Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
1. Comunicació per cable o sense fils Les tecnologies de la informació es basen en la transmissió d'informació entre punts distants. Aquesta informació es pot rebre de dues formes: Comunicació per cable. S'utilitza suport físic per transmetre el senyal. El més corrent és fer servir cable de coure; però també inclou la transmissió d'informació per cable de fibra òptica. Comunicació sense fils. No cal cap suport físic per transmetre la informació, que viatja en forma d'ones.
I quan es fa servir una o l'altra? Per decidir quin tipus de comunicació hem d'utilitzar, cal valorar: Les interferències. Els cables es poden "blindar" perquè hi hagi poques interferències de l'exterior, per contra, la transmissió sense fils pot tenir interferències. El cost. Un sistema per cable és molt més car que un sense fils. La ubiqüitat. És un dels grans avantatges del sistema sense fils.
L'espai radioelèctric Quan s'emeten senyals sense fils, s'utilitzen ones radioelèctriques. Es divideixen en bandes en funció de la freqüència. Les ones Una ona és una pertorbació que es propaga en un medi.
BANDA VLF
La longitud d'ona (λ) és la distància entre dos punts que vibren de la mateixa manera. L'amplitud (A) és l'«alçada» màxima de l'ona. El període (T) és el temps que l'ona tarda en anar des d'un punt d'amplitud màxima fins al següent. La freqüència (f) és la inversa del període. És el nombre de vegades que l'oscil·lació de l'ona es repeteix en un segon.
RANG
ÚS
3-30 kHz
Navegació marítima
LF
30-300 kHz
Navegació i comunicacions AM
MF
300-3000 kHz
Radiodifusió AM
HF
3-30 MHz
FM, TV, Banda urbana
VHF
30-300 MHz
TV, ràdio, FM
UHF
300-3000 MHZ
SHF
3-30 GHz
TV, radar, comunicació per satèl·lit Radar, comunicació per satèl·lit, telefonia mòbil
EHF
30-300 GHz
Radar, comunicació per satèl·lit
Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
2. La telefonia EL telèfon fix i mòbil és un dels sistemes de comunicació més utilitzats a tot el planeta Terra.
Qui va inventar el telèfon? Sempre s'havia pensat que el telèfon l'havia inventat,el nord-americà Alexander G. Bell (1847-1922), però no és així, ell només el va patentar i es va emportar tot el mèrit. L'autèntic inventor va ser l'italià Antonio Meucci (18081896), qui el va crear per comunicar-se amb els seus amics en un teatre de Florència. Com no tenia diners per patentarlo no ho va poder fer, va presentar el prototipus a una empresa que no va acceptar, i uns anys després aquest prototipus va arribar a les mas de Bell que va ser llest i el va patentar i es va fer ric i famòs.
Antonio Meucci
L'any 2002, van reconèixer que l'inventor havia sigut Meucci i no Bell.
Parts bàsiques del telèfon Micròfon El micròfon converteix els sons que rep en corrent elèctric. El primer micròfon era molt simple, com totes les altres parts i s'ha anat modernitzant i millorant. Auricular Es podria dir que l'auricular fa totalment el contrari del micròfon, converteix el corrent elèctric que li arriba en ones sonores produint vibracions, so. Consisteix en un arrollament elèctric sobre un iman. El corrent que passa per l'auricular varia en intensitat i freqüència segons es modifiqui la veu de la persona que parla.
Com funciona el telèfon? 1. Quan parlem, emetem ones sonores que capta el micròfon. 2. Les ones fan vibrar una membrana unida a un cristall piezoelèctric pel qual hi passa el corrent elèctric. 3. El cristall presenta una resistència més gran o més petita al pas del corrent. Això produeix un senyal elèctric, que correspon al so captat pel micròfon. 4. El senyal elèctric es transmet per un cable.
Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
5. El senyal arriba a les centrals telefòniques, que connecten a dues persones que volen parlar per telèfon. 6. El senyal s’envia des de la centraleta fins al receptor. 7. El receptor li arriba el senyal elèctric, que es converteix en so a l’altaveu del seu telèfon i així poden parlar les dues persones.
3. Xarxes de telefonia Una xarxa de telefonia és un conjunt d’elements interconnectats entre ells amb l’objectiu de transmetre i rebre veu entre llocs diferents. La telefonia mòbil s’ha consolidat com un fenomen de comunicació a escala mundial. La transmissió a través de xarxes de telefonia fa servir dos sistemes molt diferents: l’analògic i el digital. Tant la telefonia mòbil com la fixa pot utilitzar els dos sistemes.
Telefonia analògica La veu es transforma directament en impulsos elèctrics que es transmeten a través d’un medi. Xarxa de telefonia bàsica (RTB). És la xarxa de telefonia tradicional. Un sistema de circuits condueix els impulsos elèctrics des de l’emissor fins al receptor. Per establir comunicació entre dos telèfons, es van commutant circuits fins a crear un camí únic (xarxa telefònica commutada).
Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
Telefonia mòbil de primera generació. Utilitza sistemes analògics per transmetre dades. Molt abast i bona cobertura a zones d’orografia irregular, presta menys serveis i utilitza més recursos que la digital. Una àmplia xarxa d’antenes.
Telefonia digital La telefonia digital va ser un gran avenç a l’hora de transmetre la veu. Dóna una qualitat i una fiabilitat més grans. Permet generar una sèrie de serveis afegits. La diferència entre la telefonia digital i l’analògica, és que la digital codifica la veu.
Telefonia fixa RDSI. Fa servir la mateixa xarxa que l’RTB. L’única diferència és que en és que en el tram del telèfon fins al node que el connecta, la transmissió és digital.
Telefonia mòbil de segona generació. És el primer sistema de telefonia mòbil digital. Transmissió de veu a una velocitat alta, si bé és més limitat per l’enviament i recepció de dades. Tecnologia que predomina és GSM (Global Mobile System), però s’està substituint per la tecnologia GPRS (General Packed Radio System).
Telefonia mòbil de tercera generació (3G). Millora important del sistema de yransmissió de dades. Permet l’accés a Internet, descàrrega de fitxers, missatges multimèdia, streaming. Tecnologia UMTS (Universal Mobile Telecommunications System).
Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
Servei de telefonia i dades Actualment, els sistemes de telefonia presten més serveis que la simple comunicació de la veu. Servei SMS (Short
Message Service) EMS
Característiques Consisteix a enviar missatges de text de menys de 160 caràcters.
(Enhanded Multimedia Service)
Permet afegir als missatges de text melodies senzilles, icones, imatges petites...
MMS
Es basa en el sistema GPRS. NO té limitació pel que fa a la mida i permet enviar fitxers multimèdia.
(Multimedia Messaging Service)
Servei
Videotrucada
Tecnologia UMTS(3G). Permet trucades en les que els interlocutors es poden veure mentre parlen.
Videomissatge
Es tracta d’enviar vídeos amb missatges, en comptes dels missatges de text típics de l’SMS.
Navegació per Internet
La telefonia de tercera generació permet navegar per Internet.
Xat
Permet accedir a les sales de conversa en línia d’Internet típiques des d’un terminal de telefonia mòbil.
Notícies
El GSM permet subscriure’s a un servei de notícies. L’usuari escull el tema i el proveïdor de serveis s’encarrega d’enviar-li missatges SMS.
Localització
La tecnologia de comunicacions telefòniques sense fils divideix l’espai de cobertura en cel·les. Cada cel·la rep el nom de cèl·lula. El telèfon cel·lular emet un senyal que indica el seu codi a l’estació més propera; de manera que el sistema pot localitzar si algú li truca. Les cel·les se solapen, i així es possible localitzar amb fiabilitat el lloc on es troba el terminal mòbil.
