Primària, quina por!,

doncs, en complir els 3

pensava jo abans de començar aquest

anys vaig començar

curs, ja que tothom em deia que els

Educació Infantil al

professors eren molt durs i maniàtics

Col·legi Públic Infante

i em va fer por molt aquesta idea.

don Felipe, al Molinar. .

Però... no va ésser per a tant...! El

Recordo que el primer

primer dia de primària vaig entrar a

dia vaig plorar moltíssim

la que seria la meva aula durant 2

i record que altres nens i

anys, el primer cicle, i ja no vaig

nenes que més endavant

trobar tots aquells jocs, joguines,

esdevindrien amics meus

peluixos, cuinetes... que hi havia a

també ploraven. Però

l’aula d’infantil. Hi havia molts de

només era per la por del

llibres, prestatgeries, pupitres... La

primer dia, d’ésser petit i

veritat és que la por em va fugir

no conèixer els nous

ràpid.

llocs, perquè recordo els 3 anys següents de la meva vida molt feliços, innocents...

25 25

Aprendía mucho y muy rápido, y mi profesor era realmente bueno. Así seguí, aprendiendo mucho y sacando muy buenas notas durante toda la primaria. En cada curso que pasaba había madurado más y mi campo de conocimientos se había hecho muy extenso. Me encantaba aprender, y puede ser increíble pero, pedía a los profesores que quería llevarse me tareas en casa! Me gustaba de verdad trabajar.

Además, cuando ya estaba en 6 º de primaria me di cuenta de mi amor por la música, así que decidí hacer las pruebas para entrar en una coral. Nunca habría imaginado que tenía la voz que tenía: pasé las pruebas y empecé a cantar, a hacer conciertos... La verdad, me encantaba este mundo de escenarios, de canciones, cantatas, óperas...!

Acabé 6 º de primaria con unas notas excelentes que se habían mantenido durante toda la primaria. Todos los profesores estaban muy orgullosos de mí y sabían que el instituto me iría genial. Así pues, mis padres decidieron matricularme en el Instituto de Educación Secundaria Josep María Llompart, donde mi hermana acababa de concluir sus estudios de Bachiller y, como le había ido tan bien, mis padres confiaron en que sería un buen instituto para mí. De la escuela primaria me llevaba unas cuantas amistades, pero ninguno fue más allá de aquella escuela. Así que, en el instituto,

Bueno, lo que más me impactó fueron los profesores: para cada asignatura teníamos un profesor y cada uno

hice amigos y amigas nuevas.

tenía un gran rasgo de su personalidad que lo definía.

El instituto ya era otra cosa. Era un edificio muy

Me empezaba a gustar de verdad el instituto. Pasé 1 º

grande, con muchísimas aulas, recuerdo que las

de ESO con muy buenas notas (sólo suspendí plástica

primeras semanas me perdía en esos pasillos y

la primera evaluación, entre que la profesora era un

escaleras interminables! Además, había unas mil

sargento y que el dibujo no era cosa mía...). En 2 º de

personas en ese instituto, todas muy grandes; había

ESO elegí teatro de optativa, y fue un curso

pasado de ser la más grande de mi antigua escuela a

espléndido,

ser la más pequeña de aquel gran instituto. Por suerte,

especializado en el arte dramático y mi profesor de

el primer día ya conocí a dos niñas muy bonitas que

teatro era realmente bueno, por lo que me implicó

me dieron su amistad y me hicieron sentir más

mucho y descubrí que actuar, aparte de cantar, se me

cómoda, lo que para mí era esencial, ya que soy muy

daba bastante bien

aparte,

este

instituto

está

muy

insegura ... Eso sí, lo que más miedo me daba del instituto era el nivel, no sabía lo que me esperaba, como enseñaban los profesores, y los exámenes, uf!

Me daba mucho miedo pensar en los exámenes.

