Espai virtual vs. Espai físic by Núria Sant

- índex -

- inici - declaració de principis - context - tendència - “obrim fil” - conceptes-síntesi - espai-temps - conceptes-síntesi / espai-temps - cites - conclusions - referències - bibliografia general -

- inici

Amb la voluntat d’explotar els arguments en un mapa tridimensional, deba-

tre sobre l’espai en un espai, hem arribat a les portes del 2021 amb una pandèmia mundial que arriba a casa. Així doncs, als ulls d’aquest estudi, estar tancat a l’habitació amb COVID-19, és posseir quatre parets, un terra i un sostre durant un mínim de deu dies. I així ho presentarem. I és que, sense la pandèmia mundial, no ens hauríem adonat de la capacitat que el big data presenta a l’hora d’albergar les nostres tasques del dia a dia. Setze metres quadrats han pogut ser molt més que tres llits i un lavabo; els habitatges de tota la població confinada també han estat molt més que una casa. Demanàvem una realitat veloç, dinàmica, i la COVID-19 ens ha portat el ciberespai com a plat principal del dia. El canvi de paradigma ha arribat amb, per exemple, el teletreball, per ensenyar-nos l’espai de treball a casa; el programa s’ha alterat. La ciutat connecta i es comunica. Mentrestant, qui mira per la finestra anhelant el moviment usual no ha vist ningú, tampoc l’han vist. Qui té una pantalla posseeix la finestra i alhora es mou per l’escenari. L’espectacle s’ha reinventat a escales majors i ha tornat a començar.

- declaració d’intencions

Ens hem atrevit a titular el treball: “Espai virtual VS. Espai físic”; identificant

les dues a conseqüència d’un Big Bang respectiu. És per això que tot el material que reunim en aquest document pretén conformar un panorama del passat i present per tal d’afrontar una hipòtesi per al futur. Entenent que l’espai arquitectònic coexisteix, cada vegada més, amb l’espai virtual, fem aquest treball amb la voluntat de projectar el possible paper d’aquest dos. L’objectiu podria ser, doncs, conformar una hipòtesi que defineix-hi les pròximes condicions de l’arquitectura i l’urbanisme. Així doncs, mentre tracem les tensions que apareixen entre l’espai físic i l’espai virtual, hem cregut oportú assentar els fonaments i aterrar en les utopies projectades durant la segona meitat del segle XX. Aquestes projeccions aparentment irrealitzables, connecten conceptes que responen a la gestació del pensament d’aquella època. Per tal d’entendre les utopies que estudiarem, sembla essencial reconèixer el context des del qual bullen les idees. Aquest explica la societat, el seu comportament, com s’habita la ciutat, el món i les reflexions que alimentaven teories. Des del context es reconeix el present i es planteja la motivació per imaginar el futur en forma d’utopia. Per tant, les idees de cada proposta dibuixen un retrat que explica la concepció del present més que del futur que articulen. El temps ens ha sorprès amb l’espai virtual; totes les teories i utopies que revolucionaven la dimensió física, s’atreveixen a saltar a un nou exterior. Un que perce-

bem com a intangible i bategem amb el nom d’internet. La ciutat, fins ara, com a objecte morfològic sembla en plena transformació cap a l’abstracció. La seqüència marcada per la velocitat del transport i, per tant, de connexió es remunta al vial recte que combatia el teixit medieval, i, passant per tots els mitjans de transport coneguts fins ara, ens porta a l’espai internet. L’abstracció del transport, per tant, no només suposa el replanteig dels límits de la ciutat cap a la versió virtual de les ciutats-continent de Yona Friedman o bé la nova concepció de l’arqueòleg que predica Koolhaas a La Ciudad Genérica, sinó que també genera l’abstracció dels mitjans d’informació que teixeixen les noves lleis del poder. Un poder que ja no és material; els béns han deixat de ser tangibles per convertir-se en dades i aquestes, són el resultat de tota l’experiència humana que emmagatzema la xarxa d’internet. Mentrestant, l’espai i el temps articulen l’arquitectura en una dimensió, fins ara, indiscutible i el nou Big Bang, orquestrat pel Big Data, ha aparegut per distorsionar-los. El gegant virtual és velocitat i acceleració, immediatesa en aprenentatge i oblit; és el temps que corre detingut en una pantalla: la pèrdua del seu control. Simultàniament, l’espai-pantalla es presenta com a finestra i mentre som, per exemple, en unes imatges en directe d’un espectacle de Broadway, habitem el vagó d’un tren o el menjador de casa o tant és (no?).

On queda l’arquitectura, doncs? Tot i que els dos Big Bangs se separen en un interval de temps incomptable, el present que comparteixen els assigna un estrat, un nivell. Veiem, doncs, que les utopies de la segona meitat del s. XX no semblen tan llunyanes, la voluntat que reivindicaven es manté en essència: l’espai virtual ha transformat la utopia en possibilitat. Així com la Ciudad Genérica o bé l’Espacio

basura de Rem Koolhaas, l’espai virtual respon a totes les possibilitats. Finalment, reiterant, on queda l’arquitectura? Quin programa l’ocuparà? Amb quines condicions coexistirà amb l’espai virtual? Quin sentit prendrà l’urbanisme? I la ciutat? I la comunitat?

- context

Des que l’home s’ha instal.lat al món per fer-lo casa seva, l’ha intentat con-

trolar amb coneixement i manipulació. Mitjançant l’ús d’eines, el nostre afany de progrés ha consistit a dominar l’escala de grans fenòmens par donar-los al nostre abast. Per consegüent, el progrés d’aquestes eines marca la relació que establim amb els recursos i explica els límits que abastem. És per això que el context visual d’aquest treball, té la voluntat de ser una clara declaració d’intencions pel que fa a l’anterior percepció. Així doncs, començant per la figura d’un neandertal fins a la imatge de l’home reposat sobre l’esfera amb aires de celebració, pretenem traçar un relat contundent i clar que expliqui el viatge d’un punt a l’altre a través de les eines usades. Les primeres conclusions que extraiem d’aquest mapa conceptual, expliquen el fet que la voluntat de comunicació i expressió genera formes sobre les quals es projecten els avenços. Per tant, el progrés dels mitjans de comunicació és el motor principal d’un temps a un altre; ens situa al punt on som ara; influeix en la nostra identitat: marca el tempo en què viatgen les presències, el de la divulgació del contingut; revela, també, el motiu de l’expressió. Així, involucra el nostre objecte de treball: l’arquitectura i l’urbanisme. Finalment, si tot això es deu a l’avenç de les eines, que siguin elles les que marquen un punt de partida.