Correu electrònic
Des del nostre terminal mòbil podem accedir als nostres missatges de correu electrònic sense necessitat d’utilitzar l’ordinador.
Televisió i ràdio
Amb la transmissió IP que permet la telefonia de tercera generació, es poden rebre les emissores de televisió i de ràdio que ens interessin en un terminal mòbil, amb qualitat digital i sense pèrdua de senyal mentre ens movem.
Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
Seguretat en la transmissió de dades La telefonia mòbil de primera generació era analògica, per tant, les comunicacions eren poc segures, és a dir, fàcil d’interceptar amb un escàner que “escombrés” les diferents freqüències d’emissió. La telefonia mòbil se segons generació (GSM) ja feia la transmissió de la veu en digital. Això va fer més segures i fiables les comunicacions. La tercera generació de mòbils (3G) fa servir tecnologia IP per transmetre dades.
Protecció dels terminals mòbils Hi ha tot un conjunt d’elements que protegeixen els nostres aparells: Targeta SIM (Subscriber Identity Module). És un petit circuit imprès necessari per connectar el terminal a una xarxa telefònica. Funcions: control d’accés a la xarxa GSM, autenticació, personalització del servei, indicació de la despesa de la trucada i agenda de contacted. El PIN (Personal Identification Number). És el nombre de quatre o més xifres que els cal per activar el terminal amb la targeta SIM. S’associa al SIM i no pas el telèfon. Això permet que un sol terminal el puguin fer servir diversos usuaris canviant, només, la targeta SIM. El PIN2. És un codi utilitzat per accedir a serveis especials. El PUK (Personal Unblocking code). És un codi que desbloqueja la targeta SIM quan s’introdueix un PIN incorrecte tres vegades. El codi IMEI (internacional Mobile Equipament Identity). És un codi únic de 15 xifres, associat al telèfon, que els operadors fan servir per identificar els seus terminals a la xarxa. Si ens prenen el mòbil, podem evitar que facin trucades, amb qualsevol tipus de targeta, gràcies a aquest codi.
Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
4. La ràdio La ràdio és la transmissió de senyals a través de modulació d’ones electromagnètiques amb freqüències per sota de la llum visible. La informació és transportada per mitjà dels canvis sistemàtics (modulars) de certes propietats de les ones radiades, com l’amplitud, la freqüència o la fase. Les diferents ones de ràdio s’ordenen a l’espai radioelèctric. El físic italià Guagliel Marconi (1874-1937) és considerat l’inventor de la ràdio. L’any 1896 va patentar el primer aparell de ràdio sense fils.
Com funciona un sistema de radiocomunicació? 1. A l’aparell emissor, u micròfon capta el so i fa que el senyal de ràdio variï. 2. El senyal final s’emet per mitjà d’una antena. 3. El segon element és senzillament, l’espai per on es propaguen les ones de ràdio. 4. El tercer i últim element és el receptor. Una antena capta el senyal de ràdio que viatja per l’espai. 5. En un procés invers al del primer pas, s’«extreu» la informació de la veu que va fer variar el senyal de ràdio. 6. Aquest senyal de veu s’amplifica i es dirigeix a l’altaveu on es pot escoltar. La modulació és la barreja de la senyal portadora i la informació.
Què diferencia una ràdio AM d’una FM?
Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
5. La televisió La televisió és un sistema per transmetre imatges i so a través d’ones electromagnètiques. Inicialment, la transmissió era sense fils, però en l’actualitat moltes emissores de televisió també emeten per cable.
Com es poden veure les imatges a la pantalla? Si et fixes molt en la pantalla d’un televisor o un monitor encès, es pot veure que milers de petits elements formen la superfície. Les pantalles estan formades per petits grups de 3 llums de colors vermell, verd i blau. Aquest s’anomena luminòfor. Amb la combinació de les 3 llums d’un luminòfor i de la intensitat d’aquestes s’aconsegueixen tots els color que surten a les imatges.
