TEA01 Trastorns de l’Espectre de l’Autisme
BUTLLETÍ PERIÒDIC PER A FAMÍLIES DE PACIENTS
TARDOR 2013
Conductes per al diagnòstic
Els TEA són anomalies del neurodesenvolupament que provoquen una alteració en el funcionament cognitiu i conductual de les persones. Estan presents des del naixement, tot i que, en alguns casos, pot ser que no es facin evidents fins que s’observa la falta o la qualitat d’algunes de les funcions cerebrals que en condicions normals apareixen en una edat determinada.
Les persones amb diagnòstic de TEA comparteixen, en diferents graus de severitat, alteracions qualitatives en la comunicació i la interacció social i la presència d’interessos i conductes restringides i repetitives.
Activitat de l’escola els Pallaresos per sensibilitzar sobre el TEA
Què són els Trastorns de l’Espectre de l’Autisme (TEA)
Sabem la causa d’aquests trastorns? No s’han identificat marcadors biològics específics que indiquin la presència d’un TEA, per això el diagnòstic actualment es realitza a través d’una valoració exhaustiva de la conducta del pacient. En la majoria dels casos la causa dels TEA és genètica, tot i que moltes d’aquestes alteracions genètiques es desconeixen actualment. Però del que no hi ha cap dubte és que en cap cas la culpa és dels pares. Els últims estudis epidemiològics realitzats als Estats Units informen que 1 de cada 88 nounats presenta un TEA, amb una presència quatre vegades més gran en homes que en dones. Existeix un tractament farmacològic per als TEA? No existeix un tractament farmacològic per “curar” l’autisme, però es pot utilitzar alguns fàrmacs per millorar els problemes més freqüents que l’acompanyen, com l’ansietat, la conducta inadequada, les obsessions o el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitats o sense.
El seu nivell intel·lectual oscil·la entre el retard mental greu i puntuacions per sobre de la normalitat. Els nens més greus poden no adquirir mai el llenguatge i els nois amb una capacitat més gran poden presentar un vocabulari ampli i un discurs fluid, encara que no sempre contextualitzat. Com serà la seva evolució i de què dependrà? El diagnòstic precoç i la intervenció intensiva, amb la participació de l’escola, la família i d’un equip professional, són imprescindibles perquè cada nen pugui desenvolupar al màxim el seu potencial. Això implica que l’entorn del pacient amb TEA ha de tenir una formació específica sobre les seves caractrístiques individuals. L’evolució d’aquests pacients és molt variable i està determinada per les seves característiques personals, la capacitat de l’entorn per comprendre la seva perspectiva de la realitat i la qualitat de la intervenció que rep. Si es compleixen aquests requisits, la majoria dels pacients milloren globalment.