5 12

26 6

33 18

8 34

21 28 29

30 35 31

Apunt: Si el context pot semblar desordenat, és per a prestar una reflexió

crítica respecte al timeline. Desmuntar la Big Story. Una postura privilegiada ha ordenat en una la cronologia els descobriments i fites d’homes poderosos. Reivindiquem doncs, que les eines no tenen un moment, sinó una necessitat. Els animals de tracció, per exemple, tot i no formar part de la nostra realitat, s’usen en altres societats; per tant, cal esborrar la concepció que pertanyen al passat; cal desmuntar la línia temporal que ordena la suposada història humana per incloure totes les realitats. Esborrar la línia, construir la xarxa.

*Les relacions establertes s’explicaran a continuació

2001: A Space

(goril.la)

Odyssey

restre

a ter esfer

pun

t ne

gre

00 (sa 1: A S tel .l pac it) eO

dys

sey

- objectes d’estudi La superfície que ordena els objectes d’estudi, s’ordena en tres columnes: la primera, mostra projectes utòpics del s.XX, la següent, genera un discurs de realitats que ens ajuden a entendre la pràctica d’algunes formes de viure, finalment, les referències nodreixen l’imaginari i les percepcions dels casos anteriors. Prenem com a punt de connexió amb el context la referència de l’inici de la pel.lícula 2001: A Space Odyssey del cineasta Stanley Kubrick. Amb la seqüència del goril.la amb l’os fins al satèl.lit, expliquem la raó del context d’eines que proposem posant-lo a disposició dels objectes d’estudi que ara s’exposen. La disposició de les imatges per la superfície, pretén crear un entre línies d’unes envers les altres. Representar les tensions copsades a l’estil del comptagotes; identificables en diferents punts que, seguidament, es faran localitzables a una gràfica que reconeix diferents tendències. Per tant, les múltiples traces que poden generar diàleg entre una referència respecte d’altres, és la vertadera utilitat del mapa conceptual d’Objectes d’estudi. Tot és qüestió de relacions. Pretenem un passeig per la societat de l’espectacle que descriu Guy Debord, el moviment a altes revolucions del transport i intercanvi de cultures, etc., semblen plantejar les eines que construeixen el pensament del qual

deriven Archigram, Yona Friedman, Constant, etc. Aquestes referències més moltes d’altres que esperem reconèixer, conformen un amalgama de material que Koolhaas hereta amb voluntat de llegir el seu present i, finalment, explicar els nostres dies. Amb l’ajuda de molts més autors i artistes, el relat culmina amb el fet que mentre el desenvolupament d’aquesta línia temporal, el Big Data s’imposava i explotava el present en una dimensió intangible. Una que replanteja la percepció del passat i genera tantes incògnites com possibilitats pel futur.

47 36

40 50

42 51

44 45 52

58 59 62 60 61

63 64

- tendència

En un treball que consisteix a situar i relacionar, la gràfica següent sembla

essencial per posar en relació els conceptes amb què anem topant. Localitzant el comptagotes en els diferents punts del mapa conceptual anterior, hem extret els conceptes següents: físic, virtual, poder, sistema, infraestructura, metabolisme,

mobilitat, connexió, abstracció i esdeveniment. També, incloem el terme comunicació; en consonància amb un fil que anem desenvolupant des del context. Per tal d’ordenar els conceptes anteriors, ens hem atrevit a adoptar la gràfica de la funció exponencial amb la seva inversa: la logarítmica. D’altra banda, les abscisses i ordenades s’han convertit en espai i temps respectivament. Podem dir, doncs, que l’espai i el temps es corresponen a uns punts determinats pel que fa a la corba que defineix el terme virtual o físic. Amb aquesta breu explicació, queden presentats tots els elements que intervenen en la superfície de tendència. Un cop disposats els eixos, hem considerat que la corba del físic tendeixi a temps infinit, però es mostri cada vegada més obsoleta pel que fa al creixement de l’espai. D’altra banda, la corba del virtual respon als efectes contraris: l’espai es percep com a quelcom que tendeix a infinit respecte a un temps cada vegada menys condicionant. Essent fidels a la definició del terme virtual com a quelcom d’existència aparent, lluny del que és real, considerem el temps negatiu del terme quan aquest correspon a una projecció de la ment; quelcom imaginari. La corba es desenvolupa en temps positiu en el moment en què conquereix un espai; el ciberespai.

La imatge següent ens mostra el fet que el ciberespai s’ha apropiat del terme virtual. Amb això fem un petit apunt: en el moment en què el ciberespai s’apropia del concepte virtual -terme que abans de l’arribada del www pertanyia a la significació de les produccions abstractes de la ment-, ara que el virtual és font d’informació, és un reflex de la “devaluació” que ha patit l’imaginari?

fig. 87

Tornant al tema que ens ocupa, veiem que l’eix que separa una corba i l’altra ve determinat per la comunicació. Aquesta, passa pels mots de sistema, infraestructura i metabolisme; ordenats amb voluntat d’entendre’ls com a una seqüència de formes que inclouen, en increment, funcions vitals. Els conceptes anteriors es recolzen sobre les dues corbes; unes que acaben culminant en la mateixa forma de comunicació: la corba del físic en la mobilitat i la corba del virtual en la connexió. Un cop recorregut el camí de la comunicació a través d’aquests termes, acabem el recorregut amb les resultants de l’abstracció i l’esdeveniment: unes que ens deixen intuir una de les conclusions del treball: la ciutat-esdeveniment, lluny de la morfologia.

Per últim, lleugerament apartat del relat anterior, apareix el punt negre com a culminació de la idea final; en representació de la consciència actual de la ciutat i l’individu, amb una correspondència visual amb l’esfera terrestre des d’on s’originava la concepció d’espai i temps. La consciència cibernètica dominant el món, el punt negre; on queda la identitat?

- “obrim fil”

“Obrim fil” és una expressió que s’utilitza a la plataforma de twitter per tal

de fer referència a un seguit de publicacions que s’articulen per generar un discurs. Així doncs, adoptem aquesta expres sió per obrir fils que relacionen les superfícies de context, objectes d’estudi i tendència; amb aquests, es crea el discurs.

poder-fís

2001: A Space Odyssey

home primitiu

ernètic

home cib

tua

vir er-

pod

Ciutat fortificada de Palmanova

Eixample

lona

de Barce

-fí der

sic po

l ua irt r-v de po

ity Forest C Liuzhou

pod

er-f

ísic

dyss

ace O

Sp 01: A

(goril

la)

le de B

arcelon

tif or

Eixamp

ad de ov

Pa a

2001: A

dyssey

Space O

)

(satel lit .

