DICIEMBRE 2016 Nº 8
HALLOWEEN pàgina 4
BIKES EXCURSION TO BURRIANA
MAGAZINE’S JOURNALISTS
CORRE LLENGUA
CEACEV IN SAGUNT
LES GOLES EXCURSION
WE VISIT VALENCIA
THE CASTANYERA FESTIVITY
STORY TIME IN KINDERGARTEN
JARDÍN DEL PAPAGAYO
FALL ACTIVITY
ELS NADALS EN EUROPA
ELS NADALS PASSATS
AMPA
QRS NADALS EN EUROPA
pàgina 2
pàgina 6
KINDERGARTEN AMBIENTS
pàgina 9
pàgina 3
pàgina 7
pàgines 10-11
pàgina 5
pàgina 7
pàgines 12-14
pàgina5
pàgina 8
pàgina 15
pàgina 6
pàgina 8
pàgina 16
S ’ E N I Z A G A M S T S I L A N R U JO irls!!! Hello boys and g ns urnalists of Germa jo w e n e th re a e W l. ne called L’Espira zi a g a m ’s o d n a Och d you find it n a it e lik u yo e We hop interesting!
5th grade rs A
alists: Le L t’s see the journ
der 5th gra
sB
errs C de ad grra 5tth g 5
6th gr aders A
der 6th gra
sB
Corre llengua
In Germans Ochando we celebrate Correllengua every year.This year some robots came and we recorded some Valencian words. Finally the children danced and sang on the playground,and it was amazing for us.
L’Espiral
3
en e w o l l a The H y t i v i t s e f n, the sixth graders This year in Hallowee e did the horror w s, er ad gr fth fi e th and Ochando’s school. s an m er G r fo th pa theatre, songs and We made: a dance, nny and scary.WE incantation. It was fu EEN!! LOVE DOING HALLOW
4
L’Espiral
CEACV in Sagunt 2nd graders visited the CEACV (Centre Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana) in Sagunt. They are learning about animals and they have visited the CEACV to learn about the migration movements of the birds. Birds stop in humidity zones to rest and feed in their journey from Europe to Africa.
Les Goles Excursion The first graders went to the Millars river on excursion to know Les Goles area. It was so beautiful because we see a lot of different plants in the way. After that we played in the seashore with our mates. All these activities were very funny for us.
L’Espiral L’E i l
5
Bikes excursion to Burriana Last October 5th and 6 th graders went to Borriana riding our bikes. We saw and played at the beach. We enjoyed the landscapes because they were great. We had lunch in the middle of a camping. Finally our parents were waiting for us. We had a nice day.
We visit Valencia 5th and 6th graders went to Valencia city to visit several places. We visited the Central Market, Serranos towers, Turia river, the Gulliver park, the Round Square, Llotja, Micalet and El Carme. We went shopping and we ate in the park next to the river. It was fun! 6
L’Espiral
The Castanyera festivity The old people from the residence came to Germans Ochando school in the Castanyera festivity. We cooked chestnuts with old people and fifth graders, sixth graders and the children of kindergarten. The old people came to the school with wheelchairs pushed by the sixth graders and we helped them. It was a pride for us.
Story Time in Kindergarten The third and fourth graders went to kindergarden to tell some tales to the pupils. L’Espiral
7
Jardín del Papagayo 2nd graders have visited “El Jardin del Papagayo” in Peñiscola and Benicarló. Papa They are learning about animals and they have seen a lot of birds, giant turtles, butterflies and a family of kangaroos.
Fall Activity Last Friday 11th November,we took the children of Kindergarden and we went to the park to take leaves from the ground and trees. And we ate our snack and later we played with the children in the park. Finaly we came back to school. We enjoyed that day!!
8
L’Espiral
Kindergarten “Ambients” ENHARMONIA: They work the rhythm, with instruments,songs and dances.
EUREKA!: They learn about science and maths.
LA CAIXA SÀVIA: Children use computers and learn about new technologies.
The children of Kindergarten have started an activity called “Ambients”.Children can choose the activity they want to do. We can find six “ambients”:
EMOCIONA’T: They learn about painting, body language and they costume themselves.
LA FINESTRA: They work with a ligthing table.