26

26

Aprenia molt i molt ràpid, i el meu professor era realment bo. Així vaig seguir, aprenent molt i traient molt bones notes durant tota la primària. A cada curs que passava havia madurat més i el meu camp de coneixements s’havia fet molt extens. M’encantava aprendre, i pot ser increïble però, demanava als professors que volia endur-me’n tasques a casa! M’agradava de debò fer feina. A més, quan ja estava a 6è de primària me’n vaig adonar del meu amor per la música, així que vaig decidir fer les proves per entrar a una coral. Mai hauria imaginat que tenia la veu que tenia: vaig passar les proves i vaig començar a cantar, a fer concerts... La veritat, m’encantava aquest món d’escenaris, de cançons, cantates, òperes...!

Vaig acabar 6è de primària amb unes

notes

excel·lents

que

s’havien mantingut durant tota la primària.

Tots

els

professors

estaven molt orgullosos de mi i sabien

que

l’institut

m’aniria

genial. Així doncs, els meus pares van

decidir

matricular-me

a

l’Institut d’Educació Secundària Josep Maria Llompart, on la meva germana acabava de concloure els seus estudis de Batxiller i, com li havia anat tan bé, els meus pares van confiar en què seria un bon institut

per

mi.

De

l’escola

primària me’n duia unes quantes amistats, però cap va anar més enllà d’aquella escola. Així que, a l’institut, vaig fer amics i amigues

L’institut ja era una altra cosa. Era un edifici molt gran, amb moltíssimes aules, recordo que les primeres setmanes em perdia dins aquells passadissos i escales interminables! A més, hi havia unes mil persones a aquell institut, totes molt grans; havia passat d’ésser la més gran de la meva antiga escola a ésser la més petita d’aquell gran institut. Per sort, el primer dia ja vaig conèixer a dues nenes molt maques que em van donar la seva amistat i em van fer sentir més còmoda, cosa que per mi era essencial, ja que sóc molt insegura... Això sí, el que més por em feia de l’institut era el nivell, no sabia el que m’esperava, com ensenyaven els professors, i els exàmens, uf! Em feia molta por pensar en els exàmens.

noves Bé, el que més em va impactar van ésser els professors: per a cada assignatura teníem un professor i cadascun tenia un gran tret de la seva personalitat que el definia. Em començava a agradar de debò l’institut. Vaig passar 1r d’ESO amb molt bones notes (només vaig suspendre plàstica la primera avaluació; entre que la professora era un sergent i que el dibuix no era cosa meva...).

27

27

Así que me apunté al grupo de teatro que hacían los coros de la Fundación Teatro Principal de Palma, donde yo también cantaba. Mi proceso en 2 º de ESO fue casi mejor que en 1 º de ESO; tuve un promedio de excelentes en las notas. Pero, por muy bien que me hubieran ido los estudios aquellos dos años, no me acababa de sentir cómoda al Llompart, necesitaba cambiar de aires y conocer gente nueva porque lo que tenía en Llompart, no se podían terminar de decir "amigos "...

Decidí ir a un instituto mucho más pequeño, y mucho más cerca de mi casa. Pero, con el cambio de instituto, también me adentré en un

Pero, después de aquel verano de 2011, algunas

nuevo

nuevas

cosas cambiaron. Me había vuelto más rebelde,

experiencias. Por ejemplo, empecé a

quería salir de fiesta, beber alcohol, fumar, pero no

fumar tabaco, eso sí, por mi propio

me alejé de los estudios. A septiembre de 2011

pie. Esto no afectó en absoluto mi

empecé 4 º de ESO, con muchas ganas porque me

proceso académico. Acabé 3 º de la

había tocado en la misma clase que mi mejor amiga

ESO con notas excelentes. Me

en aquel entonces. Los profesores eran muy

esperaba un buen verano gracias a

buenos, sabían enseñar de verdad, se notaba que

las notas que había sacado. Además,

aprendería mucho aquel año.

me

mundo

sentía

de

genial

cantando

y

actuando con la coral; empecé a pensar que lo que quería de veras en la vida era dedicarme a la música.