Com s’encenen i s’apaguen els luminòfors? Es fan servir tres tècniques diferents: el canó d’electrons, el plasma i el cristall líquid (LCD). El canó d’electrons és el tub clàssic de TV. Els electrons incideixen sobre la pantalla i encenen els luminòfors. Televisions de plasma. Cada luminòfor té dintre un gas. Unes descàrregues elèctriques encenen el gas i proporcionen la llum necessària. Pantalles LCD. Cada luminòfor té un cristall líquid que es torna transparent o no, en funció d’un senyal elèctric que deixa o no passar la llum vermella, verda o blava.
Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
6. Emissió i recepció de ràdio i televisió La televisió i la ràdio són els mitjans de comunicació amb un coeficient més alt de penetració, ja que arriben al 100% de la població. Es basen en l'emissió d'ones electromagnètiques des d'una estació emissora, a estacions receptores diverses. Per assolir la cobertura màxima possible, s'utilitzen estacions repetidores intermèdies que salven els accidents geogràfics.
Serveis paral·lels a la ràdio i a la televisió Associats amb l'emissió de programes de ràdio i de televisió es poden oferir a l'usuari serveis paral·lels. Se'ls coneix com a «serveis de valor afegit». Teletext. És un sistema d'emissió de pàgines d'informació textual associat a cadascun dels senyals de televisió. GUIDE Plus. És una guia de programació, inclosa als gravadors DVD de sala, que simplifica la gravació de programes. RDS (Radio Data System). Aquest sistema envia la informació, de manera paral·lela a la veu i a la música, en totes les freqüències en que emet una emissora, de manera que quan l'emissora es perd (en moure'ns en cotxe), el receptor de ràdio torna a sintonitzar automàticament. Serveis digitals. N'hi ha una quants: informació, entreteniment, PPV i accés a serveis bancaris.
Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
7. Sistemes de localització per satèl·lit. GPS Funcionament d'un sistema de localització El sistema de posicionament global, conegut com a GPS, és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la pròpia situació geogràfica amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra. El sistema va ser desenvolupat i instal·lat, i actualment és operat, pel departament de Defensa dels Estats Units. Els GPS funciona mitjançant una xarxa de 24 satèl·lits que orbiten al voltant de la Terra. Actualment hi ha operatius dos sistemes: GPS (Global Positioning System), controlat pels EUA, i el més conegut i utilitzat avui en dia. El formen 24 satèl·lits que orbiten a uns 20.000 kilòmetres d'alçària. GLONASS, desenvolupat per Rússia. Hi ha un altre, independentment dels anteriors i de tecnologia europea; el sistema Galileu, que s'ha previst que comenci a funcionar el 2015. L'origen dels sistemes de localització nord-americà i rus és militar, tot i que se'ls pot assignar en un ús civil. Els GPS té un error que oscil·la entre els 15 i 100 metres.
Aplicacions del sistema GPS Un sistema de posicionament té aplicacions múltiples: Localització exacta de punts. Traçatge de rumbs i navegació per avions i vaixells. Vigilància d'icebergs i magmes volcànics. Control dels desplaçaments terrestres. I, a més, combinat amb la cartografia digital, permet crear rutes de trànsit, ubicar vehicles els mapes, planejar viatges, etc. Podem dir que el GPS ha transformat la navegació i l'ha fet molt més accessible. I això també ha millorat el coneixement que actualment tenim del planeta. S'ha integrat perfectament a la vida quotidiana en incorporar-se als vehicles, l'obra civil, les activitats esportives, etc., i l'incorporen dispositius diversos: PDA, telèfon mòbil, ordinador portàtil, etc.
Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
Funcionament del GPS Per localitzar un punt sobre la superfície de la Terra i traslladar-lo a un mapa, és necessari conèixer primer les coordenades on es troba el punt, és a dir, la latitud i la longitud. Combinant els dos angles, es pot expressar la posició en qualsevol punt de la superfície de la Terra.