MOU-TE!: They play in the playground. They use contructions, they play football, basketball, target, bowling and mats.
L’Espiral L’Es L’ Espiral i
9
Els Nadals en Europa
E
l Nadal amaga una de les const constants tants més pro profundes de l’ànima cultural europea. La nostra identitat comunitària es construeix amb velles tradicions, costums i rituals, alguns d’ells de temps immemorials.
Ce és que la priCe Cert me mera imatge que ens ve a la ment ens qu quan es parla de na nadal és la del Cristia tianisme i la seua mit mitologia. Però si en fixem en molens tess tradicions que te tes es realitzen al cones tin tinent durant estos die comprovarem dies qu que, amagades rer les tradicions re rere cris cristianes, encara s’e s’entreveuen eixes an antiquíssimes tradi dic dicions. 11. La L data d t de d les l celebracions l b i d nadalenques amaga enrere d’ella altres cultes al déu Sol com el dels naixements d’Apol•lo en Roma, el del deu Hèlios en Grècia, el deu Germà Frey i com no el deu Mitra en l’antiga Pèrsia. Tots ells se celebraven al voltant del 25 de desembre. També el 6 de Gener se celebrava en Grècia i Egipte l’epifania (aparició) dels déus Dionís i Osiris. 10 L’Espiral
2. TTambé l’advent i el banquet final 2 evoquen e vo a elements pagans, donat n at que es tracta d’un període en ttota ot Europa d’alegria, de preparacció ió d’una festa que, en països com o Alemanya per eixample, EEspanya sp realment amb un sacrificcomença om ccii el e dia de Sant Martí (la matança del d e porc) i culmina amb banquets abundants i copiosos amb la intena b ció c ó de fer retornar el sol ci que que durant eixos dies escasseja. cas 3.. Les tradicions de les 3 estrenes, e st fet que consistteix eix en un grup de xiquets d demanant e per les cases, és comú en tota Europa ( és ssteaua ste te en Romania, Car lls en Anglaterra, Aguiro rols nal naldos en Espanya, Au gui ll’ann ’an neuf en França) i té u n simbologia màgica i una ssocial, oc ja que si el nen rep e ell regal de la comunitat, sserà er un signe de bon auguri gu g ur per tots dos que assegurarà gur bona sort en l’any nou. n o EEll signifi s cat etimològic de lla a paraula aguinaldo es perd per en l’origen dels d l temps, encara de que alguns troben que un un passat celta a la la p paraula. 4. 4. El filòsof i antropòleg tro Georges Bataille Ba defineix el regal re reg com un símbol boll comunitari bo com i sagrat d’alegria posada en d’a comú. cco om L’origen L’o L’ de l’intercanvi de de regals que es realitza lilitz en tots els països europeus durant les eur festes nadalenques és clarament anterior al cristianisme per la gran quantitat d’éssers màgics que recorren les llars en el temps de Nadal.
Sant S Sa n Martí (curiosament el de la matança tta an del porc) recorre Bèlgica i part d e França de S Sant a Nicolau, Pare Nöel, Sinterklass b a baixen per la xemeneia com ja feia TThor, ho el déu del foc, en la mitologia e sl eslava. M u Multitud de fades o bruixes bones ccom om Befana en Itàlia, Tante Arie en FFrança, ra Babushka ( Rússia) o la Fada P Pe er Percht porten presents als xiquets b o bons. EELL pare gel, pare hivern a Rússia, el p pa pare gener a la Borgonya, la Olentzero, EEsteru st i Oh Apalpador e n en Euskad di,i, Astúries i C a Cantàbria ( G a Galícia?) són a lt altres sers q u que també po rten ten rregals egal als l als l nens europeus. I com n porten no l’estrany caga Tió de Catalunya on durant els 12 dies de nadal s’alimenta a un tronc que portarà regals després de ser apallissat pels xiquets en una clara referència a les Saturnals o festes dels bojos. 