También iba al conservatorio unos 3 días a la semana, tocaba el saxo. La música se había convertido en la mayor parte de mi vida.

Pero a la misma vez que comenzaba 4 º de ESO, empezaba a ir con nuevas amistades, a salir cada tarde entre semana aunque tuviera deberes o exámenes, empecé a consumir. Y, aunque los dos primeros trimestres me fue relativamente bien, porque salía cada tarde, el 3 º trimestre empecé a notar floja, sin interés para estudiar, ya no hacía los deberes para la tarde y si los hacía era rápido y sin ganas. Mis notas empezaron a bajar. Y, el último mes de ese curso dejé de ir a clase, por lo que todo mi trabajo durante el curso de 4 º se fue a pique.

No me quise presentar los exámenes finales, no me sentía ni con ánimos ni con ganas. Acabé suspendiendo 4 º de ESO, pasando un verano muy triste y ni siquiera me presenté a septiembre con todas las facilidades que me había puesto. Así que,

28

por primera vez en mi vida, me vi repitiendo un curso.

28

A 2n d’ESO vaig elegir teatre d’optativa, i va ser un curs esplèndid, a part, aquest institut

està

especialitzat

molt

en

l’art

dramàtic i el meu professor de teatre era realment bo, pel que em vaig implicar molt i vaig descobrir que actuar, a part de cantar, se’m donava bastant bé, així que em vaig apuntar al grup

Així que vaig decidir anar a un institut molt més petit, i molt més a prop de casa meva. Però, amb el canvi d’institut, també em vaig endinsar en un nou món de noves experiències. Per exemple, vaig començar a fumar tabac, això sí, pel meu propi peu. Això no va afectar en absolut el meu procés acadèmic. Vaig acabar 3r de la ESO amb notes excel·lents.

M’esperava un bon estiu gràcies a les notes que havia tret. A més, em sentia genial cantant i actuant amb la coral; vaig començar a pensar que el que volia de veres en la vida era dedicar-me a la música. També anava al conservatori uns 3 dies a la setmana, tocava el saxo. La música s’havia convertit en la major part de la meva vida.

de teatre que feien els cors de

la

Fundació

Teatre

Principal de Palma, on jo també hi cantava. El meu procés a 2n d’ESO va ésser quasi millor que a 1r d’ESO; vaig

tenir

una

mitjana

d’excel·lents. Però, per molt bé que m’haguessin anat els estudis aquells dos anys, no m’acabava de sentir còmoda al

Llompart,

necessitava

canviar d’aires i conèixer gent nova perquè el que tenia al Llompart, no es podien “amics”...

acabar

de

dir

Però, després d’aquell estiu de 2011, algunes coses van canviar.

M’havia tornat més rebel, volia sortir de festa, beure alcohol, fumar. Però no em vaig allunyar dels estudis. A setembre de 2011 vaig començar 4t d’ESO, amb moltes ganes perquè m’havia tocat a la mateixa classe que la meva millor amiga per aquell temps. Els professors eren molt bons, sabien ensenyar de debò, es notava que aprendria molt aquell any.

Però a la mateixa vegada que començava 4t d’ESO, començava a anar amb noves amistats, a sortir cada horabaixa entre setmana encara que tingués deures o exàmens, vaig començar a consumir. I, encara que els dos primers trimestres em va anar relativament bé, perquè sortia cada horabaixa, el 3r trimestre em vaig començar a notar fluixa, sense interès per estudiar.

29

Era septiembre de 2012 y, después de un verano muy negro, empecé 4 º de ESO nuevamente al Joan Alcover. El problema esta vez sería que ya no me sentía bien en aquel instituto: me había fallado a mí misma, a los profesores e incluso a mis amigos. Y supliqué a mis padres que me cambiasen de centro. Ellos no estaban de acuerdo, sabían que el Joan Alcover era un buen instituto para mí y que allí todo el mundo estaba dispuesto a ayudarme.

No les hice caso.

Finalmente, fueron

Esta vez iría a Emili

remover

cielo y tierra para encontrarme nuevo

un

instituto,

ya cuando el curso había comenzado hacía un mes, y lo consiguieron.