Liuzho

u Fore

st City

ity

infraestructura

n ki

Ciudad Espacial

Na cke dC

metabolisme ity

metabolisme

y ab

t es

Ciutat fortificada de Palmanova

Eixample de

sistema

Barcelona

met

abo

infra

lism

estr

uctu

metabolism

metabolis

Nacke

d City

Walkin

g City

infraes

tructura

New B

abylon

meta

Ciudad

bolis

Liuzho

u Fore

st City

Espac

ial

Metro de Barcelona

Subma

rine C

able M

gypsy caravans

Liuzhou Forest City

: 01

nètic

er e cib

hom

punt ne

gre

O ce

·lit)

tel

( ey

esfera terrestre

punt negre

home

ciber

nètic

home primitiu

Traça de comunicació i expressió.

punt negre 39

estat final

- conceptes-síntesi La quarta superfície pretén reunir, en termes generalitzats, qüestions desenvolupades entre les altres tres extensions. Un cop construïdes les relacions per tal d’articular un discurs, hem volgut centrar l’atenció del treball en les concepcions d’espai i temps envers uns termes que hem anomenat conceptes-síntesi. Aquests ens ajuden a englobar les diferents condicions que poden presentar l’espai i el temps dins el Big bang en l’espai físic i el Big

data en l’espai cibernètic. Posem l’ull en l’estudi d’una actualitat construïda mitjançant la combinació d’àtoms i bits, on els àtoms són partícules de matèria però -segons Pierre Levy-”Un bit no es ni una partícula de materia, ni un elemento de

idea, es un átomo de circunstancia.”. 65

- espai-temps

Hem volgut nodrir els termes de temps i espai per tal d’entendre què signifi-

quen per a l’arquitectura. Així doncs, hem estudiat els dos conceptes des d’un punt de vista físic. Com ja va teoritzar Einstein un segle enrere, no hi ha un valor real del temps i espai, sinó un valor d’un respecte l’altre: és relatiu. Podríem dir que l’arquitectura és la disciplina que estudia, compon i construeix espais; tot i això, té el poder d’evocar i suggerir altres dimensions. Ens atrevim a afirmar que tot es reuneix, doncs, a com l’arquitectura percep i interpreta aquest(s) espai(s) i aquest(s) temp(s). Veiem que en l’arquitectura en si, la perspectiva no figura. En un espai paral·lelepípede els tancaments poden ser paral·lels, però és la mirada que habita la que concep mitjançant la perspectiva i percep línies distorsionades -una distorsió que respon a uns prejudicis formals determinats per com hem après a concebre la forma-. És per això que quan es pensen i componen espais arquitectònics, es fa des d’un punt de partida en què la perspectiva es fa present. La possible “desfiguració”, doncs, a causa de la percepció humana, què implica a l’hora de comprendre l’espai que habitem? Si habitéssim el mateix indret a un espai interplanetari en què l’espai i el temps són diferents, quina seria aquesta nova percepció de l’espai-temps? Hi hauria perspectiva? Reiterant, doncs, la perspectiva com a una de les raons de ser de l’arquitectura, en un espai-temps diferents, què en seria de l’arquitectura? El temps i l’espai tal com els entenem, no són res més que un fruit de la nostra

percepció; tanmateix, els colors, o bé la Terra amb un “final” pla. Carlo Roveli, diu:

“El passat i el futur responen a una visió desenfocada de l’univers. Tots els fenòmens que caracteritzen el fluir del temps es redueixen a un estat “particular” del món en el passat, un que és “particular” a causa del desenfocament de la nostra perspectiva. Així doncs, el concepte de present, només funciona per a les coses properes i no per a les llunyanes.” 66 Llavors, com es perceben en l’arquitectura el passat, el present i el futur? Si el present només té raó de ser a una escala “local” -entenent com a local el Planeta Terra, ja que en ell sí que podem considerar la unicitat del temps-, l’arquitectura deixa de tenir sentit a escala còsmica, en què hi ha un espai i un temps relatius als nostres. Amb la hipòtesi d’unes noves lleis dels termes anteriors, en què es transformen la perspectiva o bé l’envelliment? Sembla oportú, doncs, plantejar la següent qüestió: si parlem d’espai internet, com és aquest espai? Quin temps comprèn? Si l’espai internet no és tangible, però és “perceptible” per als humans, podria conviure amb l’arquitectura? A una escala planetària, què entendríem per “arquitectura”? Hi ha una definició universal -relativa a tot l’univers- d’arquitectura? Es pot reconèixer en civilitzacions passades la voluntat d’arribar a unes magnificències majors, no humanes, a través de l’arquitectura. Així doncs, es pot dir que internet és la versió contemporània del “còsmic” o “superior”, assolit amb recursos descodificables per als humans?

Aquestes preguntes suggereixen moltes idees i respostes, però la majoria tractarien amb parcialitat l’abast de l’espai i el temps. Per tant, de moment, deixarem algunes d’aquestes preguntes amb final obert i d’altres les intentarem respondre amb les eines que tenim avui en dia i la recerca que farem a l’hora d’intentar definir el que s’ha catalogat com “espai” internet. En l’actualitat, la gran pregunta que comprèn la física es troba oberta: com funciona l’espai-temps en conjunt amb la matèria i l’energia que componen l’univers? Per tant, tenen una repercussió directa en l’arquitectura en referència a l’acolliment del seu espai i matèria. Obrim el debat de reflexió amb la invitació per a resoldre, o bé assumir tants finals oberts.

- conceptes-síntesi / espai-temps

L’objectiu final, doncs, consisteix a definir un panorama que expliqui la per-

cepció de l’espai i el temps en l’actualitat; on amb la coexistència de l’àtom i el bit sembla que el temps i l’espai són més relatius que mai. Aquesta tasca pren sentit quan considerem que, precisament, són les condicions de l’espai i el temps les que dibuixen l’arquitectura i l’urbanisme de cada moment. La graella que planteja les preguntes -que ens ajuden a generar possibles respostes- per a fer-nos una idea de com percebem el temps i l’espai en l’actualitat, es troba a terra com a “extensió-dipòsit” de tot el que ha viatjat a través de les quatre superfícies. Es troba, també, en posició de projectar cap al sostre les conclusions finals del treball. Uns arguments que intenten respondre i reconstruir la condició actual de l’urbanisme i l’arquitectura.