8. El DVD El CD Va ser desenvolupat per Sony i Philips. Va comercialitzar-se al 1982. El CD, té 650 Mb de capacitat, perquè és es va crear perquè capiguès exactament la Novena Simfonia de Beethoven. Teòricament té una superior a la del disc tradicional de vinil, teoricament no es degrada amb el ús. Especificacions Velocitat de l’exploració: 1,2-1,4m/s. Equival aproximadament a unes 500rpm i 200 rpm, en mode lectura CLU (Constant Linear Velocity, “Velocitat Lineal Constant). Distància entre pistes: 1,6µm Diàmetre del disc: 120 u 80mm Grossor del disc: 1,2mm Radi de l’àrea interna del disc: 25mm Radi de l’àrea externa del disc: 58mm Diàmetre de l’orifici central: 15mm
El DVD Va aparèixer l’any 1995 a partir de l’acord de diverses empreses. DVD és l’acrònim de Digital Versatile Disc. El disc DVD és exteriorment idèntic a un disc compacte(CD), però pot emmagatzemar amb una qualitat excel·lent, més de dues hores de vídeo per cara. Els avantatges del DVD són molts: Una qualitat d’imatge força més bona. No hi ha desgast del disc. Suport per a vuit pistes diferents de so, en diversos idiomes.
Tema 3: Tecnologia de la informació
APUNTS
Una qualitat de so excel·lent, amb sis o més canals d’àudio permet l’ús dels sistemes de cinema domèstic, amb so sorround envoltant. Accés directe a qualsevol escena de la pel·lícula, sense la necessitat de rebobinar o de fer avançar la cinta. Produir un DVD-vídeo és més barat que una cinta VHS. A més a més, ocupa menys espai i, per tant, els costos d’emmagatzematge i manipulació també són menors.
Com es fan servir? Els CD i els DVD tenen unes pistes espirals que cobreixen tot el disc. A dins hi ha unes marques petites anomenades pits. Segons l’orientació de les marques, el feix d’un làser que hi passa pel damunt es reflectirà o no. En el DVD els pits són més petits i estan més junts. El nombre total de pits és quatre vegades major que en un CD. NO obstant això, un DVD emmagatzema set vegades més informació que un CD. La raó és que moltes dades emmagatzemades serveixen per corregir errors que puguinocórrer durant la reproducció. En el DVD el sistema de correcció és molt més avançat que en el CD. Per això necessita repetir moltes menys dades. El resultat és que hi haurà més espai per escriure informació.
9. El format MP3 La sigla MP3 correspon a l’abreviatura d’MPEG-1 Audio Layer 3 (MPEG prové de l’anglès Moving Picture Expert Group). És un sistema de compressió de dades per a vídeo i àudio. Pel que fa l’MP3, la compressió assolida és d’unes deu vegades. Una cançó d’un CD d’àudio ocuparia uns 3Mb amb aquest format. El sistema que els fitxers MP3 fan servir és complex. Però el principi que hi ha al darrere és relativament senzill: si escoltes un so d’una freqüència determinada amb el volum molt alt, segurament no percebràs altres sons que se senten al mateix temps o que tinguin la mateixa freqüència que el so del principi. L’algoritme MP3 aprofita aquest fenomen i elimina els sons que presenten aquesta característica. I el resultat és que la cançó final ocuparà molt poc espai i s’escolta gairebé igual que l’original.
Tema 3: Tecnologia de la informació
ACTIVITATS
3.-En què es diferencien la telefonia mòbil de segona generació i la de tercera generació? La tercera generació és més ràpida, més transmissió de dades, permet l’accés a Internet, descarregat fitxers, missatges multimèdia, reproducció a temps teal de vídeo.
4.-Indica les característiques que ha de tenir un telèfon mòbil per poder navegar per Internet. Ser un mòbil de tercera generació (3G), tenir tecnologia UMTS.