Darder, bastante más lejos, pero no podía elegir. Así que, a mediados de octubre empecé a mi nuevo instituto; me costaba adaptarme. Además, mi actitud frente a los estudios

se

había

vuelto más negativa Y empecé a faltar a clase, a ir un día sí, un día no, hasta que dejé

que nunca, no me

de ir. Allí todo el mundo me quería ayudar, pero no me dejé. Lo

veía

daba todo por perdido.

estudiar

capaz para

de un

examen porque ya Hoy, día 12 de marzo de 2013 hace hacia 3 meses que no voy a clase, y estoy aquí, en el aula del CS Es Fusteret, con muchas

sabía

que

el

suspendería.

ganas de volver al instituto y con más positividad respecto a los estudios. Porque aquí te das cuenta de lo que realmente es importante.

¿QUE QUÉ PIENSO RESPECTO A LO QUE HARÉ EN UN FUTURO PRÓXIMO? Ante todo terminar la ESO, después ya se verá si hago un FP o Bachiller... Vuelvo a estar con la idea en la cabeza de que quiero dedicarme a la música y haré lo posible por conseguirlo. O quién sabe, tal vez me veo en la universidad dentro de unos años...

Lo único que sé, es que al menos estar aquí me ha hecho darme cuenta de que antes lo tenía todo y no lo supe apreciar, y sé que lo puedo recuperar y nunca más volveré a desperdiciar el talento que puedo llegar a tener, ni el desperdiciaré centrándome en cosas que no tienen ninguna importancia. Ahora, para mí es mi lucha y la de nadie más

30

Ja no feia els deures per l’horabaixa i si els feia era ràpid i sense ganes. Les meves notes van començar a baixar. I, el darrer mes d’aquell curs vaig deixar d’anar a classe, pel que tota la meva feina durant el curs de 4t se’n va anar a norris. No em vaig ni presentar als exàmens finals, no em sentia ni amb ànims ni amb ganes. Vaig acabar suspenent 4t d’ESO, passant un estiu molt trist i ni tan sols em vaig presentar a setembre amb totes les facilitats que m’hi havia posat. Així que, per primera vegada en la meva vida, em vaig veure repetint un curs.

Era setembre de 2012 i, després d’un estiu molt negre, vaig començar 4t d’ESO novament al Joan Alcover. El problema aquesta vegada seria que ja no em sentia bé a aquell institut: m’havia fallat a mi mateixa, als professors i fins i tot als meus amics. I vaig suplicar als meus pares que em canviessin de centre. Ells no hi estaven d’acord, sabien que el Joan Alcover era un bon institut per a mi i que allà tothom estava dispost a ajudar-me. No els vaig fer cas. Finalment, varen remoure cel i terra per trobar-me un nou institut, ja quan el curs havia començat feia un mes, i ho varen aconseguir. Aquesta vegada aniria a Emili Darder, bastant més enfora, però no podia elegir. Així que, a mitjans octubre vaig començar al meu nou institut; em costava adaptar-me. A més, la meva actitud en front els estudis s’havia tornat més negativa que mai, no em veia capaç d’estudiar per una examen perquè ja sabia que el suspendria. I vaig començar a faltar a classe, a anar un dia si, un dia no, fins que vaig deixar d’anar-hi. Allà tothom em volia ajudar, però no em vaig deixar. Ho donava tot per perdut.

Avui, dia 12 de març de 2013 fa devers 3 mesos que no vaig a classe, i estic aquí, a l’aula del CS Es Fusteret, amb moltes ganes de tornar a l’institut i amb més positivitat respecte els estudis.

Perquè aquí te n’adones del que realment és important.

Que què penso respecte el que faré en un futur pròxim?