Big Data en l’espai virtual ESPAI

TEMPS

Quin és l’ESPAI/TEMPS L’espai en el Big Data són totes les que comprèn la dimensió possibilitats, el que desitgem. que defineix el Big Data en l’espai virtual/Big Bang en l’espai físic ?

El temps del Big Data és la instantaneïtat per als

Quin és l’ESPAI/TEMPS que comprèn el poder que defineix el Big Data en l’espai virtual/Big Bang en l’espai físic ?

En el Big Data, l’espai que defineix el

És el temps en què actuen les persones; individus

poder és aquell que reté tota la

que realitzen activitats que creen dades. Així doncs,

informació. Té una correspondència

el temps és la velocitat de processament de les

directa en l’espai físic: l’espai que

dades anteriors per convertir-les en útils.

humans.

ocupen els contenidors de tota aquesta informació.

Quin és l’ESPAI/TEMPS L’espai que comprèn la necessitat en el que comprèn la Big Data de l’espai virtual és les xarxes necessitat(s) que socials. defineix el Big Data en l’espai virtual/Big Bang en l’espai físic ?

És un temps determinat de cada individu que es projecta a la xarxa. Aquest, esdevé un punt fix i, per tant, atemporal respecte la mesura humana del temps -temps que comprèn la dimensió que defineix el Big Bang en l’espai físic-.

Quin és l’ESPAI/TEMPS L’espai que comprèn la comunicació en que comprèn la el Big Data de l’espai virtual és les comunicació que xarxes socials. defineix el Big Data en l’espai virtual/Big Bang en l’espai físic ?

És un temps instantani.

Quin és l’ESPAI/TEMPS que comprèn l’esdeveniment que defineix el Big Data en l’espai virtual/Big Bang en l’espai físic ?

L’espai que comprèn l’esdeveniment en

És un temps que no es pot reconèixer en un moment

el Big Data de l’espai virtual és el que

puntual, sinó que pertany a l’instant que captura

permet ocurrències que existeixen en moltes realitats alhora.

l’individu. El fet que es dongui en la simultaneitat, fa que el temps sigui un aspecte banal de l’esdeveniment. És a dir, la concepció dels temps amb caràcter de simultaneïtat, anul·la, en l’esdeveniment, el temps tal i com el percebem els humans -temps que comprèn la dimensió que defineix

el Big Bang en l’espai físic-.

Big Bang en l’espai físic ESPAI

TEMPS

Definició genèrica

Definició genèrica de temps: durada i

d’espai: extensió contínua

successió de les coses, considerada com a

que conté tots els objectes

transcorrent d'una manera contínua i uniforme i

sensibles i dins la qual aquests poden canviar de posició.

que hom mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals regulars, com el cicle solar, el cicle lunar, el curs de les estacions, etc. Respon a una unitat de mesura establerta per l’ésser humà.

És aquell espai que es

Les eines per fer arribar al poder són

disposa per a

diferents en cada un dels temps, igual que les

d’organitzar els ciutadans i seves formes. Per tant, un dels temps que les seves accions.

intervé és el que tarda el progrés i l’evolució. Podem concloure, doncs, que aquest temps és el que es mesura en progressos.

L’espai que satisfà les

És el temps en què es generen els

necessitats vitals és aquell

recursos. També, el que es tarda a

en què hi podem dur a

consumir-los.

terme les activitats bàsiques, entre elles refugiar-nos. L’espai per on podem

El temps que tarda un contingut a

desplaçar-nos.

desplaçar-se per un mitjà físic.

És aquell que permet i rep

És aquell en el que transcorre

l’ocurrència.

- cites “El món no està fet d’entitats sinó d’esdeveniments que es combinen” 67 “Husserl fa una distinció entre temps físic i “consciència interna de temps”.” 68 “Kant: defineix l’espai com a manera de posar ordre en les coses que veiem el món fora nosaltres, i temps com a forma d’ordenar estats interns dins nostre.” 69 “Heidegger: “el temps es temporalitza només en la mesura que hi ha éssers humans.” 70 “El temps és llavors la forma amb la qual nosaltres, éssers amb un cervell fet essencialment de memòria i previsió, interactuem amb el món: és la font de la nostra identitat.” 71 “Però el món quàntic, i la gelatina d’espaitemps és també una aproximació. En la gramàtica elemental del món no hi ha ni espai ni temps: només processos que transformen quantitats físiques les unes en les altres, de les quals podem calcular porbabilitats i relacions. Aleshores, en el nivell més bàsics que coneixem avui dia, hi ha ben poca cosa que s’assembli al temps de la nostra experiència. No hi ha una variable “temps” especial, no hi ha diferència entre passat i futur, no hi ha espaitemps. També sabem escriure equacions que descriuen el món. En aquestes equacions, les variables evolucionen l’una respecte de l’altra. No és un món “estàtic”. ni un “univers en bloc”, on el canvi és il·lusori: al contrari, és un món d’esdeveniments, no de coses.” 72

“El espacio se vuelve “espacio e[lectronico]”. El siglo XXI traerá un “espacio basura inteligente”; en un gran “salpicadero” digital”. 73

“Conceptualmente, cada monitor, cada pantalla de televisión es el sustituto de una ventana: la vida real está dentro, mientras que el ciberespacio se ha convertido en los grandes exteriores… La humanidad siempre está hablando de arquitectura. ¿Qué tal si el espacio empezase a mirar a la humanidad? ¿Invadiría el «espacio basura» el cuerpo? ¿A través de las vibraciones de los teléfonos móviles? ¿Lo ha hecho ya? ¿Mediante inyecciones de Botox? ¿Colágeno? ¿Implantes de silicona? ¿Liposucción? ¿Alargamiento del pene? ¿Anuncia la terapia génica una reingeniería acorde con el «espacio basura»?¿Es cada uno de nosotros una obra en construcción? ¿Es la humanidad la suma de entre tres y cinco mil millones de mejoras individuales? ¿Es un repertorio de reconfiguración que facilita la intromisión de una nueva especie en su autofabricada «esfera basura»? Lo cosmético es desde ahora lo cósmico…” 74

- conlusions

Un cop recopilada i relacionada tota la informació, podem reconèixer una

basant del treball que es fonamenta en referències i cites, però també, les qüestions relatives que determinen tres subjectes (Núria, Marta i Blanca) generant un estudi d’aquestes característiques. Procedim a les conclusions buscant un relat resultant de totes les relacions que hem establert. Una de les idees claus d’aquest estudi ens dóna la conclusió final que la matèria de la ciutat, avui, és l’esdeveniment. Antoine Picon afirma:

“Apiladas, agregadas o encajadas –aunque más a menudo enredadas- las ocurrencias, eventos y situaciones forman la trama a partir de la cual se van elaborando hoy los grandes relatos urbanos.” 75 Doncs bé, la ciutat ha deixat de ser un lloc concret per tal de convertir-se en un conjunt d’esdeveniments, fluxos, activitat... Hem constatat a la graella de qüestions, el fet que existeix una gran dificultat a l’hora de localitzar i identificar les condicions de l’espai-temps dins el Big Data. Els conceptes d’espai i temps en el món cibernètic son tan ambigus que no tenen una conversió física per tal de generar ciutat, així com l’hem entès fins als nostres dies. Aquest fet indica que la ciutat s’ha convertit en quelcom més enllà de la morfologia. Per tant, en moments en què la condició virtual pren força, la condició física passa a segon terme; la ciutat-esdeveniment és de la matèria de les relacions. Podem

afirmar, doncs, que el quid de la qüestió és la relació entre els objectes i no els objectes en si. Amb aquesta sentència podríem arribar a concloure que l’urbanisme determina com es relaciona l’arquitectura i, és per això que, en l’actualitat, el primer podria posseir la força per dominar el segon. Així doncs, detectem un canvi plausible pel que fa a la realitat de finals del s. XX en la qual Koolhaas afirmava:

Si la Grandeza transforma la arquitectura, su acumulación genera una nueva clase de ciudad. El exterior de la ciudad ya no es un escenario colectivo donde pasa “algo”; ya no queda ese “algo” colectivo. La calle se ha convertido en un residuo, […]. […] La Grandeza ya no necesita la ciudad: compite con la ciudad; representa la ciudad; se adelanta a la ciudad. Si el urbanismo genera un potencial y la arquitectura lo explota, la Grandeza reúne la generosidad del urbanismo frente a la mezquindad de la arquitectura Grandeza = urbanismo frente a arquitectura.” 76

Així com en el text de Grandeza o el problema de talla construeix la ciutat com a la suma de grans arquitectures, també augura per a un futur:

“La segunda estrategia, la desaparición, trasciende la cuestión de la Grandeza –de la enorme presencia- gracias a un compromiso ampliado con la simulación, la virtualidad y la inexistencia. Un mosaico de argumentos rescatados desde la década de 1960 de sociólogos estadounidenses, de ideólogos, filósofos, intelectuales franceses, cibermísticos, etc., indica que la arquitectura será el primer “sólido que se desvanece en el

aire” gracias al efecto combinado de las tendencias demográficas, la electrónica, los medios de comunicación, la velocidad, la economía, el ocio, la muerte de Dios, el libro, el teléfono, el fax, la prosperidad, la democracia, el final de la Big Story…” 77 Tornant a la qüestió de relacions, podem afirmar: si la ciutat és el diàleg que s’articula entre diferents elements, la condició d’aquest diàleg; si es relaciona en posició d’igual entre fenòmens o no; explicarà com s’ordena la societat. En la formació de relacions i esdeveniments és necessari deixar constància de la gran importància que pren l’aparell de poder. Mostrar, doncs, quelcom que ja sabíem; la gran influència que desprèn el poder en l’ordenació de les ciutats –quasi sempre- per tal de controlar la societat. És per això que les eines de poder van canviant amb els segles fins als nostres dies; en què el poder ha deixat de representar-se amb béns i s’ha convertit en informació; un contingut dipositat en xarxa, una xarxa la qual el seu modelatge -la seva disposició vertical o horitzontal- pilotarà les nostres ciutats. Picon defineix el canvi:

“Las formas urbanas han cambiado poco, al menos de momento. Contrariamente al automóvil, la tecnología digital no parece presentar impacto directo en la trama vial y en la plantilla de los edificios. Sus efectos hacen pensar en los de la electricidad a caballo de los siglos XIX y XX: una mutación profunda de la experiencia de la ciudad más de su estructura física.” 78

“Podríamos resumir la importancia de que la cartografía reviste y afirmar que no es tanto la forma de la ciudad que cambia su mapa, o mejor dicho sus mapas, la

llegada de la era digital coincide con la proliferación de representaciones cartográficas del fenómeno urbano. Es a través de esta proliferación que la ciudad se vuelve inteligente.” 79 El gran repte –i, potser, utopia- serà aconseguir controlar l’expansió i disposició de la xarxa i el contingut; la divulgació i processament per a una construcció participativa, cooperativa; lluny de la jerarquia. Això canviarà les societats, no la morfologia. Així doncs, si el planejament de l’espai s’uneix a les lleis de l’espai cibernètic; l’urbanisme perd matèria, però guanya força; és una eina de canvi en potència.

Com exposàvem, amb la pèrdua de matèria, la ciutat desdibuixa els seus

límits tangibles. La velocitat i l’acceleració contribueixen a crear unes relacions d’instantani que explota les distàncies. Per una banda, la simultaneïtat amb què ens desplaça l’espai cibernètic, ens allunya de la necessitat de definir una comunitat amb serveis de proximitat i feina. Aquesta qüestió ens fa pensar en les cites de Constant amb La Nova Babilònia:

“-La independencia respecto al lugar de trabajo tiene como consecuencia la independencia respecto al hábitat, al lugar de residencia. La movilidad de cada individuo en el espacio se ve incrementada.” 80

“Si partimos de esa libertad en el tiempo y el espacio, deberíamos llegar a una nueva forma de urbanización. La movilidad y la fluctuación incesante de la población, consecuencias lógicas de esta nueva libertad, dan lugar a una relación distinta entre lo urbano y el hábitat.” 81

El valor de la comunitat canvia, ja que no sembla una qüestió necessària sinó –si es dóna- de voluntat. Una voluntat que –al primer món, és clar- intenta convertir-se, potser, en la consciència per a un indret més sostenible, respectuós amb el valor de proximitat. D’altra banda, podem dir que l’absència de límits o, si més no, del seu reconeixement podria unificar totes les grans ciutats del món en una sola; en un funcionament quasi idèntic; en uns nivells de comunicació instantanis. Koolhaas predica que l’arqueòleg del s.XX no necessita una pala, sinó un bitllet d’avió; però, el del s.XIX? Potser, només un gran processador d’informació. Així doncs, hem passat dels estrats d’un emplaçament al viatge i, del viatge, hem tornat a un lloc –les qualitats del qual són indiferents- per asseure davant una computadora. El gran aparador virtual arriba per recollir el gran afany d’exhibicionisme que ja anunciava Guy Debord:

“La vida entera de las sociedades en las que imperan las condiciones de producción modernas se anuncia como una inmensa acumulación de espectáculos.Todo lo directamente experimentado se ha convertido en una representación.”82

La ciutat-esdeveniment és també, i per sobre de tot, ciutat-espectacle. És tot el que posseeix la potència necessària per ser divulgat. Existir en les xarxes és existir físicament, i no a la inversa. La condició virtual com a imatge de, apel·la a la construcció d’un miratge mitjançant representacions. Aquestes representacions tenen un espai i un temps que desconeixem o bé, no existeix. La vida cíborg -màquina i vida, representació de i realitat- és una gran incògnita; submergir-se en l’espai cibernètic és perdre la noció del temps i de l’espai. Quina impressió, eh?