5. Semblant a les Saturnals també són les diferents m ma mascarades que se celebren, d is disfressant-se generalment a m vestits de palla i dansant amb p e carrer, en Irlanda, Romapel n ia el nord d’Espanya, etc. nia, D in d’estos antics festejos Dins ss’englobaria s’e ’ també les broell 28 d ed esembr mes d del de desembre. 6. Un altre element clarament anterior als rituals cristians és l’arbre de Nadal. L’arbre sant de germans ma i nòrdics hi ha conquerit con co el món. L’arb bre re sagrat és en realitta tat at una poètica imatge d de e la cosmologia germ mànica à i escandinava, ll’arbre ’a enllaça el cel fins a les profunditats més obscures, el que està o b
per arribar pe amb am el que ho ho precedeix, dins din d’un culte te i respecte a la mare natula ral ralesa. 7.. L’últim ele7 ment m e immemorial m o present es ffestes esttes nad dallenques é en lles nadalenques éss el foc pu purificador. En alguns països europeus la nit de nadal és costum e en encendre c fogueres a les p pl places la de pobles i ciutats a Portugal P per exemple i com no en Suècia on la focom gue té sempre forma de guera cabra cab gegant. TTambé am m purificador és el rri ritual itu del grèvol i el vesc q que ue deuen ser incinerats e en n concloure les festes ssempre em amb intenció de p purifi ur car el temps passat per p e a endinsar-se en una nova n ov repetició del cicle de lla a natura, on el primordial d ia és l’esperança dels pobles po antics del retorn del de SOL després dels dies més mé curts de l’any. Això Aix és a la fi el nadal, God Go Jul, un ritual pagà, pro profundament religiós, que qu el cristianisme en Europa ha adoptat amb Eu tota tot naturalitat. to Un bonic i mític passat comú europeu que no obstant sembla esvair-se, ja que per als pobles europeus, el Sol pareix haver-se posat definitivament i molts ja no esperen la seua sortida. Però, no, el Sol sempre P Pe torna, tto or el sol creixerà de de nou. Això és el que fi dels a les nostres anfid d tiquíssimes tiq ti arrels significca ca el nadal per a Eufi rop ropa L’Espiral 11
Els Nadals passats
A
l llarg de tot el mes de desembre hem pogut conéixer amb vídeos com se celebra el Nadal en els països europeus. Però com se celebrava el Nadal en les nostres terres?, com celebraven els nadals els familiars dels nostres alumnes?
E reflecteixen activitats prèEs vvies ie a la nit de Nadal com la p re preparació en casa de dolços i p pastissos, els cants i balls p e les cases demanant les per estrenes (aguinaldo). e st Alguns pocs fan referència a Alg A l de l’arbre de Nall’ornament l’l’or ’ a la eclesiàstica. dal i altres l la litúrgia litúrgia e Hii ha una coincidència H absoluta i majoritària a bs amb a m una reunió familiar alegre i festiva al voltant a le del d el foc (al carrer en alguns ccasos as i a la llar en la majjoria) or que conclou sempre amb a m cants i balls acompanyats d’instruments de p a percussió i corda. p e També es fa referència Tam Ta als al regals que els mags d’orient portaven als xid’o d’o quets. que qu
P b h per a conèixer-ho, èi h vam pregunPer a saber-ho, tar als xiquets com celebraven els Nadals els seus iaios: què tenien per sopar la nit de Nadal?, quin era el dinar típic el dia de Nadal?, quines cançons cantaven i amb quins instruments les acompanyaven? Gràcies a les vostres respostes, hem pogut arr arreplegar i resccatar at interessants ccostums os i tradicio n No podem ons. ttransmetre-vos ra ttotes ot les que ens h e aportat, però heu ssii farem f un resum d ’e d’elles així com d e les lletres de de n a nadales ( tradicio n onals d’Almassorra) a) que hem pog u recuperar. gut 11.. PER COMENÇ A AMB COM ÇAR C E CELEBRAVEN EL N A NADAL ELS TEUS IIAIOS? IA AI 12 L’Espiral L’E i l