Primer de tot acabar la ESO, després ja es vorà si faig un FP o Batxiller... Torno a estar amb la idea al cap de que vull dedicarme a la música i faré el possible per aconseguir-ho. O qui sap, tal vegada em veig a la universitat d’aquí uns anys... L’únic que sé, és que almenys estar aquí m’ha fet adonar-me’n de que abans ho tenia tot i no ho vaig saber apreciar, i sé que ho puc recuperar i mai més tornaré a desaprofitar el talent que puc arribar a tenir, ni el desaprofitaré centrant-me en coses que no tenen cap importància.

Ara, per mi és la meva lluita i la de ningú més.

31 31

A la Directora técnica catalina seguí 1-Bueno Cati nos gustaría saber ¿cuál ha sido tu formación académica hasta ahora?

Bueno he estudiado pedagogía, aparte de ser sexóloga. Posteriormente hice un máster en intervención familiar

2- ¿Cuál ha sido tu trayectoria laboral hasta el día de hoy?

La verdad es que ha sido larga e intensa. En la primera etapa trabajé para el Ayuntamiento de Calviá preparando y evaluando prácticas de universitarios. Después trabajé como educadora en el centro Es Pinaret. Posteriormente empecé en la DGM (dirección general de menores) donde he trabajado en diferentes secciones: libertad vigilada, como técnica en diseño de programas, como apoyo de un PISE que dependía de nosotros en Cala Nova,… entre otras tareas vinculadas a menores y familia. He formado parte del equipo d’ ATURAT también de la DGM.

32 32

1-Ens agradaria saber quina ha estat la teva formació acadèmica fins ara?

Bé he estudiat pedagogia, a part de ser sexòloga.

Posteriorment vaig fer un màster en intervenció familiar.

2 - Quina ha estat la teva trajectòria laboral fins al dia d'avui?

3-Ens agradaria saber una mica en què consisteix la teva feina actual Bé com sabeu i us he comentat recentment va arribar a aquest nou lloc i nou treball, així que com acabo d'iniciar encara estic en procés d'adaptació.

La veritat és que ha estat llarga i intensa. En la primera etapa vaig treballar per a l'Ajuntament de Calvià preparant i avaluant pràctiques d'universitaris. Després vaig treballar com a educadora al centre Es Pinaret.

Posteriorment vaig començar a la DGM (direcció general de menors) on he treballat en diferents seccions: llibertat vigilada, com a tècnica en disseny de programes, com a suport d'un PISE que depenia de nosaltres a Cala Nova, ... entre altres tasques vinculades a menors i família . He format part de l'equip d'ATURET també de la DGM. Fa poc vaig tornar com a educadora de Pinaret, treball que combinava amb el servei de ATURE'T i amb PAT (dos programes de la Fundació que treballen necessitats dels nois i noies amb mesures judicials) Ara, des de fa tot just dos mesos estic com a coordinadora tècnica de la Fundació s'Estel Com veieu he passat per molts espais tasques i càrrecs cosa que m’ha enriquit molt com a professional però sobretot com a persona.

Ara mateix puc dir-vos que entenc que ha de consistir en l'organització a nivell tècnic dels treballadors de la fundació i procurar la cohesió i la unificació de criteris. D'altra banda donar suport tècnic a tots els programes vinculats a la nostra Fundació per garantir una feina de qualitat per a tots els nostres al.lots i al·lotes.

33

33

3-Nos gustaría saber un poco en que consiste tu trabajo actual Bueno como sabéis y os he comentado recién llego a este nuevo puesto y nuevo trabajo, así que como lo acabo de iniciar aún estoy en proceso de adaptación.

Hace poco volví como educadora de Pinaret, trabajo que combinaba con el servicio de ATURE’T i con PAT (dos programas de la Fundación que trabajan necesidades de los chicos y chicas con medidas judiciales) Ahora, desde hace apenas dos meses estoy como coordinadora técnica de la Fundación s’Estel.

Como veis he pasado por muchos espacios tareas y cargos cosa queme ha enriquecido mucho como profesional pero sobre todo como persona.