El conjunt de la figura següent pretén ser un recull gràfic amb què articular el discurs d’aquestes conclusions; reforçar els argumens amb una imatge que s’explica per si sola.

fig. 83, 84, 85 61

Seguint amb la línia de recull gràfic, hem volgut definir en un collage el can-

vi que pren l’arquitectura en afegir les múltiples cartografies intel.ligents que predica Antoine Picon. Les conclusions que podem extreure pel que fa a l’arquitectura, es remeten de forma contundent al seu ús. L’arribada del ciberespai ha demostrat les seves competències per albergar un gran ventall de funcions. Hem volgut documentar-nos per a escollir un cas representatiu; l’exemple del canvi de paradigma en l’arquitectura actual. Hem pres el cas del nou Campus administratiu de la Generalitat de Catalunya 86. Ja fa anys, la generalitat planejà un canvi d’oficines per a alguns departaments; Batlle i Roig encapçalà la tasca amb l’encàrrec d’unes grans superfícies per a l’ús exclusiu de funcionaris. Durant el passat mes de febrer de 2020, s’inaugurà el campus. Els treballadors no van poder instal.lar-s’hi mai. Actualment, l’espai ha quedat “deshabitat”, la major part de funcionaris de la generalitat teletreballen; les grans superfícies han estat conquerides per l’espai digital. Quin sentit té, doncs, seguir pensant els espais com ho hem fet fins ara? I, una qüestó encara més preocupant, de què ha servit la gran inversió de diner públic? L’urbanisme amb el sentit que prenen diferents espais quan es relacionen, potser, podrà donar noves oportunitats, per a nous usos, o bé espais per a la colonització d’allò que necessiti el barri. Espais donats per a la gent, capaços de llegir el moment i donar, entre d’altres, la resposta més eloqüent.

Aterrem en un primer món on les ciutats no tenen límit, no hi ha una escala intermèdia entre la ciutat-núvol i l’individu. L’arquitectura és mitja de relacions i l’important és la xarxa; la xarxa és tan gran com abstracte i des d’aquest amalgama, un perfil amb el nostre nom es comunica amb un perfil a 10.000 km en mil.lèssimes de segon. L’espai que ocupem les persones, és l’espai que ocupen els humans més infinitud de perfils virtuals; som l’aire que restem a una habitació més el que prenen milers de computadores arreu del món. On som? Qui som? Què és la identitat? Arquitectura i urbanisme, potser, s’han convertit en recursos per a un diàleg, una conversa per governar; en les noves eines de debat o l’inici d’utopies abstractes en un intent desesperat per no desaparèixer.

Probablement, aquest treball genera més preguntes que respostes.

Un treball que pretén ser una eina. És una aproximació inconscient i sense prejudicis cap al món que construïm. És una voluntat d’entendre el paper que prendrem o, dit d’una altra manera, el que voldrem prendre. És la punta d’un iceberg de qüestions que se’ns han fet gegants en mirar-les de prop.

Marta Colominas

Blanca Codina

Núria Sant

- referències 1. Homo Erectus. [en línia]. Disponible a: <https://sites.google.com/site/lauracycarmenc/ home/segundo-trimestre--evolucion-ser-humano> 2. Pedra Sílex. [en línia]. Disponible a: <https://www.dicyt.com/viewItem.php?itemId=420 09> 3. Foc. [en línia]. Disponible a: <https://www.diaridesabadell.com/2018/06/19/consells- sant-joansabadell/> 4. Politja. [en línia]. Disponible a: <https://sites.google.com/site/portafolicatjoan marcsalarich3a/queestionari-2-politges-i-polispastos> 5. Roda. [en línia]. Disponible a: <https://www.amazon.es/Madera-Estilo-Vintage-di% C3%A1metrocent%C3%ADmetros/dp/B07NGH55SF> 6. Ampolla de vidre amb missatge. [en línia]. Disponible a: <https://laopinion.com/2019 /07/19/descubren- mensaje-dentro-de-botella-de-hace-50-anos/> 7. Colom missatger. [en línia]. Disponible a: <https://www.milenio.com/cultura/guerra- mundialencuentran-mensaje-secreto-perdido-paloma> 8. Cartes de correus. [en línia]. Disponible a: <https://www.catalogomoda.com/foto- tarjetas-postalesantiguas-escritas-a-mano-ID70312.htm> 9. Canó de pólvora. [en línia]. Disponible a: <https://www.pngwing.com/en/free-png -bycmv> 10. Màquina de teixir. [en línia]. Disponible a: <https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A1 quina_hiladora> 11. Màquina de vapor. [en línia]. Disponible a: <https://www.fundacionaquae.org/quien -invento-lamaquina -de-vapor/> 12. Màquina de premsa i impremta. [en línia]. Disponible a: <http://audiovisualplasencia .blogspot.com /2018/09/breve-historia-de-la-imprenta.html> 13. Locomotora de vapor. [en línia]. Disponible a: <https://www.pinterest.es/pin/3782320 68686683626/> 14. Generador de corrent continu. [en línia]. Disponible a: <http://railsiferradures. blogspot.com/2013/12/> 15. El primer cotxe. [en línia]. Disponible a: <https://lanacion.com.ec/quien-invento-el- primerautomovil/>