2. 2. QUÈ Q TENIEN PER SOPAR LA LA NIT DE NADAL? A e esta pregunta les respostes són molt diverpos ses, ses ja que arrepleguen la la diversitat cultural del centre (des dels 12 plats cen de de nadal dels alumnes de de Polònia, passant pel Sarmale romanès, fins al Sa Sa “frito”,embotits, pollastre ““ffri casolà , abadejo, derivats cas de de la matança del porc en en alumnes amb familia d’Andalusià, Castella o d’A Aragó, etc.) Ara Però Pe de les quasi 400 entrevistes replegades vora tre un un 78% d’elles coincideixen xe en el que podríem xe anomenar un fet f comú del sopar de Nadal en Almassora, i diferencial ( ja que la tradició en gran part d’Europa per a les festes de nadal és la carn de porc). Segons estes entrevistes estos serien els 4 productes típics del Nadal passat d’Almassora:
- ccarn de d corder d a lla b brasa ((torrada to al carrer o a la llar) - ccarxofes a la brasa - ccaragols en llauna -a allioli Pel P e que fa a les postres les coincideixen en: rrespostes re es ffruits fr ru secs, torrons, i com no n o els tradicionals pastisssos os de moniato i confitura. Algú A Alg lg g inclús parlava de confi tura de taronja. ¿? fitu fit t 3. 3. QUIN ERA EL SEU DINAR TÍPIC TTÍÍP EL DIA DE NADAL? La La resposta a esta pregunta ta no és tan diversa com l’anterior i encara que apal’an reix reix algun minoritari titot, re gaspatxo manxego amb ga perdius, arròs amb bacallà pe i canelons, la gran majoria ca es decanta entre dos menús: me L’olla de Nadal amb L’o L’ pilotes pilo I la la guanyadora amb xicoteta diferència, la xic paella amb pilotes. pa
I en e valencià: A 25 de dessembre, em Dóna’m l’aguin a naldo i La pastoreta. A més m a més si hem pogut g u recuperar algunes q u semblen identitàries que d e la població com: de --Ajonetes Aj toca manetes ((d’aquest d’a tenim l’àudio ccantat an per una iaia del ccol•le), ol --Jo Jo sé una cançó de fil i ccotó. ot I ta també algunes nadales dal valencianes amb da adaptacions ada originals i ima imaginatives a la realitat poble: tat - L’olla L’ de nadal (D’esta nadala nad tradicional hem trobat tro una variant en les últimes estrofes que les s’a s’adapta als costums ga gastronòmics propis) - EEsta nit els pastorets ( d’esta d’e jota també hem trobat tro una adaptació de de la seua tornada al gentilici ge d’Almassora):
4. 4. QUINES CANÇONS DE NADAL NAD ADAL AL CANTAVEN CAN ANTA TAVEN EN EIXES FESTES? Pel que fa a les cançons que es cantaven en les festes ens ha costat molt extreure cançons típiques i tradicionals d’Almassora. Ja que la gran majoria són en castellà, típiques d’Andalusia, Extremadura, Castellà i Aragó. Entre estes les més cantades com no: La Marimorena, Campana sobre campana, Los peces en el río, i Una pandereta suena. En romanès la més repetida és Steaua sus rasare. L’Espiral L’E i l 13
- Patorets i pastoretes (un altra cançó de demanar le estrenes ( aguinaldo) que en esta versió modiles fica les seues estrofes per a adaptar-les als topòn nims de la localitat e inclús a fets significatius del m moment): LLAURADORS I GENT DE BÉ L ON O ANEU TAN ESPANTATS A VIGILAR LA “ROSQUILLA” QUE Q ROSEGA ELS NOSTRES CAMPS. Nadales que eren i Na són són en alguns casó sos sos acompanyades de per harmòniques, acordions, qu llaüts, guitarres, llaü castanyetes, cacas nyes, cops a la nye taula, ampolla tau d’anís i majoritàrid’a ament per pandeam retes ret i simbombes. re En En algun cas ens heu he donat inclús el el nom de l’instrumentista (Antonio me del de Tonet).
ARA VE N ARA NADAL ADAL AD AL C CANTAREM ANTA AN TARE REM M ARA VE NADAL BALLAREM ELS ALMASSORINS, ELS ALMASSORINS LES ALMASSORINES TAMBÉ. TAN EM FA QUE EM DIGUEN JANET TAN EM FA DIR-ME LLEGANYÓS ARA BALLAREM ARA BALLAREM I A L’ESTIU JA MOS LLAVAREM.