Ahora mismo puedo deciros que entiendo que tiene que consistir en la organización a nivel técnico de los trabajadores de la fundación y procurar la cohesión y la unificación de criterios. Por otro parte dar apoyo técnico a todos los programas vinculados a nuestra Fundación para garantizar una trabajo de calidad para todos nuestros chicos y chicas.

4-¿Hacia dónde te gustaría dirigir tu trabajo en este cargo y que cosas te gustaría conseguir?

Tal y como os he avanzado, la idea básica que tengo como objetivo es el de unificar el trabajo que se está desarrollando en todos los dispositivos y unidades de la Fundación. Mi idea es unificar criterios y promover que se trabaje de manera coordinada y no cada centro como unidad independiente. Así conseguiremos crear caminos comunes y de éxito para nuestros chicos y chicas.

34

34

4 - Cap a on t'agradaria dirigir la teva feina en aquest càrrec i que coses t'agradaria aconseguir?

Tal i com us he avançat, la idea bàsica que tinc com a objectiu és el d'unificar el treball que s'està desenvolupant en tots els dispositius i unitats de la Fundació. La meva idea és unificar criteris i promoure que es treballi de manera coordinada i no cada centre com a unitat independent. Així aconseguirem crear camins comuns i d'èxit per als nostres nois i noies.

5 - Per què la diferència entre és Fusteret i des Pinaret, com per segons el material per fer exercici? És cert que hi ha diferència d'un centre a l'altre, són centres diferents amb espais diferents i recursos diferents. Però m'agradaria promoure igualtat d'oportunitats entre els diferents centres i diferents nois i noies que estan en ells. La idea és que adaptar cada cas a cada centre i que cada al·lot o al·lota trobi resposta a les seves necessitats.

6 - I en un ambient més personal Cati, que coses t'agraden fer en el teu temps lliure?

Bé sóc una persona molt activa, necessito estar sempre fent coses, anar d'excursió, anar a nedar, estudiar, llegir... etc.

I per descomptat gaudir dels amics, de la família i sobretot del bon rotllo.

I per finalitzar D'altra banda si el que us preocupa la mobilitat entre centres, aquest tema es solucionarien fàcilment si els menors ho sol · liciten de la manera correcta i es fes una bona avaluació.

Un Lloc: Itàlia

Un Color: m'agraden els colors vius, passionals encara que per vestir em decanto per el negre, és molt elegant.

Un Artista: Carlos Ruiz Zafón, m'agrada tota la seva literatura

GRÀCIES CATI PER LA TEVA SIMPATIA I EL TEU TEMPS ... HA ESTAT UN PLAER.

35

6- Y en un ambiente más personal Cati, ¿qué cosas te gustan hacer en tu tiempo libre?

Bueno soy una persona muy activa, necesito estar siempre haciendo cosas, ir de excursión, ir a nadar, estudiar, leer … etc.

Y por supuesto disfrutar de los amigos, de la familia y sobre todo del buen rollo.

Y PARA FINALIZAR Un Color: me gustan los colores vivos, pasionales aunque para vestir me decanto por el negro, es muy elegante.

Un Lugar: Italia

Un Artista: Carlos Ruiz Zafón, me gusta toda su literatura

GRACIAS CATI POR TU SIMPATÍA, DISPONIBLIDAD Y TU TIEMPO…HA SIDO UN PLACER

36 36

37

38

39

Solucionario: 01 Las líneas, aunque parezcan dobladas, son perfectamente rectas. 02.- Aquí se ven las dos caras de una mujer... Según como las mires, o ves una chica guapa de espaldas, o una bruja fea de perfil... ;-). 03.- Son rectas y totalmente paralelas... ¡quién lo diría! 04.- Según como lo mires, verás un tipo tocando el saxo, o un bonito rostro claroscuro de mujer. 05.- Casi seguro que verás a un indio de perfil, pero también es un esquimal de espaldas y cuerpo entero. 06.- Posiblemente hayas contado 3 o 4... Gris, rojo, varios verdes, magenta... En realidad sólo hay 2 colores. Verde y magenta.

40

05.- ¿y en este dibujo?