16. Càmera fotogràfica antiga. [en línia]. Disponible a: <ttps://creacionliteraria.net /2018/04/cual-es-lahistoria-de-la-camara-fotografica/> 17. Calculadora de Pascal. [en línia]. Disponible a: <https://www.astromia.com/ biografias/pascal.htm> 18. Màquina d’escriure. [en línia]. Disponible a: <https://inventosdelaedadcontemporanea .wordpress.com/ maquina-de-escribir/> 19. Bombeta. [en línia]. Disponible a: <http://www.sunyeiluminacion.com/bombillas/320- bombillaedison-6w -caramelo.html> 20. Carro i mula de càrrega. [en línia]. Disponible a: <https://www.sosvox.org/es/petition/ que-prohibala-traccion-a-sangre.html> 21. Primera computadora. [en línia]. Disponible a: <http://historiacomputadoresibarra. blogspot.com/2015/08/tercera-generacion-1964-1971.html> 22. Internet mundial. [en línia]. Disponible a: <https://www.freepng.es/png-4qcewc/> 23. Google. [en línia]. Disponible a: <https://giphy.com/gifs/2tQol03sVn9cmwZGm8/ html5> 24. Stonehenge. [en línia]. Disponible a: <https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/ciencia/ 2020/11/14/5fafb678fc6c835b728b4654.html> 25. Muralla. [en línia]. Disponible a: <https://www.timetoast.com/ timelines/edad-media-5405e075fac7-4efc-b7ea-210697431f66> 26. La ciutat ideal. [en línia]. Disponible a: <https://3dvirtualidad.es/portfolio-items/ ciudad-ideal/> 27. Home fent l’arada amb cavall. [en línia]. Disponible a: <http://revistasolana.es/revista 64/tracci%C3%B3n-animal-moderna/> 28. El primer telèfon de la història. [en línia]. Disponible a: <https://curiosfera -historia.com/historia-deltelefono/> 29. El primer telèfon inalàmbric. [en línia]. Disponible a: <https://www.infobae.com/tecno /2017/02/17/cual-fue-el-primer-telefono-celular-que-se-lanzo-al-mercado/> 30. El primer telèfon mòbil. [en línia]. Disponible a: <https://eldefinido.cl/actualidad/plazapublica/ 7772/Lagrimas -de-nostalgia-8-celulares-notaninteligentes-con-los-que-crecimos/>

31. L’Smartphone. [en línia]. Disponible a: <https://www.amazon.es/Samsung-Galaxy- Prism-White128gb/ dp/B07KVVP8X1> 32. Correu electrònic. [en línia]. Disponible a: <https://www.pinterest.es/pin/35655849549 2028441/> 33. Les comunicacions i els transports. [en línia]. Disponible a: <https://www.controla -plus.com/blog/ protocolo-ecmr-transporte-mercancias/> 34. El teletreball. [en línia]. Disponible a: <https://www.elcorreo.com/economia/tu- economia/nuevaley-teletrabajo-20200928133339-nt.html> 35. L’Home cibernètic [en línia]. Disponible a: <https://berserkon.com/img/get> 36. SANT’ELIA, Antonio. "Città Nuova" (Ciutat Nova) (1913-1914). [Dibuix en línia]. Disponible a: <https://www.archdaily.mx/mx/02-19575/recordando-a-antonio-sant%25e2%258 0%2599elia/5f0dca80b35765c90e000866-recordando-a-antonio-sant%25e2%2580%2599elia-foto> 37. LLOYD WRIGHT, Frank. Broadacre City (1935) [Dibuix en línia]. Disponible a: <https://alejandrogarcia arquitecto.wordpress.com/2019/02/07/tecnoutopias-del-pasado/> 38. THE INDEPENDENT GROUP. This is tomorrow. (1956) [Image en línia]. Disponible a: <https://www.architecture.com/image-library/features/this-istomorrow.html> 39. ARCHIGRAM. Walking City (1964). [Image en línia]. Disponible a: <https://www. arquine.com/walking-city/> 40. DEBORD, Guy. Naked City (1957) [Image en línia]. Disponible a: <http://hipermedula. org/navegaciones/internationale-situationniste-los-12-numeros-en-pdf/> 41. ARCHIGRAM. Free Time Node Trailer Cage (1964). [Collage en línia]. Disponible a: <https://www.arquine.com/yona-friedman-las-ciudades-en-las-alturas-y-las-utopias-urbanas-de-lasegunda-mitad-del-siglo-xx/> 42. FRIEDMAN, Yona. La ciudad espacial (1959-64). [Dibuix en línia]. Disponible a: <https://www.arquine.com/yona-friedman-las-ciudades-en-las-alturas-y-las-utopi as-urbanas-de-lasegunda-mitad-del-siglo-xx/> 43. NIEUWENHUYS, Constant. New Babylon (1963). [Dibuix en línia].. Disponible a: <https://www.macba.cat/es/arte-artistas/artistas/constant/new-babylon>

44. KOOLHAAS, Rem. Exodus, or the Voluntary Prisoners of Architecture: The Strip (Aerial

Perspective) (1972). [Collage en línia]. Disponible a: MOMA - <https://www.moma .org/collection/works/104692> 45. BOERI, Stefano. Liuzhou Forest City, la ‘ciutat bosc’ (2017). [Imatge en línia]. Disponible a: <https://www.revistaad.es/arquitectura/articulos/la-primera-ciudad-bosque-del- mundo-estara-enchina/23530> 46. «The Wanderer», The Gentleman Gypsy (1885). [Imatge en línia]. Disponible a: <https://www.blogcamping.com/historia-del-camping-las-caravanas/> 47. Poblat nòmada. [Imatge en línia]. Disponible a: <https://www.valerius.nl/ reizen-isleven/wereldreizen/midden-oosten/oman-historische-forten-wadi%E2%80%99s-oasen-enuitgestrekte-zandstranden/> 48. SCAMOZZI, Vincenzo. Ciutat fortificada de Palmanova (1593). [Mapa en línia]. Disponible a: <https://www.lyxplanet.com/palmanova-italia/> 49. Eixample de Barcelona (2020). [Imatge en línia]. Disponible a: <https://www.motoddk.com/wpcontent/uploads/2018/03/Eixample-Barcelona.jpg> 50. Metro de Barcelona. (2020). [Plànol en línia]. Disponible a: <https://www.autofacil.es /movilidad/2020/03/07/mapa-metro-barcelona-actualiza/55047.html> 51. TeleGeography. Submarine Cable Map (2019). [Mapa en línia]. Disponible a: <https://www.submarinecablemap.com/> 52. Smart Home. [Esquema en línia]. Disponible a: <https://play.google.com/store/apps /details?id=com.EcoMetre.SmartHome&hl=es_PA> 53. KUBRICK, Stanley. 2001: A Space Odyssey (1968). [Imatge en línia]. Disponible a: <https://www.researchgate.net/figure/Visual-Match-Cut-from-bone-to-spaceship-indicating-theevolution-of-mankind-2001-A_fig17_325618861> 54. DALLEGRET, François. Anatomy of Dwelling, (1965) (pàg. 70). [Imatge en línia]. Disponible a: <https://www.arquine.com/yona- friedman-las-ciudades-en-las-alturas-y-las-utopias-urbanas-de-lasegunda-mitad-del-siglo-xx/>