7.-Quina tecnologia utilitza aquest telèfon? Permet enviar missatges multimèdia? Fa servir la tecnologia GPRS. Si que permet enviar MMS.
10.-Què vol dir que un telèfon mòbil és 3G? Vol dir que és de tercera generació, fa servir tecnologia UMTS. Permet navegar per Internet i fer videotrucades.
14.-Quin tipus d’informació donen mitjançant el siestama RDS les emissores de ràdio? Saps quina utilitat té? Per met enviar dades i so de manera simultània. Transmet el nom de la cançó i el nom de l’emissora. A més, fa possible que si es reprodueix una notícia important de trànsit, automàticament s’emeti. La informació que ofereix dependrà de l’emissora. Algunes donen el nom de l’emissora i la freqüència en que emeten. Altres missatges curts sobre l’estat de les carreteres, etc.
17.-Per què quan anem en cotxe «es perden» algunes emissores de ràdio? Per què les ràdios del vehicles incorporen el sistema RDS? Perquè en les freqüències en que emeten les emissores no arriben a un màxim, i quan s’arriba a aquest màxim, un repetidor l’agafa, i la l’amplifica, però amb una freqüència diferent, però no molt llunyana a l’anterior. Perquè si canvia la freqüència d’una emissora que s’està escoltant, i es vol continuar escoltant, i no es tingui que canviar manualment i ho faci la ràdio automàticament.
Tema 3: Tecnologia de la informació
ACTIVITATS
19.-Explica breument com funciona el sistema de localització mitjançant GPS. El sistema GPS utilitza una xarxa de 24 satèl·lits que emeten ones que un receptor GPS pot captar. La xarxa de satèl·lits gira al voltant de la Terra i ocupa una posició concreta i coneguda. Quan es reben senyals de 4 o més satèl·lits, el receptor es capaç de definir la seva posició sobre el planeta amb un error mínim.
21.-Observa el mapa de la dreta i assenyala-hi la posició d’una persona que es troba: A 11,6 km d’Alcalà del Jucar. A 7,6 km de Serradiel. A 15 km de Tabaqueros.
A prop de Molar de Arriba.
22.-Esbrina quines són la longitud i la latitud de la població on vius. I a quina alçada està sobre el nivell del mar? La Palma de Cervelló. Latitud: 41,413438’’ Longitud: 1.969336’’ Alçada sobre el nivell del mar: 114m
Tema 3: Tecnologia de la informació
L’MP3
ACTIVITATS
Tema 3: Tecnologia de la informaci贸
ACTIVITATS
Tema 3: Tecnologia de la informació
ACTIVITATS
FITXA 1.-Cita les característiques fonamentals de la xarxa de telefonia commutada i de la telefonia mòbil de primera generació. La xarxa de telefonia commutada, la informació que transmet, és analògica. Cada telèfon esta connectat a un node, i quest node a altres node, i per establir connexió entre dos telèfons es van commutant circuits fins a crear un camí únic entre els dos telèfons. En la telefonia mòbil de primera generació s’utilitzen sistemes analògics per transmetre dades. Té un gran abast i bona cobertura on la geografia és irregular. Utilitza una àmplia xarxa d’antenes.
2.-Quines són les característiques bàsiques de la telefonia mòbil 3G? Permet l’accés a Internet, la descàrrega de fitxers, missatges multimèdia, l’streaming, etc.
3.-Descriu el procés mitjançant el qual es pot localitzar geogràficament el mòbil des del qual s’ha establert una trucada. Es pot saber, a partir d’una trucada rebuda, mirant a quina cel·la s’ha connectat per poder fer la trucada, i es sabrà aproximadament la zona des d’on s’ha fet la trucada.
4.-A què fa referència el terme “banda ampla” en les transmissions digitals? A l’espai que hi ha per poder fer la transmissions de dades digitals.