04.- Otro dibujo engañoso ¿-a quien ves?

numerar todos los colores y tonos que veas aquí 06.- Aparte del blanco, intenta

Rectas 03.- Mira las dos líneas gruesas... ¿Son 01.- Fíjate en el cuadrado que está encima de los círculos... ¿Están Torcidas?

02.- ¿A quién ves en la imagen?

ILUSIONES OPTICAS

CHISTES DEL LEPE - ¿Por qué a los de Lepe les llaman 'Los Rambos'?

Porque son silvestres hasta los talones - Dos amigos...

- ¿Sabes por qué los de Lepe usan todos boina?

- Porque es "funda.mental" - - ¿Por qué los de Lepe ponen al Niño Jesús en el horno?

- Paradorarle

- Mamá, mamá, me voy de caza - Pero, te llevarás la escopeta, ¿no?

- ¡No!, ez que me voy pada ziempre...

- ¿Sabes cuál es el tiempo verbal de "No debería haberse roto"?

- Preservativo imperfecto.

41

“La qualitat ens demana esforçar-nos cada dia un poc més i millor, en benefici dels nostres usuaris i de nosaltres mateixos.”

La Fundació Institut Socioeducatiu S’Estel és una entitat sense finalitat de lucre del Govern de les Illes Balears. La seva seu social està ubicada a Marratxí.

La seva raó de ser és la d7’atendre, tractar, educar i integrar socialment els seus usuaris en coordinació amb els recursos comunitaris existents.

Els usuaris són els menors i joves en conflicte social, les seves famílies i altres col·lectius vulnerables com són els infants, els joves i les dones maltractades.

La seva visió és ser una organització totalment competent i de referència per prevenir i abordar diferents situacions socials en relació amb els seus usuaris des d’un enfocament educatiu i social de tipus multidisciplinari.

Per dur a terme aquesta tasca, la Fundació disposa de 4 centres socioeducatius, 2 casals d’assistència a dones maltractades i diverses unitats funcionals per a programes específics.

Quant a capital humà, són més de 140 persones, en paritat de gènere, les que hi fan feina.

Avaluació CAF (Marc comú d’avaluació); pla de comunicació; web i correu corporatiu; avaluació del clima laboral; gestió per processos; incorporació de la responsabilitat social corporativa; plans d’acolliment; subvencions per a la formació contínua; plans de carrera i recol·locació (replacement), guies per a l’usuari; avaluació del grau de satisfacció permanent als usuaris; noves aliances mitjançant convenis amb la Universitat de les Illes Balears, la Fundació UniversitatEmpresa (FUEIB), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Màlaga, la Universitat Nacional d’Educació a Distància, i diferents Conselleries...

Plans de millora que des de fa dos anys la Fundació S’Estel ha anat incorporant a la seva gestió.

Actualment es treballa en l’elaboració del Pla Estratègic per als propers 4 anys. Es tracta d’un grup heterogeni, resultat de l’oferiment per part de la gerència a tots els treballadors i treballadores de S’Estel a participar i a decidir objectius que involucren a tota l’organització; un grup de professionals on hi participen representants dels treballadors i de les treballadores.

“Ha estat sorprenent la constitució del grup que es va formar per elaborar el Pla Estratègic. De forma voluntària, sense cap compensació però amb motivació, s’hi varen apuntar companys i companyes de diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el que més ens va sorprendre va ser el debat animat durant la matriu DAFO (matriu de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats).

Cadascú havia de dir la seva i ningú volia amollar!”

“Ha estat sorprenent la constitució del grup que es va formar per elaborar el Pla Estratègic. De forma voluntària, sense cap compensació però amb motivació, s’hi varen apuntar companys i company es de diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el que més ens va sorprendre va ser el debat animat durant la matriu DAFO (matriu de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats). Cadascú havia de dir la seva iningú volia amollar!”

La Fundació S’Estel ha implementat plans d’acolliment per als seus usuaris, per al personal benvingut i per als practicants.

42