55. GARLAND, Alex. “Ex Machina” (2015). [Imatge en línia]. Disponible a: <https:// maggiekeller.net/2016/01/15/movie-ex-machina/> 56. SCOTT, Ridley (director). Blade Runner (1982) [Pel·lícula]. The Lad Company; Tandem Productions; Warner Bross (Productores). 57. PERSSON, Markus. Minecraft (2011–2020). [Joc virtual]. Disponible a: <https://www. minecraft.net/es-es> 58. KOOLHAAS, Rem. Acerca de la ciudad: ¿Qué fue del urbanismo? Grandeza, o el problema de la

talla. La ciudad genérica espacio basura. Editorial Gustavo Gili, 2014. 59. FISCHER, Eric. Barcelona city map, Citizens in red, tourists in blue, both in yellow. [Image en línia]. Disponible a: <https://www.flickr.com/photos/24431382@N03/sets/7215762 4209158632/> 60. Worldwide connection. [Imatge en línia]. Disponible a: <https://www.rawpixel.com /image/516707/free-illustration-vector-global-security-system-world-digital> 61. PICON, Antoine. Smart Cities: A Spatialised Intelligence. Editorial Wiley, 2015. 62. DEBORD, Guy. La sociedad del espectáculo. Valencia: Editorial Pre-textos, 2002. 63. ROVELLI, Carlo. L’ordre del temps. Barcelona, Espanya: Editorial Anagrama, 2018. 64. HIS LAST VOW, Sherlock Holmes. Temporada 3 Episodi 3. Dirigit per: Nick Hurran. Escrit per: Steven Moffat. British TV Shows, 2010. 65. PICON, Antoine. Smart cities. Teoría y crítica de un ideal autorrealizador, Málaga, Espanya: Recolectores Urbanos Editorial, 2013, p. 26. 66-72. ROVELLI, Carlo. L’ordre del temps. Barcelona, Espanya: Editorial Anagrama, 2018, p.30, 131, 132, 135, 138. 73, 74. KOOLHAAS, Rem. Acerca de la ciudad: ¿Qué fue del urbanismo? Grandeza, o el problema

de la talla. La ciudad genérica. Espacio basura. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2014, p. 99, 109. 75. PICON, Antoine. Smart cities. Teoría y crítica de un ideal autorrealizador, Málaga, Espanya: Recolectores Urbanos Editorial, 2013, p. 26. 76, 77. KOOLHAAS, Rem. Acerca de la ciudad: ¿Qué fue del urbanismo? Grandeza, o el problema

de la talla. La ciudad genérica. Espacio basura. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2014, p. 33, 28.

78, 79. PICON, Antoine. Smart cities. Teoría y crítica de un ideal autorrealizador, Málaga, Espanya: Recolectores Urbanos Editorial, 2013, p.57, 60. 80,81. NIEUWENHUYS, Constant. La nueva Babilonia. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, SL, 2009, p.15, 18. 82. DEBORD, Guy. La sociedad del espectáculo. Valencia: Editorial Pre-textos, 2002, p. 37. 83. Teixit urbà de Barcelona. 84. Metro de Barcelona. (2020). [Plànol en línia]. Disponible a: <https://www.autofacil.es /movilidad/2020/03/07/mapa-metro-barcelona-actualiza/55047.html> 85. FISCHER, Eric. Barcelona city map, Citizens in red, tourists in blue, both in yellow. [Imatge en línia]. Disponible a: <https://www.flickr.com/photos/24431382@N03/sets/7215762 4209158632/> 86. BATLLEIROIG. Campus administratiu de la Generalitat de Catalunya. [Image en línia]. Disponible a: <http://www.batlleiroig.com/es/building/oficines-fira/> 87. Gràfica evolució paraula “virtual”. [Imatge en línia]. Disponible a: <https://books.google.com/ngrams/graph?year_start=1800&year_end=2019&corpus=26&smoothing= 7&case_insensitive=on&content=virtual&direct_url=t4%3B%2Cvirtual%3B%2Cc0%3B%2Cs0%3B%3 Bvirtual%3B%2Cc0%3B%3BVirtual%3B%2Cc0#t4%3B%2Cvirtual%3B%2Cc0%3B%2Cs0%3B%3Bvi rtual%3B%2Cc0%3B%3BVirtual%3B%2Cc0>

- bibliografia general - BIG BANG DATA. A: CCCB [en línia]. Barcelona, novembre 2014. [Consulta: 3 novembre 2020]. Disponible a: <http://bigbangdata.cccb.org/>. - Ciutat Oberta. Entrevista a Michael Joachim (‘13 -’19). Ajuntament de Barcelona [en línea].. Octubre de 2020. Disponible a: https://www.biennalciutatoberta.barcelona/ca/programa/ ciutat-resilient#directe - DEBORD, Guy. La sociedad del espectáculo. Valencia: Editorial Pre-textos, 2002. - DIEKS, Dennis (editor). The Ontology of Spacetime. En: ELSEVIER B.V, 2006. Capítol 2, The Disappearance of Space and Time, ROVELLI, Carlo, p. 25-37. - FRIEDMAN, Yona. Las ciudades en las alturas y las utopías urbanas de la segunda mitad del siglo

XX. Article escrit per: Juan Luis Burke. Arquine [en línia].. Març, 2020. Disponible a: https://www.arquine.com/yona-friedman-las-ciudades-en-las-alturas-y-las-utopias-urbana

s-de-la-

segunda-mitad-del-siglo-xx/ - KOOLHAAS, Rem. Acerca de la ciudad: ¿Qué fue del urbanismo? Grandeza, o el problema de la talla.

La ciudad genérica. Espacio basura. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2014. - GIEDION, Sigfried. Espacio, tiempo y arquitectura. Madrid: Editorial Dossat, 1982. - HIS LAST BOW, Sherlock Holmes. Temporada 3 Episodi 3. Dirigit per: Nick Hurran. Escrit per: Steven Moffat. British TV Shows, 2010. Disponible a: <https://www.netflix.com/es-en/title /70202589> - NIEUWENHUYS, Constant. La nueva Babilonia. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, SL, 2009. - ROVELLI, Carlo. What is time? What is space? Roma, Itàlia: Editorial Di Renzo Editore, 2014. - ROVELLI, Carlo. L’ordre del temps. Barcelona, Espanya: Editorial Anagrama, 2018. - SCOTT, Ridley (director). (1982). Blade Runner [Pel·lícula]. The Lad Company; Tandem Productions; Warner Bross (Productores).