5.-Descriu el mètode d’encriptació més habitual de la telefonia mòbil 3G. Fa servir el mètode de parell de claus (una pública i l’altra de privada) per encriptar dades.
6.-Què és una targeta SIM? Indica’n les característiques principals. És un petit circuit imprès necessari per connectar el terminal a una xarxa telefònica, s’utilitza en mòdems i ens els telèfons mòbils. És necessari per fer trucades, exceptuant al 112.
Tema 3: Tecnologia de la informació
ACTIVITATS
7.-Descriu breument el funcionament d’un sistema de localització per satèl·lit. El sistema GPS utilitza una xarxa de 24 satèl·lits que emeten ones que un receptor GPS pot captar. La xarxa de satèl·lits gira al voltant de la Terra i ocupa una posició concreta i coneguda. Quan es reben senyals de 4 o més satèl·lits, el receptor es capaç de definir la seva posició sobre el planeta amb un error mínim.
8.-Enumera les caracteristiques bàsiques dels suports d’emmagatzematge digital: El feix làser va llegint (o escrivint) foradets microscòpics (pits) a la superfície d’un disc de plàstic, que es recobreixen amb una capa transparent per protegirlos de la pols. La informació es desa en format digital. El DVD és igual que el CD, però té més capacitat, les pistes estan més juntes i la mida dels forats són més petits.
9.-explica quina diferència hi ha entre els formats d’àudio CDA (CD-Audio), wav i MP3. El CDA no es pot editaren canvi el wav si. L’Mp3 elimina les dades supèrflues que el nostre cervell no processa durant l’audició.
10.-Respon: a)Quan traiem la targeta SIM d’un terminal i la posem al d’un amic, conservem tots els nostres contactes? Es conservaran tots els contactes que s’hagin guardat a la targeta SIM.
b)Què succeeix als terminals que emmagatzemen contactes a la teva memòria interna o bé en una targeta d’expansió? Que es queden al terminal o a la targeta d’expansió i si posem una altra SIM, es tindran els contactes que es teníem abans, perquè estan guardats al terminal.
11.-Explica quins són els avantatges de disposar d’infraroigs o de Bluetooth en un terminal mòbil. No es necessita cap cable per poder intercanviar dades.
a)Com hem de col·locar dos telèfons amb infraroigs perquè es pugui produir la transmissió? S’han d’encarar els dos ports dels dos terminals.
Tema 3: Tecnologia de la informació
ACTIVITATS
b)Hem de saber on està situat físicament el port d’infraroigs? Sí, per poder-los encarar.
12.-Explica com funciona el sistema de ràdio digital RDS. Transmet el nom de la cançó, nom de l’emissora, notícies importants del trànsit i informa sobre el trànsit de les carreteres.
13.-Observa l’esquema de més avall i explica, en dues paraules, com funciona el sistema de localització per satèl·lit GPS. a)A quins països donen cobertura aquests satèl·lits artificials? A tot el món.
b)Quants satèl·lits hem de rebre per poder fixar la posició amb exactitud? De quatre satèl·lits com a mínim.
c)Per què la precisió del sistema GPS és millor en les aplicacions militars d’aquest mateix sistema? Perquè el senyal es modifica segons sigui per a ús civil o per a ús militar.
Tema 3: Tecnologia de la informaci贸
ACTIVITATS
Tema 3: Tecnologia de la informació
ACTIVITATS
1.-Observa la representació temporal (t en segons) de les ones següents, i respon les preguntes.
a)Quina ona té una freqüència variable? Cap ona té la freqüència variable.
b)Quina diries que té una freqüència més petita? L’ona numero 4.
c)I quina té la freqüència més gran? L’ona numera 3.
d)Quina longitud d’ona té l’ona electromagnètica número 2? m
2.-Si la longitud d’ona d’una ona magnètica determina es duplica, què li passa a la seva freqüència? La freqüència serà la meitat.
Tema 3: Tecnologia de la informaci贸
ACTIVITATS