Moltes gràcies a tots per la inM formació aportada, així com f les l fotografies antigues, Bon Nadal i pròsper any nou a totN hom. h
- Esta E nit és bona nit nit (d’esta cançó típ tí típica “d’aguina naldo”, també en han aportat ens un una adaptació am el gentilici amb d’A d’Almassora) a mé d’un rodolí més sim similar a un joc inf infantil antic (a la rum rum). rum
14 L’Espiral
Com ja sabeu, L’AMPA es la associació de pares, mares i tutors legals dels estudiants. El principal objectiu de L’AMPA és la representación dels interessos dels pares, mares o tutors legals en els centres educatius, sempre en benefici de tots el alumnes del centre i participa en la gestió de l’ escola mitjanÇant el Consell Escolar. L’AMPA Ochando acaba de renovar la seua Junta. Es tracta d’un relleu necessari per a que descansen els membres de la directiva anterior després de molts mesos de treball desinteressat. Des d’ací, donem la benvinguda a la nova Junta, i transmetem el nostre agraïment a la Junta anterior per la seua gran labor. Aquest any L’AMPA organitza les següents activitats extraescolars: Anglés Escacs Ball modern Emoticuentos Robótica A més d’oferir formació complementària, aquest any L’AMPA ha subvencionat la compra de dos ordinadors portàtils per a contribuïr en la renovació del material disponible per a que els professors puguen dur a terme la seua tasca amb els nostres fills. L’AMPA Ochando, coordinant-se amb la resta d‘AMPAS del poble i amb APROCA, ofereix participar en la tanda de sortejos trimestrals de vals de 50 euros, per a gastar en els comerços associats en APROCA. Per a participar només has de ensenyar el teu carnet se soci de L’AMPA amb el teu DNI i quan fajes la compra en un comerç adherit, has d’omplir amb les teues dades una papereta numerada. Aquesta papereta has de possar-la a la bústia de L’AMPA com a molt tard un día abans del sorteig. Els sortejos es duran a terme a l’Ajuntament, amb la presència almenys del president d’AMPAs
Almassora, el president d’APROCA, i el regidor de comerç, els dies 13 de gener, 7 d’abril i 16 de juny de 2017. EL carnet de soci de L’AMPA, el pots utilitzar també per anar al cine !!! Els dissabtes de matí s’organitzen passes privats als cines Sucre de Vila-Real amb un preu de 3.50 euros. Podeu apuntar-vos fins el divendres a les 15:00 h. L’última pel.lícula que s’ha projectat ha sigut Vaiana, el passat dia 3 de Desembre. Comentar-vos, que en la vesprada de Nadal es celebra la fira de la Expoentreteniment, en la que participa L’AMPA. Podreu disfrutar de la fira els dies 27,28,29 i 30 de Desembre al poliesportiu la Garrofera, concretamente al pavelló que dona al carrer Esports, lindant amb la parròquia Sant Vicent Ferrer. Les activitas al aire lliure es duran a terme en el carrer Verge del Socor, lindant amb el pavelló, per supost, amb el carrer tallat per al tràfic. L’AMPA Ochando, com tots els anys, col.laborarà un día, concretament el día 29, amb la realització d’una manualitat. Esteu tots convidats a gaudir de aquesta activitat. I per acabar recordar-vos que ser soci de l’Ampa es molt fácil, només has d’ingressar la quota de 20 euros per família i curs escolar al: ES82 3130 0699 7511 0620 3829 de Caixa Almassora, indicant el nom de l’alumne i el curs.
També recordeu que podeu seguir-nos en http: www. facebook.com/ampaochando. I com sempre, podeu col.laborar aportant propostes, inquietuts o preguntes al correu info@ampaochando. com o la bustia de L’AMPA BON NADAL!!
L’Espiral 15
Els nadals en els països d’Europa
Alemania
Austria
Belgica
Bulgaria
Chipre
Croacia
Dinamarca
Eslovaquia
Eslovenia
Espanya
Estonia
Finlandia
Francia
Grecia
Hungria
Irlanda
Italia
Letonia
Lituania
Luxemburgo
Malta
Paises Bajos
Polonia
Portugal
Regne Unit
Republica Checa
Romania
Suecia
www.germansochando.com